Donant una voleiada per les xarxes socials, m’he ensopegat amb un bloc d’una coral, en què els seus integrants hi posen comentaris, prou interessants per cert, de les vivències en els assajos, en concerts, en celebracions, en sortides, etc. M’ha vingut la idea de fer un petit comentari sobre la nostra Coral i publicar-lo a la revista del nostre poble, el Sarment. El comentari va d’una cançó que plegats hem cantat sovint.
Senyor sant Jordi,
patró, cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla de la gent
catalana.
Amén.
Salvador Espriu
tots plegats, moltes vegades
Al Monestir de Montserrat, al cambril de la "Moreneta" al seu darrere es troba una acollidora capella amb una magnífica imatge del mític cavaller sant Jordi, obra d'en Vallmitjana, i a la nau central banda esquerra, amb lletra petita, signat per Salvador Espriu, un poema en forma de pregària, que, amb música del mestre Francesc Vila, la nostra coral ha cantat tantes vegades.
El poema assenyala tres defectes, que causen tant de mal a la humanitat.
El primer, la guerra. Espriu la qualifica de crim. Quanta gent innocent ha de patir els horrors de la guerra, perquè uns salvatges han deixat d'ésser persones per convertir-se en bèsties. Optar per la violència, en lloc del diàleg, és renunciar a la nostra dignitat humana.
Espriu assenyala en segon lloc l'enveja i l’avarícia, amb el qualificatiu de pecats. I és que la dèria acumulativa dels uns es transforma en la misèria dels altres.
En tercer lloc, Espriu demana que se'ns alliberi "del drac de la ira i l'odi entre germans". Tan bonic que seria un món on regnés la concòrdia, i els conflictes es tractessin sempre amb un diàleg generós i just.
Finalment, el nostre poeta expressa dos desitjos. Primer, que siguem mereixedors de la pau. I la veritat és que no la podem merèixer si no la portem dintre nostre, i si no som capaços d'ésser portadors de pau al nostre entorn. I en segon lloc, un altre desig: "Que se salvi la parla de la gent catalana". Potser la parla és allò que més ens identifica. La nostra llengua catalana està al costat d'una altra llengua forta i poderosa. És important no baixar la guàrdia, i la manera d'estimar la nostra llengua pot ésser senzillament, parlant-la.
Espriu acaba amb un "Amén", al qual el mestre Francesc Vila dóna un to que recorda l'entrada del "Cant de la Senyera".
Reflexions que crec que molts de nosaltres compartim.
Moltes vegades m'he posat a pensar quina és la funció fonamental d'una coral. Jo crec que és cantar bé. Evidentment, una coral és un grup de gent que canta. Però la radiografia d'aquest grup humà és d'una gran varietat. Musicalment, uns pocs saben molt, uns altres saben menys, i la majoria sabem molt poc. Però la veritat és que, si no filem gaire prim, la CORAL SANT ESTEVE DE BALSARENY sona força bé.
Tenim un tàndem de direcció molt curiós. Dues persones molt diferents, però que es complementen de meravella. Un binomi, on un més un no fan dos, sinó molt més que dos. Com diu el poema de Mario Benedetti, "Tu i jo, units colze a colze, som molt més que dos".
Que hagueu passat un bon estiu i vacances.
Ramon Calveras, setembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.