diumenge, 31 de desembre del 2023

Nadales al carrer

 
 
El dia 20 de desembre, amb la mateixa màgia i il·lusió que la dels darrers anys, els alumnes de tots els cursos de l’Institut Escola Guillem de Balsareny i els de l’Escola de Música municipal Mn. Joan Bajona van sortir a cantar nadales a diferents places i carrers del nucli urbà de Balsareny. Els diferents escenaris van ser: l’era del Mas Martí, les places de la Mel, Ricard Viñas i Onze de Setembre, la carretera de Manresa i el carrer del Trull. Hi vam poder escoltar cançons com: Quan arriba Nadal (educació infantil); El caganer i Campana sobre campana (cicle inicial, 1r i 2n); Bressol d’hivern i Canta, ríe, baila (cicle mitjà, 3r i 4t); El trineu i Burrito sabanero (cicle superior, 5è i 6è); i Quan somrius i La marimorena (ESO). Enguany algunes classes també van anar a cantar a la residència Casal Verge de Montserrat. L’acte va acabar a la plaça de la Mel, on es varen trobar tots plegats i van fer una cantada conjunta per desitjar un bon Nadal i un bon any 2024 a tothom. Felicitats a tots els cantaires, als professors i a tothom qui hi ha col·laborat.
 
Sarment
Fotos: A. Selgas / J. Vilanova



































dissabte, 30 de desembre del 2023

Elena Cruz Mas, segon any en el paper de Marta dels Pastorets de Balsareny

 ENTREVISTA
 
 
Som ja a les portes d’un nou Nadal i he tingut el goig de xerrar amb lElena Cruz, actriu que representa el paper de la Marta dels Pastorets de Balsareny. Aquesta finestra oberta em permet, des de fa gairebé quaranta anys, conèixer part dels ciutadans de peu del nostre poble.
 
L’Elena va néixer el març de 1976 a Berga, on va cursar els  estudis d’EGB fins als 11 anys, quan va venir a viure a Balsareny, on cursà 6è, 7è i 8è. Després va fer BUP i COU a Navàs i Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Actualment només fa algun curs de formació que requereix la seva feina de professora a l’Institut Escola Guillem de Balsareny.
 
A l’Elena li agrada molt llegir; actualment està llegint Port amagat, de María Oruña. D’esport li encanta el patinatge artístic, però ara ja no el practica, ara per fer salut fa ioga i pilates. Viatjar és sens dubte el seu hobby preferit: ha visitat llocs molt diversos i triar-ne un li és impossible però destacaria Santorini com a illa per descansar, Nova York com a ciutat molt interessant, Noruega pels paisatges, Itàlia pel menjar i Gran Bretanya per viure la vida. En el temps de lleure li agrada anar al teatre, on últimament ha vist Fitz Roy, i al cinema, on l'última pel·lícula que ha vist és Cop de sort, de Woody Allen. 

 
Pregunta obligada: com va anar tot això d’entrar a formar part dels Pastorets de Balsareny?
 
— El Nadal de 2022 va ser el primer any que vaig participar als Pastorets. El Climent Ribera, que n’era el director, em va trucar proposant-me directament per fer el paper de la Marta. Li vaig dir que sí perquè és un paper curt que no em suposa molta feina, ja que no tinc gaire temps lliure, i com que ja havia estat uns quants anys a l'Escola municipal de Teatre amb l'Elisa Jorba, m'hi vaig veure capacitada.

 
— Com et sents interpretant el paper de Marta?
 
— És molt divertit, fer de Marta. Em sento còmoda amb aquest personatge perquè el seu objectiu és despertar el riure dels espectadors i espectadores i a mi m’agrada molt l’humor. A més, comparteixo escenes amb gent molt jove, com l’Abel, el Bernat i la Queralt i ens ho passem molt bé en els assajos, ens hi fem un fart de riure. 

 
— Com és la Marta, que espera un promès a qui no coneix?
 
— És una persona cridanera, manaire, un xic ridícula fins i tot, i això la converteix en un personatge divertit i fàcil d’interpretar.
 
— Com definiries el caràcter del personatge?
 
— El trobo genial. La Marta busca desesperadament un marit i tant li fa com és ni qui és, vol un home i punt, i ens repeteix totes les seves possessions per fer-se valdre. És un moment totalment absurd i divertit. I tan bon punt coneix el seu Jeremies de debò, el comença a manar i dominar, cosa que presagia com serà el futur d’aquesta relació. 

 
— Per últim, com valoraries l’esforç personal de tots vosaltres per mantenir viva aquesta tradició?
 
— Trobo molt bonic que tanta gent dediqui part del seu temps lliure a una activitat de manera totalment altruista per tal de mantenir una tradició com la del Pastorets, tot i que realment ens ho passem tan bé en els assajos que tampoc suposa un gran esforç.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Jordi Sarri i Elena Cruz 

Cal que tothom sigui reconegut. Quinze minuts al CAP amb Josep Puig

CINC MINUTS
 
Quan era més jove, caminant pels carrers de Balsareny, en arribar l’hivern solia fixar-me en alguns balcons on darrere el vidre els veïns prenien el sol tot aprofitant l’escalfor transmesa a través del vidre multiplicada. Avui soc jo qui, abans de seure davant la màquina d’escriure, aprofito aquesta escalfor de l’ample finestral que dona a la carretera de Manresa. Sento un benestar profund al veure com comença el nou dia amb el tragí diari dels veïns que fan el poble viu.
 
“Sempre he pensat que el meu pare, en Pep Collell com el coneixien al meu poble, Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, no ha estat mai prou reconegut, encara que també és ben cert que ell sempre va estar al costat dels perdedors. Imagineu-vos un sastre de fa gairebé cent anys, en un poble petit, amb pocs recursos, intentant fer vestits per a uns homes que treballaven la terra i només sortien del poble un cop a la vida, quan es casaven”. (Pep Collelldemont, diari El Punt Avui, 23-10-2023). En Pep Collell va dedicar més temps de la seva vida al poble que no pas a la feina.
 
Resumint l’article, puc dir que en Pep Collell era un d’aquells veïns entregat totalment als costums i tradicions de l’època, feia de mestre musical tocant l’harmònium de l’església, feia de director de petites obres de teatre i quan arribava el nadal no hi van faltar mai els típics Pastorets.
 
He triat aquest article per recordar els quinze minuts de conversa que vaig tenir amb el nostre veí Josep Puig i Picas a la sala d’espera de l’ambulatori balsarenyenc. Tot esperant que ens toqués el torn de visita, vaig recordar-me de l’accident que havia tingut el seu fill. Uns minuts de record i amb paraules que s’ofeguen a la gola, van ésser uns moments de reconèixer la trista realitat que ens comporta la vida. Després d’un silenci respectuós, en Josep em va dir: “Per cert, en pocs dies tornarem a celebrar la nostra gran Festa dels Traginers i voldria demanar-te, a tu que escrius, que fessis arribar a qui li pertoca fer l’explicació que es fa durant la Cavalcada, a la plaça Onze de Setembre, en què es recorda els nostres avantpassats, que no he sentit mai reconèixer el nom del meu pare, el Martí de l’Alou. Et dic això perquè ell també va ser un dels primers homes reunits a ca l’Arep, l’origen de la represa d’aquesta festa”.
 
Doncs sigui dit i escrit el reconeixement de gran traginer, ell també hi era. Que descansi en pau el nostre veí el Martí de l’Alou.
 
Josep Gudayol i Puig

dimecres, 27 de desembre del 2023

Gran concert de Sant Esteve

 
El dimarts 26 de desembre, dia de Sant Esteve, va tenir lloc, a la Sala Sindicat, el tradicional Concert de Cant Coral a càrrec de la Polifònica de Puig-reig i la Coral Sant Esteve de Balsareny, organitzadora de l’acte, amb el qual es tancava tot un any de celebracions amb motiu del 60è aniversari de la Coral Sant Esteve. En aquesta cinquanta-cinquena edició del concert, com de costum, el públic va omplir la sala de gom a gom.


 
Com l’any passat, va presentar l’acte la balsarenyenca i reconeguda periodista de RAC1 Mar Poyato, qui va recordar la figura de  mossèn Joan Bajona com a fundador de la formació. També va fer memòria dels principals actes que, durant un any, ha dut a terme la Coral Sant Esteve, per celebrar l’esmentada efemèride, tals com: la representació d l’obra de teatre musical El cafè de la marina; el pregó de la Festa Major amb la Cobla Ciutat de Girona i l’actor Miquel Sitjar; els concerts de la Polifònica de Puig-reig i del Cor Lerània; la coproducció del musical de Bacasis; el concert del Cor de Cambra de la Federació Catalana d’Entitats Corals i la interpretació de la Cantata Nadal, llum i misteri, de Francesc Vila, amb la col·laboració de l’actriu Carme Sansa. 


 
Tot seguit, va prendre la paraula el president de la Coral Sant Esteve, Josep Creus, que va remarcar la gran amistat de les corals de Puig-reig i Balsareny, des dels seus inicis, amb els seus dos fundadors i directors, Ramon Noguera i Joan Bajona. La Polifònica de Puig-reig ha assolit els nivells més alts en el món musical a Catalunya, mentre que la Coral Sant Esteve ha quedat en un nivell més modest, però, com va dir Creus, gràcies al director Marc Comabella i a les noves incorporacions, els nous projectes han tingut molt bona acollida per part del públic. Josep Creus també va voler recordar, de forma especial, tots els membres de la coral que han mort durant aquests anys. També va demanar disculpes per l’espera que van haver de patir els assistents a la Cantata, el dia 3 de desembre, per poder entrar; i a tots els que no van poder aconseguir entrada; però la magnitud de l’espectacle va fer que es perdessin més de 100 butaques, que es van treure per deixar més espai als músics. Finalment va expressar el seu desig de continuar amb nous projectes i va fer una crida a totes aquelles persones que tinguin inquietud per la música i vulguin entrar a formar part de la coral.

 
Va encetar el concert la Coral Sant Esteve, que va interpretar, sota la direcció de Marc Comabella, en primer lloc, les populars “El desembre congelat” i “Fum, fum, fum”, amb arranjaments d’Albert Guinovart . Després, van cantar un mix, amb diferents fragments de la cantata recentment estrenada, Nadal, llum i misteri: “Prec”, “Ara que el món s’ha adormit”, “L’establia” i “El crit de Déu”. I finalment dues peces senceres de la mateixa cantata: “La música de l’alegre Jan” i “La neu vermella”. 


Acompanyaven la Coral Sant Esteve, la soprano Clara Renom; i els músics de cambra: Sergi Renom, violí; Júlia Ferrer, viola; Adriana Alsina, violoncel; Anna Caballero, contrabaix; Aina Sobirana, clarinet; Martí Solà, flauta travessera. i Arnau Caellas, percussió.

 
La segona part del concert va ser l’actuació de la Polifònica de Puig-reig, dirigida per Emmanuel Niubò, amb l’acompanyament al teclat de Josep Maria Conangla. La Polifònica va interpretar la sardana “Carícies” i un conjunt de nadales típiques nord-americanes, entre elles “We wish you a merry Christmas” i “Jingle bells rock”. 

 
Finalment, totes dues corals van omplir l’escenari per interpretar cinc peces de conjunt: “L’arc de Sant Martí”, sardana de Mn. Joan Bajona; “Allà en un pessebre”, de James E. Spilman; “El petit vailet”, amb arranjament d’Albert Guinovart; “Al·leluia” d’El Messies de Haendel; “Glòria” de Pau Casals. i “Santa nit”. Aquesta darrera també la va entonar el públic assistent, alhora que tots els cantaires de les corals baixaven de l’escenari i es barrejaven entremig de la gent. 

 
Abans d’acabar, la presentadora va reclamar la presència a l’escenari dels dos directors i dels dos presidents de les corals, a qui l’Ajuntament de Balsareny va oferir uns obsequis de record: uns rams de flors per als directors i unes plaques de fusta commemoratives del 60è aniversari per als presidents. 

 
Enmig dels forts aplaudiments del públic, Mar Poyato tancava la vetllada recordant que hi havia una urna a la sortida, per a qui volgués fer una aportació econòmica per ajudar a dur a terme nous projectes de la Coral Sant Esteve; i agraint la participació de cantaires i músics, així com l’assistència del públic.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova