El servei d’en Xavier i la María José recordant l’avi Roberto

ENTREVISTA
  

Primer mes del nou any 2022. Soc a casa com sempre, a la meva taula polivalent i em permeto dir-vos la frase, que tant pot ésser cultural com comercial, de “fer un tomb per la plaça”.
 
Sí, avui aquesta finestra oberta surt a la plaça i concretament ens aturem en una de les parades amb més història comercial a casa nostra: la parada del senyor Roberto Cugat, on trobem els seus fills Xavier i María José, perquè l’avi Roberto gaudeix ja del retir del seu treball amb la pensió que honradament es va guanyar.
 
Per al pertinent i petit currículum ens atén en Xavi. En Xavi Cugat i Capdet va néixer a Sant Vicenç de Castellet el 25 de novembre de 1968, on en entrar a l’edat escolar va cursar l’ensenyament secundari dels temps. Al Xavi li agrada llegir, però ens diu que malgrat agradar-li no té massa temps per fer-ho. En el capítol dels viatges, coneix diferents poblacions nacionals, com per exemple Menorca, Mallorca, Marbella i algunes altres.
 
Entrem en conversa i li preguntem pels esports: amb un entusiasme que fa goig ens diu que li agrada molt el futbol. Finalment, sobre les estones de lleure que pot gaudir junt amb la seva companya, els agrada molt anar al cinema, el teatre i veure la televisió.
 
És una matinal d’hivern, un dels dijous a la nostra plaça de la Mel, on fa goig de tenir aquesta amable xerradeta tot recordant els anys que donen servei a Balsareny: 24 anys a la plaça de l’Església i 13 a la plaça de la Mel. Li’n dono les gràcies!
 
- Pregunta obligada: digueu-nos qui fou el promotor d’aquest vostre treball, en quin any va començar i com a conseqüència de què?
 
— Va ser el meu pare, Roberto Cugat, i corria l’any 1984 quan va prendre la decisió de fer aquest servei itinerant.
 
— Abans que l’avi Roberto prengués aquella decisió comercial, sabeu si hi havia hagut a la família algun precedent?
 
— Que en tinguem constància, no.
 
— Balsareny va saber de vosaltres en aquell any a la plaça de l’Església. Tu, Xavier, en recordes quelcom especial?
 
— Sí, recordo que tenia 16 anys i que feia molt de fred.
 
— Actualment sou a la plaça de la Mel parlant amb l’avi Roberto, podries dir-nos a on us heu trobat millor?
 
L’avi ens diu que: “Malgrat que aquesta feina és molt dura, a Balsareny sempre m’hi he sentit bé”. A nosaltres també ens agrada molt el tracte amb la vostra gent.
 
— Per què creieu que hauríem de venir a comprar a la vostra parada?
 
— Doncs per un bon preu, servei, qualitat i sobre tot per aquesta conserva, la qual ens proporciona a uns i altres una plena confiança.
 
— Després de vosaltres, pregunto, penseu que tindrà continuïtat aquest treball itinerant?
 
— Bé, això fa de mal dir, però nosaltres, sempre amb aquest to d’honradesa, esperaríem que sí.
 
— Per últim, com us sentiu a Balsareny (la pregunta va per ambdós)?
 
— Ens hi sentim molt bé, perquè hi ha gent molt maca, que ens fa sentir com de la família.
 
Josep Gudayol i Puig

Societat i transmissions

CINC MINUTS
  
Soc a casa reconfortat amb la calefacció moderada i em sembla sentir el fred exterior ben propi del temps que som. Com sempre i al davant de la meva eina preferida, la màquina d’escriure elèctrica, em disposo a tenir aquesta breu reflexió, si m’ho permeteu, amb tots vosaltres.
 
He deixat enrere un altre Nadal i amb ell tot aquest seguit de festes tradicionals i seguint lluitant amb aquest enemic invisible, que com he dit tantes vegades no ho veig clar, em permeto remuntar-me cap a una adultesa en la qual em sento reflectit com a conseqüència d’haver llegit la columna de l’Anna Carreras Aubets (El Punt Avui) “No sé anar en bici”:
 
“Imagina una classe d’adolescents de tretze anys. Sí, fa una mica de pudor, s’hi apila pus i sents bajanades contínues. No et quedis amb l’explosió hormonal. Aquí parlaré de bicicletes. La tutora planteja una excursió de tot el dia, una bicicletada des de la ciutat fins al poble del costat. Això a la meva època hauria tingut un cent per cent d’èxit, però ara no: l’any 2021 només hi assistirà la meitat de la classe. Més enllà dels joves que pot ser que no tinguin bicicleta o d’aquells que han tingut algun ensurt sobre dues rodes i es neguen a agafar-la, hi ha un nombre important d’alumnes que no saben anar en bicicleta perquè ningú els ha ensenyat a fer-ho. Atura’t un moment: si un jove de tretze anys no sap anar en bicicleta és perquè quan tenia cinc o sis anys ningú es va dedicar a anar a una plaça o a qualsevol altre lloc, va treure les rodetes de la primera bici, va aguantar el selló fins que va patir de lumbàlgia, va anar corrent al costat del seu plançó per evitar males caigudes i finalment va celebrar que la criatura agafés el control i llisqués”.
 
Cinc minuts llargs, però soc a temps a dir que jo vaig tenir la sort de poder ensenyar a aprendre a pujar en bicicleta al meu germà Toni, a la meva filla Emília i a la meva neta Anna: tot un correu de transmissions.
 
Josep Gudayol i Puig

Els Traginers de Balsareny, a Martorell

 

Balsareny va ser present, el dia 16 de gener, a la Festa dels Tres Tombs de Martorell, organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat. Una jornada intensa, marcada per les baixes temperatures de bon matí, que va començar a les 9 del matí a la plaça de Maria Canela, on es va donar el tret de sortida a la festa amb un bon esmorzar, en el qual van participar prop de 500 persones. 

 
Els Amics de Sant Antoni Abat disposen a Martorell d’un local on tenen exposat tot el material de la festa, junt amb diferents carruatges. Allà, representants de la Comissió de la Festa dels Traginers de Balsareny, i els seus col·laboradors, van guarnir els animals, per participar a la cavalcada, vestits de traginers i tragineres, i vam anar cap al Pont del Diable. Després de fer una petita cercavila, es van iniciar els Tres Tombs, amb un recorregut de més de 4 km. Les passades de Martorell van reunir un total de 110 cavalls, 40 carros, 30 genets i 25 voluntaris. La Festa va ser tot un èxit i es va poder celebrar pels carrers de la ciutat amb més de 5.000 persones que van assistir a l’esdeveniment. 

 
Balsareny hi va mostrar 6 tipus de càrregues: sàrries, lleteres, garberes, gàbies, sorreres, sacs i sarrions de carbó. Molta gent del públic agraïa la nostra assistència, ja que mai a Martorell, s’havien portat mules de càrrega — sempre s’hi havia participat amb cavalls o carros. Algunes persones, fins i tot,  ja tenien la data de la nostra festa, el dia 20 de febrer, i ens saludaven des dels balcons: “Adéu! Ens veurem el dia 20 de febrer a Balsareny!” 

 
Un cop finalitzada la cavalcada, uns quants Traginers ens vam quedar al dinar popular, que va estar amenitzat per un concert-vermut, al teatre El Progrés, de la mà de La Principal de la Bisbal. L'orquestra va interpretar temes de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres, com l’Escriurem de Miki Núñez o Una lluna a l’Aigua de Txarango. Durant l’actuació, una pantalla projectava imatges dels sanitaris, en agraïment per la feina realitzada durant la pandèmia, amb el tema: Em dones Força, de Sergio Dalma. L’actuació va finalitzar amb el Cant de la Senyera. 

 

Palpant ja la nostra Festa dels Traginers, que serà presentada el proper dia 5 de febrer a les 12 del migdia, a cal Merenci, donem les gràcies als Amics de Martorell per haver-nos convidat a participar en la seva festa. Ens ha agradat de ser-hi, i esperem poder-ne gaudir més vegades. 
 
Comissió Festa dels Traginers
Fotos: Dafne Molina

“Salut, pastors!” va tornar a escena

 
 
Com ja havíem anunciat en butlletins anteriors, les representacions de Salut, pastors (que falta ens fa!) s’havien programat per al dia de Nadal i per als diumenges 2, 9 i 16 de gener. Tanmateix, la combinació d’alguns positius i contactes amb positius de covid entre els intèrprets va obligar a suspendre les representacions del 25 de desembre i del 2 de gener. Agraïm la comprensió dels que haurien volgut venir, i especialment dels que ja havien adquirit entrades anticipades, l'import de les quals es va retornar de seguida. 
 
Finalment, però, el dies 9 i 16 de gener, en sessions de tarda i nit, les circumstàncies ens van ser favorables i vam poder tornar a posar en escena l’innovador muntatge, amb dramatúrgia de Climent Ribera, que ja havíem presentat la temporada passada. Igual que fa un any, a tothom li va agradar molt la desimboltura de l’obra, una posada al dia amb mirada contemporània de les essències bàsiques dels Pastorets de tota la vida: la pugna entre el bé i el mal i la màgia d’un Nadal intemporal, sense obviar els problemes de la gent del nostre temps. Els onze personatges, tot actuant, emprenen un viatge emocional on aprendran que és difícil i injust posar etiquetes de bons i dolents, ja que simplement existeixen les situacions i els camins per on decidim tirar. 
 
La nostra intenció, si la situació sanitària ho permet, és de reprendre la temporada que ve el muntatge dels nostres Pastorets de sempre, consolidant la línia de modernització estètica i conceptual que ja havíem iniciat les dues temporades anteriors a la pandèmia. Esperem poder-nos-hi retrobar tots plegats amb la mateixa empenta i il·lusió per mantenir aquesta tradició tan nostrada.
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Alfred Selgas / Isidre Prat / Pastorets de Balsareny

Agraïment al Dr. Cañellas

 OPINIÓ
  
Voldria expressar una situació viscuda recentment en l'àmbit de la salut, encara que fa molt de temps que ja és coneguda per molts veïns de Balsareny. He viscut a casa la malaltia i posterior deteriorament de la salut de la meva mare, la Maria. Se li van produir unes lesions al cervell que li van afectar el moviment i li van minvar les facultats cognitives. Va haver de dependre de la cadira de rodes per bellugar-se per casa i progressivament va acabar permanentment al llit a causa del seu empitjorament. La mare ja era gran i a més les malalties la limitaven en gran manera.
 
Ja feia temps que el doctor Josep Cañellas visitava la mare i en aquestes darreres circumstàncies tan difícils és on vaig poder percebre el seu bon fer com a metge i humanitat com a persona. Venia sovint a visitar personalment a la mare juntament amb altre personal mèdic de Balsareny i Navàs. A part d'atendre la necessitat mèdica que es requeria, també dedicava temps a explicar-nos a la família què seria el més convenient per a la Maria, parlant amb el coneixement que dona l'experiència de molts anys. Quan la salut de la Maria va empitjorar greument ens va visitar encara més sovint, fins i tot fora del seu horari com a professional de la medicina. No crec que pogués esperar una millor atenció mèdica que la que ens va proporcionar el doctor Cañellas en tot el procés de malaltia, que va durar alguns anys. És per això que em sento amb l'obligació moral de donar-li tot el meu reconeixement per l'atenció dispensada en els moments en què més necessitaven la seva ajuda professional i humana, sobretot els darrers dies de vida de la mare. Per això també li agraeixo públicament la seva dedicació, esforç i altruisme que posa en la seva tasca de metge de família. Ben segur que altres veïns de Balsareny poden confirmar aquest mateix tarannà que ha demostrat al llarg del temps de la seva carrera com a metge en el nostre poble.
 
Avui dia, que rebem cada vegada més un tractament més deshumanitzat, tractant amb màquines i contestadors automàtics, amb personal que es limita a fer el mínim i que va canviant sovint de destinació i no coneix el marc complet de circumstàncies que passa cada pacient, ens podem sentir agraïts de tenir un metge que reflecteix qualitats com les que va descriure un apòstol de Jesús: "... Sentiments tendres de compassió, de bondat, d'humilitat, d'amabilitat i de paciència." (Colossencs, 3:12). Un metge com ell no voldríem que mai es jubilés, encara que ho comprendrem amb resignació el dia que arribi.
 
Maria Dolors Obradors

El llac de Navarcles

RACONS DEL BAGES
 

Vista general del llac de Navarcles

 
El llac de Navarcles és un petit embassament artificial del riu Calders (que neix a Monistrol de Calders). El llac comença en una petita resclosa del riu, la resclosa de la Pólvora, després dels anomenats meandres (revolts) de l’Angle; i acaba amb una petita presa, per sobre de la qual hi passa una carretera que enllaça el poble amb la carretera de Manresa a Vic.
 

Aspecte hivernal del llac

El llac té uns 345 metres de longitud per 65 d’amplada mitjana i és el segon en extensió del Bages, després del llac de l’Agulla. A banda i banda, hi ha uns cingles de materials calcaris, sorrencs i altres, excavats pel riu en milers d’anys, molt després de la desaparició del mar que hi havia a la Catalunya Central. El costat esquerre del llac gairebé toca al  cingle; per això, al llarg d’uns 100 metres, hi ha una passarel·la metàl·lica que permet el pas a peu. En canvi, el seu costat dret és més ample: hi passa la carretera, hi ha un passeig d’arbres, un  parc infantil, la font del llac i un berenador (amb bar i serveis a l’estiu).

Passeig amb plàtans al costat dret del llac

Segurament aquest llac resulta molt familiar per a molts dels lectors. Antigament se l’anomenava la “platja de Navarcles”, perquè s’hi podia anar a banyar-se, en una època en què la platja ens quedava lluny, aquí a l’interior, i no s’hi anava tant com ara. Actualment no hi està permès el bany, però s’hi realitzen gran quantitat d’activitats lúdiques i esportives, sobretot a la temporada estiuenca, gràcies a l’aigua i també als cingles: escalada, pont de mico, persianes, tirolines i tir amb arc; també lloguer de canoes, caiacs, bicicletes... S’hi pot practicar la pesca i, si més no, molta gent hi va a caminar o passejar, donant una o més voltes al llac (el seu perímetre és d’uns 700-800 m.). També hi ha un petit rocòdrom i aparells de gimnàstica a l’aire lliure.
 

Taules i bancs per fer pícnic, al costat esquerre

Aigües avall, a uns 200 metres després de la presa, el Calders rep, per l’esquerra, les aigües de la riera de Navarcles, una riera que travessa tot el poble i que procedeix del cantó de Talamanca. Aquí el riu es torna a eixamplar molt i sembla un altre llac. Poc més enllà, passa per una resclosa i fa el darrer meandre, molt pronunciat, al final del qual aboca les aigües al Llobregat, al mateix terme de Navarcles, just al punt on hi ha un altre cingle, edificat al capdamunt, que conté restes d’un escull coral·lí i fòssils marins. En aquesta zona, a les roques per on ha passat el riu, s’hi observen uns forats o “calderes”, deguts als remolins que fa l’aigua, que les han anat erosionant; aquest fenomen és molt freqüent en aquest riu i d’aquí li ve el nom de “Calders” (i de retruc, al poble del Moianès). 

Cingle del marge esquerre del llac

Si des de la presa deixem el riu i agafem el carrer que puja cap al nucli urbà, al cap d’uns 100 metres, a l’esquerra, veurem un altre espai, amb una gruta, on hi ha la font de la Cura (nom d’un antic mas), anys enrere molt concorreguda. Actualment encara hi ha algunes taules i bancs de fusta, i s’hi han incorporat aparells de gimnàstica i una àrea per autocaravanes. La font es troba en un salt d’aigua del també anomenat torrent de la Cura.
 

Cingle i passarel·la que permet el pas a peu per la vora del llac

Com veiem, a Navarcles hi conflueixen molts cursos d’aigua. També hi ha moltes fonts. Per tot plegat, sempre s’ha dit que “a Navarcles hi ha molta aigua”. 

Camí arranjat per poder travessar a peu el llac per la seva part nord

Aquests darrers anys s’ha revifat molt l’ús del llac i de tot el seu entorn, pel que fa a les activitats que s’hi fan i també pel respecte al medi ambient. Hi ha molts contenidors de reciclatge en tot el seu contorn, molts rètols referits al respecte del medi; i més taules i bancs, per fer pícnic, que no hi havia abans.
 

Resclosa de la Pólvora, del riu Calders, per on passa l’aigua poc abans d’arribar al llac.

Per últim, hi ha plafons indicatius sobre els itineraris de natura que s’hi poden fer, els ocells que hi podem trobar, les principals espècies vegetals, mapes sobre punts d’interès del municipi, etc. Així, un dels itineraris és la ruta fluvial que va de la presa fins a l’aiguabarreig del Calders amb el Llobregat i fins arribar al pont Vell que separa Navarcles de Sant Fruitós.

Aiguabarreig del Calders, que ve per la dreta, amb el Llobregat, que tira avall per l'esquerra 

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

ABCB: Campanya de Nadal

 

 

L’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny, ABCB, ha tornat a crear ambient nadalenc amb les butlletes que reparteixen als seus clients. Sembla que és una campanya que agrada al públic. Aquest any s’han sortejat 12 premis per un valor de 50 € cada un, fraccionats en dos vals de 20 € i un de 10 €, de manera que el guanyador els pugui gastar al seu gust.
 
Com cada any, han recollit les butlletes de tots els comerços i les han ajuntat en un únic sac. La junta de botiguers (Carmelo Dolado, Sandra Montoya i Jordi Grané) va fer el sorteig públicament i va prendre nota del resultat per comunicar-lo als guanyadors. Aquests premis són segurs i la gent els rep amb entusiasme.
 
Aquest any, com a novetat, cada botiga o comerç timbrava les butlletes i, d’aquesta manera, a part de saber qui havia repartit els premis, també es premiava les botigues que els havien donat. Una forma més de crear il·lusions. L’import dels premis va a càrrec de l’ABCB, i l’Ajuntament paga les butlletes i la propaganda.
 
L’Associació de Botiguers i Comerciants també col·labora amb la Comissió de Reis i ofereix els seus establiments per instal·lar les bústies reials i ajudar amb les lluminetes que omplen els clients. Així s’ajuda a realitzar la festa que, sobretot la canalla, espera amb tanta il·lusió.
 
Les botigues i comerços estan animats a continuar aquesta i altres campanyes que els fan presents al poble i creen caliu amb els clients.
 
Junta ABCB

Fotos: Jordi Grané