divendres, 29 de gener del 2021

Som conscients del que ha passat i encara passa?

CINC MINUTS
 
Són les cinc i alguns minuts de la tarda d’aquest 5 de gener de 2021, en una tarda grisa i freda pròpia del temps que estem, i sento el primer avís anunciant l’arribada dels Reis de l’Orient, i amb la llum del dia reposant soc conscient de tota la il·lusió infantil, que també vaig experimentar en els meus anys d’infantesa. Malgrat aquesta il·lusió infantil, enguany una tristor portada per aquesta vergonya pandèmica, permeteu-me fer d’aquests Cinc minuts una reflexió sobre l’estat actual en què ens toca viure.
 
Us convido a reflexionar prenent l’exemple del raonament de la senyora Carme Vinyoles Casas “Quan es mor un ancià” (diari El Punt Avui) de la seva columna d’opinió ‘Raça Humana’: «Durant la primera onada de la pandèmia vam deixar morir la generació que ho havia donat tot per aixecar el país, la més vulnerable, nascuda entre els anys vint i quaranta del passat segle, contagiant-se en residències i sense el consol d’acomiadar-se dels familiars. Més enllà del factor sorpresa incidint sobre una sanitat pública retallada i de la manca real d’equips de protecció i de respiradors per salvar vides, hi havia un cert i inquietant alleujament inicial davant el fet que el virus s’acarnissés amb els ancians, a més d’algunes declaracions sobre la conveniència d’excloure’ls dels tractaments, que realment fa pensar.»
 
Cinc minuts són cinc minuts i la columna de la Carme és llarga, però el paràgraf ja dona el toc reflexiu que el que signa us vol fer arribar. Acabo, però, amb el següent: a l’Àfrica, quan mor un vell desapareix una biblioteca. Millor any per a tots!
 
Josep Gudayol i Puig

Gerard Feliu Ribalta, expressió mundial viatgera i informàtic expert

ENTREVISTA


Encetem any i una nova entrevista: aquest cop, a Gerard Feliu Ribalta, balsarenyenc de tota la vida, autònom anomenat
“freelance”: aquella persona que treballa per compte propi, donant servei a particulars i empreses. En el seu cas, els serveis que ofereix són d’assessorament i suport informàtic, que en l’argot modern són “Tecnologies de la Informació i Comunicació”.
 
En Gerard va néixer l’11 de juny de 1981 i va estudiar l’EGB i ESO a Balsareny i el batxillerat a l’ETPD de Navàs. Actualment estudia Turisme a la UOC i formació contínua en Tecnologies de la Informació (TIC).
 
Viatjar és la seva principal afició: «Tinc una necessitat innata de descobrir nous països i cultures diferents. He viatjat a més de 60 països arreu dels cinc continents, i amb ganes de seguir descobrint-ne més. Alguns dels viatges que més m’han impactat, ja sigui per la seva llunyania o pel canvi cultural, són els Estats Units, el Canadà, el Perú, Bolívia, Veneçuela, Jordània, l’Índia, la Xina, Singapur, Austràlia, Sudàfrica, Kènia i Gàmbia; i entre els més propers soc un enamorat d’Islàndia, per la seva natura inhòspita. Tinc el somni de veure les místiques aurores boreals algun dia.»
 
Pel que fa a l’esport, li agrada molt i en practica quan pot, tot i que menys del que voldria. Li agrada el ciclisme de BTT i, a l’hivern, practicar esports com l’esquí alpí o el patinatge sobre gel. Algun cop també ha practicat Wakeboard al Canal olímpic de Castelldefels. Sobre la lectura, ens comenta que llegeix principalment llibres de viatges i documents tècnics de la seva professió. En el temps lliure, a part de viatjar o practicar algun esport, també li agrada fer trobades amb els amics, anar al teatre o veure alguna bona pel·lícula al cinema o a la televisió.
 
Hem sabut de la teva professió tecnològica dins del camp informàtic. Explica’ns: com va començar tot?
 
— Sí, així és. De petit ja m’agradava el mon tecnològic i ja manipulava els primers ordinadors que tenia, cap a l’any 95. Tant és així, que on anava a comprar el material informàtic ja veien en el meu interès un bon candidat a treballar en la matèria. I així va ser, per aquells voltants del 1999 i amb l’any 2000 a la vista, en un context econòmic favorable i l’anomenat “efecte 2000”, corrien bons temps i hi havia alta demanda de feina, també en el món tecnològic/informàtic. És per això que amb 18 anys em vaig posar a treballar en una empresa de serveis informàtics. Allí vaig començar, i des d’aquell inici ja són 21 anys en la professió.
 
— Hi tens algun antecedent familiar en aquest camp?
 
— En aquest cas, no podríem pas dir que hi hagués arrels familiars en aquest mon tecnològic, més aviat al contrari: a casa érem mig de pagès, i de tecnologia, poca. Més aviat la influència va ser pels videojocs, ja que quan sortien els primers ordinadors bàsicament eren per jugar o processadors de textos bastant bàsics.
 
— Ens podries fer algun raonament sobre la importància d’haver entrat en aquest camp?
 
— M’agrada el meu camp, bàsicament perquè trobo que el que faig és posar els mitjans, o bé solucionar els problemes, perquè la gent pugui fer la seva feina. Quan de petit era jo qui em trobava amb problemes, no sabia massa a qui recórrer. Ara que tinc una bona base, i el món tecnològic a vegades és força complex d’entendre, veig com n’és d’important, tenir uns bons coneixements per, ara sí, poder ajudar els qui tenen problemes o no se’n surten. És que a vegades les màquines són molt difícils d’entendre! (riu).
 
— Creus que es fan servir correctament els coneixements emprats en la tecnologia informàtica?
 
— Avui dia tenim tantes eines de comunicació digital que a vegades es fa difícil comprendre com funcionen. Aquí els joves ho tenen més fàcil, perquè ja han nascut amb la tecnologia. Veus nens petits d’un any com ja manipulen una tauleta digital, és que les fan tan intuïtives que gairebé no necessiten manual d’instruccions. En canvi, la gent més gran, que és d’una altra generació, no han crescut amb aquesta revolució tecnològica i és comprensible que els costi més d’entendre i de comprendre com funciona. Dit això, un cop enteses, les eines de comunicació digital són una eina brutal. La transmissió d’informació, imatges o vídeos en temps real és brutal. Ara bé, cal anar molt amb compte en la difusió de noticies no contrastades o “fake news”, cosa que està a l’ordre del dia, i pot fer més mal que bé. Com a consell, cal fer servir sempre el sentit comú!
 
— Coneixent el teu currículum viatger a través de tot el món, ens podries explicar alguna impressió que hagis pogut experimentar?
 
— Ja sigui per conèixer noves cultures, sobretot a l’Àfrica és on he tingut un contacte més impactant, convivint en proximitat amb tribus gairebé aïllades de Gàmbia i del Senegal, la multiculturalitat ètnica de Sud-àfrica, la proximitat i amabilitat dels habitants del continent Sud-americà, com Veneçuela, el Perú o Bolívia. Són persones que tenen poc per viure, però tenen just el que necessiten per ser feliços. No tenen grans pretensions; potser això els evita les frustracions del món occidental. Em ve al cap aquella dita que diu “no és més feliç aquell qui més té, sinó aquell qui menys necessita”.
 
— Quin fet et porta a viatjar tant?
 
— Les persones són un dels factors que més m’atrau de conèixer nous indrets; també ho són la natura i els paisatges. M’encanta veure i gaudir d’espectacles de la natura que hi ha repartits arreu del món. Des del Gran Canyó del Colorado, a les cascades infinites de Veneçuela, els glaciars d’Islàndia, el volcans de Hawaii, Sicília o Tenerife sense anar més lluny, els guèisers de Yellowstone, el gran salar de Uyuni a Bolívia, el desert d’Atacama a Xile, la gran barrera de Coral d’Austràlia, les zones pantanoses dels Everglades (Florida), el delta del riu Orinoco (Veneçuela), el desert de Wadi Rum de Jordània... És un llarga llista. També m’han interessat sempre les creacions de l’ésser humà dignes d’admirar, des de les més antigues, com el Machu Pichu del Perú, el temple de Petra a Jordània, les piràmides d’Egipte o la gran muralla xinesa, fins als gratacels de Nova York, la disbauxa de Las Vegas o les excentricitats de Dubai. I per últim, molt lligat amb l’amor per la natura, és la part de l’observació de fauna única i salvatge. He fet alguns safaris increïbles, tant per Kènia, Tanzània o Sud-àfrica. El còndor dels Andes del Perú. Veure coales en llibertat i cangurs a Austràlia va ser apassionant. I el recent viatge a Polònia ens va permetre veure els últims bisons europeus en llibertat a la regió de Bialowieza, gairebé a la frontera amb Bielorússia. Com que viatjar pel món és la meva gran passió, la incertesa de saber què hi ha més enllà de les nostres fronteres em desperta un gran interès a descobrir-ho. Perquè després d’haver-ho fet bastantes vegades, sempre hi ha quelcom de nou que no deixa de sorprendre’t, i és que el món és tan gran!
 
— On et podem trobar si requerim els teus serveis professionals?
 
— En un poble com Balsareny tots ens coneixem i el contacte és fàcil. També se’m pot contactar a través de mòbil o el correu electrònic info@skynet.cat. El meu nom comercial és Skynet Serveis Informàtics i tinc la pàgina web: www.skynet.cat .
 
— Voldries afegir alguna cosa?
 
— Doncs sí, m’agradaria aprofitar l’avinentesa per fer publicitat d’un blog personal en el qual relato alguns dels viatges que vaig fent (www.unmundodeviajes.com) i un compte d’Instagram amb fotografies 
( https://www.instagram.com/1mundodeviajes/ ).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Gerard Feliu

Crònica i valoració dels actes dels Reis


Cada any i passats uns dies de la festa dels Reis, la Comissió de Reis fem un article per valorar i agrair l’ajuda rebuda per dur a terme els actes que tenen a veure amb els Reis de l’Orient. Aquest any tot ha estat molt diferent, molt complicat i hem cregut convenient explicar-vos la nostra experiència.

Malgrat tots els entrebancs, estem contents d’haver pogut fer arribar  ses Majestats de l’Orient al poble de Balsareny i haver pogut continuar veient la il·lusió als ulls dels nostres infants.

Abans de res, i per no oblidar-nos-en, volem agrair l’ajuda rebuda per part de tots els participants i assistents als actes que hem organitzat i la seva comprensió davant les dificultats que tots ens hem trobat. També als que, sempre de manera totalment desinteressada, ens han ajudat en les cavalcades i altres actes dels Reis (tractoristes, furgonetistes, patges, etc.), però que aquest any, per les circumstàncies de la pandèmia, no hi han pogut col·laborar. I a tothom que d’una manera o altra, per molt petita que pugui semblar, ens ha donat un cop de mà quan més ho necessitem.


Volem agrair especialment la feina feta pel Jordi Sarri, que ha estat increïble, fent i dirigint uns vídeos que creiem que han quedat molt i molt bé, però també a la incombustible Mercè Farràs, i també a la Isabel Ribera, al Josep M. Rubí, a la Meritxell Xandri i la colla Peta-Fluix, al Xavi Vall, la Jana i la Laia i la resta de campaners del poble i sobretot a l’Associació de Botiguers de Balsareny pel seu recolzament i ajuda. I, no cal dir-ho, als tres Reis de l’Orient i al Príncep Assuan per la seva bona predisposició i la seva paciència amb tots nosaltres ( i pel fred que van arribar a passar).

Passat l’estiu, els components de la Comissió ens disposem a començar a pensar en els Reis. Sabem que haurem de fer molts canvis per adaptar-nos a la situació de pandèmia, però no trobem informació sobre quines són les mesures que se’ns permet prendre. 


A primers d’octubre, i veient que comença una segona onada de la covid-19, comencem a plantejar uns actes que siguin segurs, encara que haguem de prescindir de moltes coses. Entenem que no podrem rebre el príncep Assuan i que no podrà recollir les cartes. Pensem en fer un vídeo per als nens i per als avis del Casal, que enviarem a les xarxes (Facebook i Instagram) i per potenciar que els nens i nenes tirin les cartes a les bústies farem una mena de sorteig d’obsequis entre les cartes rebudes. Parlem amb el Casal i amb l’AMPA per acordar què volem i què podem fer i lligar els actes. Volíem fer pirotècnia, però desistim pensant que no tothom podrà veure-ho des de casa i que podríem afavorir algun tipus d’aglomeració.

Contactem amb diferents pobles del voltant per saber què fan. La majoria aposten per fer una cavalcada austera, amb tothom mirant des dels balcons. El Procicat no es pronuncia i, tot i que insinua que s’hauran de fer cavalcades estàtiques, no s’acaba de definir fins dues setmanes abans de Reis.


Contactem amb l’Ajuntament i el seu enginyer. Passen els dies i no rebem cap resposta. No se’ns permet treballar al local perquè qui ens ha de donar el permís no ho fa. Hem de “perseguir” l’enginyer per poder tenir accés al local on tenim el material per poder treballar. Fins i tot ens veiem obligats a endur-nos el material a casa per poder-hi treballar, ja que no se’ns permet accedir al local o se’ns posen moltes traves. Tenim diversos contactes amb l’Ajuntament, sempre amb molt bona predisposició, però inflexibles amb les disposicions del Procicat. I malauradament, sense aportar mai cap alternativa. Ens sentim dolguts per la manca d’empatia, de suport. No hem llençat la tovallola per convicció, però ha estat sempre com picar sobre ferro fred. La nostra única meta era que els nens i nenes de Balsareny poguessin rebre els Reis de la manera més segura davant les adversitats.

Mentrestant seguim treballant a “trompicons”. Gràcies a la bona feina del Jordi Sarri i del príncep Assuan podem gravar el vídeo del Príncep i el pengem ràpidament a les xarxes. Repartim les bústies per diferents botigues del poble, que les reben de molt bon grat i de qui obtenim molt de suport i ajuda i els ho volem ben agrair. També dels comerços i locals de restauració, que ens ajuden a vendre loteria i fanalets. Moltíssimes gràcies a tots ells.


El 24 de desembre fem una proposta que creiem definitiva a l’Ajuntament, en la qual decidim fer una cavalcada sí o sí. En el projecte es treballa amb una cavalcada sense carrosses (ja que són molt feixugues i difícilment poden passar per tots els carrers) i busquem tot tipus d’alternatives, des de vehicles “pick up”, cotxes descapotables, i fins i tot amb l’opció de fer-la en bicicleta o a peu, només amb els Reis i el Príncep i com a molt un parell de patges; per poder així passar per tots els carrers del poble sense que ningú hagi de sortir de casa i evitar així qualsevol contacte que no sigui amb el grup de convivència. El dia 28 rebem una notificació de l’Ajuntament on se’ns informa que el Procicat prohibeix les cavalcades i només permet cavalcades estàtiques, en una zona perimetrada, amb cita prèvia i amb aforament limitat. Demanem una reunió urgent amb l’Ajuntament. Finalment arribem a l’acord de fer-ho tal i com manen les normes del Procicat, tot i no estar-hi gens d’acord.


El dia 2 gravem el vídeo dels Reis al Castell i els vídeos personalitzats. També per als avis del Casal. El dia 5 ho tenim tot a punt per enviar-ho a les xarxes i famílies que ens ho van demanar, gràcies a la gran feinada feta pel Jordi Sarri.
El dia 5 arriben els Reis a Balsareny. A primera hora de la tarda podem enviar a les xarxes el pas dels Reis pel Castell de Balsareny i el seu missatge als nens i nenes de Balsareny, i poc després els podem saludar. Disposem un petit circuit que comença a la plaça de l’Església i baixa pel Trull, passant per darrera la casa Torrents, on s’han instal·lat els trons dels Reis i del Príncep, i que finalitza davant del pati de l’escola.

Lamentem que, amb les presses, la Comissió ens vam descuidar d’explicar com i quin seria aquest recorregut i aquesta falta va obligar que algunes famílies haguessin de fer una gran volta per poder arribar a la plaça; demanem disculpes pel nostre descuit. I segurament que hem comès molts altres errors, que no hem previst o no ens n’hem adonat, però que poden haver afectat algunes persones. Ho lamentem i segur que la propera vegada ho farem millor, si més no ho intentarem.


Tan sols volem afegir que estem molt enfadats amb el Procicat perquè en cap moment ha tingut en compte les particularitats dels pobles petits, que sempre miren amb ulls de ciutat, i estem convençuts que fer la cavalcada que havíem planejat hauria estat més segura per a tots, i tant o més lluïda que altres anys. Ens sap molt greu haver hagut d’excloure tota aquella gent que li agrada de saludar als Reis i que per problemes de mobilitat, de salut, per l’edat, o per qualsevol altra circumstància no van poder-los veure. Vam haver de limitar la cita prèvia a les famílies amb criatures i fins i tot hem hagut d’excloure molta gent d’altres pobles que volien venir a veure els nostres Reis.

Esperem que l’any vinent sigui diferent, que puguem prescindir del covid i que puguem fer una cavalcada encara més màgica que la d’altres anys amb les novetats que estem preparant.

Text i fotos: La Comissió de Reis de Balsareny
















dijous, 28 de gener del 2021

Laia Solà, campiona d’atletisme

ESPORTISTES DE BALSARENY


Carai, a Balsareny tenim uns joves amb uns rendiments esportius excel·lents. Aquesta vegada parlem amb la Laia Solà Hernando, una velocista que acumula un grapat de pòdiums individuals i d’equip en relleus. Ens explica que la seva carrera esportiva surt d’una casualitat. Bé, la Laia és força humil i ens ho comenta com si tot hagués estat fruit de l’atzar.

—Com comença la teva carrera esportiva?

Quan cursava 1r d’ESO, els del Club Atlètic Manresa van venir a l’IES Llobregat de Sallent a fer una jornada esportiva per afeccionar joves a l’atletisme. De cada IES van  seleccionar quatre o cinc persones per competir plegades al Congost. Allà vaig participar en les proves de 60 metres llisos i 4x100 en relleus i vaig quedar en primera posició. El club d’atletisme em va concedir una beca perquè durant dos mesos m’entrenés; però en aquell moment ho vaig desestimar, no m’interessava. L’any següent, per tal de fer esport, que no hi era pas gaire aficionada, em vaig decidir a provar amb l’atletisme, que havia comprovat que m’anava prou bé. Vaig integrar-me en un grup mixt que començava, i a partir d’uns controls i seguiment inicial on ja vaig fer una bona marca, em van adjudicar l’Alba Martí Pla com a entrenadora. Recordo que em va dir “dilluns, comences amb el meu grup de velocitat” i així va ser. El meu primer any de Cadet de la categoria Sub-16 va ser el curs 2014-15. Aquell any només vaig entrenar; ningú competeix quan ens iniciem.

I el següent?

Llavors feia 3r d’ESO, va ser el curs 2015-16, i vaig entrar de ple a la competició, amb bons resultats.

—Semblava que li hauríem d’arrencar el palmarès, però no és així: ho té tot anotat amb un ordre precís; transcrivim directament els èxits amb les marques pròpies.

2n any cadet SUB16. Curs 2015-2016

 Aire lliure:

. Subcampiona Catalunya cadet 100 mll (12.94)

. Campiones d’Espanya per Federacions autonòmiques

. 3eres. d’ Espanya 4x100 (49.22)

. 2ones. de Catalunya 4x300

 Pista coberta:

. 3ra. Campionat de Catalunya 60 mll (7.97)

. Campiones de Catalunya 4x200 (1:46:16)

. 3eres. Campionat d’ Espanya de clubs SUB16



 

Quedem impressionats amb les classificacions. I els altres anys no ens deixen pas menys sorpresos. 

 

1r any juvenil SUB18. Curs 2016-2017

 Pista coberta:

. 4a. Catalunya Absoluta + SUB 18

. 2ones. Campionat de Catalunya 4x200

 Aire lliure:

. Campiona de Catalunya 100 mll

. 4a. Campionat de Catalunya Absolut

. 5a. d’Espanya SUB18

. 3a. Campionat de Catalunya SUB18  200 mll

 . 2ones.Selecció catalana Absoluta 4x100

. 1eres. Selecció espanyola SUB 18

 . 3eres. Campionat de Catalunya 4x100 absolut

. 2ones. Campionat d’Espanya SUB 18  4x100

. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18  4x100


 

2n. any juvenil SUB 18. Curs 2017-2018

 Pista coberta:

. 1a. Campionat de Catalunya SUB 18   60 mll

. 3a. Campionat de Catalunya Absolut 60 mll

. 3a. Campionat de Catalunya SUB18 200 mll

 Aire lliure:

. 2a. Campionat d’Espanya SUB 18  100 mll

. 1a. Campionat de Catalunya Absolut  100 mll

. 3a. Encontre internacional 100 mll.

. 2ones. Selecció espanyola SUB 18  4x100

. 1eres. Campionat d’Espanya SUB 18 4x100 (rècord campionats)

. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18 4x100 (rècord Catalunya 46.64)

. 2ones. Campionat de Catalunya Absolut 4x100

. Desqualificació relleu 4x100 mixta Selecció catalana

. 5a. Selecció catalana SUB 18  200 mll  (campions de seleccions d’Espanya)

. Convocada amb la Selecció catalana absoluta de Seleccions d’Espanya.

 La Laia considera que aquest va ser el seu millor any esportiu.


 

1r any junior SUB 20. Curs 2018-2019

 Pista coberta:

. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20   60 mll

. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20   200 mll

 Aire lliure:

. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20   100 mll

. 7a. Campionat d’Espanya SUB 20   100 mll.

. 5a.  Campionat de Catalunya Absolut 100 mll

. 5a.  Campionat de Catalunya Absolut 200 mll

. 5a. Campionat d’Espanya SUB 20   200 mll.

. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x100


 

2n. any junior SUB 20. Curs 2019-2020

 Pista coberta:

. 2a. Campionat de Catalunya SUB 20   60 mll

. 3a. Campionat de Catalunya Absolut SUB 20   60 mll

. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20   200 mll

 Aire lliure:

. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x 100

És l’any de la covid i el mateix que va patir una lesió al genoll.



L’equip de relleus sempre és el mateix? 

Això varia; depèn de si a la competició hi anem amb el grup de Manresa o bé si m’han seleccionat per participar amb la selecció catalana o espanyola. 


—Com són els teus entrenaments?

Ara mateix entreno 4 dies la setmana i unes 2 hores més el cap de setmana si hi ha competició. Els entrenaments són variats, necessito fer exercicis per tenir força a les cames, preparar-me tècnicament: per exemple, per tenir una bona sortida. Practiquem en pista i al gimnàs. És una preparació constant, perquè de seguida perdo musculació. He tingut petites lesions, però no greus, que m’han interferit poc. En aquests nivells esportius cal molt sacrifici. T’has de preparar molt per sortir bé; això vol dir controlar la sortida, la passa, ni massa llarga ni massa curta; són temps molt curts en què no pots recuperar errors. Els 100 metres lliures em van millor. Amb la pandèmia han canviat els entrenaments i, no cal dir-ho, les competicions.

—Ens parles una mica de les competicions?

Els campionats sempre deixen unes vivències especials. Coneixes gent, tens vincles molt forts amb atletes... El club i les famílies són també importants: viatgem plegats en cotxes particulars, bus, AVE i la relació s’enforteix. També són moltes hores a les pistes. Els pares sempre m’han recolzat molt i no m’han exercit mai cap pressió. Els campionats, que sempre cauen en cap de setmana, també m’han fet apartar, per dir-ho d’alguna manera, de la vida social en alguns moments; per exemple quan era carnaval o els amics feien viatges, jo no hi podia anar... (rumia i conclou:) però ja m’estava bé! 

—Moltes hores a les pistes per córrer una estona molt curta...

Sí (riu), però és així, ja hi estem acostumats. És clar, estem parlant de temps de 7 segons 68 centèsimes en 60 metres lliures i de 12 segons 01 centèsima en 100 metres lliures. Aquestes són les meves millors marques. La majoria de vegades passem quatre o cinc hores a les pistes per “córrer tan poc”. És aprendre a saber estar. És un esport de picar molta pedra. 


—Has superat mai cap rècord?

Sí, en un dels campionats a Espanya, però en aquell mateix campionat es van superar dos rècords més; això passa poc. 

—Només correu noies?

Ara hi ha una nova modalitat mixta, en què correm relleus plegats. En un mixta de dues noies i dos nois de la selecció catalana no vam puntuar, ens van desqualificar, sembla que per un tema de sortida. Tot i així, com a grup vam quedar campions per puntuació (riu). Era un bon moment i un bon equip! Catalunya és de les comunitats que guanya força. És una bona comunitat, atlèticament parlant. Sempre hi ha gent competint a bons nivells.

—Combines bé la competició i els estudis?

Mentre vaig fer l’ESO no vaig tenir massa problemes. Al batxillerat vaig haver de buscar més l’equilibri i intentar no posar una cosa sobre l’altra. Ara faig Infermeria i també ho he pogut compaginar, però arriben les pràctiques de la carrera i s’ha de veure com anirà, dependrà del lloc i els horaris.

—Una persona en especial?

Sí, la Meritxell Tarragó. Fa temps que entrenem i anem a competicions. Ens uneix l’esport i l’amistat. A fora tens amics que fan esport però no competeixen i, per tant, el nivell de conversa no és el mateix que amb les persones que som amics dins i fora de la pista. 


—Mirant enrere, com veus aquesta trajectòria esportiva?

Interessant. No havia fet esport ni competit mai fins als 14 anys i, per tant, en faig un bon balanç. He fet un aprenentatge emocional important. És un esport individual i necessites temperament: “el coco decideix”. 

Hem conegut una altra esportista de Balsareny, la Laia,  i queda clar que tenim gent molt entrenada i preparada que competeixen a alt nivell. Sempre és un plaer parlar amb ells i conèixer la modalitat que practiquen, els esforços que fan per mantenir-se i superar-se  i la capacitat de control que exerceixen en proves on s’hi juguen molt. Laia, et desitgem encara més èxits! 

Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Laia So

dilluns, 25 de gener del 2021

'La commedia dell’arte a Catalunya', de David George i Jordi Lladó

CERCLE LITERARI

Jordi Lladó i David George

Parlem avui d’un llibre excel·lent, La commedia dell’arte a Catalunya, del gal·lès David George i el balsarenyenc Jordi Lladó, publicat per la Universitat d’Alacant (2019). És un estudi centrat, com diu el títol, en el ressò literari, teatral i artístic que va tenir a Catalunya aquell tipus d’espectacle popular italià i la seva projecció en la literatura i la pantomima francesa. Comença amb un estudi de la presència de personatges com Pierrot, Arlequí i Colombina en disfresses carnavalesques barcelonines ja documentades al segle XVII; i segueix detectant temes de la commedia en el teatre català del XVIII, fins que es va posar de moda al XIX arran de l’estada de grups de pantomima italians i francesos.
 
Després, estudia l’esclat que aquell fenomen va conèixer en l’època del Modernisme, per autors com Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Adrià Gual, Víctor Català, Ramon Vinyes i molts altres, així com les revistes Joventut i Pèl & Ploma. A la postguerra, l’influx dels personatges de la commedia reneix en les avantguardes, sobretot de la mà de Joan Brossa i de Josep Palau i Fabre. El llibre analitza també les influències que va tenir en l’escenografia teatral (d’Adrià Gual fins a Fabià Puigserver i Calisto Bieito) i, en general, en les arts plàstiques, amb Rusiñol, Picasso, Ramon Casas, Dalí, Miró i Joan Ponç i el grup de Dau al Set, entre molts altres. També estudia el paper de la commedia com a mètode didàctic des d’Adrià Gual fins a l’Institut del Teatre de Barcelona. 
 
En resum, és un estudi rigorós, molt ben documentat i il·lustrat, i alhora amè i de bon llegir, que omple un espai poc fressat en la bibliografia sobre les arts escèniques catalanes. Felicitem els seus autors, tots dos doctors experts en la història del teatre, per la bona feina feta i els agraïm que hagin posat a disposició dels lectors interessats el fruit de molts anys d’estudis.
 
Jordi Lladó és autor també de Ramon Vinyes, un home de lletres entre Catalunya i el Carib (2006) i Àlbum Vinyes 2002 (2002, amb Jaume Huch) sobre el dramaturg berguedà objecte de la seva tesi doctoral, Ramon Vinyes i el teatre 1904-1939; i ha publicat, entre altres, El teatre català en temps de guerra i revolució (2008); Pierrot i la literatura catalana modernista (1994), un resum de la seva tesi de llicenciatura de 1992; ‘Arran del mar Caribe: un drama d’exili en territori mític (2006); Tempus fugit: Walter Chen (2007); i Dona i teatre al segle XXI (curador, amb Jordi Vilaró, 2013).

David George és catedràtic emèrit de Literatura Hispànica a la Universitat de Swansea, al País de Gal·les; és autor, entre altres, de The history of the commedia dell’arte in modern hispanic literature with special attention of García Lorca (1995); The theatre in Madrid and Barcelona 1892-1936: Rivals or Collaborators? (2002); i Sergi Belbel and Cathalan Theatre: Text, Performance and Identity (2010). 

Ramon Carreté
Foto: David George

dimecres, 20 de gener del 2021

Les Petjades de Pere Casaldàliga


 
El 19 de desembre de 2020, els membres de la Comissió Pere Casaldàliga del Cercle Cultural de Balsareny van aprofitar l’exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa” al bar del Casino del Centre Instructiu i Recreatiu per donar a conèixer els avenços en els projectes que s’estan treballant.
 
Glòria Casaldàliga va agrair en nom de la família els gests que Balsareny fa envers el seu oncle i les seves causes, i va reconèixer que fins ara la tasca de l’associació Araguaia, de la qual és membre, havia estat relativament fàcil, perquè actuava en certa manera “d'altaveu” del missatge de Pere Casaldàliga i de les seves causes. Ara, per damunt del buit que ha deixat la seva mort, és hora de fer nous passos, ja que el seu llegat és molt gran.
 
En aquest sentit, Laura Casaldàliga va parlar de la comissió d'educació de la qual forma part, on diferents docents estan treballant per fer present Pere Casaldàliga a l'escola, perquè les futures generacions puguin conèixer les causes per les quals va lluitar i fer-se-les seves, i així entre tots treballar per un món millor.  
 
Enguany el concert de Nadal que ha organitzat l'escola Guillem de Balsareny, amb la participació de tot l’alumnat des de diferents indrets del poble durant la matinal del dia 21 de desembre, l'han volgut dedicar al bisbe Pere Casaldàliga i a totes les persones  afectades per la covid-19, gest que des de la comissió volem agrair.
 
Així mateix, des de la Biblioteca Pere Casaldàliga, amb el suport de la Diputació, s’està constituint el fons bibliotecari especial Pere Casaldàliga, recollint nous materials per fer que sigui el més ampli i ric possible. També s’està treballant per tal de poder col·laborar en el desig del bisbe Pere que tota la seva obra estigui digitalitzada i accessible en obert per a totes les persones que hi estiguin interessades.
 
La Comissió, al llarg dels darrers mesos, ha anat treballant i perfilant el projecte “Les Petjades de Pere Casaldàliga”, que darrerament s’ha presentat a l'Ajuntament de Balsareny. 

 
a/ Què són “Les Petjades de Pere Casaldàliga”
 
"Les Petjades de Pere Casaldàliga" constitueixen un itinerari urbà senyalitzat mitjançant uns monòlits, en els quals es donen a conèixer sis de les Causes que han motivat el compromís i la vida de Pere Casaldàliga, i que volem contribuir a difondre.
 
Cada una de les sis Causes és descrita breument a la part superior del monòlit, acompanyada d'una imatge significativa, i amb un codi QR que n'ampliaria el contingut. També hi haurà una breu informació referida a l’indret senyalitzat, i un croquis orientatiu del recorregut.
 
A la part central dels monòlits, en acer Corten, hi haurà uns fragments del poema "Retorn pairal", de Pere Casaldàliga, relacionats amb la Causa escollida i amb l'indret en qüestió.
A la part inferior hi haurà el nom de l’itinerari, amb el logotip del Ajuntament de Balsareny i de les entitats que col·laboressin a finançar el projecte, si escau.
Els indrets escollits serien l'aqüeducte de Santa Maria, la plaça Roc Garcia, la plaça Ricard Viñas Coma, la plaça Montserrat, el cementiri municipal i el Castell de Balsareny. 

 
b/ Per què creiem que és un projecte important per a Balsareny
 
Balsareny, com a poble natal de Pere Casaldàliga, d’on va ser proclamat fill predilecte l’any 1982, ha de ser un punt de referència imprescindible, no tan sols en la seva biografia personal, sinó també en la projecció a nivell nacional i internacional de les seves Causes, així com en l’organització d’activitats, exposicions i trobades, com ja s’ha fet en diverses ocasions.
 
En aquesta línia, considerem que el projecte “Les Petjades de Pere Casaldàliga” és molt interessant per a Balsareny, per les següents raons: 

  • Dona al municipi un atractiu per a les persones que tenen com a referent Pere Casaldàliga i les seves Causes. 
  • Situa el poble en el mapa d’indrets emblemàtics relatius a la vida del bisbe i a la divulgació de les Causes per les quals va viure, i que continuen interpel·lant la humanitat. 
  • Genera un instrument per donar a conèixer Casaldàliga a les generacions presents i futures. 
  • Ofereix l’oportunitat de mantenir visibles les seves Causes, i és una bona eina de treball per divulgar-les i potenciar-les. 
  • Pot ser un element important de promoció de turisme cultural al municipi, amb una repercussió positiva per al comerç local.
 
El projecte compta amb l'adhesió d'una important representació d'entitats balsarenyenques.
 
D’aquí a set anys, el 2028, serà el centenari de naixement de Pere Casaldàliga, i la Comissió està treballant amb la idea de poder celebrar aquest any del centenari a Balsareny en un espai on es pugui conèixer i treballar la figura, l’obra i les Causes del bisbe.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas