Estudi d’audiència del ‘Sarment’

L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), a la qual pertany el Sarment, periòdicament fa un estudi sobre l’audiència de les seves publicacions. Darrerament aquesta entitat ens ha fet arribar els resultats de la seva última enquesta pel que fa al Sarment. El treball es va realitzar entre la població de Balsareny més gran de 15 anys, extrapolada de la població general, que és de 3.249 habitants (dada de l’1 de gener de 2022). Va tenir lloc des de l’octubre al desembre de 2022, període en què es varen fer 158 entrevistes telefòniques. L’empresa encarregada de fer l’estudi va ser Infortécnica (www.infortecnica.com).
 
La síntesi dels resultats obtinguts és que el Sarment obté una quota de lectors diaris de 49. El 85,2 % de la població ha llegit algun cop la publicació impresa. Per altra banda, cada mes el segueixen una mitjana de 1.462 persones (un 45% de la població), que li dediquen un temps mitjà d’audiència de 34,7 minuts durant el conjunt del mes, cosa que equival al 5,3 % de share de premsa en papers. En termes estadístics, tenint en compte la població de Balsareny i la quantitat de persones entrevistades, es considera que l’error màxim sobre el total de la mostra és de només el 7,96%. Desgranem ara cadascuna de les preguntes:

1.- Ha llegit algun cop la publicació?  El 82,5 % diu que sí, cosa que equival a 2.768 persones. Per sexes, ens llegeixen una mica més els homes que les dones: un 89,1% d’homes i un 81,3 % de dones.
 

Per franges d’edats: els menors de 35 anys ens llegeixen menys, un 80,6 % de la població total d’aquesta franja; les persones de 35 a 55 anys són les que més ens llegeixen algun cop, amb un 86,8 %; mentre que, entre els més grans de 55 anys, és un 84,7 %.

 
2.- Seguidors de la publicació: el 45% de la població total ens segueix cada mes, que equival a 1.462 persones. D’aquí també es dedueix que cada dia el llegeixen, poc o molt, una mitjana de 49 persones.
 

 
3.- Quants minuts hi dedica mensualment cada persona que segueix el Sarment? Una mitjana de 34,7 minuts/mes. Si això ho passem al total de la població, és com si cada balsarenyenc el llegís 15,6 minuts/mes: per sexes, cada home 16,7 minuts/mes, en tant que cada dona hi dedica menys, un 14,3 %; per edats: els menors de 35 anys hi dediquen 11,5 minuts/mes; els de la franja de 35 a 55, uns 17,8 minuts/mes; i els més grans de 55 anys, uns 17 minuts per mes. Aquestes dades segueixen el mateix ordre que la gràfica 2, sobre la gent que només ha llegit algun cop la publicació.
 
En el cas de la nostra publicació, hem de suposar que aquests percentatges d’audiència serien encara una mica més alts, perquè hi ha gent no empadronada a Balsareny que llegeix el Sarment, com per exemple les famílies de les més de 60 persones a qui mensualment s’envia als seus llocs de residència; o aquelles persones de fora que el llegeixen quan venen a veure els seus parents a Balsareny. Tots aquests no estan inclosos en la mostra, és a dir, no els van trucar.
 
                                           * * *
 
A nivell de tot Catalunya, la premsa comarcal i local actualment assoleix més de 830.000 lectors, amb un creixement del 3,3%, mantenint el format paper com a lectura principal, alhora que augmentant de forma significativa l’audiència en forma digital. Els lectors que poden combinar la doble versió, en paper i digital, només són 112.000, entre els quals hi ha els del Sarment.
 
Històricament, Catalunya ha tingut una gran tradició per aquest tipus de premsa. L’ACPC agrupa 158 publicacions: 98 en format paper (que inclou les que també en tenen de digital) i 60 en format només digital. Totes són escrites en català i amb difusió de pagament. El valor que aporta la premsa comarcal i local són els continguts de qualitat i proximitat, alhora que manté l’audiència sempre activa fomentant la seva participació; i més avui en dia amb la web i les xarxes socials. La premsa local i comarcal ofereix allò que no aporta cap altre mitjà: arriba on els altres no arriben, amb més de 110.000 pàgines de continguts de proximitat.
 
Per altra banda, és una premsa dinamitzadora de la vida local i comarcal, amb seccions de política i actualitat local o comarcal, entorn natural, esports, cultura i tradicions, festes populars, gastronomia, premis d’abast local, tecnologies, història local, comerç i empreses, publicitat comarcal i local, articles d’opinió, etc. És també una premsa que contribueix en gran mesura a la normalització del català, tan amenaçat darrerament. Sarment ha estat sempre un gran promotor del català des del seu naixement, tot just acabat el franquisme.
 
A més, la majoria de publicacions amplien la seva connexió amb els lectors i mantenen l’audiència sempre activa, fomentant la seva participació en activitats o esdeveniments: el 72 % de les publicacions han participat, patrocinat, organitzat o  col·laborat, en aquest període, en 219 activitats o esdeveniments (fòrums, esdeveniments culturals, esportius, seminaris o altres). Aquest és el cas del Cercle Cultural de Balsareny, entitat editora de Sarment, que participa activament en diverses activitats, com ara les de la Comissió Pere Casaldàliga, Balsareny Educa o La Garsa, i publica i difon les que organitzen altres entitats locals. Darrerament, per exemple, s’ha col·laborat amb la Festa de l’Arbre del Casino i en l’elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny, de la Diputació de Barcelona.
 
Per acabar, direm que els lectors premien la premsa comarcal i local, donat que, a la pregunta: a través de quins mitjans s’informa del que succeeix al seu municipi o comarca?, la resposta majoritària és per la premsa en paper, en un 28,8 %, seguida de la premsa digital, amb un 19,5 % (la resta: la televisió, les xarxes, la ràdio, el boca a boca i algun altre).
 
La Junta del CCB i la redacció de Sarment estem satisfets per aquestes dades, que suposen un reconeixement a la feina que portem fent des de tants anys, i esperem que es puguin mantenir en el futur. Gràcies als nostres socis i lectors!
 
Text i gràfiques: Isidre Prat Obradors

Queralt Arnau, la Rovellona dels Pastorets, valora la gent de darrere les cortines

ENTREVISTA
 

 
Hem deixat enrere un altre any del Pastorets de Balsareny i aquest any de nou hem pogut gaudir de la nostra representació tradicional; per això ens omple de goig poder-ne fer una valoració amb la Queralt Arnau Mas, actriu protagonista d’enguany en el paper de Rovellona, feminitzant el popular Rovelló, company inseparable del conegut Lluquet.
 
La Queralt va néixer el 30 de març de 2010 i actualment està cursant el 1r curs d’ESO a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Pel que fa a la lectura, darrerament s’ha llegit el llibre La cabra, de l’escriptora Anne Fleming; pel que fa a viatges, recentment ha viatjat a París, i en el seu temps de lleure li agrada anar en bicicleta, fer escalada, jugar a voleibol i el teatre.
 
— Després de la pandèmia i altres adversitats s’ha recuperat finalment l’escenificació original dels Pastorets de Balsareny de Folch i Torres i t’has incorporat al nou equip d’actors i actrius, dels quals algunes velles glòries han plegat. Com va anar tot això d’assumir el paper de Rovellona?
 
— Durant 5 anys el Climent Ribera és qui ha portat la direcció dels Pastorets. Aquest any era la seva última temporada, i per fer el seu relleu ha comptat amb les bessones Laia i Aina Rodríguez. Després de la pandèmia, tots tres es van trobar que diversos actors van plegar, i alguns dels que seguíem érem molt joves. Jo volia continuar, amb el pensament de ser un Pecat. Però un dia a la piscina amb el Cau, la Laia i l’Aina em van proposar ser la Rovellona. Després d’uns segons de pensar-m’ho, vaig dir que sí.
 
— Per a la representació dels Pastorets, quantes hores hi dediqueu a assajar?
 
— Jo vaig començar a l’estiu a llegir el guió. I a l’octubre es van començar els assajos els diumenges de 10h a 14h. I algun dia entre setmana també assajàvem.
 
— Ha sigut molt dur, assumir el paper de Rovellona?
 
— Tant el Climent com la Laia i l’Aina m’ho han posat molt fàcil i m’han fet gaudir dalt de l’escenari. Els actors veterans també m’han ajudat molt i tots junts hem treballat formant una gran família. Fer de Rovellona era tot un repte, però juntament amb el Bernat Sivill (Lluquet) hem acabat fent un bon equip. La veritat es que m’ho he passat molt bé i he après molt durant aquests mesos.
 
— T’agrada fer teatre?
 
— Si, des dels 6 anys que faig teatre a l’escola de Teatre de Balsareny. M’agrada molt i m’ho passo molt bé.
 
— Què és per a tu fer teatre?
 
— Emoció, diversió i una gran oportunitat per aprendre.
 
— Recordes haver tingut algun precedent familiar en aquesta professió?
 
— El meu besavi Joan Mas havia fet Pastorets aquí Balsareny, i feia el paper de Mare de Déu, ja que en aquella època les dones no podien actuar. El meu tiet Jordi i la meva mare també havien actuat als Pastorets de la Colònia Soldevila. I la meva iaia Mercè i el meu pare estan darrere les cortines.
 
— T’agradaria com a professió estudiar teatre?
 
— No m’ho he plantejat... No sé si m’agradaria com a professió, però com a hobby si que m’agrada.
 
— Treballeu amb apunts o bé ho teniu memoritzat?
 
— T’ho has de memoritzar. A mi em va anar molt bé estudiar-me el paper a l’estiu, així quan vam començar els assajos ja tenia una petita feina feta. I si durant l’actuació et quedes en blanc, sempre tens l’ajut de les apuntadores que et donen un cop de mà.
 
— Per acabar, com definiries els Pastorets de Balsareny?
 
— Com una gran família. Els actors som la part visible de l’obra, però darrere les cortines hi ha molta gent treballant durant mesos perquè la funció surti perfecta. L’ambient i el caliu que hi ha dins i fora de l’escenari es molt xulo. Fer de Rovellona ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Q. Arnau

 

Un mèrit per a memoritzar: llegir en veu alta

CINC MINUTS
 

 
Són les sis del matí, encara fosqueja i tothom dorm. L’aire es respira net amb olor de la matinada d’un nou dia. Soc encara en un dels moments en què el mig son desperta la inquietud de reflexionar de nou amb tots vosaltres. El moment és propi per a no despertar els de casa i físicament no teclejo la màquina d’escriure, però sí que mentalment començo a fer moure el ball de tecles i des de la lletra A fins a l’última lletra de l’abecedari faig entrar el text.
 
“Els voldria demanar un favor. Tot el que llegeixin avui, inclòs aquest article, ho poden fer en veu alta? Gràcies. Espero que si ho fan en un bar o en un cafè, no se’ls mirin de reüll, pensant: “Què els agafa, a aquests?!” Sempre els poden dir que ho fan perquè resulta que avui se celebra arreu, i des del 2010, el Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta.” (Martí Gironell, diari El Punt Avui)
 
Segueix Gironell: “Ja sé que sovint diem que l’hàbit de la lectura es fa en silenci, en la intimitat i el recolliment. Però això no treu que hi hagi certs textos –no necessàriament poemes; voldria creure que en certa manera tots– que convingui ser llegits en veu alta perquè quan els sentim, milloren. En tots els sentits. Aquelles paraules escrites, quan són dites, pronunciades, sembla que cobrin vida”.
 
Avui que he llegit Martí Gironell en veu alta, em sembla recordar que durant el temps que vaig anar a l’escola, els diferents mestres, a l’hora de la lectura, ens feien llegir en veu alta, ja que llegir així t’ajuda a memoritzar tot allò que llegeixes. Per exemple, si has de memoritzar el guió de qualsevol representació teatral o també a l’hora de fer oralment un examen, et pot ajudar.
 
Afegeixo dues ratlles finals de Gironell: “Un servidor ho fa sovint, de llegir, i –sempre que puc i si les condicions ho permeten– ho faig en veu alta”.
 
Sense cap tipus de pedanteria, i per acabar, jo puc dir també que durant més de quaranta anys tinc en el meu haver moltes hores de lectura en veu alta.
 
Josep Gudayol i Puig

Imatge (Wikimedia Commons): Albert J. Moore, Study for ‘Reading Aloud’ (esbós per a ‘Llegint en veu alta’, c. 1880). Hunterian Museum & Art Gallery, Londres.

Aran Sivill, amb el sabre d'esgrima

 ESPORTISTES DE BALSARENY

 

En aquest apartat d’esports anem tractant especialitats que practica gent de Balsareny. Aquest mes parlem amb l’Aran Sivill Pla, que fa esgrima i ha participat recentment a la segona prova puntuable de la Lliga Catalana de la Federació Catalana d’Esgrima amb el Club d’Esgrima SH Manresa. Un club petit, que practica al gimnàs de l’escola Bages per manca d’un espai propi del club. És un esport minoritari, però és una modalitat olímpica; per tant, un esport més a considerar. A l’Aran li entusiasma la seva pràctica i la filosofia d’aquesta disciplina esportiva.

 
— Com apareix la idea de fer esgrima?
 
— No sé massa el perquè. Potser ho havia vist en els dibuixos animats i m’agradava?  [La mare intervé dient que, quan va manifestar el seu interès, «a casa no ens ho crèiem; no en vam fer cabal, però al setembre, quan planificàvem les activitats extraescolars, es va plantar dient que hi faltava l’esgrima». Riem.] També he de dir que no m’agrada la pilota, no hi tinc traça i, per tant, el bàsquet, el futbol, l’handbol, etc., quedaven descartats com a esports que volia practicar.

 
— I com aneu a parar a un centre d’esgrima?
— (Respon la mare) Casualment, per una amiga vaig saber que les escoles de Manresa fan una roda d’esports i un d’ells és l’esgrima; així que ens va indicar el club i vam anar-hi per provar-ho.
 

— Parla’ns una mica dels estris que requereix la pràctica d’aquest esport.
 
— Fem servir un sabre hongarès, que és una de les armes que es fan servir en l’esgrima esportiva. El sabre té una empunyadura amb una cassoleta que envolta la mà. Portem unes caretes amb reixat metàl·lic per protegir-nos la cara, que s’adapten perfectament. També hem d’anar protegides del cos: portem una jaqueta gruixuda blanca amb coll alt d’un material especial. A les competicions hi afegim un protector de plàstic i la jaqueta elèctrica, feta d’una malla metàl·lica, a part d’altres capes internes per evitar fer-te mal. Hi ha uns cables que es posen per dintre de la jaqueta; un surt per la màniga i s’endolla al sabre, un altre a la careta, un a la jaqueta i un a una màquina que permet saber si t’han tocat. Tot i això, els cables estan molt ben dissenyats perquè quan et moguis no et molestin. Pel que fa a la resta de vestimenta, portem un guant de pell, uns pantalons fins al genoll i unes mitgetes. Hi ha unes vambes més específiques amb una sola que no patina, però no són obligatòries per competir. L’equipació sol ser de color blanc, menys les mitgetes i les vambes, que les podem portar del color que vulguem. Els materials els comprem a través del club, perquè, com que és una pràctica minoritària, les botigues esportives no en solen oferir.

 
— Quants dies entrenes i en què consisteixen els entrenaments?
 
— Entreno un dia a la setmana dues hores. En els entrenaments treballem diferents aspectes. Els passos (els marxàs i els trencàs); t’has de saber moure sense creuar les cames i dins dels espais marcats a la pista. Hi ha moviments que no són correctes i en els campionats són punitius. També practiquem els llocs d’atac (el flanco, el travessó, el cap...). Aprens que només pots tocar l’altre tirador de cos en amunt. La veritat és que manejar bé el sabre requereix temps i pràctica.
 

— A quina categoria pertanys?
 
— Entreno a la categoria M13 (menors de 13 anys). Fins als 15 anys competim nois i noies junts. 

 
— Les competicions, on les feu i en què consisteixen?
 
— Competim en espais equipats per la pràctica de l’esgrima o en pavellons que preparen amb un terra antilliscant i que han distribuït prèviament per tal de competir. A terra hi ha uns marcatges tal i com exigeix la normativa. Es puntua cada toc que fem amb un punt. Els punts se’ls apunta l’àrbitre, i com que els moviments són molt ràpids, hi ha una màquina que s’il·lumina quan una persona toca al contrincant perquè l’àrbitre ho tingui mes fàcil.

 
— Ens ho expliques més detallat perquè ho entenguem?
 
— Sí, la jaqueta elèctrica que portem va connectada a una pantalla que s´il·lumina en verd o en vermell (segons el color que li pertoca a cada tirador). Sempre s’il·lumina el color del tirador que toca primer. L’àrbitre té un paper molt decisiu, per exemple si els dos participants toquen alhora, l’àrbitre pot decidir qui dels dos guanya el punt tenint en compte la normativa. L’àrbitre és una persona molt important i respectada; no se li qüestiona mai res, ho contempla l’esport. Les competicions són molt silencioses, tant per part del públic com dels esportistes. Sí que hi ha expressions o crits individuals, com també fan alguns tenistes. L’àrbitre dona l’entrada al combat amb la frase «En garde! Prêts? Allez!» (En guàrdia! Preparats? Endavant!); i en acabar, explica la jugada i després aixeca la mà del tirador que ha fet el punt. En els Campionats es fan grups de 7 a 9 tiradors, que tirem entre nosaltres i ens anem classificant per a semifinals i finals. La majoria dels combats arriben fins a als 5 punts i els llargs fins a 10.
 

— Tens una bona posició en la competició que practiques?
 
— Ara mateix vaig quedar primera en els premis de noies de la Federació Catalana i soc tercera en el rànquing català [Cal dir, però, que a l’Aran això no la preocupa gaire]. 

 
— Sembla que és un esport que t’agrada; sabries dir per què?
 
— Diria que és perquè em fa pensar en què faré i en com. Un combat és molt breu i, per tant, la part d’estratègia és molt important. T’has de concentrar per executar les accions d’atac i defensa amb precisió, rapidesa i en el moment oportú. El dubte quasi no ha d’existir; per això cal organitzar i endreçar el cap per fer la jugada convenient. Bé, així és com ho sento jo. Les normes són molt clares i no hi ha discussions, això també m’agrada. Sé que només és una afició, perquè no és possible viure de la pràctica d’aquest esport, però ara mateix em motiva.

Hem conegut un esport més: l’esgrima, que en els Jocs Olímpics de París el 2024 celebrarà el centenari de la inclusió del torneig. L’Aran parla d’aquesta disciplina amb satisfacció i sobretot li agrada l’organització mental que exigeix i, contràriament a la majoria, no es veu amb una pilota a la mà o als peus però sí amb un sabre a la mà! Celebrem la pràctica dels esports minoritaris i el camí que es van obrint entre els més grans i mediàtics. L’Aran també ens parla de l’argot especial de l’esgrima, que com altres esports, només el coneix qui el practica: marxàs, trencàs, el flanco, el travessó, els tiradors... El vocabulari s’ha anat adaptant, però la procedència és, en bona part, francesa.
 
Aran, continua aquests combats tan respectuosos, d’estratègia i precisió, però gens «inflamables»!
 
Entrevisten: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Aran Sivill

El Casino celebra la Festa de l'Arbre

El dissabte 11 de març, el Centre Instructiu i Recreatiu, el Casino, va celebrar la segona edició de la Festa de l'Arbre, una festa que ja s'havia celebrat feia dècades i que l'any passat es va voler recuperar.
 
A les 11 del matí es va iniciar una cercavila amb una comitiva encapçalada per un carro que transportava una olivera i seguida per diverses entitats culturals. Es va fer un recorregut pel centre del poble que va finalitzar al Repeu, i l'olivera es va plantar al costat de la font dels Enamorats.
 
Un cop plantat l'arbre, es va llegir un manifest on es reivindicava l'amor i la cultura, que és el lema de la festa de l'arbre, però també es posava èmfasi en la cura de l'entorn i del medi ambient.
 
Després d'això es va celebrar una calçotada al teatre del Casino, amb gairebé un centenar d'assistents, que es va acabar amenitzant amb un reguitzell de cants de taverna on qui més qui menys va aprofitar per cantar alguna cançó, conduït pel col·lectiu Tabernacles.
 
Des del Centre Instructiu i Recreatiu volem donar les gràcies a totes les persones i entitats que van assistir a l'acte i que van ajudar a fer la festa un any més.
 
Manifest:

«Quantes pluges han de caure per fer créixer un nou arbre que ens serveixi d’aixopluc?
 
»Des que vam descobrir que a Balsareny, anys enrere, s’havia celebrat una festa que consistia a fer una cercavila pel poble per acabar plantant un arbre, vam decidir que valia la pena recuperar-la. Un acte que parteix d’aquesta senzillesa, però a la vegada amb una riquesa simbòlica tan viva, no podíem deixar-lo passar, i encara menys venint d’uns anys pèssims per a la cultura popular, derivats de la pandèmia i de la suma de restriccions que hi va haver.
 
»L’any passat vam recuperar la Festa de l’Arbre, i l’èxit que va tenir va reafirmar que el que teníem entre mans era una cosa tan bonica que calia convertir-la en tradició. Tanmateix, l’any passat vam tenir una recuperació accidentada, tenint en compte que la pluja ens va fer ajornar la cercavila i la plantada de l’arbre.
 
»Enguany, hem decidit plantar l’arbre aquí al Repeu, al costat de la font dels Enamorats. És una paradoxa que un espai que podria ser tan idíl·lic, amb tot aquest empedrat, amb unes vistes cap al balç de la riera i cap al castell, i on trobem la font dels Enamorats, amb el mosaic que va fer mossèn Joan, estigui tan desangelat, i abandonat com ho està ara. Potser és que ens hem desenamorat de la font i del Repeu?
 
»Plantant l’arbre aquí posem un granet de sorra per mirar de recuperar aquest espai on tants de nosaltres hem jugat quan érem al cau, on hem vingut a estones buscant un lloc tranquil, o on hem passat a fer un glop d’aigua venint del camí de la via. Per recuperar aquest espai i per fer-nos adonar que a Balsareny tenim raconets meravellosos, però que si no en tenim cura esdevenen espais bruts i tristos, una ombra del que havien estat.
 
»En certa manera, tant de bo avui haguéssim hagut d’ajornar la festa de l’arbre per pluja, ja que estem davant d’una crisi climàtica que cada any que passa es fa més evident. Com tots sabem, s’està plantejant una sequera que no es veia de feia anys, amb una reserva d’aigua del 27%, i amb unes restriccions d’aigua que ja s’han començat a aplicar. Tot això sense entrar a valorar tot l’impacte a escala mundial d’aquest canvi climàtic que s’està esdevenint.
 
»Han de caure unes quantes pluges per acabar amb aquesta sequera, però n’han de caure unes quantes més per dissipar la sequera que afecta les entitats culturals del poble. Tenim ganes de fer coses, tenim gent per fer-les, però ens falten recursos i ens falten suports des de les administracions. Necessitem pluges i necessitem aixoplucs, i estem a les portes d’una primavera que pot portar canvis, però vingui el que vingui necessitarem fer pinya entre les entitats.
 
»Avui, doncs, plantem aquest arbre per reivindicar l’amor i la cultura, i que també vol ser un petit símbol per la millora del medi ambient: que cada vegada que passem pel Repeu i vegem aquesta olivera, ens pugui venir al cap que tot això que veiem és casa nostra i l’hem de cuidar. Que visqui l’amor i que visqui la cultura.
 
Balsareny, 11 de març del 2023.
 
CIR
Fotos: Alfred Selgas

Dia de la Unió Esportiva Balsareny

 

 
El passat dissabte 11 de març la Unió Esportiva Balsareny va celebrar el dia del club.
 
A partir de les 10 del matí ja hi havia l'inflable a punt perquè els més petits en poguessin gaudir durant tot el dia.
 
A les 11 del matí es van disputar els primers partits: l'aleví i el prebenjamí es van enfrontar a l'ONG Diapo i al Joanenenc, respectivament.
 
A les 12:30, els més petits, l'escoleta, van jugar contra el Sant Vicenç de Castellet.
 
En acabar cada partit hi havia un petit vermut, gentilesa de l'Ajuntament, per a tots els jugadors i les seves famílies.
 
Després d'un petit descans que la Junta Directiva va aprofitar per fer uns entrepans i recuperar forces, a partir de les 3 de la tarda va començar a arribar la gent per veure el plat fort de la jornada: la presentació de tots els equips del club i el partit del sènior masculí contra el Sant Pere Nord de Terrassa.
 
Tot seguit el sènior femení va jugar també contra el Sant Pere Nord.
 
L'assistència de públic va ser extraordinària al llarg de tota la jornada i l'ambient, excel·lent. El dia assolellat va afavorir aquesta afluència d’espectadors.
 
Ja a la nit, Morgan&Co va punxar música per a tots el gustos a la sala El Sindicat. Adolescents que podien entrar amb permís de les seves famílies i adults van gaudir de la música mentre podien prendre alguna cosa al bar que va posar a disposició la Junta del club.
  
La Unió Esportiva Balsareny vol agrair a totes les persones que hi van col·laborar, a l'Ajuntament per la seva aportació, a tots els jugadors del club i al públic assistent l'èxit del dia del club, que des de la Junta Directiva es pretén que es faci cada any.
 
Les imatges que podeu veure amb aquest article són gentilesa del nostre col·laborador Alfred Selgas. La foto aèria es va fer des d'un dron que va gravar tota la presentació.
 
Gràcies a tothom per aquesta diada tan lluïda i recordeu que cada cap de setmana hi ha partits de futbol a la Zona Esportiva els Ametllers.
 
U.E. Balsareny
Fotos: A.Selgas / UE Balsareny

Tempo: ‘Lumière’

 

El passat dia 5 de març, la sala Sindicat va oferir una nova edició del Cicle d'espectacles familiars Tempo, presentant l’obra Lumière, de la companyia Txema Muñoz.
 
Un espectacle que ha visitat, amb gran èxit, països com Singapur, Alemanya, Romania, Itàlia... i que arriba a Balsareny, presentat per la nostra dinamitzadora cultural Elisa Jorba, a qui agraïm la seva dedicació en favor de la cultura al nostre poble.

 
Lumière és una enginyosa representació, amb una mescla de màgia, mim i  humor gestual, que ens mostra un personatge que sembla haver sortit d'un film mut de Charlie Chaplin o Buster Keaton.
 
El mag Txema Muñoz interpreta un noi en una estació, que espera el tren de la seva vida, transmetent tendresa, humor i bones vibracions. Moments màgics dalt l'escenari mitjançant una jaqueta, una ampolla d'aigua, un paraigua o una bombeta que il·lumina cada idea, o bé quan veiem una reproducció en petit del que passa a l'escenari. 

 
Un espectacle mut, imaginatiu i ple de sentiments; amb valors positius que t'allunyen de les presses i les interferències de la vida, i on no calen les paraules per connectar amb el públic.+
 
El muntatge està inspirat en els famosos germans Lumière, amb la seva pel·lícula muda L'arribada d'un tren a l'estació de la ciutat”, de l'any 1895. Per això tot el vestuari i l’escenografia és en blanc i negre, en homenatge a aquells físics, inventors i directors francesos. 

 
Felicitats a la companyia Txema Muñoz per l'espectacle; i gràcies, una vegada més, als organitzadors del Tempo i a tots els que treballen fent costat a aquest Cicle d'espectacles. Ens retrobem novament el proper diumenge dia 2 d'abril amb una nova edició.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Cia. Txema Muñoz