dimecres, 29 de maig del 2013

ENDESA - Neteja de boscos


ENDESA destina 3,9 milions d’euros a la neteja i protecció dels boscos de la Catalunya Central per a prevenir incendis forestals

·           Es realitzen tales i esporgues selectives de les masses vegetals que creixen al voltant de la xarxa elèctrica i es fan revisions termogràfiques en helicòpter de totes les línies d’alta i mitja tensió del país.
·           A tot Catalunya, la inversió és de 27,5 milions d’euros.
·           Aquest important dispositiu respon a les directrius de sostenibilitat i protecció ambiental.
Catalunya central, 28 de maig de 2013. Endesa destina enguany a Catalunya 27,5 milions d’euros –3,9 a la Catalunya Central– en el Pla anual per a la prevenció d’incendis forestals, vertebrat, bàsicament, en dos eixos principals: la neteja i cura dels boscos i la realització de termografies, més enllà de les revisions exhaustives de totes les instal·lacions. Aquest Pla té una vigència triennal i ha comportat, en el període 2010-2012, una inversió de gairebé 100 milions d’euros.
Neteja de boscos

Del total de 98.000 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, un 55% són aèries i, per tant, estan subjectes d’alguna manera a zones boscoses o amb vegetació. L’especial orografia dels boscos, com a  element viu, que creix i canvia constantment, fa que la Companyia –conscient de les dimensions de la seva xarxa- destini una inversió singular per protegir els espais forestals catalans, seguint les seves directrius de sostenibilitat i protecció ambiental. Es focalitzen els espais boscosos amb més risc d’incendi i altres espais especialment sensibles per a la societat, que reclamen una protecció i una dedicació màxima.
 
 
D’aquesta manera, una de les tasques essencials és la tala i esporga selectiva de la massa forestal –arbres, sotabosc i arbustos- que creix al voltant de les línies elèctriques, tot respectant l’espai estipulat per l’administració entre el bosc i els cables més pròxims. Aquests tipus de treballs es realitzen seguint els criteris de col·laboració amb agents del territori, com bombers, agents forestals, Parcs Naturals de Catalunya o les administracions locals i autonòmica, totes ells especialment sensibles a les zones forestals.

Termografies

Dins els programes de manteniment de les línies elèctriques, i com a excel·lent mesura preventiva, la Companyia realitza revisions termogràfiques de la xarxa de mitja i alta tensió. Cada tres anys, Endesa revisa a Catalunya uns 4.227 quilòmetres de línies aèries d’alta tensió, 18.110 de mitja tensió i 31.301 de xarxa trenada de baixa tensió.

La termografia consisteix a sobrevolar les línies elèctriques amb un helicòpter dotat d’una càmera de raigs infrarojos, que enregistra el cable i detecta si hi ha o no algun punt calent (amb una temperatura superior a la del mateix cable, és a dir, amb risc de sobreescalfar-se), impossible de veure a simple vista, que poden indicar un mal funcionament del cablejat per un deteriorament prematur degut a l’acció d’efectes adversos, principalment meteorològics. En cas de detectar alguna anomalia, com que les coordenades del ‘punt calent’ queden registrades, automàticament s’activa el mecanisme per a arreglar-lo. Aquest manteniment predictiu i preventiu de les instal·lacions de la Companyia permet evitar possibles incidències i futures avaries.

Les revisions termogràfiques no només es fan amb helicòpter, sinó que també es complementen amb revisions oculars aèries a peu de línia. A més, durant tot aquest any, tant a peu com amb un vehicle tot terreny -equipat amb una càmera especial- ha recorregut les línies inspeccionant termogràficament els punts amb més risc, com les cruïlles amb autopistes, carreteres i ferrocarrils.

Millores de la xarxa

Un dels factors clau pel bon funcionament del sistema elèctric és la millora de la xarxa. Així, cada any la Companyia inverteix en noves tecnologies i en la renovació de les infraestructures existents amb la finalitat de poder evitar alteracions i incidents en la continuïtat del subministrament. Els elements més significatius on s’actua és a les línies de baixa tensió (on es substitueix els cables convencionals per cable trenat), el canvi de cables a la xarxa de mitja tensió, i el reforç de connectors, aïlladors, parallamps i proteccions diverses. A més, es realitzen revisions exhaustives de totes les instal·lacions.

Les tres accions –la neteja de boscos, les termografies i les millores a la xarxa- per revisar l’estat de milers de quilòmetres de línies elèctriques aèries de mitja tensió a les 41 comarques catalanes com a mesura preventiva per evitar possibles anomalies a la xarxa tenen l’objectiu final de millorar la qualitat i la continuïtat del subministrament als més de 4,3 milions de clients que la Companyia té a Catalunya.

La novetat d’enguany: els multicòpters

 En aquesta campanya Endesa ha començat a utilitzar per primera vegada dos multicòpters –coneguts també amb el nom anglès de drones– per comprovar l’estat de la xarxa elèctrica. Aquests vehicles aeris no tripulats, que pesen entre dos i quatre quilos i que un cop desplegats fan 75 centímetres de llargada, estan equipats amb càmeres d’alta resolució estabilitzades giroscòpicament que permeten captar imatges de les línies, especialment en punts de difícil accés, i sense haver d’interrompre el servei als clients. Es caracteritzen per ser molt estables en ple vol, la qual cosa permet fer gravacions d’alta qualitat.
 
 
D’aquesta manera s’agilitzen les inspeccions en detall dels elements del cablejat aeri, ja que no s’ha de programar un tall en el subministrament perquè els tècnics pugin als suports i examinin la infraestructura, cosa que millora la qualitat i la continuïtat del servei, alhora que aporta més seguretat.

D’altra banda, la companyia també ha començat a utilitzar aquests avions no tripulats per verificar l’amplada dels corredors i corriols de seguretat que es troben a sota i als costats de la línia i que actuen com a tallafocs. A més, també estan pensats per a reconeixements aeris del terreny en cas de situacions d’emergència i s’està estudiant si és possible incorporar-los una càmera termogràfica.

Els aparells –de quatre, sis o vuit aspes– es poden telecomandar a uns 3 quilòmetres o més de distància i són capaços d’enlairar-se i aterrar tot sols mitjançant la propulsió elèctrica, així com de mantenir la posició i l’alçada automàticament gràcies a un GPS i a un control baromètric d’altura. Com a mesura de seguretat incorporen un sistema que, en cas de pèrdua de senyal, retornen al punt de partida.

(Reproduïm la nota de premsa d’ENDESA que ens ha fet arribar l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Les il·lustracions no són de la companyia: són baixades d'internet i les suprimiríem a petició)

dimecres, 15 de maig del 2013

Un deute raonable o curt?

EDITORIAL


El passat 2 de maig, el diari ‘Regió7’ publicava un quadre, amb el rànquing de l’endeutament públic de tots els municipis de la setena regió, extret de fonts del Ministeri d’Economia i Hisenda referides a tot l’estat.  L’endeutament inclou els crèdits financers, els valors de renda fixa i els préstecs o crèdits transferits a tercers que les administracions locals han de retornar a bancs i caixes. No cal dir que aquesta dada, tota sola, pot ser enganyosa, ja que no té en compte l’altra pàgina del balanç, els ingressos. És obvi que un ajuntament ha d’endeutar-se per poder fer obres públiques, i que la mare dels ous està en la capacitat de pagar el deute a temps si compta amb ingressos suficients —impostos, taxes, subvencions— que li permetin eixugar-lo i no pas incrementar-lo. Però, feta aquesta salvetat, i atès que per als ajuntaments tampoc no és fàcil de trobar recursos sota les pedres —a part de les migrades taxes que alguns puguin recaptar a expenses de l’economia de les entitats per l’ús cultural de certs locals públics—, creiem que pot ser interessant de fer-hi un cop d’ull.

A nivell estatal, segons dades de l’AIS, Madrid és el municipi més endeutat en termes absoluts, amb més de 6.450 milions d’euros, seguit de Barcelona amb 1.200 milions i de València amb 890 milions; a continuació vénen Saragossa amb 748 milions euros, Màlaga amb 740 milions euros i Sevilla, que s’acosta als 500 milions d’euros. Però és clar que cal mirar les xifres, no tan sols en valors absoluts, sinó en relació al nombre d’habitants de cada municipi.

Centrant-nos en les nostres comarques, veiem que Aguilar de Segarra, amb només 2 milions de deute per a 285 habitants,  és el segon municipi més endeutat de l’estat en termes relatius (8.514 euros per cap, només superat pel burgalès Monasterio de la Sierra, amb 8.520). És un problema que tenen els municipis de pocs habitants: també Capolat, Pujalt i Sant Jaume de Frontanyà superen els 4.000 euros per barba, amb deutes força inferiors; però Capolat té 85 habitants, Pujalt en té 208 i Sant Jaume de Frontanyà tan sols 17. Els 79,6 milions de deute de Manresa li representen 1.040 euros per cada un dels seus 76.589 habitants, per sota dels 1.286 de Berga, que té un deute de 21,9 milions per a 17.018 habitants, i d’Igualada, amb 1.462 euros per càpita, fruit d’un deute de 57,2 milions per a 39.091 ciutadans. Moià, en el seu particular viacrucis, té un deute de 8,3 milions, 1.448 euros per habitant.

I Balsareny? Doncs els balsarenyencs devem 282 euros per barba, per un deute de 985.000 euros entre 3.492 veïns. És una xifra raonable, si comptem que estem per sota del que deuen Calaf (790 euros per cap), Cardona (754), Sallent (636), Castellgalí (595), Súria (541), Puig-reig (480), Solsona (439), Gironella (419), Montmajor (385), Guardiola de Berguedà (336) i Olesa de Montserrat (294), entre altres, i estem empatats amb Bagà. Això sí, devem més calés que els de Sant Vicenç de Castellet (258 euros per persona), Abrera i Sant Feliu Sasserra (239), Castellar de N’Hug (225), Sant Llorenç de Morunys (213), Artés (149), Avià (146), Monistrol de Montserrat (128), Callús (93), Navàs (75), Santa Maria d’Oló (59) o Avinyó (28), entre altres; i encara trobem que municipis com Rajadell, Vilada, Viver i Serrateix o Gaià no deuen ni un cèntim.

Insistim: això sol no vol dir res. Que un municipi no tingui deutes potser només vol dir que fa ben poca cosa o no fa res (o que els hagi tocat la loteria); mentre que un ajuntament que s’endeuti amb prudència i bon criteri pot ser  que inverteixi en creixement futur, sempre que ho pugui pagar. El cas de Moià, intervingut per l’Estat, fóra paradigmàtic d’una pèssima gestió passada que estan patint els gestors presents, i els ciutadans de retruc.

Balsareny té 3.492 habitants, i segons l’Idescat la mitjana d’atur de l’any 2012 era de 290, un 12,66% sobre la població activa: una xifra que contínuament va en augment i no té pinta de baixar. Vist així, potser l’endeutament municipal no és excessiu, i qui sap si fins i tot hom el podria considerar escàs, si el capital s’apliqués de forma creativa a crear llocs de treball o a generar o millorar infraestructures que en poguessin generar. La veritat és que els ciutadans no sabem què es fa ni què es deixa de fer. L’Ajuntament no s’explica i l’oposició tampoc. Els uns es limiten a gestionar sense gaires recursos ni idees, i els altres els deixen fer perquè tampoc no semblen tenir dintre el sarró solucions a curt termini. Així, tots plegats anem fent la viu-viu, sobrevivint com bonament podem, sense il·lusió i sense informació. Passant, cada cop amb una xarxa més precària, la corda fluixa del dia a dia.

CCB

Eva Fernández i Laura Calveras, segon any de Pubillatge


ENTREVISTA


Eva Fernández Piedra i Laura Calveras Serra són Dama d’Honor i Pubilla, respectivament, de Balsareny per al període 2012-2014; per tant, han començat el seu segon any com a representants culturals locals.

L’Eva, nascuda a Balsareny el 31 de desembre de 1993, va cursar el batxillerat social i actualment està estudiant a l’EDN (Escola Diocesana de Navàs) Tecnologia Educativa Infantil. Pel que fa a la lectura, se sincera dient que li ha d’agradar molt un llibre per motivar-se a llegir-lo, però tot i així en va llegint. El darrer llibre que ha llegit és Si tu em dius vine ho deixo tot... Però digue’m vine, d’Albert Espinosa. Pel que fa als esports, li agrada molt nedar i esquiar.

La Laura, nascuda a la Rabeia el 26 d’octubre de 1993, va fer la primària al CEIP Guillem de Balsareny, ha cursat ESO a l’EDN de Navàs, el CFGM Auxiliar d’Infermeria a l’Escola Joviat de Manresa i la prova d’accés a grau superior a l’EDN, i actualment està estudiant el CFGS de Laboratori i Diagnòstic Clínic a la Joviat de Manresa. Sobre la lectura ens comenta que no és la seva afició total, però que de tant en tant li agrada tenir un llibre a l’abast sobre la tauleta de nit. El darrer llibre que ha llegit ha estat El joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón. Respecte l’esport , sempre que pot fa escapades fent fúting pel terme de Balsareny, a fi de dur, tal com ens diu ella, “una vida més sana i activa”; malgrat que no es decanta per cap esport en concret, té molt clar que la pràctica és molt positiva per desconnectar de l’entorn quotidià. Ha viatjat pel País Basc i Sardenya, i espera poder viatjar més. Pel que fa al lleure, li agrada molt el teatre i el cant, i és una entusiasta de tot allò que respira poble. Participa als Pastorets, també ho va fer al musical Residència Sant Esteve i darrerament en l’històric Balsareny, més de mil anys. Des de petita ja es va apuntar a cantar a la Coral, motivada pels seus pares, ja que ells sempre hi han cantat, i ella s’hi sent molt arrelada.

—Segon any de pubillatge, què va ser el que us va motivar presentar-vos?

Eva:  Sempre m’havia agradar fer quelcom representatiu a favor de la cultura balsarenyenca i en general del nostre país. També puc dir-vos que soc col·laboradora en diverses entitats del poble i personalment crec que per a fer-lo més viu s’ha de respondre a la crida d’aquestes. Vaig pensar que el món del Pubillatge em permetria poder conèixer diferents indrets, altres programes culturals i fer noves amistats.
Laura: El fet de saber que podria aprendre moltes coses i expandir-me a nivell social i cultural em va esperonar, i també saber que d’aquesta manera podria defensar millor els meus propis ideals.

—Per quina entitat vau presentar-vos?

E: Pels Pastorets i també pel Club Natació de Balsareny.
L:  Per la Coral Sant Esteve.

—Quantes aspirants vau ser en el procés de selecció?

E: (Riu) Curiós però només érem nosaltres dues.
L:  De fet, la tria va ser fàcil.

Quantes proves va contenir l’oposició?

L:  Tres. La primera es basava a respondre breument unes preguntes, la segona a fer una redacció d’unes 300 paraules sobre dos temes que ens van posar a lliure elecció, i la tercera era fer una exposició oral sobre el que el jurat et demanava.

-—Quina prova us va semblar la més difícil?

E: Sense cap dubte va ser la prova oral, ja que si no tinc les coses molt preparades, els nervis poden més que jo.
L:  Personalment la que em va preocupar més, per si no les sabria contestar bé, van ser les darreres preguntes de l’examen, que m’hi sentia una mica cohibida. Al final, però, em vaig sentir satisfeta, ja que les vaig saber respondre.

—De totes les trobades que heu fet, quina us ha omplert més?

E:  Fins ara no és que hagi tingut el plaer d’anar a gaires sortides, ja que treballant els caps de setmana se’ns fa difícil, i això que m’agrada molt poder conèixer diferents indrets; amb tot, la proximitat de pobles com Navàs o Puig-reig m’han permès de viure molt de prop el món del Pubillatge.
L: No n’hi ha cap en concret. Totes m’han agradat i han sigut experiències molt boniques, i encara en queden moltes per fer. Hi ha molt bon rotllo amb la gent i cada vegada coneixes algú que no havies vist, maneres de fer, com enfocar la vida, ganes i il·lusió per tal de poder aconseguir noves metes i, sobretot, allò en què es basa el Pubillatge: portar sempre al cor el nostre poble, cultura, llengua i tradicions; i a partir d’aquí expandir-ho arreu on anem i fer molta pinya. 


Com heu viscut aquest període, en comparació amb altres pobles, sense Hereu ni Fadrí?

E: Bé, hem estat bé. No sabria exactament què dir-vos, però la veritat és que l’any que vam néixer nosaltres va ser un any en què van néixer pocs nens. Recordo molt bé la meva etapa a primària, per tant aquest podria ser un motiu afegit al de la càrrega d’estudis o treball; d’altra banda, però, suposo que haurà estat per manca d’interès a presentar-s’hi.
L:  Doncs molt bé, amb l’Eva tenim molt bona connexió, ja que ens entenem molt bé, i juntes fem costat al poble en dies tradicionals i importants. També és veritat que si fóssim tres o més, encara ens ho passaríem més bé. He de reconèixer que la imatge de l’Hereu engrandeix i dóna molta representativitat als pobles, però nosaltres dues també anem fent, i hi ha molts pobles que tampoc en tenen. Per la meva part, però, faig un crit per animar els nois i les noies de Balsareny que s’apuntin en aquest món: els puc dir que és una experiència molt bona i enriquidora.

Josep Gudayol i Puig
Fotos: L. Calveras

Balsareny Avui




El temps fa més participativa la diada de Sant Marc

El passat 25 d’abril de 2013, festivitat de San Marc, de bon matí, enfundats amb el seu vestit de cintes i colors, i barret conqueridor que des de les foscors marcaren un caràcter de molts avantpassats nostres, els carrers de Balsareny s’ompliren d’un ambient folklòric tradicional, amb les ballades dels Bastoners en honor a Sant Marc i en el transcurs a l’església de Santa Maria. Picotí, marxa, draga i rotllet donaren el bon dia als balsarenyencs fent el preludi del que seria la gran representació cultural habitual i tradicional a la plaça de l’Ajuntament. Acabada la repartició del panet de Sant Marc, que els pagesos de Balsareny tenen a bé a mantenir, amb la llegenda de torn «El panet guardat en un lloc de la casa ens guardarà del perill del llamp», arribava l’acte oficial de la Festa Major d’enguany.

A les 12 hores del migdia, amb tot a punt, el temps trencava un parèntesi matinal, la pluja es disposava a no deixar fer a l’aire lliure l’acte amb les ballades del folklore balsarenyenc. Davant aquella inseguretat, es va creure oportú dirigir-se a la sala del Sindicat per tal d’estar a aixopluc i poder engegar els actes sense excepcions. La platea de la sala va omplir-se de color, primer pels gegants i gegantons, després pel Ball de la Faixa i els Bastoners, i finalment es ballaren sardanes.

Els tres grups del quadre del Ball de la Faixa es disposaren a mostrar la peça musical, recuperada pel balsarenyenc «Mateuet», tocada per l’Orquestra Costa Brava. Els balladors centrals, protagonistes de la Figuereta, oposaren gran resistència cap per avall sobre els nusos de les faixes. Cal felicitar les tres protagonistes, Ainoa Garcia, Clara Rivero i Bete-Elen Manzano, la que més va aguantar. Naturalment, felicitem també tots els altres participants, i en especial la monitora, Meritxell Mas.

El públic, molt ben instal·lat, la majoria assegut, va poder gaudir un any més d’aquests trets festius i tradicionals.

Un grup nou vol tornar a escalfar el billar del Casino

Com a conseqüència d’una amable sol·licitud ha aparegut una nova empenta esportiva al voltant del billar del Casino de l’entitat del Centre Instructiu i Recreatiu.

De nou, doncs, tornen els vells temps, que van ésser viscuts per moltes persones que avui són grans, i per altres que ja no són entre nosaltres. Vull recordar en Marià Carulla i de Maya, qui en fou un entusiasta l’any 1982 quan el Centre va adquirir un nou billar “Gran Matx” amb calefacció. Amb aquesta adquisició s’organitzà un dels principals campionats de boles (vegeu el llibre 1891-1991, Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu).

Aquesta iniciativa ve a recolzar les paraules de l’actual president del Centre, Salvador Triviño: «Qui no recorda els balls, campionats d’escacs, els cursos d’informàtica...?».

Benvinguda aquesta nova etapa, que gira a favor dels components esportius, socials i culturals d’aquesta entitat més que centenària.

Una reserva animal prop de la Deixalleria

Amb tanques de control encerclant la reserva, Balsareny gaudeix d’uns paratges de pastura en entorns d’àmbits geogràfics diferents. Un es trobaria gairebé vora l’aigua del riu Llobregat, a prop de la Deixalleria Municipal, la Depuradora i el complex industrial de la fàbrica Gates, i l’altre a sobre de l’antiga carretera C-1411, entre el nucli de la Colònia Vilafruns i el Balç, dalt del turó.

Agraint la informació rebuda de persones properes, hem visitat la zona en qüestió i hem pogut palpar ben de prop un total de sis o set animals gaudint de la pastura on hi ha abundant herba fresca. Tots ells d’una varietat del ruc català.

Segons informació aconseguida, aquesta reserva animal és de responsabilitat i control d’un senyor que resideix a les cases de la Granota, entre Navàs i Cal Vidal, al Berguedà.

Fe d’errades

Som humans i ens equivoquem. En el passat número 423 de Sarment, corresponent a l’edició d’abril de 2013, en la secció de l’Entrevista, on deia José Triviño havia de dir Salvador Triviño.

Volem agrair la comprensió d’en Salvador, que em va dispensar davant l’error, que (i perdoneu la modèstia) en aquesta ocasió no em pertocava.

Josep Gudayol i Puig

Veredicte Traginers














Veredicte Concurs Fotografia Traginers 2013

Es reuneixen a la Sala el Sindicat els senyors:

Txema Lacunza Nasterra, de Sabadell, Excel·lència de FCF, Artista de CEF
Agustín Padilla Carreño, de Badia, Excel·lència de FCF
Josep M. Fontanet Valls, de Badia, Artista de FCF

Els quals es constitueixen en el jurat del 43è Concurs Nacional de Fotografia de la Festa dels Traginers.

S’han presentat un total de 400 fotografies, entre tots els apartats.

Per unanimitat han emès el següent veredicte:

PREMI NACIONAL DE CREACIÓ DIGITAL
1r premi: Oriol Pajares González, de Gironella
2n prem: Miguel Rodríguez Martínez, de Barberà
3r premi: José Pérez Osorio, de Terrassa

PREMI NACIONAL DE COLOR
1r premi: Daniel Grealls Gil, de Sabadell
2n prem: Daniel Font Vila, de Ripoll
3r premi: José Pérez Osorio, de Terrassa

PREMI LOCAL DE COLOR
1r premi: Juan Caballero Juncal
2n prem: Bartolomé González Pérez
3r premi: Antonio Fortes Ruiz

PREMI NACIONAL DE BLANC I NEGRE
Col·lecció d’honor: Joaquim Font Barnolas, de Ripoll
1r premi: Enric Estarlí, de Santa Cristina d’Aro
2n prem: Miguel Rodríguez Martínez, de Ripoll
3r premi: Daniel Font Vila, de Ripoll
4t premi: José Pérez Osorio, de Terrassa
5è premi: Andreu Soler i Monells, de Sabadell

PREMI LOCAL DE BLANC I NEGRE
1r premi: Bartolomé González Pérez
2n prem: Benvingut Xandri Cardona
3r premi: Antonio Ruiz Fortes

PREMI NACIONAL RETRAT DE TRAGINER
1r premi: Miguel Rodríguez Martínez, de Barberà
2n prem: Andreu Soler Monells, de Sabadell
3r premi: Daniel Font Vila, de Ripoll

I perquè en quedi constància signen l’acta a Balsareny, el 7 d’abril de 2013.

Meteorologia



Abril de 2013

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           12,7
Mitjana (min.+màx.)      12,8
Mitjana de mínimes          5,0
Mitjana de màximes      20,5
Mínima                           -1,3; dia 7
Màxima                         28,7; dia 17
Mínima més alta           12,0; dia 26
Màxima més baixa          8,8; dia 5

Vent (km/h)

Ventada més alta            45,4 dia 29
Velocitat mitjana               9,2
Recorregut del vent      4.059,1 km
Pressió (hPa)

Màxima                        1.012,6 dia 24
Mínima                         
   982,4 dia 1

La pluja (litres)

Dia 1         5,6
Dia 4          4,6
Dia 5          1,8
Dia 19        1,2
Dia 25        8,9
Dia 26       18,6
Dia 27      22,0   
Dia 28      18,1
Dia 29       32,9
Total       113,7

Jordi Soler i Francesc Camprubí

divendres, 10 de maig del 2013

La FATEC, pel Dret a Decidir



La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) ens fa saber que en la seva 30a. Assemblea general ordinària, celebrada el 13 d’abril de 2013, es va adoptar per majoria absoluta el següent acord:

«Adherir-se al posicionament del nostre Parlament i demanar que els ciutadans de Catalunya puguin exercir lliurement el dret a decidir el futur del seu pais.»

L’acord es va prendre amb el 72,3% de vots a favor, el 14,4% en contra i el 13,3% en blanc, i va ser proclamat enmig d’una forta ovació.

Informa: Associació Els AmetllersCasal de Gent Gran
 
 

dilluns, 6 de maig del 2013

Digna Festa Major passada per aigua



Foto J. Peralta
Sant Marc es va llevar plorós, i molts dels actes de la Festa Major que s’havien de celebrar a l’aire lliure es van veure afectats per la pluja. Tot i això, val a dir que van quedar prou dignes.

Així, el dia 25, tot i que els Bastoners van poder donar el bonjorn als veïns ballant pels carrers del poble, la gran ballada de Gegants, Ball de la Faixa i Bastoners es va haver de concentrar al Sindicat. Una sala atapeïda de gent a les graderies, i dreta a l’entorn del pati central, va acollir una espectacular ballada triple del Ball de la Faixa, amb tres inacabables figueretes, una de les quals va durar 11 minuts, entre l’eufòria del públic. També els Bastoners grans i petits ban ballar amb tota l’ànima —i amb algun dit xafat—, i Gegants i Gegantons van dansar al ritme de les músiques de mossèn Joan Bajona, acompanyats del grup local de tambors i de la cobla Costa Brava.

A la tarda, al Centre Instructiu i Recreatiu, el tradicional cafè-concert, també amb la cobla Costa Brava, va fer les delícies del públic que omplia el local de gom a gom. Això sí, un comentari força general fou que s’hi va trobar a faltar una mica més de repertori de música catalana —tan sols hi va haver una sardana. Dissabte 27, la innovadora “Cagada de la mula del Traginer” es va haver d’ajornar per la pluja fins al dissabte següent, i l’observació de Saturn des del castell de Balsareny, a càrrec dels AstroAmics, es va haver de suspendre.

Diumenge, dia 28, la concentració de cotxes clàssics es va celebrar malgrat tot a la plaça de la Mel, i la XII Trobada de Gegants es va haver de traslladar a l’interior d’un Sindicat superaprofitat —ja està bé, sort n’hi ha. 


Foto J. Rodergas
A la tarda, en el mateix local, la Coral Sant Esteve i els Pastorets de Balsareny, amb la Cobla Ciutat de Manresa i un grup de dansaires entrenat per l’Alba Fontanet, sota la direcció musical d’Olga Puigbò, presentaven l’obra Balsareny, més de mil anys, amb textos de Ramon Carreté, música de Francesc Vila i arranjaments de Ramon Estrada, 23 anys després de la seva estrena. Amb una sala plena a vessar, i amb un bon ritme que mai no va decaure, episodis de la història de Balsareny van anar desfilant sobre un escenari on destacava l’escenografia d’Esteve Pujals. Una vuitantena de persones, entre cantaires, actors, dansaires i encarregats de la tramoia, llum, so, utilleria, maquillatge, perruqueria i vestuari van col·laborar a l’èxit de la representació, que va ser molt aplaudida. Poques hores després, la mateixa sala servia per acollir el ball de nit, igual com ho havia fet la nit anterior.

Foto J. Rodergas

La resta d’actes del programa de Festa Major es van poder celebrar en la forma prevista, contribuint així a una festa local molt participada per les entitats del poble (el grup la Il·lusió, els alumnes de les escoles municipals de Música i de Teatre, els Campaners, el Club d’Escacs, la Societat de Pescadors, el Club Petanca, la Biblioteca Pere Casaldàliga, a part dels que ja hem esmentat abans, i possiblement d’altres). Participació, predisposició i entusiasme. Com ha de ser.

Sarment



 
 

Fotos: J.Peralta, corresponents a l'assaig general
 

diumenge, 5 de maig del 2013

Drets i deures dels avis




Drets i deures dels avis

Els avis d'avui teixeixen amb els seus néts relacions basades en l'afecte, la complicitat, el suport i l'intercanvi. Els «nous avis» brillen per la seva disponibilitat i la seva capacitat per assumir rols múltiples.

Les relacions entre avis i néts no només es regeixen per l'afecte. La llei té alguna cosa a dir sobre això.

Modificacions legals

Els poders públics han de fomentar la protecció del menor i de la família, tal com estableix l'article 39 de la Constitució: «1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. 2. Els poders públics asseguren, així mateix, la protecció integral dels fills, iguals aquests davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, qualsevol que sigui el seu estat civil [...] ».

Quan l'estructura familiar es trenca per separació dels cònjuges, divorci o nul·litat matrimonial i també en els casos d'incompliment dels seus deures com a progenitors o de mort d'un d'ells, la llei estableix unes normes per assegurar un adequat espai de socialització que afavoreixi l'estabilitat personal i afectiva del menor.

La Llei 42/2003, de 21 de novembre, de modificació dels articles 90, 94, 103, 160 i 161 del Codi Civil i l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil, referides totes elles a les relacions familiars dels néts amb els avis, explicita el dret d'aquests a visitar els seus néts, estableix l'obligació del jutge d'escoltar els avis en els processos de separació i els concedeix prioritat sobre altres parents i institucions a l'hora de reclamar la custòdia del menor.

La modificació legislativa té present que l'àmbit familiar no es limita a les relacions pares-fills i posa de relleu la importància de les relacions avis-néts, escassament contemplada amb anterioritat; introdueix un nou paràgraf B en l'article 90 del Codi civil, que queda com segueix: «Art 90. El conveni regulador a què es refereixen els articles 81 i 86 d'aquest Codi s'ha de referir, almenys als següents: [...] b) Si es considera necessari, el règim de visites i comunicació dels néts amb els seus avis, tenint en compte, sempre, l'interès d'aquells ». L'antepenúltim paràgraf de l'art. 90 queda redactat com segueix: «Els acords dels cònjuges, adoptats per regular les conseqüències de la nul·litat, separació o divorci, seran aprovats pel jutge, excepte si són danyosos per als fills o greument perjudicials per a un dels cònjuges. Si les parts proposen un règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, el jutge podrà aprovar prèvia audiència dels avis en què aquests prestin el seu consentiment. La denegació dels acords haurà de fer-se mitjançant resolució motivada i en aquest cas els cònjuges han de sotmetre a la consideració del jutge nova proposta per a la seva aprovació, si escau [...] ».

S'introdueix un segon paràgraf a l'article 94: «[...] Igualment [el jutge] pot determinar, amb l'audiència prèvia dels pares i dels avis, que hauran de prestar el seu consentiment, el dret de comunicació i visita dels néts amb els avis , d'acord amb l'article 160 d'aquest Codi, tenint sempre present l'interès del menor ». Es modifiquen els dos paràgrafs de la mesura 1a de l'art. 103: «Admesa la demanda, el jutge, a falta d'acord dels dos cònjuges aprovat judicialment, adoptarà, amb audiència d'aquests, les mesures següents: 1. ª Determinar, en interès dels fills, amb quin dels cònjuges han de quedar els subjectes a la pàtria potestat d'ambdós i prendre les disposicions apropiades d'acord amb el que estableix aquest Codi i, en particular, la forma en què el cònjuge apartat dels fills podrà complir el deure de vetllar per aquests i el temps, manera i lloc en què es pot comunicar amb ells i tindre'ls en la seua companyia. Excepcionalment, els fills podran ser encomanats als avis, parents o altres persones que així ho consenten i, si no n'hi ha, a una institució idònia, conferint les funcions tutelars que exerciran sota l'autoritat del jutge ».

Els paràgrafs segon i tercer de l'art. 160 queden com segueix: «[...] No es poden impedir sense causa justa les relacions personals del fill amb els seus avis i altres parents i persones properes. En cas d'oposició, el jutge, a petició del menor, avis, parents o acostats, resoldrà ateses les circumstàncies ». L'art. 161 queda redactat com segueix: «Si es tracta del menor acollit, el dret que als seus pares, avis i altres parents correspon per a visitar i relacionar-s'hi pot ser regulat o suspès pel jutge, ateses les circumstàncies i l'interès del menor».

Associació els Ametllers


dijous, 2 de maig del 2013

Dos homes singulars


DE MEMÒRIA  (25)

Joan Antoni Maya. Foto: Francesc Maya
 
1.– Joan Antoni Maya

Amb el títol d’Homenots, Josep Pla va escriure una sèrie de retrats literaris de personalitats del seu temps que havia conegut més o menys i on, amb la seva prosa àcida, manifesta les seves simpaties o antipaties personals envers aquells personatges avui històrics.

No vull, ni puc pas, comparar-me amb el gran escriptor empordanès. Però des de la modèstia de la meva memòria antiga, avui parlaré de dos homes singulars que van marcar els meus records d’infant: el Joan Antoni Maya i el Joan Sarri, tan diferents entre ells i, alhora, coincidents en algunes circumstàncies. Que quedi clar des d’ara que no es tracta de fer-ne les biografies —de memòria no en sóc capaç— sinó d’evocar algun tret de la seva personalitat pública.

El Joan Antoni Maya i Bonvehí era l’agutzil del poble, com ho havia estat el seu pare. L’agutzil era la cara visible de l’autoritat municipal, l’executor de les ordres de l’alcalde i el zelador de les ordenances municipals del temps, que no eren pas les mateixes d’ara. Fins al punt que el cognom Maya i la funció que exercia es confonien dins de la meva ment infantil que  em duia a pensar que a cada poble hi havia un «maia» (i sé positivament que no sóc l’únic a qui això passava) i no pas un agutzil. El Maya, com era conegut, havia superat règims polítics i vist passar molts alcaldes sense que, aparentment, això afectés en absolut el compliment de les seves funcions. El recordo com un home adust, seriós, fins i tot temible quan jugàvem a futbol a la plaça, lloc prohibit, i ell et venia a confiscar la pilota si no t’afanyaves a córrer (i després ho anava a dir als pares!). Estic segur que, per dintre seu, s’hi feia un tip de riure.

Foto: Arxiu Jordi Sarri

El Maya, com a autoritat que era, tenia dret a la vara de comandament, que exhibia amb molta dignitat en els actes públics, com és ara a les misses solemnes a què assistia l’Ajuntament. El Maya era també el nunci, o sigui l’encarregat de fer les crides oficials o privades (aquestes previ pagament) de viva veu per les cantonades i carrers del poble, sempre al mateix lloc i, naturalment, en castellà. Portava una trompeta: si feia dos tocs, l’anunci era oficial («Por orden del señor Alcalde se hace saber...»), i si només en feia un, era una cosa particular (com el pas d’un espectacle de saltimbanquis, per exemple). La megafonia pública actual no era ni imaginable.  Com ja vaig dir fa temps, el Maya era l’encarregat de supervisar i d’oficialitzar el pes dels porcs que es mataven pels carrers, davant de les carnisseries. Tasca que exercia amb solemnitat. També, com a oficial del jutjat de pau, el Maya assistia a tots els  casaments religiosos que, com encara avui, tenien valor civil (el casament civil no existia en temps de Franco). Ell feia firmar als nous esposos els papers per al registre civil. És, sens dubte, la persona que ha assistit a més casaments sense ser-hi convidat. Això és el que recordo personalment de la funció oficial del Maya. Segur que feia moltes més coses que, com que no m’afectaven gens o no em cridaven l’atenció, han passat de llarg de la meva memòria. Però no pas la seva figura seriosa que es manifestava en un altre aspecte de la seva rica personalitat: el teatre.

Efectivament, ja des d’abans de la guerra el Joan Antoni Maya era un gran aficionat al teatre: a veure’l, a fer-ne i, especialment, a dirigir-ne. I no només ell. A Balsareny hi havia dos grups de teatre d’aficionats: el Centre Parroquial, on no es deixava fer teatre amb dones, si no és fins cap al final, quan la carrincloneria es va diluir; i el Casino, on es feia teatre de debò, del corrent, amb dones actrius. El Maya feia teatre de debò. Després de la guerra i quan es va construir la Pista Catalònia, el Maya va dirigir allà diverses obres amb gran èxit. D’ell i de la seva filla gran, la Carme Maya i Comas (la Carmeta), una actriu excel·lent, de gran versatilitat i naturalitat que hauria pogut fer carrera en unes altres circumstàncies (és la meva opinió personal, recordant les seves actuacions). Però és que darrera seu hi havia la direcció del seu pare, enèrgica, potent. Em ve al cap haver-lo vist mostrar, com si l’actor fos ell, la manera d’interpretar el personatge amb una presència que imposava, a l’hora d’un assaig. Era un Maya tan diferent de l’agutzil! Tot i que de vegades penso que algun dels seus posats d’agutzil tenien un bon tros de teatrals.

I per acabar amb aquest personatge, una anècdota de la seva infantesa  que ell mateix em va explicar quan jo ja era més gran. El petit Maya i el també petit Jaume Torras Riba (que més tard seria un religiós claretià) van fer una entremaliadura memorable. Al pont de cal Parador, per sota del qual passava el carrilet (avui no en queda res), els dos vailets van esperar que passés un comboi. I, aprofitant que la màquina, en sortir de l’estació, no portava gaire empenta, quan passava pel pont van tirar un gat viu per l’ampla xemeneia que aleshores tenien els trens. Els marrameus del gat es van confondre amb els renecs del maquinista i amb les corredisses dels dos vailets. M’ho explicava, el Maya, rient de la seva entremaliadura. I llavors vaig veure que l’home que m’havia fet temor de nen, també havia estat un nen. I això me’l va fer encara més gran.
(Continuarà)

Jordi Planes  
 
Foto: J. Rodergas. AFB - Galeria Biblioteca Pere Casaldàliga.
Any 1964. Mn. Ramon Roca inaugura la Creu. Hi podem veure, entre altres, l'alcalde Josep Casaldàliga,
Carles Casas, Lluís Marquès, Salvador Sansa, Francesc Camprubí, Francesc Domènech i Joan Vallès.
Joan Antoni Maya és a l'esquerra, en primer terme.