Pere Camps, viatger enamorat de les cultures populars

ENTREVISTA
 

 
Som al mes de febrer i tot esperant que aquests darrers dies les matinades fresques hagin evolucionat a un temps millor, com sempre obrim aquesta finestreta per dialogar amb el personatge de torn, que avui és en Pere Camps i Seguí.
 
En Pere va néixer a Maó (Menorca) el 18 de setembre de 1965. Allí va cursar els seus estudis. Pel que fa als esports, li agrada fer senderisme. És un gran viatger i coneix molts països, com Portugal, l’Índia, el Perú, Etiòpia i la Xina, entre molts altres. Pel que fa al seu temps de lleure prefereix escoltar i anar a concerts de música folk, i també llegir. El darrer llibre que ha llegit és La descripció del món, de Marco Polo.
 
— Ben trobat! En primer lloc, com va anar tot això de venir a Balsareny?
 
— El 1995 vaig venir a viure a Catalunya i des de l’any 1997 vinc a la vostra Festa dels Traginers, primer com espectador i després participant amb els geganters de Balsareny i finalment més tard amb un carro i una mula a la cavalcada. Més tard, per motius laborals vaig anar a parar a Sant Joan de Vilatorrada i després d’un temps he acabat vivint a Balsareny.
 
— Ets un enamorat de tot allò que és popular.
 
— Doncs sí, m’agrada molt la cultura popular amb totes les seves vessants.
 
— Així doncs, coneixies la Festa dels Traginers de fa temps?
 
— Sí, des de l’any 1997 que hi prenc part.
 
— Quines altres festes populars coneixes?
 
— He anat des dels Pirineus fins al Delta de l’Ebre, comptant Catalunya Nord i la Franja, i de totes en tinc fotografies i molta documentació.
 
— I has participat activament en alguna?
 
— Sí, començant per la vostra Festa dels Traginers. També, durant uns 17 anys, he portat els Gegants de Barcelona i de Manresa; 25 anys fent ballar els Gegants Bojos de Solsona, i també de Solsona els Gegants per Corpus i els de la Festa Major. Ara estic actualitzant-me amb els cants de taverna. Ah, i també he ballat els Tirabols de la Geganta Vella a la Patum de Berga.
 
— De totes, quina t’atreu més?
 
— Bé, sens dubte, la nostra de Maó, que són les Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Difícil m’ho poses, pel que fa a les de Catalunya; però et podria dir que una de les més sonades és, a l’hivern, les Completes del Santíssim Misteri de la ciutat de Cervera, amb el seu toc de campanes; i a l’estiu, les Festes de Santa Tecla de Tarragona.
 
— Per últim, has tingut algun precedent familiar en aquestes activitats populars?
 
— Que jo recordi no; però, tal com diem a la nostra terra, des dels quinze anys que se’m va despertar la “xaveta” i ara puc dir que ja fa uns quaranta-cinc anys que puc viure i gaudir de la nostra cultura.
 
— Moltes gràcies, Pere, i per molts anys!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Pere Camps

“Au va, vells, a casa”, a mig camí de l’hospital

PUNTA DE BRAU
 

 
Són les set del matí, el primer llustre del dia ha entelat el vidre de la finestra de l’estança i estic davant de la meva màquina d’escriure. Amb goig, malgrat les meves cataractes, em disposo a fer la meva reflexió per compartir amb tots vosaltres.
 
La columna del Toni Romero (diari El Punt Avui) titulada “Fer negoci amb la gent gran” em dona peu per rebobinar vers un temps enrere i recordar aquella dita que havia escoltat explicar per boca dels meus pares. «Tot caminant un pare i un fill vers un hospital, s’aturen en un punt i, tot asseient-se en un banc, el pare diu al fill: “Aquí mateix jo descansava quan hi portava el meu pare”. “Ei!” –va dir el fill en escoltar-lo–. “Anem cap a casa, que no vull pas que els meus fills m’hi portin a mi”. Tal faràs, tal trobaràs!».
 
«Ha passat a la història que per una casa hi passin generacions d’una mateixa família. La del baby boom va ser la primera que va estudiar, es va formar i va marxar de casa massivament. La figura de l’hereu és viva, però més per recollir un llegat que per fer-se càrrec dels pares quan envelleixen. És així, també, perquè no hi ha economia familiar solvent si només treballa un membre. I si són dos, qui cuida els avis? D’aquí sorgeix la necessitat de dotar el sistema públic de recursos per assistir la gent gran. Volem arribar a vells, la investigació ens hi ajuda i és urgent que la funció de la pediatria en la infantesa tingui una rèplica en la geriatria quan s’afronta l’últim tram de la vida, cada vegada amb edats més avançades que comporten dependències físiques i cognitives. L’asimetria, però, és absoluta i dolorosa. No es qüestiona la dotació de les unitats de pediatria, però pel que fa a la vellesa els dèficits són ingents i dolorosos...».
 
Resumint la columna, en Toni Romero ens ve a dir que tenim més que mai la necessitat, degut als preus exagerats de les residències, de tenir els nostres vells a casa.
 
Josep Gudayol i Puig

Animada Rua de Carnestoltes

 

 
La rua del Carnestoltes de Balsareny va tornar a omplir els carrers del poble de festa i de color.

Dissabte, a les 6 de la tarda, es donava sortida a la rua. Un munt de disfresses i comparses es concentraven a la plaça de la mel per recórrer els carrers Ponent, Sant Domènec, Castell, Timons, Barcelona, Travessera, Sant Josep, Costeta, carretera de Manresa, carretera de Moià, prolongació i Àngel Guimerà, fins arribar a la plaça de l'Ajuntament.
 
Nans de jardí, Santfermins, Tribus, Extraterrestres, Super Marios, Egipcis, Eagles, Pingüins, personatges d'Alícia al país de les Meravelles, Marietes, Pippi Langstrumps, la Família Adams 2.0, Fruites, Anys 80, Bombers, Superherois... omplien de color i gresca el recorregut , que presidien tres animades i elegants Reines del Carnestoltes dalt de la seva carrossa; a més d'una banda de músics engrescant la cercavila.
 
Durant la rua, voleiava el confeti, i encara ho va fer més quan des del balcó de l'Ajuntament en van tirar sobre els caps dels infants, que rebien aquella pluja amb alegria.
 
Arribada l'hora de sopar, l'Ajuntament va oferir, a la sala petita del Sindicat, un servei de càtering a càrrec de l'empresa Sic Gourmet, que també s'encarregà de la gestió del bar. Havent sopat, a la sala gran, la DJ Eneka va posar música i gresca al ball de Carnestoltes.  A la mitja part, l'alcaldessa Noèlia Ramírez va anunciar el resultat de les votacions al concurs de disfresses, i els regidors Josep Solà i Daniel Obiols l'acompanyaren en l'entrega de premis. Els guanyadors van ser:
 

Premi a la disfressa individual: Policia Nil

Premi a la comparsa jove: Eagles

Premi a la comparsa familiar: Família Adams 2.0

Premi a la comparsa més nombrosa: Anys 80

Premi especial: Ovni i Extraterrestres

 
A més, l’organització va premiar altres disfresses i comparses que també havien rebut bona puntuació.
 
Va ser una festa molt participada, familiar i amb bon ambient. Felicitats als organitzadors i a totes les persones que van participar en el nostre Carnestoltes un any més.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova 

Policia Nil, premi comparsa individual

Eagles, premi comparsa jove

Família Adams, premi comparsa familiar

Anys 80, premi comparsa més nombrosa

Ovni i Extraterrestres, premi especial

Carnaval Solidari

 

Com és costum, al llarg de la setmana abans de Carnaval, l'Institut Escola Guillem de Balsareny va començar a ambientar-se'n. Cada dia de la setmana, alumnes i professorat hi van participar amb diferents consignes: la manera de vestir —fent servir les millors gales—, anar a les aules en pijama, dur pentinats estrafolaris o amb la seva imatge més esportista.

 

També durant la setmana van anar preparant la disfressa per a la rua que es va fer divendres a la tarda: retallant una bossa de plàstic de color negre (que serviria com a capa), pintant una corbata de paper, uns escuts... Perquè aquest any l'institut escola es va convertir per uns instants en "Hogwards", l’acadèmia de mags de les històries de Harry Potter. Tot el centre es va disfressar amb pantalons foscos, samarreta o camisa blanca, corbata i una capa negra; uns escuts identificaven quins alumnes pertanyien a cada una de les quatre facultats: Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw o Slytherin.

 

La idea de participar de la rua, que organitzava conjuntament l'AMPA i l'institut escola, amb aquest tipus de disfressa va fomentar la participació i la igualtat i va posar de manifest que la humilitat i la senzillesa pot fer lluir una engrescada cercavila que va recórrer alguns carrers del poble: carrer del Carrilet, carretera de Moià —a la Llar d'Infants s'hi afegiren els seus alumnes, disfressats del popular Mic del canal SX3— i carretera de Manresa fins arribar a la plaça de la Mel. 

Allí l'AMPA havia organitzat un any més el Carnaval Solidari. La sala Sindicat, amenitzada amb música, va oferir un berenar solidari en favor de la lluita contra el càncer infantil. L'acte va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny, i diferents persones i establiments locals, on es van dipositar unes guardioles per seguir recaptant diners durant uns dies i augmentar la xifra solidària recaptada, que serà entregada a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El carnaval també era visible en comerços i establiments, guarnits i lluint els seus espais, sempre al servei i a la vida del nostre poble. Felicitats i gràcies als organitzadors i a tots els participants i col·laboradors.

Jordi Vilanova

Fotos: Alfred Selgas / AMPA IE Guillem de Balsareny