El diari La Vanguardia dedicava el passat dia 11
de juliol tres pàgines de la seva secció ‘Vivir’ a parlar dels previstos futurs
dipòsits de Gas Natural. Un projecte que, si es porta a terme, suposarà la creació
d’uns 200 llocs de treball durant les obres (previstes entre 2014 i 2024) i uns
40 de fixos quan entri en funcionament, per fases, a partir del 2017. Unes
xifres «llamineres», subratllava el diari, en aquest temps de crisi, en què és
difícil que sorgeixin projectes d’envergadura a mitjà i llarg termini en àrees
rurals i des de la iniciativa privada.
L’Ajuntament ja va advertir que no podia
pronunciar-se sense conèixer a fons i amb tot detall el projecte; mentrestant,
a nivell de poble, la nova ha despertat les lògiques incògnites. L’empresa assegura que
l’emmagatzemament de gas sota terra ofereix garanties de seguretat (i al port
de Barcelona fa anys que hi ha uns enormes dipòsits exteriors que mai no han
ocasionat cap problema). Els dubtes vénen per la part mediambiental: tant per
la procedència de la gran quantitat d’aigua (del riu?) necessària per injectar
al subsòl durant deu anys, com per l’evacuació de les enormes quantitats del
salmorra a través del col·lector ja existent però que podria resultar insuficient
o precari. Aquest col·lector o saleoducte va ser construït per la generalitat
el 1989 i el gestiona Aigües de Barcelona amb control de l’ACA; va des de
Cardona-Súria i Balsareny-Sallent fins a la depuradora del Baix Llobregat al
llarg de 128 km. Ara bé, si en les condicions de la concessió administrativa
així s’establís, potser una solució seria fer front a una millora o renovació
d’aquesta conducció. Una altra possibilitat que s’ha apuntat seria descontaminar
exteriorment l’aigua salinitzada.
Gas Natural Fenosa assegura que tant el funcionament de
la instal·lació com els treballs de construcció seran respectuosos amb l’entorn.
La planta passarà «pràcticament desapercebuda» en superfície: hi haurà un
edifici que ocuparà unes dues hectàrees amb els equips per comprimir el gas,
dependències de manteniment i seguretat i una sala de control amb un petit
aparcament per als operaris. Cada dipòsit tindrà al damunt una petita àrea tancada
on es podrà accedir a un segment del gasoducte. «La resta podran continuar sent
camps de conreu».
Agraïm a Gas Natural Fenosa que ens ha
facilitat amablement un plànol que detalla la ubicació prevista dels dipòsits:
a l’est i nord de la riera del Mujal, al sud de les Cases Noves, a l’oest de la
serra del Giralt i dels plans del Saüc i
al nord del Collet del Nado.
Acte informatiu a Balsareny
El dia 18 de juliol, GNF va comunicar que iniciava
els tràmits administratius demanant a l’Ajuntament de Balsareny un informe de
compatibilitat del seu projecte amb l’ordenament urbanístic del poble; i el dia
24 de juliol va celebrar un acte informatiu públic per donar a conèixer als
veïns de Balsareny detalls sobre la instal·lació prevista.
En un Sindicat que presentava una molt bona
assistència de públic, dos representants de GNF, Francisco Velasco i Joan
Pujol, van explicar el projecte, presentant-lo com «una gran oportunitat» per a
Balsareny, ja que les característiques del lloc són úniques.
El públic assistent va obrir un debat llarg i
interessant, que va fer palesos els dubtes i prevencions que la proposta
genera. En primer lloc, la seguretat i els riscos mediambientals: els
representants de GNF van explicar que s’estan fet els estudis exigibles sobre
impacte mediambiental i van dir que «creien» que la seguretat seria del 100%, i
que si els estudis demostraven que això no fos així, el projecte no es duria a
terme. Diverses persones van manifestar la seva inquietud pel fet que hi pogués
haver alguna possibilitat de risc, ni que fos lleu. El dubte sobre d’on es
trauria l’aigua —el Llobregat va prou just de cabal— no es va aclarir:
l’empresa es va remetre als estudis mediambientals en curs, i va dir que es
buscaria l’indret amb el menor impacte possible per no malmetre el cabal del
riu. I pel que fa a la capacitat i mal estat del saleoducte, la postura va ser
donar per suposat que ha de ser l’ACA, que és qui el gestiona, qui s’encarregui
de les millores necessàries, condició indispensable perquè el projecte tiri
endavant.
Un altre dubte va ser si l’existència de les
falles que hi ha al nord i al sud del terme de Balsareny comportaria algun risc;
la resposta va ser que no hi ha cap risc, ni per distància de la falla als
dipòsits —uns 2 km— ni per profunditat —les cavitats estaran molt més per sota,
entre 600 i 900 metres. Sobre el perill d’incendis forestals, es va respondre
que els estudis mediambientals ja preveuran una distància de seguretat des de
les tanques del recinte fins a les arbredes més properes. Sobre el soroll de la
perforació, van dir que seria el mateix que el que es va fer durant les
prospeccions, però que llavors es van utilitzar perforadores de mineria i ara
serien perforadores específiques per a hidrocarburs, que fan el mateix soroll
—els decibels estan regulats per llei—, però són molt més ràpides i acaben
abans la feina. I a la pregunta de què passarà passats el 40 anys de vida útil
dels dipòsits, la resposta va ser que es buidarien de gas i es reomplirien de
salmorra, es taparien amb ciment i es desmantellarien totes les instal·lacions
superiors.
Alguns assistents van demanar si a l’hora de
cobrir els llocs de treball es donaria prioritat a Balsareny i rodalies. La
resposta va ser que GNF així ho procura fer sempre que es pot; tot i que en la
fase de construcció caldria evidentment portar personal tècnic especialitzat de
l’estranger —serien els primers dipòsits subterranis en cavitats salines de
l’Estat espanyol—, es procuraria, per interès de tothom, que el màxim possible
de personal fos de prop; i amb més raó encara pel que fa al personal fix,
posant com a exemple la planta que GNF té a El Monte (Huelva) on, de 40
treballadors, 39 són locals. Per fer això, caldria tanmateix un procés de
formació tècnica específica. Algú va demanar que aquest compromís fos assumit
davant notari.
El següent punt de debat van ser les
compensacions al poble, més enllà de les llicències d’obres i els impostos.
L’empresa va reconèixer que hi hauria una «carta als Reis» i que és pràctica
habitual seva de signar convenis de col·laboració amb els ajuntaments en
aquelles matèries que s’ajustin a la política de patrocinis de l’empresa. Es va
demanar més concreció —gratuïtat o rebaixes en el rebut del gas; hospitals,
residències o espais públics...—, però tampoc no es va aconseguir, és clar, cap
compromís concret a part de «llegir la carta». Algú va acusar GNF de voler
vendre el projecte com una font d’oportunitats quan es tracta d’obtenir
beneficis per a l’empresa, i òbviament es va admetre que així és: si l’empresa
no hi veiés benefici ja no hauria presentat el projecte, però van subratllar
que el projecte també és estratègic per al país, i que per això els governs de
la Generalitat —l’actual i l’anterior— el veuen, d’entrada, amb bons ulls.
Molts assistents van demanar que es continués
informant dels avenços del projecte en reunions com aquesta; la gent de GNF van
dir que òbviament el projecte i tots els estudis mediambientals i anàlisis de
risc es farien públics i que tothom hi podria presentar al·legacions; però que
ells estaven disposats a tornar a venir a explicar-se tantes vegades com
calgués. També l’alcalde, que va subratllar que tan bon punt GNF va presentar
la sol·licitud a l’Ajuntament, ja els va demanar que vinguessin a explicar-se.
Però diversos assistents van demanar que l’aprovació municipal es supedités a
una consulta popular, i aquí no hi va haver resposta per part de l’Ajuntament.
També es va dir que s’hauria de constituir una comissió
popular de seguiment del projecte. Continuarem informant.
Sarment
