'Els Marus' teatralitzen el Castell

‘Els Marus’ teatralitzen el Castell

El passat dia 6 d’octubre el grup de teatre Els Marus de Balsareny, formant part de l’associació dels Amics del Castell de Balsareny, van iniciar la nova temporada de visites teatralitzades al castell.

La visita, basada en textos de Ramon Carreté i Santi Fornell, recreen tres de les quatre llegendes que fan referència al poble i al castell de Balsareny i que han estat recopilades durant anys. La visita, de prop d’una hora de durada, pretén introduir al visitant en la quotidianitat de la vida al castell durant els segles XIV i XV, sempre ben il·lustrats amb la saviesa i bona companyia del guia Salvador Portabella.

En el seu primer dia de representació el grup va gaudir de la bona crítica del públic assistent, i les reserves per properes visites auguren un nou espectacle al poble de Balsareny i pretén acollir visitants d’arreu del principat. Tanmateix, han sorgit altres propostes innovadores dins del grup que, amb la tenacitat i qualitat que els caracteritzen, ben segur que portaran a bon terme. 

Precisament, per als dies 31 d’octubre i 1, 2 i 3 de novembre, preparen un espectacle especial de Halloween amb molts ensurts i sorpreses, una mica de por i, sobretot, molt bon humor.

Els Marus agafen el relleu del grup Qüestió de 4, que, amb Climent Ribera, al llarg dels últims tres anys havia tingut cura d’escenificar les visites al Castell, i que ara emprenen noves activitats donant vida a les visites teatralitzades al carrer del Balç de Manresa, entre altres projectes de futur.

Sarment

Fotos: S. Fornell

Sense alarmismes: seguiment i informació

Sense alarmismes: seguiment i informació

Els recents moviments sísmics continuats que s’han produït a les Terres de l’Ebre i costa de Castelló, i que han arribat al grau 4,1 de l’escala Richter, han sembrat lògicament l’alarma entre els ciutadans d’allà. El Govern central va fer deturar l’activitat del magatzem de gas submarí Castor “fins que la seguretat no estigui totalment garantida pels informes tècnics pertinents”, ja que sembla clar que hi ha una relació causa-efecte entre els sismes i la injecció de gas a les cavitats submarines, prop de la falla d’Amposta. Tanmateix, després d’aturar les injeccions de gas, l’activitat sísmica va continuar, bé que a nivells més baixos, sempre de nit i matinada, enmig de la basarda de la gent, i el Pla Sismicat es va mantenir en fase d’alerta. El president de l’empresa Escal UGS, del grup ACS, responsable de Castor, va voler treure importància als moviments tel·lúrics, dient que eren “naturals”, ja que tota la zona té una certa activitat sísmica, però no va pas gosar negar que l’activitat del magatzem de gas els “podia haver accelerat”.

És evident que aquest fet ha generat preocupació a Balsareny per la similitud amb el projecte que impulsa l'empresa Gas Natural Fenosa d'instal·lar uns dipòsits de gas en cavitats subterrànies al nostre terme municipal. No hem de ser alarmistes, però cal exigir a les autoritats que vigilin. La gent del carrer no tenim coneixements tècnics suficients per calibrar les afinitats i diferències entre ambdós projectes; però les autoritats i els partits polítics sí que tenen mitjans: per això cal que hi estiguin molt al damunt. Perquè un terratrèmol, un tsunami, una inundació, un esllavissament de terres... són fenòmens naturals, accidents inevitables per imprevisibles; però si aquests fenòmens estan provocats o propiciats per una activitat humana (una perforació, un túnel, una edificació en zona perillosa...), aleshores només podem parlar d’irresponsabilitat —si no de delicte—: per part de qui ho ha fet, i també de qui ho ha autoritzat.

L’Ajuntament de Balsareny ha explicat que, des que va concedir al projecte el certificat de compatibilitat amb l’ordenament urbanístic local, no n’han tingut cap més notícia. Els plans que es van presentar a Balsareny fa més d’un any preveien que durant el 2014 es completarien els tràmits administratius, i de moment no se’n sap res. Mentre dura el procés administratiu, se suposa que l’empresa està preparant la declaració d'impacte ambiental que s’ha d’enviar al ministeri d'Indústria, i que inclou un mapa precís del subsòl. Quan el govern espanyol la rebi, l'enviarà als tècnics —l'Institut Geològic Nacional, entre altres— perquè donin el vistiplau a fi de concedir després el permís d'explotació.

El projecte Bages és diferent del Castor, sí, però des del punt de vista del més llec ja s’intueix que potser no tant. La primera diferència és que les cavitats de la costa mediterrània són uns 20 km a dintre el mar, i a 1.700 metres de profunditat sota el sòl marí; mentre que les de Balsareny tindrien una profunditat menor, uns 900 metres i, per tant, la pressió amb la qual s’haurà d’injectar el gas seria també diferent.. La geologia del sòl marí del golf de València —roca carbonatada compacta— no té res a veure amb la de Balsareny. Al món hi ha 90 magatzems de gas com el que es vol construir aquí, i —diuen— en cap s'hi han detectat problemes de sismicitat. Ara bé, si prop de Castor hi ha la falla d’Amposta, també per Balsareny hi passa el sinclinal de Súria. El dia de la presentació del projecte a Balsareny, el representant de Gas Natural va tranquil·litzar la gent dient que els dipòsits estaran a 2 km de la falla i a molta més profunditat. Però ara se’ns ha aixecat l’orella i és lícit que dubtem.

El projecte de Gas Natural Fenosa preveu, lògicament, seguir tots els requisits de seguretat i mediambientals legalment establerts —no caldria sinó—. Però el ciutadà es pot preguntar: ¿és que el projecte Castor no els complia també? Si no els complia, ¿qui va donar llum verd al projecte i per què? I si els complia, ¿no s’ha demostrat ara que els requisits eren insuficients? Ara s’ha sabut que el ministeri d’Indústria havia demanat a Castor “tots els informes de seguretat que marcava la legislació vigent”, però resulta que la normativa no exigia ni exigeix informes sísmics. Vaja.

En resum: sense cap mena d’alarmisme prematur, cal que algú vetlli per la seguretat del projecte Bages, quan l’empresa de gas mogui fitxa i presenti els papers a Madrid. I aquest algú ha de ser, d’entrada, l’Ajuntament. No n’hi ha prou, de dir “no en tenim notícies” i quedar-se tan amples; si l’empresa no dóna informació, se li ha d’exigir, i fer-la pública per a la tranquil·litat de tothom. Paral·lelament, són els partits polítics, començant pels que tenen representació municipal, els que han de fer servir el potencial dels seus aparells per contactar amb experts geòlegs i mediambientals perquè ajudin a fer les preguntes pertinents. ERC i ICV ja han fet algun comunicat al respecte: caldrà que hi perseverin. El Consell Comarcal del Bages també ha demanat que s'exigeixin més garanties. Però sobretot és responsabilitat del Govern català: el que ja es va oposar a ubicar la planta Castor al Principat, i per això se’n van anar al País Valencià. Tot i que les autoritzacions governamentals depenguin dels ministeris estatals d’Indústria i Medi Ambient, la Generalitat hi té també molt a dir, com ja ha començat a fer el Consell Comarcal del Bages. L’experiència d’Alcanar ha de servir perquè quan arribin els papers les autoritats filin ben prim per garantir que, si el projecte tira endavant, després no ens tremoli la terra i tothom se’n renti les mans dient que “ja complíem tots els requisits legals, que no incloïen l’informe sísmic”.

CCB 

Zona on es preveu ubicar els dipòsits de gas a Balsareny

L'estelada, abatuda

Uns desconeguts destrossen l'estelada del fortí de Balsareny

El pal ha aparegut aquest diumenge desmuntat i a terra, i la bandera estripada

El dia 13 d’octubre l'estelada que onejava al fortí del Serrat del Maurici de Balsareny ha aparegut trinxada, i el pal que l’aguantava, arrencat i llençat a terra. Es desconeixen els autors de la bretolada, que no han deixat cap indicació de l’autoria ni han reivindicat l’acte vandàlic. Els desconeguts han desmuntat la base del pal i han estripat l'estelada, deixant-la estesa a terra. El fet ha estat denunciat avui a través de twitter per la secció local d'ERC de Balsareny.

Foto: ERC Balsareny

Nota d'ERC - Balsareny

No tenim paraules per expressar la tristesa i la impotència que hem sentit quan aquest matí ens hem llevat i no hem vist ni l'estelada onejant ni el pal...

I en pujar-hi a la tarda ens hem trobat el pal a terra amb l'estelada del fortí del Serrat del Maurici destrossada, i no pas pel vent, sinó per un acte de vandalisme que denunciem amb tota la nostra força.

Fets així, del tot lamentables, ens donen encara més força per seguir amb la fita que ens hem proposat i que ens ha de portar cap a la INDEPENDÈNCIA del nostra país. Seguirem malgrat aquest i altres entrebancs, perquè des de fa temps ja no hi ha marxa enrere.

Expliqueu a la gent que en el procés que ha començat tothom hi té cabuda, tothom menys aquells que no respecten els símbols de llibertat i de democràcia.

Cosirem l'estelada, refarem el pal i si cal tornarem a fer una festa per tornar a veure la bandera allà on ha de ser.

Ara més que mai: Visca Catalunya Lliure!

Balsareny, 13 d'octubre de 2013

ERC Balsareny

Verterans U. D. Balsareny

Veterans U. D. Balsareny

Els veterans de la U.D.B. juguen en el grup C de la Lliga Intercomarcal. Aquest grup consta de 12 equips de la comarca i de comarques veïnes; per tant, la Lliga consta de 22 jornades

Avui, 12 d’octubre de 2013, juguen el 5è. partit d’aquesta temporada des d’un lloc alt de la classificació, ja que han aconseguit 10 dels 12 punts dels quatre partits jugats fins al dia d’avui. 

El Capità, Raül González, i setze jugadors més componen aquest equip, que la temporada passada va quedar segon classificat de la Lliga, i també segon classificat de la Copa.

E. Carreté

Meteorologia

Setembre de 2013

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           20,0

Mitjana (min.+màx.)      21,0
Mitjana de mínimes       11,9
Mitjana de màximes      30,1

Mínima                           8,6; dia 20
Màxima                         35,2; dia 3
Mínima més alta           15,9; dia 26
Màxima més baixa        24,4; dia 7

Vent (km/h)

Ventada més alta            39,2 dia 7
Velocitat mitjana               6,9
Recorregut del vent      2.784,5 km

Pressió (hPa)

Màxima            1.012,3 dia 22
Mínima                991,3 dia 29

La pluja (litres)

Dia 6                  4,2

Dia 7                39,2

Dia 10              22,1

Total                65,5

Francesc Camprubí i Jordi Soler

De la ràdio a la televisió

DE MEMÒRIA (29)

De la ràdio a la televisió

Encara que avui sembli mentida, tenir un aparell de ràdio als anys quaranta i primers cinquanta del segle passat era un luxe que ben poques famílies es podien permetre. Primer, perquè costava de trobar-ne. A Balsareny, fins que el Fermín Solà no va instal·lar la seva botiga (Ràdio Solà) primer al Raval (carrer Verdaguer) i després al carrer Nou (Sant Domènec), s’havien d’anar a comprar a Manresa o a Barcelona. En segon lloc, perquè eren cars i els temps no eren massa propicis. Les ràdios, que així ho dèiem, fins i tot estaven gravades amb una taxa estatal. I, en canvi, tenir una ràdio era tenir una finestra oberta al món, sobretot si s’escoltava la BBC de Londres o Ràdio París en el seu programa en castellà i així s’estava informat del que passava a Espanya i al món de manera veraç. Perquè les emissores espanyoles, totes, connectaven amb Radio Nacional de España a l’hora de les notícies i donaven un únic “parte”, com deien llavors, que més que un informatiu era un reguitzell de notes de propaganda del règim. A l’altra banda de la propaganda,  aquest cop comunista, hi havia la clandestina Radio España Independiente - Estación Pirenaica, que emetia des de Bucarest (Romania).

A més a més de l’aspecte informatiu, la ràdio oferia distracció recreativa i també cultura popular. Aquí ja hi havia més diversitat d’oferta, més emissores i més programes a poder escollir, tot dintre dels límits de les normes que imposava la realitat política i l’omnipresència eclesiàstica, com sempre en aquests anys de memòria. Tanmateix, tinc la impressió que l’emissora més escoltada d’aquells temps a Catalunya i especialment a Balsareny era EAJ1 Radio Barcelona, la primera emissora que hi hagué a Espanya. I també, potser una mica menys, EAJ25 Radio Manresa; com el seu nom indica, la vint-i-cinquena emissora fundada a l’estat espanyol i en la qual va debutar i agafar prestigi una joveníssima Maria Matilde Almendros (que, per cert, havia vingut a fer teatre a Balsareny, abans de ser tan famosa). La música lleugera del moment era escoltada amb fruïció –el rock encara quedava lluny- i les ràdio-novel·les, amb avidesa, com ho són avui els serials televisius. No en recordo els títols –a mi no em deien res- però sí l’autor dels guions, que sempre era el mateix: Guillermo Sautier Casaseca. La sèrie que a mi m’agradava es deia “Diego Valor”, que era una mena de guerra de les galàxies en  baratet. I per a qui li agradava el futbol, les tardes dels diumenges s’omplien de retransmissions dels partits, de vegades amb alegries, però també amb disgustos, segons de quin equip eres.

Al voltant del món de la ràdio va sorgir un nou ofici, el de reparador d’aparells. A l’interior d’aquelles caixes força voluminoses hi havia tot un niu de fils i làmpades, bombetes de formes i de filaments complicats, que sovint es cremaven o es fonien. Al començament, els reparadors eren aficionats amb idees i manetes, però de seguida van venir els professionals, que havien estudiat el sistema radiofònic en llibres i en escoles especialitzades. Fins i tot van aparèixer els qui sabien muntar un aparell de ràdio. Hi havia moltes maneres d’aprendre’n, però a la memòria em sona molt aquesta: “Escuela de Radio Maymó”, que de més gran vaig veure que era entre el carrer de Pelai i la Ronda de la Universitat, a Barcelona. Avui ja no en queda res, d’aquell món, si no és en el dels col·leccionistes, i n’hi ha molts, que a més saben fer funcionar de nou aquelles velles i adorables andròmines de la nostra infantesa. Van aparèixer els transistors que va arraconar-les.

Va ser el mateix Fermín Solà qui, a la seva primera botiga del Raval, va començar a intentar vendre els primers televisors del poble cap a finals dels anys cinquanta del segle passat. I dic intentar perquè, si les ràdios eren cares al principi, els televisors encara ho eren més. Per tal de mostrar les excel·lències d’aquest nou invent, el Fermín feia unes sessions al seu establiment on convidava possibles compradors. Hi vaig anar amb el meu pare, durant unes vacances de Pasqua. Aquell dia de recolliment —devia ser el Dijous Sant— donaven un sermó adient a la diada. El predicador, poc avesat encara, tenia el mocador de butxaca damunt la taula de l’estudi i, de tant en tant, es mocava...

Però era una novetat interessant, la tele, tot i ser en blanc i negre  —en gris, tal com vaig sentir a dir a una nena— i només d’un sol canal, sempre al servei del règim, no cal dir-ho. El pare de Jesús Alvarez, actual redactor d’esports de TVE, capità d’aviació, era qui donava les notícies, com recordo. Cal dir res més? Temps després, no gaire, els cafès van començar a tenir televisió i fins i tot habilitaven sales annexes per fer-hi una mena de teleclub, pagant, que els diumenges a la tarda s’omplia de gom a gom. Però aquesta història ja no cal recordar-la. Ho sap tothom.

Jordi Planes 

Fotos d'Internet

Albert Neiro, cantant i trompetista

ENTREVISTA

Albert Neiro Roman: cantant i trompetista

Ens rep dins el seu petit estudi situat a la part alta de casa seva. Albert Neiro i Roman neix a Balsareny el 8 de maig de 1990. Compta amb els estudis d'Antropologia Social i Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona. Li agrada llegir: es decanta pels articles o bé diaris, encara que gairebé sempre llegeix algun llibre. L'últim que ha llegit és La crisis que viene. Algunas notas para afrontar ésta década, del Observatorio Metropolitano. També ens destaca un dels llibres que ha llegit més recentment: ISHI, el último de la tribu, de Theodora Kroeber, on s'explica la dramàtica història real i de l'últim membre d'una ètnia ameríndia exterminada i desapareguda. L'Albert practica handbol al Club Handbol Balsareny i també és un gran aficionat al futbol. Geogràficament parlant, coneix la major part de la península i França. Ens diu: "M'agradaria poder viatjar a llocs marginals on poder posar en pràctica la meva vocació". És aficionat al cinema i a les sèries de televisió, però també li agrada passejar pel poble i pels seus voltants. Li agrada compartir un bon cafè amb els amics i la gent del poble.

—Com et va arribar aquesta vocació per la música?

—Sincerament, és díficil dir-vos exactament el moment en què em va arribar aquesta vocació. Tanmateix, us diré que des de molt petit ja m'agradava. Molt més tard, quan vaig fer 15 anys, vaig entrar a formar part, conjuntament amb en Josep Haro, del grup de música "Skabag", del qual també van formar part els companys balsarenyencs Eloi Alboquers, Èric Expósito i Oriol Serra. Dins el grup vaig començar com a trompeta, però vaig acabar essent el cantant. Us haig de dir que cantar és el que més m'agrada. És des d'aleshores que sempre més he estat lligat a la música.

—Hem pogut comprovar que l'instrument que toques és la guitarra espanyola. Per què la guitarra?

—Tal com he dit, vaig començar tocant la trompeta, però com a trompetista no podia cantar; en canvi, amb la guitarra sí que he pogut desenvolupar la meva passió envers el cant.

—Guitarra i veu! Reps alguna formació especial per a la veu?

—L'única formació que he rebut ha estat la de solfeig, que és molt necessària. No, no he anat mai a cap classe de perfeccionament de la veu. Això sí, canto a la dutxa, com fa molta gent. (Riu)

—Escola de Música Municipal de Balsareny. Qui és el teu professor?

—El meu mestre és el Marc Borau, un balsarenyenc adoptiu totalment arrelat al poble. Amb ell hi tinc molt bona relació, la sintonia entre mestre i alumne és necessària per poder aprendre millor. Faig classe de guitarra un dia a la setmana, 45 minuts. Amb tot, considero que 45 minuts a la setmana pot ser poc si vols adquirir més coneixements. Per aquesta raó intento progressar tocant i cantant a tot arreu. L'escola de música municipal de Balsareny té molta sort de poder comptar amb persones com el Marc, juntament amb altres professors i professores. Ells són l'autèntic motor de la nostra escola balsarenyenca, que a vegades ha de conviure amb una burocràcia que impedeix dinamitzar-la.

—Coneixes alguna altra escola que no sigui la municipal de Balsareny?

—Sí, quan tocava la trompeta anava a Navàs, a l'escola municipal d'allà.

—Per últim, has pensat en un futur dedicar-te de ple al món de la música?

—No. La música sempre ha estat una part molt important de la meva vida, però no penso dedicar-m'hi plenament. M'agradaria poder dedicar-me als meus estudis d'antropologia, això sí, sense deixar el món musical, ja que aquest forma part de la meva realització personal i també dóna l'opportunitat de transmetre sentiments socials molt personals.

—Gràcies, Albert, i molta sort!

Josep Gudayol i Puig

De Balsareny a Bolívia

 BALSARENY AVUI

Quatre expedicionaris cap a l'exotisme americà: Bolívia

Són el Dídac, la Lluïsa, la Carmen i el Xavi, quatre expedicionaris que fa uns dies entraven de ple dins el país bolivià. Ens atenen després de fer el passi del vídeo a la Sala Sindicat dins una activitat programada pel Centre Excursionista de Balsareny.

"Aquesta vegada ens va tocar visitar Bolívia —comenta en Dídac, un dels expedicionaris—, un país exòtic on es pot trobar una gran diversitat d'emplaçaments que varien des dels 200 metres fins als 6.548 metres d'altura, per la qual cosa pots arribar a trobar de tot: grans selves amazòniques i grans deserts a més alçada."

La Lluïsa comenta: "En el territori bolivià es van desenvolupar civilitzacions antigues com Tiwanaku, la cultura hidràulica de les Llomes. L'imperi Inca i els conqueridors espanyols que van dominar el territori fins l'any 1825, van aconseguir la independència i amb ella, és quan es va adoptar per primer cop el nom de Bolívia.

"El llac Titicaca, situat a 3.812 metres sobre el nivell del mar, és el llac navegable més alt del món. Té una una àrea aproximada de 8.200 km². És el llac més gran de tota l'Amèrica del Sud. La seva capital, Nuestra Señora de la Paz, se situa entre els 3.500 i 4.100 metres sobre el nivell del mar. La Paz és considerada la ciutat més elevada del món, de fet, és anomenada "la ciutat que toca el cel".

"El salar d'Uyuni és el desert de sal més gran del món. Té una superfície de 10.582 km². Està situat a uns 3.650 metres sobre el nivell del mar i al sud-oest de Bolívia, concretament al departament de Potosí, dins la regió altiplànica dels Andes. El salar d'Uyuni és una de les majors reserves de liti del món i, així mateix, compta amb importants quantitas de potasi, bor i magnesi.

"Destaquem la gran bellesa de la Reserva Nacional de fauna Andina "Eduardo Avaroa", una bellesa escènica que fa que sigui un dels centres més importants d'atracció turística de Bolívia. Ecològicament, es caracteritza pels extensos deserts i la praderia alto-andina semidesèrtica. Existeixen unes llacunes salades d'origen glacial, entre les quals destaca la Laguna Colorada i la Laguna Verde. Un altre especial atractiu són les enormes colònies nidificants de flamencs. Altres valors d'interès són els estranys paisatges i formacions eòliques sobre roques, els gegantins volcans i aigües termals. L'àrea té una superfície de 714.745 ha. L'altitud oscil·la entre 4.200 i 6.000 metres sobre el nivell del mar. Nosaltres, vam arribar fins als 5.000 metres. L'àrea municipal protegida més gran de Bolívia la podem trobar en el municipi de Santa Rosa de Yacuma, en el departament del Beni. Allà hi podem trobar una gran i variada fauna salvatge: dofins rosats, caimans, llangardaixos, tortugues i diferents espècies de peixos exòtics. L'àrea compta amb paisatges únics propis de la pampa beniana, on hi ha els micos capibares, en perill d'extinció, el lloro barbablava i diferents espècies de papallones."

"Vam quedar atordits en entrar en aquest misteriós i impressionant bosc de falgueres. Estan arrapades a terra, comparables a la nostra molsa mediterrània, i unes altres són gegantines que arriben a fer uns quatre metres d'alçada. La majoria són centenàries i des del seu naixement creixen tan sols un centímetre l'any. També vam poder admirar un assentament religiós, semblant a una fortalesa militar, construït per la cultura Chané, i les ruïnes d'una ciutat inca, prop d'aquest temple, construïda durant l'expansió sud de l'imperi inca.”

Josep Gudayol i Puig

Fotos: D. Hernández

Mural del Jovent

 BALSARENY AVUI

Herois anònims i Albert Otero 

pinten símbols balsarenyencs

Podríem dir-ne el DNI balsarenyenc. Ens referim a aquest mural situat en una de les parets de la llar d'infants. Situat a la carretera de Moià confluència amb el carrer Sant Marc, en aquest mural hi figuren els nostres gegants, el ball de bastons, el ball de la faixa, el grup de tambors i gralles, la Festa dels Traginers, l'escola Guillem de Balsareny, el castell, l'escut municipal, la senyera al Serrat del Maurici, el grup pirotècnic, els Pastorets, etc. Entre molts altres actes, així celebràvem la 10a Setmana de la Joventut.

Josep Gudayol i Puig
Foto: J. Gudayol

Festa de la Gent Gran

Festa de la Gent Gran

El passat dia 5 d’octubre, en el marc dels actes de la Festa de la Gent Gran,  va tenir lloc el tradicional Aplec del Roser a l’església de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans. Altres actes van ser: l’actuació de la Coral Els Ametllers i un espectacle de màgia amb el Magic Raül. En acabar, es va distribuir un obsequi entre els assistents i es va servir un aperitiu. L’endemà, dia 6, visita al Casal Verge de Montserrat, missa especial de la Gent Gran i actuació dels Geganters, Grallers i Ball de la Faixa de Balsareny, per acabar amb un concorregut dinar i ball.

Foto: R. Calveras

Gates, premi al treball

Gates, medalla Francesc Macià al Treball

La Generalitat ha atorgat la Medalla Francesc Macià al Treball, en la categoria de seguretat i salut en el treball, a l’empresa Gates PT Spain, S.A , de Balsareny. Segons el document de concessió del guardó, “aquesta empresa és del sector químic i es dedica a la producció de corretges de transmissió de potència per a l’automoció. Per a Gates PT Spain, la seguretat i la salut en el treball són la màxima prioritat. I desenvolupa una política de tolerància zero en riscos amb la implicació i el compromís dels 240 treballadors de l’empresa”.

Felicitem l’empresa Gates i els seus treballadors per aquest premi a la qualitat de les polítiques de seguretat, salut i prevenció de riscos. Un model a seguir.

Sarment

La Coral, a Serrateix

El passat dia 6 d’octubre, en el marc de les Festes d’Octubre de Serrateix, la Coral Sant Esteve de Balsareny va participar a l’ofici solemne celebrat pel titular de la parròquia, Mn. Climent Forner, cantant la Missa Alemanya de Franz Schubert, en la versió catalana feta pel mateix mossèn Climent.

En acabar, la nostra Coral, dirigida per Joan Bajona i Olga Puigbò, va oferir als assistents un breu concert que va culminar amb el Cant de la Senyera. Després van poder visitar la cripta del segle X, on van interpretar també una cançó. A continuació, a l’exterior es va celebrar un concorregut dinar medieval a base de xai.

El dia abans havia tingut lloc l’escenificació de la 23a edició del “Retaule de Santa Maria i Sant Urbici”, que recull la història del monestir de Serrateix, i va actuar el Cor Juvenil del Conservatori de Manresa. L’organització dels actes anava a càrrec del Patronat dels Amics de Serrateix, que va publicar un número més de la revista “Montbordó”.

Sarment

Fotos: Sarment

Ple de l'Experiència

El Parlament celebra el vuitè Ple de l'Experiència

El passat dia 30 de setembre, la gent gran va prendre la paraula al saló de sessions del Parlament de Catalunya, per commemorar el Dia Internacional de la Gent Gran. Era la vuitena edició del “Ple de l'Experiència”. 146 membres del Consell de la Gent Gran de Catalunya, amb representació del Bages (i de Balsareny) van omplir l’hemicicle. En tres ponències, els representants del consell van demanar al Govern i al Parlament que prioritzin la protecció social per garantir que les persones dependents no caiguin en la pobresa i rebin l'assistència social, econòmica i sanitària que necessiten.

El primer dels ponents, Frederic Piqué, va demanar al Parlament i al Govern que vetllin perquè Catalunya "tingui la millor llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència". També es va doldre de les retallades en els serveis d'atenció domiciliària i teleassistència i en les places de residència, i va reclamar nous centres de dia, més programes com Respir, adreçats a persones grans que fan de cuidadores, i l'acceleració dels processos per al reconeixement dels graus de dependència. Va dir que calen una llei i una agència de la dependència pròpies de Catalunya per fer front a la reducció de la llei de la dependència que fa l'estat, "de forma indiscriminada, injusta, de tendència mercantilista, que desprotegeix el dependent i redueix prestacions".

Carme Andreu, la segona ponent, va lamentar que "aprofitant la crisi es destrueixen mecanismes de protecció social" i que "l'economia no està al servei de les persones". Va reclamar que es derogui el Reial Decret 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut, que no es retallin els recursos destinats als centres hospitalaris i d'atenció primària, que s'actualitzi anualment l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya d'acord amb l'IPC, que s'impulsin crèdits tous i subvencions per adaptar el parc d'habitatges per a les persones grans, que els transports públics s'adaptin a les necessitats de la gent gran i que se'n redueixin les tarifes, que s'estableixi una renda garantida de ciutadania i que s'agiliti el cobrament de prestacions.

L'últim ponent, Joan Josep Carles, va denunciar la "pèssima gestió d'alguns bancs i caixes, que ha empobrit molts ciutadans, particularment gent gran", i va recordar que les pensions ajuden actualment a "la subsistència de moltes famílies". Va reclamar als representants polítics "menys copets a l'esquena i afalacs" i que treballin "per acabar l'estrès i l'angoixa" que pateix la gent gran, que no pot gaudir, ha dit, de "la seguretat a què tenim dret".

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va reconèixer el paper actiu de la gent gran, i els va encoratjar a continuar fent sentir la seva veu en els moments decisius que viu el país, perquè "vostès representen un 17 per cent del poble català, i la seva veu, per la seva experiència, és molt important". A més, va assegurar que el Parlament treballarà "pel que vostès han demanat avui aquí" i per "sortir d'aquesta crisi, que té molts culpables".

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va dir que estava disposada a "batallar per fer possibles" les demandes que li han fet arribar els representants del consell, tot i que va recordar les mancances en el finançament de determinades polítiques socials, que "són un fet, i no un pretext". Va dir que les ponències eren "un clar reflex del moment que vivim, amb una migradesa de les pensions i una major despesa per part de la gent gran" i va assegurar que "el Govern és el primer interessat a poder garantir el màxim nivell de l'estat del benestar".

Sarment

Foto: E. Díaz