Trobada de Gegants

Trobada de Gegants

Un any més, aprofitant que el poble celebrava la Festa Major, la colla de Geganters i Grallers de Balsareny vam organitzar la tradicional trobada de gegants, un acte que enguany va arribar ja a la 13a edició. 

L’acte, que va contar amb la participació de 6 colles d’arreu de Catalunya i els nostres estimats Marc i Maria, va començar el diumenge, 27 d’abril, al matí puntualment, amb les colles arribant a la plaça de l’església a les 9:30 i plantant els seus gegants per tal de poder gaudir de l’esmorzar. 

Aproximadament dues hores més tard es va donar inici a la cercavila, que va recórrer i animar una bona part dels carrers del municipi amb les parelles de gegants i els músics que els acompanyaven. 

Quan la rua va arribar a la plaça de l’Ajuntament, que gràcies al bon temps que feia estava plena de gent, els gegants de cada població van ser presentats un per un i ens van delitar amb els seus balls. 

La festa va acabar amb totes les colles fent una ballada conjunta a la plaça. Des de la colla de Geganters i Grallers de Balsareny volem donar les gràcies a tothom que va col·laborar amb nosaltres per fer d’aquesta una molt bona trobada i esperem que us ho passéssiu tan bé com ens ho vam passar nosaltres. 

Moltes gràcies i fins a la propera. Salut i fal·lera.

Colla Gegantera i Grallera de Balsareny

Foto: Jordi Sarri

I per a l'any que ve...

TROBADA BAGES- BERGUEDÀ 2015 

XXX Aniversari de la Colla Gegantera i Grallera de Balsareny

L’any 2015 serem la colla que representarà la XVIII Trobada de Gegants Bages-Berguedà. L’acte tindrà lloc el dissabte 25 d’abril de 2015, coincidint amb el 30è Aniversari de la Colla Gegantera i Grallera de Balsareny.

Aquesta Trobada 2015 tindrà lloc el dia de la Festa Major de Balsareny, sant Marc; i per tant celebrarem el sant del nostre gegant, a part de celebrar també el trentè aniversari de tots dos: el Marc i la Maria.

Serà un dia molt important per al poble, ja que a la Trobada s’hi involucraran unes 30 colles geganteres del Bages i del Berguedà, amb els seus geganters i grallers: tot plegat, podrem arribar a agrupar 60 gegants i més de 600 geganters. 

Per aconseguir que la celebració sigui tan lluïda com es mereix, necessitarem una important col·laboració ciutadana.

Al llarg dels propers mesos, demanarem ajuda i cooperació a les diferents entitats i als comerços i empreses del poble, així com, en general, a tots els balsarenyencs que ens hi vulguin donar suport.

Aquest suport, tant econòmic com personal, ens farà molta falta, ja que caldrà l’esforç de molta gent per ajudar-nos a organitzar-ho tot amb la brillantor que una festa com aquesta es mereix.

Per això, fem una crida a totes les persones de Balsareny que vulguin col·laborar amb aquest esdeveniment, que es posin en contacte amb nosaltres per mitjà del correu electrònic o bé del telèfon que indiquem. Moltes gràcies! 

Colla Gegantera i Grallera de Balsareny

Adreça electrònica: gegants.balsareny@gmail.com

Telèfon: 660 139 932

Maig, eleccions i assemblea

EDITORIAL

Aquest mes de maig, el Sarment us ofereix un petit resum de com s’ha desenvolupat la Festa Major, que ja havíem anunciat en el butlletí anterior, complementat amb una crònica sobre la benedicció del tradicional Panellet de Sant Marc i sobre la trobada gegantera, amb l’anunci de la trobada Bages-Berguedà de l’any que ve, en el 30è aniversari dels gegants de Balsareny.  Encara completem la informació sobre la Festa dels Traginers amb una crònica de la Cagada de la mula i amb la designació del nou Traginer d’Honor per als dos anys vinents: Martí Ribalta, que pren el relleu de Francesc Maya, el qual, al seu torn, l’havia rebut de Josep Rodergas.

L’actualitat laboral la tracta un article d’Andreu Fernández sobre el  tancament anunciat del pou de Balsareny i de la planta de tractament de Sallent i sobre les seves possibles aplicacions futures. Dels dipòsits de gas natural fa molt temps que no se’n parla oficialment; ara que els informes tècnics han vinculat positivament les injeccions de gas a la planta Castor amb els sismes de la costa de Castelló —i sense negar les moltes diferències entre aquell projecte i el que es preveu a Balsareny—, agradaria que algú expliqués per on passa la tramitació de l’expedient i quins seran els estudis tècnics exigibles per garantir la seguretat de l’obra que es vol fer. I si no en parlen ni l’empresa, ni els ministeris ni la Generalitat, potser hauria de ser l’Ajuntament qui els instés a fer-ho i n’informés el poble. Potser no n’hi ha prou de dir «és que ningú no ens diu res». 

El dia 25 hi ha eleccions al Parlament Europeu. Per norma general, són poc participades, i no sabem què passarà aquest cop, que entorn del procés sobiranista català s'ha generat un debat —interessat— sobre si ens voldran o no a Europa, o si acabarem errant pels espais siderals. El CCB va néixer amb la democràcia i des del primer dia es va mostrar sempre partidari de participar a totes les votacions a què el poble fos convocat. No hem de ser menys ara, ara que fem campanya perquè volem votar al novembre, i hi ha qui no vol que votem. Participem-hi, doncs, perquè al capdavall és en el marc europeu on s'han de perfilar les grans línies polítiques d'una UE darrerament molt decebedora, però per tant molt millorable. I mirem en qui podem confiar per millorar-la. Per si de cas.

El Cercle haurà celebrat la seva assemblea general el dia 23, coincidint probablement amb l’aparició del present butlletí; ja n’informarem en el següent. Les qüestions econòmiques i la necessitat d’una renovació i ampliació de la junta i de l’equip de redacció seram, com en els darrers anys, els eixos per on es teixirà el debat. El Sarment apareix sense interrupció des de fa 38 anys, i creiem que fa una funció important, que seria bo de continuar si l’economia ho permet i si hi ha persones que vulguin col·laborar-hi i ens ajudin a millorar les no poques mancances que tenim. Ens agradaria que entre els nostres lectors en trobéssim alguns que ens oferissin un suport que se’ns va fent imprescindible.

CCB

Balsareny Avui

La Cagada de la mula

Balsareny va celebrar la Festa Major de 2014 un any més amb la visita dels diferents agents atmosfèrics de sol, pluja i vent. Enguany, això sí, tots els actes al carrer van poder tenir la seva lluentor.

D’entre els actes de la Festa es va dur a terme per segon any consecutiu la Cagada de la mula, una juguesca amb un premi per a l’apostador que tingui la butlleta d’una peça de tauler coincident amb la posició de la defecació de l’animal. Aquesta activitat es va dur a terme a la parcel·la de sota el carrer del Trull, terreny el qual va ser durant uns anys propietat de l’Associació Centre Instructiu i Recreatiu i família Sabala; actualment és propietat de l’Ajuntament i utilitzat com a aparcament de cotxes.

El premi del joc és de 1.000 euros i aquest any va recaure en la senyora Maria Dolores Acevedo. Finalment, i com a anècdota, és d’interès comentar que el protagonista del passeig no va ser precisament cap mula, sinó que va ser un ruc.

Francesc Maya, Jordi Santasusana i Martí Ribalta. Foto: J. Rodergas

  

Martí Ribalta, nou Traginer d’Honor

La Comissió de la Festa dels Traginers va crear per a la festa la figura del Traginer d’Honor. Cada dos anys es designa una persona que pren el compromís de representar la popular figura que presideix la Cavalcada dels Traginers que cada any omple els carrers de Balsareny.

En els actes de la Festa Major es va dur a terme el nomenament del Traginer d’Honor pel proper període de 2015 i 2016, a l’estrada instal·lada al Repeu, davant de l’edifici Casa Martí, molt a prop de la plaça que duu el mateix nom. L’acte va ser conduit per Jordi Santasusana, qui, amb Francesc Maya Comas, Traginer d’Honor sortint, va fer pública la designació com a proper Traginer d’Honor de Martí Ribalta Òrrit.

Mn. Xavier Castelló i Martí Ribalta. Foto B.A.

La pagesia balsarenyenca es reafirma un any més amb el tradicional panellet

Balsareny Avui no sap exactament els anys que fa que s’acompleix el repartiment del Panellet de Sant Marc, però sí que recorda haver-ne estat receptor entre els anys 1946 i 1948. Des d’aquells anys el repartiment del Panellet, però, es feia en una mena de circuit tancat en l’avui conegut com a carrer del Trull.

En aquest acte religiós, també s’acostuma per part dels Bastoners de Balsareny fer-hi uns balls i oferir-hi l’ensenya del ball, un parell de bastons. L’acte, molt participat, acostuma a aplegar fidels a Sant Marc, patró de Balsareny, arribats des de diferents punt i cases pairals del municipi.

«Demà és Sant Marc! Aniràs a buscar el Panellet?» és una pregunta que es feia molt sovint d’entre el veïnat. «Per Sant Marc, al matí, missa i Panellet has de tenir».

A la fotografia es pot veure el moment en què el rector de Balsareny, mossèn Xavier Castelló, acompanyat del membre del comissionat de la pagesia balsarenyenca, Martí Ribalta, procedeix a la benedicció del tradicional Panellet de Sant Marc, i a tots els receptors fidels assistents a la plaça de l’Església o de Roc Garcia.

Caramelles 2004. Foto: Coral Sant Esteve

Caramelles fidels als temps

Amb un granet de nostàlgia —molts de ben segur que recordaran els dos o tres grups de cantaires—, hem deixat enrere una altra Pasqua i amb ella una altra cantada caramellaire. Les corals Sant Esteve i Ametllers ompliren amb el seu desig primaveral la plaça de l’Església, la plaça de la Mel i altres indrets de Balsareny.

Com cada any, a la fotografia del recordatori que desitja bona Pasqua en nom de les Corals, s’hi pot veure una imatge per a la història: en aquest cas, la cantada plena d’il·lusió intergeneracional de fa deu anys de la Coral Romaní. Un crit a la vida! Una crit a la tradició! Un crit a l’amor per a la música, el cant i a tot un seguit de valors que omplen l’ésser humà.

     «Déu vos guard, gent de la casa:

     la colla ja som aquí

     per cantar les Caramelles,

     si no hi teniu res a dir.

     El qui porta la bandera

     és un gran jove

     i un gran hereu:

     s’estima més la minyona

     que no pas els bons ous que li dareu.»

Balsareny Avui recorda amb enyorament aquesta estrofa d’unes antigues caramelles, en altres temps, quan l’escoltava de ben petit a la falda de la mare, Emília Puig i Perramon, mentre que el pare, Josep Gudayol i Gonfaus, duia als llavis un somriure primaveral.

Nova audició de l’Escola de Música

Arribats a un nou període de vacances escolars, l’Escola Municipal de Música va voler valorar el treball fet en l’àmbit musical del segon trimestre.

A la sala petita del Sindicat, la tarda del dijous 10 d’abril, alumnat i professors de corda, vent, teclat i bateria, van dur a terme el concert per a una audiència plena d’amics, pares, avis i tiets.

Resumint el concert, entre d’altres, ens van delectar l’orella: El paracaigudes (violí amb Mònica Viu, Íria Cabra, Jenay Hernández...), Lightly (piano amb Jana de Miguel, Clara Llimargas...), Preludi Carcassi (guitarra amb Mar Sangüesa, Xavi Vall...), River flow in you (piano amb Judit Capdevila, Sara Estruch...), Allegreto (piano amb Laia Rodríguez, Martí Llimargas...), Ritme i breaks (bateria amb Adrià Martínez, Àngel Ribalta...), Yankes Doodie (saxo amb Aritz Lorente...) i veus amb Laura Baron i Sara Estruch.

Berlinist al SonaB

El diumenge 4 de maig de 2014, a les 7 de la tarda, la sala Sindicat va acollir el darrer concert del cicle SonaB, amb una magnífica actuació del grup italo-català Berlinist. El grup el componen cinc peculiars instruments (veu, violoncel, harmònium, bateria i teclat) que transporten l’espectador a un món màgic de so.

Berlinist és una formació de caire internacional, increïblement prometedora en l’actual escena catalana, que pot tenir certes reminiscències amb bandes com Sigur Ros o Portishead.

El públic assistent va deixar constància en tot moment de la seva satisfacció amb cada una de les interpretacions del grup; els membres del qual, agraïts, van acabar amb la repetició de la darrera peça.

Josep Gudayol i Puig

Fets diversos i gent rara

DE MEMÒRIA (36)

A  les grans ciutats com Barcelona, la gent creu que als pobles petits com el nostre s’hi viu una vida plàcida, tranquil·la i feliç, on no passa mai res d’extraordinari. Si bé és cert que als pobles no hi ha el traüt de les grans ciutats, no ho és que no hi passi mai res. A escala reduïda i en proporció al nombre d’habitants, naturalment, als pobles hi passa i hi ha passat de tot. Avui faré un resum d’allò que recordo que passava quan era petit, fa seixanta o setanta anys.

Hi havia, per exemple, accidents de circulació. He vist morir un company d’un xoc entre dues bicicletes, accident ben desafortunat per cert. També carros bolcats amb gent a sota. I morts per atropellament de cotxe, a la carretera. I això que el trànsit era escàs. El Balç era el lloc preferit per estimbar-se, sobretot a l’hivern, quan l’empedrat era glaçat i costava mantenir-s’hi. Jo mateix, anant a Vilafruns a treballar amb bicicleta, hi vaig caure algun cop, afortunadament sense conseqüències greus.

Una altra cosa que feia parlar i trencava la monotonia social eren els suïcidis, no pas infreqüents, de gent prou coneguda. El «no ho hauria dit mai» o, al contrari, «ja m’ho veia a venir», eren els comentaris habituals. Tot i que els mètodes eren diferents, a Balsareny n’hi ha un que no és a tots els pobles: la síquia. Tirar-se a la síquia s’ha repetit més d’un cop.

Avui es comenten molt els casos de pederàstia, o sigui abús sexual d’infants. No és cosa nova, desgraciadament. I a Balsareny, tampoc. Recordo tres casos sonats que van moure molt enrenou, especialment un. No diré noms, però es tractava del vicari de la parròquia.  Una víctima innocent va explicar als pares què li feia el mossèn i els va faltar temps d’anar a veure el rector, el qual va córrer a Vic a informar-ne el bisbe. El vicari no va durar ni vuit dies més a Balsareny. El bisbe el va recloure en un convent de monges d’on només podia sortir acompanyat d’un altre capellà de tota confiança.

A Balsareny hi havia, com pertot arreu, persones homosexuals. Si el seu fer era massa amanerat, ja havien begut oli. Eren la riota sense pietat de tothom, primaris que érem i qui sap si encara som en alguns casos. La vida se’ls feia tan difícil que van abandonar el poble on havien nascut i tenien família. Fins i tot la llei els perseguia. Increïble!

A Balsareny hi havia també dues persones molt rares, asocials, fora del sistema. I pobres. El Colai, que vivia al carrer de la Creu on avui hi ha un acreditat restaurant, feia por. Anava sempre sol, tenia un ull vidriós i vestia de parracs: se li veia més el cos que la roba. No sé ben bé de què vivia, però anava fent. Devia tenir un tros d’hort, però el cert és que, a més de por, vist avui feia pena. Ara, no es ficava amb ningú.

L’altre, un pèl més bel·ligerant, era el Lluís Sereno. Diuen que havia estat un barber presumit a Barcelona, però no li’n quedava cap rastre. També deien que quan es va casar i anà a viure a la primera casa del Trull, l’endemà ja volia tirar la dona pel balcó. Es van separar, és clar, i ell anà portant una vida de perdulari malhumorat. Mal vestit, mal afaitat, cada dia anava a l’hort que tenia a la riera, vora del pont de la Roca, on conreava a la seva manera hortalisses i fruiters. Els fruiters els calçava fins a mitja soca, però el cert és que, per exemple, les seves figues eren immillorables. Els sobrants se’ls venia a les cases i així anava fent la viu-viu. Sempre anava acompanyat d’un gos escardalenc i pollós com el seu amo. La quitxalla, nosaltres, per fer-lo enrabiar li cridàvem: “Arri tots dos, que el burro sou vós”. I el Lluís s’enrabiava de valent i intentava perseguir-nos amb el bastó enlaire. Això fa que molts dels meus coetanis el coneguin més amb aquest renom d’Arri-tots-dos. Quan va morir, sol i deixat de tothom, van trigar dies a adonar-se’n. El Sarri, que és qui el va trobar mort  i el va treure, m’explicava l’aspecte deplorable de casa seva, on Diògenes s’hauria avergonyit.

Ja veieu, doncs, que a Balsareny hi teníem de tot. Ara bé, després de passar  alguna cosa, el poble recobrava l’aire cansat i plàcid de la gent de pagès i de la gent de fàbrica que tots érem.

Jordi Planes

METEOROLOGIA

Abril de 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           15,1

Mitjana (min.+màx.)      15,5
Mitjana de mínimes          7,0
Mitjana de màximes      24,4

Mínima                            1,7; dia 5
Màxima                         29,6; dia 15
Mínima més alta           11,6; dia 21
Màxima més baixa         16,9; dia 3

Vent (km/h)

Ventada més alta            55,1; dia 11
Velocitat mitjana               8,5
Recorregut del vent      3.515,4 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.020,2; dia 9
Mínima                992,8; dia 3

La pluja (litres)

Dia   2                2,1

Dia   3              13,8

Dia 11                6,6 

Dia 12                6,5 

Dia 19                2,8 

Dia 20              11,8

Dia 24                2,2

Dia 26                1,9

Total                47,7

Francesc Camprubí i Jordi Soler

Potasses del Llobregat: entre tots l'estem matant i ella sola es morirà

OPINIÓ

En comptes d’aportar solucions de continuïtat, tots els estaments fan càbales de quan es tancarà el pou de Balsareny i la planta de tractament de Sallent. Aquesta decisió ja està presa, fa temps, amb un acord entre la direcció de l’empresa i la Generalitat.

Però la majoria no sabem què comporta aquest tancament. Quin objectiu amaga la rampa del Guix? Ens diuen que turístic: la construcció d’un auditori de musica, o visites guiades a l’interior de la mina...

Altres companys saben de la lluita que Cardona va fer, durant uns anys, per aconseguir que a l’interior de la mina no es dipositessin residus tòxics. Perquè tant l’Administració de l’Estat com la Generalitat hi volien fer un magatzem, emmirallant-se en altres països europeus.

Aquesta pot ser la contrapartida que haurem de pagar perquè en un futur ens treguin els milions de tones del dipòsit salí del Cogulló. Em resisteixo a creure que acceptéssim una solució així.

L’excusa que el mineral potàssic s’acaba al pou de Balsareny NO és certa. Els tècnics que coneixen el jaciment saben de cert que n’hi ha per anys, i fent-hi un destriament correcte seria de major qualitat.

Crec que el Fòrum de la Mineria al Bages s’hauria de reunir periòdicament cada semestre; i abans, en reunions unilaterals, per aportar noves mesures que fessin possible prolongar l’activitat extractiva a Balsareny i allargar la vida a la planta de Sallent.

«La planta de sal més moderna del món. La sal vacuum, la que té més qualitat, ens ha de permetre competir amb qualsevol dels productors mundials de sal». Són paraules del secretari del consell d’administració d’Iberpotash. En conseqüència amb aquestes manifestacions, creiem en la viabilitat de construir una planta d’aquestes característiques a Sallent. Perquè les condicions es donen: de matèria prima no en falta al dipòsit salí del Cogulló; les fonts d’energia hi són; i el transport amb les infraestructures, també. Per tant, cal que ens preguntem: «Per què NO?».

Andreu Fernández

Comitè de Seguretat i Higiene al Treball
Foto: A. Fernández