Josep Maria i Anna, parella enamorada amb esperit viatger sobre una moto, a Balsareny

Som al local situat a la Carretera de Manresa número 29, on en Josep Maria Estupiñá Faja (nascut el 1995 a Sant Feliu Sasserra) i Anna Peracolls Hidalgo (nascuda a Perafita el 1999) han obert fa ben poc el negoci de JEFMOTOS a Balsareny. Ens disposem a mantenir aquesta breu xerradeta per tal de donar-los a conèixer a tots els nostres lectors.
 
En Josep Maria i l’Anna han cursat Cicles formatius de grau superior a Manlleu i a Ripoll, respectivament, i són enamorats de viatjar en moto. A part, també els agrada sortir a córrer i anar al gimnàs. Pel que fa al darrer viatge que han fet, va ser als Alps francesos, italians i suïssos en la seva lluna de mel: “sens dubte, el millor viatge que hem fet mai”, diuen.
 
—En primer lloc, digueu-nos com va anar tot això d’obrir un negoci de motos a Balsareny?
 
—Doncs l’any 2019 vam començar el projecte de JEFMOTOS a Sant Feliu Sasserra en un petit magatzem on fèiem només vendes online. Des de fa un temps buscàvem un local més gran i amb una millor ubicació. Per tant, en trobar aquest local ens vam decantar per ampliar el negoci en aquesta població, oferint a part de vendes online una botiga on venem recanvis i accessoris de moto.
 
—Coneixíeu Balsareny?
 
—Sí, de passar-hi amb la moto i per la Festa dels Traginers.
 
—Balsareny és un poble motoritzat?
 
—Creiem que sí. Ja hi coneixíem alguns motoristes, però amb el fet d’obrir la botiga hem vist que n’hi ha més dels que pensàvem.
 
—Quins horari i dies obriu?
 
—Obrim de dilluns a divendres de 8 a 14 i de 15 a 17:30 hores, excepte el dimarts i el dijous, que obrim una hora més a la tarda (fins a les 18:30).
 
—Creieu que Balsareny és un poble obert a totes les opcions?
 
—Doncs sí, i tant. Creiem que està ben situat, que és petit, però que hi ha una mica de tot.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: JEF Motos

Meteorologia - Juny 2025

Camps segats. Isidre Prat

 
Juny de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	16,1
Mitjana de màximes	33,7
Mínima	10,6
Màxima	38,3
Mín. més alta	18,3
Màx. més baixa	26,8

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 30)

66,2

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 9)	1.007,5
Mínima (dia 3)	995,4

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 22	3,4
Total	3,4

 
 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

El president Illa inaugura la residència El Carrilet d'AMPANS

 

 
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va estar a Balsareny el dissabte 12 de juliol per inaugurar la residència El Carrilet, centre d’Ampans per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
 
La residència va celebrar una matinal de portes obertes per a tothom que la volgués visitar, i hi van acudir nombrosos veïns de Balsareny, als quals la Fundació Ampans va obsequiar amb un esmorzar.
 
El centre disposarà de 30 apartaments individuals per afavorir la màxima qualitat de vida i autonomia dels joves que hi viuran. Es tracta de nois i noies que han superat la majoria d’edat, amb discapacitat intel·lectual, autisme i trastorns de conducta i salut mental, amb necessitats d’alta complexitat que requereixen suport extens per a les activitats de la vida diària, les 24 hores del dia.

 
El disseny arquitectònic d’El Carrilet s’ha concebut amb criteris d’eficiència energètica i accessibilitat universal. Amb una superfície de 1.200 m², l’edifici es divideix en dos blocs i compta amb 4 unitats de convivència, amb cuines pròpies, menjadors, sales d’estar i espais de descans que fomenten un ambient familiar. L’arquitectura busca reduir l’estrès ambiental i facilitar la mobilitat i l’autonomia. L’edifici incorpora sistemes de domòtica, aerotèrmia, plaques solars i aïllament tèrmic, i ha estat construït amb panells de fusta contralaminada (CLT) per una empresa local de Balsareny.
 
Segons informacions que ha obtingut Sarment, la tria dels interns no depèn d'Ampans sinó de la Generalitat. Hi haurà una llista d'espera i la DGAIA hi tindrà preferència. Ja hi ha persones contractades que han rebut una formació específica i que de moment treballen en altres centres de la Fundació; però sembla que no resulta fàcil trobar personal. Per ara, no és previst que funcioni el Centre de Dia, com sí que n’hi ha en altres equipaments d’Ampans. 

 
El president Illa va arribar a la Casa de la Vila a primera hora del matí, acompanyat per la delegada del Govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero. Els van rebre l'alcalde de Balsareny, Isidre Viu, la primera tinent d'alcaldia, Glòria Casaldàliga, i diversos regidors dels tres grups municipals. Al saló de plens, Illa va adreçar unes paraules d'agraïment al poble de Balsareny per acollir una residència d'aquestes característiques i va subratllar la importància del municipalisme i la feina dels regidors. Després de signar el llibre d'honor, el president es va reunir uns vint minuts amb l’alcalde, per tractar diferents temes que afecten Balsareny.
 
Seguidament es van dirigir a la residència El Carrilet, on els van rebre el president de la Fundació Ampans, Lluís Sánchez; el director de l’entitat, Toni Espinal; la directora residencial, Janeta Camps; la directora del centre El Carrilet, Sònia Orriols; la consellera de l'àrea de Drets Socials Bàsics del Consell Comarcal del Bages, Àdria Mazcuñan; l’alcalde de Castellgalí i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya, Cristóbal Gimeno; l’arquitecte responsable del projecte, Jaume Espinal; i els dos expresidents d'Ampans, Sebastià Catllà i Domènec Casasayas. Entre els presents també hi havia l'exconseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, de qui Illa va valorar la feina que va dur terme en favor d'aquesta residència, subratllant que era una obra de la Generalitat i de país, no pas de cap partit concret.

 
El president va destacar l'adaptació de les instal·lacions a les persones usuàries, fent esment a "la calidesa que ofereix la fusta", i va dir que “el millor que podem fer amb  entitats socialment compromeses com Ampans, és acompanyar-les, amb recursos i amb tot el suport que necessitin”. També va anunciar una nova convocatòria de places residencials especialitzades arreu del territori.

 
El president d’Ampans, Lluís Sánchez, va posar en valor el significat d’aquest projecte: una resposta esperada i necessària per a moltes famílies. “Aquesta nova residència és fruit del compromís davant de la necessitat urgent de creació de places, i representa molt més que un recurs assistencial: és una llar, un espai d’autonomia, qualitat de vida i suport especialitzat”.
 
L’acte va comptar amb el testimoni de Fèlix Garcia, pare d’un dels joves que viurà a la residència. En la seva intervenció, va posar de manifest la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i el neguit constant que viuen les seves famílies davant la incertesa del futur. Va explicar que, per a moltes d’aquestes famílies, projectes com El Carrilet són molt més que un recurs: “són una resposta concreta, real i necessària. Una resposta que només és possible gràcies al compromís sostingut de les administracions i a la tasca incansable d’entitats com Ampans”.

 
Finalment, Isidre Viu va recordar quan fa uns anys Ampans presentava a l'Ajuntament el projecte, i va destacar la importància de veure fet realitat “un espai que neix de la voluntat de no deixar ningú enrere”.
 
Finalitzats els parlaments, el duet musical “Ben Plantades” va interpretar un medley d'Escriurem (Miki Núñez), Tant de Bo (Txarango), Els teus somnis (Sopa de Cabra) i Serem Ocells (Oques Grasses).
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri

Recepció a la Casa de la Vila 

A la residència El Carrilet

Repte núm. 104

 
Diuen els que hi entenen que el volum d'una bombolla depèn de la pressió a què està sotmesa. Així és que un lluç de les profunditats del mar es tira un pet que forma una bombolla. Aquesta bombolla puja cap a la superfície i abans de fondre's amb l'atmosfera, com que la pressió ha disminuït, resulta que el seu diàmetre s'ha fet el doble. Quant ha augmentat el seu volum?

Salut i paciència.

Roc Carulla

Solució al repte núm. 103: una vegada de cada quinze.

Ara fa... 48 anys: arribada del telèfon automàtic

 

La plaça de l'Ajuntament amb la cabina el 1977 (AFB/CCB)

L’any 1977 fou l’any de l’arribada del telèfon automàtic a Balsareny. En el Sarment núm. 22 del mes de novembre ens en fèiem ressò a la secció de noticies: «El passat 15 d’octubre Balsareny fou noticia en entrar en funcionament els nous telèfons automàtics». Mesos desprès desapareixia la Centraleta manual que estava ubicada a l’edifici de cal Masplà, on actualment hi ha “La Caixa”. A la pàgina web de Memòria de Balsareny, de Balsareny Educa, i també a YouTube, podeu veure el vídeo que recorda com era i com funcionava aquella centraleta.

Cal Masplà, amb la xurreria i l'autocar del Cintet (AFB/CCB)

Centraleta telefònica, anys 1970 (arxiu)

 

Tanmateix, no tot va ser una bassa d’oli. En el procés d’instal·lació es van generar certes polèmiques entre els usuaris. La companyia Telefónica, en un primer moment, pretenia que la gent interessada es desplacés a Barcelona per signar el contracte. La intervenció de l’Ajuntament va fer que finalment s’avinguessin a venir a Balsareny per facilitar aquest tràmit. També va generar molt enrenou  la ubicació d’una  cabina telefònica —que van posar davant de l’Ajuntament, just al costat del monument que hi havia—, i encara el fet que la companyia només oferia el model “Góndola“ als nous usuaris. Així, en el Sarment núm. 18, del juny d’aquell mateix any, escrivíem:
 
«[...] És normal que una de les tres cabines l’hagin plantificada al bell mig de l’únic monument que hi ha dintre el casc urbà de Balsareny? No cal que ens fiquem amb la Telefònica, encara que la Telefònica és fiqui amb nosaltres, però... És cert, senyors de la Telefònica, que encara es poden posar telèfons normals amb volant automàtic? Si és així (i com que ho és), de què ve que només poguéssim escollir-ne d’entre dos tipus més cars (de compra i de lloguer) altrament? Ai... aquestes accions...!»

Cal Masplà, nevada de 1962 (AFB/CCB)

 
Amb aquest record, volem fer memòria d’un moment clau en la història recent de la nostre societat i de com de ràpida ha avançat la tecnologia. A hores d’ara, aquells nous telèfons gairebé són també història passada.

 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu Fotogràfic CCB