ESPORTISTES DE BALSARENY
Aquest mes parlem amb l’Albert López, un atleta que va començar el 1992 directament fent maratons i, amb els anys,
donar pas a les Ironman.
—Quan comença la teva dedicació a l’atletisme?
—Bé, jo
sempre he sigut un aficionat a l’esport. En el seu moment ja em vaig treure el
carnet de monitor nacional esportiu d’atletisme al centre Serrahima de
Barcelona. Llavors no hi havia gaire formació esportiva.
El meu interès per participar de debò en
l’atletisme va començar el 1992 veient la marató olímpica de Barcelona, on corria el meu germà Joan. Al
cap d’un any just, ja hi participava. Vaig debutar amb el Joan Mas i l’ Arcadi
Alibés: tots tres corríem per l’equip del Domingo Catalan. En aquella marató postolímpica
de 1993, també hi van córrer el Joan Prat i el Joan Bonals. Els del nostre
equip, portàvem un lema escrit “Qui vulgui baixar de 3,30 que s’apunti”. I sí que
en vam baixar: jo vaig fer 3h 28’ 54’’.
L’atletisme són reptes que un mateix es
marca; durant uns anys vaig entrenar per aconseguir baixar de les 3 hores. Ho
vaig assolir l’any 2003 a Hamburg. Però és clar que, quan ja fas aquestes
marques, costa rebaixar més els temps. Ara ja no entreno amb aquest objectiu,
sinó amb el d’acabar les curses en què participo.
—Ja veiem que tens un munt de trofeus, de pòdiums i records
de participació a les curses.
—Sí, és
clar, amb els anys en vas acumulant, perquè he participat a moltes curses de 10
i 21 km (mitja marató) que serveixen d’entrenament per millorar la distancia de
la marató.
—Algunes maratons destacables?
—Moltes,
però la de Nova York va ser molt important per a mi, i sobretot quan s’hi va
afegir la Montse, la meva parella.
—Sí, de vegades ja la veiem corrent per Balsareny i
voltants...
—Sí, he
tingut molta sort perquè la família m’hi ha acompanyat. Cap a l’any 2000, la
Montse també es va preparar i va començar a participar en curses de 10 km, mitges
maratons i maratons. Per a mi és un orgull, i córrer plegats la marató de Nova
York va ser especial. També hem corregut plegats a les maratons d’Hamburg i
Barcelona i moltes curses de 10 i 21 km. Ha estat un luxe!
—Albert, tens molt camí fet en l’atletisme,
però des de fa alguns anys t’hem visualitzat més en el tema de les Ironman. Com
ha anat aquesta progressió?
—Com a
complement per millorar al triatló, vaig fer duatlons, la majoria en la modalitat
Sprint, que es compon d’una cursa a peu de 5 km, una de ciclisme de 20 km i una
altra cursa a peu de 5 km. De les duatlons en tinc molt bon record: vam
preparar-nos i competir anys amb els
germans Esquius de Súria. Un goig haver conegut aquest parell de persones!
L’any 2004, tots tres vam fer pòdium en els campionats de Catalunya.
El 2003 em vaig apuntar al Club Triatló Sallent:
vàrem fer un grup molt potent i de la mà de l’entrenador Joan Freixa vaig
començar a preparar la llarga distancia de triatló, la mítica Ironman. Allà em
vaig començar a preparar, a part de l’atletisme que ja venia practicant, amb
natació i bicicleta, perquè ja sabeu que les proves inclouen les tres
disciplines. Dins de les triatlons hi ha diferents distàncies i he passat per
totes. - Distància
Sprint: 0,750 km natació, 20 km ciclisme, 5 km cursa a peu.
- Distància
Olímpica "A": 1,5 km natació, 40 km ciclisme, 10 km cursa
a peu.
- Distància
"B": 3,0 km natació, 80 km ciclisme, 20 km cursa a peu.
- Distància
"C": 4,0 km natació, 120 km ciclisme, 30 km cursa a peu.
- Distància Ironman:
3,8 km natació, 180 km ciclisme, 42,195 km cursa a peu.
—Explica’ns, per exemple, com us canvieu entre una cursa
i la següent i altres detalls per als no entesos en la matèria.
—Entre
curses hi ha uns espais de transició, un per deixar el material de natació
(neoprè en sortir de l’aigua), la bici i, a l’última transició, l’equipament
per córrer. En inscriure’ns a la prova, ens adjudiquen un box que correspon amb
el número del dorsal. Tot està molt organitzat. Durant la cursa, ens ajuden en
els avituallaments amb aigua, begudes isotòniques, gels, etc. I, és clar, el
temps que dediques a les aturades ja depèn de tu mateix.
Un altre aspecte és el mitjà aquàtic,
nedem en aigües obertes: mar, llac, riu, pantans... Hem nedat per llocs
preciosos, llacs d’Àustria, rius d’Alemanya i el mar de Florianópolis al Brasil.
Si anem vestits amb el neoprè ho decideix l’àrbitre a l’última hora en funció
de la temperatura de l’aigua. I si ho considera oportú, fins i tot pot decidir
disminuir la distància de la cursa de natació; una vegada ens va passar a
Banyoles; va considerar que la temperatura de l’aigua era massa baixa i van
escurçar el recorregut.
Un altre element important és que no pots
“anar a roda” d’un altre ciclista en la distància Ironman. Això és motiu de penalització.
Cal dir també
que el públic és molt variat: el món de l’esport ha canviat molt. Abans a les triatló
hi participava gent més veterana, amb més fons; ara mateix hi ha gent molt
jove. Autèntiques feres que fan uns temps espectaculars! Hi ha molta
participació, solem prendre-hi part entre 2.600 i 3.000 atletes i els dorsals
s’esgoten de seguida.
—A quin club pertanys actualment?
A l’inici,
al Club Triatló Sallent, però el grup es va anar dissolent. Des de fa molts
anys formo part del Club Triatló Manresa. Tot i així, hi ha molt entrenament
personal. Cal molta constància i esforç, però que ve de gust.
—No parlarem de totes les marques, només de
la teva millor en aquest tipus de competició. També dels llocs que has estat
perquè, com ja ens has anticipat, l’esport
us ha permès fer turisme familiarment.
- Barcelona
(9)
- Sant
Sebastià (2)
- Berlin
(1)
- Hamburg
(2)
- Nova
York (3)
- Londres
(3)
- Vitòria
(1)
- Empúries
(2)
En
7 ocasions ha baixat de les 3 hores. El
màxim són 6 hores.
TRIATLONS distància
IRONMAN.
Total 10
- Frankfurt,
Alemanya (1)
- Kärnten,
Àustria (3)
- Florianópolis,
Brasil (1)
- Regensburg,
Alemanya (1)
- Niça,
França (1)
- Vitòria,
Espanya (1) .
- Copenhagen,
Dinamarca (1)
- Hamburg,
Alemanya(1)
En
una ocasió ha baixat de les 10h. El
màxim són 17 hores.
Quins
són els teus objectius propers?
—Continuar entrenant; perquè el meu repte (si la salut
m’ho permet) és fer dues triatlons Ironman més i acumular-ne un total de 12 per
poder accedir automàticament al Campionat Mundial d’Ironman que es fa cada
any el mes d’octubre a Kona (Hawaii) des de l’any 1978. Per a les persones que
practiquem triatló, participar en aquesta cursa una vegada a la vida és la cita
més important que tenim. A més a més, vull que coincideixi amb els meus 60 anys.
I és clar, la
família m’hi acompanyarà i gaudirem d’una altra estada que volem que sigui immillorable.
Recordo especialment quan vam anar a Nova York i amb els sogres, els tiets i
els de casa – la Montse, la Marta i jo— vam fer el recorregut previ a la marató
que s’anomena “La cursa de l’amistat”. El dia abans tanquen el circuit i s’hi
pot passejar. Allò és una festa!
Res
més, com sempre, amb l’Albert hem après moltes coses sobre l’atletisme i més
concretament sobre les maratons i triatlons. Ell i la Montse porten molt de
temps preparant-se físicament i mentalment per fer tantes curses. Parlen de
l’esforç, la constància i de “l’addicció sana” que els crea aquest esport.
Mesuren les forces i les equilibren amb les ganes. L’Albert ens explica que
abans era més competitiu, però que ja fa un temps que corre sense rellotge i
més tranquil·lament: ara el seu objectiu és acabar les curses i preparar-se per
a les properes.
Gràcies a tots els esportistes de
Balsareny per aquestes entrevistes tan amenes. Com sempre, us desitgem el
millor èxit, preparació i una bona predisposició mental per gaudir de l’esport,
els sentiments que genera, les experiències acumulades i la cura del cos.
Reguleu-lo, que és l’eina que us permet exercitar-lo!
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos:
Arxiu Albert López