'Gent de Balsareny' presenta candidatura

El grup Gent de Balsareny ha anunciat que farà la presentació de la seva candidatura a les eleccions municipals el proper dissabte, 31 de gener, a les 11 del matí, a la sala petita del Sindicat.

Els organitzadors anuncien que hi haurà coca i xocolata per als assistents.

Més informació al grup de Facebook de 'Gent de Balsareny'

Informa: Sarment

Observació del planeta Júpiter

ASTROAMICS

El grup Astroamics, integrat al CCB, organitza per al dissabte 31 de gener de 2015 una observació al telescopi del planeta Júpiter i de les seves llunes: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo. Aquests dies, el planeta gegant arriba a la seva mínima distància a la Terra i es pot observar amb un gran nivell de detall.

També es podrà observar la nostra Lluna, que estarà en una avançada fase creixent.

Es tracta d’una activitat gratuïta i oberta a tothom.

Serà dissabte 31 de gener, de les 8 del vespre a les 11 de la nit, a l’esplanada nord del Castell de Balsareny. Els que portin telescopi han d’anar-hi a les 7 de la tarda per muntar els equips. S'esperen temperatures molt fredes, fins i tot podrien baixar dels 0ºC. Porteu una bona roba d'abric!!
 

Nota:  La data podria canviar si ho aconsella la previsió meteorològica. 

https://sites.google.com/site/astroamics/news/observaciodejupiter31degener  

Els bons homes van en burro

LA GARSA

El proper dissabte, 31 de gener, a les 18:30, el grup La Garsa, integrat al CCB, projecta al Sindicat el documental Els Bons Homes van en burro, dirigit per Genis Rigol i Ferran Gassiot i protagonitzat per Aleix Escursell, Lluc López i Francesc Ribera.

Es tracta d'una petita pel·lícula d'una hora (una ruc movie, en diuen ells), on tres nois que viatgen amb burro passen per diferents pobles –entre els quals Balsareny, en concret Vilafruns– recollint queixes de la gent i les porten al Parlament europeu de Brussel·les. És un documental força divertit, fet sense grans pretensions, que reivindica la defensa del territori i la manera fer senzilla i tranquil·la dels tres protagonistes.

L’acte és gratuït, obert al públic. És previst que hi assistiran els directors de la pel·lícula i, si pot ser, algun dels tres actors.

Vegeu en aquests enllaços un parell de tràilers i una crítica.

http://vimeo.com/44373227

http://vimeo.com/103412462

http://www.barcelones.com/cultura/carretera-y-rucroll/2014/07/

Sarment

Repte núm. 1

ENTRETENIMENTS
UN PETIT REPTE

Darrerament he anat recopilant petits reptes matemàtics que poden anar bé per exercitar una mica la lògica. No cal conèixer el càlcul diferencial ni plantejar equacions complicades per resoldre aquestes qüestions, més aviat fer servir la intuïció. Per exemple:

Repte número 1

La Martina ha quedat a ca la iaia per dinar. Surt de casa amb bicicleta i s'adona que quan ha fet els dos terços del temps previst de viatge, ja ha recorregut els tres quarts del camí. Decideix anar més a poc a poc i així aconsegueix arribar en el temps previst. Quina és la proporció entre la velocitat de la primera part del viatge i la de la segona part?

(La solució, amb el següent repte)

Roc Carulla

Escola Municipal de Música

L'Escola Municipal de Música ens estrenem com a col·laboradors del Sarment. D'aquesta manera el lectors estareu al dia de les nostres activitats i de tot allò que ens integra al poble. Hi haurà espai per a les opinions, les recomanacions i més coses que ja anireu veient. Ens interessa molt rebre les vostres opinions i suggeriments, feu-nos-ho arribar.

Venim amb una bona inèrcia dels darrers anys i ara, a partir d'aquest 2015, volem donar un nou impuls que ens permeti progressar en diversos sentits. L'eficàcia i la sostenibilitat són un "sí o sí" en els temps que corren; aconseguir millorar aquests aspectes ocupa una bona part dels nostres esforços. Però això no ens allunya d'altres objectius en els quals tenim fixada la mirada: volem construir l'escola cap enfora, és a dir, participar i dissenyar activitats pel municipi, oferir activitat musical a tots els sectors de la població, mantenir intercanvis constants amb l’entorn i fer que sentiu l'escola com la del vostre poble.

Estem molt satisfets de la progressió que han fet les nostres corals; el repte que ara ens ocupa és impulsar la pràctica instrumental en grup. La formació de grups i seu desenvolupament passa a ser a partir d'ara un objectiu prioritari de l'escola.

De moment ens retrobarem el proper dissabte de Traginers, 7 de febrer, a la plaça Ricard Viñas, a les 6 de la tarda. Escalfarem la freda tarda amb el nostre Concert Exprés.

Us hi esperem a tots!

L'equip docent

Foto: Concert Traginers Exprés, 2013

Alcoholisme i societat

SOCIETAT / SALUT

El dia 22 de gener, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, la psicòloga clínica Antònia Raich, de la Divisió de Salut Mental d’Althaia, especialitzada en addiccions, ha dirigit un interessant col·loqui sobre la forma com la societat veu i tracta les persones alcohòliques.

L’acte, organitzat per AMAR (Associació Manresana d’Alcohòlics Rehabilitats), la Biblioteca Pere Casaldàliga, l’Ajuntament de Balsareny i l’associació GADA (Grup d’Ajuda per Deixar l’Alcohol), amb el suport de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha estat seguit amb interès pels assistents, entre els quals el doctor Josep Cañellas. El debat que s’ha obert ha estat instructiu i alliçonador.

Antònia Raich ha començat preguntant-se si l’alcoholisme i les addiccions en general són percebudes socialment com a malalties o com a  comportaments perniciosos. Ha subratllat que les addiccions són malalties cròniques, ja que són previsibles, tractables i es poden controlar i fins i tot curar, tot i el risc d’eventuals recaigudes.

Les causes immediates que poden fer caure un pacient en l’addicció poden ser molt diverses: problemes familiars, econòmics, laborals, sentimentals… que cal tractar de forma diferent. L’addicció pot acabar causant danys psíquics greus. Tot i això, també hi pot haver un component psicològic o genètic latent, ja que molta gent és addicta a alguna cosa (el treball, els esports…) i això no ha de ser necessàriament patològic si es pot controlar i no afecta el comportament. El problema de fons seria, a més de frenar el consum de productes addictius, canviar les actituds de fons.

Socialment encara hi ha tabús que fan que es consideri de forma diferent un alcohòlic o drogoaddicte que, per exemple, un diabètic o un asmàtic, i caldria canviar aquesta percepció, fent entendre que es tracta de persones malaltes. Això no vol dir que s’hagi de compadir el malalt, però tapoc rebutjar-lo com una persona culpable de la seva malaltia; sinó donar-li la mateixa atenció que mereix qualsevol altra malaltia crònica. 

Cal, en primer lloc, que el malalt reconegui la seva malaltia, sense por al «què diran»: entendre que és més important la pròpia salut que l’opinió dels altres. Després, cal que accepti de seguir un tractament, i que el segueixi, cosa que implica tenir força de voluntat per assumir un compromís seriós de canvi d’hàbits. És també molt important el suport de l’entorn familiar i del propi entorn. I per això és bàsic divulgar i fer estendre socialment la idea que les addiccions no són un vici, sinó una malaltia i que s’ha de tractar com a tal.

Sarment

Foto: GADA

Un any intens

EDITORIAL

A Balsareny hem començat l’any seguint el cicle de celebracions habitual: Pastorets, Reis de l’Orient... Ara vénen els Traginers, que, per cert, han estrenat un magnífic lloc web que us recomanem de visitar: www.traginersbalsareny.cat . Tot seguit, el Carnestoltes; i, en un tres i no res, ja ens trobarem a la Festa Major.

Això, pel que fa a la societat civil. Per la seva banda, el calendari polític ens anuncia que toquen eleccions municipals. Seran el 24 de maig. En aquest butlletí ja ens fem ressò de la candidatura local d’ERC, la més matinera a anunciar-se; en els mesos que vénen veurem qui presenten els grups de CiU, PSC i l’independent Gent de Balsareny. Hi haurà algun grup més o algun de menys? Ho anirem veient d’aquí al maig. En tot cas, no cal dir la importància que tenen aquests comicis per a la gent del poble, ja que en sortiran els encarregats de gestionar les coses de la vila, les que ens afecten més directament. Per això hi dedicarem, com de costum, una atenció especial.

Les municipals, naturalment, són a tot arreu. Però el país té anunciades ja unes altres eleccions, les del Parlament de Catalunya, avançades al 27 de setembre. Unes eleccions que seran plebiscitàries després de l’acord pactat entre CDC i ERC, de concórrer-hi separats amb un full de ruta comú, obert a l’adhesió d’altres forces polítiques que ho vulguin, i que es pretén elaborar amb molta cura a fi que pugui englobar el màxim de sensibilitats. Aquest full és el factor més important de l’acord, ja que, si pot obtenir a les urnes el suport necessari, servirà per establir els passos que el Parlament haurà de seguir durant una legislatura que s’anunciaria constituent. A més, caldrà aprofundir en el disseny de moltes estructures d’estat, i defensar-les políticament, jurídicament i cívica dels torpedes de tota mena que sens dubte hi seran dirigits.

Després de l’èxit del 9N, el procés sobiranista ha viscut moments d’incertesa mentre els partits discutien llurs prioritats electorals. Finalment, s’ha imposat la raó comuna sobre els interessos partidistes, gràcies també a la força de la societat civil. Tot i així, com diu la cançó, no demanem un camí planer: el procés ha de patir entrebancs i ensurts de tota mena. D’externs, perquè ningú no ho posarà fàcil, i potser encara d’interns, perquè hi ha en joc factors molt complexos i sensibilitats ben diverses que caldrà anar llimant. Mantenir durant aquests mesos la coherència i la solidesa no serà bufar i fer ampolles; però cal comptar-hi, no posar-s’hi nerviós i confiar en el sentit comú de tothom.

També el 2015 hi ha eleccions autonòmiques a les Illes Balears, al País Valencià i a la majoria de comunitats autònomes de l’Estat espanyol; i les legislatives estatals, que tocarien al novembre, si és que el govern central no decidís anticipar-les també. Serà, per tant,  un any políticament mogut, intens, interessant. Aportem-hi seny i lucidesa. I votem en consciència sempre que ens cridin a les urnes: perquè votar és la màxima expressió de democràcia. Exercim-la per molts anys.

CCB

Els Reis omplen d'il·lusió els carrers

En un vespre una mica fred, el del 5 de gener, la tradicional cavalcada dels Reis de l’Orient va arribar a Balsareny, fidel al seu compromís anual amb els més menuts del poble. Precedits pel Príncep Assuan i per un carro ple de carbó per als que no havien fet prou bondat, les carrosses dels reis Melcior, Gaspar i Baltasar, amb el seu seguici de patges i músics, van desfilar pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l’Església. Després d’adorar el Nen Jesús van pujar al balcó de l’Ajuntament a saludar els espectadors que els acompanyaven, i especialment els nens i nenes més petits, amb qui després van departir, abans de passar per les cases a distribuir les joguines que portaven.

Moltes gràcies a Ses Majestats i a tots els seus acompanyants, per fer realitat un any més aquesta màgica presència.

 

Sarment

Fotos: A. Selgas

Els pagesos

DE MEMÒRIA (42)

Qui recorda que el 6 de gener, dia dels Reis, Balsareny feia Fira? Segurament només el «Calendari del pagès», que es repeteix indefinidament. I en canvi els de la meva generació encara recordem les escorrialles d’una fira en plena decadència. Els marxants s’instal·laven a la plaça de l’Església i al començament del Trull: al capdavall, quatre paradetes amb oferta escassa. Eines de pagès, ganivets de Solsona, cistellers, aviram (pollets per criar, algun gall o gallina), conills i plançons de fruiters i de vinya. Poca cosa més, però que donava testimoni d’una vida pagesa en plena transformació.

Al terme de Balsareny s’hi conreaven sembrats i vinyes, no puc precisar en quin percentatge. I, naturalment, horta en zones de regadiu. El paisatge dels afores era molt diferent del d’ara, dominat en exclusiva pels cereals. Aleshores la vinya era molt important i, quan arribava l’hora de les veremes, el tràfec de carros amb portadores cap a les tines era espectacular, com l’olor, primer de raïm i després de vinassa que sortia de molts baixos de cases del poble. Tot el raïm es trepitjava, i jo mateix recordo haver-ho fet, mig per jugar, a ca l’Esteve, amb el bon amic Pujals. També recordo alguna picada de vespa, atreta per la dolçor del macabeu i del picapoll, els reis de la verema. El vi que en sortia, per a consum propi i per vendre, no era res de l’altre món, però era tot el que hi havia. El mercat també ha canviat molt. De la importància econòmica de l’activitat vitivinícola en dóna testimoni el nombre de premses que hi havia al poble, que ha comptabilitzat l’amic Salvador Bartomeus.  La vinya, més laboriosa que el sembrat (podar, entrecavar, esgriolar, ensulfatar, collir, etc.), va fer que els pagesos l’anessin abandonant i avui falta en el nostre paisatge  rural. Igualment han desaparegut les escasses oliveres que la històrica glaçada de la Candelera de 1956 es va endur per sempre. Els pocs ametllers, en canvi, van resistir, però avui  quasi no en queda rastre. Els que queden tenen escàs valor econòmic.

També hi falta el paisatge humà dels molts pagesos que feien cap a Balsareny, amb els seus carros i tartanes. El nostre poble, per les carreteres que el travessen, d’est a oest sobretot, atreia les pagesies de Castellnou (Argençola, les Vilaredes), Castelladral (la Caseta, Can Passols, entre altres), i Cornet (amb moltes masies). Sense comptar els masos del propi terme, aleshores molt nombrosos atesa la no mecanització del camp: tot s’havia de fer a mà. I els masovers abundaven (si no s’ha fet, potser seria hora de fer-ne l’inventari històric).  Aquesta bona gent baixava al poble a proveir-se del que els faltava i, alhora, anaven a vendre els seus productes: la llet, que passaven a repartir per les cases; els ous i l’aviram, formatges i fruita, quan era el temps. Eren espectaculars els carros carregats amb feixines de ramalles de pi per als sis forns del poble, que llavors sí que eren de llenya. Els boscos estaven més nets i els incendis eren afortunadament escassos.

A la vora de la síquia i de les rieres o d’allà on brollés aigua, hi havia —i encara hi ha— molts horts, generalment per a consum propi. Els de la síquia els regaven amb l’enginyosa cantimplora inventada pel rector Roc García al segle XVIII i burlaven, així, les escomeses del sequiaire. Els de les rieres, en canvi, feien servir generalment unes grues de fusta, mig articulades, exactament iguals que les que feien servir, vora el Nil, els antics egipcis dels faraons. Sembla estrany, oi? El canvi tecnològic dels últims cinquanta anys ha estat tan enorme que em temo que avui no quedi cap d’aquells entranyables artefactes ni per relíquia. Les viandes que es collien als horts eren totes de temporada i ecològiques, que diríem avui: s’adobaven amb fems orgànics dels estables, galliners o pous negres, la popular i pudent bassa. Quan arribava el cop de la fruita i de la verdura, feia goig de veure els hortolans tornant del tros, més o menys com a la «Cançó de matinada» del  J.M. Serrat. Com que no donaven l’abast a menjar-s’ho tot, molts d’aquests pagesos posaven a la venda els excedents, en cistells al cancell de les fresques i fosques entrades de les seves velles cases dels carrers històrics del barri antic. Els qui no teníem hort podíem gaudir d’aquesta manera del bo i millor de cada temporada a preus assequibles. Una vianda d’una qualitat immillorable i d’un gust sensacional. Encara enyoro aquelles tomaques de cal Xesc Vilà, posem per cas. No n’he trobat mai més de tan bones, i això que m’ha vagat de voltar món.

Aquest món de la pagesia s’ha esfumat per sempre. Per això n’he volgut parlar, fins on la memòria m’ho ha permès. No pas per alimentar la nostàlgia, que seria ben legítim, sinó per donar testimoni del Balsareny que em va veure néixer, ja fa molt temps.

Jordi Planes

Fotos: La màquina de batre als anys 30 del segle passat. Arxiu CCB - Biblioteca Pere Casaldàliga. 

El calaix de la Biblioteca

Recital de poemes de Pere Casaldàliga basats en el llibre 'Encara avui respiro en català'

El proppassat divendres 21 de novembre la biblioteca va acollir el Recital de poemes de Pere Casaldàliga basats en el llibre Encara avui respiro en català, a càrrec de Xavier Marí, Josep Bover i Pere Canadell.

El concert estava basat en el disc compacte de nom homònim recitat pel propi Xavier Marí, amb músiques de Jaume Miquel i amb la col·laboració especial de Josep Bover i Francesc Capella.

A mitjans de juny, dos dels autors del disc compacte es van venir a presentar i a oferir-nos el CD a la biblioteca. En tot moment van expressar la seva admiració cap a la figura del pare Pere Casaldàliga i pel poble que el va veure néixer. Ens van explicar les seves ganes de poder fer el recital a la biblioteca; vam quedar que pel setembre ens diríem quelcom i així ho vam fer.

A 3/4 de 6 de la tarda del divendres, la majoria d’assistents ja estaven asseguts a les cadires, encuriosits i a punt per escoltar el recital.

En aquesta ocasió, Xavier Marí anava acompanyat del també rapsode Josep Bover (vestit de pastoret), i pel guitarrista Pere Canadell.

Tal com estava previst a les 18.00h va començar l’acte, en el qual van combinar poemes de Pere Casaldàliga amb altres composicions.

Tant els rapsodes com el públic van mostrar-se mútuament molta admiració i respecte, compartint una magnífica vetllada que es va acabar amb el repartiment per part dels rapsodes d’exemplars del disc compacte als assistents.

En nom del poble, des de la Biblioteca Pere Casaldàliga, donem les gràcies a en Xavier, en Josep i en Pere per compartir aquesta estona amb nosaltres tot recordant una figura de referència i admirada per tots.

Visites dels nens i nenes de primària de l’Escola Guillem de Balsareny

Durant tot el mes de novembre, els nens i nenes dels diferents cursos de primària de l’Escola Guillem de Balsareny van realitzar una visita a la biblioteca seguint el programa Exploradors de Biblioteques per tal d’aproximar els nens i nenes al món de la lectura, a passar-s’ho bé amb els llibres i animar-los a fer ús dels seus serveis, a més de formar-los en actituds, hàbits i valors per al bon ús de l’equipament.

Paral·lelament a la seva visita, el personal de la biblioteca es va traslladar a les aules de l’escola per acabar de materialitzar les activitats iniciades.

Activitats del mes de desembre

El mes de desembre d’aquest any que hem acabat hi va haver dues activitats clau a la biblioteca:

La primera anava dirigida als usuaris més petits de la biblioteca que es van inscriure i van poder realitzar el treball, que consistia a fer un Pare Noel i un ninot de neu amb pinces d’estendre roba; i li van col·locar un imant, gràcies al qual es podia penjar a la nevera o bé com a punt de llibre o per subjectar papers. En aquesta activitat hi van assistir molts nens i nenes i al final va resultar ser més difícil del que en un principi ens pensàvem.

La segona fou una xerrada sobre la Viquipèdia  a càrrec de Quintí Canals, en la qual es va ensenyar de forma teòrica com redactar articles a l’enciclopèdia lliure escrita col·laborativament a Internet, mantinguda per la Fundació Wikimedia.

L’objectiu principal de la xerrada era explicar el seu funcionament i el de cercar voluntaris per realitzar una Viquimarató (acció intensiva d’edició de la Viquipèdia) a Balsareny al llarg del 2015.

Part de l’èxit d’aquesta jornada va en funció del nombre de voluntaris que redactin el dia previst. Per aquest motiu, les persones interessades a apuntar-se a aquesta marató s’hauran d’inscriure al llistat de la biblioteca.

Quan a la llista hi hagi 4 o 5 persones es podrà decidir quin dia es podrà fer; així que animeu-vos i participeu!

Per acabar, aquest any 2014, la Biblioteca Pere Casaldàliga va celebrar el seu 50è aniversari. L’Ajuntament de Balsareny ha confeccionat uns punts de llibre per celebrar aquesta efemèride.

El consistori en va repartir un a cada casa del poble; però si en voleu més, a la biblioteca en tenim. Per tant, si veniu a fer préstec, en podeu agafar més.

Núria Puigivila Viñeta, directora de la Biblioteca

Foto: N.Puigivila

Sandra Andreu: l'art dels 'Fofuches'

ENTREVISTA

La Sandra Andreu Ramos treballa a la Cristalleria de Balsareny, i avui volem parlar amb ella sobre un dels seus hobbies, sobre el qual se sent molt motivada: els “Fofuches”.

La Sandra, balsarenyenca nascuda el 4 de juliol del 1975, va cursar els estudis inicials a l’Escola Guillem de Balsareny i posteriorment els secundaris en l’especialitat administrativa a l’Escola Tècnica Professional Diocesana de Navàs. A la Sandra li agrada llegir, malgrat que no disposa de gaire temps. El darrer llibre que ha llegit és Al país del núvol blanc, de Sarah Lark. Li encanta el cinema i últimament està una mica enganxada a les sèries de televisió. Caminar, córrer i fer excursions amb bici amb els seus fills és una de les altres activitats d’esport que li agraden. També ha viatjat arreu d’Europa, i amb caravana han recorregut part de França i Alemanya.

La Sandra és apassionada i inquieta per tot allò que respira cultura. Actualment estudia la llengua anglesa, canta amb la Coral d’Adults de l’Escola Municipal de Música i en el curs dels anys ha seguit les modalitats de patchwork, nines de roba, porcellana freda i fa un parell d’anys que es va interessar per les “Fofuches”: unes nines d’origen brasiler fetes de goma eva. Darrerament ha començat a practicar scrapbooking, un art que està molt de moda.

—Explica’ns, en primer lloc, com vas començar en l’art universal?

—Fa uns tres anys a l’exposició de la Fira d’Artesans de Balsareny vaig veure un parell de “Fofuches” fetes per un artista local. Va ser aquest llampec creador que em va incitar a seguir aquella tècnica.

—És un art ninotaire? Com ho fas?

—És un art de fer ninots, no faig cap dibuix ni esbós per crear el ninot. Les fotografies són la base per a la creació. El rostre sempre és el mateix, per personalitzar-los es juga amb el tipus de pentinat, fent una còpia al més semblant possible de la roba, sabates, etc., o afegint-hi alguna cosa que caracteritzi a la persona, ja sigui referent a la seva feina, hobbies...

—Has tingut algun mestre que t’ajudés a aprendre’n?

—No he tingut cap mestre, ho he fet de manera autodidacta, però he vist alguns tutorials a internet i he comprat revistes especialitzades, i sobre tot, he practicat molt.

—Amb quina matèria prima construeixes el personatges?

—Les “Fofuches” estan fetes de goma eva, boles de pòrex de diferents mides, robes, pintures acríliques i adhesius com la silicona calenta i el cianocrilat.

—On obtens aquests materials?

—Tots aquests materials es poden trobar a diferents botigues de belles arts; també a ferreteries.

—Quant de temps t’ocupa aquesta tasca manual?

—M’ocupa tot el temps lliure que em permeten les meves dedicacions domèstiques, familiars i laborals.

—Quins tipus de “Fofuches” has fet?

—N’he fet de molts tipus. Alguns amics m’han demanat que representés les seves parelles, fills, companys de feina, parelles de casament, comunions, persones que han volgut la representació d’alguna de les seves mascotes, algun tipus de traginer o mula, o fins hi tot m’han demanat que fes la representació de famosos, com Bruce Springsteen. En resum, és un atractiu servei per a felicitacions.

Josep Gudayol i Puig

Fets i records de Diego Galera

CERCLE LITERARI

En aquestes festes de Nadal, any nou i Reis, s’ha donat a conèixer una llibreta-bloc amb Poesia y otros cuentos” que conté fets i records que traspuen vida a través del recorregut literari de l’autor. Un recorregut amb agraïment que reflecteix el caràcter personal de Diego Galera Morales.

Vida

«Recientes tragedias vitales me hacen replantear el reflexionar profundamente sobre el misterio de la vida.

Me veo de guardián, a la vez que de cuidador, del mantenimiento vital de diversos seres animados del mundo animal. Tal responsabilidad me obliga a no decaer en mi esfuerzo continuado para que estos seres mantengan su ritmo vital.

Un fracaso te hace ser observador de todo cuanto te rodea y se mueve. Simplificando, que abres más los ojos a la vida y por ello te desvelas desde este momento. Para ello vives en lo presente pensando en construir un futuro dejando un pasado atrás…»

Sube el verso a mis oídos

Sube el verso a mis oídos

en la magistral escala

donde junta, y junto con la música exhala

la vertiginal esencia de sonidos.

Vírgenes y ceremoniosos y armoniosos latidos

de espacio celesta; llega cantada

la armonía, la musical gala

de versos deshechos en rimas y sonidos.

Y hasta mi ventana llega

la encantadora ráfaga del viento

la brisa seductora, el aire

ondulante que agita y agita la vela

con mágico y dulce acento

de la rimada composición de nadie.

Josep Gudayol i Puig

Cinc minuts

Bon dia, Sostres. A reveure, Barril.

Una de tantes tardes, que a quarts de sis comença a fosquejar. De molt a prop de casa palpo a través de l’orella una reconfortant i lleu música tradicional que marca un dels adéus d’un altre any. Sí, avui, una escapçada tarda de 31 de desembre de 2014, tinc la sort de retrobar-me amb el periodista Salvador Sostres, i m’ho permet una seva columna d’opinió. N’havia llegit moltes quan tenia la seva columna diària al diari Avui.

Sostres, des que va haver de plegar a l’Avui, escriu demanant a la direcció del diari poder escriure, i per tant fer pública la seva reflexió sobre un de tants temes que hem debatut en aquest darrer any. En el cas que ens ocupa, diu: Jo, el fill del president Pujol.

«Em dic Salvador Sostres i sóc fill del president Pujol. No hem tingut mai una bona relació, ni caràcters gaire compatibles, ni penso que hagi estat prudent aquest seu viure donant tantes lliçons. Però em dic Salvador Sostres, tinc 39 anys, vaig néixer entre la mort del general Franco i la coronació del rei Joan Carles i sóc fill del president Pujol. El president Pujol ens va fer un país perquè ens en poguéssim sentir ciutadans. Bon dia, Sostres!» (Diari El Punt Avui, 19 de novembre de 2014).

Un altre dels temes que deixem enrere aquest any 2014 és la pèrdua de l’escriptor, periodista i locutor de ràdio Joan Barril. Barril durant aquests anys va ser conductor del programa de Catalunya Ràdio El cafè de la República. Avui, en aquests ‘Cinc minuts’, tinc l’honor de dir-li: A reveure, Barril.

Em sento orfe al no poder escoltar de dilluns a divendres a les 9 del vespre un programa que m’omplia de reflexions i informacions, bastint així un xic més la meva ignorància. Era el director del programa, que els darrers dies va ser conduit per l’Elisa Húmeda. Vull recordar-ne una de les seves frases, que expressava un gran sentiment per la ràdio “Em remeto a dir que la ràdio és comparable amb una d’aquelles frases bíbliques que ens remet a tenir fe. A la ràdio no ens veiem, i per tant ens fa creure i estimar a través de la condició humana de la fe”. A reveure, Joan Barril.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - Desembre i 2014

Desembre de 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)             4,7

Mitjana (min.+màx.)        6,6
Mitjana de mínimes         -0,4
Mitjana de màximes      13,5

Mínima                           -6,9; dia 31
Màxima                         19,2; dia 22
Mínima més alta              6,7; dia 15
Màxima més baixa           8,9; dia 27

Vent (km/h)

Ventada més alta          85,7; dia 9
Velocitat mitjana             5,1
Recorregut del vent      2.022,4 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.029,0; dia 22
Mínima             990,3; dia 1

La pluja (litres)

Dia 03                  4,1

Dia 04                  2,7

Dia 14                  3,4

Dia 15                  7,0

Total                  17,2

Resum any 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           14,6

Mitjana (min.+màx.)      15,6
Mitjana de mínimes          7,7
Mitjana de màximes      23,5

Mínima                           -6,9; dia 31/12
Màxima                         37,6; dia 10/08
Mínima més alta           20,0; dia 13/08
Màxima més baixa           5,1; dia 13/02

Vent (km/h)

Ventada més alta          85,7; dia 9/12
Velocitat mitjana             7,1
Recorregut del vent      34.922,4 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.029,0; dia 22/12
Mínima             987,5; dia 10/02

La pluja (litres)

Gener                 43,5

Febrer                26,2

Març                   9,1

Abril                   47,7

Maig                  44,8

Juny                   50,5

Juliol                  39,4

Agost               101,8

Setembre         179,8

Octubre              44,2

Novembre        150,8

Desembre          17,2

Total                755,0

Dies amb neu       0

Francesc Camprubí i Jordi Soler