Urnes i entitats

EDITORIAL

«D’un país que ja anem fent, / cante les esperances / i plore la poca fe». L’anomenada unitat del bloc sobiranista —parlant de partits polítics—, comparada algun cop a una delicada porcellana trencadissa, s’ha trencat i a hores d’ara sembla difícil de reconstruir. El Govern ha decidit que no es podia celebrar la consulta del 9N tal com la preveia en el seu decret de convocatòria, a fi de no incórrer en desobediència a causa de la suspensió cautelar que en va ordenar el TC. Esperances i poca fe?

Però el president de la Generalitat ha anunciat que una consulta es farà igualment, el mateix dia, amb urnes i paperetes i en dependències públiques, bé que sota un marc jurídic diferent. Sense que a l’hora d’escriure això se’n coneguin detalls, sembla que la consulta s’acollirà a la possibilitat legal preexistent de promoure la participació popular per conèixer l’opinió dels ciutadans. I en aquest cas, farà falta el suport de molts voluntaris a nivell individual; del teixit d’entitats civils compromeses amb el Dret a Decidir (com el CCB); i dels municipis catalans, que (com el de Balsareny) en un 96% s’han adherit al Pacte que promou l’exercici d’aquest dret democràtic.

Els que neguen el dret a votar se’n freguen les mans: diuen que aquesta consulta serà «una costellada», i es permeten comparar-la amb les consultes populars que es van fer a partir de la d’Arenys de Munt el 2009 (a Balsareny el 2010). Però no s’han de menysprear aquelles mobilitzacions populars, ni les grans manifestacions, ni tampoc la consulta d’ara: tot són etapes d’un procés que ha anat madurant, i que ha ajudat a fer que molta gent prengués consciència de la necessitat d’un canvi, i que sortís al carrer, de forma multitudinària, desinhibida i pacífica, per reclamar-lo. I ha aconseguit que els partits, per fi, comencin a definir les seves posicions, que ja tocava. Perquè el procés no acaba pas el dia 9: després han de venir eleccions, potser plebiscitàries. La paraula procés ja implica anar avançant: si pot ser junts, magnífic; però, en tot cas, remant tothom en la mateixa direcció.

L’èxit d’aquest «nou 9N» dependrà de la participació ciutadana, dependrà de si tota la gent que es va aplegar a la Via Catalana i a la “V” exigint poder votar, exerceix aquest dret per l’objectiu que reclamava. Tot i saber que el resultat serà menystingut per part de qui ha impedit que es votés d’altra manera, un vot massiu serà una fita important per saber quina és la voluntat de la gent. És el poble, la societat civil, qui ha d’empènyer els polítics i reclamar-los coherència per avançar en comptes de retrocedir. I la millor manera de fer-ho és anant a votar, democràticament, sense complexos ni dubtes, el dia 9.

                                  * * *

La tardor empeny el seu cicle d’activitats de temporada, amb la Festa d’Entitats com a punt destacat del mes d’octubre; unes entitats que es basen també en la col·laboració de molts voluntaris, de moltes persones que s’esforcen per fer-les funcionar. Aquest mes ha començat amb la Festa de la Gent Gran, sempre actius i dinàmics. En esports, s’ha celebrat el 9è Cross del Traginer, i han començat la temporada el Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada, el Club d’Escacs Balsareny, el Futbol Sala, el Futbol Base benjamí i aleví i el Club Petanca. Al seu torn, els Pastorets, amb el seu flamant grup Dansaire, ja estan assajant a ple ritme de cara al cicle nadalenc; i a la biblioteca han començat les classes de català, així com l’Hora del Conte i la programació cultural. Tot gira, el poble va fent i el país està expectant. Bon senyal: vol dir que hi ha caliu i ganes d’avançar. Que tinguem sort, tots, el 9N i després.

CCB

De Festa en Festa

SOCIETAT

Els dies 4 i 5 d’octubre va tenir lloc la Festa de la Gent Gran. Va començar el dissabte amb el tradicional Aplec del Roser a Sobirana de Ferrans; després hi va haver un concert de la Coral Els Ametllers, un espectacle d’humor amb Mayte Carreras i un aperitiu amb lliurament d’obsequis. El diumenge, després de la missa, a la plaça van actuar els Geganters i Grallers de Balsareny i el Ball del la Faixa de Balsareny; i al Sindicat hi va haver un dinar i ball amb Doble Swing i Francesc Díaz.

I els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar la Festa de les Entitats. Va començar divendres 17, amb una conferència de l’erudit Francesc Serra Sellarés sobre la commemoració del Tricentenari 1714-2014. El dissabte, el president de la Diputació de Barcelona va inaugurar oficialment la caldera de biomassa; a l’acte hi van assistir representants de l’Associació de Propietaris Forestals i de l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques. A la tarda, el Casal de la Gent Gran va fer una demostració de gimnàstica i balls en línia, i la Coral Sant Esteve va oferir un concert, mentre els Geganters i Grallers muntaven uns tallers per a la quitxalla.

 

El diumenge es va córrer la novena edició del Cross del Traginer (i tercera infantil), organitzada per Centre Excursionista Balsareny; els Pastorets de Balsareny van oferir un assaig obert al públic, en el qual van ballar els Dansaires dels Pastorets; i els Astroamics van presentar una exposició de fotos i jocs, la pel·lícula ‘El follet de les estrelles’ i unes observacions del sol amb telescopi. Després del dinar popular per a les entitats, i ja dintre de la programació de Tempo, la companyia Passabarret va muntar al Sindicat l’espectacle ‘Tandarina Circus’.

Sarment

Fotos: A.Selgas (Cross), Pastorets (Dansaires) i Sarment (Gegants)

Berta Moreno, esportista i artista

ENTREVISTA

Berta Moreno, esportista i artista del piano a l’EMM de Balsareny

Berta Moreno Llagostera va néixer a Manresa i ha cursat els estudis superiors de piano al Conservatori Superior del Bruch i Conservatori Professional de la ciutat de Terrassa. Actualment està treballant com a professora de música a l’Escola Municipal de Música de Balsareny des de fa cinc anys.

La Berta és una gran esportista: «Els caps de setmana els dedico a competir. Faig curses de muntanya, maratons i ultramaratons, i també m’agrada córrer per asfalt». També l’apassiona viatjar. Li encanta descobrir països caminant per les seves muntanyes, fent travesses amb una motxilla a l’esquena: «He caminat per l’Atles (el Marroc), el Sàhara (Algèria), els Pirineus, el Simen (Etiòpia) i els Alps (Itàlia). I encara més, també he fet el camí de Sant Jaume des d’Irun, Roncesvalles, Sevilla, Oviedo i Lisboa. He visitat l’Argentina, Bolívia i Nicaragua, així com diverses ciutats d’Europa.»

Pel que fa al lleure, li agrada molt llegir. El darrer llibre que ha llegit és Nascuts per córrer, de Christopher McDougall.  També li agrada el cinema: de ben petita ja li encantaven els musicals de Gene Kelly. Però el seu actor i director preferit és Charles Chaplin.

– Com vas arribar a l’Escola Municipal de Música?

– Vaig venir a treballar a Balsareny perquè la Núria Rotllan, amb qui érem companyes i amigues a l’Esclat, a Manresa, em va dir que buscaven un professor a Balsareny, i llavors l’equip directiu em va fer una entrevista.

– Venies d’una altra escola?

– Sí, he treballat a Terrassa, Barcelona, Sabadell, Igualada, Manresa i Súria, entre altres llocs.

– Què significa la música per a tu?

– La música m’ha centrat i m’ha fet créixer com a persona: m’ha ensenyat molt, i encara em queda molt per aprendre.

– Entre tots els instruments, per què el piano?

– No ho recordo; vaig començar de molt petita, just com ara d’altres nens que els seus pares els porten a classe de música; i entre els instruments que podia escollir vaig acabar triant el piano. Amb el temps i una bona base musical, vaig començar a gaudir molt amb aquest instrument.

– Quins sentiments pot arribar a inspirar, un teclat?

– Doncs molts sentiments alhora. Els artistes tenen la facilitat de passar d’un estat d’alegria a un de melancolia en pocs minuts. També pots evadir-te i concentrar-te completament en la peça que estàs interpretant. En l’art no hi ha cap interpretació igual.

– Ens podries fer una valoració general de la nostra escola de música?

– Faig una valoració molt positiva de l’escola. El pilar fonamental de l’escola són les corals. Fa dos anys que hem engegat una nova coral, on vénen les mares dels alumnes; això ha ajudat a crear un vincle més familiar entre alumnes, pares i professors. Des del Sarment animo la gent del poble que ens vinguin a veure als concerts i audicions.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Berta Moreno 

Balsareny Avui

Síndrome de les cames inquietes, per Neus Mas

Neus Mas, infermera del CAP de Balsareny, va fer fa uns dies, al Casal de la gent gran, una xerrada col·loqui davant d’una quarantena de persones. El tema era la síndrome de les cames inquietes (SCI), coneguda també com a malaltia de Willis-Ekbom, els metges que la van descobrir al segle XVIII.

«La síndrome de les cames inquietes és una malaltia neurològica que afecta el 8% de la població adulta, però tot i així és poc coneguda i a vegades considerada rara. El símptoma que defineix aquesta malaltia és la necessitat imperiosa i severa de moure les cames, cosa que es sol donar cap al tard i a la nit, i provoca insomni.

Aquesta necessitat de moure les cames, la major part de les vegades, no va acompanyada de cap altre símptoma, com podria ser dolor, cremor, rampes, etc.; simplement és un neguit que fa que la persona que ho pateix hagi demoure les cames; i si no ho fa encara se li incrementa més el desfici. Això, juntament amb el fet de ser una malaltia poc coneguda, fa que la persona ho pateixi en silenci i si va al metge dóna més importància a l’insomni que no pas a aquesta molèstia.

Quan aquesta malaltia no és diagnosticada i tractada adequadament, l’insomni pot arribar a causar problemes cardiovasculars i el patiment psicològic pot generar ansietat i depressió, i a la llarga repercutirà en la vida laboral, familiar i social de la persona.

Fins avui, el tractament que es coneix no és curatiu, però sí que ajuda a millorar els símptomes i la qualitat de vida de les persones que ho pateixen».

Mas, amb l’ajut d’un vídeo, va ampliar la informació d’aquesta malaltia tan desconeguda, que a vegades és associada amb altres patologies.

Més que interessants i aprofitables, alguns testimoniatges en viu de les persones que van assistir a l’acte van donar fe dels símptomes expressats i les millores experimentades després de seguir les recomanacions mèdiques.

També va ser molt interessant i educativa la intervenció del metge de capçalera, Dr. Josep Cañellas, qui va parlar sobre la dificultat mèdica, en determinats casos, a l’hora de fer un diagnòstic.

‘La Revista’ parla de les ràdios locals

El passat 4 d’octubre de 2014«La Revista» setmanal del diari Regió7 publicava un ampli reportatge sobre les ràdios locals del Bages, Berguedà i Moianès, amb el lema “Resistint a les ones” en què s’entrevistava els seus directors, que, gràcies a l’esforç de voluntariat, segueixen al peu del canó.

«Durant un temps vam tenir la sensació que fèiem nosa, ja que la relació, durant una curta temporada, va anul·lar la il·lusió d’un grup de persones que estimàvem i estimem la ràdio. L’arribada del nou regidor de Cultura, Roc Carulla, va ser una injecció de moral» (Marc Vilardell i Casado, director de Ràdio Balsareny).

Vilardell en aquesta crònica representativa de la nostra Ràdio es complau a recalcar la pluralitat de l’audiència, que es decanta per diferents programes en castellà, i fa una especial menció al programa «Habla conmigo», conduit pel company i mestre Tomàs Merinero. També recalca el gran esforç de la confecció del programa «Rocktime», en castellà, que es passa a tres emissores: Radio Navas (Astúries) i altres a través d’internet.

Ràdio Balsareny, amb un 90% de programació en català, emet programes com «Sense fronteres», amb Josep Vilardell, «La Moixiganga», des del Vallès, amb J. Bruch, i «Pista Matinal», conduït per J. Gudayol.

El veïnat del carrer Àngel Guimerà opta per ser el segon carrer transparent

Segons informació del mateix veïnatge s’ha pogut conèixer que l’Ajuntament de Balsareny ha dut a terme una convocatòria que gira sobre la propera reforma en la pavimentació del carrer Àngel Guimerà.

«Pedaços i més pedaços» és l’estat en què fa molts anys es pot veure a l’actual paviment del ferm enquitranat, amb la consegüent perillositat per als vianants.

Amb la crisi actual, i de retruc les retallades pressupostàries, Ajuntament i veïnat han coincidit que no és possible rehabilitar el ferm amb la mateixa imatge que han tingut els carrers de la Creu i de Sant Domènec. L’acord ha estat de fer una rehabilitació del ferm en les condicions que l’economia permeti.

Igualment, amb unanimitat total, el veïnat consultat sobre la possibilitat que el carrer restés net de cotxes, va apostar a seguir l’experiència del carrer de Sant Domènec.

L’Ajuntament informa sobre el Consell Cívic

Fa uns dies que un annex informatiu ha vingut a completar la informació setmanal dels divendres, a les 12h del migdia, en l’apartat que tots coneixem com a «Bon dia, Balsareny».

Des del 3 d’octubre de 2014, per la megafonia municipal, es complementa la informació escampada per alguns carrers balsarenyencs amb recomanacions sota el lema «Consell Cívic». Balsareny Avui es complau a fer-ne un petit esbós per a tots els nostres lectors de Balsareny.

Consell Cívic

- No embrutem el nostre entorn: Els carrers, places i parcs són espais perquè en gaudeixi tothom i que entre tots hem de cuidar. Cal utilitzar les papereres i contenidors; no llencem papers, brossa, restes de pipes..., al terra. I cal recollir els excrements dels nostres animals per tal de mantenir l’espai net i acurat.

- Tots som veïns: Pensem en nosaltres i en els altres, respectem els senyals que regulen l’edat per jugar a pilota a la plaça i, sobre tot, respectem l’horari de descans veïnal.

- Siguem respectuosos amb l’entorn urbà: Les pintades a parets o al terra són un acte incívic que enlletgeix l’entorn; i netejar-les suposa una despesa per a tothom.

- El poble és de tots: Conviure amb els altres, amb l’entorn, en definitiva ser un bon ciutadà, és cuidar casa nostra, és fer del nostre poble un bon lloc on viure.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia Setembre 2014

Setembre de 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           21,2

Mitjana (min.+màx.)      22,7
Mitjana de mínimes       15,3
Mitjana de màximes      30,1

Mínima                            8,6; dia 26
Màxima                         34,6; dia 1
Mínima més alta           19,4; dia 3
Màxima més baixa         21,7; dia 28

Vent (km/h)

Ventada més alta            60,1; dia 14
Velocitat mitjana               6,3
Recorregut del vent      2.475,2 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.021,9; dia 27
Mínima             1.003,6; dia 17

La pluja (litres)

Dia 5                  7,5

Dia 9                   3,0 

Dia 11              15,0

Dia 14              69,4

Dia 15                 3,9

Dia 22                 8,8

Dia 23              14,0

Dia 28              58,2

Total                179,8

Francesc Camprubí i Jordi Soler

'Perifèria'

OPINIÓ

Amics i amigues:

Amb el suport de Pere Casaldàliga i de l'associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga presentem aquest primer número de la nova revista virtual anual i gratuïta PERIFÈRIA. Cristianisme, postmodernitat, globalització que vol ser un espai per a la reflexió i l'intercanvi d'idees obert als cristians de totes les esglésies i confessions, als qui no tenen cap església, als cristians dissidents i també als qui no són cristians, però simpatitzen amb el cristianisme o hi volen dialogar. 

Pretenem fomentar el debat filosòfic, teològic, polític i cultural en l'horitzó de la renovació del discurs cristià, el context de la societat global i la cultura postmoderna. 

Cada any us oferirem un volum centrat en un tema únic elaborat amb articles i recensions originals o treballs valuosos ja publicats que volem difondre en català, castellà, francès, anglès o d'altres llengües. En la biblioteca del web, prèvia selecció del consell de redacció, situarem els articles i notes que ens vulgueu enviar i que responguin als objectius de la revista.

Voldríem que ens ajudéssiu a fer arribar la revista a tots aquells que considereu que els pot interessar, reenviant-los aquest correu o enviant-nos la seva adreça email. També podeu proporcionar-nos adreces d'entitats, institucions o llocs web que podrien estar interessats a difondre-la. Finalment, si voleu, us podem afegir al llistat de persones o entitats que donen suport al nostre projecte.

Us agraïm la vostra col·laboració.

Cordialment,

Jordi Corominas i Joan Albert Vicens

http://www.revistaperiferia.org/revista.html  

http://www.revistaperiferia.org/  

'Gent de Balsareny'

Entrevista al col·lectiu ‘Gent de Balsareny’

Fa uns mesos que un grup de gent del poble convoca els ciutadans de Balsareny a reunions públiques per tal de debatre i millorar aspectes de la vida local. Sarment ha contactat amb tres portaveus d’aquest col·lectiu —que han insistit molt en el fet que són tan sols portaveus: que no tenen, ni volen, cap lideratge ni protagonisme especial— perquè expliquin als nostres lectors quina és la seva visió dels problemes de Balsareny que es podrien millorar. Ells són, per ordre alfabètic, Jorge Aguilera, Agustí Codina i Albert Neiro. Atès el seu paper de representants d’un col·lectiu, transcriurem les seves paraules col·lectivament, sense atribuir-les a ningú en concret.

En un context on la societat civil ha quedat desemparada enfront de les decisions de les grans corporacions i la consegüent manca de reacció per part de la casta política que governa, no només a Balsareny, sinó a tot el país, deixant-nos a la ciutadania al marge de les decisions que conformen el nostre dia a dia, vam decidir que era hora d’organitzar-nos per tal de fer l’exercici democràtic de tornar al poble allò que és del poble.

Per votació popular, el nostre col·lectiu porta per nom Gent de Balsareny: volem donar les gràcies a tots els que, opinant, ens heu ajudat a decidir-ho. Funcionem de manera assembleària, amb un moderador, un secretari i un tresorer que canvien per torn rotatori. Les reunions són públiques, convocades amb cartells que indiquen dia, hora, lloc i temes a tractar. Som un moviment inclusiu, obert a persones de totes les edats i maneres de pensar: tothom, independentment del seu tarannà polític, pot assistir a les assemblees amb veu i vot; l’únic criteri és que siguin de Balsareny o hi tinguin relació professional, familiar o de qualsevol mena. L’assistència mitjana a les primeres reunions ha estat d’uns 20 persones, des de 18 a 70 anys. Tenim una voluntat de transparència total: tenim publicats els nostres estatuts i les actes de les reunions, en català i en castellà, al nostre grup de Facebook (busqueu: Gent de Balsareny) perquè tothom els pugui conèixer de primera mà.

Pensem que a Balsareny la població està molt segmentada: voldríem superar les etiquetes, perquè tothom qui vulgui pugui treballar pel poble de manera oberta i independent. Un objectiu important és millorar la comunicació entre les persones del poble. No hi ha espais on reunir-se per compartir idees, iniciatives i informacions. Sabem que això ve de lluny: volem crear un espai on totes les persones de Balsareny tinguin veu i vot a l’hora de decidir quin futur volem construir  al nostre poble, que ens pertany a tota la gent de Balsareny, no pas a una minoria privilegiada. Volem que tothom pugui recuperar la il·lusió d’implicar-se en temes culturals, socials i polítics. Ara mateix estem recollint firmes perquè l’Ajuntament no prengui decisions arbitràries, com la de no cedir locals a entitats del poble que no estiguin registrades formalment; de moment, en portem unes dues-centes.

Volem potenciar una obertura democràtica, que considerem més que necessària en els temps que corren. Hi ha un fort personalisme a l’equip de govern que ha governat durant molts anys l’Ajuntament, i això és un problema. Considerem que són totes les persones del poble, les que l’han de governar. Un mitja per aconseguir això (diem un mitjà, no pas una finalitat) pot ser presentar candidatura a les eleccions municipals, amb l’objectiu de retornar el poder a la gent de Balsareny. La nostra intenció és descentralitzar el poder, que ara es troba concentrat en molt poques mans, per tal d’incloure la majoria de persones que, ara per ara, ens en sentim excloses. A l’hora de prendre decisions, tothom és igual i totes les idees valen.

La veu de qualsevol ciutadà hauria de tenir el mateix pes que la d’un regidor, i els regidors les haurien d’escoltar. Falta comunicació entre l’Ajuntament i el poble. Això es veu molt clar en els plens, on el públic assistent no té dret a parlar ni a preguntar: una manera de fer que ens recorda la dels polítics que parlen al poble a través d’una pantalla de plasma.

La representació democràtica, tal com s’exerceix, no acaba de funcionar —i amb la nova llei d’alcaldes (LRSAL) serà encara pitjor. Nosaltres advoquem per una democràcia real, directa, fomentada en la participació popular mitjançant urnes i votacions. En una ciutat gran, el sistema assembleari és més complex, però en un poble és molt més senzill. Volem donar a tothom l’oportunitat de parlar: és un exercici positiu i necessari.

D’alguna manera, ens sentim identificats amb tots els moviments que, arran de la protesta dels indignats (15M), han anat sorgint de la base del poble: això demostra que les coses es poden fer diferent, i que hi ha ganes d’empènyer per fer-ho possible. Les solucions als problemes les hem de decidir entre tots. I aquesta no és una utopia gaire llunyana: tant a Navàs com a altres poblacions, els pressupostos i altres decisions municipals importants es prenen a partir de la consulta directa a l’opinió pública. Les decisions que adoptem entre tots podran ser més o menys encertades; però sempre seran més justes i legítimes que les que es prenen entre uns pocs.

https://www.facebook.com/groups/1551988535021532/ 

Entrevista: R. Carreté
La fotografia és de l'arxiu del CCB i no té relació amb el col·lectiu entrevistat.

Els Pastorets ja escalfen les calderes

A l’assemblea celebrada el passat dia 21 de setembre, l’associació Els Pastorets de Balsareny va aprovar els comptes de la temporada anterior, amb un dèficit de 92,61 euros, aplicable al romanent d’exercicis anteriors. També es va escollir la nova junta directiva, amb Mercè Farràs com a presidenta; Joan Bajona, president d’honor; Josep Estruch, vicepresident; Ramon Carreté, secretari; Violeta Estivill, tresorera; Esteve Díaz, vicetresorer; i els vocals Xavier Bruch, Mireia Carreté, Vladimir Díaz, Concepció Fígols, Jordi Garcia, Ferran Morral, Anna Obradors, Arnald Viu i Isidre Viu.

Sota la direcció de Xavier Bruch i Mireia Carreté, i amb Josep Estruch i Isidre Viu també a l’equip directiu, els Pastorets han començat els assaigs per a la temporada 2014-15, amb la gent habitual i també amb noves incorporacions, sempre benvingudes.

Les representacions tindran lloc els dies 25 i 28 de desembre de 2014 i 4 i 11 de gener de 2015. Abans, com ja és costum, l’assaig general del dia 14 de desembre serà obert al públic per recaptar fons per a la Marató de TV3.

Una novetat important és que aquest any l’entitat s’ha dotat d’un Grup Dansaire propi, subdividit en nivells d’edats, que a part de ballar les danses de Pastorets ja ha fet, des de la passada Festa Major, algunes actuacions públiques a Balsareny. El grup és diirigit per Alba Fontanet.

D’altra banda, en la línia de renovar progressivament  l’escenografia, el pintor manresà Jaume Mayolas, seguint un disseny original d’Esteve Pujals, està preparant un decorat nou per a l’escena de la casa de Getsè. Altres canvis menors afecten la distribució de l’espai escènic i el guió musical de l’obra.

L’associació posarà en funcionament un sistema de venda d’entrades a través d’Internet. S’hi podrà accedir des del web de l’entitat: www.pastoretsbalsareny.cat i també directament a l’adreça: www.balsareny.fila12.cat . De cara al públic, es podran adquirir entrades de forma anticipada a l’establiment balsarenyenc ‘Dolç Capritxet’, plaça Ricard Viñas 11, en horari comercial. Els preus són els mateixos de l’any passat: entrada general, 8 euros; 7 euros per a jubilats i grups de 20 persones o més, i 4 euros per als menors de 12 anys.

Els Pastorets de Balsareny

Fotos: J.Sarri

L'Esbart Bastoners de Balsareny (i 3)

DE MEMÒRIA (40)

La principal activitat de l’Esbart dansaire era, evidentment, de preparar —mitjançant assajos feixucs, per no dir avorrits— els balls tradicionals del repertori extens del nostre folklore i executar-los de manera adient en recitals i ballades, per a transmetre’n la bellesa al públic assistent. Cal tenir present que els components del grup eren gent jove i inquieta, amb més ganes de fer barrila que no pas de passar hores i hores de molts vespres d’entre setmana repetint ELS passos i compassos que el mestre de dansa els anava ensenyant i corregint. I encara més els components de la secció infantil, aviat cansats de la monotonia dels assajos.

Però no tot eren ballets, a l’Esbart. La freqüentació dels assajos va anar creant cercles de companyonia i d’amistat entre els nois i noies. Com una pinya. Tinguem present, com ja he dit més d’una vegada, que el control social que exercia el règim franquista en aquells anys cinquanta del segle vint era molt estricte, ferri. Les associacions que no estaven sota la influència directa de la Falange o del «Frente de Juventudes» (o de l’Església catòlica, aleshores molt lligada al règim en les seves altes esferes), o no existien o eren vigilades de prop. Per tant, les relacions socials entre joves d’ambdós sexes eren difícils i escasses. L’Esbart, en canvi, les facilitava. No solament en el sentit estricte dels assajos i ballades, sinó també en sortides festives amb parents i amics. En recordo una a la font de Cererols.

Aquesta font, del poble de Cornet, era molt concorreguda en aquell temps. Les fontades hi eren freqüents a redós d’un roure majestuós que no sé si el llamp i els homes han respectat fins avui. La de l’Esbart va ser molt concorreguda. Hi vam arribar, suposo, drets a la caixa del camió del Merenci, com es feia aleshores. Mentre es coïa l’arròs amb conill, crec recordar, es van fer jocs d’habilitat física (corregudes, salts de llargada i d’alçada, estirar la corda...) sobretot entre els nois. Les noies s’ho miraven i xerraven entre elles. Una curiositat que recordo i que em va cridar l’atenció va ser que el Xavier Rojas (que se’m perdoni si m’equivoco), en matar un conill d’una clatellada, ho va fer tan bé que quan li van treure la pell el cap estava separat del cos. Es va menjar, es va jugar i es va riure en plena llibertat i sense por. Així l’Esbart també feia poble.

Un altre fet, aquest ben trist, va sacsejar la vida de l’Esbart durant una temporada. Va ser en ocasió de la malaltia i mort d’un dels seus dansaires, l’Ernest Ribera, de cal Lluquet, fill del mestre Ribera, que tocava el piano en els assajos. No solament va sacsejar la vida de l’Esbart sinó  també la de tot el poble; fet que va mostrar el grau de compenetració entre poble i entitat. Aleshores, Balsareny era un poble de veïns de tota la vida que es coneixien de sempre, s’apreciaven o s’odiaven, tant se val, però vivien junts tot el que passava dins del seu clos (la crisi de les fàbriques, sobretot la del Molí, va obligar-ne molts a deixar el poble). I en determinats moments, quan calia, aquests veïns s’ajudaven sense mirar antecedents. Com va passar amb l’Ernest Ribera.

Aquest jove va emmalaltir d’una malaltia fins aleshores desconeguda al poble i de molta gravetat. Internat al Casal, els metges van donar moltes voltes al mal de l’Ernest, fins arribar a la conclusió que era incurable. Tanmateix, com que mentre hi ha vida hi ha esperança, va ser tractat amb tots els mitjans possibles de l’època. Resulta que al noi, segons el dir de la gent, la sang se li feia aigua. Simplement, tenia el que avui coneixem com a leucèmia, dissortadament més estesa que abans, segons sembla. I com que la sang se li feia aigua, calia anar-li donant sang, o sigui fer transfusions.

Tothom s’hi va bolcar, especialment els donants del seu grup sanguini i els del grup popularment dit universal. A estones semblava que l’Ernest millorava, a estones, no. Però el moviment de solidaritat que va suscitar aquesta malaltia en un noi tan jove  va somoure no solament els seus companys i companyes de l’Esbart, sinó tot el poble, d’una manera impressionant. Jo aleshores era un nen de deu o onze anys, però la magnitud de l’esdeveniment em va marcar tant que el recordo amb molta precisió. Al capdavall, l’Ernest Ribera va morir i el va plorar tothom. L’Esbart Bastoners de Balsareny va perdre un seu component. El seu pare, el mestre Ribera, enfonsat per sempre més, va deixar de tocar el piano als assajos. El va substituir el pianista Mestres, de la Rabeia, que també dirigiria posteriorment algunes caramelles. Però ja res no va ser mai més ben bé igual.

No pas com a conseqüència d’això que acabo de dir, sinó per desgast de directius i de dansaires, per raons que no fan el cas, l’Esbart va anar llanguint fins a desaparèixer. Els de la secció infantil ho vam sentir molt. Crèiem que si se’ns hagués fet més atenció, nosaltres, que estàvem en plena creixença, ben aviat hauríem pogut reemplaçar els grans. Però el fet és que l’Esbart és avui un record boirós en la memòria col·lectiva,  en la dels pocs i poques dansaires que encara sobreviuen i en el d’aquells infants que érem, com el qui això recorda.

Jordi Planes

Foto: Arxiu. L’Esbart Bastoners de Balsareny el 1951: l’Ernest Ribera és el segon per l’esquerra, al costat d’en Josep Riera Pladevall.

Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Comunicat de les entitats promotores

del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

en suport al 9N

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir manifesta el seu ple suport a la convocatòria que el President de la Generalitat adreça a tot el poble català per a manifestar a les urnes el desig de la ciutadania sobre el futur polític i institucional del nostre país.

Fonamentada en la Llei de Consultes no referendàries del Parlament de Catalunya, aquesta convocatòria a les urnes és un element previ i clarificador per a treballar políticament el nostre futur nacional.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir encoratja a tota la ciutadania a defensar el poder expressar la seva opinió mitjançant el dret a vot, sigui quin sigui el sentit del seu vot, com un acte de responsabilitat cívica envers Catalunya.

Urgim el manteniment de la unitat de tots els partits polítics que defensen aquest Dret a Decidir, al llarg de tot el procés fins a assolir-ne la seva realització.

Els membres d’aquest Pacte Nacional manifestem també la unitat necessària per a expressar i correspondre a la voluntat majoritàriament demostrada del nostre poble.

Barcelona, 2 d’octubre de 2014.

El CCB s'hi va adherir el juny de 2013.