Caminada per la Marató

  
Després de l’aturada de l’any passat, obligada per la covid, el dia 19 de desembre el CEB va tornar a organitzar la caminada per la Marató de TV3, aquest any per la salut mental. Ens va fer un molt bon dia, amb un èxit de participants: 70 persones —mai no havíem sigut tanta gent en aquesta caminada.
 
El recorregut va ser molt bonic. Vàrem sortir de la plaça de la Mel en direcció al carrer del Castell i fins a la bassa, per anar a buscar el camí de la Via en direcció a Navàs. Al trencant de Sant Esteve vam agafar un corriol fins al lloc on anys enrere hi havia hagut les escombraries de Balsareny, que actualment serveix per fer un circuit de motocròs: va ésser un tros preciós per la gebrada que hi vàrem trobar. Vam seguir una pista per buscar un altre corriol que ens va portar a la Colònia Soldevila. D’allà vàrem continuar pel costat del riu en direcció a la Rabeia, des d’on vam anar a buscar la resclosa dels Manresans. Continuant fins a l’aqüeducte de Santa Maria i pujant pel Repeu, finalment vam arribar a la plaça de l’Església per tornar a la plaça de la Mel, on ens esperava un petit refrigeri de beguda i coca amb xocolata. Vàrem caminar 2 hores i l’aportació dels caminants a benefici de la Marató també va ser molt generosa: 411 euros. En nom del CEB, moltes gràcies a tots els que hi van participar.
 
Text i fotos: Alfred Selgas

Magnífic Concert de Sant Esteve

 

Després que l’any passat es va suspendre per la covid, enguany va tornar a Balsareny el tradicional concert de Sant Esteve a la sala gran del Sindicat, en la seva 53ena edició (seria la número 54 si no hagués estat per la pandèmia). Tanmateix només hi va participar la nostra coral, la Coral Sant Esteve, donat que, per primera vegada, després de 52 anys seguits, la Polifònica de Puig-reig no podia assistir-hi degut al fet que diversos components havien donat positiu al coronavirus. Això va fer que la sala no es pogués omplir, ja que hi venia habitualment molta gent de Puig-reig.

De tota manera hi hagué més de mitja entrada, unes 150 persones, tenint en compte que era millor no saturar la sala en uns dies en què el nombre de contagis estava arribant molt amunt i les restriccions havien tornat a augmentar. Cal dir que, a un costat de la sala, hi havia plantats els dos gegantons del poble, els de Mn. Joan i la filadora. Continueu llegint i veureu el perquè.

Es va trobar a faltar la coral veïna, però això no va desmerèixer el magnífic concert que ens va oferir la coral local, que es troba en molt bon moment, amb  noves incorporacions de joves veus i amb músics instrumentals. Van haver de fer canvis sobtats, afegint més peces de les que haurien interpretat si hi hagués hagut la Polifònica, perquè sinó el concert hauria estat molt curt; en canvi, va durar una hora ben llarga.

Va presentar l’espectacle el president de la coral, Josep Creus, el qual va mostrar la satisfacció de l'entitat per poder reprendre aquest concert tradicional dos anys després, i lamentant no poder comptar amb els amics de Puig-reig, que van estar molt presents durant l’acte i als quals el públic va retre una gran ovació. En aquest sentit es va referir al fet que la Coral Sant Esteve porta ja 58 anys cantant des de la seva formació, i que, d’aquí a dos anys, o sigui, el 2023, pensen celebrar de la millor manera els seus 60 anys d’existència.

El president també va fer memòria dels exmembres de la coral que ens han deixat els darrers anys: a més de mossèn Joan Bajona, Rita Codina, Lluís Viu, Joan Rabeya, Francesc Maya i, darrerament, Teresa Corominas, fundadora de la coral igual com la Rita; a part d’una referència especial al que va ser director tants anys de la Polifònica, Ramon Noguera. En Josep Creus també va anunciar que, a partir d’ara, aquest acte s’anomenarà “Concert de Sant Esteve-Memorial Joan Bajona i Ramon Noguera”.

Per acabar la presentació, el president va dir que en aquell moment hauríem de guardar un minut de silenci en memòria de Mn. Joan (el darrer concert, fa dos anys, encara era entre nosaltres), però que ho faríem amb música, com no podia ser d’una altra manera. Així, es va interpretar una peça instrumental (un duet de violí i piano) que portava per títol A Song for a Secret Garden, però d’una forma molt emotiva i impactant, ja que, mentre sonava la música, un focus enfocava el gegantó que representa mossèn Joan. La interpretació, que feia posar la pell de gallina, va rebre uns forts aplaudiments. Per al mossèn Joan, allà on siguis!

Una dels membres de la coral, la Laura Magem, va presentar el repertori, en dues parts. La Laura també va presentar els músics instrumentals que els acompanyaven, que eren Sergi Renom al violí primer; Àuria Iglesias, al violí segon; Júlia Ferrer a la viola; Pere Requena al violoncel i Oriol Mas a la bateria. Als teclats, i com a director de la Coral, Marc Comabella, autèntic motor del grup.

En la primera part, la Coral Sant Esteve va començar amb el conegut Joia en el món de Händel, seguit d’un bloc de cançons catalanes: Cançó de Nadal, del compositor Antoni Tolmos, interpretat per les veus més joves de la coral; i després, tres populars catalanes amb arranjaments d’Albert Guinovart: El petit vailet, El dimoni escuat i El noi de la mare. Tot seguit, un recull del recopilatori Nadal, Llum i Misteri del mestre Francesc Vila, de Castellbell i el Vilar, amb fragments de les peces: Nadal ha vingut; Dorm, infant, dorm; Neu vermella i L’oblit.

La segona part va comptar amb un bloc d’obres nord-americanes: el tema We wish you a jazzy Christmas, interpretat exclusivament pel quartet de cordes; Dins d’una cova, de W. J. Kirkpatrick; i Allà en un pessebre , de James E. Spilman, que va ser la darrera cançó dirigida per Mn. Joan Bajona, ara fa dos anys (una cançó que normalment dirigia els darrers anys, amb les dues corals en conjunt, Polifònica i Sant Esteve). A continuació es va interpretar White Christmas d’Irving Berlin i l’espiritual negre Oh Happy Day! d’Edwin Hawkins; aquesta darrera va ser molt ovacionada, en honor a tota la coral i, en especial, a la jove solista Laia Carulla, que va agradar molt.

Va tancar el concert la tradicional Santa Nit, en la qual va participar també el públic. Els forts aplaudiments finals van fer que els músics i cantaires es tornessin a posar al seu lloc per repetir l’Oh happy day! Finalment es van lliurar uns rams de la flor de Nadal als músics instrumentals i al director, Marc Comabella.

 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova

Cantada de Nadales

El 22 de desembre, darrer dia d'escola abans de les vacances, l'alumnat de l'Institut Escola Guillem de Balsareny va omplir de Nadal i alegria els carrers i places del nostre poble.
 
Des de les 9.40 del matí fins a quarts de dotze, tots cursos de l'Institut Escola es van repartir per diferents indrets del poble com ara: l'Era del Mas Martí, la plaça de l'Ajuntament, el carrer de la Creu, la plaça Ricard Viñas Coma, la plaça Onze de Setembre, la plaça de la Torrada del carrer Travessera, la carretera de Manresa, la carretera de Moià i el carrer del Trull, des d'on ens van interpretar un assortit de cançons tradicionals nadalenques que havien treballat.
 
Els alumnes d'educació infantil, van cantar El dimoni pelut; els de primer curs, El caganer i Los peces en el río; els de segon curs, El petit vailet i Arre, borriquito; els de tercer, El pobre alegre i Aguinaldos de Archena; els de quart van cantar L’àngel i els pastors i Canta, ríe i baila; els alumnes de cinquè, Allà en un pessebre i Campana sobre campana; sisè va interpretar El trineu i Villa and Zico; i els alumnes de primer d'ESO, El petit ukelele, El rabadà i La Marimorena.
 
A mida que anaven acabant les seves cançons, els diferents cursos es reuniren a la plaça de la Mel, dins les zones senyalitzades i perimetrades, respectant les distàncies entre els cursos i entre el públic assistent.
 
Tots junts van cantar El Nadal no té impossibles, una optimista cançó molt escaient en els temps actuals; en els quals és d'agrair poder escoltar els nostres infants i joves, amb les seves cançons i la seva alegria, que ens omplen a tots d'amor i esperança.
 
Felicitats a tot l'alumnat, al claustre de l'Institut Escola i a tots els col·laboradors: gràcies al seu treball, n'hem pogut gaudir un any més.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova

Nou projecte : Equipem l’hospital regional de l’Araguaia

COMISSIÓ CASALDÀLIGA
 

La Fundació Pere Casaldàliga i l’Associació Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga acaben de signar un conveni amb el Consorci Intermunicipal de Salut de l’Araguaia (CISA), que permetrà muntar un laboratori d’anàlisis clíniques a l’Hospital Regional de l’Araguaia. El centre és responsable d'atendre una àrea equivalent a tot Catalunya, on viuen 20 mil persones, entre elles, els Pobles Karajá i Tapirapé, i no comptava fins ara amb la possibilitat de fer proves analítiques.
 
El conveni, finançat gràcies al recolzament del Fons Català de Cooperació, farà possible que es puguin fer diferents tipus de tests al mateix hospital, de manera que ja no caldrà enviar les mostres a la capital de l’estat, Cuiabá, a 1.200 km de São Félix do Araguaia, o dependre d’altres centres, amb la consegüent demora i cost. 

El nou laboratori és més fonamental encara en aquest moment de pandèmia, ja que el Brasil ha ultrapassat la dramàtica xifra de 600.000 persones mortes per la covid-19, essent el segon país del món amb més defuncions per covid, superat només pels Estats Units.
 
La pandèmia ha deixat un Brasil molt afectat: no només aquells a qui ha tocat viure de prop alguna mort, sinó una societat que ha vist com el seu president minimitzava contínuament els efectes de la covid-19 mentre patia la falta de llits a les UCI, la manca de professionals de la salut, el patiment de familiars i amics i, en molts casos, la mort d’éssers estimats.
 
A l’Araguaia és fonamental invertir en mètodes de diagnòstic que permetin detectar el virus de la covid el més aviat possible i evitar així els contagis. De fet, a la regió, que té la mida de tot Portugal, hi ha un problema estructural: 10 places d’UCI són les úniques disponibles per atendre les 150 mil persones que hi viuen. A més, amb el pèssim estat de les carreteres, arribar fins a l'hospital més gran significa fer 6 o 8 hores en cotxe, o dins d’una ambulància. Per això és fonamental invertir en mètodes de diagnòstic que permetin detectar virus com el de la covid  al més aviat possible. En aquest context, el nou laboratori d’anàlisis clíniques permetrà agilitzar els diagnòstics de covid i ajudarà a disminuir els contagis.
 
Text i fotos: Fundació Pere Casaldàliga