per Isidre Prat Obradors
 |
| El desglaç dels pols, aspecte del canvi climàtic |
Què és el canvi
climàtic?
El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens de la
naturalesa que s’estan donant ja ara i que poden augmentar significativament en
el futur, i que són conseqüència de l’escalfament global del planeta, a causa sobretot
de l’acció humana.
Un dels principals motius d’aquest canvi és la
crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), que ja ha
modificat la composició de l’atmosfera i ha fet pujar la temperatura mitjana
global. Aquesta ha augmentat gairebé 1 ºC entre 1880 i 2018 i caldria que no
pugés més d’ 1,5 ºC, encara que sembli poc, per no arribar a situacions
catastròfiques a la Terra. Es creu que a aquesta xifra s’hi podria arribar en
poc més de 12 anys, cosa que només es podria evitar deixant de fer servir ara
mateix els combustibles fòssils i canviar tota la manera de produir i consumir.
Cosa que no es farà.
Molts científics afirmen que, en bona part, el mal
ja està fet i que hem de prendre les mesures adequades, a tots els països, per
tal que en el futur no sigui molt pitjor. Curiosament, aquests darrers dies, l’ONU
ha dit que la quarantena pel coronavirus millora la qualitat de l’aire, però no
substitueix l’acció climàtica i es tem que, després de l’emergència, hi torni a
haver una pujada forta de contaminants.
 |
| Emissions de gasos a fàbriques, centrals..., que cal aturar |
Els ODS
El 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt
d’objectius com a nou sistema de desenvolupament sostenible. Cada objectiu
s’hauria d’assolir de cara a l’any 2030, posant-hi part tant les
administracions com la societat civil. Aquests objectius o ODS (objectius de
desenvolupament sostenible) són 17. Ja fa temps que són de domini públic i, en
alguns sectors, ja s’hi està treballant, però encara és insuficient. Com a exemples,
el número 1 és la fi de la pobresa; el 3 és salut i benestar; el 6 és l’aigua
neta i el sanejament; el 7 és l’energia assequible i no contaminant; el 12 és
la producció i el consum responsables; el 13 és l’acció pel clima i el 14 és la
vida submarina: per exemple, pensem que el mar està ple de plàstics, que ja han
alterat molt l’ecosistema, fins al punt que les tortugues marines confonen les
meduses amb els plàstics i se’ls mengen!
 |
| Les tortugues marines davant el canvi climàtic |
L’Efecte
hivernacle
Parlar del canvi climàtic, com molts sabreu, és
associar-lo de seguida a l’anomenat Efecte hivernacle.
La Terra està envoltada per una capa de gasos que
deixa passar els rajos de sol, de forma que arriben a la superfície i
l’escalfen. Aquesta calor s’expulsa de nou a l’atmosfera i s’escaparia tota cap
a l’espai, si no fos perquè la capa de gasos en reté una part, funció anomenada
Efecte hivernacle. Encara que a molts us soni estrany, aquest fenomen és
necessari. En principi, sense l’Efecte hivernacle, la temperatura de la Terra
seria d’una mitjana de 18 ºC sota zero!; això faria impossible la vida.
Gràcies als gasos d’Efecte hivernacle, la
temperatura mitjana al planeta, en canvi, és de 15 ºC, cosa que fa possible la
gran biodiversitat i la gran complexitat de cultures que hi ha.
El que passa és que, quan sentim que hem de lluitar
“contra l’Efecte hivernacle”, volem dir en realitat que no sigui més alt del
compte, que és el que està passant. El funcionament de la civilització
industrial ha llançat a l’atmosfera una enorme quantitat de gasos en molt poc
temps, que fan que l’Efecte hivernacle sigui excessiu, i que la temperatura
mitjana ja no sigui la que hem dit abans, sinó que va pujant, perquè es reté
més calor a la superfície terrestre.
Quins són els
gasos d’Efecte hivernacle?
Els GEH són bàsicament 4: el CO2, el N2O (un òxid de nitrogen), el
metà i els HFC.
El gas del qual més sentim a parlar és el CO2,
que està pujant en gran quantitat a causa de les energies fòssils, que fem
servir en els mitjans de transport, centrals tèrmiques o processos industrials.
Una part del CO2 hi ha de ser, ja que és el que traiem respirant els
animals i que després agafen les plantes per fer la fotosíntesi. Però és clar,
estem parlant de dosis massa altes. Tanmateix, el CO2 no és el gas
que més reté la radiació.
El N2O, un òxid de nitrogen, l’expulsa
sobretot la indústria química i els fertilitzants de l’agricultura i la
ramaderia industrials; no és el més abundant, però ha anat en augment els
darrers anys, i escalfa uns 300 cops més que el CO2.
El metà és un altre gas, que també va a parar a
l’atmosfera, per diferents vies: algunes són naturals, com les reaccions del
metabolisme (fermentacions) de bacteris que viuen sobretot a llocs humits, com
aiguamolls; i altres són antropogèniques (provocades per l’acció humana), com
és en els abocadors, obtenció d’energies, crema de biomassa, tractament de
deixalles i, una part molt important, en la ramaderia, pels pets de vaques i
ovelles, que és força important. No és broma, penseu que al món ara mateix hi
ha més de dos mil cinc-cents milions de vaques i ovelles! El metà escalfa unes
20 vegades més que el CO2. Un detall: a l’atmosfera primitiva, fa
milions d’anys, hi havia 1000 vegades més de metà que en l’actual; llavors
encara no hi havia oxigen i no hi va ser fins que van aparèixer els primers éssers
fotosintètics.
Per últim, els hidrofluorocarburs (HFC) són
compostos que es troben als aerosols, en aparells d’aire condicionat, en la
fabricació de neveres, etc. Són substàncies que progressivament han anat en
augment i retenen la radiació unes 10.000 vegades més que el CO2, a
part que ja fa anys es va veure que eren responsables que la capa d’ozó
s’hagués escapçat, tot i que sembla que darrerament s’ha recuperat força.
 |
| La desertització, un aspecte del canvi climàtic |
Quins canvis
provoquen a la natura l’augment de l’Efecte hivernacle?
L’augment de l’Efecte hivernacle produeix canvis
enormes i perjudicials a la naturalesa. Quins?
Per exemple, l’increment d’incendis i la desertització
de molts territoris; situacions extremes del temps (onades de fred i calor,
períodes llargs de sequera, augment de ciclons i huracans...); la pèrdua de
biodiversitat; la pujada del nivell del
mar i les seves repercussions; l’augment de la desigualtat entre les persones
(no afecta igual a rics que a pobres, les migracions...) i també afecta la
salut de tots: l’OMS adverteix de la reaparició de malalties i aparició d’altres
de noves, moltes a través de l’aigua o els aliments; a més, com que
l’escalfament també trasbalsa la floració de les plantes, el pol·len va en
augment i, per tant, les al·lèrgies.
Com a curiositats, el canvi climàtic fa que moltes
plantes floreixin abans que neixin els seus insectes pol·linitzadors i que
molts pollets surtin dels ous abans que neixin les larves que s’han de menjar,
entre altres anomalies.
Què podem fer
per lluitar contra el canvi climàtic?
Hem de col·laborar per assolir aquells 17 objectius
(els podeu trobar tots a Internet): mirant de reduir urgentment les emissions
de gasos, reduint molt la generació de residus, menjant aliments de proximitat,
fent un consum responsable, no malbaratant tanta energia i aigua...
En aquests moments, precisament no podem fer gaires
coses, fins que acabi el confinament. Però després, recordeu-ho: utilitzeu més
el transport públic, aneu més a peu o amb bicicleta, no llenceu plàstics als
llacs i al mar, respecteu el nostre entorn en general i moltes més accions.
Actualment, dins dels canvis tecnològics que poden
ajudar a minvar el canvi climàtic, han aparegut els cotxes elèctrics. Poden ser
una de les solucions o no: només contribuiran a baixar les emissions de CO2
si les bateries es recarreguen a partir d’energies renovables; a part que aquestes
emissions mai no seran nul·les perquè la producció de bateries també en genera.
Isidre Prat Obradors
