Salvador Comelles visita l'escola

ESCOLA GUILLEM DE BALSARENY

Som els alumnes de 3r de l'Escola Guillem de Balsareny i el passat dia 27 de febrer vàrem rebre la visita de l'escriptor Salvador Comelles. Durant uns dies vàrem llegir el seu llibre El dimoni sense feina.

Aquest llibre explica la història d'un dimoni que està tip que li donin garrotades i decideix deixar la feina que tenia, com a titella d'un guinyol. Comença a buscar feina en un pessebre, en el conte de la Caputxeta i, per últim, en una colla de diables d'un correfoc.

Quan el Salvador va arribar, el vam rebre 4 dimonis que van fer-li de guies durant tota l’estona que va durar la visita. Seguidament, la resta de dimonis li va fer un passadís amb les forques enlairades fins a arribar a la sala d’actes. Un cop arribat al lloc de l'entrevista, uns quants companys li van fer unes preguntes que havíem preparat entre tots, per tal de conèixer una mica més l'ofici d’escriptor. Ell ens va recomanar 3 coses: llegir molt, paciència, i revisar tot allò que s'escriu. Més endavant, el Salvador es va emportar una sorpresa quan els alumnes de 3r A li van llegir un possible capítol més per al seu conte. En aquest capítol que ens vam inventar, el dimoni sense feina va arribar a Balsareny a treballar, com a diable, a la colla Peta-Fluix i es va colar en els diferents actes de la Festa dels Traginers. En el correfoc infantil es va fer amic del mussol Oriol i de molts nens del poble; del Rebost, en va sortir una mica tip i fent esses... Li va agradar tant la nostra festa que va decidir quedar-se a viure al castell, juntament amb el fantasma del castell. Després, els alumnes de 3r B van obsequiar el Salvador amb el ball de dimonis que havien preparat.

El Salvador Comelles ens va dir que era la primera vegada que, quan visitava una escola, s'hi trobava tants dimonis. Ens ho va agrair llegint-nos uns poemes i unes endevinalles escrites per ell, i ens va fer una dedicatòria personalitzada al llibre de cadascú. Per finalitzar, ens va demanar poder fer-se una fotografia amb tots els dimonis per tal de poder-la tenir de record.

Va ser un matí molt agradable i divertit. Vam estar molt contents de poder conèixer, en persona, l'escriptor del llibre que vam llegir durant uns dies i que ens va fer passar-ho molt bé. També ens va agradar molt poder imaginar com aquest dimoni entrava al nostre poble i a la festa dels Traginers i preparar el ball de dimonis per sorprendre l’escriptor. I, per un dia, TOTS VAM PODER SER DIMONIS.

Text i fotos: Alumnes de 3r de l'Escola Guillem de Balsareny

Penya Barcelonista

Botifarrada de la Penya Barcelonista

El diumenge 22 de març de 2015 es va celebrar una botifarrada popular al local de la Penya Barcelonista de Balsareny, ubicat al Centre Instructiu i Recreatiu (Casino), per a socis i simpatitzants, amb el lema “Fem poble, fem pinya”.

Aquest acte es va organitzar per combinar festa i partit clàssic, Barça-Reial Madrid, i va resultar un èxit, tant d’assistència com d’organització.

Pel que fa als cuiners i cuineres, un deu en cuina, rapidesa i simpatia; i pel que fa a la companyia, molt agradable, entre veïns del poble i algun forà encuriosit per l’esdeveniment.

Com que finalment el partit va culminar amb el triomf del Barça, tots vam gaudir d’una nit de diumenge com poques, entre emocions, crits i càntics.

Fins a la propera, que esperem que sigui aviat. Una salutació a tots els socis i veïns que ens hi vau acompanyar.

Penya Barcelonista de Balsareny

Fotos: M. Andreu

Editorial

EDITORIAL

Rabeya no es presenta

Aquest mes ha sortit als mitjans la notícia que Jaume Rabeya no es presentarà a les properes eleccions municipals el mes de maig vinent. Rabeya es retirarà de la política amb un rècord difícil de superar: és l’alcalde amb més anys en el càrrec en tota la història de Balsareny. En efecte, al llarg dels segles XIX i XX, no hi ha hagut cap alcalde que superi les seves xifres: 28 anys a l’alcaldia, més 4 de regidor a l’oposició. Ha portat la vara durant set dels nou mandats democràtics des de 1979. En total, 32 anys a l’Ajuntament, la meitat de la seva vida —ara en té 64.

Rabeya ha explicat que ara el que desitja és donar prioritat a «casa meva, la família i la salut». I poder-se dedicar a les feines de pagès, a l’ADF de Balsareny, de la qual forma part des de 1982, i a la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, de la qual és president.

En el moment de tancar aquesta edició no se sabia encara qui serà el cap de llista de CiU a Balsareny. Ja n’informarem el mes que ve, esperem. Mentrestant, creiem de justícia acomiadar Jaume Rabeya, que ha governat el nostre poble al llarg de 28 anys, d’acord amb el mandat que li han donat els electors. Nosaltres, al llarg d’aquests anys hem comentat la seva labor al front del consistori destacant les coses que pensàvem que feia bé i criticant les que ens semblava que podia haver fet millor. Sempre des del respecte que, com a persona i com a càrrec electe, ens mereixia, i també des de l’exercici del nostre dret ciutadà a opinar, que hem exercit lliurement i que ell ha entès. Salut per molts anys, Jaume.

Tots som Cañellas

Balsareny ha demostrat una vegada més que sap moure’s per una causa que s’ho val. Aquest mes, el poble s’ha vist sobtat per la notícia que s’havia obert un expedient al metge Josep Cañellas, que li podria suposar una sanció d’inhabilitació. La gent es va mobilitzar espontàniament a través de les xarxes socials, i va sortir a protestar i donar suport al metge la tarda en què personal de l’ICS venia a prendre declaració a testimonis —funcionaris públics que haurien estat atesos a les instal·lacions del CAP. El poble va tornar a sortir al carrer l’endemà, arran d’una entrevista que 8TV va venir a fer al metge expedientat; molta gent, pacients seus o no, li va manifestar públicament el seu recolzament. Després es va organitzar una recollida de signatures per demanar al Departament de Salut que es deturi l’expedient. 

 No es tracta d’un cas únic, ja que a la Catalunya central hi ha altres facultatius en situació semblant. El sindicat Metges de Catalunya ha parlat de «cacera de bruixes» i de «represàlies» contra metges reticents a aplicar mesures d’ajustos econòmics que podien perjudicar l’atenció que els pacients necessiten. Cañellas és un defensor apassionat del model de sanitat pública, i sembla molt injust que se l’acusi precisament de fer «consultes privades» al CAP, en uns termes que semblen suggerir que se n’hauria lucrat, quan la realitat és ben bé al contrari.

La gent de Balsareny s’ha abocat a defensar Josep Cañellas, destacant que no vol perdre la qualitat del funcionament del CAP Balsareny, dels seus metges i sanitaris en general, i del metge expedientat en particular. Després de 33 anys de servei al poble, i d’una forta implicació social en activitats pedagògiques, divulgatives, socials, culturals i esportives, tothom s’estima en Pep Cañellas i li fa costat. També nosaltres. Esperem que el cas es resolgui satisfactòriament.

CCB

Caminada Popular 2015

El diumenge dia 8 de març, el dia de la dona treballadora, vàrem celebrar a Balsareny la vint-i-novena Caminada Popular. Estem a una per arribar al 30 aniversari! El temps va ser molt bo per a caminar, amb molt sol i una mica de núvols prims; amb una fresqueta al matí, típica del mes de març, a sortida d’hivern.

La participació d’enguany va ser una mica més baixa que els dos anteriors anys, però déu n’hi do! Si els anys 13 i 14 va ser de 425 persones, aquest 2015 s’ha quedat en 380. Està molt bé!

Com ja és sabut, aquesta activitat, des de fa anys, està organitzada per una secció dintre del Centre Excursionista de Balsareny. Volem també recordar que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del poble i la Diputació de Barcelona i el suport d’algunes empreses i comerços locals, als quals cal agrair que ens tinguin en compte.

Les inscripcions van començar a les 7:30 del matí al preu de 8 euros, i 6 per als socis del CEB.

La sortida va ser a les 8 en punt i es va començar pel conegut Repeu fins arribar i travessar el pont del Riu. Després la gent es va enfilar pel camí de l’Alou, però fins arribar a la masia de les Planes, des d’on, travessant uns camps, arribaven a Puigdorca, on hi havia el primer control, amb coca i moscatell. Fins aquí, els 3 primers quilòmetres. Just per agafar forces per pujar el primer gran cim del recorregut, el serrat del Repetidor, des d’on es veia una bonica panoràmica: tot el Prepirineu, part del Pirineu i també Montserrat i el Montcau.

Al cap d’un quilòmetre de caminar per l’altiplà del repetidor, a uns 470 metres d’altitud (485, la cota més alta), s’agafava un corriol que transcorria dins del bosc durant una bona estona, passant per un tros molt espès de pins, de quan es va cremar fa uns 40 anys, deixant a la dreta, i a sota, la casa dels Plans de Cornet; i així fins arribar a la cruïlla amb la carretera d’Avinyó, que calia travessar a l’alçada del trencant de les Collades. Allà, de seguida, els caminants prenien un seguit de corriolets que, de mica en mica, els portava a la Masoveria de la Rabeia, després de passar per una singular balma. En aquest paratge, des d’on es veu la colònia de la Rabeia a sota, hi havia el segon control i l’esperat esmorzar, a base de pa amb tomàquet i la botifarra, amb vi inclòs. Ens situem així al quilòmetre 8 del recorregut.

Continuem... Es travessava de nou el riu, tornant a la riba dreta del Llobregat. De seguida s’agafava un nou corriol molt maco, que passa ran de riu entre la Rabeia i Sant Esteve. Passant pel costat de l’església de la colònia Soldevila, i deixant la fàbrica a la dreta, els caminants es disposaven ara a pujar la segona costa més pronunciada d’enguany. És l’anomenat serrat del Lledó, que queda al davant de la colònia mirant al nord-oest. Pujant fins aquest cim, a uns 400 metres d’altitud, i baixant per l’altra banda, fins anar a parar a un torrent ple d’aigua, salvem el Llobregat per poder accedir al pla del Lledó de Sobre-roca, la casa que dóna nom al serrat corresponent.

A continuació, la caminada transcorria per un caminet dins del bosc que s’agafa sobre la casa del Lledó. És el turó de la senyera, però no s’arribava a dalt del cim, sinó que es vorejava per l’esquerra i, passant pel darrere de la fàbrica d’embotits, i per nous corriols, es voltava fins a treure cap a la cruïlla de cal Cansalada. Des d’aqui s’arribava, entremig del bosc, a una antiga granja propera a Sant Esteve, on hi havia el tercer control i avituallament de les taronges i aigua. Era el punt quilomètric 12,5 aproximadament.

La darrera part de la caminada transcorria per un camí que travessa la carretera vella de les colònies i l’antiga via del tren i, passant per dintre el bosc, anava a parar a la pista de la falda del Castell, des d’on calia desviar-se per un camí que deixa a l’esquerra aquell antic castellot que tots coneixem, i que ara està molt camuflat entre els pins crescuts al seu voltant; i així baixar fins a l’entrada del poble pel carrer de la Costa del Castell. Només quedava travessar la riera del Mujal i passar pel túnel de l’Ajuntament per tornar a arribar a la plaça de l’Església. Era el punt del quilòmetre 15 i final de trajecte.

Com sempre, els participants van poder prendre un refresc i menudalles a l’arribada, després de 3 o 4 hores de fer salut i esport. I com de costum també van rebre un obsequi, consistent en una ampolla de vi blanc. Però els menors van rebre una ampolleta d’oli!

Com de costum, a la tarda, a les 6, la jornada es va arrodonir amb la projecció, a la sala petita del Sindicat, de les fotografies de la caminada del matí, tirades per diverses persones; i també de l’audiovisual del C.E.B. sobre l’ascensió al Pic Forqueta, de 3.007 metres, que va tenir lloc el mes de juliol passat.

Isidre Prat

Fotos: I. Prat - A. Selgas

 

De casoris

DE MEMÒRIA (44)

Fa setanta anys, un casament es convertia en un esdeveniment popular, molt a prop d’un espectacle. I tots es celebraven a l’església a una hora en què s’hi podia assistir com a espectador, llevat de rares excepcions. El casament catòlic tenia validesa civil, com ara, però no hi havia matrimonis només civils. Érem en temps nacional-catòlics...  Ara mateix acabo de llegir una estadística en què es diu que el 2013 només el 17% dels casaments celebrats a Catalunya ho van ser religiosament, catòlics o altres. Mireu com han canviat les coses.

Però anem a pams. Abans del casament hi havia el festeig: enamorar-se de la parella (sempre noi-noia, no com ara), parlar-ne i parlar-ne, passejar plegats, anar al cine (si podia ser, a les últimes files, ja m’enteneu) i preparar el casori. 

Calia tenir feina, diners,  casa  (prou sovint a casa dels pares). I molta paciència. Hi havia festeigs que duraven anys, sense comptar  els que la guerra civil va tallar pel mig, amb tres anys de pròrroga. Això passava a Balsareny i arreu, però jo recordo els que vaig veure de petit. Conec, per exemple, una anècdota prou eloqüent del festeig i del seu ambient. Resulta que una parella d’enamorats parlaven al carrer, a la porta de la casa del noi. Era una nit d’estiu, calorosa com ho solen ser al poble. I la noia va dir al noi: «Au, me n’he d’anar, qui sap quina hora ja deu ser». I de dalt d’un balcó, amagada darrera una persiana de les d’abans, una veu de dona va respondre: «És la una!». Hi havia algun festeig que es veu que se seguia en directe (tots els protagonistes d’aquest fet ja són morts, però en recordo perfectament els noms, que em reservo, és clar). Un altre detall, penso que important: la majoria dels festeigs eren entre persones del poble o, com a molt, entre persones dels pobles veïns. La iniciativa solia ser del noi, fins allà on arribaven les bicicletes, en el cas dels pobles veïns. I, si no hi havia sort, un cens força remarcable de solters i solteres.

Quan el festeig ja s’encaminava al casori, calia pensar en els vestits. Res de confecció industrial o «prêt-à-porter», que es diu avui. Per als nois, els sastres, que a Balsareny n’hi havia més d’un. Per a les noies, les modistes. L’únic taller, si més no el més important, era el de la Francisqueta Riba. Un centre de confecció a mida on treballaven moltes cosidores de diferent nivell i un centre, també, de xafardeig considerable. I, si els homes anaven més o menys vestits com ara —de carrer—, les dones casadores no anaven  pas sempre, com ara, vestides de blanc, sinó sovint amb un elegant vestit jaqueta. 

Aquest era el detall, potser, més important i de més curiositat a l’hora d’entrar a l’església per casar-se. El més espectacular, i el que atreia més concurrència a la plaça, davant del temple. Especialment de gent femenina, a falta de revistes del cor o de reportatges de televisió, absolutament inexistents. La resta, la cerimònia nupcial, era cosa dels interessats i dels convidats, sovint escassos: els imprescindibles. Vull remarcar, però, que tant per la vestimenta com pel nombre de convidats, es podia interpretar el nivell social i econòmic de la festa. El rànquing. No hi solia haver sempre missa i, si n’hi havia, tampoc no sempre hi havia música d’acompanyament. Aquí també es notava el nivell social del casori. A nivell particular, recordo haver-me guanyat alguna pessetona grapejant a l’harmònium els quatre compassos de la marxa nupcial i alguna digressió harmònica per acompanyar la solemnitat de la cerimònia. Cerimònia a la qual no faltava mai l’agutzil, el Joan Anton Maya, per fer firmar als contraents els documents civils.

Amb l’arribada de l’emigració, especialment andalusa, i amb les estretors econòmiques que va comportar i que no permetia al nuvis una festassa com les descrites fins ara, es va implantar un vell costum cultural d’allà per als menys afortunats: el rapte. El nuvi raptava la núvia, desapareixien un dies i, en retornar, per dignitat mútua i prestigi de la família, es casaven per la via ràpida, de matí —a missa primera—, com qui diu d’estranquis. Ho deia al començament d’aquest escrit. També passava per als vidus. Tot això ja és història, crec que per sort.

Acabada la cerimònia religiosa, hi havia la celebració. Oh, no penséssiu pas un banquet, no. Generalment el que es deia un refresc, que solia ser allò que avui diríem un pica-pica en un cafè del poble, generalment al Centre o a cal Boter. En aquest establiment, una mica més tard, ja es van especialitzar en dinars de casament on, deien, havien servit fins i tot canelons (!).

I aquí ve l’últim aspecte dels casoris, el viatge de nuvis, que en aquell temps se solia dir la passejada. I que no anava gaire lluny, en la majoria de casos: Montserrat, Barcelona i, potser, Mallorca i no gaire més enllà, segons la potència econòmica de cada parella. Però, què voleu, d’aquesta manera de fer vam néixer els que avui, si encara hi som, ja som avis. I per molts anys!

Jordi Planes

'La vida continua'

CERCLE LITERARI

‘La vida continua’, de Pere Juncadella

Presentem aquest recull de narracions que acaba de publicar Pere Juncadella, autor d’El Cercle Cultural de Balsareny (1998) i coautor del L’artefacte (2011, premi Vila d’Ascó 2010), formant part del col·lectiu “Pep Campei”.

La vida continua aplega dinou relats diferents, units per un denominador comú: una aproximació comprensiva a l’anàlisi d’unes vides humanes en general poc felices. Hi apareixen persones que han tingut una vida difícil o han sofert de petits el trauma de la guerra, neuròtics que pateixen transtorns psicològics o que en reben teràpia, gent que amaga secrets poc confessables, parelles que mantenen relacions complicades, amistats que coven malentesos latents, gent indecisa a l’hora de prendre una decisió de futur, persones que ofeguen el seu desencís en l’alcohol o en la fantasia, famílies que reaccionen diferent davant una situació dolorosa… Un retaule humà variat i complex, com la vida.

Són històries profundament humanes, totes narrades des de l’empatia, amb tendresa i comprensió. El llibre es llegeix amb interès creixent; capta l’interès del lector i l’obliga a reflexionar i a implicar-se en les peripècies vitals dels personatges. Un text molt ben escrit, amb un estil viu i ric de matisos, que recomanem al nostres lectors.

Qui hi estigui interessat podrà aconseguir-ne exemplars a la Biblioteca Pere Casaldàliga i al Casal de Gent Gran (Associació Els Ametllers) de de Balsareny, fins que s’exhaureixin les existències.

R.Carreté

Repte núm. 2

Repte número 2

Un marxant d'art vol penjar a la paret de la seva galeria uns quadres de dimensions (en cm, ample x alt): 60x40, 120x50, 120x90, 160x60, 160x100. Es disposa de cinc claus clavats a la paret per penjar-hi cadascun dels quadres, tots a 2,5 m de terra. Mitjançant un cordill de 2 m estacat als extrems de cada quadre, es penja cada un, ben centrat, en el corresponent clau. Quin quadre quedarà penjat més a prop de terra?

Salut i lògica!

Solució al Repte número 1

La proporció entre la velocitat de la primera part del viatge i la de la segona part és de 3:2.

Roc Carulla

Centre Instructiu i Recreatiu

El mes de setembre de 2014 us informàvem que el Centre Instructiu i Recreatiu (Casino), canviava de junta.

Durant els dies posteriors, l’arrendatària que portava el bar ens va comunicar la seva marxa, prevista per a primers de gener de 2015. A partir del moment d’aquesta comunicació, la junta va encetar un procés, al més transparent possible, per fer un canvi de concessionari per gestionar el cafè bar.

Es van elaborar les bases del concurs, es van publicar (agraïm al Sarment que ens cedís espai a la revista), i finalment es va fer la presentació de candidatures. Només es van presentar dues candidatures, i la junta va decidir adjudicar la concessió del cafè bar, al Sr. Ginés Parra, a qui ja haureu vist aquests dies treballant al local, per intentar actualitzar i modernitzar  les instal·lacions. 

Tant la junta com el llogater tenim les millors intencions de fer que el Casino es dinamitzi, s’actualitzi, i prengui part activament en el present del poble.

Us convidem a gaudir d’unes instal·lacions renovades, que ara estaran obertes tots els dies de l’any, sense perdre l’encant de les coses antigues, i a passar una bona estona amb nosaltres.

També us volem dir que estem oberts a qualsevol proposta que ens vulgueu fer, per portar a terme la dinamització d’aquest espai que fins ara havia estat tan amagat, i que nosaltres volem reivindicar com un espai per a tots els balsarenyencs. O sigui que, si voleu fer xerrades, conferències, o simplement venir a gaudir de la terrasseta, aquí estem i us hi esperem!

  

Una salutació, de part de tots els socis i sòcies del Casino, als lectors de Sarment.

La Junta

Escola Municipal de Música

Ja som aquí altra vegada per anar-vos explicant la marxa de l’Escola. Els grups instrumentals ja han començat a caminar; tots dos a càrrec del professor Sergi Quirante. Els alumnes han emprès el projecte amb il·lusió i aviat s’han adonat de com n’és d’exigent i a la vegada plaent el treball en grup i la importància de l’estudi instrumental individual previ. Aviat podran mostrar-nos els resultats de la feina.

D’altra banda, incidint en l’objectiu de projectar-nos més enllà de l’edifici que ocupem, aquest tercer trimestre l’escola de música farà classes de sensibilització musical a la Llar d’Infants. En efecte, el professor Sergi Quirante –ja veieu que se li ha girat feina– anirà cada dijous a l’edifici dels més petits del poble i farà passar una estona ben distreta i profitosa als infants de P-2.

En el terreny de les recomanacions ens plau fer-ho a favor del cicle de concerts SonaB. Tots el coneixeu i sabeu de la seva acurada selecció d’artistes i grups. A nosaltres, com a músics, ens agrada especialment la varietat de gèneres i estils que el cicle presenta. És tan gran i diversa l’oferta musical dels nostres dies que voler-ho conèixer tot és una tasca ben dispersa. El SonaB ens ho facilita i assistir de manera regular als concerts és una manera ben viva de fruir de tota mena de propostes musicals.

Finalment, us anunciem les dates de les audicions dels alumnes de l'Escola. Seran els dies 24, 25 i 26 de març a les 19 h. a la sala petita del Sindicat. Us hi esperem a tots! Bona Setmana Santa.

Escola Municipal de Música

Club Robòtic Balsareny

El Club Robòtic Balsareny, segon en un torneig de robots a Barcelona

El passat 14 de febrer, el Club Robòtic Balsareny va aconseguir quedar segon en la competició de robòtica ClauTic Cup 2015, que se celebrava al Campus de La Salle Barcelona (Universitat Ramon Llull).

El Club Robòtic és un grup de cinc nens de 8 a 10 anys que cada dimecres es reuneixen per aprendre a construir robots amb peces de LEGO.

Segur que molts de vosaltres heu vist a la televisió aquest grupet de nens, quan tres dels seus membres van resultar guanyadors del concurs de l'estiu del Canal Súper 3. Després de presentar un vídeo ballant la cançó "Inventem", que anima als nens i nenes a ser creatius i construir les seves pròpies creacions, els nostres joves inventors varen ser els escollits per actuar a la Festa dels Súpers al costat de l'Àlex de la Família Súper 3.
En el vídeo els nois apareixien ballant amb un robot que ells mateixos havien construït amb peces de LEGO. El robot es podia controlar a distància a través d'un telèfon mòbil.

La competició del passat dia 14 a Barcelona aplegà 150 participants, i consistia en realitat en dos tornejos diferents. Per un cantó la VEX Robotics Competition reuní divuit equips de joves entre 12 i 23 anys (entre ells una vintena que venien expressament des de Xina). Per un altre cantó la ClauTIC Cup, on participaven nens i nenes d'entre 8 i 12 anys, amb un total d'onze equips. És en aquesta segona on el Club Robòtic Balsareny va aconseguir una meritòria segona posició al final del torneig.

L'esdeveniment robòtic va atreure l'atenció de diferents televisions i mitjans de comunicació, que varen emetre sengles notícies als Informatius. A la pàgina web del Club Robòtic (www.clubrobotic.tk) es poden veure els vídeos de TV3, 8TV i Barcelona TV.

La ClauTIC Cup constava de dues proves. La "Cursa de quadrigues" era una carrera de velocitat, on els robots havien de seguir una línia negra i arribar primers. Els de Balsareny van fer servir dos sensors de color, un a cada banda de la línia, que corregien la posició en detectar el color negre. En aquesta prova van aconseguir la tercera millor posició.

La següent prova era l'anomenat "Setge a Barcelona", consistent en enderrocar una muralla i entrar dins d'un recinte. La dificultat d'aquest repte estava en que la muralla havia de ser enderrocada amb un projectil: qualsevol robot que toqués una muralla que encara estava dempeus quedava eliminat. El Club Robòtic Balsareny va ser el guanyador d'aquesta prova. El seu robot estava equipat amb un tirador capaç de disparar un projectil amb gran força, gràcies a una goma en tensió. Disposava d'un sensor per ultrasons, que detectava la distància d'allò que tenia davant. El robot s'aturava quan arribava prop de la muralla, accionava un motor que alliberava la goma disparant el projectil, i tornava a avançar endavant quan detectava que la muralla havia caigut. Els de Balsareny van aconseguir finalitzar el repte en només 5 segons, resultant els guanyadors d'aquesta prova.

Finalment, sumant els punts aconseguits en ambdues proves, el nostre Club Robòtic Balsareny es va endur la medalla de plata. És un èxit molt meritori, donat que es tracta d'un equip novell que fa molt poc que ha començat.

Sarment

Fotos: Club Robòtic

Pep Cañellas parla a 8TV

SALUT

L'endemà de la concentració massiva en suport al doctor Cañellas, un centenar llarg de balsarenyencs s'han aplegat novament a la plaça per ser testimonis de l'entrevista en directe que el programa "8 al dia" de 8TV ha fet al que és metge de Balsareny des de fa 33 anys. Visiblement emocionat, Cañellas ha fet palès el seu estupor i sentiment d'indefensió davant un expedient que li ha vingut de forma inesperada. Un expedient que, a més de posar en risc la seva feina, l'acusa precisament d'haver actuat en contra dels principis que ell ha defensat sempre amb coratge i sense pèls a la llengua: la sanitat pública catalana, al servei del pacient considerat com un ésser humà, no un número. Un cop més, la gent de Balsareny (pacients seus i no) li ha demostrat que li fa costat, que se l'estima per la seva humanitat i professionalitat i que vol poder continuar gaudint dels seus serveis. Balsareny li ha tornat a dir que "Tots som Pep Cañellas".

Aquí podeu trobar l'entrevista de 8TV: : http://bcove.me/5or6vfpl

Sarment

Foto: Sarment