La poesia: el que hauria d’haver estat

CINC MINUTS

“Hi ha una frase del savi i pensador grec Aristòtil que diu: La Història explica el que va passar; la poesia, el que hauria d’haver passat. Que a la nostra vida i, per tant, a la nostra historia li ha faltat i li falta poesia ha estat i és una realitat” (Martí Gironell, diari El Punt Avui).
 
Retrobar-me amb tots vosaltres en plena tardor poètica és una sort que a voltes no se sap veure.
 
Les nou del vespre. El comerç balsarenyenc ha tancat totes les portes. La foscor és aquesta realitat poètica d’un nou dia que s’ha acabat; i la quietud del moment em convida a reflexionar de nou amb tots vosaltres. Avui, tal com llegiu, la literatura i en concret la poesia ens ajuda a ésser més humans. Tal com segueix Gironell: “la poesia és amor, i no oblidem que l’amor, a més a més de donar-nos felicitat, també comporta patir”.
 
Continua: “Un dels poetes que feia versos d’amor —i de dolor— és el que avui fa vuitanta-cinc anys van afusellar: Federico Garcia Lorca. Llegir Lorca avui serveix per ser conscient que no hem avançat, que s’ha retrocedit en els drets i les llibertats de les persones… Lorca deia que la poesia és el misteri que tenen totes les coses”.
 
Sarment, el butlletí mensual que porta ja més de quaranta anys, n’és una prova evident, d’aquest amor que destil·la la POESIA. Per a mostra un botó, perquè ja fa uns mesos que Sarment ens recorda els mots poètics dels nostres poetes catalans. Acabo amb un meu rodolí que últimament el veïnatge més pròxim ha pogut escoltar quan amb la meva veu alta l’he recitat. I fa així:
 

“Tornem a la rutina,   

tornem a començar,   

que tinguem tots un bon dia

i ens puguem estimar”.

 
Josep Gudayol i Puig

Montserrat Vilaseca, memòria de Ràdio Solà

ENTREVISTA
 

El ple de la tardor omple avui aquesta finestra oberta la tardor d’uns temps en la memòria dels noranta anys de la nostra conciutadana Montserrat Vilaseca de “cal Fermín”.
 
Montserrat Vilaseca Puigdellívol va néixer a Balsareny el 6 de novembre de 1930. De petita va anar al Col·legi de les monges i allà va cursar els estudis bàsics: llegir, escriure i les operacions elementals de sumar, restar, multiplicar i dividir. Sobre la lectura ens comenta que “m’agrada llegir novel·les, però no me’n recordo ni dels títols ni dels autors; també llegeixo fragments de La Bíblia”. I sobre el viatjar en diu que “quan era més jove m’agradava molt viatjar. Havia visitat Holanda. També havia anat amb un creuer a Egipte i Grècia. Amb el meu marit, el Fermí, participàvem cada any, a la Costa Brava, en un ral·li de cotxes d’època. També he visitat Mallorca i diverses vegades a Benidorm. Actualment tinc bastants problemes de mobilitat i no puc viatjar”.
 
Pel que fa als esports del seu temps ens diu que “a la meva infantesa no teníem gaires coses per jugar, però recordo que m’agradava saltar a corda, jugar a boles, jugar a cuit amagar. A la meva adolescència l’esport que ens tocava jugar era treballar a la fàbrica. Actualment si per la TV fan un partit de futbol del Barça, també me’l miro”. I durant el seu temps de lleure, en la joventut li agradava ballar i també anar al cinema, i actualment escolta la ràdio i veu la televisió.
 
—Quins són els orígens de la casa de “can Corder”?
 
—De soltera sempre havia viscut a la casa de Sant Domènec número 29, que li deien “cal Corder” perquè més antigament hi havia viscut un matrimoni que feien cordes; i amb aquest nom es va quedar.
 
—Com era el carrer Sant Domènec a la vostra infantesa?
 
—Recordo el carrer de Sant Domènec de la meva infantesa i joventut com el carrer on hi havia més botigues del poble. Hi havia ca l’Adroguer, cal Colell, el forn de pa de cal Bernet, una sabateria, una farmàcia, la carnisseria de cal Rossendo, cal Callerís i segur que me’n deixo alguna més.
 
—Quin nombre d’habitants tenia Balsareny a la vostra joventut?
 
—Al voltant dels anys 50 Balsareny estava proper als 3.000 habitants.
 
—Ens podríeu dir els alcaldes de la vostra època?
 
—Si la memòria no m’enganya, crec recordar com a alcaldes del poble el Valentí Masplà, el Carles Casas i el Josep Casaldàliga.
 
—Quins són els orígens de Ràdio Solà?
 
—Quan em vaig casar amb en Fermí Solà, vaig anar per jove a casa seva en el carrer Jacint Verdaguer número 15, on el meu sogre Casimir venia i reparava, encara sense botiga, màquines de cosir (recordo les marques Singer i Wertheim). El meu marit treballava a la mina i jo a la fàbrica de telers de Vilafruns i posteriorment a la del Molí. Més tard, el Fermí va fer uns cursets per correspondència a l’escola de Ràdio Maymó de Barcelona. A part de llibres de teoria li enviaven, tot sovint, materials per fer pràctiques. D’aquesta manera es va introduir en el món de l’electrònica, el qual l’apassionava cada vegada més. Recordo que la primera ràdio que va fer tenia molt pocs components i en deien  ràdio de galena. Més endavant va començar a barallar-se amb aparells de làmpades electròniques, molt més complicats. Sobre la meitat de la dècada dels 50 vàrem inaugurar una petita botiga amb el nom de “Ràdio Solà”, a l’adreça indicada, on es venien electrodomèstics en general i també es disposava, a la primera planta de la casa, d’un petit taller per a reparacions.
 
—Recordeu l’arribada del primer televisor a Balsareny?
 
—Crec recordar que sobre l’any 1960 vàrem adquirir el primer aparell de TV (en blanc i negre, ja que encara no existia la TV en color) per vendre’l a la botiga. La veritat es que va causar una gran expectació entre el veïnat. Recordo que el posàvem en marxa de cara al carrer per veure’l a través de les vidrieres. La curiositat era tal que quan feien algun programa interessant, com un partit de futbol, el Festival d’Eurovisió, etc., molta gent es plantava davant de la botiga portant cadires de casa seva per tal de veure’n la retransmissió. En el decurs del temps la botiga es va quedar petita i ens vàrem traslladar al carrer Sant Domènec número 19 per ocupar els baixos de la finca.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Vilaseca
 

L’estiu a casa: servei de proximitat des de la Piscina Municipal

BALSARENY AVUI
 

 
Encara que sigui remunerat, cal donar gràcies a totes aquestes persones que durant l’estiu porten a terme aquesta tasca de servei envers el públic. Un any més, “Balsareny Avui” ha parlat amb l’equip responsable d’aquest servei estiuenc a la Piscina Municipal de Balsareny.
 
Preguntats de com ha anat això del contracte, ens diuen que han estat contractats per l’empresa GLOBAL ATTENIVE, SL.
 
Mercedes Nokeneo ha tingut una molt bona impressió per la bona convivència de tota la gent del poble. La Mercedes és el primer any que participa i gaudeix d’un estiu a la piscina de Balsareny; sobre el contracte, ens diu que l’ha trobat perfecte. Pel que fa a l’horari, li ha semblat també perfecte, ja que ha fet una jornada agradable des de les 10 del matí a les 3 de la tarda. Sobre la nacionalitat dels usuaris, ens diu que han estat gent de casa, però que també hi han hagut alguns estrangers. La Mercè diu que l’any que ve hi tornaria amb molt de gust.
 
Isabel Ribera Alonso hi ha estat molt de gust, ja que ens comenta que està avesada al tracte amb el públic en general des del seu treball en el món de la perruqueria. Sobre si repetiria, ens diu “I tant! Ha estat una experiència formidable. Repeteixo, una experiència per repetir, ja que he conegut gent molt maca i és molt agradable viure el dia a dia i trobar-te amb persones conegudes i conèixer-ne d’altres”.
 
Josep Galera Morales ha estat un any més complagut per fer un servei a la nostra comunitat balsarenyenca i a tot el públic. Ens diu que “Enguany hi ha hagut una mica més d’enrenou com a conseqüència del maleït Covid 19, perquè hem hagut d’intensificar el control sever en les entrades. El Josep ens diu que fa ja 4 anys que té la sort de poder fer aquest servei i malgrat els anys participant-hi ens comenta que sempre et trobes amb alguna dificultat o altra. Per això vol donar les gràcies a tots els companys que l’han ajudat. Li preguntem si repetiria i ens diu “Bé, i tant; però no depèn de mi”.
 
Martí Garcia Flotats ens comenta que aquest és el seu tercer any a la Piscina Municipal de Balsareny. Des de que va començar dins aquest món del socorrisme no ha treballat en cap altra piscina que no sigui aquesta. Ens diu: “El meu criteri a la feina és el respecte i intentar veure la necessitat i el moment emocional del client, intentar connectar i posar-m’hi al nivell per un servei còmode i eficient”. Continua: “Per posar-vos un exemple: un nen que corri pel recinte és que se sent content de trobar-se amb els amics, i en comptes de renyar-lo parlo amb ell d’un altre tema i li comento suaument el que és bo o dolent per a ell”. El Martí dona les gràcies a tothom.
 
Josep Gudayol i Puig

'Animals de companyia', al Casino

El dia 16 d'octubre, a les sis de la tarda, el Centre Instructiu i Recreatiu va tornar a omplir el seu teatre, aquest cop amb l'obra Animals de companyia, d'Estel Solé. En vam poder gaudir de la mà del director, Climent Ribera, i dels actors, amateurs: Ares Feliu, Xavier Bovet, Marta Jurado, Oriol Serra i Mireia Fernàndez, que participaven en el curs 2020-2021 del Taller de Teatre organitzat pel Casino. Ens van oferir un gran espectacle en tots els sentits. Ràpidament es va omplir l'aforament del teatre, i es va haver d'organitzar una segona sessió a les vuit del vespre, la qual també va quedar plena.
 
L'obra parla d'una colla d’amics que es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda a una amiga que havia estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant uns mesos. La festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges.
 
Una comèdia? ... Alerta! Animals de companyia sap com arribar als espectadors, quan els té immersos en un humor que s’encomana. És aleshores quan tot esclata, quan la comèdia posa de manifest una amargor que apunta cap a una tragèdia; això sí, una tragèdia personal, interna, d’hipocresia sobre el concepte de l’autèntica amistat, de pèrdua de sinceritat, d’enganys i frustracions que exploten a l'escenari. Excel·lent el treball que han dut a terme des del taller de teatre del Casino, que va rebre l'ovació i les felicitacions del públic. Enhorabona!
 
Aquesta obra tancava un curs, i en donava pas a un de nou. En aquest, oferim també un conjunt de tallers: un de ball, un de jocs de taula, un d’art i manualitats i un de teatre.
 
 

Les ganes de fer poble, art i cultura del CIR, són més que evidents; i la resposta i la participació de les persones i entitats de Balsareny, és més que gratificant. Gràcies per omplir de vida el Casino!
 
Text: Centre Instructiu i Recreatiu

Fotos: Jordi Vilanova 

Presentació de ‘Carn nua’, de Blanca Soler

 
El dissabte 16 d’octubre, a les 11.30, va tenir lloc, a la sala petita del Sindicat, la presentació del llibre Carn nua de la balsarenyenca Blanca Soler Codina. Hi va assistir una vintena de persones; la sala reservava encara cadires buides, com a prevenció, segons les normes Covid.
 
Com vàrem informar a Sarment en el seu moment, aquest llibre es va posar a la venda el mes d’abril. La Blanca ja l’havia presentat a la Llibreria Parcir de Manresa, que n’és també l’editora. La Comissió Casaldàliga i el Cercle Cultural en van vendre un bon nombre d’exemplars a la parada benèfica que van fer el dia de Sant Jordi. Encara ara el podeu adquirir a Llibres Parcir i probablement a la llibreria Els Colors. També es troba a la nostra biblioteca i el podeu agafar en préstec.
 
Ara va arribar l’hora de la presentació a Balsareny, per la qual cosa la Blanca va manifestar que, tot i que ja havia fet algunes altres presentacions (també ha anat a alguns centres educatius), el fet de tractar-se del seu poble li imposava més respecte.
 
Molta gent de Balsareny, a hores d’ara, ja ha llegit el llibre i esperem que el nombre de lectors augmenti encara més. Com és sabut, la Blanca hi explica les seva experiència personal durant uns anys en què ha fet front a una anorèxia, de la qual afortunadament se n’ha sortit. Amb el seu llenguatge sincer, clar i directe, explica la seva vida en convivència amb aquesta malaltia, entre els 12 i els 18 anys. 

En la primera part de l’acte, la Blanca va resumir aquells anys, contenta d’haver superat la malaltia i de poder agrair el suport dels seus pares, l’Arcadi i l‘Esther, presents a la sala, junt amb la seva germana Berta. Tot va començar de molt joveneta, a l’escola, quan alguns companys li feien bullying (assetjament escolar), cosa que li va provocar una certa por d’anar-hi, en una etapa ja prou complicada com és l’adolescència. Malgrat els problemes, no va deixar d’anar mai a l’institut, però reconeix que va ser dur i que el neguit i la preocupació van estar molt presents a casa en el dia a dia amb la família, perquè ella, malgrat estar tan prima, ja es veia bé.
 
Tot i així, durant aquest temps va fer dos viatges que li venien de gust, a Londres i als Estats Units, que, de fet, més aviat li van suposar encara perdre més pes. Tanmateix de mica en mica, sempre amb l’ajut de professionals i dels pares, va anar millorant i augmentant de pes i es va encoratjar molt en veure que acabava el batxillerat i, com passava amb els seus companys, se li obrien les portes d’un futur que havia de ser millor per a ella. Actualment la Blanca està estudiant periodisme.
 
En la segona part, la nostra bibliotecària, organitzadora i presentadora de l’acte, Ana Pérez Hidalgo, li va fer una entrevista, amb la col·laboració espontània de la gent, començant pels seus pares i seguint amb diverses persones presents a l’acte. Responent a diferents preguntes, la Blanca va expressar que les malalties mentals, com aquesta, han de deixar de ser un tabú i s’han de tractar com les físiques: encara hi ha molta feina a fer socialment en aquest sentit. Aquest serà precisament el tema de la Marató de TV3 d’aquest any. Però a les escoles i instituts, tot i que ajuden els nois i noies amb anorèxia, sembla clar que hi hauria d’haver més recursos. També va dir que segueix fent xerrades, cosa que la satisfà molt. I li agradaria també escriure més llibres, no necessàriament d’aquest tema, en el futur. 

 
Tot i l’èxit de l’acte, sap greu que no hi va poder anar gaire gent. És probable que més endavant es pugui tornar a fer, si no ben igual, una xerrada semblant, perquè el missatge de la Blanca pugui arribar a més gent.
 
Gràcies, Blanca, i molta sort en el futur!
 
Text i fotos: Isidre Prat 

En Marc i la Maria es retroben fent cercavila

GEGANTERS I GRALLERS DE BALSARENY

 
El passat dia 10 d'octubre la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, amb els nostres gegants, Marc i Maria, vam participar en la XXXIX Trobada de Gegants de Sant Joan de Vilatorrada. va ser una trobada molt especial: per primera vegada, des dels inicis de la pandèmia, van poder retrobar-se fent cercavila! Aquesta activitat havia estat suspesa o restringida per les autoritats des del març de 2020. 

 
Hi vam ser al costat de les colles d'Artés, Callús i Puig-reig, a més dels amfitrions, la colla de Sant Joan de Vilatorrada, amb la seva imatgeria: la geganta, Roser la filadora, i el gegant, Joanet del Cardener, construïts per Manel Casserras Boix l'any 1982. També hi eren presents els seus gegantons: l'Home del Palilllo, construït l'any 1983 per Francesc Cisa; i la Martina de Torroella, construïda l'any 2019 per Toni Mujal. 

Després de l'alegre i desitjada cercavila, la qual tothom celebrava –n'eren evidents les mostres del públic–, en les ballades finals a la plaça major, els gegants de Balsareny van tenir el goig de formar part d'uns lluïts balls, entre els quals destaquem el Ball de Cintes que ens va oferir l'Esbart Dansaire de Sant Joan de Vilatorrada, juntament amb Roser la filadora, la geganta. Va ser un ball molt vistós i alegre. L'esbart i la filadora, units per unes cintes de colors vermell i groc, es dirigiren al bell mig de la plaça major; allí l'esbart, tot ballant al voltant de la Roser, donava forma a uns bonics creuaments de cintes, visibles en el cos de la geganta. 

 
Popularment el ball de cintes és una dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn d'un braç aixecat, del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes. La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit.
L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc., mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya. Antigament a Balsareny també s'havia ballat. 

 
La colla gegantera de Sant Joan de Vilatorrada forma part de l'entitat cultural “la Verbena”, fundada l'any 1918 per un grup de persones amants de l'art i la cultura; des dels seus inicis ha promogut l'associacionisme cultural del municipi, i ha participat en infinitat d'actes artístics, culturals i solidaris. En l'actualitat són representats per “la Verbena” de Sant Joan de Vilatorrada els Geganters i Grallers, la Coral, l'Esbart Dansaire i els grups de teatre.
 
Enhorabona i per molts anys!
 
Text: Geganters i Grallers de Balsareny

Fotos: Jordi Vilanova

La veu del campanar

Aplec del Roser a Sobirana de Ferrans
 
Va tenir lloc el passat dia 2 d’octubre amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mn. Joan Hokalimana, degà dels Canonges de La Seu de Manresa i concelebrada per Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny. Van participar-hi un bon grup de persones. 
     S’hi va fer el lliurament d’una maqueta de l’església a escala 1/30 construïda en fusta pel balsarenyenc Joan Masana Garcia l’any 1993. Quedarà a l’església. El desplaçament es va poder fer amb un microbús a partir de tres punts del municipi, a càrrec de l’Ajuntament de Balsareny, dins dels actes de la Gent Gran.
 
Benedicció de la nova imatge de Sant Roc
 
Es va fer el dimarts dia 5 d’octubre a les 4 de la tarda al pilar o oratori vora del pont del Riu, en el qual també hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Joan Baptista. El motiu fou el deteriorament de la imatge amb el pas del temps i pel fet de ser a l’exterior.
     Es va fer un resum de la vida de sant Roc i també una referència a Mn. Roc Garcia, promotor de l’actual pont de la carretera d’Avinyó. Tot seguit, es va dur a terme la benedicció de la nova imatge i es va fer una pregària demanant a sant Roc que ens ajudi a superar la pandèmia del Covid-19.
     La construcció d’aquesta capelleta va molt vinculada a la que hi havia hagut a l’altre costat del riu arran d’una promesa de la casa de Puigdorca per haver salvat una persona d’haver mort ofegada.
 
Exposició manual original
 
Es podrà visitar a la Llar parroquial a la sala bisbe Pere Casaldàliga. Es tracta de tot un seguit de treballs fets a base de paper i de cartró la mar d’interessants. L’artista és una persona de la comarca de La Segarra.
     L’exposició es podrà visitar el diumenge, 24 d’octubre, des de ¾ d’ 1 del migdia (12,45) fins a les 2  i també a la tarda, des de les 5 fins a les 7.  És oberta a tothom!
 
Visita a la basílica de Sant Josep
 
Amb motiu de trobar-nos dins de l’any dedicat a sant Josep, la parròquia organitza una visita guiada a aquesta important església: la basílica de Sant Josep de la Colònia Pons. Es farà el dissabte, 30 d’octubre sortint de la plaça Roc Garcia a les 10 del matí per començar la visita a 2/4 d’11.
     El desplaçament està previst amb cotxes petits i el preu de la visita serà de 5 euros. Caldrà apuntar-se a l’estanc Casaldàliga fins al dia 28 (dijous).
 
Trobada de grups parroquials
 
Tindrà lloc el diumenge 14 de novembre a 2/4 d’11 del matí a la sala bisbe Pere de la Llar parroquial. La trobada acabarà amb la participació de l’Eucaristia de les 12 h. a l’església parroquial.
 
Pregària al cementiri 
 
El dia 1 de novembre, dilluns, a les 4 de la tarda. A l’església parroquial hi haurà l’Eucaristia a les 12 h. i l’endemà, dia 2, commemoració dels fidels difunts, a 2/4 d’11 del matí.

Decàleg de l’amabilitat
 
1.  Mira de reconèixer i respectar els drets i els mèrits dels altres, i acceptar les seves maneres de pensar encara que siguin diferents de les teves.
2.  Tracta els altres amb el mateix respecte i estima amb el qual t’agradaria que et tractessin a tu.
3.  Procura ser complaent amb els qui t’envolten quan et demanen un favor o sol·liciten la teva ajuda.
4.  Utilitza paraules com gràcies, perdó, si us plau, que et facilitaran i faran més agradable la teva relació amb els altres.
5.  Intenta descobrir en cada persona les qualitats que té. Segur que les trobaràs; et sorprendran.
6.  Acostuma’t a expressar els teus millors sentiments, no els reprimeixis. Tracta els altres amb naturalitat, amb alegria i l’afecte que espontàniament surten de tu.
7.  Acostuma’t a somriure. Mostra’t solidari, optimista i col·laborador amb les persones amb les quals convius.
8.  Pensa que si tots mirem de donar el millor de nosaltres mateixos, tots serem molt més feliços.
9.  Revisa la teva manera de fer i observar si, quan ets amable o afectuós amb els altres, et sents més bé amb tu mateix.
10.  Comprova quantes hores al dia estàs de bon humor. Si són moltes, alegra’t, perquè estàs construint un món més amable.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla