divendres, 26 de juliol del 2013

Adéu, Joan Peralta


Dijous, 25 de juliol de 2013, ens va sobtar molt dolorosament la notícia de la defunció del nostre col·laborador i amic, Joan Josep Peralta Monje.

En Peralta va ser tota la vida una persona activa i dinàmica, oberta a col·laborar amb totes les associacions locals que li demanaven ajut. Sempre somrient i ben dispost, mai no tenia un no per a ningú.

La seva afecció principal, la fotografia, el portava a acompanyar les activitats de les diverses entitats del poble, per deixar-ne un testimoni gràfic. En aquest sentit, el CCB li hem d’agrair la seva sempre desinteressada aportació gràfica a tantes pàgines del nostre Sarment.

Membre des de feia anys de la junta dels Pastorets de Balsareny, mai no va estalviar esforços per fer tirar endavant els objectius socials de l’entitat. També va ser un fidel col·laborador de la Coral Sant Esteve, i també de l’Associació Els Ametllers i el Casal de la Gent Gran; del grup de teatre Els Marus; de l’Agrupació Artística de Balsareny; de la Biblioteca Pere Casaldàliga, i de tantes i tantes agrupacions balsarenyenques que van gaudir de la seva contribució, com ara les trobades d’acordionistes o el concurs de fotografies de la Festa dels Traginers.

Balsareny, el poble i les seves entitats, el trobarem molt a faltar com a suport actiu de tota activitat en què pogués ajudar. Però sobretot trobarem a faltar una bona persona, sempre amable i somrient, sempre a punt per donar un cop de mà on fes falta.

El CCB volem expressar a la seva família el nostre condol.

Balsareny, 26 de juliol de 2013



OBITUARI
DEL 14 DE GENER FINS AL 15 DE SETEMBRE DE 2013

DATA                 NOM, EDAT

14-01                MANUEL PIEDRA PIEDRA, 64
16-01                ANGEL BUSTAMANTE ARNAIZ, 65
16-01                RAMON NIETO SOLER, 63
21-01                CARMEN GRAS SOLÀ,  98
15-03                JUANA RUBIO GARCIA,  86
17-04                DOLORS PUIG SAFONT,  83
05-05                JUANA CURIEL BORREGO,  85
09-05                FELISA CABELLO CABELLO,  74
19-06                MARIA DEL CARME COLS PUJOL                  
29-06                ANA MARÍA LÓPEZ RAMOS, 78
25-07                JOAN JOSEP PERALTA MONJE,  69
28-07                MERCÈ NOVELL BAULENAS, 91
22-08                NÚRIA ISERN PICAS,  84
30-08                ROSALIA FREIXA CODINA,  65
02-09                JOAN SANTACREU CABANÉ, 62
06-09                FRANCISCO CAPEL GARCIA,  86

Un record emotiu per a totes aquestes persones que ens han deixat darrerament. La gran majoria les coneixia personalment i hi havia parlat moltes vegades; es mereixerien sens dubte una nota necrològica més extensa, ja que tots, cadascú en la seva mesura, van contribuir a fer Balsareny, a fer poble. Sí que voldria fer un esment al sobtat traspàs del meu veí i amic Joan Santacreu, amb qui tants cops havíem discutit les jugades del Barça. Reposin tots en pau. —  R.C.

dimarts, 16 de juliol del 2013

Els Riculf, uns barons desconeguts

Ramon Berenguer I el Vell i Almodis
Que el nostre poble té arrels mil·lenàries és cosa sabuda no tan sols per tots els nostres veïns, sinó per la majoria de persones interessades en la història, i que tant els seus senyors com els seus habitants van participar en fets cabdals del nostre passat com a societat és quelcom que també forma part de la nostra herència. Però la informació que tenim del nostre poble minva a mesura que ens endinsem en la boira dels temps passats.

Cercar l’origen del nostre poble és una tasca quasi impossible per la manca de dades escrites existents, les úniques que podrien haver perviscut fins avui, i aquest fet ens obliga a fer conjectures més o menys encertades interpretant les restes arqueològiques de què disposem i amb l’esperança de trobar-ne d’altres que ens les verifiquin. És té coneixement d’assentament més o menys regulars en el nostre terme municipal des de l’època neolítica, i l’empremta ibera hi és palesa fermament. Encara avui es troben noves descobertes d’aquella civilització arreu del terme, i les troballes fan que els historiadors tinguin esperances de fer-ne alguna de rellevant a curt termini.

Un clergue posant pau entre un cavaller i un pagès

Les primeres dades escrites sobre el poble, com ja sap tothom, daten de l’any 951, però dels seus senyors no se’n té constància fins més endavant. Els senyors de Balsareny formen la primera branca coneguda del poble, però hi va haver uns senyors que van dominar el nostre poble durant prop de dos anys i que amb el temps esdevindrien una de les famílies nobles més importants de Catalunya. Però abans d’entrar a fons en la qüestió, caldria fer una anàlisi prèvia per poder entendre amb més claredat tot el que es produïa en aquella època.
 
L'abat Oliba
Ens situem entre finals del s. X i començaments del s. XI. Els nobles menors qüestionen la llei i les estructures polítiques godes i intenten imposar les lleis feudals a serfs i comtes, que els intenten mantenir cada vegada amb més dificultats sotmesos a la llei. Per altra banda, l’Església comença la seva gran expansió i imposa criteris polítics innovadors, que comptaran amb el vist-i-plau dels comtes, però que molestaran enormement als barons, com la pau i treva de Déu o les sagreres,  i amb figures clericals destacades, com la de l’abat Oliba (1017-1046) i la fundació de monestirs de gran importància; Montserrat (any 1082), Poblet i Santes Creus (any 1150) o Vallbona de les Monges (1157). La Marca Hispànica, que ocupa encara molt territori del que posteriorment serà el Principat, és una zona convulsa, on les ràtzies i els enfrontaments entre els nobles catalans i els sarraïns encara són molt freqüents, fet que fa que la zona de frontera sigui perillosa. Però la defensa recau únicament en els barons, mentre que els beneficis han de compartir-se amb l’Església, fet que també molesta la petita noblesa, que considera que es sacrifica molt pels pocs beneficis que n’obté. En definitiva, podríem dir que en aquella època concreta es viu una pau fràgil, que els comtes intenten mantenir a través de pactes entre ells i sotmetent els barons.

Ramon Berenguer I el Vell
Dins d’aquesta pau inestable, el descontentament dels barons es veurà reflectit en  revoltes freqüents en contra el poder comtal, i és després de la revolta dels nobles de Barcelona i Osona contra el comte Ramon Berenguer I (any 1044) que apareixen en el senyoriu del castell uns nobles que no figuren en les línies dinàstiques dels Balsareny. Es tracta dels Riculf. Aquests senyors, descendents nobles dels Comtes de Cerdanya, es mostraren a favor del comte de Barcelona durant la revolta dels barons i van patir incursions greus dins del seu territori. Com a compensació, el  comte de Barcelona va atorgar en comanda els castells de Balsareny, de Cornet i de Gaià, a més de l’honor d’Oristà, als germans Bernat i Miró Riculf el 5 de juliol del 1062. A canvi, els germans es comprometien a aportar a l’exèrcit comtal 50 cavalleries  amb “tots els estris i atuells necessaris per l’exèrcit”. En aquest document es fa esment també “de petits i grans masos” en el territori de Balsareny i de diversos castlans, entre ells els Vilallonga, els Bosch i els Peguera, tots sota el senyor feudal directe del comte, el senyor de Rajadell.

Ramon Berenguer I rep el vassallatge d'un fidel
Aquests dos germans governaren ben poc el senyoriu de Balsareny: Bernat morí solter l’any següent (1063) i Miró, que des del 1050 havia rebut el castell i la baronia de Pinós del Comte de Cerdanya Ramon Guifré I, l’any 1064 canvià els castells de Balsareny i Gaià per unes rendes a Manresa a Guifré Guitart i es retirà al castell de Pinós de Lluçà, on morí el 1082. Des de la seva concessió comtal, Miró adoptà el títol de baró de Pinós, i els seus successors ja mantindrien aquest títol fins als nostres dies.  Així, fruit del seu casament amb Sicarda, nasqué el primer Galceran de Pinós, un dels molts amb el mateix nom i dels quals s’han creat històries i mites arreu de Catalunya, com la llegenda de les cent donzelles, i que amb el temps es convertiran en una de les famílies més poderoses de la Catalunya medieval.

Santi Fornell

Monument a Galceran de Pinós, a Bagà

Bibliografia


-          Soldevila, F. Historia de Catalunya. Editorial Alpha, S.A., Barcelona, 1963

-          Vilalta Serra, E. Un recorregut per les fronteres dels comtats catalans a l’època del comte Ramon Berenguer I (1035- 1076). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998.

-          Ginesta i Batllori, S. La comarca del Bages. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1987.

-          Junyent i Sobirà, E. Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1992.

-          Arxiu de la Corona d’Aragó. Llibre dels feus, número 1, foli 190.

-          Diversos autors. El món urbà a la corona d’Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Actes. Volum I. XVII Congrés d’història de la Corona d’Aragó (Barcelona- Lleida, del 7 al 12 de setembre de 2000). Universitat de Barcelona, 2003.

-          Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum 5. Dalmau, Barcelona, 1979.

-          Camps i Arboix, J. de. Les cases pairals catalanes. Ed. Destino. Barcelona, 1969.

Bibliografia web


-          www.dadescat.info/pino.htm



Les imatges no són aportades per l'autor. La redacció de 'Sarment' les ha baixades d'internet per il·lustrar el text, i seran retirades a petició

dissabte, 13 de juliol del 2013

Futbol Base Balsareny. Temporada 2012-2013

ESPORTS

Una temporada més, el Futbol Base de la Unió Esportiva Balsareny ha assolit els seus objectius: la diversió dels nens i la seva educació esportiva i integral. A més, estan aprenent a jugar a futbol. No podem demanar res més.

Aquesta temporada ha estat la de la consolidació del projecte iniciat ara fa tres temporades i la de la pau social. Segons moltes famílies, la tranquil·litat social que s'ha viscut aquesta temporada ha estat perfecta. Els membres de la gestió volem afegir a això que el comportament dels jugadors i de les famílies i la seva implicació amb el club ha estat excepcional, fantàstica, i ho volem agrair de manera molt remarcada.

En el capítol d'agraïments, a part dels jugadors i les seves famílies, voldríem reconèixer l'ajuda de l'Ajuntament i dels nostres patrocinadors, tant de samarretes com de cartell anunciador de partits. Sense ells no hauria estat possible tirar endavant aquest projecte.

Balanç Esportiu

Aquesta temporada el nostre club/escola ha tingut una participació d'uns 50 jugadors/alumnes. Aquesta xifra ens sembla realment espectacular per a un club de les dimensions del nostre ja que suposa un 25% del total dels alumnes de l'escola Guillem de Balsareny.

Aquests 50 jugadors han estat repartits en quatre equips:

- Minis-Petits. Aquest equip ha estat dirigit per en Carles Yuste i han jugat partits de forma puntual. Són els jugadors dels cursos P3 i P4.

- Minis-Grans. Aquest equip ha estat dirigit per en Carles Santamaria i en José Antonio Fabián. Han competit en la categoria de Minis-Grans del Consell Esportiu del Bages assolint una meritòria segona posició. Aquest sembla un grup de jugadors que tenen molt recorregut i que poden donar moltes satisfaccions d'aquí en endavant a la categoria de pre-benjamins. Són els jugadors dels cursos P5 i 1r.

- Benjamins. Aquest equip ha estat dirigit per en Sergio Flores i en Carles Reposo. Han competit en la tercera divisió de la Federació Catalana de Futbol assolint la desena posició. És un grup que la temporada vinent estarà, gairebé en bloc, en la categoria aleví, on creiem que podrà fer un paper ben digne.

- Alevins. Aquest equip ha estat dirigit per en Toni Bonillo i en Joan López. Han competit en la quarta divisió de la Federació Catalana de Futbol assolint la desena posició. És un grup que, vist el futbol que ha realitzat, un dels més vistosos de la categoria segons els equips rivals, ha quedat més enrere del que li corresponia. D'aquest grup ens marxem aquesta temporada cinc jugadors als quals volem agrair la seva participació, el seu esforç i el seu comportament exemplar. Són en David Martínez, en Gerard Martínez, en Kenneth Itiose, en Pau Bonillo i en Guillem Hernández.

Tots els equips han estat coordinats, des de la direcció esportiva, per en Toni Bonillo, que continuarà al càrrec la temporada vinent. La gerència ha estat a càrrec d'en Francesc Llimargas, que també continuarà al capdavant del projecte.

Balanç Econòmic

En aquest segon any el balanç econòmic ha sigut molt bo. Estava molt clar des del principi quines eren les partides més importants a gestionar i pensàvem que ens costaria, però finalment hem acabat amb un bon saldo positiu de cara a l’any que ve.

La temporada va començar malament en la part de patrocini de les samarretes, ja que moltes empreses que l’any passat van col·laborar, aquest any es retiraren. A corre-cuita vam haver-ne de buscar de nous i donem les gràcies als pares que ens van ajudar per a poder cobrir aquesta mancança inicial i a tots els comerços del poble que sempre ens han fet costat.

L’Ajuntament també va ajudar molt i, gràcies a la seva aportació inicial, vam poder reduir el preu de les matriculacions, cosa que va alegrar totes les famílies. No es fàcil en aquest moments per a una família disposar de tots els recursos necessaris, i el que volem des de l’escola és que mai cap nen es pugui quedar sense futbol per un problema econòmic. Seguim sent el poble amb el preu de matriculació més baix de tota la comarca.

El nostre model esportiu continua sent fomentar el futbol base des de baix de tot. Per garantir això, havíem de mantenir la direcció esportiva, renovar part la plantilla d’entrenadors i en necessitàvem de nous que fossin tal com nosaltres esperem que sigui un entrenador per a nens. Era la despesa més alta del nostre pressupost i fonamental. Els resultats esportius han sigut molts bons i creiem que els nens i els pares n’estan molt contents; per tant, la donem per amortitzada.

Finalment, la part que ens ha donat aquest saldo tan positiu ha sigut el fet que ens va tocar la loteria. Del numero que jugàvem (11.988) va tocar retornar el preu de la butlleta que era de 2 euros. De 2.000 números que es van vendre, 672 números no els va reclamar ningú i això ha fet que ens en poguéssim quedar el diners.

L’any que ve tenim que afrontar dues despeses importants, una es el fet de que toca renovar tot el vestuari. L’altra es el d’Hisenda. Es possible que a partir d’ara tots els clubs, per petits que siguin, hagin de cotitzar a Hisenda pels contractes dels entrenadors i això ens obligaria a afegir l’IRPF i la Seguretat Social. Gràcies al saldo en positiu d’aquest any esperem poder fer front a aquests costos extres.

En els gràfics de sota es poden veure amb detall el balanç d’ingressos i despeses de tota la temporada.

Per acabar volem animar tots els jugadors que vulguin acompanyar-nos la temporada vinent que s'animin a passar una bona estona jugant a futbol, dirigint-se a en Toni Bonillo o en Francesc Llimargas, que amb molt de gust els explicaran el nostre projecte.

Futbol Base Unió Esportiva Balsareny



Ricard Manuel Sabaté, professor de Belles Arts

ENTREVISTA

En Ricard Manuel Sabaté va néixer a Sant Joan de Vilatorrada l’1 de setembre de 1946, i posteriorment cursà el batxillerat a l’escola dels germans La Salle de Manresa. Més tard emprengué estudis de dibuix i pintura i es va graduar en Belles Arts, Disseny Gràfic i Arts Aplicades a l’Escola Massana de Barcelona. Actualment és soci de l’Agrupació Artística de Balsareny i hi dóna classes.

Tal com ens diu, li agrada «llegir llibres tècnics d’art, la música clàssica i tornar a París, d’on tinc un bell record».

Part de la seva bibliografia és la següent: Diccionari Ràfols, Art a Manresa segles XIX i XX, il·lustrador del Cançoner Català, El romànic al Bages, Ipostel Coliseum (Caracas). Té obra gràfica en col·leccions particulars i ha estat premiat en certàmens nacionals i en exposicions individuals i col·lectives.

—Expliqueu-nos, com va començar el vostre interès per la pintura artística?

—Cada dijous a la Muralla de Sant Domènec de Manresa venia un llengoter a vendre fulles d’afaitar, i com a esquer, feia paisatges amb pastel per a sortejar-los entre els badocs. A mi m’encantava veure’n el procés fins acabar l’obra.

—Recordeu algun tret significatiu en aquell començament?

—La meva primera experiència va ésser dibuixar imatges amb un clau a la paret de la meva habitació. I això vol dir les moltes vegades que els meus pares treien la pols a les meves orelles.

—Quin recorregut heu fet des d’aquells anys?

­—Crear, transformar i dominar la imatge gràfica.

­—Hi ha alguna persona que vagi poder influir en aquesta dedicació per l’art de pintar?

—He hagut d’aprendre tècniques al costat de grans mestres com Joan Vilanova, Evarist Basiana i Ramon Salisi.

—Des de quan esteu a l’Associació Artística de Balsareny?

—Doncs des del seu inici, sota la presidència d’Antonio Montoya el segle passat, n’he format part com a soci. L’ambient artístic sempre m’ha interessat. L’entusiasme d’aquells moments era molt creixent i amb ganes d’aprendre i fer moltes coses, fins avui.

­—Esteu situats a la plaça Ricard Viñas de Balsareny: disposeu de tot el necessari dins l’estudi on treballeu?

—Doncs cal agrair a l’Ajuntament de Balsareny el recolzament que sempre ens ha donat, en cedir-nos un espai de trobada per aquesta entitat artística.

—Amb quina assistència d’alumnes treballeu actualment?

—Estem esperant el dissabte per poder gaudir, comentar i passar una estona lluitant amb els colors. Mica en mica ha anat baixant l’assistència de participants, cosa que és comprensible; ens hem anat fent grans i el temps ha anat canviant amb més obligacions familiars. Conjuntament hi ha també tallers manuals que amplien la motivació artística. A la fotografia podem veure una representació dels assistents, tot i que hi manquen persones. En formen part del grup: Manoli, Antònia, Goretti, Maria Àngels, Maria Jesús, Jaume, Clari, Francesca, Mercè F., Mercè B., Emiliana, Sílvia, Clara; i ressaltar les cinc nenes de la nova generació que hi donen impuls: Laia R., Aina R., Aina G., Iria i Sara. També cal recordar totes les persones que van passar amb la mateixa afició; i la Rosa Figuls (Rosita), que, amb els seus anys, té la gran riquesa d’un esperit jove.

—En la dedicació envers l’art de pintar, quin és el nivell que pot arribar a assolir l’alumnat?

—El llistó és molt alt. L’hem passat!

Josep Gudayol i Puig




Balsareny avui

Il·lusió i canó trencaren una meteorologia adversa

«Fal·lera, fal·lera, fal·lera gegantera!», així cantava Balsareny aquella tarda del passat mes de juny de 2013.

De bon matí una generosa —però poc productiva per a una festa de passacarrers— pluja primaveral feia preveure un dia passat per aigua, però no. Un veí meu la va encertar: «ja veuràs com, en arribar el migdia, una d’aquestes ventades estacionals farà sortir el sol i es trencaran els núvols».

A les cinc de la tarda, presidits pels gegants i gegantons balsarenyencs, els grups convidats feien presència a la plaça de la Mel per fer-hi «La gran plantada de gegants». Unes primeres gotes de pluja vam fer que tots els grups protegissin aquesta gent d’alçada dins la sala del Sindicat.

Era la primera trobada gegantera de «Els K+Sonen» i la il·lusió i els convidats de les Borges Blanques (el Canó) van trencar el que havia semblat una meteorologia adversa. Així començava una lluïda cercavila per la plaça de la Mel, carrer Ponent, carretera de Manresa-Berga, carrer Barcelona (aquí els participants de les colles d’Artés, les Borges Blanques, Cardona, Guixers, Montmajor, Ribes de Fresser, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Just Desvern i els amfitrions balsarenyencs van fer una plantada davant el bar La PaRockia per refer forces amb un berenar), Travessera, Sant Josep, baixada del Torrent, Creu, Sant Domènec, Àngel Guimerà i plaça de l’Ajuntament, on finalment tingueren lloc els «Balls de lluïment», amb l’estrena del ball de gegants amb els K+Sonen. Aquest ball l’acompanyà la peça musical composta per Albert Guinovart «Arion i el dofí de Cantània». Un bonic fi de festa on des de la megafonia de la plaça es van esmentar tots els grups participants amb els agraïments a tothom.


Poc ús o falta de manteniment?

La queixa d’alguns usuaris del servei públic de telefonia urbana instal·lat a diferents indrets balsarenyencs ha arribat a ‘Balsareny Avui’. Aquesta secció resta oberta a tota aquella informació que ens pugui solidaritzar amb un poble millor.

Darrerament s’han detectat deficiències a les cabines telefòniques. Sembla que en introduir les monedes a la màquina aquesta se l’empassa i la línia queda penjada, fent que l’usuari hagi de repetir l’operació incrementant el cost del seu ús.

Avui en dia la societat es mou amb una gran dependència de tecnologia (telefonia mòbil, xarxes socials, etc.), i no sembla estrany que aquest servei urbà caigui en desús i que la cabina deixi de donar un rendiment que pugui cobrir els mínims naturals de productivitat comercial.

Fent un repàs sobre la vida de les cabines, és sabut que han estat protagonistes en algunes ocasions de falta de civisme, vandalisme, trencament de la caixa per fer-se amb la quantitat acumulada del servei, etc. Anècdotes i també pel·lícules han girat sobre aquests cubicles urbans.


L’oficina de correus balsarenyenca es solidaritza

Els serveis d’informació de l’Ajuntament balsarenyenc ho va fer avinent a través de la megafonia instal·lada al nucli urbà: «L’oficina de Correus del nostre poble s’adhereix a la campanya solidària del Banc dels Aliments de Catalunya».

Des del dia 17 al 21 de juny de 2013, les diferents oficines de Correus de Catalunya es plantejaren com a objectiu col·laborar amb la campanya «La Fam no fa vacances», que el Banc dels Aliments portava a terme a fi de poder proveir els seus magatzems en previsió del descens d’estoc que s’esdevé cada any durant aquests mesos d’estiu. Tot això combinat amb el descens en donacions i l’increment de necessitats socials que hi ha.

La campanya la promouen els 9.000 empleats de Correus de Catalunya a les seves famílies, amics, clients i públic en general de tota aquesta xarxa d’oficines catalanes. Durant aquesta promoció es recollia arròs, pasta i llegum (secs o bé en conversa), conserves preferentment de peix, oli, llet i sucre, alimentació infantil (llet de continuació i papilles: aquest tipus d’aliment van escassos degut al seu alt cost i són molt necessaris).

‘Balsareny Avui’, amb dades recollides de l’oficina de Correus de Balsareny, ha pogut saber que durant un temps diari a Balsareny es van recollir productes de les especialitats que aquesta campanya ha promogut. Des d’aquesta entitat missatgera, moltes gràcies!


Final de curs i cloenda de l’Escola Municipal de Música

Arribat el mes de juny l’Escola Municipal de Música celebra els seu corresponent final de curs.

Amb un alt nivell balsarenyenc, emmarcat en el cant i la instrumentació musical, arribats els dies de l’estació primaverenca, escenifiquen el seu treball educatiu. I ho fan transportats sobre aquest cavall volador que grans i petits viuen a ritme de conte. Cal felicitar l’actuació, el passat 16 de juny de 2013 a la sala Sindicat, dels cors de sensibilització, elemental i mitjà de l’Escola Municipal de Música, que presentaren «Cançons»: «Cançons de diverses èpoques, cançons de diversos estils, cançons que ens han emocionat i ens han acompanyat en episodis de la nostra vida. N’hi ha moltes, n’hem escollit unes quantes i les volem compartir amb vosaltres. Us explicarem perquè ens agraden i us les cantem. Esperem que a vosaltres també us agradin, us transportin a experiències viscudes i us facin recordar bons moments. Ens agrada».

Cançons com Àguila negra (Barbara / Maria del Mar Bonet, coral adults); El gripau blau (EUA, Coral sensibilització); Els colors del vent (de la pel·lícula Pocahontas, coral nivell elemental); Dancing queen (Abba, coral adults); Fil de llum (de la sèrie Polseres Vermelles, original d’aquesta sèrie de TV), entre altres, van ressonar a la sala del Sindicat.

En el marc de la sala petita del Sindicat, el passat 20 de junt de 2013 arribava la cloenda, amb les seves dues parts, de les audicions del curs 2012-2013 de l’Escola Municipal de Música en la seva modalitat instrumental. Piano, bateria, saxo, guitarra i violí, al llarg del concert, anaren descabdellant la música que ha format part de l’ensenyament, amb el vent, la corda, el teclat i la percussió. El públic premià l’esforç realitzat durant el curs.

Des d’aquí volem felicitar a la quarantena d’alumnes que van actuar, i en especial volem centrar-nos en dos apartats (música i veu): primer Albert Neiro (guitarra i veu) acompanyat pels professors Marc Borau i Mònica Viu; i segon Sílvia Serra (guitarra i veu) i Laura Baron (piano i veu). Magnífica interpretació de Neiro amb «I am the Highway» de C. Cornell, així com de Serra i Barón amb «Love story» de Taylor Swift.

El professorat, sota la direcció de Joana Almansa, desitja a familiars i alumnes bones vacances.


Final de curs de la Coral Infantil Romaní

La Coral Infantil Romaní va introduir l’acte de final de curs, el passat 24 de juny de 2013 a l’església de Santa Maria de Balsareny, amb les següents paraules: «Hem arribat de nou al mes de juny i tancant l’etapa escolar, la Coral també s’acomiada oferint a tothom qui vulgui aquest petit concert de final de curs. Hi podreu veure el treball realitzat per part de cantants i músics al llarg d’aquest segon quadrimestre començat després de les vacances nadalenques. El repertori s’ha dividit en tres seccions segons els temaris que hem treballat. Bon estiu a tothom».

L’olor del romaní introduïa el seu perfum feta paraula amb el text de presentació llegit per Arnau Martín, obrint així l’espectacle de música i cant amb les següents cançons: El gat, Siempre encontrado, El Rossinyol, Pere Gallerí, La presó de Lleida, Yesterday i Hey Jude.


Josep Gudayol i Puig

dilluns, 8 de juliol del 2013

Balsareny per la independència

Conferència de la Fundació Catalunya Estat



 El dia 14 de juny de 2013, Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat, va fer una conferència al Sindicat sobre “Estratègia i negociació per la independència”. L’acte, organitzat per Balsareny per la Independència, assemblea local de l’ANC, va aplegar una cinquantena de persones i va suscitat un interessant debat on van participar diverses persones assistents.

El conferenciant va explicar la voluntat catalana de poder exercir el Dret a Decidir i quines serien les vies possibles d’actuació davant d’una més que segura negativa rotunda del govern central. En aquest cas, va advocar per una proclamació unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya, que comptaria amb majoria suficient si volgués fer aquest pas. Altres alternatives serien, o bé un referèndum pactat amb el govern central, o bé una consulta basada en la llei de consultes no referendàries que va impulsar el Tripartit, o bé en una nova llei de consultes que ha d’elaborar el Parlament, o bé la convocatòria d’unes eleccions anticipades plebiscitàries, amb la independència com a programa d’una candidatura sobiranista unitària.
Vallcorba va reivindicar un gran pacte nacional de mínims que coordini la majoria d’opcions polítiques per preparar una estratègia comuna. La Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya ha estat ja un pas molt important. El conferenciant va parlar de la necessitat de negociar amb els organismes internacionals per sensibilitzar-los sobre la viabilitat d’una Catalunya independent, ja que l’Estat hi fa campanya en contra.
L’orador va definir quatre factors necessaris: una base social sobiranista ben àmplia, la transversalitat entre partits, l’aprofundiment en el procés d’internacionalització i comptar amb un lideratge clar i ferm. Amb això es podria fer front a una negociació pacífica amb l’Estat espanyol, supervisada per organismes internacionals, de la qual es delimitarien els drets i obligacions a assumir per cada part. Així s’ha fet històricament: a Europa, al segle XX, es van constituir 28 estats nous, i al segle XXI ja n’hi ha quatre més. Ara ve el torn de Catalunya.

Altres activitats


Amb organització de l’ANC, una nodrida representació de balsarenyencs es va concentrar al Camp Nou el dia 29 de juny per assistir al Concert per la Llibertat, un multitudinari acte cívic per proclamar de forma festiva, pacífica, familiar i desacomplexada, amb música, cançó i poesia, el dret del poble català a decidir el seu futur.


El dia 7 de juliol, membres de l’ANC local van formar part de la caravana Marxem, que, partint de diferents punts del Bages, es va concentrar a Manresa per formar una gran estelada humana. L’acte va acabar amb un parlament de Carme Forcadell i l’actuació de Carles Casas interpretant peces de Lluís Llach.


Per a l’Onze de Setembre, l’ANC està acabant els preparatius per participar a la Via Catalana, la cadena humana que s’estendrà al llarg de tot el territori català per reivindicar la independència.


Sarment

Sabates velles, sabates noves

DE MEMÒRIA (27)


Sabates velles, sabates noves

Des que venia el bon temps, i si no plovia massa, el meu calçat habitual —i el de la majoria dels meus companys— eren les espardenyes. No pas aquestes espardenyes per a turista o gent de ciutat perduts a pagès cada diumenge, amb vetes negres, sinó aquelles altres de lona blanca, tapades i amb sola de cànem, lligades amb vetes igualment blanques. Embrutadisses, també, però fàcils de rentar.

La iaia m’havia ensenyat una manera de fer les soles més resistents. Al pic de la calor, quan el quitrà de la carretera es fonia sota el sol en bassalets enganxosos, calia xopar-hi la sola de l’espardenya, impregnar-la de quitrà i, després, trepitjar la graveta fina de la voravia fins que, sobre el cànem, hi quedés incrustada una sola addicional duríssima.

El remei, però, era d’escassa durada. Sotmeses a les mil corredisses d’un nen prou lleuger i donat a xutar tot allò que pogués semblar llunyanament una pilota —també les pedres—, les espardenyes acabaven rebentant-se si no per la sola, per la puntera. La sola començava a esfilagarsar-se inconteniblement. I la puntera, tot i que de vegades anava reforçada amb un pedaç de pell, clarejava pel cantó del dit gros fins a foradar-se. Aleshores, la gent gran deia: «mira com et riuen les espardenyes!». Era la senyal d’alarma que acabava indefectiblement a ca l’espardenyer Vendrell, al carrer de la Creu. I amb unes espardenyes noves que a les primeres hores de dur-les tibaven una mica, s’hi caminava com qui no gosa. Però que de seguida s’anaven donant. Durava poc la incontenible alegria, quasi l’orgull de les espardenyes noves.


Les sabates ja eren una altra cosa. Només en tenia un parell, per anar mudat els diumenges. Cada dissabte, i ben a pesar meu, me les havia d’enllustrar, perquè fessin més goig i perquè duressin més. Sempre vaig sentirà a dir que eren molt cares i que a casa no érem a cal Rotschild.

La cerimònia d’anar a comprar sabates em fascinava. Per la cosa en si i perquè a cal sabater Juncadella al carrer Nou, era una botiga tan diferent de les altres. Una mena de polida cova d’Alí Babà plena de capses en rastellera, pilot de temptacions secretes; un mirall no gaire gran, quatre tamborets folrats de vellut i unes estores d’emprovar. Poca llum, recordo: dues o tres bombetes de vint-i-cinc que encara afegien un aire de misteri al fet solemne de comprar sabates noves. I, al defora, un aparadoret de no-res amb quatre models desaparellats que, més que exposar, incitaven a entrar i descobrir, al fons de les capses, lluents tresors amagats. La cerimònia solia oficiar-se un dissabte a la tarda, que no hi havia col·legi.

La mare, que era qui m’hi acompanyava, demanava el  que em calia. Normalment unes sabates planes de color marró, amb cordons, no massa cares i un número més gran del que em pertocava en aquells moments («per ara ja hi posarem plantilles, perquè amb això de la creixença, ja se sap, de seguida li serien petites», deia). Aleshores el sabater revestit d’un davantal primitivament gris, però clapejat dels mil colors barrejats de crema d’enllustrar, oficiava amb unció la delicada missió d’anar descobrint, d’entre les capses, les sabates que em convinguessin. A cada capsa, una sorpresa. Totes les sabates m’agradaven, però només un parell tindrien per destí els meus peus. Algunes eren rebutjades d’entrada per la mare: massa cares, massa extremades, massa què sé jo. D’altres, un parell o tres de jocs, passaven la prova. La deliciosa fredor del calçador niquelat escorrent-se’m taló avall, la tibantor dels cordons a punt per la llaçada, les primeres passes per damunt l’estora... El parell elegit per la mare  retornava a la capsa, sense demanar-me el parer. Feien tractes, ella i el Juncadella, sobre la manera de pagar-les i cap a casa a estrenar sabates. El primer diumenge solien fer mal, però de mica en mica s’anaven donant. Amb mal i tot, res no valia el plaer secret d’unes sabates noves. Encara que em maseguessin el peu, m’hi sentia lleuger. I senyor.


Però ben aviat,  tot i les enllustrades setmanals, les sabates rebien el càstig d’uns peus massa juganers. I calia fer-les adobar. El mateix sabater, a la rebotiga, tenia l’obrador. Una màquina de cosir especial que podia foradar la pell. Multitud de formes i una mena de peus, al revés, de ferro  —com petites encluses— que servien per a repicar talons i mitges soles i posar una mena de ferraduretes  a les dues puntes perquè duressin més. Com relliscaven, els ferrets! El Juncadella, amb un tros de cuiro que li facilitàvem, us feia unes mitges soles de primera. No és que el sabater fos un artista, però quan us retornava les sabates adobades i enllustrades per un professional, recobraven aquell toc de noves i el dring de l’alegria del primer moment.

Jordi Planes

Fotos baixades d'internet. Es retiraran a petició.