 |
La barraca de pedra sorrenca al camí de la via
|
La sortida va comptar amb uns
55 participants, de totes les edats, dels quals aproximadament una tercera part
eren de Balsareny i la resta, la majoria, de pobles de la comarca, i de més
lluny i tot.
Aquesta activitat era una més
de les sortides d’aquest estil que habitualment en Mata i altres col·laboradors
organitzen per tal de conèixer la zona declarada per la UNESCO Geoparc o
Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, del qual forma part
Balsareny. Darrerament, per exemple, activitats semblants han tingut lloc a
pobles com Artés, Sallent, Cardona, Gaià i Navarcles. La informació i la
inscripció (gratuïta) d’aquestes sortides es fa per Internet a la web de
l’esmentat Parc Geològic. Podeu informar-vos-hi de properes sortides que es
faran.
El Geoparc l’integren les
comarques del Bages i el Moianès i el municipi de Collbató, i treballa de forma
activa en la protecció i millora sostenible del seu patrimoni geològic, que
forma part de la nostra història, així com en el geoturisme, amb una bona oferta
que inclou geologia, natura, cultura, mineria i gastronomia. Són zones
singulars del Parc: la conca potàssica catalana (formada fa uns 37 milions
d’anys, i relacionada amb l’aixecament dels Pirineus); les coves del Toll (El
Moianès) i les del Salnitre (Collbató); els relleus actuals de Montserrat i
Sant Llorenç del Munt (on hi havia els sediments, conglomerats, d’un delta unit
a l’antic mar del cor de Catalunya, connectat a l’Atlàntic, no al Mediterrani,
i que va desaparèixer en formar-se els Pirineus); el museu de Geologia de
Manresa (a la UPC, amb visites els diumenges al matí o bé concertades); 46
punts més d’interès geològic i miner i un teixit de moltes empreses dedicades
d’una manera o altra al turisme.
 |
Les esquerdes de dessecació en una roca d'argila
|
El poble de Balsareny està
construït sobre afloraments de la Formació Artés, que a la vegada pertany a la
gran Depressió geològica de l’Ebre, delimitada pel Sistema Ibèric i els
Pirineus. L’activitat es va iniciar al carrer Carrilet, davant l’escola pública,
i es va seguir caminant per l’antiga via dels catalans fins a Cal Cansalada. En
aquest tram hi havia diverses parades didàctiques per tal de veure, per
exemple, els estrats alternats de gresos i margues/argiles que va deixar al
descobert la Riera del Mujal, sobre els quals actualment hi ha l’Església i
habitatges del voltant, i que s’aprecien molt bé des del mateix “pont de la
via”. Més endavant, una parada per veure, a les vores de la via, les capes de
graves i conglomerats procedents de dipòsits fluvials de fa milers d’anys, ja
que aleshores el curs del riu era molt més amunt que ara, o sigui, el riu va
excavant el seu propi llit i deixa terrasses al descobert (aquesta zona
recentment es va explotar com a gravera i ja es va restaurar); més endavant,
sota mateix del castell, una barraca feta de gresos o pedres sorrenques que, pel
que sembla, era la caseta dels treballadors quan es va construir la via del
tren de Manresa a Berga i la Pobla. També cal dir que, al llarg del recorregut,
s’observen en molts punts, els materials sedimentaris rogencs de la Formació
Artés, que es van dipositar un cop assecat el mar i tenen aquest color vermellós
perquè presenten ferro, que es va erosionar pel contacte amb l’aire; per això,
contenen minerals que són òxids de ferro; aquest fet és molt comú al Bages
nord, però no a la part sud, en què, aquests materials són grisos, perquè eren
els que hi havia al fons del mar i, sense contacte amb l’aire, no es van
erosionar (així, a Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet veureu vora la
carretera les “muntanyes russes” de color gris).
 |
Les diàclasis o fractures grosses a les roques
|
 |
Estrats inclinats meridionals de l'anticlinal de Balsareny
|
Pujant per la carretera, al
costat de la fàbrica, i després dels comentaris sobre la vida a la colònia per
part d’algun dels participants, s’arribava al pla, al voltant de les masies
disperses, per observar el meandre del Llobregat (o sigui, el gran revolt, de
gairebé 360º que fa el riu), que queda sota el Castell: és el meandre de la
Rabeia. En el punt de més curvatura del riu, ran del marge extern, hi ha un
penya-segat vertical (sobre del qual hi tenim els plans del Vilar), produït
durant segles per l’aigua que va picant sobre la roca a gran velocitat, alhora
que fa com un remolí i acumula els sediments a l’altre costat (marge intern);
per això es va formant el meandre.
 |
Zona central o xarnera de l'anticlinal (estrats horitzontals)
|
Després se seguia de nou un
camí que s’acosta al riu fins arribar al mirador de la resclosa dels Manresans,
punt de parada per contemplar i comentar l’origen i el recorregut de la síquia,
així com la gran formació geològica del nostre poble, única a la comarca: les
ja conegudes dames coiffées (senyores
amb barret o pilars coronats), formades a causa de l’erosió diferencial produïda
per l’aigua caiguda al llarg d’anys pel balç que queda sota el castell (l’aigua
s’emporta les roques toves, com argiles, menys en els punts on queden
protegides pels “barrets” formats per roca més dura, que no s’erosiona gaire);
cal dir que aquestes formacions també han rebut, aquesta passada tardor, amb
les pluges: s’han malmès algunes columnes; i és que, amb el pas del temps,
l’aigua va excavant la base i es van ensorrant de mica en mica. Potser d’aquí
algunes desenes o alguns centenars d’anys ja no existiran, però és probable que
se’n formin d’altres!
En aquesta zona alguns
col·laboradors van fer els comentaris respectius al fet que es tracta d’un
“Espai d’Interès Natural” declarat per la Generalitat, per la seva vegetació de
ribera i la fauna que hi viu: és on hi ha la verneda més important, i gairebé
única, del Bages; així com el bosc de roures amb la diversitat d’espècies
d’aurons i blades més important de la comarca.
 |
| Estrats septentrionals de l'anticlinal |
El matí va acabar amb tota la
colla de participants al bar del Casino, per prendre un aperitiu i fer
l’acomiadament.
L’activitat era organitzada,
com hem dit, pel Geoparc de la Catalunya Central, però comptava amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny; i formava part d’un cicle de
sortides per la comarca, l’assistència al qual permet obtenir un certificat del
Departament d’Ensenyament per a mestres i professors participants.
I.Prat
