He pensat en moltes maneres per començar aquest escrit: una breu història del Casal, la seva fundació o construcció... Però m'he adonat que hi ha força treball de recerca en molts llibres d'història comarcal i del poble; sense anar més enllà, a la Biblioteca hi ha un munt d'informació sobre el tema. És per aquest motiu que he decidit centrar aquesta presentació en les persones: les que hi viuen i les que hi treballen, perquè son, en definitiva, les que donen vida i sentit a aquesta institució de Balsareny.
Com passa en molts àmbits de la vida, no sabem què ens
depararà el futur, però sovint, quan els nostres avis es fan grans, se’ns
planteja el dilema: els podrem cuidar a casa o hauran d'anar al Casal?
I quan arriba aquest moment, en molts casos t'adones que
realment t'ho estàs plantejant perquè no pots fer-te càrrec de la persona, i
intentes pensar quin pot ser el lloc més adequat on el teu ésser estimat pugui
passar el temps que li resti de vida ben cuidat i atès.
No és fàcil prendre aquesta decisió.
Deixant de banda la qüestió econòmica, i centrant-me en les
persones, portar un ésser estimat al Casal sovint representa un tràngol per a
les famílies, que afronten una barreja de sentiments contradictoris.
És llavors, des del precís instant que prenem aquesta
decisió, sigui pels motius que sigui de cada família, que el Casal comença la
seva feina amb la persona estimada i amb els familiars que hem d'assumir també
la nova situació.
Des del minut zero ens acullen, al resident i al familiar,
perquè a partir d'aquell moment comencem a formar part d'una altra gran família.
Vulguem o no, el Casal passa a ser la nova llar
d'aquella persona; i, de retruc, la nostra.
És llavors , també, quan les famílies comencem a trobar-nos
en aquella casa, que no era casa nostra però que s'hi converteix des del moment
que els nostres familiars hi viuen.
I comencem a compartir experiències i moments, que tot
sovint comentem amb les persones que hi treballen, perquè de cop ells es
converteixen en el nostre suport, en l'ajuda que necessitem a cada moment
determinat, en guies que ens orienten i informen, en els vetlladors del
benestar de la nostra persona resident.
I vet aquí que, de tant conviure a la mateixa casa, ens
adonem que tenim les mateixes inquietuds, que volem ser part activa d'aquesta
gran família en que es converteix el Casal.
Per això hem creat l'ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS I AMICS DEL
CASAL VERGE DE MONTSERRAT.
Perquè, per a nosaltres, aquest centre passa a formar part
de les nostres vides, hi patim les malalties i les angoixes, però també compartim les alegries i el
benestar i, en definitiva, el dia a dia dels nostres éssers estimats.
No és que vulguem ser part de la família del Casal. És que
ja en formem part des del moment que un membre de la nostra família hi dorm, hi
menja, hi respira, hi plora, hi parla, hi descansa.
I és pensant en el benestar de tots plegats, amb ganes de
col·laborar i ajudar en tot el possible en el seu bon funcionament, amb els
sentits oberts per escoltar, aprendre i compartir tots plegats, que neix
aquesta Associació.
Perquè més que una residència geriàtrica, per a nosaltres
els familiars, és la nostra segona casa, és on hi ha la persona estimada, és on
t'ajuden a tirar endavant, on t'acullen i aconsellen.
Però, per sobre de tot, és on es desperta cada dia aquella
mare que no et recorda, o aquell pare que ja no camina, o la iaia que sempre
somriu quan arriba la família.
Allà, al Casal, és on s'adormen i es desperten els nostres
familiars i amics. I allà ens tenen, i ens tindran, fins al darrer
sospir, als membres d'aquesta nova Associació a Balsareny, oberta a
tothom, tal com diu el nom, familiars i amics, perquè som molts els que, ens
agradi o no, formem part d'aquesta gran família a Balsareny.
Properament farem un acte de presentació al qual podrà
assistir tothom de Balsareny que hi estigui interessat. Esperem poder dir-vos
la data al més aviat possible.
Fins llavors, gràcies al Sarment per deixar-nos fer
ressò de les nostres inquietuds, gràcies al Patronat per l'acollida, gràcies a
l'Ajuntament pel seu suport i, sobretot, gràcies a tots els treballadors del Casal
per la seva tasca.
Montse Soler
En nom de l'Associació de Familiars i Amics del Casal
Verge de Montserrat.