Pel que fa a aquest darrer punt he trobat una informació en un antic almanac que molt presumiblement la qüestiona. Es tracta del Calendari Català de l’any 1866. Aquest anuari fou publicat per Francesc Pelai Briz, activista patriòtic i cultural, amb la finalitat de divulgar la cultura catalana. Mogut per les seves conviccions, pretenia fer arribar la Renaixença al comú de la gent per a guanyar la complicitat i l’interès d’una societat poc o gens avesada a llegir en la seva llengua. Com a tal ho acredita el subtítol de la portada de l’almanac: Escrit pèls mes coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians.
dimecres, 31 de gener del 2024
Traginers: una dada evident i una data rellevant
Pel que fa a aquest darrer punt he trobat una informació en un antic almanac que molt presumiblement la qüestiona. Es tracta del Calendari Català de l’any 1866. Aquest anuari fou publicat per Francesc Pelai Briz, activista patriòtic i cultural, amb la finalitat de divulgar la cultura catalana. Mogut per les seves conviccions, pretenia fer arribar la Renaixença al comú de la gent per a guanyar la complicitat i l’interès d’una societat poc o gens avesada a llegir en la seva llengua. Com a tal ho acredita el subtítol de la portada de l’almanac: Escrit pèls mes coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians.
dilluns, 29 de gener del 2024
Alba Toral, tècnica d’emergències sanitàries, avui al servei del bar Casino
Foto: Alba Toral
Balsareny, poble de campanes i campaners
dissabte, 27 de gener del 2024
Entrevista a Txus Garcia
El que ens apassiona des de ben petits, pot arribar a ser allò que ens dediquem en un futur. Txus Garcia, nascut a Balsareny, va créixer envoltat de música, però no és fins als dotze anys que es considera un verdader malalt després de veure per primera vegada a Pink Floyd en directe. Durant la primària, destacava dibuixant, fins i tot, alguns dels seus professors ho accentuen com un problema. Però ell, en canvi, no ho visualitza com una mancança, sinó com una virtut per poder aprofundir més en les arts plàstiques.
L'art i la creativitat l'han acompanyat allà on s'ha dirigit. Al llarg de la seva joventut va prescindir d'escola de música, però, tot i això, als tretze anys ja sabia tocar la guitarra. "La música sempre serà un hobby per a mi", explica en Txus. Les indefinides hores escoltant els seus discs preferits o les estones tocant amb els amics van substituir els estudis musicals. Passaven les tardes a locals on assajaven i romantitzaven el viure de la música, tot i ser conscients que eren molt amateurs i el que tenien entre mans no era res més que un somni. No obstant això, assegura que va ser una etapa molt enriquidora i conservada amb molt d'afecte.
Mike Farris - Sala Apolo, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Més endavant, després d'anar a contracorrent amb la seva mare i professors, va acabar deixant els estudis i va decidir fer l'antiga FP de Delineació. També, estava interessat pel món de l'arquitectura, per això ara està acabant els estudis de disseny gràfic a la UOC.
Pel que fa a la fotografia, no s'hi va introduir fins més tard; així i tot, va estudiar a l'IEFC, institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, en l'especialització de fotografia d'arquitectura i interiors. Al principi, era un simple consumidor de fotografia, fins que un dia es fascina en veure exposicions i llibres de fotografia. Per aquest motiu, al cap de poc temps, va decidir comprar una càmera reflex i assistir a diferents cursos per aprendre correctament el seu funcionament, i sense adonar-se'n, la fotografia ja era una cosa inamovible en la seva vida.
Bad Gyal - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
|
Companyia Elèctrica Dharma - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Per altra banda, a finals de l'any passat, el fotògraf tenia l'encàrrec de produir i fotografiar les xarxes socials de 2023 de la marca d'infusions Hornimans. Per a aquesta feina va implicar altra gent del territori per aconseguir un gran resultat. Per exemple, la Laura López, de la botiga "Més que moda" de Balsareny, es va encarregar del vestuari, i altres professionals van tenir cura del maquillatge o la contractació de models... Es va portar a terme en dues setmanes i la sessió va durar tres intensos dies, però ell assegura que el resultat va ser satisfactori i els clients compartien la mateixa opinió.
El talent i l'esforç són necessaris si et vols dedicar a qualsevol ofici, però el que és molt important és saber vendre el teu producte, i per això és important fer xarxa. Com més gent coneguis, més opcions de projectes arribaran. Sens dubte, Txus confirma que les xarxes socials ajuden a projectar la teva feina, però també confessa que vivim en una societat on no hi ha ningú que s’aturi a apreciar la feina que generen els fotògrafs professionals.
Sílvia Pérez Cruz - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia |
De tota manera, la constància porta recompenses, i per al Txus va ser tot un somni poder viure el procés de treball del músic Michael League, líder de Snarky Puppy, la banda de Jazz modern més rellevant actualment del món, amb cinc premis Grammys. L'any 2019 va fotografiar el seu treball mentre enregistrava un nou disc en solitari i també va fer les fotos del nou estudi que va construir a la casa que va comprar i restaurar.
Ara per ara, a en Txus li agradaria poder treballar amb grups com els Rolling Stones; més concretament amb el seu guitarrista, Keith Richards. Però, si es pogués viatjar en el temps, ell se n'aniria de cap a fotografiar el seu grup musical preferit, Pink Floyd!
Sopa de Cabra - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia |
Seguint la cronologia del temps, l'últim projecte portat a terme per Garcia ha sigut la fotografia de l'espectacle de dansa "Fiblades", un projecte que ha unit els esbarts dansaires de Gironella, Navàs i Sallent i que és un homenatge a les treballadores de les fàbriques tèxtils del Llobregat.
Mirant endavant cap a un futur, Txus confessa que treballar en el que gaudeix és tot el que busca, no té cap altra més aspiració que explotar la part més creativa de la fotografia i superar-se en els projectes més personals.
Pel que comporta l'estabilitat, el fotògraf ens explica la importància de focalitzar totes les forces en un sol objectiu i no dispersar-se en altres feinetes. Ens explica que la feina de fotògraf és variada, però la clau és saber trobar una regularitat en el teu negoci. Un dels seus objectius és aprendre a viure amb aquesta inestabilitat.
'Turandot' - Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Txus explica la dificultat que requereix ser un emprenedor. Tot seria més fàcil amb un horari i un sou fix a final de mes; però, al cap i a la fi, ell està entregat a la seva passió, i confirma que tots els comentaris de diferents clients al llarg dels seus projectes paguen pels anys d'incertesa. La seva feina no només l'enriqueix a ell, sinó que ha pogut construir tota una xarxa de moments increïbles i enriquidors com a persona, que l'han portat a fotografiar artistes a qui ha admirat durant molt de temps. Tot i això, sense cap dubte, el més apreciat per a ell és poder fotografiar els concerts del seu fill, l'Àxel.
Martina Junyent
Fotos: Anna Martínez / Txus Garcia
Concepció Griera Lladó
Aquest és l’escrit que els seus quatre nets: l’Arnau, el Xavier, la Laia i l’Iu, li van llegir per acomiadar-se d’ella:
«Iaia, des que vam néixer ens has acompanyat en el camí més bonic que existeix: el camí de la vida. Sempre has estat allà per tot, per tot i per tothom. Pels teus fills, pels teus germans, pel gendre i sobretot per nosaltres: els teus nets.
»Aquests catorze anys al teu costat; al costat d’una de les dones més valentes, extraordinàries, admirables, rialleres i optimistes que coneixem, han estat i sempre seran els millors anys de la nostra vida.
»Els menjars que ens feies. Tenim clar que en gaudíem tots els cosins, igual o més que tu ho feies preparant-los! Els jocs de cartes que ens ensenyaves i totes les històries que ens explicaves de la teva joventut, els contes abans d’anar a dormir, en què ens feies ser els protagonistes. Moments irrepetibles al teu costat que ens acompanyaran sempre.
»La vida ens guiava any rere any gaudint de tu i de la teva llum i energia sense donar-nos temps per pensar en que un dia no hi series. Aquest moment ha arribat, sobtat, inesperat. I és que sempre et veies tan feliç! Tan “flamenca”. T’acabaves de recuperar d’una operació de genoll tan ràpid que ens vam arribar a pensar que eres invencible: la iaia invencible.
»Ens han quedat un munt de coses pendents junts, com el creuer, els estius a Puigcerdà i les festes de Nadal, que sense tu no seran el mateix. Però ara toca recordar tots els moments que hem passat junts, que són inoblidables i fer el que tu ens vas ensenyar: tirar endavant i gaudir de cada dia com el que és: un regal. Ens vas ensenyar a estimar, i això és el que farem sempre.
T’estimem, iaia!»
Els teus nets
Foto: Arxiu familiar
dilluns, 22 de gener del 2024
Presentació de la Festa dels Traginers 2024
Prèviament es va instal·lar la botiga del Traginer al costat de la Taverna, a l’exterior, on es van començar ja a vendre objectes de record de diferents tipus: el nou càntir d’aquest 2024, gots, estovalles de farcell, xapes, pins, imants, boines, etc. Evidentment la venda grossa serà durant la festa, però força gent ja es va anticipar amb la compra del seu objecte preferit.
Per acompanyar l’acte, enguany també es va comptar amb la presència d’Antoni Majó, de Breda, que és l’autor dels objectes de ceràmica, com el càntir. Ens va visitar amb el seu fill, continuador de l’ofici, i va portar el seu torn, per fer-nos una demostració de la seva feina. Va començar a treballar el fang sobre les 11.30 del matí, i va estar-s’hi ben bé dues hores, alhora que regalava i dedicava objectes a la gent.
Jordi Santasusana va fer referència a la restauració del carro amb què antigament es traslladaven els difunts, que va fer servei des de 1940 fins a 1965, el qual va estar exposat durant el matí a la plaça Ricard Viñas. S’està encara acabant d’esbrinar la història d’aquest carro, que sortirà per la cavalcada amb aquest rètol: “En memòria dels nostres difunts”. També va donar la notícia que hi ha hagut d’altres donacions d’objectes de particulars a la festa, com és una premsa de vi.
Tot seguit es va desvelar qui serà el nou Traginer d’Honor, per als propers dos anys, 2024-2025. Aquesta distinció honorífica va començar el 2011 i ha destacat fins ara set persones, algunes de les quals ja no hi són, i se’n va fer merescuda recordança: Josep Rodergas, Francesc Maya i Jaume Artigas. En aquesta ocasió, per primera vegada, s’ha nomenat una Traginera d’Honor: Mercè Farràs Manent, que va expressar la seva gran sorpresa per ser escollida, cosa que accepta de bon grat, donat que a ella li agrada molt la festa i sempre hi ha col·laborat. De la seva generosa participació, any rere any, en va donar fe Anna Vall, que va lloar la feina altruista de la Mercè, entre altres coses, en el maquillatge personalitzat que fa als participants de la cavalcada. En acabat, es va donar veu al Traginer d’Honor sortint, del període 2022-2023, Josep Sensada, que va adreçar unes paraules d’agraïment al públic.
També va sortir a parlar Antoni Majó, que va deixar el seu torn per uns minuts. Majó, que va aprofitar el dia per portar la comanda dels seus productes d’aquest 2024, va donar les gràcies per comptar amb ell i va remarcar que, any rere any, ell i les encarregades de la botiga es veien, amb temps, per dissenyar entre tots com ha de ser el nou càntir, emblema de la festa.
Finalment es va fer un homenatge a la família Arnau i Costa, que durant tants i tants anys ha estat present, de manera ferma, a la nostra festa. Va intervenir Jacint Orriols, que va explicar extensament, i amb moltes fotos, la trajectòria dels Arnau a la Festa dels Traginers, que ja va començar amb l’avi Antoni (marit de l’Enriqueta, de la coneguda botiga que duia el seu nom) i va continuar amb els fills i néts. Un dels fills, Josep Arnau, marit d’Aurèlia Costa, va dir també unes paraules agraint el diploma que li van donar en reconeixement a la seva col·laboració de tants anys, tot i que ara ja no hi pot participar activament com abans. També va parlar, emocionada, la seva neboda, que, tot i viure a Sabadell, està molt vinculada a la festa igual com tota la seva família, i tenen un especial afecte per Balsareny (al Vallès també hi ha molta tradició de la festa de Sant Antoni Abat).
Jacint Orriols va aprofitar l’avinentesa per fer memòria dels que ens han deixat al llarg dels anys i que també eren fidels col·laboradors, ells i les seves famílies; amb un record especial als darrerament traspassats Jaume Artigas i Concepció Griera.
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Selgas / Anna Casaldàliga
dissabte, 20 de gener del 2024
OBITUARI. Des de l’1 d’agost de 2023 al 15 de gener de 2024
Data |
Nom |
Edat |
03-08-23 |
ROSA PUIG SERRA |
89 |
07-08-23 |
ANTÒNIA RIMABU I DENCÀS |
103 |
17-08-23 |
ÀGUEDA NOVELL BULNES |
63 |
26-11-23 |
FRANCISCO MONTILLA DE LA ROSA |
89 |
04-10-23 |
TERESINA SOLÀ SANTASUSANA |
97 |
19-10-23 |
DAMIÁN HENARES SERRANO |
70 |
26-10-23 |
FRANCISCO SIMON PICAS |
93 |
27-10-23 |
BARTOLO RUIZ LÓPEZ |
76 |
29-10-23 |
VICENTA ACEVEDO ABELLAN |
94 |
30-10-23 |
ANTONI BAJONA CORTINA |
75 |
03-11-23 |
JOAN MACIÀ SERRA |
70 |
10-11-23 |
ANTONIO SANGÜESA BACHERO |
97 |
18-11-23 |
DANI BASSANY DOLADO |
51 |
29-11-23 |
JAUME ARTIGAS SELLARÉS |
87 |
01-12-23 |
DANIEL BORT BLAYA |
68 |
28-12-23 |
LOURDES SANTASUSANA CANAL |
95 |
30-12-23 |
MARC TORREBADELLA I SOLER |
23 |
04-01-24 |
CONSOL ROMANOS SANSALVADOR |
95 |
06-01-24 |
ENCARNACION RUIZ ALMAGRO |
77 |
14-01-24 |
MONTSERRAT VILASECA
PUIGDELLÍVOL |
93 |
14-01-24 |
FILO CASALS ESPINALT |
77 |