El racó de mossèn Joan

SOCIETAT

Tal com s'havia anunciat quan se li va fer l'homenatge (vegeu Sarment de desembre 2011), el dia 24 de juny de 2012, festa de sant Joan, s'ha inaugurat una placa de carrer que designa amb el nom de “El racó de Mn. Joan” la baixada (escales i rampa) que hi ha entre la Llar parroquial i la casa rectoral, baixant cap al Repeu; un espai decorat fa anys per mossèn Joan Bajona i on hi ha el local social de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny.

L’acte va tenir lloc en sortint de missa de dotze i hi van assistir, sota un sol de justícia, nombrosos balsarenyencs que s’hi van voler sumar. La placa, dissenyada per mossèn Joan, va ser fixada al seu lloc per ell mateix, que sempre ha tingut a bé anomenar-se paleta; i va comptar amb l’ajut de dos manobres solvents, l’Emilià Dolado i el Jaume Rabeya, dalt d’un elevador manejat pel Jordi Santasusana.

En acabar, les corals Sant Esteve i Ametllers, que dirigeix mossèn Joan,  i tots els assistents, van cantar Els Segadors, i l’alcalde, Jaume Rabeya, va dobsequiar els presents amb un tall de bona coca de sant Joan.

SarmentFotos: Sarment

Sònia Moyano, perruqueria i estètica al Casal

ENTREVISTA

La Sònia Moyano Muñoz fa dos anys que és la responsable de perruqueria i estètica de l’entitat del Casal balsarenyenc. Tal com expressa: “Us he de dir que estic molt contenta de ser a Balsareny. Trobo que és un poble molt maco i tranquil i he tingut l’oportunitat de poder conèixer persones de molt bon tracte”.

La Sònia va néixer en un petit poble del Bages i en edat escolar va seguir els estudis d’EGB al Col·legi Anselm Cabanes i el primer curs d’ESO a l’Institut JOC de Manresa. També posseeix el títol d’Auxiliar d’Infermeria i Geriatria que va obtenir a l’Hospital de Sant Andreu, i compta amb el Diploma en Perruqueria i Estètica cursat a l’Acadèmia Olga Difusió.

A Moyano li agrada molt llegir. El darrer llibre en què està immersa és Olor a Gas. També és una gran entusiasta de poder conèixer diferents geografies amb les seves cultures corresponents, i ha viatjat a Praga, Viena, Budapest i per bona part de l’estat espanyol. Pel que fa al lleure, li encanta passejar i mirar la televisió.

—Com vau arribar a Balsareny?

—Aquell matí, en arribar i trepitjar el primer carrer balsarenyenc i creuar-me amb algunes persones, ja vaig veure que era un poblet petit, però gran en acolliment.

—Quant de temps fa que us trobeu entre nosaltres?

—Doncs ara farà uns dos anys que presto aquest servei al vostre Casal.

—Compartiu el servei amb algun altre casal d’avis?

—No, la meva feina encantadora en aquest Casal ja m’ocupa tot el dia.

—Quins són els dies que treballeu i en quin horari us podem trobar?

—Doncs excepte el dilluns, que toca festa, estic disponible cada dia de dimarts a dissabte, durant els matins de deu a dos quarts de dues, i a la tarda de les tres a les vuit.

—Quina fou la primera impressió que vau tenir en arribar al Casal?

—Bé, tal com us he fet avinent, em quedo amb la impressió de trobar unes persones molt maques, de tracte amable, i que m’han ofert la seva confiança vers la meva persona i el meu servei.

Josep Gudayol i Puig

Miguel Díaz, vicepresident del Club Petanca Balsareny

ENTREVISTA

En Miguel Díaz Valverde és un balsarenyenc d’adopció que de molt petit va arribar d’un poblet d’Almeria i durant 30 anys va residir al nucli de Vilafruns. En Miguel va néixer el 2 de gener de 1961, i com a anècdota ens explica que en edat escolar “a vegades el meu professor creia que me’n reia d’ell quan em preguntava la data de naixement i jo li deia el dos del uno de mil novecientos sesenta y uno”.

A la seva arribada a Vilafruns va fer els primers passos escolars a la colònia. Més tard continuà l’EGB al nucli de Balsareny. A Díaz li agrada llegir i actualment està llegint la biografia de l’expresident del govern espanyol Adolfo Suárez, escrita per Juan Francisco Fuentes. En la part esportiva, a part de formar part de l’equip de botxes (petanca), és component de la plantilla de futbol U.E. Veterans de Balsareny i també és un gran aficionat de l’equip de bàsquet balsarenyenc. Fins avui no forma part de cap altra associació local.

—Expliqueu-nos, en primer lloc, com ha anat això de bastir unes noves pistes de botxes?

—Bé, doncs va ser fruit d’una trobada d’antics “petanquers” que, amb una gran càrrega d’il·lusió, vam adreçar-nos a l’Ajuntament per tal de constituir-nos com a nova entitat. La resposta no podia haver estat millor, ja que ens van facilitar unes pistes noves i endavant!  Aquestes pistes foren inaugurades el passat mes d’abril entre els actes de la Festa Major. A l’acte inaugural hi van assistir l’alcalde, Jaume Rabeya, i els regidors Xavier Vall i Noèlia Ramírez.

—Hi exerciu algun càrrec, en aquesta nova entitat?

—Doncs sí, després de reunir-nos en assemblea vam acordar que jo en fos el vicepresident.

—Des de quin any sou aficionat a les botxes?

—L’any 1986 és la data que es va fundar la que va ser la primera entitat local de “petanca”. De seguida em vaig sentir il·lusionat per ésser-ne un jugador més, però no va ser fins als anys 1997 i 1998 que vaig entrar a formar-ne part.

—Heu tingut relació, durant aquests anys, amb alguna altra associació o club de botxes?

—Sí, quan va esdevenir el parèntesi balsarenyenc, vaig jugar un temps amb el Club de Petanca Navàs.

—Aquí en aquesta nova etapa a Balsareny, com funcioneu? Quants socis sou i qui n’és el president?

—Bé, després de la bona rebuda que ha tingut l’inici d’aquesta nova etapa, puc dir-vos que gairebé cada dia a les nostres pistes s’hi poden veure de 15 a 20 jugadors; cada dissabte ens ho passem molt bé practicant el que es coneix en el món “petanquer” com la melé. Aquesta és una pràctica continuada en el llançament de les boles. En acabar-se la partida hi ha premis per als tres primers classificats. Som una vintena de socis i el president és el company Rafael Calatrava Macias.

—Aquestes noves pistes són de domini privat o municipal?

—Són municipals, tal com es pot veure indicat en un rètol situat en una de les parts laterals de les pistes, on es  pot llegir: “Pistas municipales; Club Petanca Balsareny, fundado en el año 1986 por Francisco (Paco) Macias Cortés”.

—Per últim, no hem parlat de la ubicació on es troben aquestes pistes.

—Estan situades prop del Poliesportiu Municipal, entre el carrer de la Indústria i la carretera de Moià, en el solar on hi havia la casa de Cal Piano, enderrocada fa poc.

—Voleu afegir-hi quelcom més?

—Deixeu-me dir en nom de tota la junta: l’Ismael, l’Alan, en Valero i jo mateix, amb el president Rafael, volem agrair al grup de govern i l’oposició del nostre Ajuntament per tot l’ajut que ens han donat a l’hora de constituir-nos com a nova entitat balsarenyenca. I també donar les gràcies a Sarment per l’oportunitat de poder expressar-me.

Josep Gudayol i Puig

Resar el Rosari amb la Bernadette

CERCLE LITERARI

Resar el rosari amb la Bernadette

Senyor, aquests rosaris en forma de cor
us volem oferir, perquè la Verge
en les seves aparicions, els rosaris
a les mans sempre va portar,
i a Bernadette li digué que, quan a ella
vulguem pregar, el rosari hem de resar.

Nosaltres a la gruta, com Bernadette,
davant de la Verge l’anem a resar
encara que no la puguem mirar,
la qual cosa ens costa molt d’acceptar;
però quan els misteris meditem,
a ells ens encomanem.

En els de GOIG, a la Verge li demanem
que ens doni conformitat i humilitat,
per poder com ella dir: “Senyor, faci’s
en nosaltres la vostra santa voluntat”.

En els de LLUM, a l’Esperit Sant
ens encomanem i li demanem
que sigui sempre la llum dels nostres ulls
per a poder a tothom estimar,
com Jesucrist ens va ensenyar.

En els de DOLOR, pensem en Jesús de Natzaret
que, caminant amb la creu al coll,
per tercera vegada caigué, es tornà a aixecar
i continuà fins que a la muntanya del Calvari va arribar.
Nosaltres en Ell confiem
perquè, quan amb la nostra creu caminem,
cada vegada que caiguem Ell sigui allà
per ajudar-nos a aixecar i, donant-nos la mà,
ens acompanyi per a poder el nostre camí continuar.

I en els de GLÒRIA, demanem a Jesucrist, que va ressuscitar,
i a la Verge, que amb cos i ànima al cel va pujar,
que ens donin la llum de fe i esperança,
perquè algun dia amb ells puguem estar.
I, des d’allà, amb els ulls de l’ànima,
el cel i la terra podrem mirar
i, amb Bernadette, el rosari podrem resar.

Maria Dolors Soler Costa
Lourdes, maig de 2012

Balsareny avui

Roda de Corals 2012 Bages-Berguedà



La sala del Sindicat, amb tres quarts d’entrada, va veure una magnífica actuació d’aquesta sisena Roda de cant a càrrec de quatre corals: Coral Sant Esteve de Balsareny, Coral de Salelles, Coral l’Albada del Caravàning Club del Bages i l’Orfeó Manresà.


L’acte va ser presentat per Josep Sensada i va seguir amb l’ordre següent. 


La Coral Sant Esteve de Balsareny, sota la direcció d’Olga Puigbò: Cançó del Lladre (popular catalana, harmonització Francesc Vila), i Ton Pare no té nas (harmonització B. Bibiloni). A continuació, i sota la direcció de Joan Bajona: Dindirindin (anònima, cançoner Montecassino), El romaní (Johannes Brahms) i El destí (Johannes Brahms).


La Coral l’Albada del Caravàning, sota la direcció de Josep Guiteres: Tornaré (havanera, J. L. Ortega Monasterio), Vela que bonito (Folklore del Choco, Colòmbia), Lorelei (Friedrich Schiller), La barqueta (havanera, J. Bartumeus) i Farandola (Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls).


L’Orfeó Manresà: Madrigal (G. Fauré), Cantique de Jean Racine (G. Fauré), Dira-t-on (M. Lauridsen) i Prière du soir (Ch. Gounod). Amb Jordi Franch al piano i direcció de Lluís Arguijo.


Per últim, les quatre corals interpretaren dues cançons en comú: Cant de l’albada (música de Francesc Vila i lletra de Joan Farràs) i Mosques i mosquits (cànon del Bestiari de Pere Quart i música de Manuel Oltra).


L’acte va finalitzar amb uns breus parlaments a càrrec de les dues representants de la Federació del Cant Coral del Bages i Berguedà.


Laura Calveras, pubilla de Balsareny, amb la seva paraula i el seu gest lliurà a les dues representants el típic càntir dels Traginers.


La recaptació de l’acte, que va ser de 570 euros, va anar a parar a la Marató de la Pobresa.

Dues persones per una tasca solidària

A Balsareny, com a tants d’altres pobles, hi ha gent que treballa i s’esforça per una societat solidària. Són com branques d’un arbre que distribueix un fruit unitari amb la finalitat de tenir un món millor per a tothom.

Una d’aquestes branques la formen dues persones, que treballen amb la mecànica empresa des de la Parròquia de Santa Maria, coordinades amb la delegació de Mans Unides de la ciutat de Solsona.

“Balsareny Avui”, i en atenció als nostres lectors, ha volgut tenir un millor coneixement sobre com s’organitzen les dues persones, que prefereixen mantenir l’anonimat. Aquestes comenten: “Som dues persones que ens cuidem a Balsareny, ara farà uns 12 anys, de promoure un cop l’any la Campanya Solidària, mitjançant una aportació econòmica, amb l’ONG Mans Unides.


Aquesta tasca ens la va encomanar qui fou rector de Balsareny, Mn. Joan Casals, i des d’aleshores quan arriba la Setmana del dejuni, amb caràcter voluntari, a la nostra església de Balsareny la col·lecta setmanal la promovem a favor d’aquesta ONG. A més a més, no sabem si és prou coneguda la diada del ‘Sopar de la fam’, que un cop l’any organitzem en el temps de Quaresma”.

Aquest acte, on es reparteixen unes llesques de pa amb xocolata, recapta fons a favor de diversos projectes solidaris amb el tercer món. En aquest acte sempre hi és convidat un personatge que viu, i ha viscut, una experiència in situ en pobles amb falta d’escoles, hospitals, projectes agrícoles, pous d’aigua, etc.

A Balsareny també hi ha a disposició de la gent una campanya consistent en venda de samarretes, que porten impresos diferents eslògans a favor de Mans Unides.

 
Alveolitis, una malaltia originària dels coloms

Davant qualsevol mena de risc, que fa por, sempre és bo reflexionar i, si cal, prevenir. Aquí no volem pas generar por, sinó fer un toc d’alerta preventiu a favor de la salut.

Es tracta de les colònies de coloms, unes aus que sovint simpàtiques, a les quals sovint la gent dóna menjar mentre té cura de la vigilància dels petits. Els coloms són molt macos, però compte! Cada dia, la sanitat descobreix noves toxicitats que porten aquests ocells que conviuen moltes hores del dia amb les persones.

Últimament s’ha parlat d’una malaltia que hom pot arribar a contraure a través dels coloms. És l’alveolitis (diari El Punt, dimecres 16 de maig de 2012), una malaltia pulmonar que es transmet per mitjà dels excrements dels coloms. Sota aquest paraigua balsarenyenc, tots convivim amb aquesta espècie i cal aixoplugar-nos lluny de l’alveolitis.

Josep Gudayol i Puig

Més sobre el magatzem de gas

Gas Natural vol fer un magatzem subterrani de gas a Balsareny

Ja tancàvem l’edició del Sarment de juny quan Balsareny, inopinadament, va ser portada a tots els informatius del país.

Gas Natural Fenosa (GNF), per mitjà del seu director de planificació energètica, José María Egea, anunciava el passat dia 19 que l’empresa havia iniciat la tramitació administrativa d’un projecte que preveu la construcció, al terme municipal de Balsareny, de vuit cavitats subterrànies a 900 metres de profunditat, que servirien de magatzem de reserva de gas natural, aprofitant les cavitats salines del terreny. La reserva serviria per poder atendre pics de demanda i eventuals talls de subministrament.

Egea va explicar que la companyia havia estat investigant des del 2009 la possible presència d'hidrocarburs a la zona. Les anàlisis han determinat que no n’hi ha, però en canvi s’hi donen les condicions geològiques apropiades per albergar una reserva de gas amb una vida útil d'entre 40 i 50 anys.

Les cavitats, de 80 metres de diàmetre cadascuna, s'ubicaran a entre 600 i 900 metres de profunditat, sense oxigen i per tant sense risc d'explosió. Egea va destacar que les reserves de gas tindran un «impacte mínim» tant des del punt de vista de seguretat com ambiental. Segons informava Regió7 el dia 20, els terrenys serien a la part nord del terme municipal.

Al món hi ha uns 650 magatzems subterranis de gas, dels quals un centenar estan ubicats en cavitats salines, amb exemples a Alemanya, França i Portugal, entre d'altres. El més proper és el de Manosque, al parc natural de Luberon, a França, i el de Catalunya serà el primer de l'Estat espanyol d'aquestes característiques.

Gas Natural Fenosa ha signat un conveni amb Iberpotash, que tenia la concessió de la zona per a la seva explotació, tot i que mai no l'ha fet efectiva. GNF va explicar que l'activitat serà compatible amb la d'Iberpotash i no comportarà entrebancs a la productivitat de la companyia minera.

El procés serà lent. Obtenir els permisos als ministeris d’Indústria i Medi Ambient, a més dels autonòmics i locals, pot durar dos anys. Si s’aconsegueix l’autorització administrativa, la construcció comportaria uns vuit anys més, tot i que la primera cavitat podria entrar en funcionament ja el 2017 i l'última el 2025, ja que es preveu construir dues cavitats cada dos anys i mig.

El director d'Energia de la Generalitat, Josep Canós, va subratllar que, en un moment en què hi ha poques inversions d'aquesta envergadura, aquest projecte és estratègic, ja que garantirà subministrament i reserves en casos d'emergència, no tan sols de gas sinó també per a les centrals de cicle combinat que generen electricitats. Va calcular que les vuit cavitats subterrànies previstes al magatzem garantiran l'equivalent a 14 dies de tot el consum de gas català i 140 dies de consum domèstic. La inversió és benvinguda perquè suposarà millorar la seguretat del subministrament no tan sols de gas sinó també de les centrals de cicle combinat que produeixen electricitat. Canós va recordar que tota la capacitat d'emmagatzematge catalana està fins ara concentrada al Port de Barcelona.

El responsable del projecte, Joan Pujol, va informar que el magatzem tindrà una capacitat de mig milió de metres cúbics de gas (3.200 GWh) i ocuparà deu hectàrees en un perímetre de 10.000 hectàrees on s'han fet els estudis. En superfície es construiran dues naus de dues hectàrees.

Pujol va afegir que caldria fer noves infraestructures, com un gasoducte des de la zona de Terrassa fins a les salines i una línia elèctrica de set quilòmetres des de Sallent.

Segons fonts de l’empresa, durant el procés de construcció es generarien 200 llocs de treball, i un cop acabada l’obra, es preveu que n’hi haurà uns 40 d’estables.

L’alcalde, Jaume Rabeya, explicava el dia 20 a Regió7 que l'Ajuntament no va rebre la notícia fins al dia abans que s'anunciés a la premsa. Rabeya va preferir no valorar el projecte fins que el consistori no disposés d’informes tècnics i mediambientals. Malgrat tot, va dir que confiava que el projecte pogués afavorir la creació de llocs de treball al poble, que té una taxa d’atur de prop del 16%. Tot i això, l'alcalde va concloure dient que «s'hauran d'analitzar moltes altres qüestions abans d'aprovar el projecte». Caldrà anar seguint de prop aquesta notícia, important sens dubte per a Balsareny.

Sarment

Utilitzant informacions aparegudes als diaris Ara, Avui, El Periódico, Vilaweb i Regió7.

Gas Natural farà un magatzem subterrani de gas a Balsareny

Quan ja tancàvem l'edició del Sarment de juny, el nostre poble ha estat actualitat de portada a tots els mitjans d'informació. Reproduïm aquí el que s'ha publicat en dos diaris ("Avui" i "Ara").

Gas Natural Fenosa projecta un magatzem subterrani de gas a Balsareny

La companyia inicia els tràmits per construir vuit dipòsits que aprofitaran les cavitats salines de la zona
El projecte suposarà una inversió d'entre 300 i 350 milions d'euros i 200 llocs de treball durant les obres

La multinacional energètica Gas Natural Fenosa (GNF) invertirà entre 300 i 350 milions d'euros en la construcció d'un magatzem subterrani de gas a Balsareny que aprofitarà les cavitats salines de la comarca.

En roda de premsa a la Cambra de Comerç de Manresa, el director de Planificació Energètica de GNF, José María Egea, ha emmarcat el projecte en els estudis de la companyia per determinar si hi havia presència d'hidrocarburs a la zona, que finalment no s'han trobat. Amb tot aquests treballs han servit per veure la possibilitat tècnica d'ubicar un espai d'emmagatzematge de 3.200 GWh durant una vida útil d'entre 40 i 50 anys.

La companyia ha explicat que ha iniciat la tramitació administrativa del projecte. Si Gas Natural Fenosa aconsegueix tots els permisos –un procés que pot durar dos anys–, iniciarà la construcció de vuit cavitats a 900 metres de profunditat al terme municipal de Balsareny (la primera de les quals estaria llesta a mitjan 2017). La instal·lació ocuparà unes 10 hectàrees, tot i que la zona delimitada serà de 1.000. L'empresa augura que aquestes reserves de gas tindran “impacte mínim” tant des del punt de vista de seguretat com ambiental.

L'energètica calcula que el projecte donarà feina a unes 200 persones durant la fase de construcció, que duraran entre vuit i deu anys, i suposarà 40 llocs de treball quan la infraestructura estigui en funcionament.

AGÈNCIES [“Avui”, 19-6-2012]

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/552008-gas-natural-fenosa-projecta-un-magatzem-subterrani-de-gas-a-balsareny.html 

Gas Natural construirà un magatzem de gas subterrani a Balsareny

Serà una reserva de gas subterrània a 900 metres de profunditat, en unes cavitats salines, segons ha explicat el director de planificació energètica de la companyia, José María Egea. L'operació comportarà una inversió d'entre 300 i 350 milions d'euros

Gas Natural Fenosa ha anunciat aquest dimarts la construcció d'un magatzem de gas al Bages, al municipi de Balsareny, que comportarà una inversió d'entre 300 i 350 milions d'euros.

Serà una reserva de gas subterrània, a 900 metres de profunditat, en unes cavitats salines, segons ha explicat el director de planificació energètica de Gas Natural, José María Egea.

El projecte està en una fase inicial de tramitació administrativa, que pot allargar-se fins a dos anys. La construcció, que comportarà uns vuit anys més, crearà 200 llocs de treball, segons l'empresa.

Egea ha explicat que el projecte s'ha estudiat els darrers dos anys i s'ha demostrat que el terreny és "idoni" i garanteix les condicions de seguretat.

La darrera paraula per autoritzar el magatzem la tindrà el govern espanyol, concretament els ministeris de Medi Ambient i d'Indústria, que hauran de donar la concessió administrativa. Si tot va bé, les obres començarien d'aquí a dos anys.

El director d'Energia de la Generalitat, Josep Canós, ha defensat que es tracta d'un projecte "estratègic", ja que a llarg termini garantirà subministrament i reserves en casos d'emergència.

Ha calculat que les vuit cavitats subterrànies previstes al magatzem garantiran l'equivalent a 14 dies de tot el consum habitual de gas català i 140 dies de consum domèstic.

El responsable del projecte, Joan Pujol, ha explicat que el magatzem tindrà una capacitat de mig milió de metres cúbics de gas (3.200 GWh), ocuparà deu hectàrees en un perímetre de 10.000 hectàrees on s'han fet els estudis. En superfície es construiran dues naus de dues hectàrees.

Pujol ha afegit que la posada en marxa obligarà, també, a fer noves infraestructures, com un gasoducte des de la zona de Terrassa fins a les salines i una línia elèctrica de set quilòmetres des de Sallent.

ELENA FREIXA  [“Ara”, 19-6-2012]

http://www.ara.cat/economia/Gas-Natural-Fenosa-construira-Bages_0_721727918.html 

Balsareny per la Independència informa

El dia 17 de maig es va celebrar la Caravana del Bages per la Independència. Sis columnes de vehicles, cotxes i motos, van sortir de sis punts geogràfics diferents de la comarca, amb estelades i símbols independentistes, per confluir al parc de l’Agulla de Manresa. S’hi van concentrar prop de 600 cotxes i unes 1.500 persones en un acte cívic i festiu. També hi va participar l’assemblea territorial de Balsareny de l’ANC (Balsareny per la Independència), acabada de crear pocs dies abans, amb una participació d’uns vint cotxes.

Balsareny per la Independència farà la seva presentació pública a la sala Sindicat el proper divendres dia 6 de juliol, a les 21,30h. El coordinador de l’assemblea local és Josep Sanmiquel; la secretària és Maria Àngels Rovira, i la tresorera Josefina Mas. L’acte comptarà amb una conferència a càrrec de Marcel Mateu, membre del primer consell permanent de l’ANC i professor de Dret Constitucional de la UOC i la UAB, que parlarà sobre «L’Assemblea Nacional Catalana», que, com és sabut, és una organització cívica i ciutadana independentista de caire transversal, és a dir, al marge de qualsevol opció política específica. Seguidament intervindran la Coral Sant Esteve  i  el grup de rapsodes dels Pastorets de Balsareny, que interpretaran un recital de poemes i cançons titulat «Al servei d’aquest poble». No cal dir que tothom hi és convidat: hi podreu conèixer de primera mà les activitats locals i comarcals previstes per als propers mesos i podeu ajudar donant suport a aquesta causa.

L'objectiu final és clar: aconseguir per a Catalunya la condició d’Estat propi. És aquest un anhel de cada dia més ciutadans, i un tema que ha passat de ser tabú a ser contemplat com a l’única solució als problemes econòmics, polítics i socials del nostre país. Cada vegada més gent ho entén així, no tan sols partits polítics, universitats i institucions de la societat civil, sinó també per un considerable gruix de ciutadans, i no tan sols els que s’han sentit catalanistes tota la vida, sinó tothom qui viu a Catalunya i és víctima de l’espoli fiscal i d’infraestructures que patim. Però no podem esperar que ens ho resolguin els altres: al contrari, la societat civil hem de posar-hi al coll per aconseguir un suport màxim als objectius de l’ANC i per empènyer els partits polítics representats al Parlament de Catalunya a obrar en conseqüència amb el que vol el poble català.

Però hi ha encara força feina a fer: cal ajudar a  perdre la por a molts catalans i cal aconseguir el suport explícit de molta més gent, massa avesada a quedar-se a casa a esperar esdeveniments. «Ara és l’hora, catalans». Per això l'ANC vol organitzar altres actes populars que esdevinguin fils conductors per confluir en la multitudinària manifestació prevista per a l’Onze de Setembre d'enguany a Barcelona.

Balsareny per la Independència

Retallades i dèficit, també al CCB

EDITORIAL

El dia 26 de maig es va reunir l’assemblea general del CCB amb l’assistència de 10 socis. Es va aprovar l’acta anterior, es van modificar uns articles dels estatuts socials per substituir la paraula “butlletí” per “revista” i es va acordar la continuïtat dels membres de la junta en no haver-hi cap proposta alternativa.
En el capítol de l’estat de comptes, per primer cop, es va donar el cas de tancar l’exercici 2011 amb dèficit, i un dèficit important, prop de 2.500 euros. La causa d’això ha estat el fet de no rebre l’ajut de la Generalitat a la premsa en català, cosa lògica en època de grans retallades com l’actual. El cas és que no preveiem que en els anys immediatament venidors puguem tornar a gaudir d’un ajut que era bàsic per a la nostra supervivència, ja que els costos d’edició no es cobreixen amb les quotes dels socis i la publicitat.

Per això, després de quatre anys seguits sense apujar la quota de socis, ja que no ho crèiem convenient en gaudir de superàvit, aquest any hem hagut d’acordar un augment d’un euro per any, passant dels 18 a 19 euros, a part de l’increment habitual per despeses de correu per als residents fora del poble. També les tarifes de publicitat tindran un petit increment. Ens n’excusem: feia anys que no apujàvem quotes i tarifes, però la crua realitat ens hi empeny, i ens acollim a la comprensió dels nostres socis i anunciants.

De fet, però, amb aquest petit increment d’ingressos no cobriríem el dèficit, que aquest any s’ha aplicat a compte del romanent d’anys anteriors, però aquest recurs aviat s’esgotaria. Per tant, hem acordat reduir el nombre de pàgines de l’edició impresa, que fins l’any passat era molts mesos de 20 i de 24 pàgines, imposant-nos un màxim de 16 pàgines i el compromís de sortir alguns mesos amb només 12 pàgines. També en això hem de demanar la comprensió dels lectors. Això implicarà una reducció de col·laboracions i ens obligarà a mantenir un control més selectiu sobre els escrits que apareguin a l’edició impresa; això sí, comptem amb una edició digital (http://sarment.blogger.com) que podem mirar d’enfortir paral·lelament. Trenta-set anys seguits de publicar el Sarment ens donen força i ganes per continuar oferint al poble aquesta publicació, gratuïta per als socis del CCB en contrapartida de llur quota de socis; però si se’ns acabessin les misses, hauríem de plegar les veles.

Mentrestant, l’Ajuntament ens ha cedit un espai al segon pis de l’edifici de les Monges, que des d’ara és ja la nostra seu social. Agraïm al consistori la seva deferència i esperem poder, des d’allà, continuar fent aquesta feina, al servei dels nostres lectors. Per cert, que no ens aniria malament poder comptar amb nous col·laboradors, tant per a la junta com per a les tasques de redacció, distribució i gestió: si us animeu, hi sereu benvinguts!

CCB


CCB - Estat de comptes de l’exercici 2011
Aprovat per l’Assemblea general el 26 de maig de 2012

INGRESSOS
Quotes socis i publicitat          7.033,96
Interessos                                262,50
Associació Premsa Comarcal      250,17
Altres                                        80,86
TOTAL INGRESSOS             7.127,49

DESPESES
Confecció i redacció Sarment  8.531,12
Devolucions socis                     186,48
Associació Premsa Comarcal      265,28
Gestoria                                  204,07
Retenció IRPF                            24,25
Comissions                              268,99
Correu i altres                         638,42
TOTAL DESPESES             10.119,21
DÈFICIT ANY 2011           -2.491,72

Festes de Primavera al Casal de la Gent Gran

Associació Els Ametllers

El dilluns dia 28 de maig al matí es van inaugurar les festes de primavera, amb la presència del senyor alcalde i de l’administradora i el president  del Casal. Després dels parlaments de rigor ens vam disposar a escoltar un magnífic concert d'acordions. Seguidament s’inaugurà l'exposició de treballs manuals i puntes al coixí. L'acte es va concloure amb un pica-pica per a les 60 persones assistents a l'acte.

A les 5 de la tarda, el Casal de Sant Joan de Vilatorrada ens va oferir una passada de vestits fets totalment de paper molt ben treballats. Tot seguit, el seu espectacle de balls en línia, molt vistós i ben treballat; i per acabar la seva actuació, ens van oferir una demostració de com es ballaven les sardanes des de que es té coneixement de la seva existència fins als nostres dies, tant en vestit com musicalment. Van ser molt aplaudits per les 65 persones que hi van assistir. Com a anècdota, entre les 4.30 i les 5 de la tarda va caure una impressionant tromba d'aigua que segurament va fer desistir de sortir de casa alguns possibles espectadors.

Dimarts dia 29, a les 17 hores: el grup la Il·lusió del nostre Casal ens va oferir el seu nou repertori, molt vistós i molt aplaudit per les més de 115 persones que van assistir a l'acte. Cal tenir en compte que tots els bonics vestits estan confeccionats per les mateixes artistes i la coreografia és de la mà de la seva directora, Ester Cuenca. Van ser obsequiades amb una bonica flor. En definitiva, una tarda esplèndida.

Dimecres dia 30 de maig: excursió cultural a Vilajuïga. Sortim de Balsareny a la 8 del matí; esmorzem a la meitat del viatge; arribem cap a les 11 del matí a Vilajuïga. Visitem el monestir de Sant Pere de Roda, situat en ple parc natural del Cap de Creus, des del qual es gaudeix d'una vista impressionant. El grup de 50 persones es va dividir en dos, acompanyats per sengles guies, que ens explicaren els detalls del monestir, la seva història, els seus ocupants i el motiu de la seu construcció. Acabada la visita vam pujar al trenet que ens traslladà de tornada, gaudint de meravelloses vistes, fins a Vilajuïga, on està situat el CAT, per disposar-nos a dinar. I aquí comença la part negativa, el dinar —si es pot dir així— malament, molt malament: fred, cru, etcètera. Es va fer l’oportuna reclamació amb contundència. I amb aquest sabor de boca agredolç vam tornar a casa.

Dijous 31 de maig a les 11 de matí: lliurament de premis del concurs Esglésies Medievals de Balsareny. Ens hi van acompanyar Francesc Molina,  subdirector general d’Equipaments  de  la  Direcció  General  d’Acció Cívica,  l’alcalde Jaume Rabeya i la regidora de l'Ajuntament de l'àrea de benestar social, Immaculada Navarro Diars. Desprérs dels parlaments, el secretari de l'associació va llegir l'acta del jurat; els premis van ser: 

• 1r  premi Cicle Inicial (2n curs)  Kilian Pintor Garrido
• Accèssit (1r curs)  Bernat Sivill Pla
• 1r premi Cicle Mitjà (4t curs)  Laia Rodríguez Pulido
• Accèssit (3r curs) Nerea Marco Fernández
• 1r premi Cicle Superior (6è curs) Andrea Carillo Barragan
• Accèssit (5è curs)  Elena Calle Tornè

Els premis consistien en 60 euros per a cada premiat. Per acabar el simpàtic acte es van repartir entre els 48 alumnes de l'escola Guillem de Balsareny presents a l’acte bosses de llaminadures; i flors per als mestres que gentilment els van acompanyar. També  van  assistir-hi  uns  40  usuaris.

Dijous tarda, 17 hores: La Coral Gers del Casal de la Gent Gran de Torelló ens interpreta la Història de Catalunya Teatralitzada, que va ser molt aplaudida per les més de 100 persones que van assistir a la representació: un acte cultural molt important dins dels temps que correm. Seguidament berenar de Germandat; es van repartir 105 entrepans més begudes. Durant el mateix acte i a la mitja part es va celebrar el sorteig d'una magnifica panera en benefici de la Marató contra la pobresa. Una tarda per a no oblidar.

Divendres 1 de juny: A les nou del matí 22 persones vam sortir en direcció a Sobirana de Ferrans passant per la Baga Fosca. Arribem a Subirana i esmorzem; seguidament visita a l’església on Ramon Carreté ens explicà breument la història del lloc i Xavi Novell va dissertar sobre les tombes medievals; molt interessants totes dues explicacions. Tot seguit sortim en direcció al Serrat dels Morts, on vam poder observar les tombes medievals que prèviament l'Armand Casòliva havia netejat d'arbustos. En acabat vam posar rumb a casa, sota un sol de justícia. En definitiva, una ruta molt interessant.

A la tarda, animat ball amb el grup Ostres-Ostres; els assistents van ser obsequiats amb una copa de cava.

Dissabte dia 1 juny: a les 12 del migdia, missa en memòria del usuaris del Casal de la Gent Gran. Tots els grups d'activitats van fer les ofrenes tradicionals. La santa missa va acabar amb l'himne de l'associació cantat per la coral Els Ametllers.

A la tarda, dinar de germanor. Vam degustar una paella d'arròs magníficament preparada pel càtering Molta Teca de Solsona. Seguidament cafè-concert pel grup de animació Ostres-Ostres, que ens va oferir entre altres les següents cançons: Rosó, Cant del poble, Granada, L'emigrant, El cant dels ocells, La tabernera del puerto, El cant de la Senyera, Els Segadors i L'hora dels adéus. L'acte va ser presidit per la regidora Immaculada Navarro, l'administradora del Casal, Teresa Delgado, mossèn Joan Bajona i el president del Casal i de l’associació Els Ametllers, Esteve Diaz. Ens hi van acompanyar 54 associats.

El Balsareny de Futbol Sala, nou equip de Territorial Catalana

El Gamcor Fusters Balsareny —o el que és el mateix, l’equip de futbol sala de Balsareny— ha assolit de nou un ascens de categoria, aquest cop a la Territorial Catalana (una per sota de la 3a Divisió Nacional, per a aquells que dominen el tema futbolístic o el que seria l’EBA pels del bàsquet). I és que en cinc temporades l’equip del Balsareny ha pujat quatre cops de categoria: tot un èxit.

El projecte que naixia a partir de tres persones del poble, que es van decidir un dia ajuntar-se per crear aquesta institució, avui podem dir ben alt i ben fort que s’ha consolidat. Aquest club ha crescut moltíssim, i està en una categoria alta pel que fa al nombre d’habitants que té el municipi i els recursos de què podem gaudir.

Aquesta temporada, la 2011/ 2012, s’iniciava el mes de setembre passat,  amb l’objectiu d’assolir de nou l’ascens de categoria. La temporada va començar molt i molt bé per als balsarenyencs, i la primera volta va ser gairebé perfecta, en cedir només una derrota i dos empats. Fruit d’això, l’equip es classificava per a la Copa Catalunya, on el seu enfrontament contra el Gironella, equip que ha acabat tercer a Territorial Catalana, es va decidir a la tanda de penals, on l’equip del Berguedà va tenir més encert.

La segona volta va començar amb certs problemes per als Fusters. Cedien tres empats consecutius, fet que provocava que les distàncies es retallessin amb els perseguidors. Però, demostrant la seva gran fortalesa, l’equip va continuar traient els partits endavant. Fins que va arribar la Sardana de Badia del Vallès, un equip violent, que va provocar que es perdés l’únic partit com a local. Aquest partit va marcar els nostres jugadors, que van jugar la resta de partits sense la frescor a què ens tenien acostumats. Fruit d’això es va cedir un altre empat a casa amb l’Argentona, que seria definitiu per no assolir el campionat de lliga, i deixava el liderat en mans dels de Badia, qui ja no el deixarien fins a la finalització del campionat.

A conseqüència de la pèrdua d’aquests punts, el Balsareny es jugava l’ascens en cada partit, ja que el tercer classificat, La Sínia, no perdia cap encontre des de l’any passat i posava pressió a cada partit als nostres nois.

El penúltim partit que es va jugar a Aiguafreda, va ser un partit èpic i dramàtic, on a 21 segons pel final Roger Selgas donava la victòria al nostre equip —l’empat no servia—  i permetia arribar al darrer partit, al camp del veí Navàs, amb opcions de pujar de categoria. I els nois del trident Morral-Martínez-Gabarrós no van fallar, i van aconseguir una gran victòria per 1-3, en un partit on es van avançar molt ràpidament mitjançant gols de Jordi Soler i Roger Guzman. Tot i això, els locals retallaven distàncies en el marcador, i no va ser fins als darrers 20 segons que el porter Cristian Flores va fer un gol de porteria a porteria, que donava la tranquil·litat i que els permetia un cop més pujar de categoria. En aquest partit, que es va disputar a Navàs, un bon nombre de seguidors balsarenyencs es van desplaçar per animar el nostre equip, en un partit molt transcendental.

El club vol agrair tot el suport rebut per part dels aficionats, els quals han crescut en nombre, en els partits que hem jugat com a locals, i també ho vol fer especialment a aquells seguidors més fidels que ens acompanyen per allà on viatgem.

El Club Esportiu Sala 2011 Balsareny vol animar tota la població perquè la temporada que ve ens empentin de nou, ja que aquest equip no vol tenir sostre. Nosaltres estem convençuts que no us defraudarem i us farem gaudir d’un gran futbol sala. La temporada vinent tots junts a Territorial Catalana!

CLASSIFICACIÓ FINAL

    

1-         LA SARDANA                          30        23        4          3          175       114       73

2-         GAMCOR BALSARENY            30        22        6          2          160         72      72
3-         VALLDOR LA SÍNIA                  30        23        2          5          212       112       71
4-         CAN PARELLADA                    30        18        0          12        140       115       54
5-         ARRAHONA                             30        14        5          11        136       124       47
6-         NATACIÓ SABADELL "B"         30        15        2          13        131         98      47
7-         CASTELLNOU                          30        14        3          13        155       145       45
8-         ATH. 04 CASTELLAR                30        13        1          16        120       129       40
9-         AIGUAFREDA                          30        11        3          16        115       147       36
10-       CENTELLES "B"                       30        11        1          18          99      140       34
11-       PALSON COLLBATÓ                30          9        5          16        135       155       32
12-       CASTELLBELL                         30          8        8          14        111       129       32
13-       PRADENC                                30          9        5          16          90      119       32
14-       TOURING ARGENTONA            30          7        5          18        104       143       26
15-       NAVÀS                                    30          7        2          21          92      160       23
16-       CAN SERRA VACARISSES        0          0        0            0            0          0        0

GOLEJADORS

  1        ROGER SELGAS                     43 GOLS

  2        ALEJANDRO RAMÍREZ            18 GOLS
  3        JOAN SELGAS                         17 GOLS
  4        IÑAKI PEÑARRUBIA                 16 GOLS
  5        ELOI PEÑARRUBIA                  11 GOLS
  6        ADRIÀ GARCIA                        11 GOLS
  7        JORDI SOLER                          10 GOLS
  8        CRISTIAN RAMÍREZ                   9 GOLS
  9        ROGER GUZMAN                       9 GOLS
10        CHRISTIAN PÉREZ                     1 GOL
11        CRISTIAN  FLORES                    1 GOL
 
www.gamcorbalsareny.blogspot.com

Vells costums extingits

DE MEMÒRIA (17)

Diuen que l’home —la persona humana— és un animal de costums, però de costums sovint passatgers. Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) va dedicar una part important de la seva vida a recollir, poble per poble, els costums (rondalles, llegendes, cançons, dites, danses, devocions, etc.) dels països on es parla català. Va publicar nombroses obres i articles, però la seva obra principal és el Costumari Català, en cinc volums (1950-1956), reeditat més tard (1982) i present en moltes biblioteques. No ja en la meva, però us el recomano. Joan Amades va venir a Balsareny a veure —i això que era quasi ce— com ballàvem el restaurat “Ball de la faixa”, i dic ballàvem perquè jo era un dels nou nois que hi era.

Per tant, avui només parlaré  —de memòria, com sempre, i sense recórrer, també com sempre, a cap documentació d’arxiu— de vells costums de Balsareny avui extingits o quasi, molts d’ells en vies d’oblit. Per exemple: qui es recorda dels esquellots? Els esquellots es feien quan un vidu es tornava a casar. Una colla de galifardeus es conxorxava i, amb tota mena d’estris sorollosos —al principi del costum eren, evidentment, esquelles—, es congregaven a la vesprada davant la casa del tornat a casar i hi feien temperi fins que el protagonista s’avenia a pagar la beguda  —vi bo i galetes, normalment— als esquellotaires. Habitualment, donat el caràcter festiu i amable del fet —al capdavall una felicitació de bons desigs al recasat de nou— uns i altres pactaven i la cosa no passava d’aquí. Però a Balsareny n’hi va haver un, de qui no diré pas el nom i això que el recordo, que es va posar tossut i no va voler pagar el beure. Cada dia els esquellots eren més sorollosos i cada dia hi havia més gent. I l’altre que no afluixava. Van durar dies i fins i tot va venir gent dels pobles veïns, Sallent i Navàs, per afegir-se al rebombori. La Guàrdia Civil va haver d’intervenir-hi i, no ho sé, potser va intercedir. El fet és que, finalment, l’exvidu va pagar el beure, després de passar la vergonya. Que en tingui memòria, van ser els últims esquellots a Balsareny.

Un altre costum, avui desaparegut, lligat com quasi tots al calendari cristià, era el del salpàs. Així, després de Pasqua, el rector passava per tots els carrers de Balsareny, revestit amb roquet i estola i acompanyat dels escolans, amb una palangana d’aigua i sal espessa com un ciment, anava donant amb una cullera paletades de sal humida als llindars de totes les cases del poble i de les cases de pagès, aleshores nombroses al terme. Els del poble corresponien amb una almoina, si volien, i els de pagès, més generosos, amb una berenada. La caminada s’ho valia.

Avui, qui bateja els fills ho fa durant una missa. Quan jo era nen, es feia a deshora, qualsevol dia, i al baptisteri. Si el de Balsareny ha desaparegut, queden com a exemples notables els de Pisa i de Florència, obres d’art admirables. Bé, doncs com que els bateigs es feien qualsevol dia i a qualsevol hora —normalment a les tardes—, ens havíem d’assabentar de quan n’hi havia un. Perquè a la sortida, els vailets ens congregàvem al voltant dels assistents i demanàvem a crits: «volem confits!». I el padrins llançaven confits a grapats en totes direccions i nosaltres en rebolcàvem per terra per arreplegar-ne algun. No cal dir que aquí la llei del més fort  guanyava i, qui més qui menys, en sortia amb els genolls pelats.

Un altre costum que es va extingint és el dels Sants Innocents, el 28 de desembre. Abans, del meu temps, els companys ens confabulàvem per retallar llufes —trossos de paper amb figura vagament humana—, com més grosses millor, que anàvem penjant a tothom qui podíem sense que se n’adonessin i que passejaven triomfalment sense saber-ho. Nosaltres rèiem com beneits mentre durava la broma. Si podíem penjar la llufa al senyor Sansa, el metge que era més aviat estiradet, o al rector, el bonàs de mossèn Leandre, la joia era completa. I si, de més a més, podíem fer una innocentada per telèfon —cosa no gaire fàcil, no hi havia ni telèfons automàtics aleshores— al senyor Catalan, el singular farmacèutic del poble, no us puc pas dir com ho passàvem!

De costums antics, en tinc encara uns quants en cartera. Però serà per a un altre dia. Amb tot, si aquests costums que he relatat se’n van, d’altres en vénen. I potser algú, d’aquí a setanta anys, podrà explicar-los. No voldria res més.

Jordi Planes, juny 2012