Animats Sopars a la Fresca

 

Com és habitual a l’estiu, diversos carrers del poble han organitzat aquest mes de juliol uns Sopars a la Fresca, no limitats als veïns dels respectius carrers, sinó oberts a tothom del poble que s’hi volgués apuntar. Tots en dissabte al vespre, han comptat amb molta participació ciutadana, bon menjar, rifes, música en viu i ball. Així, enguany, el dia 15 de juliol se’n va celebrar un a la plaça Ricard Viñas (de les Monges), amb el músic Francesc (Cotton Blue); el 22 de juliol, un altre al carrer de Sant Domènec (carrer Nou), amb el DJ Jaime; i el 29 de juliol hi va haver el del carrer Àngel Guimerà (carrer Vell), en aquest cas amb un concert a càrrec del grup balsarenyenc Mythic Coffee Band. En tots els casos, la gent de Balsareny va poder gaudir d’una bona estona d’àpat, conversa i convivència amb els seus conveïns i en acabat tothom va poder ballar tant com va voler. Felicitem els organitzadors, els establiments comercials que hi han col·laborat i les entitats i institucions que hi han donat suport, i a totes les persones que han aportat el seu esforç per fer possible aquestes trobades tan agradables.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova  / Maribel Andreu

Plaça de les Monges, 15 juliol

Carrer Nou, 22 juliol

Carrer Vell, 29 juliol

Resultats Eleccions Generals del 23-J

 

El passat diumenge, dia 23 juliol, van tenir lloc a tot l’Estat les eleccions generals anticipades a les Corts espanyoles i el Senat. 

En comparació amb les darreres generals, el 10 de novembre de 2019, hem de dir que ara ha desaparegut C’s, que no es presentava (a causa dels mal resultats de les municipals). A més, s’ha remodelat l’espai de l’esquerra: apareix Sumar, una gran coalició que inclou Podemos, Comuns i Més País, entre d’altres (Més País es va presentar per separat el 2019) i, per altra banda, apareix el PDeCat, que el 2019 estava inclòs encara en la coalició de Junts x Cat (el primer cop que es va presentar en solitari va ser a les eleccions al Parlament català de 2021). Pel que fa a Balsareny, el 2019 hi havia encara la tercera secció al col·legi electoral, mentre que ara només hi ha dues seccions, amb tres taules a cadascuna.
 
Resultats generals
 
En aquests comicis, ha guanyat, a nivell de tot l’Estat, el Partit Popular, amb 136 escons, seguit pel PSOE, amb  122. La tercera força política és VOX, amb 33 escons; i la quarta és SUMAR, amb 31. Per altra banda, ERC i JUNTS obtenen 7 escons cadascun, mentre que la CUP (que era la segona vegada que es presentava a unes generals) i el PDeCat no n’obtenen cap. Aquests resultats obren una incògnita força gran de cada a formar govern, donat que el PP, tot i guanyar, no obté la majoria absoluta, ni tan sols aliant-se amb VOX.
 
Efectivament, els resultats que esperava el PP havien de ser més bons, però han estat molt més ajustats, segurament a causa de dos fets: la campanya de la por, feta per l’esquerra, per la possible aliança dels partits de dreta i ultradreta; i l’abstenció de molts votants independentistes, que ha fet baixar els escons d’ERC i de JUNTS. Aquesta abstenció també ha provocat que la CUP i el PDeCat no obtinguin ni un sol representant i que, a més, la clau de cara a la investidura la tinguin ERC i  sobretot JUNTS, que es va comprometre a plantar cara i no investir Pedro Sánchez sense res important per a Catalunya a canvi (també poden ser decisius altres partits, com Bildu i el PNB).
 
A nivell de tot Catalunya, els resultats són ben diferents. Guanya de forma aclaparadora el PSC-PSOE: 19 diputats (en tenia només 12, el 2019), seguit de SUMAR: 7 diputats (igual que Podemos el 2019). En canvi, ERC baixa considerablement i és la principal afectada per l’abstencionisme de molts independentistes: havia guanyat tant a l’abril com el novembre de 2019, i ara ha passat de 13 a 7 diputats. JUNTS no ha baixat tant: ha passat de 8 (que, de fet, eren 4, perquè els altres 4 eren del PDeCAT) a 7 diputats . Per altra banda, la CUP ha perdut els 2 que tenia i el PP ha passat de 2 a 6 (en guanya 4). L’extrema dreta de VOX es manté amb només 2 diputats, que ja tenia.
 
La participació
 
A nivell de tot l’Estat ha estat força alta, del 70,40 %, poc més que el 2019, que va ser del 69,87 %. A nivell de Catalunya, en canvi, aquesta xifra baixa fins al 65,42 % (el novembre de 2019 va ser del 72,17 %). Tanmateix no és tan baixa com esperava el sector independentista que propugnava l’abstenció massiva. En canvi, sí que aquest descens és més fort en municipis concrets, com a Balsareny, donat que aquí la participació s’ha quedat només en el 62,85 %, 10,5 punts menys que el 2019, que va ser del 73,31 %; tot i que influeix, en part, que ha augmentat el cens: s’ha passat de 2.540 electors, el 2019, als 2.614 actuals.
 
Resultats a Balsareny
 
Al nostre poble també han guanyat els socialistes, amb 495 vots, que han pujat molt, ja que en tenien només 346, el 2019. Darrera ha quedat d’ERC, amb 330, que ha baixat molt, atès que en tenia 499; i JUNTS, amb 240 vots: aquest grup en tenien 381, però junt amb l’actual PDeCAT. En quart lloc s’ha situat SUMAR, amb 191: molt semblant a En Comú Podem, que en tenia 195, però el 2019 hi havia Més País, que va obtenir 18 vots. El PP n’ha obtingut 132: ha pujat molt, ja que en tenia solament 58. Darrera hi ha VOX, amb 104 (en tenia 102).
 
Al final dels partits amb més rellevància, s’han situat la CUP, amb 64 vots (n’ha perdut molts, donat que en tenia 143); i el PDeCat, amb 17. Però curiosament, un partit no tan conegut, el PACMA (partit animalista), ha passat per sobre del PDeCAT, amb 28 vots. Per altra banda, el 2019, Ciudadanos havia obtingut 81 vots, que ara no hi són.
 
Si sumem els vots dels partits considerats independentistes: el 2019, la suma d’ERC, JxCAT i la CUP dona 1.023 vots. Ara, la suma, sense comptar el PDeCAT, que es va separar, dona només 634, per tant, hi ha una pèrdua força important, atribuïble al canvi cap al vot útil i a l’abstenció.
 
La següent gràfica ens mostra les diferències entre aquests comicis i els del novembre de 2019 a Balsareny:

Resultats per taules a Balsareny

Aquesta és la graella dels resultats, per taules. No hi ha gaires diferències en l’ordre amb què han quedat les diferents llistes, com tampoc amb la participació; potser destacaríem que la participació a la segona secció ha estat una mica més alta que en la primera.
 

	1-A	1-B	1-C	2-A	2-B	2-C	TOTAL
PSC	77	101	72	79	91	75	495 (30,1%)
ERC	48	53	60	54	52	63	330 (20,1%)
JUNTS	39	23	43	44	29	62	240 (14,6%)
SUMAR	37	38	33	28	30	25	191 (11,6%)
P.P.	16	28	12	21	27	28	132 (8%)
VOX	9	11	16	18	29	21	104 (6,3%)
CUP	11	7	11	8	10	17	64 (3,9%)
PACMA	7	5	2	2	7	5	28 (1,6%)
PDeCAT	0	1	1	6	3	6	17 (1%)
P.CT.C.	0	3	0	1	0	0	4 (0,24%)
Recortes Cero	0	0	0	0	0	3	3 (0,18%)
Frente Obrero	0	1	2	0	0	0	3 (0,18%)
NULS	2	2	2	6	3	2	17 (1%)
BLANCS	2	2	4	1	3	3	15 (0,9%)
VOTANTS	248	275	258	268	284	310	1643
ELECTORS	392	446	424	406	444	502	2614
PARTICIP.	63,3 %	61,7 %	60,9 %	66 %	64 %	61,8 %	62,85 %

 
Resultats al Senat
 
Per acabar, els 10 candidats més votats a Balsareny, pel que fa al Senat, han estat aquests:
 
Manuel Cruz (del PSC): 453 vots
Elena Vila (PSC): 437 vots
Gabriel Colomé (PSC): 431 vots
Joan Queralt (ERC): 426 vots
Ernest Maragall (ERC): 399 vots
Ana Maria Surra (ERC): 376 vots
Antoni Castellà (JUNTS): 269 vots
Rosa Huguet (JUNTS) : 257 vots
Antoni Morral (JUNTS): 243 vots
Laura Campos (SUMAR): 173 vots
 
Si aquest ordre fos el de tota la circumscripció de Barcelona, entrarien de senadors els 3 candidats socialistes i un candidat d’ERC. Per altra banda, la Mirella Cortès, de Sallent, que ha estat senadora aquesta legislatura per ERC, no es presentava en aquestes eleccions.
 
Text i gràfiques: Isidre Prat Obradors