Jordi Comellas i Novell, periodista

OBITUARI
 

 

Als 69 anys d’edat ens ha deixat el balsarenyenc Jordi Comellas i Novell. Persona molt vinculada a activitats culturals, cíviques, ecològiques i socials, de jove va ser membre de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny i del Grup de Teatre la Lluerna i, més endavant, membre del Centre Instructiu i Recreatiu i del Centre Excursionista de Balsareny, amb el qual va participar en les caminades del grup de marxa nòrdica ‘A cent cap als cent’ i en altres activitats. Periodista de professió, va treballar al diari El Correo Catalán abans de passar, l’any 1978, a dirigir el nou diari Regió 7, del qual, des del 1983, va ser també redactor amb diferents funcions de responsabilitat, especialitzat sobretot en temes mediambientals, fins que es va jubilar; i encara després hi va seguir col·laborant com a fotògraf de la natura, que era una de les seves principals afeccions. Com a periodista, va guanyar dues vegades, el 1990 i el 2004, el prestigiós Premi Tasis-Torrent, pels articles “El Bages, cementiri nuclear” i “Història d’un soldat”. En l’emotiu acte de comiat, celebrat a l’oratori de Mèmora a Balsareny, van parlar, entre altres, Jacint Orriols i Pere Corominas, així com Gonçal Mazcuñan i Joan  Montraveta en representació de Regió7: tots van subratllar la bonhomiosa personalitat d’en Jordi, la seva permanent alegria i bon humor, el seu perfecte coneixement de la Catalunya central, la seva sensibilitat per les qüestions ambientals  i la seva tenaç professionalitat com a periodista. A Balsareny en conservarem la memòria i els seus amics el trobarem a faltar.
 
R.C.
Fotos: A. Selgas / Arxiu A. Selgas i R. Pujol

En una caminada per la Síquia, el 2019

Acampada Escolta, Argençola  1967-68

Ball de la Faixa, 1964-65

1974

Inauguració de l'Institut Escola Guillem de Balsareny

Enguany el curs escolar a Catalunya va començar dilluns dia 13 de setembre, i a Balsareny s'iniciava, a part d'un nou curs escolar, un nou cicle. S’inaugurava l'Institut Escola Guillem de Balsareny, el qual, per primera vegada, impartia el primer curs d'ESO, amb 27 alumnes —i 3 professors més al seu equip—, i cada any incrementarà dos nous professors, fins a completar el quart d'ESO, el curs 2024-2025.

A les 9 del matí, el primer dia del curs escolar 2021-2022, tot l'alumnat, tret dels de P3, que el primer dia entren a les 10, formaven en els diferents espais del patí, les respectives files prèvies als accessos a les aules. Abans d'entrar, però, les diferents formacions es van dirigir a la pista de bàsquet i van anar seient per grups.

Allí el director del centre, Joan Emili Sorroche, va tenir unes paraules de benvinguda per a tots els alumnes, i va aprofitar per agrair el treball que l'Ajuntament, l'escola i l'AMPA havien dut a terme, primer en demanar al Departament d'Educació que el centre de Balsareny fos convertit en institut escola, i una vegada acceptat, convertint-l’hi.

En Sorroche qualificà aquesta fita de molt positiva per al centre, ja que li permet seguir participant en l'ensenyament dels alumnes que han vist créixer fins que aquests tenen 16 anys. I de retruc, per al poble, perquè així els joves no s'han de desplaçar a pobles veïns per a rebre l'ensenyament secundari obligatori, ni tampoc les seves famílies, les quals poden seguir fent i donant vida a Balsareny.

La direcció es va mostrar més que satisfeta de tot el claustre de professors i de l'equip directiu, els quals, va subratllar, s'hi han implicat moltíssim, i els va agrair el treball que hi dediquen. També va fer-ho a les famílies i als alumnes, que percep que han vist amb molts bons ulls els canvis que s'han realitzat el centre, cosa que, va dir, és d'agrair.

En un gest simbòlic i ple de valor, representants de les parts que han fet del Guillem de Balsareny el nou Institut Escola (l'alcaldessa de Balsareny, Noèlia Ramírez; el president del AMPA, Ferran Gallego; l'inspector del Departament, Josep Roca; la professora Maria Abadal, representant del Claustre; i les alumnes Alejandra Casas, de P4, i Noa Sánchez, de 1er d'ESO —respectivament les alumnes de menor i major edat del centre a l'hora de la inauguració, en representació de tot l’alumnat) van tallar la cinta inaugural, donant pas al nou Institut Escola Guillem de Balsareny.

Amb aquesta inauguració, Balsareny és un dels dotze instituts escola que aquest curs comencen en diferents municipis de Catalunya, juntament amb instituts de Barcelona (4), Breda, Olivella, el Perelló, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, el Masnou i Premià de Dalt. La majoria dels instituts escola, 68 dels 97 que hi ha a Catalunya, s’han creat des del curs 2019-2020. Els instituts escola permeten recollir en un sol centre tota l'escolarització, dels 3 als 16 anys, fet que facilita la unitat pedagògica entre etapes i també el pas de la primària a l'ESO, i millora la convivència de l'alumnat, entre altres aspectes.

L’enhorabona a tots els que ho heu fet possible!

Sarment
Fotos: Institut Escola Guillem de Balsareny

Festa dels 40 anys de l’ACPC

El diumenge 26 de setembre de 2021, una representació del Sarment va estar present al Gran Teatre del Liceu en la festa del 40è aniversari l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Hi van assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El president de la Generalitat va destacar que “per tenir una Catalunya sencera és indispensable que tothom tingui veu”; mentre que la presidenta del Parlament va recordar que “la premsa comarcal té un paper cabdal per al foment, l’ús i la normalització de la nostra llengua”. El president de l’ACPC, Francesc Fàbregas, va assenyalar que “tenim 150 capçaleres, 765.000 lectors i donem feina a mil famílies”. El conductor de l’acte va ser l’actor Quim Masferrer, que amb el seu humor desenfadat va animar l’esdeveniment. La part  musical va anar a càrrec dels cantants Roger Mas i Marina Jacobs.
 
Es va fer un reconeixement als set presidents que han estat al front de l’ACPC al llarg d’aquests 40 anys: Josep Masoliver, Josep Maria Rierola, Jordi Vallmajó, Ricard Rafecas, Antoni Garrido, Estanis Alcover i Carles Ayats. I es va lliurar el 1r Premi d’Honor de la Premsa Comarcal, que reconeix la tasca dels professionals més destacats vinculats a la premsa comarcal; el guardonat va ser el prestigiós periodista Ramon Besa i Camprubí. Aquest va dir: “No conec un periodisme millor que el de la premsa comarcal, perquè sempre s’ha de donar la cara; allà no funcionen les fake news i, a més, has d’escriure per a tothom”. 

Estem contents de formar part, modestament, d’aquest col·lectiu tan necessari en un món on cada vegada és més difícil poder-se refiar de l’allau de pretesa informació que ens abassega des de múltiples i diversos canals amb un ventall de credibilitat, en força casos, més que dubtosa.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas / ACPC

‘La Casa del Algarrobo’: nou llibre de Diego Galera

 BALSARENY AVUI

 

“El proceso debe estar al servicio del hombre y no el hombre al servicio del progreso”. He obert el llibre per aquesta pàgina i m’ha colpit aquesta frase, que forma part del nou llibre del poeta i escriptor, balsarenyenc d’adopció, Diego Galera Morales.

El llibre, del qual reproduïm la portada, té el detall generós d’estar dedicat a quatre amics, entre els quals hi soc jo, per la qual cosa li’n dono gràcies. A la portada hi podreu veure un dels típics “cortijos almerienses” del qual és fill el Diego. Aquest llibre, un totxo de 400 i escaig de planes, segueix el tipus narratiu a què en Galera ja ens té acostumats. Llegiu-lo!

 

“Y vio la santa figura

de una virgen de madera

que la blanca vestidura

a medias por la hendidura

del tronco mostraba fuera...

La encina desde aquel día

muestra en su copa sombría

cada bellota sagrada

con la imagen de María

en su corteza guardada…”

 Tal com diu el Diego, són versos de Carolina Coronado. El llibre, com tants altres, serà presentat a la Biblioteca Pere Casaldàliga del nostre poble.

Josep Gudayol i Puig

Ramona Xandri i Cardona: l’art de la perruqueria

ENTREVISTA

 

“Sempre des de petita m’havia agradat molt de fer de perruquera, però en aquells començaments (quan tenia 18 anys) treballava a la fàbrica, a l’enriquidor tèxtil.  Crec recordar que vaig començar a aprendre l’ofici amb la Modesta Guitart. Eren els diumenges al matí i hi anava amb molta il·lusió”.
 
L’aire tardorenc ens fa obrir aquesta finestra i ens permet tenir una amable xerradeta amb aquesta balsarenyenca que ja traspassa la norantena d’anys.
 
Ramona Xandri i Cardona va néixer a la població berguedana de Sagàs el 12 de desembre de 1926. Va cursar els estudis bàsics de l’època i va venir a Balsareny el 1939. Li agrada llegir: llegeix revistes, llibres i publicacions sobre consells quotidians. En els esports, li agrada el futbol; pel que fa als viatges, coneix diferents llocs de la geografia catalana i espanyola. A les hores de lleure li agrada veure la televisió, fer labors diverses i escoltar la ràdio.
 
— Com va començar tot això de voler entrar dins de l’art de la perruqueria?
 
— Sempre, ja de molt petita, m’havia agradat ser perruquera. Després vaig començar els diumenges al fer d’ajudant a la perruqueria Modesta. Tenia divuit anys.
 
— Teníeu algun antecedent familiar en aquest ofici?
 
— No: ningú de la meva família havia estat perruquera.
 
 — Sabem dels orígens de cal Cardona, amb una perruquera, la de Modesta Guitart. Què en recordeu d’aquell establiment situat a la carretera de Berga entre les cases Casadesús i Ton de la Creu?
 
— Doncs vaig començar allà tots els diumenges fins que la Modesta va marxar a Puig-Reig. I a petició de la mateixa clientela, vaig plantejar-me la possibilitat de seguir pentinant a compte propi.
 
— Quin any corria quan vàreu començar la perruqueria a Can Xandri al carrer Àngel Guimerà?
 
— Recordo que era l’any 1966 quant vaig establir-me a cal Xandri.  També recordo que vaig ampliar els meus serveis a domicili: un servei per a totes aquelles persones que no podien venir personalment a cal Xandri. Allí hi vaig estar fins a l’any 1950, que amb motiu del meu cansament amb l’Esteve Obradors, que vivia a cal Victori, a la carretera de Manresa; arran de les noces vaig traslladar-me allí.
 
— Quants anys vau treballar a la Perruqueria Ramona?
 
— Recordo que varen ser uns 40 anys. Durant el cicle tenia noies que m’ajudaven i quan la meva filla va tenir l’edat de treballar va ser continuadora de l’art perruquer a cal Victori.
 
— Després de jubilar-vos la perruqueria va continuar a cal Victori prenent el nom de perruqueria Maria Rosa. La vostra filla va exercir sempre l’ofici a la carretera de Manresa?
 
— No, al cap d’uns anys vàrem fer un trasllat de domicili i la perruqueria va instal·lar-se al carrer del Nord, concretament als baixos del número 1.
 
— Gràcies, Ramona, i per molts anys!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Ramona Xandri

Algoritme! L’aplicació per al vulnerable

PUNTA DE BRAU

Durant aquest mes de repòs literari, com sempre he anat repassant la meva afecció lectora vers els meus admirats columnistes del també admirat diari El Punt Avui.

Bona vesprada, que direm en valencià. Som al capvespre d’un d’aquests últims dies del mes d’agost. Plou una pluja beneïda d’estiu. Tot seguint el bombardeig de notícies radiofòniques m’aturo davant d’un titular opinable: LA VELLESA CULPABLE, que no deixa d’entristir-me. Veritablement, sense presumpcions, l’aplicació de l’aforisme ja el vaig pronosticar fa més d’un any. El món sencer no sap com sortir-se’n per mantenir tot el que la ciència ha aconseguit allargar: el nombre de gent gran davant de problemes com les pensions, la sanitat i l’economia en si.

“Persones competents en emergències sanitàries han predit que quan calgués es podria haver d’aplicar l’ALGORITME. L’algoritme no és res més que l’eufemisme per decretar que si durant el pic de la pandèmia hi ha escassesa de recursos sanitaris s’atendrà abans les persones joves que les grans” (Keep Calm, El Punt Avui, Lluís Muntada).

Segueix Muntada: “Fa uns dies, un diari de llarga durada publicava una d’aquelles presumptes notícies que fan moralitzant. En aquest cas una dona gran malalta de coronavirus cedia el seu aparell respiratori a un jove que també el necessitava: —Agafa’l tu, que jo ja he viscut tot el que havia de viure— es diu que va dir la dona. Heroic i respectable en el pla personal, em sembla indignant que es pugui insinuar que aquesta decisió particular hagi d’erigir-se en model de conducta”.

La columna d’en Muntada és molt més llarga, però el sentit reflexiu el dono per entès.

Ei! Un apunt més d’en Muntada: “Taro Aso, ministre japonès, commina els vells a morir aviat per no posar en risc l’economia dels seus nets”.

Josep Gudayol i Puig

Tempo: ‘Mare Terra’

Tal com anunciàvem en el butlletí del passat mes de juny, el dia 5 de setembre es va reprendre la temporada d'espectacles familiars Tempo, amb l'espectacle "Mare Terra". És un gran treball de la Companyia del Príncep Totilau, que l’han ofert i que hem pogut gaudir a la sala Sindicat. Molt amablement, la companyia de teatre ens ha fet arribar unes fotografies del seu espectacle, i tota la predisposició per col·laborar amb el butlletí Sarment. 

Sota la direcció d'en Marc Hervàs, l’obra ens presenta en Bernat –una gran titella que aparenta tenir cinc anys–, quan, una nit que no pot dormir, demana a la seva mare que li respongui un munt de preguntes relacionades amb temes científics, com ara: “D’on va sortir el planeta Terra? Per què van desaparèixer els dinosaures? Pot ser que caigui un altre meteorit? On era jo abans de ser a la teva panxa?” i altres. 

Uns personatges imaginaris, representats pels actors Clara Dalmau i Jordi Hervàs, utilitzant tècniques de teatre visual i gestual, a més a més d'un munt d’objectes i titelles, construiran una carpa de circ a la seva habitació, i li resoldran els dubtes, tot representant l’origen de la vida en forma de gran espectacle. Explicaran des de la gran explosió del Big Bang, com va aparèixer la primera cèl·lula, l'extinció dels dinosaures o com es creà l'ésser humà. Tot plegat, inspirat en els llibres de Charles Darwin, Richard Dawkins i Richard Feynman. Una bonica i entenedora manera de donar lliçons de ciència, sobretot als infants, que miraven atentament aquells personatges de dalt l'escenari. 

 
Per a la propera edició del Tempo, el dia 10 d'octubre, si res no ho impedeix, podrem tornar a retrobar-nos al Sindicat, i passar una bona tarda en família tot gaudint de Baobab, un espectacle de clowns de la companyia "La Pera Llimonera".
 
Jordi Vilanova
Fotos: Companyia del Príncep Totilau

L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor

RACONS DEL BAGES
 

Visió general de l’Aiguamoll de la Bòbila, amb molta aigua, aquest mateix mes de setembre.

On es troba?
 
Es troba al sud del nucli urbà de Santpedor. L’accés més senzill és arribar per la carretera de Navarcles, Sallent, Balsareny... i, passat el camp de futbol vell, agafar el primer trencant a l’esquerra (primer semàfor), pel carrer Convent, fins a l’Institut d’Auro, i seguir a l’esquerra fins a travessar el pont de la via del tren, després del qual, cal continuar per la dreta per un camí que arriba a l’aiguamoll al cap de 400 metres (està indicat). Hi ha un espai per poder deixar-hi el cotxe, si cal. Es pot fer drecera si optem per travessar tot el polígon Santa Anna III des de la rotonda prèvia al nucli urbà (prop de la zona esportiva) fins al pont de la via esmentat. Si venim de Manresa o Callús, cal travessar tota la carretera fins agafar el mateix carrer Convent per la dreta. 

La llacuna principal de l’espai natural

Quina és l’evolució de l’espai on actualment hi ha l’aiguamoll?
 
Aquest aiguamoll, que té un recinte d’unes 7,5 hectàrees, es va crear de forma artificial fa 27 anys. Abans hi havia una bòbila, o fàbrica que elaborava totxos, de la qual queda un transformador que es conserva dins del recinte, actualment convertit en una aula de camp per a estudiants o altres visitants.
 
Quan hi havia la bòbila, com a matèries primeres, es van explotar molt les argiles que hi havia per sobre (per fer els totxos), de manera que va quedar al descobert una capa freàtica, és a dir, el nivell de l’aigua subterrània, protegida per una altra capa d’argila que es troba més a sota. L’argila és una roca impermeable, que no deixa passar l’aigua més avall. Dit d’una altra manera, hi havia una capa d’aigua confinada entre dues capes d’argila: la de sobre es va explotar, va quedar l’aigua al descobert, i la de sota encara hi és i impedeix que l’aigua es filtri cap avall. 

L’aiguamoll, amb la caseta d’aguait al fons

 
Més endavant, quan la bòbila va desaparèixer, tot l’espai es va convertir en un gran abocador per als santpedorencs, amb el consegüent deteriorament del medi i alteracions per a la salut pública; fins que l’Ajuntament se’n va fer càrrec i ho va netejar tot, de manera que la zona d’aigua va tornar a quedar a la vista. Així, i gràcies a l’ajuda humana, es va anar formant el nou espai natural humit que coneixem com a Aiguamoll de la Bòbila. De mica en mica, s’hi van anar plantant espècies típiques del bosc de ribera, que viuen molt bé prop de l’aigua i, en tots aquests anys, hi han anat creixent moltes altres plantes espontànies, en convivència amb la fauna respectiva, fins a crear-se l’ecosistema actual que representa. Es pot considerar perfectament un espai natural del Bages. 

Un raconet de l’aiguamoll, amb ànecs collverds femelles

Com és aquest aiguamoll actualment?
 
Per una banda, hi ha moltes espècies de plantes, algunes ja són ben bé aquàtiques i d’altres de ribera (adaptades a estar prop de l’aigua); i, per altra banda, hi viuen molts animals, sobretot aus; també amfibis i alguns rèptils.
 
Al llarg dels anys l’espai s’ha anat remodelant i ampliant, per tal de crear com més microambients millor, perquè hi pugui viure un nombre més gran d’espècies, afavorint així la biodiversitat.
 
Evidentment, l’espai inundable és més o menys extens segons el règim de pluges que tinguem. Aquest setembre mateix, tot i que les pluges d’estiu han estat escasses, està molt ple i complau visitar-lo.
 
El camí principal per visitar el recinte té uns 200 metres, al final del qual hi ha una caseta d’aguait i un altre aguaitador descobert, per observar sobretot els ocells amb tranquil·litat.
 
Fa uns anys es va modelar, dins del recinte, un nou circuit d’uns 300 metres que passa per una aula de camp per a estudiants i altres visitants (antic transformador de la bòbila); una petita bassa, on viuen, a la primavera-estiu, molts insectes i granotes (primer, capgrossos); un sector on es van plantar herbes medicinals i, a l’extrem, una torre d’aguait de dos pisos. En aquesta zona s’hi van incorporar uns cavalls de la Camarga francesa, raça que tradicionalment s’utilitza per a la neteja de la vegetació de zones humides, com aquesta; així, contribueixen a mantenir l’ecosistema, a part que, per exemple, faciliten espais per poder niar determinats ocells. 

Passarel·la sobre la bassa dels amfibis (granotes, cap-grossos), al costat oest.

 
Quines espècies vegetals podem trobar a l’Aiguamoll?
 
A la zona nord, on hi ha l’entrada, hi trobem, fent ombra, molts pins blancs, pins pinyers i alzines. A dins, vorejant l’aigua, hi trobem típics arbres de ribera, com pollancres, àlbers, gatsaules i tamarius.
 
També hi ha arbustos al llarg de tot el recinte, com saücs, aranyoners, heures, aladerns, marfulls, llentiscles, etc.; i herbes, com una gran extensió, dintre l’aigua, de canyís (que és la canya pròpia del país, molt més prima que l’altra, la canya asiàtica); fonoll, ravenisses i, a la zona d’herbes medicinals, el romaní, la sàlvia i altres.
 
Quins ocells hi podem veure?
 
Cal dir que a l’aiguamoll hi ha ocells tot l’any, alguns de forma permanent i d’altres de pas o temporalment.
 
És molt freqüent que hi hagi ocells de la família dels ardeids, com el bernat pescaire, l’esplugabous, els agrons i els martinets. Aquesta família es caracteritza pels seus exemplars grossos, amb potes llargues, bec punxegut i coll molt llarg que acostumen a doblegar en forma de S.
 
Sempre hi ha molts ànecs, sobretot els ànecs collverds, que hi nidifiquen; sovint hi poden haver altres ànecs migradors. També hi nidifiquen les fotges i és freqüent trobar-hi polles d’aigua, espècie que sap viure en tota mena d’ambients aquàtics, encara que estiguin contaminats. Esporàdicament s’hi pot trobar algun rapinyaire, alguna espècie de gavina i altres.
 
Pel que fa a les aus de pas més habituals, tot sovint hi ha cigonyes. Com a dada inèdita, fa uns anys s’hi van aturar un grup de flamencs i darrerament, els dies 12 i 13 de juny de 2020, se n’hi va parar un, que va poder ser vist i fotografiat.
 
Per acabar, un passeig per l’Aiguamoll de la Bòbila permet també la lectura de poemes dedicats a diferents aus, escrits pel músic i escriptor Celdoni Fonoll, esculpits en metall i col·locats al llarg dels camins que envolten l’espai natural, de forma permanent. Fou una iniciativa de l’Escola La Serreta de Santpedor.
 
Aquesta zona humida del Bages cada cop és més coneguda i és un lloc més per preservar i per visitar. No cal dir que, per als santpedorencs, sempre ha tingut finalitats pedagògiques. Així, per exemple, és un lloc freqüent de visita i d’estudi per als alumnes de l’Institut d’Auro i de l’Escola La Serreta. 

El plafó del Geoparc de Santpedor porta la foto de l’aiguamoll com a lloc emblemàtic del municipi. Es troba a la carretera, junt als polígons industrials, a menys d’un quilòmetre de l’entrada nord del poble.

 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Meteorologia - Juliol i agost 2021

METEOROLOGIA
 

Juliol de 2021
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	15,7
Mitjana de màximes	32,5
Mínima (dia 13)	10,8
Màxima (dia 22)	37,3
Mín. més alta (dia 21)	17,7
Màx. més baixa (dia 26)	28,4

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 10)

32,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 25)	1.016,3
Mínima  (dia 31)	1.002,3

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 8	2,6
Dia 11	1,2
Dia 14	22,4
Dia 31	7,8
Total	34,0

 
 
Agost de 2021
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	20,5
Mitjana de màximes	36,7
Mínima (dia 9 i 26)	13,0
Màxima (dia 12)	40,8
Mín. més alta (dia 12)	25,4
Màx. més baixa (dia 1)	25,7

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 25)

37,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 13)	1.017,0
Mínima  (dia 7)	1.000,3

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 4	1,0
Dia 19	3,0
Dia 25	10,8
Dia 31	6,6
Total	21,4

 
 
 Francesc Camprubí