El dia 11 de març va tenir lloc a Balsareny la vint-i-sisena Caminada Popular, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny. Així com l’any passat va quedar molt deslluïda pel mal temps, amb un nombre molt baix de participants, enguany el bon temps ha fet que la caminada hagi estat més esplèndida i que la participació hagi arribat a una xifra més habitual, la dels 437 caminants, amb molta gent de les poblacions veïnes i de comarques. Com ja apuntaven les previsions, el dia va ser completament assolellat, sense cap núvol a la vista, i no només aquell diumenge sinó que la pre-primavera ja va començar una setmana abans, cosa que va permetre als organitzadors preparar millor i amb més seguretat l’esdeveniment (marcatge del recorregut, distribució dels cartells de les plantes…). La inscripció tenia un preu de 8 euros, igual que els darrers anys, amb un descompte de 2 euros per als socis del CEB.
L’itinerari d’enguany era d’uns 14 quilòmetres; no era molt llarg, per bé que tenia força pujades i baixades. Va començar travessant els carrers del poble, des de la plaça de l’Església, on hi havia la sortida, per marxar pel túnel de vianants que passa per sota de l’autovia i accedir al camí de les granges de cal Santasusana. Allà es girava de seguida a la dreta per començar la primera gran pujada: la del serrat del Maurici, passant ben bé per la carena fins arribar al fortí carlí, on hi havia el primer avituallament, amb coca, xocolata i moscatell per a tothom. Des d’aquest punt es podia contemplar una bona i propera imatge del poble de Balsareny.
A continuació es seguia per dalt de la carena de la Baga Fosca, intercalant la pista ampla amb trams de corriolets per dintre el bosc o per entremig dels arbustos de la zona cremada. Volíem remarcar que, entremig dels cartellets normals de les plantes, un senyalava la zona cremada de l’incendi de 2005. El recordeu? Sí, el que va cremar, des de Castellnou, tot el Pla de Calaf i zones del voltant fins a una part de la Baga Fosca. I un altre cartell indicava que s’hi va fer una reforestació de milers d’arbres i arbustos l’any passat, donat que els caminants passaven per entremig dels petits brots protegits.
El camí continuava per un corriol que baixava una mica fins a tocar la carena de la Baga de Sobirana (zona de l’Aclau), on de seguida es tornava a pujar fins arribar a la pista ampla de Castellnou, la qual només es travessava, per agafar un camí d’uns 400 metres que acabava a Cal Marianó, antiga casa de què només es conserven les parets, però no el sostre. En aquest indret, a uns 6 km de la sortida, hi va haver l’esmorzar, amb un entrepà de tomàquet amb botifarra, vi i, aquest any, també una tassa de caldo, que ben bo que era! Varen ser uns minuts de repòs, per posar nova energia al cos i per fer, sobretot a l’estona que arriba el gran grup (“el pilot”), un bon caliu, propiciat pel bon temps que feia.
Tot seguit venia una bona baixadeta fins arribar a creuar la carretera de Súria. Un cop a l’altra banda, el recorregut passava per un camí sota de la casa deshabitada de l’Oliva, i es continuava, més endavant, per una carena en zona cremada que duia finalment, passant per zona boscosa, a les Cases Noves, una casa habitada molt al límit amb el terme de Navàs, però que pertany encara a Balsareny. Tanmateix, abans d’arribar-hi, en el punt de la caminada on es va passar més a prop del nucli del Mujal, hi havia una petita zona humida, al costat de la riera, amb una magnífica boixeda, que gairebé tapava la claror, de tan espessa, amb herbes de llocs humits (com l’herba fetgera). També hi havia força pollancres. Remarquem això perquè enguany no hi havia gaires zones humides: només aquesta i dos punts més, en què també es passava al costat mateix de la riera del Mujal. Un d’aquests punt venia immediatament després de baixar des de les Cases Noves: un tram de camí ample al costat de la riera fins a desviar-se per dintre el bosc i, amb una bona pujada, assolir la fita del Collet del Nado, casa habitada que pertany igualment al nostre poble. En aquest indret, a uns 11 km de la sortida, hi havia el tradicional avituallament de “les taronges”. “És el que m’agrada més, perquè et refresca”, deia un. Com a anècdota, per si no ho havíem comentat mai en aquesta secció, direm que des de fa molts anys les taronges a Balsareny es donen amb la pell marcada amb ganivet per pelar-la ben fàcilment!
I res més, en nom de la junta, des d’aquí donem les gràcies a tots els participants, que any rera any fan que la nostra caminada no es perdi. Fins l’any vinent!
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.