Sarment

ASSOCIACIÓ ELS AMETLLERS

Sexualitat i vellesa

Erròniament s’ha considerat la sexualitat com quelcom que només afecta els matrimonis i les parelles consolidades. També que és una activitat limitada als joves i adults i, per tant, ignorada durant la infantesa i la vellesa. I, a més, s’ha suposat que només interessa els mascles, que són els que segueixen marcant les pautes culturals de referència a la nostra societat.

Tanmateix, la capacitat de sentir plaer no desapareix mentre s’està viu. Per a això tenim uns òrgans dels sentits que hi col·laboren: la vista, sobretot; també el tacte; i l’olfacte, que ens pot transportar a “paradisos” particulars i provocar-nos instants de veritable plaer.

LA SEXUALITAT EN LA VELLESA

És clar que es donen factors que van condicionant la sexualitat en la vellesa i que hauríem de conèixer: els canvis físics de l’envelliment, les conseqüències psicològiques que es deriven del deteriorament natural de l’ésser humà i els factors socials i culturals que la reprimeixen.

Què en sabem, de la conducta sexual de la gent gran? En general ben poc, i quan apareixen notícies a la premsa és per protagonitzar successos escabrosos o per haver transgredit les normes morals imperants a cada època. Normalment coneixem les dades estadístiques proporcionades per enquestes que mostren notables defectes: el principal, per a mi, és que són les mateixes que realitzen a homes i dones joves, adaptant-les després per a les edats avançades. Hi recullen la freqüència de l’activitat sexual de la parella anciana, però limitant-la a la pràctica del coit i, en alguns casos, a d’altres pràctiques sexuals que també els hi proporcionen satisfacció.

Per tant, cal desconfiar de les dades que ens ofereixen els mitjans de comunicació, precisament per la dificultat d’obtenir-ne respostes sinceres, ja que, els enquestats, en general, es mostren recelosos. Però també, pels prejudicis dels propis enquestadors, dels qui interpreten les dades i elaboren les conclusions, i de molts de nosaltres, quan neguem la sexualitat dels majors i la qüestionem, critiquem o ridiculitzem, al considerar que és quelcom que caduca amb els anys.

La gent gran encara necessita tocar i ser tocada, acaronar i ser acaronada, potser llavors més que mai. D’ací l’èxit dels casals i clubs de jubilats, sobretot les sessions de ball i totes aquestes activitats socialment acceptades que els hi permeten gaudir de certa intimitat, i que hi inclouen la possibilitat del contacte corporal, per efímer i impersonal que ens pugui semblar als més joves.

Hauríem de revisar aquests prejudicis negatius que s’estenen entre la gent gran, les seves famílies, i fins i tot els professionals sanitaris i socials, ja que entre tots aixequem les barreres socials, molt més difícil d’enderrocar que les físiques, i que són producte d’un envelliment normal.

La gent gran pertany a una generació que relacionà el sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i el deure conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets casos, amb el plaer. Van sofrir tanta coacció, que bona part de la seva capacitat de gaudir ha restat pràcticament intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i en molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista dominant, on l’home era l’únic legalment actiu, tant a nivell laboral com sexual.

Elles. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual, ha estat encara major, ja que en la seva educació la dona decent no devia mostrar el menor interès per aquest tema. Molt menys dir que li agradava, i que també sentia desig sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha de despullar sent vergonya, però també desgrat, pel fet d’haver de mostrar un cos vell i deteriorat; i allò que moltes vegades les fa titubejar és aquest sentiment d’un amor propi ferit, i d’una autoestima per terra.

Ells. Per a ells era diferent. I encara que els preceptes morals eren els mateixos, algunes conductes els eren socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el mascle tenia més possibilitats de mostrar-se nu al col·legi, al gimnàs, al servei militar, als campaments juvenils, als vestidors de les fàbriques, als tallers o a les obres, la qual cosa no els suposava cap conflicte.

Amb els anys, aquest que un dia va ser un homenàs, avui és un ancià malalt, un ésser fràgil que, tanmateix, encara manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà, «el que tuvo, retuvo, y guardó para la vejez».

LA GRAN CONTRADICCIÓ

Els mitjans de comunicació bombardegen la gent gran amb missatges contradictoris. Per una banda, se’ls imposa el culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir el sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, pròtesis, cirurgies... i milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se sexualment actius, amb termes pomposos com «l’eròtica de la tardor»; i, tanmateix, no poden manifestar lliurement, com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves necessitats i tendències o els seus problemes sexuals. Molt menys encara les seves conductes, que la resta ja exerceix sense traves.

La societat hauria de fomentar actituds positives sobre les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa, les conductes i problemes sexuals de les persones grans, i tolerància envers les formes de relació que puguin establir, sempre lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.

Lola Toledano González, treballadora social