Milena Gállego, subcampiona de Catalunya de judo

ESPORTISTES DE BALSARENY
 

 
La Milena Gállego González practica judo des dels cinc anys i ara en té tretze; per tant, és un esport que l’ha acompanyada des de molt petita. El pare i la germana, la Lotta, també en fan i, per tant, el judo ha passat a formar part d’una de les activitats familiars. Parlem d’un esport i d’una manera de viure’l.
 
—Milena, veiem que el judo és una part essencial de la teva vida.
 
—Sí, no l’he viscut mai com una activitat extraescolar; per a mi és un esport que m’agrada i practico. El meu pare, la meva germana i jo fem judo des de fa molts anys, però cadascú al seu nivell i segons el seu propi progrés. Jo faig judo perquè m’aporta molt, m’ajuda.
 
—Què vols dir, quan dius “m’ajuda”?
 
—M’ajuda... (pensa) amb un benestar personal. Hi he pujat i m’ha satisfet.
 
—On has entrenat tots aquests anys?
 
—Primer anàvem a Manresa i ara vaig a Navàs, a l’Eix, dos dies a la setmana i un dia a Santpedor. El Roger Fontanet és el meu mestre i com que també entrena a Santpedor, hi vaig els divendres. Allà hi ha els mestres del Roger, el Joan i la Laia, i més judokes competidors que han obtingut bons resultats.
 
—En què consisteixen els entrenaments?
 
—Fem primer una part física i després el judo, amb les tècniques pròpies d’aquest esport. A mi hi ha dues tècniques que m’agraden especialment: el Tai Otoshi, que faig servir més per competir, i l’O-Goshi, que m’agrada molt.

 
—Això com va? El mestre i tu determineu quan és un bon moment per competir?
 
—Sí, ho decidim entre tots. Per a mi competir també és un repte, et fixes una meta, entrenes amb més ganes, hi poses més esforç i, crec, que la superació a nivell personal és més gran.
 
—En quina categoria estàs?
 
—Ara pertanyo a la categoria Infantil, que correspon als joves que fem primer i segon d’ESO. Competeixo amb altres noies de menys de 52 kg.
 
—Com va ser el dia de la teva participació en el Campionat de Catalunya de judo? 
 
—Vam arribar al Vendrell i ens van adjudicar un torn i un color de judogi (l’equipament) per al primer combat; també ens van assignar el número de tatami.
      A mi em va tocar lluitar justament amb les tres noies del podi. Els combats duren tres minuts. He d’aclarir que pots perdre el primer combat, però després el pots repescar. Aquest no va ser el meu cas, perquè vaig guanyar el primer combat i també el segon, i després vaig perdre la final, així que vaig quedar segona classificada.
      Em va anar bé perquè vaig poder veure el primer combat d’una de les noies amb les quals vaig haver de competir i, vulgues o no, això ajuda una mica, perquè amb l’entrenador vam poder preveure una mica el joc i preparar les millors tècniques per fer front al combat.

 
—Com et vas sentir emocionalment en assolir la segona posició i convertir-te en subcampiona de Catalunya?
 
—Va ser una barreja de sorpresa i alegria per haver-ho aconseguit. Quan vas a una competició d’aquest nivell dubtes que estiguis a l’altura: penses que tothom és molt bo i no saps quin paper faràs. Aconseguir el segon lloc va ser un premi a molts anys d’esforç i em va animar a seguir.
 
—Enhorabona! Ara quin color de cinturó ets?
 
—Ara soc cinturó blau. Tot i així, el color de cinturó pot enganyar una mica: a vegades, pots pensar que una persona és millor i a la pràctica no ho és tant. Aquest any també m’entreno per passar l’examen per al cinturó marró.
 
—El més alt és el negre?
 
—Sí, però fins als quinze anys no el pots obtenir.
 
—Que en coneixes, de la cultura del judo, a més de practicar-lo com a esport?
 
—Sé que té l’arrel japonesa i va ser creat per Jigoro Kano; jo l’entenc com un estil de combat orientat a la defensa personal. El judo és un esport de lluita, però sempre des del respecte, també és un guany per a la salut i per al desenvolupament personal, tant a nivell de disciplina mental com de guanyar autoconfiança. Un altre valor molt important és el de no creure’t mai superior a cap company o companya, ni per edat, ni per color de cinturó, ni per cap altre motiu; ser cooperatiu és imprescindible per a la pràctica d’aquest esport.
 
—De les classes que fas, què en destacaries?
 
—El bon ambient: entrenar per preparar-me i aconseguir millors fites, continuar anant als entrenaments que fem a nivell federatiu de Catalunya amb altres clubs, perquè hi aprenem a compartir i experimentar; i sobretot, el fet de poder millorar com a persona.
 
La Milena és jove, però ja té una bona carrera esportiva i d’amabilitat al darrera. Per a ella el judo és un esport que va acompanyat de valors de creixement personal i col·lectiu. Fa goig veure-la dedicada a superar-se i expandir-se en el judo; però la victòria no és el seu únic motor. Ens ha transmès que la competició és per a ella una manera de desafiar-se i explorar les seves pròpies capacitats, sense estar només pendent dels guanys o les pèrdues: per a ella guanyar és una forma d’afirmar el seu esforç i millora. Endavant, Milena: continua amb la mateixa passió amb què entrenes, competeixes i comparteixes aquests aprenentatges.
 
Entrevisten: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Milena Gállego