dimecres, 20 de juny del 2018

‘El meu país’, de Josep Pla

OPINIÓ

RECULL D’UN  FRAGMENT. REFLEXIONS 


‘El meu país’, de Josep Pla

El problema de l’absorció política d’un espai determinat, realitzat primer per la força i després per la cultura, és inaferrable. De vegades es produeix, altres és contraproduent. La gravetat del problema, en aquests espais, comença quan el poble que l’habita és portat —per raons desconegudes i indiscernibles, és a dir, impossibles de calcular— a mantenir-hi la personalitat que pugui tenir, petita o grossa, important o precària. La posició mateixa en crea espontàniament la gravetat.

Els països grossos, de gran aparença, els que fan la història externa i dels quals es parla cada dia, es consideren superiors, vull dir que els ciutadans que els habiten tenen d’ells mateixos una idea excel·lent —de vegades ho són, moltes vegades ho són, però aquest “de vegades” no justifica pas elevar la situació a termes absoluts, dogmàtics i definitius. Consideren que la seva cultura és fascinadora, irreemplaçable i certament moltes vegades ho és —però l’experiència demostra només que cada poble considera que la seva cultura és la millor que hi ha, sentiment molt difícil de rompre, perquè la cultura no és una cosa de llibres, sinó de manera de ser, de tradició i de temperament.

L’aspiració general d’aquests pobles és convertir els espais que tenen al seu abast en simples províncies, i les persones que els habiten en purs provincians despersonalitzats i bullits. De vegades l’absorció reïx, perquè, en l’escepticisme de les posicions simplement personals, tan reditícia pot ser una decadència com una ascensió.

Així, la voluntat de mantenir una personalitat en aquets espais sotmesos a pressions externes contràries —pressions que de vegades corren paral·lelament, quan els interessos superiors s’entenen per mantenir un statu quo favorable— implica una certa ambició, equival a acarar-se amb dificultats extremadament àrdues.
No hi pot haver vida en comú si no se n’elimina la passió de la superioritat.

Transcrit per Andreu Fernández i Aguado


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.