BALSARENY AVUI
Balsareny travessà el riu amb l’ajut del gegant
Sant Cristòfol
Amb la voluntat i l’ajut dels
balsarenyencs, un any més, Balsareny va tornar a celebrar la festa en honor a
Sant Cristòfol, patró de tots els xofers.
La història del gegant Cristòfol,
a través dels anys continua ben viva gràcies precisament a ell, qui es dedicava
en temps remots, de molts camins i poques dreceres, a fer passar des d’una riba
a l’altre tot vianant que ho necessitava. Aquest fet li atorgà el sobrenom de «conductor
d’homes». Des d’aleshores, Cristòfol és el patró dels homes i dones que en un
moment o altre es posen al davant del volant d’un cotxe.
La tarda del dissabte 7 de
juliol de 2012, Balsareny va travessar el riu de nou de la mà del gegant Sant
Cristòfol. Ho va fer amb la mateixa programació dels altres anys, sota
l’organització de la comissió Amics de Sant Cristòfol, Comerciants de
Balsareny, Montepio de Conductors Manresa-Berga, Delegació a Balsareny (que
sempre fa l’aportació de la medalla del sant i també es responsabilitza de
tenir el contacte pertinent amb les entitats La Caixa, BBVA i Catalunya Caixa,
que fan la seva aportació amb caramels i altres objectes de regal), la
regidoria de cultura de l’Ajuntament de Balsareny i en Martí Ribalta feren
possible que sobre tres quarts de nou del vespre la plaça de l’Església
esdevingués una corrua de cotxes per tal d’assistir a la solemne benedicció i
poder gaudir de la protecció del sant.
Cap a la nit, seguint la
tradició, a la plaça de l’Ajuntament el músic Joan Vilandeny omplia de nou amb
el seu teclat els entorns del nucli balsarenyenc. A la mitja part va tenir lloc
el sorteig dels lots aportats pel comerç balsarenyenc, i el resultat econòmic
de l’aportació d’aquests s’ha fet arribar, aquest any en concret, a la
Parròquia de Santa Maria de Balsareny. Com a fruit d’aquesta recaptació de la
caravana de la benedicció, enguany s’ha fet efectiu el lliurament de 690 euros
als responsables de l’església balsarenyenca.
Balsareny opta per un estalvi i medi més net
Balsareny Avui creu que ens hem de felicitar. Segons una
informació rebuda en un dels mitjans intercomarcals, l’Ajuntament de Balsareny
ha optat per portar a terme un programa energètic alternatiu per tal d’abastir
diferents immobles locals (col·legial, sanitari i municipal) amb unes
condicions mediambientals més netes i econòmiques.
Avui més que mai, amb part de
la geografia cremada pels incendis que ha patit Catalunya, l’home ha de ser
capaç de promoure campanyes per a mantenir els nostres boscos més nets i
aprofitar així una matèria primera tan productiva i eficaç per esdevenir
estalvi i favor ambiental.
La instal·lació i distribució
pertinent d’una caldera de biomassa, ens suposarà un estalvi a favor de tots
els balsarenyencs.
L’experiència viscuda a la piscina municipal
Ens retrobem de nou, després
del parèntesi de les vacances d’estiu que ens ha fet arribar al setembre
tardorenc. També deixem enrere l’estiu de xafogosa calor, i entrem a la piscina
municipal de Balsareny on des de la recepció acollim les impressions de les
persones que durant aquest estiu han tingut cura de l’atenció dels usuaris com
a recepcionistes i socorristes.
Un any més, l’empresa AGUASOS
ha estat qui ha contractat les persones que han portat a terme la
responsabilitat pública en aquest àmbit públic balsarenyenc.
Xavier Manubens Rodríquez, socorrista, va néixer a Sallent el 21 de juliol de
1987. Al Xavi li agrada llegir i es mostra molt content d’haver llegit la saga Los
hijos de la tierra, de Jan M. Avel, que ens recomana. En Xavi fa uns quatre
anys que es va treure el títol de socorrista i el fet li ha donat l’oportunitat
de poder treballar en piscines de diferents poblacions com el Pont de Vilomara,
Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Castellar de N’Hug. De l’experiència a
Balsareny, i respecte al comportament cívic dels usuaris ens comenta que «des
del primer moment vaig notar que Balsareny, i en concret pel fa dins a la
piscina, és un dels pobles més tranquils i amb una gent, per dir-ho d’alguna
manera, més ben educada». Sobre el treball de salvament pel qual s’ha format,
aquest estiu ha estat el primer cop que es va haver de llançar a l’aigua per
salvar un nen que s’hi havia tirat i no sabia nedar, dels tres anys amb què
compta la seva experiència. I pel que fa a la satisfacció plena d’aquesta
feina, ens comenta que «sí que em satisfà; i m’agradaria poder trobar alguna
altra feina, però si he de tornar a fer de socorrista, m’agradaria molt
tornar-ho a fer a Balsareny».
Miquel Font, l’altre socorrista, va néixer a Palma de Mallorca, el 23 de desembre de
1990. Pel que fa a la lectura, darrerament ha llegit La caiguda dels gegants,
de Ken Follett. A més a més de la natació, li agrada molt el futbol, el
voleibol i el cinema. Fa uns dos anys que va aconseguir el títol de socorrista
i també en fa dos que hi treballa. El primer any va estar a Puig-reig i el
segon ha estat aquí Balsareny. Respecte el comportament del que ha pogut
observar a la piscina, en general, descriu els usuaris com a bona gent. Durant
els tres mesos de treball, no ha hagut de realitzar en cap cas una actuació
d’emergència per tal de fer efectiu un salvament.
Montse Piedra Rubio ha acomplert per primer any l’experiència a la
recepció de la piscina i segons ens comenta: «Bé, la veritat és que he estat
molt bé, ja que gairebé coneixes a tothom, i és molt agradable estar darrere un
taulell servint als teus conciutadans. Puc dir-vos que repetiria de bon grat
aquesta feina d’estiu, perquè és un plaer atendre les persones que viuen les
seves vacances a casa nostra». Pel que fa al treball viscut a la recepció, com a
incidències ens diu que «a vegades et trobes amb algunes persones que no
entenen, o potser no volen entendre, que per accedir dins el recinte s’han de
complir algunes normes que són d’interès per a tothom. Però en general tot ha
estat més que genial».
La Teresa Serra Salada també ha viscut el seu primer any com a
recepcionista i li ha semblat fabulós. «El primer dia em vaig troba una mica
atabalada, doncs sempre que fas una feina nova no saps ben bé com has de tenir
el tracta amb la gent. Aquest treball és molt agradable, coneixes molta gent i
amb els dies se’t fa molt amè; a vegades però se’t fan unes hores molt llargues».
Sobre el fet d’una possible tornada l’any que ve ens diu «Mireu, com que
m’agrada molt parlar i conèixer les persones, aquest lloc de treball m’ha
enriquit molt, sobretot poder contactar amb els més menuts, ja que com a dona i
mare m’han omplert unes hores per repetir». Respecte al dia a dia, ens explica:
«M’angoixava una mica quan a vegades al fer el lliurament de les entrades em
quedava sense canvi, També se’m feia molt difícil quan havia de demanar a cada
moment que m’ensenyessin el carnet, però bé, en general tot molt bé».
En Joan Martínez Bayona
també ha estat el primer any que ha tingut l’oportunitat de poder accedir a un
lloc de treball on es dóna un servei a tots els usuaris que gaudeixen de l’estiu
refrescant-se. En general ens diu que ha estat una experiència molt bona i que
el primer dia es va trobar un xic nerviós pel fet de ser un treball nou, i que
al llarg del servei no li ha passat cap anècdota digna d’esment.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.