Sara Calpe, col·laboradora amb MIC al Paraguai

ENTREVISTA

«Crec recordar que fa més de tres anys que vaig entrar a tenir una relació directa amb la comunitat Claretiana de Manresa. Les monges són aquest meu contacte amb MIC (Missioneres Institució Claretiana). Des de Balsareny som la Núria Juncadella i jo mateixa les que podem fer aquestes aportacions, gràcies al nostre proveïdor Teixits Bonals, el qual ens permet enviar les peces de roba que MIC fa arribar a les persones pobres en el projecte del Paraguai».

Sara Calpe de Gracia va néixer a Fígols el 15 d’agost de l’any 1930. Li agrada llegir, però com que és una persona involucrada amb diferents entitats locals, no té massa temps per fer-ho. «Ben segur que haureu observat que amb un caràcter bellugadís em moc dins d’un món conduït per aquest nervi balsarenyenc. Això sí, sense falsa modèstia, mai no m’ha agradat tenir cap protagonisme». El caràcter sociable de la Sara fa que s’hagi involucrat en projectes com aquest.

A continuació transcrivim el comunicat que va emetre l’hospital públic de Yhú, que rep aquesta ajuda social:

«Aquell estiu, el director de l’hospital Dr. Freddy ens va convidar a celebrar l’aniversari de l’hospital. El 14 d’agost de 2008 ens hi vam apropar i vam participar en l’acte que es va iniciar amb la celebració de l’eucaristia. La festa va continuar amb danses típiques i música paraguaiana. Es va fer després d’un agraïment amical pels seus donatius econòmics per comprar material sanitari, que aquell any va ser menor, i per la generositat de la Sara Calpe que cada any entrega roba per fer llençols i bates pels pacients. Aquest gest ens va sorprendre molt i més quan ens va fer entrega d’un preciós ñanduti i un barret elaborat amb el mateix material».

Ñanduti és una paraula guaraní que significa teranyina i correspon a una de les expressions populars més característiques del Paraguai.

I tot seguit es transcriu una carta que va rebre la Sara des de Yhú:

«Quiero agradecer al grupo del campo de trabajo las sonrisas que despertaron en los niños de Kaiho de Tekohamiri: han hecho mucho bien a las personas que pudieron acercarse y nos enseñaron a las misioneras que la cultura y el idioma no son barreras para hacer felices a las personas. Lo que cuenta al final de todo es el amor y la voluntad que ponemos en logarlo y eso ustedes lo demostraron. Quiero que sepan que todos: Eli, Rebeca, Mar, Alberto, Jaime, Sandra, Lorena, Natalia, Lourdes tienen un lugar muy especial aquí en Yhú, se lo ganaron y se lo merecen».

Josep Gudayol i Puig, gener 2012