Trenca el dia

CERCLE LITERARI

En aquest mateix número hi trobareu l’entrevista a Fina Badia i Sala. Aquest és el fragment inicial d’un petit gran llibre: “Mestrafina i el temps de mirar estels”, que se li ha escrit en homenatge a la seva tasca com a mestra:

“Aquell vespre, Mestrafina no les tenia totes. L’endemà havia de ser el seu darrer dia a l’escola i ja l’enyorava. No s’imaginava els dies sense alumnes, sense exàmens per corregir, sense lliçons per preparar. Això la tenia capficada i, com sempre que es trobava així, va descarregar en l’Elisenda, la seva titella: —Estic ben espantada: demà acabo la feina i no sé com ompliré els buits ni com ho faré sense els meus nens!”

Em vull sumar amb uns versos a totes aquestes persones que l’han felicitada:

TRENCA EL DIA

Trenca el dia,

trencava.
 
Unes darreres clarors
feien curta la tarda i
al rebedor del Guillem
na Fina s’acomiadava.

Trenca el dia,

trencava.

Petó a la galta i als ulls

una font d’aigua.
Petits i grans, un munt
d’abraçades.

Trenca el dia,

trencava.

Parets del Guillem,

d’ombres assolellades,
ploreu! Se’n va na Fina,
us sentireu despullades.

Trenca el dia,

trencava...

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011