dijous, 15 de desembre del 2011

Fina Badia, 34 anys de docència

ENTREVISTA

Fina Badia i Sala: 34 anys de docència

“Des de molt petita ja coneixia Balsareny, perquè els meus avis paterns eren de Casserres, on anàvem molt perquè hi teníem una casa on passàvem l’estiu. Recordo sovint que, en passar per Balsareny, posàvem gasolina a l’assortidor de davant de cal Boter. També recordo que quedava embadalida mirant el castell: la seva imatge em transportava a un món de prínceps i princeses. Quan tornàvem de nit, el meu pare sempre em deia: “Quin castell més bonic que tenen en aquest poble!” Poc es pensava que al cap d’uns anys, la seva filla hi seria fent-hi de mestra i casada amb un noi d’allà. Vaig arribar a Balsareny el juliol de 1976 perquè em vaig casar amb en Jacint Orriols Alsina. Tenim tres fills: la Teresa, en Joan i la Laura.”

Fina Badia i Sala va néixer a la ciutat de Manresa el 30 d’octubre de 1951. Va estudiar els estudis primaris i el batxillerat elemental a l’escola de les germanes Carmelites de Manresa i després el batxillerat superior a l’Institut Lluís de Peguera. Va estudiar magisteri a l’escola Nostra Senyora de Valldaura (Germanes Dominiques). Durant aquest període, treballava unes hores al migdia a Ampans. L’any 1972 va acabar els estudis de magisteri.

“El meu primer destí com a mestra va ser a Calella (curs 1972-1973), després el curs 73-74 vaig exercir a Sant Salvador de la Vedella (on ara hi ha el pantà de la Baells) i, el curs següent, vaig estar a Navàs, a l’escola de Sant Jordi. Els cursos 75-76 i 76-77 els vaig treballar a Manresa, a l’escola Carrero Blanco, l’actual Institut Guillem Catà. Vaig obtenir plaça per exercir a Balsareny a l’inici del curs 77-78 i hi he estat fins ara que m’he jubilat.”

“M’agrada llegir, i ara que tindré més temps, espero fer-ho molt. M’agrada la novel·la i la poesia. Mentre he treballat, he llegit llibres sobre educació. M’agradava molt esquiar, esport al qual m’hi va iniciar el meu gran amic Joan Obradors Calsina; d’aquesta etapa tinc molts bons records, d’anar amb una bona colla a l’estació de Llessui, on passàvem uns dies molt agradables. Ja fa temps que vaig sovint a caminar; a part d’anar bé, és bo estar en contacte amb la natura i, com que hi anem amb colla, et permet fins i tot tenir grans converses i passar una bona estona. Anar de viatge m’agrada molt; no tan sols per veure paisatges bonics, sinó també per conèixer gent, costums diferents, tastar menjars, escoltar músiques, flairar olors, en definitiva, palpar i sentir altres maneres de viure. He tingut l’oportunitat de viatjar a França, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Noruega, el Canadà, els Estats Units, Mèxic, la República Txeca, Eslovàquia, Malta i Egipte, i darrerament he estat a Turquia. Una part molt important del meu lleure el dedico a la família i als amics: m’agrada tenir-los a casa. També m’ho passo molt bé anant a veure una bona pel·lícula o una obra de teatre,o escoltant un concert; veig també una mica de televisió, i aquests darrers anys m’he aficionat a veure els partits que juga el Barça.”

—Com vas entrar a formar part del quadre de professors del col·legi Guillem de Balsareny?

Vaig entrar a formar-ne part perquè, en casar-me, vaig demanar plaça aquí a Balsareny.

—En aquells temps, l’escola estava situada al mateix lloc que avui?

—Quan vaig arribar ja hi havia l’edifici inicial del que ara és l’escola Guillem, però alguns cursos encara s’impartien als edificis de la plaça Ricard Viñas (les Monges) i Sant Marc (on ara hi ha la nova llar d’infants). Més endavant, amb l’ampliació de l’escola Guillem, totes les aules quedaren en aquest recinte.

—Heu exercit la docència sempre dins l’àmbit de l’educació infantil?

 —Durant tota la meva tasca de mestra he estat a educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà.

 —Feu-nos una valoració de la vostra tasca com a a educadora.

 He estat mestra per moltes raons. Perquè m’ha agradat trobar-me un munt de nens i nenes que m’han deixat que els donés un cop de mà en el seu món d’aprenentatges, de pors, de cançons, de jocs i de contes. Perquè en aquest camí he trobat una colla de companys i companyes que m’han fet sempre costat i junts hem tirat endavant un projecte comú: la nostra escola. Aprofito per expressar el meu agraïment a tots els mestres i a la psicòloga de l’escola, la Joana Almansa. Una altra raó és perquè els pares i mares han volgut compartir amb mi les seves alegries i angoixes. Perquè tot un seguit de nous mestres em deixaven entreveure amb il·lusió el seu futur i m’engrescaven i m’ajudaven a fer projectes nous. I també, molt important, perquè la meva família ha donat molt valor a la meva tasca i sempre m’han recolzat. M’ho he passat molt bé, molt! M’agradaria tenir un record especial per tres mestres que van ser companys meus durant aquests anys i que ja no són entre nosaltres: la Carmina Cerezo, mossèn Josep Colell i l’Elisabet Sabater. Em sento molt agraïda pel comiat que alumnes, ex-alumnes, pares i mestres m’han dispensat. Moltes gràcies a tothom.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.