Balsareny avui

BALSARENY AVUI

Cañellas aposta pels metges de capçalera

“La gent, l’usuari, el que ha de demanar és una bona atenció de dia. S’ha de tornar a explicar el significat de la paraula quan ens referim al metge de capçalera”, Josep Cañellas al Canal Taronja, Manresa, el 14 de setembre de 2011.

Durant aquests darrers temps i com a conseqüència d’aquesta maleïda crisi, tots podem i hem pogut opinar, sospesar i prendre el nostre propi concepte sobre les conegudes retallades (de sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.). Però a l’hora d’opinar sempre és bo escoltar a persones amb capacitats professionals per parlar-ne.

Així, el Dr. Josep Cañellas, una tarda al plató de la televisió manresana, va dissertar sobre l’actual problemàtica d’atenció mèdica. Amb la seva eloqüent oratòria, va parlar sobre la necessitat que tenim tots de fer un bon ús dels serveis enquadrats dins la Seguretat Social pública. Cañellas va dir que “amb 28 anys a Balsareny a vegades m’he sentit foraster com a metge de capçalera”.

Segons en Pep, i malgrat l’alarma de retallar les urgències, l’usuari ha de confiar en el seu metge de capçalera. “El metge de capçalera és aquell professional de la medicina que acut a visitar el malalt a la capçalera del llit, a casa seva. Hi pot haver cap altre professional que conegui millor els seus pacients? Dic això perquè a les urgències, valorant a tothom, sempre hi trobarem professionals de la medicina que no ens coneixen de res i per tant no disposen de cap historial”.

Finalment, Cañellas va introduir en el gabinet de crisi la necessitat, per allò del tema econòmic, que les persones tornem a morir a casa.

Recordant espais turcs
en viatges balsarenyencs

Els viatges protagonitzats per famílies balsarenyenques omplen any rere any un testimoniatge viu que és transmès, en DVD i a la sala Sindicat, per gent enamorada de muntanyes i valls. Fa uns dies ens vam endinsar en el món de Turquia de la mà de la família Hernández Abadal, que junt amb altres balsarenyencs gaudiren d’un viatge ric en història i cultura.

Istanbul

La mesquita de Solimà el Magnífic és una de les mesquites més belles, famoses i visitades d’Istanbul. Prop d’Edirnekapi, a la porta d’Acròpolis, visitaren l’església de Sant Salvador de Chora, l’església bizantina de la Santa Saviesa, construïda l’any 413 per ordre de Justinià i renovada a finals del segle XI. El Museu Arqueològic d‘Istanbul es troba ubicat en tres edificis diferents que en el seu moment van integrar el complex del Palau de Topkapi. La cisterna Basílica, construïda per l’emperador Justinià el Gran l’any 532 aC, arribà a ser la reserva més gran d’aigua del gran palau bizantí, utilitzada per les llargues èpoques de sequera. Aya Sòfia (Santa Sofia) és un dels monuments més esplèndids de l’art bizantí.

Turquia central, Parmukale

Parmukale és un gram emplaçament natural al sud-oest de la província de Denizli, a 350 km d’Istanbul. Un espai geològic de color blanc format per carbonat càlcic, i com a resultant de les aigües càlciques i termals que flueixen en aquesta zona. Més amunt, com es pot veure en la fotografia, en un altiplà es troben situades les ruïnes de l’antiga ciutat romana de Hieràpolis.

Capadòcia

Una regió històrica situada entre tres pobles: Nevsehir, Avanos i Urgup. Situats, formen un triangle on cadascun dels costat mesura uns 20 km de llargada. La Capadòcia té una altitud mitjana sobre el nivell del mar d’uns 1.200 m, i els grans volcans Erciyes i Hasan fa milions d’anys van cobrir la zona amb les seves laves. La tova o bé la pedra calcària d’uns 150 m de gruix, des de fa milions d’anys es talla per mitjà del vent, la pluja, el calor i el fred. “És bonic el regal que ens fa la natura: el paisatge ens fa esclatar de goig en contemplar els grans massissos de roca que prenen unes formes còniques que els camperols anomenen xemeneies de les fades. Passejar enlairats amb globus per damunt d’aquests massissos és una sensació que no hi ha paraules per descriure”.

Les ciutats subterrànies

A l’àrea de la Capadòcia hi ha unes 36 ciutats subterrànies, de les quals la més gran és Derinkuyu, que queda a uns 25 km de Nevsehir, capital de la província amb el mateix nom i amb uns 7.000 habitants. Derinkuyu està situada sota d’un turó, té una extensió d’uns 4.000 m2, va ser descoberta per casualitat i va ser oberta al públic als voltants de l’any 1965. Hi ha uns càlculs que diuen que s’hi havien aixoplugat més de 2.000 famílies. Les seves 7 plantes comptaven amb una profunditat d’entre 70 i 80 m per sota del nivell del sòl.

Atenció i servei a la piscina municipal

Balsareny disposa d’unes instal·lacions estiuenques d’una qualitat envejable segons els quatre joves complidors que enguany han prestat atenció i servei a la Piscina Municipal. A continuació es mostren les impressions de cadascun d’ells.

Sergi Fernández Gómez, sallentí i nascut l’any 1980, ha estat socorrista de la piscina. “És una piscina molt gran amb unes instal·lacions molt acollidores. Ve molta gent de fora del poble, pel fet, de ben segur, perquè és una de les piscines més econòmiques del Bages, i a més a més, els usuaris poden gaudir d’una estada molt familiar. Malgrat tot, també he de dir-vos que he hagut de patir alguns actes d’incivisme amb persones poc respectuoses amb les normes obligatòries. I tal i com m’orienta la meva responsabilitat, he hagut de fer alguna actuació d’emergència”.

Xevi Montalà López, sallentí i nascut l’any 1979, ha estat socorrista de la piscina. “La meva feina de cada estiu m’ha donat la possibilitat de conèixer diferents instal·lacions, i per aquesta raó he de dir-vos que Balsareny disposa d’una gran piscina, una àrea de salut i lleure on es pot descansar. He gaudit del treball a casa vostra i no he hagut d’intervenir en cap tipus de salvament. També voldria destacar la bona relació que he tingut amb els companys”.

Maria Paz Ronda Lara, nascuda a Cardona l’any 1978 i resident a Balsareny, ha estat recepcionista. “He de coincidir amb les observacions dels meus companys de treball, ja que he observat que ens visita molta gent de fora, i enguany crec que més que l’any passat. Aquest és el segon any que he treballat com a recepcionista a la piscina i he pogut gaudir de moments agradables amb bona companyonia. Com a anècdota, us puc dir que m’ha agradat veure la major part de les persones sortir al carrer per materialitzar l’hàbit de fumar. Aquesta normativa d’enguany ha tingut una bona acceptació amb un percentatge molt elevat de compliment”.

Meritxell Xandri Ojeda, balsarenyenca nascuda l’any 1984, és el tercer any que treballa de recepcionista. “El meu lloc a la recepció m’ha donat la responsabilitat del tracte personal amb l’usuari i per tant m’he encuriosit de comprovar que quan demanes que t’ensenyin el carnet, gairebé sempre et diuen que se l’han deixat a casa. M’hi he trobat molt bé darrera el taulell, però és evident que no caus bé a tothom. Malgrat tot m’omple molt aquesta feina de servir a un nombre de persones conegudes i per conèixer, que han triat passar part de l’estiu a casa nostra”.

Josep Gudayol i Puig, octubre 2011

Foto: Joan Josep Peralta