Des de fa dies estem del tot familiaritzats amb el mot
coronavirus, el brot d’aquest virus que van notificar les autoritats xineses a
finals del 2019. La propagació del virus va ser ràpida, però nosaltres, de
moment, només en sentíem a parlar com una informació més d’aquest món tan
globalitzat. Però és clar, pel fet de ser globalitzat, la quantitat de
moviments a escala mundials és enorme i constant, des dels sectors industrial,
turístic, polític, administratiu..., i de seguida es va expandir a nous països.
Els ciutadans hem incorporat altres mots que giren a l’entorn
de la pandèmia que s’ha generat i que ha arribat a casa nostra, tal com era de
preveure. De forma molt ràpida, hem assumit la prohibició dels moviments de la
població per tal d’evitar-ne la propagació, així com el tancament de les
fronteres, el confinament, les hospitalitzacions de pacients greus, les
característiques de la infecció, les mesures preventives, les mesures
dràstiques i les morts. Un dels episodis més dolorosos de digerir ha estat la soledat
dels malalts en els hospitals i les residències, i la mort de sers estimats en
un aïllament absolut. El número d’infectats i morts creix, els polítics han de
prendre decisions molt ràpides, no es posen d’acord –tal com estem acostumats–,
els sanitaris i científics lluiten a contrarellotge.
Els hospitals es fan petits, el personal sanitari i de
serveis essencials ho dona tot i més. Individualment surt aquell instint de col·laboració
de ser solidari, però com? I sí, la gent s’ofereix, comença a actuar a nivell
d’empresaris que posen els seus mitjans a disposició de les necessitats del
moment: respiradors, màscares de pantalla amb impressores 3D, bates, polaines i
mascaretes. També hi ha entitats que s’han posat al servei de la distribució d’aliments,
formulant campanyes per a fer efectives donacions que ajuden a contribuir a
tota la maquinària col·lectiva. Als pobles es formen grups i comencen a
produir, sobretot, material per als sanitaris, residències i per a ús personal
i familiar. Les donacions per a la fabricació les fan particulars i indústries,
i la gent s’organitza i talla, cus, embossa, reparteix de la forma que
requereixen les mesures de confinament i fa arribar als llocs tot allò que
gratuïtament fa. Cal dir que no tots els materials són de la qualitat que es
requeriria, però com que la pandèmia ha pres una magnitud inesperada, millor
una mascareta domèstica que res, o una bata de plàstic per als treballadors/es
de les residències.
A totes les poblacions la col·laboració ha existit, i un
grup molt potent de gent de Navàs i Balsareny –sobretot de Navàs– el 19 de març
es llença a la fabricació de bates, polaines de peus i màscares. Aquest
material el fan arribar a algunes residències del Bages, Berguedà i Solsonès, i
a altres llocs clau perquè es distribueixin.
A Balsareny també han treballat persones anònimes fent
mascaretes que han fet arribar a veïns, familiars i a gent que els en demanava,
sobretot des del dilluns 13 d’abril quan, en algunes empreses, treballadors no
essencials tornen als seus llocs de treball . Aquesta gent voluntària han dut a
terme una feina desinteressada, han col·laborat activament i els ho agraïm molt,
perquè ser solidari quan el moment ho requereix té un doble valor: el de
l’oferiment i el del res a canvi.
També cal dir que els dissenys, sobretot de les infantils i d’algunes
d’adults, són variats i escaients. Per dir-ho d’alguna manera, donen color a la
pandèmia!
L’ ANC de Balsareny ha participat en la campanya #Un Milió
de Mascaretes# amb l’ obtenció d’un lot de 300 unitats que ha confeccionat una persona anònima i que
s’han distribuït a través de la botiga Els Colors. Es va pensar que era un establiment prou neutre a l’hora de
recollir-les, ja que no hi havia competència en el producte que dispensa
l’establiment. I també perquè els propietaris s’han avingut a la idea de
col·laborar amb aquesta acció.
Tothom qui ha col·laborat en alguna tasca se sent d’allò més
satisfet. Les imatges parlen per elles mateixes: producció de material,
agraïments de la gent que l’ha rebut, i sobretot, els GRÀCIES, GRÀCIES,GRÀCIES.
Un goig, donar i rebre en moments que la situació ho requereix!
Text: Dèlia i Lluïsa, en nom d’un grupet de voluntàries
Fotos: Voluntariat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.