Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2016-01. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2016-01. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de gener del 2016

L'Ajuntament informa














Gener 2016


Ens tornem a trobar en aquesta plana després d’haver gaudit de les festes del Nadal per encetar un nou any amb nous reptes, propòsits i voluntat de seguir millorant. Abans del Nadal, l’Ajuntament va elaborar i encetar un procés participatiu en format d’enquesta per demanar la opinió sobre les prioritats dels vilatans i vilatanes, pensant en donar la oportunitat a la ciutadania de dir-nos com pensen pel que fa a la seva concepció dels objectius de cada regidoria i a quins caldria destinar més recursos econòmics, tot per marcar les línies generals a seguir en la part final de l’elaboració dels Pressupostos municipals pel 2016. 

Un cop passades les festes nadalenques es va procedir a iniciar el recompte d’aquest procés participatiu, que era la primera fase dels Pressupostos Participatius d’aquest any. Val a dir que aquest era el primer any que s’encetava una iniciativa d’aquest tipus al nostre poble, i que aquesta enquesta que hem elaborat precisava dedicar temps i esforç per contestar-la. En general, ens heu comentat que no era senzilla de respondre, i ho entenem. La nostra idea al pensar-la era arribar a allò que per a la gent era imprescindible i, per això, es va elaborar de tal manera que s’anessin establint gradualment prioritats, de més concretes a més generals, primerament en una priorització d’aspectes concrets a implementar econòmicament dins de cada regidoria, seguidament en un encreuament de prioritats entre totes les regidories per, finalment, establir quines eren les vostres opcions imprescindibles a les quals, sens dubte, hauríem de dedicar més diners del pressupost. 

Un total de 76 persones del nostre poble (un 2’5% de la població que estava cridada a respondre-la, si ho creia convenient) van dedicar el seu temps i esforç en fer-nos arribar la seva opinió sobre on creien que hauríem de dedicar més recursos econòmics. 4 enquestes van ser declarades nul·les. D’aquestes 76 persones, 41 eren homes i 35 eren dones. 11 tenien una franja d’edat entre els 16 i 30 anys, 18 comptaven entre 31 i 50 anys, 33 entre 51 i 70 anys i 14 persones de 71 a 88 anys. 

Pel que fa a les prioritats de cada regidoria, a Urbanisme, Obres Públiques i Medi Ambient va quedar com a prioritària l’”Augment de les inversions en la millora d’aquells barris i carrers més desfavorits”, a Benestar Social i Salut l’”Augment en la inversió i les ajudes en termes de prevenció d’emergència social”, a Cultura, Festes i Esports “Més ajudes i assessorament per a potenciar la pràctica i el desenvolupament de l’esport local” i a Promoció Econòmica i Treball “Promoure el petit comerç i ajudar a l’emprenedor”. 

Pel que fa a blocs (encreuament de regidories), a l’A “Promoure mesures per prevenir i eradicar la pobresa crònica”, al B “Promoure mesures contra les classes socials més castigades per l’atur”, al C “Ampliar els recursos humans i els mitjans tècnics a les persones amb dependència, infants i famílies” i al D “foment d’un reciclatge que permeti la reducció de l’import de la taxa d’escombraries”. 

Per part de l’Ajuntament, impulsor d’aquesta enquesta, estem contents i satisfets d’haver tirat endavant aquesta iniciativa de consulta popular. Valorarem els resultats i mirarem de fer un pressupost el màxim d’ajustat a aquestes necessitats. Havent valorat la participació, per als Pressupostos Participatius del 2017 mirarem de fer un procés participatiu més senzill i fàcil de comprendre, que no impliqui tant temps per respondre i que inviti a una major participació. El proper mes, quan ja tinguem els pressupostos elaborats i disposem d’una partida concreta per dedicar a projectes, parlarem de la segona part dels pressupostos participatius, que consistirà en la votació d’un projecte concret al qual destinar l’esmentada partida. Fins al mes vinent!   

Albert Otero Bonet
Regidoria de Cultura, Comunicació i Informació

Escola de Música













Aquest curs hem continuat amb la tònica iniciada l’any passat de dedicar més esforç a les activitats que repercuteixen en persones que no estan integrades a l’Escola de Música; són les anomenades activitats adreçades a la ciutadania i la d’aquest trimestre passat ha estat el Taller de Percussió que han seguit els alumnes de 5è de primària de l’Escola Guillem. Cada dijous, dinou alumnes venien a l’Escola de Música i durant 45 minuts practicaven música amb instruments de percussió. Vau poder veure el resultat d’aquestes dotze sessions al concert de Nadal de l’Escola de Música i al de l’Escola Guillem.

L’activitat estrella d’aquest segon trimestre serà el Taller de Percussió Corporal. Alguns de vosaltres vau poder fruir de les sessions que al novembre ens va oferir en Santi Serratosa, l’especialista més important de casa nostra. Ara, un deixeble seu, en Toni Garrido, professor de l’Escola, serà el responsable de les vuit sessions d’una hora que es faran cada divendres a partir del 15 de gener a les 20h. Es paguen dues quotes d’11,22 € cadascuna. Les inscripcions es fan a l’Ajuntament.

D’altra banda , us volem informar d’un nou grup de cant coral, el Cor Jove, adreçat a nois i noies de 12 a 18 anys i dirigit per Toni Garrido. A part dels alumnes de l’Escola de Música d’aquesta franja d’edat esperem també que us hi apunteu nois i noies del poble que vulgueu passar una bona estona i aprendre a cantar en grup amb un repertori modern i atractiu. Demaneu-nos informació!

Gener 2016
Escola Municipal de Música de Balsareny

dimarts, 19 de gener del 2016

Sobre pesos i mesures

DE MEMÒRIA (51)


















És ben conegut el tarannà conservador, tradicionalista dels britànics. A part de posar perruques arnades als jutges i altres alts funcionaris de la corona, de conduir per l’esquerra i de senyorasses amb barrets impossibles, encara no han acabat d’integrar el sistema mètric decimal en els seus usos diaris. Segueixen parlant de iardes, milles, polzades, galons i altres pesos i mesures en què necessites un màster per a poder-los interpretar. Amb l’agreujant que, imperialistes com són, han almenys intentat imposar el seu sistema allà on han posat els peus.

A Catalunya fa menys de cent anys que també fèiem servir un sistema propi, popular, al costat del sistema mètric decimal, que s’ha anat imposant fins a fer desaparèixer quasi del tot l’anterior. Estic segur que molts joves d’avui no comprendrien moltes coses que els joves d’ahir i d’abans d’ahir fèiem servir habitualment.

Per exemple, quan la mare ens enviava a comprar tres unces de pernil, la botiguera o el botiguer ens servien sense dubtar gens cent grams d’aquell gènere. Una unça catalana equival a 33,33 grams decimals. Igualment les lliures i les terces. A Balsareny i suposo que quasi arreu de la Catalunya vella —ignoro si també a la nova—,  mitja lliura de cigrons equivalia a 200 grams; la lliura, doncs, eren 400 grams. Per a la carn i el peix, es feien servir les terces, amb la mateixa equivalència de pes de les lliures: una terça eren 400 grams. Recordo que a col·legi venia un noi més escardalenc que els altres —acabada la guerra, els grassos eren raríssims—, a qui vam posar el sobrenom de «Mija terça». No crec que li agradés gaire.

Una paraula que avui està molt de moda i que abans, quan jo era petit, no representava per res allò per a què avui la fem servir, és l’arrova, que a Balsareny representava deu quilos d’alguna cosa. A casa m’enviaven a comprar a cal Carboner (a ca la Rufina, en dèiem) mitja arrova de carbó vegetal, el combustible habitual dels fogons de la cuina. El seu símbol, @, avui serveix per a les adreces electròniques. Una altra mesura de pes era el quintar, per exemple un quintar de llenya, que representava uns cent quilos aproximadament.

En aquell temps no existia la llet envasada en ampolles o brics. La que bevíem era llet fresca, munyida de poc. La repartien per les cases els qui tenien vaques, en general gent de pagès. A casa, com que teníem botiga, repartíem la comanda entre tots els productors —coses de la competència— a base d’un petricó cadascun. I què era un petricó? Doncs simplement un quart de litre. Quan es tractava de vi, la cosa podia canviar. Normalment m’enviaven a comprar a casa d’algun vinyater un porró de vi: «Que em faríeu un porró de vi, sisplau?». Un porró, a més de l’estri per beure a galet, volia dir un litre.

La pesseta era aleshores la unitat de moneda de curs legal, integrada per cent cèntims. La major part dels qui em puguin llegir ho saben de sobres. Al capdavall, l’euro només té quinze anys. Però en aquell temps encara hi havia molta gent que comptava amb rals i amb duros. Fenomen que es va incrementar amb l’arribada a Balsareny d’emigrants del sud, més acostumats a aquesta manera de comptar. Bé, doncs un ral eren vint-i-cinc cèntims de pesseta, i quatre rals, una pesseta sencera. Cinc pessetes feien un duro. «Ui, aquell està carregat de duros», es deia, o «té més duros que un torero», perquè vegeu el valor que es donava a un duro. I no parlem ja dels vint duros: cent pessetes! N’hi havia —jo mateix— que per la primera mesada de feina i durant força mesos, cobràvem quaranta duros. Hi havia monedes metàl·liques de cinc cèntims i deu cèntims; la de ral i la de dos rals (foradades al centre) i la de cinquanta cèntims. Després ja venia la pesseta (la «rubia»), el mig duro o deu rals (2,50 pessetes) i, més tard, el duro. En paper, existien els bitllets de pesseta, de duro, de vint-i-cinc pessetes, de cinquanta, de cent, de cinc-centes i de mil  («però aquestes dues últimes jo no les he vist mai», feia la dita popular).

Vet aquí, doncs, com es comptava, pesava i mesurava a Balsareny a mitjans del segle passat.

Jordi Planes
Imatges: Viquipèdia

Moneda de 5 cèntims (1945)
Moneda de 10 cèntims (1940)
Un ral foradat de la República (1934)
Un ral foradat del govern de Franco (1937)
Dos rals foradats (1949)
Una pesseta "rúbia" (1944)
"Rúbia" (1953)
Deu rals o Mig duro (1953)
Bitllet d'una pesseta (1938)
Bitllet d'una pesseta (1951) 
Bitllet d'una pesseta (1953)
Bitllet de duro (1947)
Bitllet de duro (1948)

Any nou, Govern nou
















El Parlament de Catalunya, després de prop de tres mesos de negociacions, ha aconseguit a l’últim moment acordar una majoria estable que evités d’anar a uns nous comicis el mes de març. Amb 70 vots (62 de Junts pel Sí i 8 de la CUP) ha estat investit 130è president de la Generalitat Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona. Aquest ha nomenat un nou govern, amb Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia, Neus Munté com a consellera de Presidència i portaveu i Raül Romeva de conseller d’Exteriors, Transparència i Afers institucionals, al front d’un equip de deu consellers més, sis homes i quatre dones. Esperem que el nou govern tingui encert, habilitat i sort, i pugui aconseguir els seus objectius a curt i a llarg termini; perquè l’inacabable impàs de l’estira-i-arronsa parlamentari, amb un govern en funcions poc operatiu, havia desinflat expectatives legítimes i alhora havia retardat l’aplicació de mesures necessàries. Ara cal passar a l’acció de govern; tanmateix, la precarietat econòmica —i la dependència del FLA— subsisteixen, i tothom sap que res no serà fàcil; però serà estimulant, i cal tenir fe, «llum als ulls i força al braç». I perseverança, i serenitat: keep calm i anar fent feina!

Mentrestant, les eleccions legislatives estatals van escombrar el bipartidisme i han deixat un complex joc de forces sense majories: les negociacions per arribar a pactes estables són a priori difícils. Tanmateix, hi ha molta pressió mediàtica i fàctica perquè el PSOE doni suport a una gran coalició amb PP i C’s, marginant Podemos i les minories. Tot i que ideològicament semblaria una opció complicada, no es pot descartar en absolut; l’alternativa, una aliança PSOE-Podemos-C’s sembla molt poc viable, i la coalició de PSOE-Podemos amb ERC i DiL, les minories catalanes, encara menys. Hi haurà, doncs, gran coalició o noves eleccions? Quan escrivim això, el futur immediat és una incògnita, però potser quan ho llegireu ja s’haurà aclarit.

A Balsareny ja tenim els Traginers a punt, i el Carnestoltes a la cantonada, i començant de pensar en la Festa Major. L’activitat cultural, esportiva i social no para, i això és un bon senyal. En aquest butlletí analitzem els resultats electorals del 20-D a Balsareny; parlem de l’exposició de Pessebres, dels Pastorets, del Concert de Sant Esteve i dels Reis de l’Orient; i comentem el programa dels Traginers, que consolida l’èxit de la cavalcada dels Traginers Petits. L’Ajuntament ens informa dels resultats de l’enquesta que va promoure per elaborar uns pressupostos participatius; i l’Escola de Música presenta la nova activitat de Percussió Corporal. I el CCB? Doncs estem a punt de complir 40 anys, i no pensem fer cap festa popular, però seguirem oberts a la recerca de nous col·laboradors que ens vulguin ajudar a continuar gestant aquest butlletí: la nostra modesta aportació mensual a la dinàmica d’un poble que es mou i no vol rovellar-se.


CCB
Foto: Generalitat de Catalunya, gener 2016. 

Repte número 10


Repte número 10

El Cinto festeja amb una pubilla de casa bona. Arriba el dia que el fan passar a la saleta a prendre... vermut i conèixer els pares. El pare de la noia és un primmirat de nassos i aquell dia fa treure les copes bones. Unes copes en forma de con invertit de 4 cm de diàmetre de boca i una profunditat de 6 cm. Dóna l'ampolla de vermut a en Cinto i li diu amb veu desafiant: «Serveix-me la meitat del volum de la copa». El xicot somriu sense por, en veure que està a punt de convèncer el sogre. Fins on li omple la copa?

Solució al repte número 9: li calen 4 mànegues.


Roc Carulla

Meteorologia













Desembre de 2015

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)               6,5
Mitjana (min.+màx.)       10,3
Mitjana de mínimes           1,9
Mitjana de màximes       17,7
Mínima                            -4,3; dia 3
Màxima                          22,8; dia 16
Mín. més alta                    8,7; dia 21
Màx. més baixa                          12,1; dia 23

Vent (km/h)
Ventada més alta          12,2; dia 29
Velocitat mitjana             0,0
Recorregut del vent         0,1 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.032,5; dia 9
Mínima             1.014,8; dia 13

La pluja (litres)
Total                0,0 litres

Resum de l’any 2015

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           13,9
Mitjana (min.+ màx.)     15,6
Mitjana de mínimes          9,0
Mitjana de màximes        22,3
Mínima                            -7,8; dia 24/11/15
Màxima                          43,2; dia 7/7/15
Mín. més alta                  23,0; dia 3
Màx. més baixa                            6,7; dia 19/01/15

Vent (km/h)
Ventada més alta          33,1; dia 21
Velocitat mitjana             5,4
Recorregut del vent        28.861,5 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.037,5; dia 9/1/15
Mínima                981,2; dia 31/1/15

La pluja (litres)
Gener                  31,4
Febrer                 17,2
Març                   31,1
Abril                    37,1
Maig                    20,9
Juny                    80,5
Juliol                   36,6
Agost                  89,7
Setembre             98,2
Octubre               30,7
Novembre            16,8
Desembre             0,0
Total                490,2 litres


Francesc Camprubí

M. Àngels Rovira, la labor dels teixits

ENTREVISTA


Aquesta secció enceta any dins el taller de monitors de l’entitat Casal de la Gent Gran, per conversar amb M. Àngels Rovira, monitora de teixits com són els boixets, la mitja i el ganxet. Amb aquesta entrevista, la secció pren aire fresc després de 32 anys d’entrevistes a Sarment.

M. Àngels Rovira i Puig va néixer a Avinyó el 23 d’octubre de 1951. Després de cursar els estudis primaris, va dur a terme el curs de Comerç Mercantil entre la Colònia Soldevila (Sant Esteve) i la ciutat de Vic. L’apassiona tota lectura que pugui innovar o tenir relació amb el camp de les puntes. També li agrada molt anar al cinema i, com a esport, la natació.

—Com va sorgir el fet d’estudiar i aprendre el món dels teixits?

—Avui dia la vida, en general, i la de les noies en particular, ha canviat molt. En els meus anys juvenils, aprendre a cosir era part d’una formació cultural comuna a totes les dones.

—Quina edat tenies quan vas moure el primer boixet?

—Tenia deu anys; us agraeixo que em doneu l’oportunitat de recordar aquells temps.

—I les agulles de fer mitja i el ganxet?

—Totes formen part del mateix bloc dels teixits: hi he treballat i hi treballo amb una gran vocació. A més a més de formar part del meu món laboral, em donen oportunitat de compartir-les amb tot el grup de persones que vivim l’art del teixit al Casal de la Gent Gran de Balsareny.

—Quins mestres heu tingut?

—Bé, de mestres tothom n’ha tingut i en tindrà, però contestant la vostra pregunta, us puc dir que de mestres en majúscula no n’he tingut. Això sí, he de donar les gràcies a les persones que amb la seva gran experiència em van aportar aquests coneixements.

—S’ha parlat molt sobre les propietats terapèutiques que es poden obtenir practicant l’exercici dels boixets. Què ens en podries dir?

—Sí, poder practicar aquest art tèxtil et dóna l’oportunitat de sortir del teu món quotidià. Com ho diria? D’alguna manera, desconnectes dels problemes diaris i poses a favor teu la ment i les mans.

—Com vau arribar aquí al Casal de la Gent Gran?

—Doncs va ser amb motiu de fer una substitució de la professora que hi havia hagut abans, i també a través d’una trucada personal des de la Fundació Pere Tarrés de Barcelona.

—Amb quin nombre d’alumnes compteu en les vostres activitats?

—Fent puntes al coixí som 18 persones, i pel que fa a mitja i ganxet, actualment som 16 persones. Aprofito per dir-vos que aquestes activitats les comparteixo amb altres pobles i també tinc un taller a Navàs, que és on resideixo.

—Ja per últim, en relació als vostres treballs, heu participat mai en alguna exposició?

—Doncs no; fins al moment, els nostres treballs d’art tèxtil no han participat en cap exposició.

Josep Gudayol i Puig

Els Pastorets clouen la temporada


Els Pastorets de Balsareny van acabar el 10 de gener les quatre representacions de la present temporada, que es tancarà formalment amb l’assemblea general i el dinar de germanor el dia 24; excepte l’activitat dels Dansaires, que ja estan preparant les seves actuacions de Traginers i de la Festa Major. La junta vol agrair a tots els participants: actors i actrius, dansaires, tramoies, personal de vestuari, maquillatge, llum i so, traspunts i encarregats del bar i les taquilles, i als socis de l’entitat i assistents en general, la seva contribució a l’èxit artístic d’aquesta tradició tan nostrada. Moltes gràcies a tothom i fins aviat!


Els Pastorets de Balsareny 

Reflexió de mossèn Climent Forner

CERCLE LITERARI

Amb els anys, a tothom ens arriben moments endolcits per una pau reflexiva, i que, a través dels dies nadalencs, ens transporten literalment a un món on sols s’arriba plenament amb els ulls de la fe.

Hem acomiadat un any i hem obert les portes a un altre, amb dies d’una fredor pròpia de l’hivern; i amb el plaer d’enviar i rebre, per mitjà del correu postal, lletres que agraeixo i estimo tant.

Des del bonic poble de Viver, al Berguedà, ens arriba una reflexió feta vers, mots clàssics del poeta i escriptor mossèn Climent Forner.

No tinc ni un pam de terra, només llibres. Me n’han fet tant, de feliç, els llibres, que al cel, si no n’hi ha, no hi vaig. Perdó. Visc dins d’un bosc immens, espès: hi poblen la meva solitud, quasi eremítica, roures, pins, alzines i oliveres diverses que enfonsen les arrels en les centúries; però convisc amb ell, l’amic més íntim, la font on bec per no morir de set.

Quin bé de Déu de mestres de qui aprendre, d’amics amb qui parlar (vius i difunts) i de molts fills que també em diuen: Pare, donats a la llum amb tant de goig com llàgrimes. Des d’Aristòtil, Plató, Homer, Virgili, Horaci, Sèneca i tants d’altres.

Mossèn Climent Forner


Josep Gudayol i Puig

Balsareny Avui

BALSARENY AVUI

Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
Carta número 81- Les religions contra els drets humans?

«Us transcrivim a continuació la xerrada que Juan José Tamayo va fer a la Trobada d’enguany de la nostra associació a Cervera.

Les religions quasi mai s’han avingut amb els drets humans. Unes i altres han estat dins d’un permanent conflicte. Però han estat les religions les que més s’han oposat als drets humans per considerar que eren contraris a uns drets divins o, almenys, entraven en competència amb un reconeixement que se li devia a Déu. Les declaracions dels drets humans, però no han reaccionat de la mateixa forma, sinó que han demostrat un respecte escrupolós vers les religions. Un dels drets que amb més zel han respectat és el de la llibertat religiosa. Doncs bé, l’actitud de les religions vers els drets humans és avui un dels criteris decisius per reconèixer la rellevància o irrellevància social, el seu significat –o no– ètic i la seva acceptació o rebuig per la societat.

En aquest article analitzo primer les dificultats i els problemes de les religions junt amb la teoria i la pràctica dels drets humans, per a continuació mostrar les aportacions que les religions poden fer vers els drets humans a partir d’un testimoni i d’un missatge d’alguns dels seus líders.»

A continuació es transcriu el primer punt.

Problemes de les religions amb els drets humans: Antropologia pessimista

«Les religions tendeixen a considerar els éssers humans dependents del seu creador, sense autonomia en el seu model de ser, pensar i actuar. La persona és pecaminosa als ulls de Déu i necessita redempció. La imatge que les religions tenen de l’ésser humà sol ser pessimista i negativa. Això pot ser difícilment portador de dignitat i subjecte de drets. Més bé ho és de deures i obligacions expressats en els distints codis religiosos en forma de prohibicions i de càstigs, no sols temporals, sinó també eterns. Perquè les religions puguin reconèixer els éssers humans com a membres de drets haurien de canviar la concepció antropològica. Si no és així, seguiran estant als antípodes del paradigma dels drets humans.»


Nadal públic a l’Ajuntament en la celebració del comú

La nit del passat 23 de desembre de 2015 el nou consistori, encapçalat per l’alcalde i regidors de l’equip de govern, acollia en el grup de treballadors municipals la celebració de l’acte tradicional que fa molts anys que l’Ajuntament porta a terme per les festes de Nadal a la sala de plens.

Amb tot el personal convocat, hi van haver unes paraules d’acolliment i felicitació per part de l’alcalde Albert Neiro i va comença l’entonació musical i vocal de tot el comú de l’Escola de Teatre, Escola de Música, Llar d’Infants i treballadors i treballadores del consistori. L’íntim acte va transcórrer amenitzat pel teclat musical del Toni i la guitarra de l’Enric, amb cançons nadalenques que ompliren amb veus i notes el recinte municipal.

La llarga i ampla taula de plens acollia una gran safata amb pastes, torrons i cava, i el «bon Nadal», un any més, va fer caure el teló.


Josep Gudayol i Puig 

dilluns, 18 de gener del 2016

Eleccions generals del 20-N a Balsareny


El passat dia 20 de novembre, a les portes de les festes de Nadal, tenien lloc les esperades eleccions a les Corts de Madrid, després d’haver-se exhaurit per complet tota la legislatura. Com és sabut, va guanyar de nou el Partit Popular, però sense arribar ara a la majoria absoluta, per tant, se suposa que haurà de pactar per donar estabilitat al nou govern, si bé pot governar en solitari o ens pot sorprendre un pacte de l’oposició que faci fora el  PP del legislatiu. A l’hora de redactar aquest informe, s’havien constituït les noves Corts, amb la presidència de Patxi López, però encara no hi havia hagut cap acord per governar.

Pel que fa a Catalunya, el guanyador de les eleccions va ser En Comú Podem, coalició que el 27S, a les autonòmiques, havia obtingut un resultat discret. Un de cada 4 catalans els va votar. Dels 47 diputats que Catalunya ha enviat a Madrid, 29 estan pel Dret a Decidir (12 de Podem; 9 d’ERC i 8 de DL), 17 d’ells independentistes. Els altres 18 són constitucionalistes (5 del PP; 5 de C’s i 8 del PSC).

A Balsareny els resultats també van donar En Comú Podem com a clars guanyadors, amb 437 vots. En segon lloc va quedar ERC, amb 395 (42 vots per sota). Molt a prop, en tercera posició, Democràcia i Llibertat (Convergència), amb 387 vots. Com a quarts, els socialistes, a més diferència, amb 257 vots. Força distanciats, en cinquè lloc, C’s, amb 157 vots. I en sisè lloc el PP, amb 108 vots. Darrere d’ells, encara es situava Unió Democràtica (escindida de la coalició CiU), amb només 28 vots; i després, els partits minoritaris: Partit Animalista, amb 20 vots; Recortes 0-Los Verdes, amb 8 vots; U P i D, amb 5 vots; i Partit Comunista, 1 vot.

Per seccions i taules, els resultats a Balsareny van ser els següents:


1-A
1-B
1-C
2-A
2-B
3
TOTAL
Podem
82
91
66
90
65
43
437 (23,8%)
ERC
63
61
61
65
81
64
395 (21,5%)
Democràcia i Llibertat
62
42
76
45
72
90
387 (21,1%)
PSC
32
57
35
48
61
24
 257 (14%)
C’s
22
26
31
33
32
13
 157 (8,6%)
PP
18
19
12
23
28
  8
 108 (5,9%)
Unió democràtica
  5
  3
  6
  6
  2
  6
   28 (1,5%)
Partit animalista
  3
  0
  2
  4
  8
  3
 20 (1,1%)
Recortes 0 –Los verdes
  1
  1
  4
  0
  1
  1
   8 (0,4%)
U.P. i D.
  1
  0
  2
  1
  0
  1
   5 (0,3%)
Partit comunista
  0
  1
  0
  0
  0
  0
   1 (0,1%)
Vots en blanc
 2
  5
  1
  0
  4
  4
   16 (0,9%)
Vots nuls
 1
  6
  1
  5
  1
  1
 15 (0,8%)
TOTAL VOTS
  292
  312
  297
   320
  355
 258
1834
ELECTORS
  422
  437
  426
   509
  512
 348
2654
PARTICIPACIÓ
69,3%
71,4%
69,7%
62,9%
69,3%
74,1%
69,1 %



C
Com es pot veure a la graella anterior, de fet, En Comú Podem només guanya a la meitat de taules: la 1-A, la 1-B i la 2-A; perquè a la 1-C i a la tercera secció (taula única) guanya Democràcia i Llibertat; i a la 2-B guanya ERC.

ERC és segona a totes les taules, tret de la 2-B (on guanya) i la 1-C, on queda tercera (i segona és Podem).

Democràcia i Llibertat, que en conjunt és tercera, només queda en aquesta posició a la taula 1-A. En les altres oscil·la entre el primer lloc, en dues; el quart lloc, en dues més; i el segon lloc, en una altra taula.

Per la seva part, els socialistes alternen, a les diverses taules, entre tercers i quarts. Ciutadans queden cinquens a totes les taules i el  PP és sisè en totes.

En setè lloc queda Unió Democràtica en totes, però en la 2B el supera el Partit Animalista, que en les altres queda en vuitè lloc.

Pel que fa a la participació global al nostre poble, va ser del 69,1 %. Tres mesos abans, a les eleccions al Parlament havia estat de 10 punts més, tot i que també està bé. La participació més alta va ser a la 3ª secció (cases de pagès i barris), mentre que la més baixa va ser a la 2-A.

Si comparem aquests resultats amb els que es van donar a les darreres eleccions generals, de 2011, pel que fa a Balsareny, veiem que aleshores havia guanyat (per segona vegada) CiU; ara ha quedat tercera, la part de Convergència (Democràcia i Llibertat); mentre que Unió, molt més endarrere, en setè lloc. Sumant els vots de tots dos, resulta que encara han perdut 162 vots. El PSC, que el 2011 era el segon, ha passat a ser la quarta força política, amb la meitat de vots. El PP, que era tercer, ha passat a ser la sisena força, havent perdut més de la meitat de vots. En canvi, ERC, que era quarta, ha pujat fins al segon, sobrepassant el doble de vots; n’ha guanyat 230.

Per altra banda, IC, que estava en cinquena posició, i només 82 vots, és el que va multiplicar més els vots, si tenim en compte que aquest partit ara està dins d’En Comú Podem. Aquesta coalició, que inclou IC però també tendències semblants, és la que ha guanyat, com ja hem dit abans; fa 4 anys no existia amb aquest nom. També veiem que Ciutadans, que ara s’ha endut un 8,5 % dels vots, fa 4 anys no es presentava encara a nivell estatal. Cal dir que, el 2011, el partit xenòfob Plataforma per Catalunya va obtenir 31 vots a Balsareny i ara no es presentava. Per últim, direm que UPiD, el partit de Rosa Díez, només obté 5 vots, si fa no fa com fa 4 anys, que van ser 6.

A la gràfica, fixem-nos que només hi ha 3 partits, dels grans, que s’hagin presentat o estiguin amb el mateix nom en les dues convocatòries. I és que ha canviat força el panorama polític.


Per acabar aquesta crònica, no ens oblidem del Senat. Recordem  que a les eleccions generals es voten els representants per al Congrés de Diputats i per al Senat, en dues paperetes. Per la circumscripció de Barcelona calia escollir 4 senadors (com per totes les províncies). Aquí posarem els noms dels 4 que van sortir a cada taula:

A la 1-A: Santiago Vidal (ERC), el conegut jutge: 90 vots; Mireia Ingla (ERC), 79 vots; Jordi del Rio (ERC), 71 vots; M.A.Escobar (DL),63 vots.

A la 1-B: Santiago Vidal, 74 vots; Òscar Guardingo (Podem), 63; Mireia Ingla, 61; i Jordi del Rio (ERC), 58.

A la 1-C: M.A.Escobar, 81 vots; Sílvia Requena (DL), 75; Santiago Vidal, 73; i Glòria Freixa (DL), 71.

A la 2-A: Santiago Vidal, 76 vots; Mireia Ingla, 69; Jordi del Rio, 69; i Òscar Guardingo, 65.

A la 2-B: Santiago Vidal, 94 vots; Mireia Ingla, 81; Jordi del Rio, 77; i M.A.Escobar, 71.

A la 3ª: M.A. Escobar, 97 vots; Sílvia Requena, 83; Santiago Vidal, 80; i Glòria Freixa, 76 vots.

En conjunt, els més votats a Balsareny varen ser: Santiago Vidal, d’ERC; Mireia Ingla, d’ERC; Jordi del Rio, d’ERC; i M.A. Escobar, de Democràcia i Llibertat.

Text i gràfiques: Isidre Prat