dissabte, 28 de maig del 2022

Jornada del Projecte Orenetes

El dissabte dia 21 de maig va tenir lloc a Balsareny una jornada de treball de la Comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, per col·laborar en el Projecte Orenetes, un projecte de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Hi van participar prop d’una vintena de persones, entre adults, nenes i nens.


Com ja vàrem apuntar el mes passat, aquest projecte pretén estudiar els ocells, en aquest cas l’oreneta cuablanca, a partir del seguiment dels seus nius als municipis de Catalunya, Balears i el País Valencià, mitjançant la participació ciutadana. Per això l’activitat estava oberta a tothom i esperem que, si podem continuar amb el projecte un altre any, augmenti la participació.

El nostre objectiu, per tant, fou documentar tants nius com fos possible de l’oreneta cuablanca, que nia a les façanes de les cases i altres edificis (no de l’oreneta vulgar, que fa els nius en baixos i interiors de cases i coberts).

La data escollida no era una casualitat: la segona quinzena de maig. És una època en què és més fàcil veure si els nius estan o no ocupats, perquè normalment les orenetes ja han criat i fan cents de viatges al dia per anar a buscar aliment (insectes caçats durant el vol) i ficar-lo a la boca del pollets. 

Concentració i orientació al pati del Casino

La matinal va començar a les 10 al pati del Casino, on es van donar orientacions per poder identificar els nius i veure quins estaven ocupats i quins no (alguns estan abandonats o estan trencats). El pic de calor forta que feia aquells dies va obligar a sortir de seguida al carrer per poder acabar aviat.

En el Projecte Orenetes (el podeu trobar a la web orenetes.cat), trobem el nucli urbà de Balsareny dividit en 19 quadrats, dels quals, gràcies a la gent que hi va participar, se’n van poder censar 5, bàsicament els carrers més cèntrics del poble. Cada grup tenia una fitxa on calia anotar el nom del carrer i el número de la casa, el tipus d’edifici (casa, bloc, magatzem, nau industrial, edificis singulars...) i el nombre de nius en bon estat. Entre aquests, calia anotar després quants eren actius, per la qual cosa calia esperar uns minuts, en silenci, per veure si hi entraven o sortien orenetes. Aquest temps d’observació també s’havia d’apuntar i finalment es podia omplir, si era necessari, una casella d’observacions (curiositats, detalls concrets). També hi podia haver nius en construcció, però no se’n va donar cap cas, ja que al mes de maig totes ja tenen el niu fet (també aprofiten els d’anys anteriors). Com a anècdota, alguns nius abandonats, de vegades, els ocupen els pardals.

Sortida de treball al carrer

En conjunt es van detectar força nius, tot i que a molts carrers no n’hi havia gaires. Pel que fa al fet de ser o no actius, cal dir que potser de força nius no es va poder saber del cert a causa de la calor forta cap al migdia, que fa minvar l’activitat d’aquests ocells. Normalment, si al cap d’un temps prudencial no s’experimenta una activitat segura, es classifica com a inactiu de moment; sempre es pot ser a temps de canviar-ho.
Per altra banda, es notava que en molts llocs hi quedava el senyal d’haver-hi hagut algun niu, però que s’hauria fet malbé amb el temps o bé els habitants de l’immoble l’haurien destruït. Sabem que sovint molesten la gent amb els seus excrements (només són les pells dels insectes que capturen), però també hi ha maneres de fer-hi front. Ens cal mirar, si és possible, de no eliminar els seus nius, perquè és una espècie protegida. Un niu censat és un niu protegit!  Els nius estan protegits també fora de l’època de cria, quan han emigrat, i encara que no estiguin ocupats; i, segons la normativa vigent, si cal fer qualsevol actuació en una façana que pugui afectar els nius, s’ha de demanar permís. Destruir-los és considerat un delicte.

Recordem que les orenetes es mengen molts insectes, com els mosquits, que ens molesten i ens donen problemes de salut pública. Si no hi fossin, ens queixaríem molt més de les picades d’insectes a l’estiu. 


Després d’una hora i mitja aproximadament d’observació al carrer, tots els participants van tornar al Casino per fer una posada en comú dels resultats i comparar uns sectors del poble amb uns altres.

Les dades obtingudes es van penjar a la web de l’ICO, igual que fan tots els pobles. Han quedat encara moltes superfícies del plànol de Balsareny per completar-ne el recompte de 2022, cosa que queda oberta a tothom, donat que s’hi pot participar a títol individual.

Cal dir que,  si mirem la web, a Balsareny les primeres dades les tenim de 2021, perquè un conciutadà nostre hi va participar, amb un resultat de 57 nius censats en bon estat, dels quals 41 estaven actius. De moment, en aquest 2022, durant la jornada del 21 de maig es van censar 151 nius en bon estat, dels quals 75 es va poder comprovar que són actius, o sigui, un 50%; és una dada bona, habitual segons l’ICO, tot i que és possible que n’hi hagi més d’actius que, de no fer tanta calor, s’haurien pogut veure. En tot cas, això es pot anar veient els propers anys, tret que algú vulgui repetir el mateix quadrat de superfície enguany. 

Façana on es van comptar més nius d'oreneta cuablanca

    Com a curiositat, el màxim de nius es va trobar en una façana d’un bloc de pisos, on se’n van comptar 45, dels quals només se’n van veure 14 d’ocupats. Sembla poc. Segurament n’hi ha més, però, havent-n’hi tants de junts, és difícil percebre clarament, sense confusió, a uns 8 o 10 metres a sota, en quins entren i surten les orenetes i en quins no; a més, es necessitaria més temps. Un altre exemple, com a lloc concret, és l’arc que separa el carrer Guimerà de la seva prolongació, on hi havia 13 nius, entre ells 8 d’actius: en aquest i altres punts es va poder comprovar que hi havia menys activitat que l’any passat. No ho oblidem: a més calor, menys activitat!

Orenetes cuablanques als seus nius 

Sabem que anys enrere hi ha gent que ha fet altres recomptes d’orenetes no enregistrats en aquest projecte. Així, el 2013, alumnes d’educació infantil de l’Institut Escola Guillem van fer un recompte de nius per la major part del poble.

Les dades actualitzades que podem obtenir en cada moment, i que pengem a la web, serveixen per estudiar l’evolució de la població d’oreneta amb el temps., i també per veure els seus requeriments ecològics; per exemple, els podem facilitar llocs amb fang per fer-se els nius; i, a més, les dades arriben als tècnics de les administracions, que les poden fer servir per gestionar millor la protecció de l’espècie, incloses les qüestions urbanístiques.

Com a exemple de les dades que podeu trobar a internet, direm que, des que es va començar el projecte, el 2007, s’han censat 246.762 nius de 497 municipis.   

     La tertúlia final entre els assistents, amb la bona companyia d’alguns experts en el tema, que explicaren extensament el projecte i la manera com s’hi treballa i nombroses curiositats d’aquest món animal, a més de les respostes a força preguntes dels participants, es va allargar fins a les 3 de la tarda, pel gran interès que l’activitat va despertar.       
    
    Isidre Prat Obradors 
    Fotos: Jordi Vilanova, Manel Mingo, Llorenç Planes

Les Petjades de Pere Casaldàliga

 

El dissabte 14 de maig de 2022, Balsareny va resseguir les “Petjades” de Pere Casaldàliga en una matinal acompanyada de versos i referències a les causes a què el bisbe Pere va dedicar la vida.
 
L'acte va començar a les 10 del matí a la plaça Montserrat, al costat del monòlit de pedra provinent del massís de Montserrat —d'aquí ve el nom de la plaça—, en el qual hi ha una placa commemorativa de quan Pere Casaldàliga fou nomenat fill predilecte de Balsareny, l'any 1983.
 
Glòria Casaldàliga, en nom de la Fundació Casaldàliga, va donar les gràcies a la setantena de persones assistents, entre les quals Paulo Maldos, amic i col·laborador de Pere Casaldàliga, i responsable en polítiques públiques al Brasil en els governs de Lula da Silva i Dilma Rouseff; Francesc Serra, delegat de la Generalitat de Catalunya en  serveis territorials de la Catalunya Central; Isidre Viu, cap del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Balsareny; i Maritxu i Joan de Quadras, representants de la Fundació Pere Casaldàliga. Va excusar l'assistència Sílvia Tardà, consellera en l'àrea d'educació i cultura del Consell Comarcal del Bages, a la qual li hauria agradat de ser-hi.
 
Els rapsodes dels Pastorets de Balsareny van recitar fragments dels poemes “Retorn pairal” i “Castell de Balsareny”, de Casaldàliga; van explicar breument la relació de cada indret amb el pare Pere i van comentar les causes associades a cada punt.
  
En el cas de la  plaça Montserrat es va fer esment del cementiri municipal —on reposen els pares i germans del bisbe, i el seu oncle mossèn Lluís Pla, assassinat el 1936— i del monòlit de la plaça, i es va parlar de la causa del Regne de Déu i de la causa Negra, fent referència a la igualtat i a la llibertat de les persones.
 
Vam anar fins a Cal Lleter, la casa on va néixer Pere Casaldàliga i on viu la seva família. A la mateixa placeta, l’actual Casal d’Entitats havia estat entre 1905 i 1973 l’escola de les Germanes Dominiques, i en Pere hi va anar de pàrvul. Es va fer referència a la causa Indígena i a la identitat dels pobles.
 
Tot seguit vam arribar a l'església de Santa Maria de Balsareny, documentada de l'any 1009 i ampliada al segle XVII, on en Pere va ser batejat; i al seu costat, l'actual Llar parroquial, que havia estat, entre 1931 i 1973, l'escola de Sant Josep, on Casaldàliga va estudiar. Els rapsodes van apropar-nos a la causa de la Teologia de l'Alliberament, per una església humil aixecada pels més pobres i compromesa ineludiblement amb el canvi social.
 
Des d'allà vàrem baixar pel Repeu fins a l'aqüeducte i viaducte de Santa Maria, construït l'any 1339 perquè l'aigua de la Séquia superés la riera del Mujal. Es va parlar de la causa de la Terra i l'ecologia: la lluita cap a una socialització necessària.
 
Els participants van iniciar el camí cap al Castell de Balsareny. Uns van pujar-hi a peu, d'altres amb cotxes particulars o bé amb el servei de bus que hi havia a disposició dels assistents. Arribats al símbol més representatiu de Balsareny, el Castell, els rapsodes van llegir el poema que Pere Casaldàliga li va dedicar. Ho van fer a dintre de l’església del Castell, del segle XIII. La causa assignada va ser l’Esperança: “La solució sempre és l’esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l’alliberament.”
 
Els participants van poder conversar i prendre uns refrigeris al patí d'armes. i allí mateix Paulo Maldos va fer una xerrada molt interessant que duia el nom de: “Pere Casaldàliga; compromís i militància en temps de feixismes”. Maldos va fer un repàs de la història política del Brasil des dels anys 60 fins a l'actualitat, i va lloar la feina feta per Pere Casaldàliga, la seva influència i lluita en favor dels mes febles, dels pobles originaris del Brasil i d'Amèrica Llatina, i el va definir com a “profeta transformador”.
 
Va explicar que Gilberto Carvalho, polític i exministre de la secretaria General de la Presidència del Govern durant el mandat de Dilma Rouseff, tenia un retrat de Casaldàliga al seu despatx “com a símbol de respecte”. Va fer referència al gran vincle que tenia Casaldàliga amb el seu poble natal, Balsareny, i va subratllar com n'és d'important el llegat i la “petjada” que deixa. També va fer balanç dels principals impactes de les actuals polítiques de Bolsonaro al Brasil, principalment sobre els col·lectius minoritaris, principalment els Pobles Indígenes, però també sobre la societat en general, que ha normalitzat la polarització i el discurs de l'odi.
 
Un sol imponent va obligar una part dels assistents a moure’s cap a les voltes del pati, buscant-hi l’ombra. Des de l'organització demanem disculpes per no haver-ho sabut preveure. Tot i això, els participants van poder seguir escoltant Maldos amb atenció. En acabat, vam gaudir plegats d'un dinar de germanor al saló del Tinell.
 
Volem donar les gràcies a la propietat del Castell de Balsareny per la seva gentilesa, i a totes les persones que han participat de la jornada. A aquelles que han col·laborat en l'organització: Imma Franch, Impremta Orriols, Jordi Sarri, Transports Arnau Costa, Rapsodes dels Pastorets de Balsareny, Llibreria els Colors, Dolç Capritxet, Bar K2; i a Marc Vilardell, Josep Cañellas, Salvador Portabella, Rafa Jurado, Alfred Selgas, Jordi Vilanova... A l'Ajuntament de Balsareny per cedir-nos el material sol·licitat, i als membres de la Brigada municipal per lliurar-nos-el, sempre amatents a col·laborar en els diferents actes que s'organitzen al poble amb un servei eficient, proper i amable. Moltes gràcies a tothom, per fer possible una matinal tan interessant.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova


























divendres, 27 de maig del 2022

Entrevista a Jordi Comabella. Avui noves amistats culturals, demà il·lusió per ser mestre

 
Abril, un mes ja en plena primavera amb dies més llargs, i amb calor, obrim aquesta finestra per parlar amb el nou representant del pubillatge balsarenyenc, l’Hereu. Jordi Comabella és un cúmul d’agraïments, tal com podeu comprovar en la xerradeta que ens dona el plaer d’haver tingut. El mes passat us vam presentar la Pubilla. Quina sort, poder comptar amb una joventut entusiasta a fi de tirar endavant la nostra cultura universal catalana. De bat a bat us deixem amb el seu currículum i l’entrevista.
 
Jordi Comabella i Navarro va néixer a Balsareny el 17 de setembre de 2003. Va estudiar l’ESO, i el Batxillerat humanístic a l’Institut Llobregat de Sallent, i actualment està fent el grau superior d’Educació Infantil (CFGS, Sant Vicenç de Castellet). D’aquí a dos anys, quan acabi el cicle, té pensat fer la carrera de magisteri per poder optar a ser professor d’Educació infantil.
 
Pel que fa als esports, el bàsquet és l’esport que més li agrada, no tan sols en gaudeix practicant-lo, sinó també veient-lo. Pel que fa als viatges, ens diu sincerament que és una persona a qui no li entusiasma gaire viatjar, però que tot i així, ha estat a diferents indrets (Sardenya, Nàpols, Pisa, Florència, Mònaco…) i ha recorregut tota la costa catalana des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre. Llegir no li agrada massa, però pels estudis, fa poc ha acabat de llegir un llibre titulat “Nen, a dormir”. La seva gran afició és escoltar música. L'ajuda molt a poder-se concentrar en aquelles activitats en què fa falta una “empenteta” per poder tirar endavant. Per altra banda, també li agrada veure el bàsquet i el futbol.
 
— En primer lloc ens plau preguntar-te: com va ser tot això de presentar-te com a Hereu de Balsareny?
 
Sincerament, em van demanar si volia ser l’Hereu de Balsareny, ja que no s’hi havia presentat ningú.
 
— Quantes persones éreu a la convocatòria?
 
En aquestes noves eleccions de Pubilla i Hereu només ens hi vam presentar la Berta Soler i jo: només vam ser dos.
 
Quines proves vas haver de superar per tal d’accedir al nomenament com a Hereu?
 
Primerament, una entitat t’ha de presentar i entre tots els candidats es fa un examen oral i un examen escrit.
 
— I vau fer l’examen?
 
En aquest cas, nosaltres no vam haver de passar cap prova.
 
— Quina responsabilitat creus que tens, pel fet d’ésser nomenat Hereu?
 
Considero molt important que la cultura d’un municipi no es perdi mai i que es gaudeixi i es visqui al màxim. Com a Hereu, intentaré deixar constància del meu poble i la seva tradició perquè pugui anar creixent i avançar al llarg dels anys. Per dir-ho amb una frase, diria: s’ha de vetllar i esforçar-se al màxim perquè la cultura d’un lloc evolucioni.
 
Estàs doncs content d´haver pogut entrar a formar part del pubillatge de Balsareny?
 
I tant! Estic molt content de ser aquí on soc ara i poder portar el poble de Balsareny arreu del país. Estic molt il·lusionat per endinsar-me en aquest món del pubillatge i sobretot, per gaudir molt visitant llocs i fent noves amistats.
 
—  I finalment, a qui donaries les gràcies per aquesta oportunitat?
 
En primer lloc, agraeixo l’esforç i l’ajut que rebem dels pares, que sempre ens acompanyen allà on sigui. Als antics Hereu i Pubilla del poble, el Ferran i la Judit, que ens han assessorat en diversos aspectes durant el traspàs, també els estem molt agraïts. També donar les gràcies al Gerard Capdevila, per tota l’ajuda que ens facilita en el nostre dia a dia i la gran implicació que té en aquesta tradició. I a l’Ajuntament, pel suport que ens dona i les gestions burocràtiques que s’han de seguir.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Comabella

Gonzalo i Remei, servei itinerant

ENTREVISTA
 

Gonzalo Reyes Sempere, en el món del servei itinerant amb la seva companya, la Remei
 
Avui obrim aquesta finestra oberta i l’aire primaveral ens omple amb les olors de la bona fruita i la verdura de la parada a la plaça de la mel dels nos, podríem dir, amics del Gonzalo i la Remedios.
 
Ens saludem amb el bon dia matiner i emprenem un amable xerradeta. Som a l’espai obert de la nostra plaça per segon cop; segur que n’hi haurà algun altre, però avui els dos protagonistes ens acullen al seu estand de davant de la sala del Sindicat paral·lel amb el darrere del carrer Llevant. Fan goig de veure uns quinze metres omplerts amb la matèria primera del producte que fa tants anys posen a la venda amb la seva simpatia i cordialitat que els balsarenyencs coneixem. Comencem:
 
És el Gonçal qui tenim més a prop. El Gonçal va néixer el 30 d’agost de 1963 a Sabadell i actualment resideix a Castellar del Vallès. Té els estudis del temps, la coneguda EGB, que va cursar a Sabadell. Ens diu que, malgrat que li agrada, no té temps per llegir, però és un gran aficionat al món del futbol i el motociclisme. Geogràficament coneix un 20% de llocs d’Espanya, però també ha anat a París, Itàlia i Tunísia. En el seu temps de lleure en general li agrada tot.
 
— Pregunta obligada. Balsareny us recorda d’haver-vos conegut en aquell any a la plaça de l’Església. Quin any corria?
 
Em sembla recordar que era al voltant del 1983.
 
— El lloc habitual de la vostra parada era, va ser, a la dreta de la plaça de l’Església davant l’actual rectoria- Sempre vàreu estar al mateix lloc?
 
Sí, ens vàrem situar en aquest lloc perquè ens va semblar un dels més bons, sobretot durant els dies d’hivern, perquè a primera hora ja hi tocava el sol.
 
— Balsareny coneix ben bé i té present la Remei, el seu pare, i més tard a tu mateix; saps si hi havia hagut algun altre precedent abans?
 
No. Que nosaltres sapiguem, aquest servei al públic es va començar amb el caràcter familiar del pare de la Remedios.
 
— Quin era en aquells anys el producte estrella que posàveu al servei del públic?
 
No et sabria dir quin dels nostres productes és estrella, ja que en general han estat, són, la fruita i la verdura fresca i de primera qualitat.
 
— Entre la plaça de l’Església i la plaça de la Mel, quants anys heu estat a Balsareny?
 
Són 39 anys d’estada amb tots vosaltres i de poder oferir-vos amb el nostre caràcter familiar que ja coneixeu.
 
— Per últim, per què hem de venir a comprar a la vostra parada?
 
En primer lloc, com he dit abans, per la bona qualitat dels nostres productes i, sincerament, pel nostre bon tracte envers els nostres clients, que a més d’això considerem que són els nostres amics. Moltes gràcies!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Gonzalo i Remedios

Pla de suport al bullying: Gràcies, no està perdut

CINC MINUTS

  


Són les set del matí, plou una fina pluja d’aquest mes de maig; em desvetlla i, fent un salt, salto del còmode llit i el nou dia m’empeny a asseure’m al davant de la meva màquina d’escriure amb el desig de compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que tinc el plaer de llegir al meu diari.
 
En Marc va canviar d’institut, ho explicaven els pares desesperats perquè estava tan espantat que ni els dirigia la paraula ni volia sortir de l’habitació, sempre amb el cap jup. Els mestres tampoc s’explicaven l’actitud d’un alumne que havia seguit bé els estudis en una aula tranquil·la d’una població de comarques. Fins que la psicòloga els va posar sobre la pista: era víctima de bullying o assetjament per part d’un grup de companys que mai no li havien tocat ni un pèl però l’intimidaven a còpia d’insults i menyspreus constants. Quan es va descobrir la veritat, ell ja havia marxat i tornava a socialitzar-se amb dificultats lluny d’aquell horror. Ha passat força temps des d’aquest episodi i l’assetjament escolar –ara ja totalment identificat en les seves diferents formes: agressions físiques, verbals, digitals– continua provocant patiments terribles i fins episodis d’intent de suïcidi o suïcidis consumats entre el grup d’adolescents: segons informació dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya cada any hi ha uns cent casos denunciats, la punta d’un iceberg submergit per la por, la indefensió i la vergonya”. Carme Vinyoles, diari El Punt Avui.
 
Benvingut al pla de tu a tu que els mossos han engegat i han estès a tot un grup d’alumnes d’ESO per formar un equip de suport contra aquesta malaltia social. Gràcies, no està tot perdut!
 
Josep Gudayol i Puig
 
 

dimecres, 25 de maig del 2022

Repte núm. 70

 
Un ciclista escala un port a la velocitat de 15km/h. A quina velocitat ha de baixar-lo si vol obtenir una velocitat mitjana de 20 km/h en tot el recorregut? 
 
Salut i lògica!

Roc Carulla



(Resposta al repte 69: 5 prestatgeries)

Meteorologia - Abril 2022

METEOROLOGIA
 

Abril de 2022
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

5,0

Mitjana de màximes     

19,7

Mínima (dia 5)

-3,0

Màxima (dia 16)

27,8

Mín. més alta (dia 12)

11,3

Màx. més baixa (dia 1)

10,8

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 20 a les 17:50)

57,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 29)

1.018,0

Mínima (dia 1)                  

994,1

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 19

6,2

Dia 20

1,2

Dia 21

9,8

Dia 23

9,0

Dia 30

7,0

Total

33,2

 
 
Francesc Camprubí
 
 

La veu del campanar

LA VEU DEL CAMPANAR

 
Ser un mateix

Les societats modernes s’han caracteritzat per una conquesta progressiva de la llibertat individual. Hi ha un corrent de pensament molt estès que defensa i promou la capacitat de decisió personal en quasi tots els àmbits de la pròpia vida. Això es planteja cada vegada més com un dret, i recentment s’ha estès a la possibilitat de decidir fins i tot sobre el propi gènere o sobre el final de la vida.

Tot i els seus aspectes positius, quan aquesta tendència es porta a l’extrem pot arribar a crear una falsa sensació d’omnipotència. Temps enrere, una discutible campanya institucional que tenia com a títol genèric “drets obvis” arribava a afirmar: “Tens dret a no tenir límits”. És una declaració certament exagerada i impossible d’aplicar en la seva literalitat.

El camí cap a una existència humana feliç i satisfactòria comença per l’acceptació lúcida i conscient de la pròpia realitat personal. Per a això és necessari un coneixement adequat de si mateix. És indispensable que cadascú es conegui tant com sigui possible, amb els seus límits i les seves capacitats, els seus desigs i les seves possibilitats. Aquest era un dels principis de l’antiga saviesa grega, formulat en el famós “Coneix-te a tu mateix”, esculpit al temple de Delfos.

Els grans mestres espirituals, en particular els místics, insisteixen sempre en el coneixement propi com a pas essencial en qualsevol procés de creixement personal. Des del punt de vista cristià, això significa abandonar una mirada espontània i superficial, i entrar en el propi interior per observar i acollir la realitat d’un mateix amb totes les seves implicacions. Aquesta decisió porta a reconèixer la pròpia feblesa, però permet sobretot adonar-se de la riquesa immensa que hi ha en nosaltres, creats per Déu a la seva imatge, fets fills seus en Crist i habitats pel seu Esperit.

Agustí Borrell
 
                        * * * 

Visita al Santuari de la Cova a Manresa

Està previst fer-la el dissabte, 4 de juny pel matí, sortint a les 10 h. de la plaça de l’Església. L’organitza el grup d’evangelització de la Parròquia i cal apuntar-se a l’estanc Casaldàliga. Data límit: 31 de maig. El cost del viatge i de la visita guiada és 12 €. Hi ha els interessants mosaics d’en Marko Rupnik.

Confirmacions  El diumenge, dia 5  de juny a les 12 h. a l’església parroquial, a càrrec del nou bisbe de Solsona, Mons. Francesc Conesa.

Mn. Antoni Bonet i Trilla


dilluns, 16 de maig del 2022

Torna la Caminada Popular de Balsareny

 
El diumenge 15 de maig Balsareny tornava a celebrar, després de dos anys sense fer-la a causa de la covid-19, la tradicional Caminada Popular, en la seva 34ena edició. Molta gent del poble i de fora es va poder retrobar per gaudir de l’esport i la natura. Novament el Centre Excursionista de Balsareny s’engrescava a organitzar-la, amb la il·lusió també de portar a terme moltes més activitats, que ja han començat aquesta primavera, amb altres rutes pel terme i per Catalunya. Properament, per exemple, torna  el popular Cros del Traginer, el proper 11 de juny.

Enguany la participació ha estat de 245 persones, una bona xifra tenint en compte l’aturada de dos anys; i considerant també que, els darrers anys, la participació, abans de la pandèmia, havia anat baixant: d’unes 300 persones, el 2017; es va passar a 260, el 2018; i a 215, el 2019. Per tant, ara encara hi ha hagut uns 30 participants més que la darrera vegada.

En aquesta edició, hi ha hagut dos itineraris: un de més curt, de 7 km; i un altre de més llarg, el més habitual, d’uns 14 km. Sembla que l’itinerari curt ha fet venir ganes de caminar a gent que abans no solia participar-hi. La prova és que ha tingut força èxit: unes 55 persones, la majoria de Balsareny.

Als dos itineraris hi havia un tram comú, des de la plaça de l’Església, que era el control de sortida i on es donava coca per agafar energia, fins a la casa del Vilar, nou control i on hi havia l’esmorzar per a tothom. Es passava pel pont de la Via, la zona del Mallol, l’espai protegit de la Resclosa dels Manresans, els masos de la Rabeia, el pontet de la Rabeia per travessar el Llobregat, la Masoveria i fins als camps del Vilar.

Després de l’esmorzar, l’itinerari curt es completava amb el camí de retorn cap al poble per la pista ampla que va a parar a la carretera d’Avinyó.

Tanmateix l’itinerari llarg continuava des del Vilar, passant per la coneguda Font del Vilar (on sempre raja aigua) i travessant de seguida la carretera d’Avinyó per enfilar-se, costes amunt, fins a l’altiplà del Repetidor, on se seguia planejant fins prop de Serra-sanç, en terme de Sallent, contemplant una bonica panoràmica de tot l’entorn, des de Montserrat fins al Prepirineu. Es retornava després cap al poble per pistes i corriols, passant per sobre de l’Alou i fins als plans de Puigdorca i prop del mas de les Planes. Entremig hi havia un altre control i l’habitual avituallament de les taronges i aigua.

Els dos itineraris confluïen al pont del Riu i el darrer tram era comú: la costa del Repeu, d’uns 200 metres, fins arribar a la plaça de l’Església de nou, on hi havia, com de costum, un petit piscolabis.

El dia va ser molt calorós, semblava que començava ja l’estiu. De fet, la caloreta ja havia començat a notar-se durant aquella setmana. Aquest any, i en un moment tan adequat com la plena primavera, van retornar els tradicionals “cartellets”, referits a les principals plantes de la nostra vegetació mediterrània: arbres, arbustos i moltes herbes florides.

Per acabar la jornada, a les 6 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, va tenir lloc la projecció de diversos audiovisuals: l’un, sobre un reguitzell de fotografies preses durant el matí a diversos punts del recorregut de les caminades; i un parell més sobre dues ascensions a pics pirinencs, realitzades fa alguns anys pel Centre Excursionista.
 
LES DADES DE LA CAMINADA

A la caminada 2022, com ja hem dit, hi van participar 245 persones (d’elles, unes 55 a l’itinerari curt). De Balsareny n’hi havia 135, en tant que les 110 restants eren de fora.

Pel que fa als balsarenyencs, que representen més de la meitat (un 55,1 %), una dada prou bona (alguns anys enrere no arribaven a ser la meitat), hi havia 56 homes (41,5%) i 79 dones (58,5%).

Quant als forasters, 52 eren homes (un 47,3%); i 58 eren dones (un 52,7%), una dada més ajustada: és a dir, la diferència era més petita.
 
Procedència dels forasters

La majoria, com és lògic, eren del Bages: 50 persones (un 45,45%): 17 de Manresa, 10 de Sant Joan de Vilatorrada, 5 de Sallent, 5 de Navàs, 3 de Santpedor, 2 de Sant Fruitós de Bages, 2 de Navarcles, 2 de Monistrol de Montserrat, 1 de Valls de Torruella, 1 de Gaià, 1 de Cardona i 1 de Súria.

De tota manera, el lloc d’on va venir més gent, fou de Barcelona ciutat, amb 21 participants (alguns, perquè tenen familiars propers a Balsareny). Juntament amb un participant d’Esplugues de Llobregat i dos de Santa Coloma de Gramenet, van ser 24 persones del Barcelonès (un 21,8%).

També de la comarca propera del Berguedà, vam tenir gent: 17 persones (un 15,5%): 13 de Puig-reig i 4 de Casserres.

Tot seguit, la comarca del Vallès Occidental, d’on habitualment sempre hem tingut gent: 15 persones (un 13,6%) : 10 de Terrassa,  3 de Ripollet i 2 de Matadepera.

Finalment, van participar-hi 4 osonencs (un 3,6%): 1 de Vic, 1 de Tona, 1 de Balenyà i 1 de Santa Creu de Joglars.
 
Edats dels participants

Cal dir que la mitjana d’edat no era gaire jove, sinó força alta. Pel que fa als balsarenyencs, un 69 % eren gent d’entre els 41 i 70 anys; mentre que un 23 % eren de 40 o menys anys; i, concretament, de la franja de 21 a 30 anys solament hi havia 2 joves. Per últim, de més de 70, eren un 8%. El participant més gran fou un home de 81 anys.

Referent als forasters, la mitjana d’edat encara era més alta. Aproximadament un 85% era gent de 40 o més anys; i gairebé la resta, un 13 %, eren nois d’entre 7 i 12 anys, que venien acompanyats pels seus pares. No hi havia quasi ningú de 12 als 40 anys. El visitant més gran també fou un home de 81 anys de Sant Joan de Vilatorrada.

Isidre Prat Obradors
Fotos: Alfred Selgas / Isidre Prat