Elena Cruz Mas, segon any en el paper de Marta dels Pastorets de Balsareny

 ENTREVISTA
 

 
Som ja a les portes d’un nou Nadal i he tingut el goig de xerrar amb l’Elena Cruz, actriu que representa el paper de la Marta dels Pastorets de Balsareny. Aquesta finestra oberta em permet, des de fa gairebé quaranta anys, conèixer part dels ciutadans de peu del nostre poble.
 
L’Elena va néixer el març de 1976 a Berga, on va cursar els  estudis d’EGB fins als 11 anys, quan va venir a viure a Balsareny, on cursà 6è, 7è i 8è. Després va fer BUP i COU a Navàs i Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Actualment només fa algun curs de formació que requereix la seva feina de professora a l’Institut Escola Guillem de Balsareny.
 
A l’Elena li agrada molt llegir; actualment està llegint Port amagat, de María Oruña. D’esport li encanta el patinatge artístic, però ara ja no el practica, ara per fer salut fa ioga i pilates. Viatjar és sens dubte el seu hobby preferit: ha visitat llocs molt diversos i triar-ne un li és impossible però destacaria Santorini com a illa per descansar, Nova York com a ciutat molt interessant, Noruega pels paisatges, Itàlia pel menjar i Gran Bretanya per viure la vida. En el temps de lleure li agrada anar al teatre, on últimament ha vist Fitz Roy, i al cinema, on l'última pel·lícula que ha vist és Cop de sort, de Woody Allen. 

 

— Pregunta obligada: com va anar tot això d’entrar a formar part dels Pastorets de Balsareny?
 
— El Nadal de 2022 va ser el primer any que vaig participar als Pastorets. El Climent Ribera, que n’era el director, em va trucar proposant-me directament per fer el paper de la Marta. Li vaig dir que sí perquè és un paper curt que no em suposa molta feina, ja que no tinc gaire temps lliure, i com que ja havia estat uns quants anys a l'Escola municipal de Teatre amb l'Elisa Jorba, m'hi vaig veure capacitada.

 
— Com et sents interpretant el paper de Marta?
 
— És molt divertit, fer de Marta. Em sento còmoda amb aquest personatge perquè el seu objectiu és despertar el riure dels espectadors i espectadores i a mi m’agrada molt l’humor. A més, comparteixo escenes amb gent molt jove, com l’Abel, el Bernat i la Queralt i ens ho passem molt bé en els assajos, ens hi fem un fart de riure. 

 
— Com és la Marta, que espera un promès a qui no coneix?
 
— És una persona cridanera, manaire, un xic ridícula fins i tot, i això la converteix en un personatge divertit i fàcil d’interpretar.
 
— Com definiries el caràcter del personatge?
 
— El trobo genial. La Marta busca desesperadament un marit i tant li fa com és ni qui és, vol un home i punt, i ens repeteix totes les seves possessions per fer-se valdre. És un moment totalment absurd i divertit. I tan bon punt coneix el seu Jeremies de debò, el comença a manar i dominar, cosa que presagia com serà el futur d’aquesta relació. 

 
— Per últim, com valoraries l’esforç personal de tots vosaltres per mantenir viva aquesta tradició?
 
— Trobo molt bonic que tanta gent dediqui part del seu temps lliure a una activitat de manera totalment altruista per tal de mantenir una tradició com la del Pastorets, tot i que realment ens ho passem tan bé en els assajos que tampoc suposa un gran esforç.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Jordi Sarri i Elena Cruz 

Cal que tothom sigui reconegut. Quinze minuts al CAP amb Josep Puig

CINC MINUTS
 
Quan era més jove, caminant pels carrers de Balsareny, en arribar l’hivern solia fixar-me en alguns balcons on darrere el vidre els veïns prenien el sol tot aprofitant l’escalfor transmesa a través del vidre multiplicada. Avui soc jo qui, abans de seure davant la màquina d’escriure, aprofito aquesta escalfor de l’ample finestral que dona a la carretera de Manresa. Sento un benestar profund al veure com comença el nou dia amb el tragí diari dels veïns que fan el poble viu.
 
“Sempre he pensat que el meu pare, en Pep Collell com el coneixien al meu poble, Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, no ha estat mai prou reconegut, encara que també és ben cert que ell sempre va estar al costat dels perdedors. Imagineu-vos un sastre de fa gairebé cent anys, en un poble petit, amb pocs recursos, intentant fer vestits per a uns homes que treballaven la terra i només sortien del poble un cop a la vida, quan es casaven”. (Pep Collelldemont, diari El Punt Avui, 23-10-2023). En Pep Collell va dedicar més temps de la seva vida al poble que no pas a la feina.
 
Resumint l’article, puc dir que en Pep Collell era un d’aquells veïns entregat totalment als costums i tradicions de l’època, feia de mestre musical tocant l’harmònium de l’església, feia de director de petites obres de teatre i quan arribava el nadal no hi van faltar mai els típics Pastorets.
 
He triat aquest article per recordar els quinze minuts de conversa que vaig tenir amb el nostre veí Josep Puig i Picas a la sala d’espera de l’ambulatori balsarenyenc. Tot esperant que ens toqués el torn de visita, vaig recordar-me de l’accident que havia tingut el seu fill. Uns minuts de record i amb paraules que s’ofeguen a la gola, van ésser uns moments de reconèixer la trista realitat que ens comporta la vida. Després d’un silenci respectuós, en Josep em va dir: “Per cert, en pocs dies tornarem a celebrar la nostra gran Festa dels Traginers i voldria demanar-te, a tu que escrius, que fessis arribar a qui li pertoca fer l’explicació que es fa durant la Cavalcada, a la plaça Onze de Setembre, en què es recorda els nostres avantpassats, que no he sentit mai reconèixer el nom del meu pare, el Martí de l’Alou. Et dic això perquè ell també va ser un dels primers homes reunits a ca l’Arep, l’origen de la represa d’aquesta festa”.
 
Doncs sigui dit i escrit el reconeixement de gran traginer, ell també hi era. Que descansi en pau el nostre veí el Martí de l’Alou.
 
Josep Gudayol i Puig

Jaume Artigas Sellarés (1936-2023)

 

Jaume Artigas Sellarés va néixer un 6 d’octubre de 1936, pocs mesos després de començada la guerra civil. La seva infantesa va transcórrer bàsicament al carrer, i a l’escola, on tot just va aprendre a escriure i matemàtiques fonamentals. El seu pare, Salvador, era manyà a la mina i la seva mare, Antònia, treballava al Moli. Quan tenia 12 anys el seu pare va morir. Patia de tuberculosis, va anar a Barcelona a fer un tractament i poc després els van dir que havia mort. Mai no van saber on va ser enterrat; eren altres temps. El sou de la seva mare a la fàbrica no era prou per mantenir dos nens, ell i el seu germà petit Marc; així doncs, va haver de començar a treballar. Com que no volia fer de carboner, el van enviar a pagès. Va anar a guardar vaques a la masia de la Costa de la Cavalleria, a Sant Martí de Merlès. D’aquella època recordava l’abundància de menjar, les històries dels maquis i els dies de boira, on trobava el camí a la casa pairal agafat de la cua de la vaca més vella. En tornar a Balsareny es va apuntar per anar a treballar a la mina i a la fàbrica de cal Viñas, però un dia el seu tiet, el  Joan de cal Piano, li va dir:  “noi, a fer de peó, que a cal Torres tenen feina” i així va començar a fer de paleta.
 
Amb vint anys, però, li van entrar ganes de canviar i veure món, i va marxar a la Costa Brava, a Platja d’Aro, on va continuar fent de paleta fins que el van cridar per anar a fer el servei militar a la Seu. Ja llicenciat, i després de treballar breument a Berga, va tornar a Balsareny i va conèixer la Lola, una noia que feia poc que havia arribat de Tabernas, un poble prop d’Almeria. Es van casar el 1961 i un any més tard van tenir el primer fill, l’Abel. Després vindria el David el 1967 i el Noel el 1973.
 
El 1962, el mateix any que va néixer l’Abel, va posar-se a treballar pel seu compte fent la casa de cal Verbon i el local que els germans Santasusana tenien al carrer Travessera. Va treballar com a constructor i també com a promotor fent cases unifamiliar i un bloc de pisos a la zona dels carrers Travessera, Costeta i Sant Josep. Sempre va treballar a Balsareny, amb més problemes que alegries, i això que li havien sortit moltes oportunitats per anar a treballar fora. Però ell sempre preferia treballar a Balsareny, treballar “pels de casa” com ell deia, i així ho va fer fins a la jubilació. Durant molts anys va formar part de la junta del Gremi de Constructors d’Obres de Manresa i Comarca.
 
A la mateixa època en què es va posar pel seu compte, va començar a escriure un petit diari on apuntava tot: el que havíem menjat, el temps, la salut, la feina i anècdotes dels seus fills i nets. Moltes vegades, quan discutíem sobre alguna cosa que havia passat, s’aixecava, agafava el diari de l’any corresponent, ho mirava i la discussió s’acabava, ja que al diari explicava exactament què havia passat.  No va fallar mai, sempre tenia una estona per omplir una pàgina per dia, fent servir una lletra molt petita i aprofitant tots els marges. I quan no podia per causes majors, prenia notes en qualsevol paper i tan aviat com era possible ho traslladava al diari.
 
Quan s’ho podia permetre, feien un viatge a Almeria, a veure el seu amic Joaquin Requena, un mestre que va venir al poble i que molts encara recorden. Va ser Bastoner; va formar part de la primera AMPA de l’escola fins que els seus fills van deixar d´estudiar a Balsareny; va ser de la junta del Club Natació Balsareny; i va col·laborar amb la Festa dels Traginers des de sempre, arribant a ser nomenat Traginer d’Honor. I no cal dir-ho, va ser membre de la Coral Sant Esteve. Sempre va estar molt agraït a la Coral: deia que en els seus assajos era l’únic moment en què els problemes de la feina desapareixien. Va ser feliç cantant, i el fet que la Coral li dediqués l’últim concert va ser molt emotiu per a la família.
 
La jubilació la va passar supervisant les obres que feia el seu fill Abel, viatjant per Europa amb el Jaume i la Clara de cal Portella i, més endavant, prenent cura i gaudint del net i les netes. Quan sortia a comprar, no se sabia quan tornaria: sempre agafava el camí més llarg. Li agradava molt caminar pel poble veient què s’hi feia o s’hi deixava de fer; això ho va fer fins al final dels seus dies, passejant Travessera amunt, Travessera avall i parlant amb la gent.
 
Família Artigas 

Inauguració del pessebre monumental del Grup Pessebrístic de Manresa inspirat en Balsareny

ACTUALITAT
 

 
El dissabte 16 de desembre de 2023 al vespre va tenir lloc la inauguració  de l’exposició del Pessebre monumental a l’Espai 7 del Centre Cultural El Casino de Manresa, que ha situat les escenes  a Balsareny. Hi són ben representats el Castell de Balsareny, l’ermita de Santa Maria, la Resclosa dels Manresans i la Síquia, entre altres.
 
A part dels membres de l’associació del Grup Pessebrístic de Manresa, hi van assistir i van participar en la presentació de l’acte l’alcalde de Manresa i la regidora de Cultura, i l’alcaldessa de Balsareny Glòria Casaldàliga, qui va agrair l’esforç i implicació del grup en la construcció d’aquests elements històrics i emblemàtics del poble, i poder donar a conèixer l’important patrimoni històric i cultural que té Balsareny. Els barons del Castell també van ser presents a l’acte.
 
Sarment

Fotos: A.Selgas 

Presentació de la Fira del Món Geganter 2024

Tal com ens anunciava el mes passat la Colla Els K + Sonen, el passat dissabte 16 de desembre es va presentar a Balsareny la Fira del Món Geganter 2024, en la seva setzena edició, que tindrà lloc els dies 14, 15 i 16 de juny. 

Al Sarment de novembre també donàvem a conèixer que, en aquest cap de setmana cultural, s’hi afegeix ara la vint-i-quatrena edició de la Trobada Comarcal de Gegants del Bages-Berguedà. La darrera edició d’aquesta trobada va tenir lloc a Berga, a finals d’octubre, on es va desvelar que la Colla Els K + Sonen serien els organitzadors de la propera trobada, l’any vinent. 

Els actes de dissabte van començar a les 6 de la tarda, a la plaça de l’Ajuntament, on es van concentrar els organitzadors, membres de la Colla Els K + Sonen; però també alguns membres de la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, així com el públic en general. Això sí, acompanyats, per descomptat, de tots els gegants, gegantons i capgrossos que tenim a Balsareny i de la música de les gralles. 

Per tal d’adreçar-se a tota la població, l’alcaldessa i diferents regidors, tant de l’equip de govern com de l’oposició (aquesta va ser convidada explícitament per l’equip de govern, cosa que van agrair) van sortir al balcó de la Casa de la Vila, així com el Marc Comabella, cap de la Colla Els K + Sonen, que va ser qui va parlar primer per donar a conèixer l’esdeveniment a tothom i demanar la col·laboració de la gent, perquè serà un cap de setmana de moltes activitats i convindrà que s’hi impliqui molta gent; també va esmentar, de forma especial, l’altra colla del poble, els Geganters i Grallers de Balsareny, convidada a participar als actes de la Fira i en la seva preparació. 

Tot seguit, l’alcaldessa Glòria Casaldàliga va adreçar unes paraules per oferir tot el suport del Consistori en aquesta activitat de gran envergadura, remarcar la importància que pot tenir per la promoció del nostre poble i demanar la implicació de la gent. 

A continuació, a la part frontal del balcó, es va destapar el cartell promocional de la Fira i la Trobada comarcal, obra de la dissenyadora gràfica i il·lustradora Glòria Fort. De seguida, va començar la cercavila amb tots els gegants i capgrossos, pel carrer de la Creu, plaça Ricard Viñas, carrer i plaça de la Mel. Arribats al Sindicat, es va plantar tota la imatgeria a la sala gran i va començar la xerrada en què es van donar ja molts detalls de l’organització de la Fira. 

Des de l’escenari de la sala gran va intervenir, en primer lloc, Laura Magem, membre de la Colla Els K + Sonen, per presentar la Fira, destacant que ha de ser un aparador del teixit cultural del poble i que ha de ser molt inclusiva. Ella mateixa va desplegar tot el programa d’actes previst, tenint en compte que, a falta de mig any, encara hi ha moltes coses per acabar de concretar del tot i que hi pot haver algun canvi. 

 En principi, es preveu que el divendres 14 de juny, primer dia de festa, estigui força dedicat al món infantil. Així, durant el dia, hi haurà la plantada i cercavila dels gegantons i elements infantils. Es farà coincidir també que hi hagi una “Hora del Conte” especial, relacionada amb els gegants. Destacarà també, a les 9 del vespre, el Pregó i la inauguració oficial de la Fira, amb repic de campanes pels Campaners de Balsareny i una botifarrada. Per finalitzar, hi haurà un espectacle itinerant intitulat “Agegantats”, amb un fort vincle amb el món geganter; i, una nit de gresca amb els DJ locals. 

El dissabte dia 15 de juny hi haurà la inauguració de l’Espai Firal, a la plaça de la Mel, amb 30 parades relacionades amb la imatgeria; amb actuacions de la Coral Sant Esteve i dels tres grups de Dansaires dels Pastorets de Balsareny. El dissabte es prioritzaran les noves figures estrenades o restaurades, que seran protagonistes d’una cercavila, ball de lluïment i sopar popular. També hi haurà la participació d’una colla convidada, de fora de Catalunya, una “comparsa de gigantes y cabezudos”. El mateix dia hi haurà una conferència sobre el procés de construcció de gegants. Al vespre s’espera que hi hagi la representació de l’espectacle “Balsareny, història gegant”. I, a la nit, disbauxa amb cercatasques i un concert. 

Per últim, el diumenge dia 16 de juny, al matí, al carrer Carrilet, hi haurà la plantada de 50 colles de gegants, entre les participants a la Fira i les de la Trobada Bages-Berguedà. Hi haurà la representació de tots els balls populars del poble (bastoners, ball de la faixa) a l’Institut Escola. Durant el matí hi haurà simultàniament dues cercaviles, que acabaran al mateix punt, a la plaça de Roc Garcia, on s’interpretaran, per exemple, el ball de l’Agrupació de Colles de Catalunya i el de la colla convidada. A la tarda, a la plaça de la Mel, hi haurà una vetllada musical, en què intervindrà l’Escola Municipal de Música de Balsareny i es clausurarà amb l’actuació d’ Els K + Sonen. 

Per altra banda, en la seva intervenció, Marc Comabella va tornar a remarcar que, com veiem, serà un gran esdeveniment i caldrà l’ajuda de molta gent. Com a exemple, farà falta un guia voluntari per a cadascuna de les 50 colles; i com que sempre es dona l’esmorzar a cada participant, podria ser que s’hagin de fer ben bé més de mil entrepans. 

Tot seguit, va intervenir el senyor David Tristany, per ordre del president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, l’ebrenc Miquel Àngel Audí, que va excusar la seva presència. En la carta que Tristany va llegir, Audí encoratja el poble de Balsareny per dur a terme aquest bonic projecte i de retruc tota la comarca del Bages, al centre de Catalunya. 

El regidor de Cultura, Jordi Vilanova, va ser el següent a tenir la paraula, per fer referència a la ciutat de La Ràpita, que fou on aquest any 2023 va tenir lloc la Fira Gegantera i és allà on va ser proclamat Balsareny com a seu de la propera i on ell va fer el seu primer parlament de presentació del nostre poble i la seva tradició de gegants. Vilanova ens va fer adonar de la valuosa imatgeria que tenim a Balsareny, agraint el treball de totes les persones que durant dècades han introduït i fet créixer l’estima pels gegants a Balsareny; les quals, de mica en mica, al llarg dels anys, han creat les dues primeres figures, el Traginer Marc i la pagesa Maria; passant pels gegants Peta Fluix i el Mussol Oriol; els dos gegantons, Joan i Mariona: i els altres dos gegants, Blanca de Bell-Lloc i Bernat de Peguera (que foren senyors de Balsareny al segle XIV), fins arribar al darrer, el Dr. Cañellas, estrenat aquest any 2023. 

Per altra banda, Vilanova va remarcar la importància del voluntariat, tan necessari en els grans esdeveniments, com també la feina de treballadores i treballadors municipals. Per últim, va voler recordar que aquest 2024, a la Fira, celebrarem una efemèride important en l’àmbit geganter: els 10 anys de la geganta Blanca i els 5 anys del gegant Bernat. 

A continuació, el regidor Josep Maria Soler i Camps va parlar de la complicitat del teixit associatiu de Balsareny perquè la Fira sigui un èxit. Va destacar el paper del comerç, que pot sortir beneficiat d’aquest esdeveniment i, com que, a més de regidor de Festes, també ho és d’Hisenda, va anunciar que l’Ajuntament hi posaria diners, però que també n’hi haurà de posar la Colla Els que + Sonen i l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. 

Per acabar els parlaments, va intervenir de nou David Tristany, però aquest cop com a vocal del Bages-Berguedà, de l’Agrupació de Colles, que va mostrar la seva satisfacció per haver fet coincidir la Fira amb la Trobada de Colles del Bages-Berguedà: considera que totes dues coses són compatibles i que és una bona oportunitat per donar més rellevància a la tradició gegantera. La vocalia que ell representa, al seu parer, és de les més actives de Catalunya. Va opinar que és una sort que colles com Els K + Sonen s’atreveixin a portar a terme aquest gran projecte i va demanar que els balsarenyencs els donem suport i que valorem el patrimoni geganter que tenim. 

Com a cloenda de l’acte al Sindicat, que es va allargar més d’una hora i mitja, es va projectar un vídeo sobre la Fira del Mon Geganter de 2022, que va tenir lloc a Tordera. Per fer-nos una idea de com es fa en altres llocs i que ens serveixi d’orientació! 

El cartell promocional va ser exposat també a l’escenari del Sindicat. A la taquilla de l’entrada al Sindicat es van posar ja a la venda un seguit de records per col·laborar amb la festa. Alguns es podien comprar i emportar, com les xapes i els imants; mentre que d’altres s’han d’encomanar, com les motxilles i els gegants en miniatura. Algunes persones ja es van apuntar com a voluntàries, però, de tota manera hi ha temps per fer-ho. Ja se’n farà una campanya més endavant.

Finalment, va tenir lloc un sopar a la sala petita del Sindicat, en el qual van participar ben bé una quarantena de persones, entre els de la colla Els K + Sonen i altres conciutadans que els van voler acompanyar. S’havien venut els tiquets prèviament al preu de 12 €. 

Doncs ara ja ho sabem. Comencem a pensar en la nostra participació en aquest esdeveniment per tal que sigui tot un èxit! 

Text i fotos:  Isidre Prat Obradors 

Fotos: Isidre Prat / Els K+Sonen

Meteorologia - Novembre 2023

METEOROLOGIA
 

Novembre de 2023
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	3,8
Mitjana de màximes	16,4
Mínima (dia 23)	-3,4
Màxima (dia 14)	23,4
Mín. més alta (dia 12)	10,4
Màx. més baixa (dia 29)	9,2

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 22 a les 14:40h)

64,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 23)	1.013,7
Mínima (dia 2)	982,2

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 9	1,6
Dia 21	0,8
Total	2,4

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)

Foto: isidre Prat 

Ha arribat l’hora d’aprofitar

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 

“Llencem un de cada tres aliments produïts” i “amb la meitat del que llencem podríem combatre la fam crònica mundial”. Són dues veritats esfereïdores que, de tan certes, sacsegen qui les escolta i inciten a l’acció… o això és el que desitgem els qui fa anys que denunciem el desori del sistema alimentari.

La complexitat del sistema alimentari ens supera. Les imbricacions, relacions, incoherències, interessos… són superlatives i fan difícil resumir la problemàtica en una frase i, alhora, la solució és multifactorial.

D’entrada, dir que els qui tenen la responsabilitat de la solució són els governants i els agents de la cadena de valor dels aliments. El govern ha de legislar i aplicar les lleis en clau de sostenibilitat mediambiental. Ser sostenible i aprofitar  els aliments, paradoxalment, és més car que malmetre el planeta i llençar a cor què vols. Una paradoxa que ens costarà molt cara. De sempre sabem que el barat ens acaba sortint car.

La responsabilitat de la solució és de l’administració0 i de la cadena de valor dels aliments, però els consumidors tenim un enorme poder. És cert que individualment som puces, però junts i en la mateixa direcció podem fer girar el món en l’altre sentit. Si tots comprem de proximitat, mostrem compromís en l’aprofitament dels aliments, reduïm l’ús d’envasos superflus i separem bé els residus, veurem créixer el bosc.

Hem de millorar en la compra de productes de proximitat perquè no només és una mesura de millora mediambiental, amb la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que és un sistema infal·lible per a la supervivència del sector primari, d’equilibri territorial entre les zones urbanes i rurals i de manteniment del paisatge. 

Tinguem curiositat per saber on i qui ha produït l’aliment que mengem. Posar cara a qui elabora el que mengem ens fa valorar la feina feta i ens fa estimar l’aliment i la terra.

Ada Parellada
 

 

Parròquia de Santa Maria de Balsareny
 
Divendres, 5 de gener: Cavalcada dels Reis. Cap a les 7 de la tarda, arribada dels Reis a l’església i adoració de l’infant Jesús.
 
Dimecres, 17 de gener: Sant Antoni Abat, patró dels animals. Eucaristia a 2/4 d’11 del matí a l’església parroquial.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla

Repte núm. 86

En Miquel està fent cua per un concert d'uns estripaguitarres peluts. S’adona que té tanta gent davant seu com al darrere. Veu dos amics darrere seu situats als llocs 19 i 28. El nombre de persones a la cua és un múltiple de tres. En quin lloc de la cua és en Miquel?
a) 18; b) 17; c) 16; d) 15; e) 14.
 
Salut i lògica!
 
Roc Carulla

Resposta del repte 85: 65% de probabilitat.

‘A l’ombra de Sant Esteve’, recerca d’una sardana

El dia 10 de desembre, a les 6 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, un centenar de persones van assistir a l’acte organitzat pels Amics de la Colònia Soldevila, amb la col·laboració de l’Ajuntament i del Cercle Cultural de Balsareny. Molts dels assistents eren antics veïns de la colònia i els seus familiars.

 
En la presentació, el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, va dir que la Colònia és motiu d’orgull per Balsareny, per la seva llarga tradició cultural i de convivència, bressol  d’entitats que sentim tan nostres, com els Pastorets (que enguany celebren 75 anys), la Coral Sant Esteve (que enguany n’ha fet 60), les Caramelles i el grup de teatre (amb obres com El diari d’Ana Frank, El retaule del Flautista o Balsareny, més de mil anys...). Vilanova va remarcar que, amb aquest acte, celebràvem la recuperació d’una peça històrica que havia quedat oculta i mig oblidada durant anys: la sardana “A l’ombra de Sant Esteve”, amb lletra de Miquel Bosch i Jover, que va viure a Artés, i música de Francesc Juanola i Reixach, de Manresa. És una sardana dedicada a la Colònia, que ara es podrà ballar per la Festa Major; i possiblement la podrà cantar també la Coral Sant Esteve. Vilanova també va projectar les partitures de la sardana per la pantalla.

 
Tot seguit, van parlar dues persones relacionades amb la colònia: Horaci Capel i Joan Piñero. L’Horaci va viure molts anys a la Colònia Soldevila, mentre que el Joan és de Manresa, però la seva dona procedeix de la Colònia. Tots dos han fet un treball intens de recerca, durant molt de temps, per poder recuperar tant la lletra com la música de la sardana en qüestió. L’Horaci va fer una recerca minuciosa a la Casa de la Sardana, de Barcelona, i al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí. I en Joan va ser qui, amb un amic seu, va acabar localitzant, per fi, la partitura original, tot i que força malmesa. També és d’agrair la feina de Joan Gómez, director de la Cobla Ciutat de Granollers, que va refer la partitura principal i la de cada instrument; i sota la seva direcció se’n va fer una gravació a Granollers. A continuació, el jove Guillem Cabra Besa, amb la seva magnífica veu, va cantar la sardana, que va ser molt aplaudida pel públic.

 
Finalment, es va fer un passi del recull fotogràfic històric de la Colònia, amb moltíssimes fotografies recuperades per molta gent, especialment pels Amics de la Colònia Soldevila, que es reuneixen anualment el darrer diumenge de setembre. L’audiovisual portava per títol: “Fent memòria”, i va estar dividit en dues parts. La primera part, dedicada a la família Soldevila, fundadora de la colònia; i a la vida quotidiana, tant a la fàbrica, com als habitatges, amb imatges dels ordidors, les contínues, les metxeres, les cardes, els telers..., i també dels diferents càrrecs al llarg dels anys: oficinistes, encarregats... La segona part estava dedicada a l’esbarjo: Pastorets, teatre, ballet, excursions... Una gran part de la informació que va servir per elaborar l’audiovisual va ser extreta, segons paraules del mateix Horaci, del llibre Història de la Rabeia i de Sant Esteve, de Josep Forasté, editat pel Cercle Cultural i l’Ajuntament de Balsareny el 1997. 

 
Amb això es va acabar l’acte, que va tenir una durada de més d’una hora i mitja, i que va satisfer, i molt, els assistents. Per cert, Alba Fontanet, professora de dansa dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny, es va mostrar interessada a tenir la gravació de la sardana amb la possibilitat de poder incloure-la també al repertori dels Dansaires.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

A l’ombra de Sant Esteve
(Lletra: Miquel Bosch i Jover. Música: Francesc Juanola i Reixach)
 
Aquest cant dels nostres llavis
ens el dicta el Llobregat
i els telers marquen el ritme
que amb el cor s’ha harmonitzat.
 
Del treball diem la glòria,
i de l’ànima el tresor;
bo i lloant la fe dels avis
refilem cançons d’amor.
 
Sant Esteve, com un pare,
vetlla els fills tot somrient,
i en la vida escampa roses
amb la sang del seu turment.
 
La Colònia Soldevila
és un niu de bons germans;
tots plegats fem la sardana
estrenyent les nostres mans.
 
Llobregat treballa i canta;
nostra tela és la millor,
és la tela de la vida
que ens teixeix el Sant Patró;
és la sang de nostra terra
que flameja en la cançó.