A finals dels anys 70 i durant els 80, l’escola arreu de
Catalunya i a l’Estat espanyol va entrar en una nova etapa amb l’empenta de les
esperances democràtiques i enmig d’una situació social agitadíssima. El boom
demogràfic exigia la construcció de noves escoles per encabir-hi la canalla i
el dret a l’escolarització va ser un clam que es va constituir en un dret
fonamental. Les Escuelas Nacionales
van esdevenir insuficients i es va començar la construcció de nous edificis,
tots ells fets amb el mateix motlle arquitectònic.
El reclam d’obtenir escoles per a tothom anava acompanyat de
mots com: gratuïtes, democràtiques i de qualitat. El significat de tots aquests
adjectius donaria per fer un altre article, que ara mateix s’apartaria de l’objectiu.
Quan ja es va tenir encarat aquest primer període, vam
treballar per retornar i normalitzar l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua,
el català, tant perseguida pel règim franquista. El català va passar de ser una
assignatura que s’impartia tres hores setmanals
i de forma voluntària –tal com contemplava la Ley General de Educación de l’any 1970– a fer-ne la llengua
vehicular de tot l’aprenentatge escolar. Això sí, amb les etapes de bilingüisme
que van ser necessàries com a element de transició.
L’ altre canvi important que va assumir l’escola va ser la
incorporació del terme “escola laica” en l’ideari del Règim Intern, eina que caracteritzava el model de pensament
i actuació de l’escola d’aquell període. Aquest terme s’introduïa per tal de
blindar-se enfront dels valors religiosos del règim anterior.
Concretament, els anys 80 i 81 el debat sobre no impartir
religió en l’àmbit escolar va ser intens
i llarg. La Constitució Espanyola, votada l’any 1978, ja feia compatible el
caràcter aconfessional de l’Estat i, per tant, des de l’escola ens mostràvem a
favor d’un model d’ensenyament laic com a garantia de l’educació en valors.
Recordem que les AMPA, en aquells moments, tenien un caràcter molt
reivindicatiu i juntament amb la fornada de mestres joves i la col·laboració
dels ajuntaments democràtics, l’impuls als
canvis era freqüent.
En el debat d’escola laica, mossèn Joan, rector de la parròquia
de Balsareny, hi va tenir un paper essencial. Des del seu poc afany de
protagonisme i home de poc soroll, d’una forma discreta va permetre que
l’ensenyament religiós s’impartís, per a qui ho desitgés, en espais propis i
naturals, i així mantenir-lo fora de l’àmbit escolar, en benefici del respecte
a la pluralitat d’opcions ideològiques i religioses.
Crec que mossèn Joan, un home compromès socialment i que
entenia d’ actituds democràtiques i de trencaments amb les ideologies
autoritàries, va saber entendre el missatge de l’escola, de trencar amb una
religiositat uniforme i imposada que l’església més encarcarada
s’esgargamellava a mantenir.
Per tant, molts dels mestres i les mestres que érem a l’escola
en aquells anys construint un projecte nou sempre vam agrair-li molt la seva
decisió i autoritat moral, que sabem que la va necessitar, per ajudar a no
instrumentalitzar la religió com a assignatura escolar.
L’escola sempre va trobar en mossèn Joan la persona propera
quan se’l va requerir. Mai li agrairem prou la disposició dels seus locals per
celebrar els actes de final de trimestre, per Nadal, quan encara no teníem l’
espai del Sindicat.
També recordem amb estima els petits alumnes que anaven a la
Coral i tenien l’empremta del gust pel cant que mossèn Joan, tan pacientment,
els inculcava. Aquelles cançons que incorporàvem a les classes i a les
excursions!
Gràcies, mossèn Joan, per haver contribuït al canvi
pedagògic d’aquells moments educatius.
Sempre a la nostra memòria.
Lluïsa Coma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.