divendres, 2 d’abril de 2021

‘Carn nua’, de Blanca Soler

CERCLE LITERARI



Blanca Soler Codina (Balsareny, 1999) és estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com explicava ella mateixa a l’entrevista que li va fer en Josep Gudayol al butlletí del mes passat, va estudiar a l’IES Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, on va obtenir el títol de Baccalauréat (batxillerat amb part de l’horari lectiu en francès, superant a més una prova externa íntegrament en llengua francesa). També té el Grau Superior en Dietètica, per l’Escola Joviat de Manresa, i ha viatjat per Espanya, França, Anglaterra, Itàlia i els Estats Units, entre altres països. Ha fet un curs de literatura creativa amb l’escriptora Carla Gràcia i ha publicat als diaris El Punt Avui i El Periódico i al setmanari La República, com també –i esperem que per molts anys– al Sarment. Així mateix, col·labora amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
 
El mes de març de 2021, l’editorial manresana Llibres Parcir li ha publicat el seu primer llibre, Carn nua. Si això sol ja és una molt bona notícia, encara n’hi ha una de millor: la constatació objectiva que és un text de gran qualitat. Un llibre que enganxa, que capta l’interès del lector, el commou i el fa reflexionar en paral·lel amb les meditacions punyents de la narradora. S’hi descriu amb molt detall el dolorós procés d’una adolescent que pateix anorèxia: el laberint dels pensaments tòxics, els pretextos i els autoenganys; el continu vaivé entre el reconeixement de l’abisme on pots caure i els cants de sirena interiors que t’hi empenyen; l’entorn, amb els companys d’escola, el patiment de la família i els diversos tractaments psicològics, mèdics i dietètics, i l’esgotador combat intern de la protagonista entre la desesperació de la impotència, la temptació de rendir-se i la força de voluntat que feliçment la porta a la superació de la malaltia. 


El llibre està molt ben escrit, amb un  bon domini de l’estil i de la llengua, així com un hàbil equilibri estructural entre la narració, la descripció, els diàlegs i la introspecció dels monòlegs interiors, sempre ben resolts. Segur que algun aspecte tècnic devia aprendre del curs de literatura creativa que va seguir, però l’autora posa de manifest un bagatge que diríem innat, aquesta capacitat no adquirida que els artistes ja porten “de fàbrica”. Llegint el llibre, hom pot reconèixer la fusta d’una escriptora que ha irromput amb força en el món literari, amb una obra important, que ens permet esperar-ne moltes més, perquè la mà trencada se li veu, i el futur se li intueix engrescador. Gràcies, Blanca, per aquest llibre tan valent, i endavant les atxes!
 
R. Carreté
Fotos: Blanca Soler (Arxiu); portada del llibre (Llibres Parcir).
El llibre es pot adquirir a les principals llibreries de Manresa, i per internet en aquest enllaç
.