Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2017-12. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2017-12. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de desembre del 2017

Balsareny s’aboca amb la Marató



La Marató de TV3, centrada enguany en la lluita contra les malalties infeccioses, ha comptat a Balsareny amb diverses activitats pensades per captar donatius. A part de molts donatius a nivell individual fets per telèfon, per internet o en entitats bancàries, o bé comprant el CD de la Marató, diverses entitats han celebrat actes específics a benefici d’aquesta activitat solidària.

L’Associació Els Ametllers va organitzar el dia 2 de desembre una sessió amb les actuacions del Grup la Il·lusió, concert de la Coral Els Ametllers, balls en línia i rifa; i, com s’explica en un altre apartat d’aquest butlletí, una conferència del Dr. Cañellas.

Els Pastorets de Balsareny van fer el diumenge dia 17 el tradicional assaig general obert al públic, amb una notable assistència d’espectadors; s’hi van recollir 352 euros, quantitat que supera la dels dos últims anys.

La Comissió de la Festa dels Traginers va organitzar com altres anys un Quinto dels Traginers especial.

I el Centre Excursionista de Balsareny va organitzar una caminada pel terme: pujant cap al pla de Calaf, baixant fins a trobar el camí de la Síquia i acabant a la plaça de la Mel on van degustar una suculenta coca. Hi van anar 40 caminadors i es van recollir 207 euros.

És fantàstic que el poble de Balsareny es mostri, com tantes altres vegades, implicat a fons en una causa que ha esdevingut tan emblemàtica de la sensibilitat solidària del poble català.

Sarment

Fotos: A. Selgas




















Poesia i cançó al Casal Verge de Montserrat


A la residència Casal Verge de Montserrat, el dia 18 de desembre a la tarda, hi va haver un acte cultural nadalenc en què van participar la Coral Els Ametllers, dirigida per mossèn Joan Bajona, i membres del club de lectura fàcil d’Ampans que es reuneixen a la Biblioteca Pere Casaldàliga, a cura de l’Ana Pérez i de Josep Estruel. La Coral va interpretar diverses cançons de Nadal, i els membres i curadors del club de lectura van recitar poemes adients a aquestes festes. També hi van participar la poetessa de Cardona, Hermentera Fàbrega, el rapsode Ramon Carreté i el rector de Balsareny, mossèn Antoni Bonet, que, com també havia fet l’Ana, va llegir un poema de Pere Casaldàliga. Una agradable tarda literària i musical a la residència balsarenyenca.


Text i fotos: Sarment






60 anys de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig

ENTREVISTA

La senyora Maria Rosa, membre i monitora de la Colla Sardanista de Puig-reig, es troba a Balsareny des de setembre impartint el curs de sardanes, amb altres companys, al Casal de la Gent Gran.

La Maria Rosa ens comenta que «el dia 30 d’octubre de l’any 2016, la Colla Sardanista de Puig-reig vam celebrar el seixantè aniversari del grup, i també vam homenatjar en Ramon Noguera Subirà, després del seu traspàs. Homenatjar és dir-ho amb la boca petita, ja que ell va ser el company cofundador de la Colla, capdanser, compositor i ànima del nostre grup.»

Conversem amb ella, doncs, sobre els trets històrics de la Colla.

— De quina manera va començar la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig?

— La il·lusió d’una colla de gent, amants de les tradicions catalanes, va fer que la Colla fes la seva primera sortida al poble i la benedicció del banderí l’any 1956. Des de llavors i fins l’any 1979 va participar en els campionats de colles sardanistes: el comarcal, el regional i el de Catalunya. Més tard, l’any 1962, l’Agrupació Manresana del Folklore promogué activitats sardanistes a tota la comarca i fou aleshores que per iniciativa dels dansaires Ramon Noguera i Antoni Monte es creà el Campionat Comarcal de Colles Sardanistes del Bages i Berguedà.

— Quin nombre de persones sou?

— Des del 1956, com entendreu, han passat diferents colles, les quals han estat formades per un nombre de 16 a 18 balladors.

— Com vau arribar a Balsareny?

— Ho vam fer a través de la Federació Sardanista i ho duem a terme cada dissabte al Casal de la Gent Gran.

— Quina acollida ha tingut aquesta activitat sardanística a Balsareny?

— Jo diria que molt bona. A Balsareny hi ha un grup molt maco i ballem amb molta il·lusió.

— I sou molta colla?

— Malgrat que no cada dissabte hi som tots, us puc dir que a l’igual que les colles del nostre grup sardanístic, a Balsareny ens vestim entre 16 i 17 persones.

— I tu, Maria Rosa, n’ets l’única monitora?


— No, hi som diferents companys i companyes, tots balladors de la nostra Colla Joventut Sardanista de Puig-reig.

— Quina és la situació actual de la colla?

— Actualment el cap de la Colla és l’Esteve Carbonell. En el Campionat de Catalunya del 2015 vam quedar en 5a posició del grup A en la categoria de veterans, d’un total de nou colles participants. El resultat és la satisfacció; el repte, la continuitat de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig per homenatjar, per molts anys, la dansa nacional de Catalunya.

La Ranxera

Els veterans de la Colla guarden un bon record de les bones classificacions assolides entre les deu primeres del Campionat de Catalunya, aleshores a la categoria de la Divisió d’Honor, en els moments de major plenitud de la colla i del moviment sardanístic.

Tal era el bon ambient que es vivia que la Colla, l’any 1964, comprà un automòbil, la Ranxera, per tal de facilitar els desplaçaments als concursos i viatjar en millors condicions econòmiques. Es va pagar íntegrament amb els diners dels premis dels concursos, lluïments i revesses. La Ranxera, a més d’un mitjà de transport, durant 7 o 8 anys va ser també vehicle de gran unió entre els components de la Colla, la qual esdevingué una segona família. El fet de viatjar junts amb un sol cotxe feia que tots participessin de la mateixa conversa i tinguessin una vivència única de l’ambient sardanista.

Josep Gudayol i Puig


Balsareny avui

Consulta oberta del Dr. Cañellas al Casal de la Gent Gran per la tretzena edició de la Marató de TV3

El dijous 30 de novembre de 2017, el Casal de la Gent Gran va posar-se al servei solidari amb el programa de la Marató de TV3, que enguany està dedicat a les malalties infeccioses. A dos quarts de cinc de la tarda, l’amic i metge Dr. Josep Cañellas es va disposar a fer un consulta oberta sobre la temàtica de la Marató davant d’una vuitantena de persones, tot procedint en comentar el video enregistrat per l’ocasió.

En aquest acte l’entitat organitzà un sorteig solidari, amb la recaptació econòmica dedicada a favor de la Marató.

El paràgraf de la portada del programa informatiu deia el següent: “Les malalties infeccioses són la causa d’una de cada tres morts al món i són un problema important de salut pública. Estan causades per microorganismes parògens (bacteris, virus, fongs i protozous) que entren al cos i es multipliquen fins que produeixen la malaltia.

El Dr. Cañellas va alertar als assistents amb les següents paraules: “Compte amb aquesta malaltia, perquè ens la podem encomanar entre uns i altres. Compte. Cal que tinguem cura d’una higiene corporal adequada, com rentar-se bé les mans en sortir del lavabo. Però compte també a no tenir una obsessió desmesurada per la neteja, sobretot a l’utilitzar el sabó en segons quines parts del nostre cos”.

Els antibiòtics eliminen els bacteris que provoquen les infeccions greus. Aquí es va fer referència al reconeixement de la tasca investigadora feta pel Dr. Alexandre Fleming, que l’any 1928 va descobrir la penicilina, un antibiòtic que ha salvat milions de vides.

La sèpsia es produeix quan una infecció localitzada passa a la sang i arriba a altres òrgans provocant una resposta inflamatòria exagerada i una fallada multiorgànica que, en molts casos, pot produir la mort.

Les explicacions i acudits del Pep, on l’humor és sempre present, sobre les preguntes dels assistents ofereixen cada any un suc molt profitós en aquestes tardes al Casal.

Pau, respecte i diàleg

Aquest mes de desembre de 2017, fa uns dies que Balsareny ha viscut un vergonyós acte vandàlic, atemptant contra un immoble i unes persones.

El fet va sortir en diferents mitjans de comunicació tan escrits, radiofònics com televisius. Sembla ser que la nit del divendres 1 al dissabte 2 de desembre, els veïns de l’immoble situat al carrer del Nord número 1, cap a la matinada van sentir una forta olor a fum provinent d’un incendi a l’escala de l’edifici. Alarmats pel fet van trucar als bombers i forces de seguretat dels Mossos d’Esquadra, que, arribats al lloc procediren a auxiliar el lloc.

Segons les diferents informacions emeses, els fets van passar en un intent de cremar una bandera espanyola situada al balcó del primer pis, i no conseguint-ho, els autors anònims van voler calar foc a la porta de l’entrada de l’immoble. Aleshores una gran fumera va omplir l’escala, que en uns moments va transformar-se en una veritable xemeneia, comportant el perill d’inhalació de fum amb un gran risc físic per a les persones. Fins a l’hora d’escriure aquestes ratlles el fet roman sota investigació de l’autoritat competent.

‘El muro’, de Diego Galera, premiat al III Concurs de microrelats com a menció especial

«¿Acaso hay cosa mas triste? Qué triste es vender un libro. Charlatanes divulgando su obra de hojalata. Qué tristeza! Pesada como el hierro sin fundir, sin pulir como el plomo y el aplomo necesario para salir de esta falsa historia de mentiras y timos malintencionados y yo aquí, acabado, sombrio, al lado del autor que se lo lleva todo con su palique. ¿Que importancia tiene que exponga 6 libros en vez de 2 como yo? Si con muchas mas palabras logra decir menos. Conclusión: No he debido venir.

A continuació tradueixo del mateix llibre de microrelats l’escrit de Mirta Mineo (Argentina): “Davant de l’escriptori quedava la cadira vuida de l’avi, cridava la seva absènsia. Ningú més, des d’aquell moment, es va atrevir a ocupar-la, ho consideraven pecat. Però l’àvia va continuar netejant-la a la biblioteca, a poc a poc, sense fer cap mica de soroll, igual que abans, quan l’avi, el seu espòs, estava viu. Abans de sortir, sempre, raspallava suament l’esquena de cuir com una tendra salutació envers l’avi, el seu company”.


Josep Gudayol i Puig

Manifest del CDR de Balsareny


Llegit a la plaça de la Mel de Balsareny, el dia 8 de desembre a la tarda, en la concentració antifeixista promoguda per Unió Contra el Feixisme i el Racisme del Bages i amb el suport dels CDR de diversos pobles

Davant les contínues agressions rebudes, el poble ha decidit dir prou. Portem ja masses mesos suportant humiliacions, insults i danys a les façanes i als cotxes, i els últims esdeveniments han estat la gota que ha aconseguit fer vessar el got. Si fins ara no havíem actuat, era per no atiar el foc i intentar no caure en les contínues provocacions. Però ha arribat un moment en què no hem pogut més. Aquest moment ha estat quan es va convocar una manifestació feixista a Balsareny. Aquí ens hem quadrat i hem dit prou. No volem que el feixisme i l’autoritarisme es passegin impunement pels nostres carrers. Quaranta anys de dictadura i quaranta més de democràcia muntada pels propis amics del dictador han aconseguit blanquejar el feixisme de tal forma que semblés una opció més. Emparant-se en la llibertat d’expressió i de manifestació —unes llibertats que ells mateixos prohibirien a les primeres de canvi— i, en els últims mesos, en l’unionisme, han sortit al carrer amb força, normalitzant el seu discurs d’odi, que en cap cas respecta les normes més bàsiques de la democràcia. Per no parlar de la violència física i verbal que utilitzen, amb contínues agressions als que no comparteixen la seva idea i, alerta que això és molt greu, a la premsa.

Per això demanem a la gent en general, deixant de banda les seves idees polítiques, que no doni ales a aquests radicals. Des del món independentista evidentment que els rebutgem. Però creiem que els unionistes també els haurien d’aïllar, ja que a la vista del món els estan fent un flac favor. Per molt que pugueu compartir idees, no és aconsellable que aneu de la mà amb aquesta gent, perquè molt possiblement els següents que rebreu les agressions sereu els que encara creieu en la democràcia.

Així doncs, us animem d’una vegada per totes a fer front a l’embat autoritari d’aquesta gent. Aïllem-los i fem-los fora dels nostres carrers. Denunciem sense por les agressions. Expliquem a tothom el que ens fan. Combatem-los amb l’arma més gran que tenim: la cultura, la intel·ligència i el pacifisme.

I per últim, volem agrair enormement les mostres de suport dels CDR dels pobles veïns i de les organitzacions antifeixistes de Catalunya i de la resta de l’estat, que es van abocar a donar un cop de mà en el moment que van assabentar-se de la situació que passàvem. Estem molt agraïts i emocionats per haver teixit una xarxa solidària tan ferma com la que veiem avui aquí. Sempre tindreu una mà balsarenyenca disposada a ajudar en el que calgui. El que heu fet per nosaltres és un gest enorme. I moltíssimes gràcies a totes les persones que esteu aquí a tall particular, deixant de banda colors polítics. La lluita antifeixista està molt per sobre de tot això.

Lluitem, persistim i no abaixem el cap mai més contra aquesta xacra. Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir.

No passaran!


Llibertat i democràcia (3)


El dissabte dia 2 de desembre, alguns balsarenyencs van assistir al Concert de la Llibertat que es va celebrar a Barcelona. La matinada d’aquell mateix dia es va produir un intent de cremar una bandera espanyola en un balcó i un petit incendi a la porta del bloc de pisos. El fet va ser molt comentat a les xarxes socials i va passar als mitjans de comunicació i televisions generalistes de tot l’Estat; fins i tot el president Rajoy va fer una trucada a la família en qüestió. A la tarda, davant d’aquella casa hi va haver una manifestació ultra, una trentena de persones, que després es van traslladar a la plaça de la Mel, on van escridassar la casa de l’alcalde —que no hi era—, van cremar una estelada i van tirar ous a la façana. No cal dir que rebutgem i deplorem tota acció violenta, sigui qui en sigui l’autor, i demanem respecte per a totes les persones, tinguin les idees que tinguin.

El dilluns dia 4, el Tribunal Suprem va deixar en llibertat sota fiança sis dels consellers empresonats, però va mantenir la presó preventiva per a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, així com per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. També a Brussel·les, el president Puigdemont i els cinc consellers exiliats van declarar davant el jutge belga que n’estudia la petició d’extradició: el veredicte va quedar ajornat fins al dia 14. El mateix dilluns 4, al vespre, a Balsareny hi va haver una concentració davant la Casa de la Vila en suport als presos polítics.

El dimarts dia 5, el Tribunal Suprem retirava les ordres internacionals de detenció contra Puigdemont i els altres consellers exiliats, però les matenia dintre l’Estat espanyol, de manera que tots cinc queden lliures a Europa però no poden tornar al país sota risc de detenció. A Balsareny, per les xarxes socials, s’anunciava per al dia 8 una manifestació ultra, organitzada per grups de fora del poble, que després es va desconvocar; també s’anunciava una concentració antifeixista, organitzada per la Unió Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) del Bages.

El dia 7, una representació de balsarenyencs participava en la manifestació a Brussel·les: oficialment, 45.000 persones s’hi van manifestar de forma pacífica i sense cap incident. A Balsareny, els arbres i fanals van ser adornats amb llaços grocs demanant la llibertat dels presos.  El dia 8 es va fer la concentració de la UCFR, que va aplegar unes 200 persones, entre gent de Balsareny i de fora; els concentrats mostraven pancartes amb el lema “Volem conviure en pau”, i es va llegir un manifest, que reproduïm a part.

El dia 12, dimarts, a la sala petita del Sindicat, hi va haver un acte electoral d’ERC, amb l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, i la diputada i candidata bagenca Adriana Delgado.  


Sarment

Meteorologia. Novembre 2017


Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
7,2
Mitjana (min.+màx.)                  
9,2
Mitjana de mínimes      
0,0
Mitjana de màximes      
18,4
Mínima (dia 30)
-4,9
Màxima (dia 4)
23,6
Mín. més alta (dia 34)              
9,8
Màx. més baixa (dia 29)
11,2

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 6)        
52,6
Velocitat mitjana             
4,7
Recorregut del vent            (en km)
3.400,9

Pressió (hPa)

Màxima (dia 27)
1.024,3
Mínima  (dia 29)
999,8

La pluja (litres)

Dia 4
15,3
Dia 5
0,5
Total
15,8

Francesc Camprubí



dissabte, 16 de desembre del 2017

Volem conviure en pau

Volem conviure en pau

Balsareny ha estat durant uns dies un poble mediàtic. Una notícia esbombada a les xarxes socials sobre un petit incendi provocat, no se sap per qui, al portal d’un bloc de pisos, va atreure l’atenció de la premsa escrita, ràdios i televisions de tot l’Estat, i també d’alguns líders polítics que la van aprofitar per fer campanya electoral, posant el nom del nostre poble com a emblemàtic d’una societat agressiva i violenta, cosa que no som ni hem estat mai ni volem ser. No s’han aclarit, a hores d’ara, ni l’autoria ni les circumstàncies en què es va produir aquell lamentable fet; esperem que la investigació ho esbrini. Mentrestant, però, nosaltres, com tothom al poble, rebutgem qualsevol manifestació de violència i d’intolerància, vingui d’on vingui i sigui qui sigui qui la provoqui i per què. Com també rebutgem que, a conseqüència d’aquell fet, es produís una concentració, sorollosa i intimidadora, d’una trentena de persones fent escarni davant el domicili particular de l’alcalde; i que grups d’ultradreta de fora del poble convoquessin a través de les xarxes una manifestació a Balsareny, que per sort es va desconvocar després. Per tot això, unes 200 persones es van concentrar de forma pacífica i festiva a la plaça de la Mel, sota el lema “Volem conviure en pau”, que fem nostre. Balsareny ha de ser conegut i valorat pel Castell i per la Síquia, per la Festa dels Traginers i la Festa Major i per les activitats culturals i esportives de tota mena que s’hi celebren de forma cívica i multitudinària, i no pas per bretolades intolerants de gent que no ens representa.

Eleccions singulars

El 21 de desembre hi ha eleccions autonòmiques, tot i que no tocaven ni es preveien. Són unes eleccions fruit de l’aplicació per part de l’Estat de l’article 155 de la Constitució, que segons la interpretació que n’ha fet el Govern central, ha suposat la dissolució del Parlament de Catalunya, la destitució del Govern català —en part empresonats, en part en llibertat sota fiança i en part a l’exili— i la convocatòria d’eleccions anticipades; unes prerrogatives que l’Estatut atorga al president de la Generalitat i que han estat conculcades. Els partits, entitats i persones d’ideologia  sobiranista consideren, per tant, que aquesta convocatòria és il·legítima per molt que pugui ser legal; però igualment l’han hagut d’acceptar per poder-s’hi presentar, ja que altrament deixarien el control pràcticament absolut del Parlament i del Govern de la nació en mans dels partits del 155. La competició és desigual: els partits sobiranistes tenen candidats a la presó o a l’exili que no poden fer campanya, i la junta electoral sembla actuar de forma poc equànime pel que fa als mitjans de comunicació públics i a la llibertat d’expressió, per exemple prohibint llacets de color groc i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics. malgrat tot això, les eleccions es celebraran —en dia feiner— i són molt rellevants perquè ens hi va el futur de les institucions: la nostra llengua, l’escola, la sanitat, la policia, els mitjans de comunicació, les polítiques socials i, en definitiva el model de país que hem anat construint al llarg de quatre dècades i que perilla de retrocedir de forma irreversible.

El CCB, com sempre des de fa més de 40 anys, exhortem els nostres lectors a votar, perquè és un dret que tenim i un deure a què no hem de renunciar. I, contràriament al que solíem fer, que era no posicionar-nos obertament per cap candidatura, aquest com entenem que hem de fer-ho. La nostra trajectòria a favor de la llengua, la cultura i la nació catalana, la peculiar situació en què aquests comicis es desenvolupen, i la importància cabdal de tot el que ens hi juguem, tot plegat fa que ens manifestem de forma clara a favor de les opcions sobiranistes.

CCB


divendres, 1 de desembre del 2017

A cent cap als cent



Caminada per la Vall de Gausac, a Collserola

El cicle de passejades “A cent cap als cent”, organitzat per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Balsareny i el Centre Excursionista de Balsareny, va començar el curs amb una caminada conjunta entre persones de Badia del Vallès, Balsareny, Centelles i el Prat de Llobregat.

Va ser el dia 29 de novembre de 2017; de Balsareny hi va anar un autocar amb 49 persones. Va fer un dia fresquet, però amb un bon sol que va acompanyar tota l’estona els caminants. Es va esmorzar a l’àrea de lleure de Can Coll, a Cerdanyola del Vallès; i tot seguit es va iniciar el passeig per una part del Parc Natural de la Serra de Collserola, bàsicament en terme de Sant Cugat del Vallès, per la vall de Gausac —un itinerari diferent del de l’any passat en aquest mateix parc. La passejada es va estendre al llarg de 7,5 km, i va començar pujant per un camí prou costerut, però no gaire llarg; a partir d’allà, tot va ser pràcticament baixada. Es va passar per l’església romànica de Sant Medir, del segle XII, amb campanar de doble espadanya, i per l’església circular de Sant Adjutori, del segle X, prop de la masia de Can Borrell. I es va poder visitar el famós Pi d’en Xandri, que té 230 anys; fa 23 metres d’alçada, 3,20 de circunferència del tronc, un gruix de soca de 3,60 metres i una capçada de 21 x 15 metres. Situat en el parc rural de Torre Negra de Sant Cugat, als anys 80 i 90 podia haver desaparegut en un projecte d’urbanització de la zona; un ferm moviment popular transversal ho va evitar. El 1997 va ser víctima d’un atac vandàlic (el van intentar tallar i cremar); per sort se’n va poder recuperar, però des d’aleshores està apuntalat. La caminada va acabar al complex esportiu de Badia del Vallès, on es va poder dinar; com a comiat, va haver-hi balls en línia.

La propera sortida, amb participants de les mateixes quatre poblacions, serà el 13 de febrer, i tindrà lloc precisament a Balsareny.

Sarment

Fotos: A. Selgas