Consulta oberta
del Dr. Cañellas al Casal de la Gent Gran per la tretzena edició de la Marató
de TV3
El dijous 30 de novembre de 2017, el Casal de la Gent Gran va posar-se al
servei solidari amb el programa de la Marató de TV3, que enguany està dedicat a
les malalties infeccioses. A dos quarts de cinc de la tarda, l’amic i metge Dr.
Josep Cañellas es va disposar a fer un consulta oberta sobre la temàtica
de la Marató davant d’una vuitantena de persones, tot procedint en comentar el
video enregistrat per l’ocasió.
En aquest acte l’entitat organitzà un sorteig solidari, amb la recaptació
econòmica dedicada a favor de la Marató.
El paràgraf de la portada del programa informatiu deia el següent: “Les
malalties infeccioses són la causa d’una de cada tres morts al món i són un
problema important de salut pública. Estan causades per microorganismes
parògens (bacteris, virus, fongs i protozous) que entren al cos i es
multipliquen fins que produeixen la malaltia.
El Dr. Cañellas va alertar als assistents amb les següents paraules:
“Compte amb aquesta malaltia, perquè ens la podem encomanar entre uns i altres.
Compte. Cal que tinguem cura d’una higiene corporal adequada, com rentar-se bé
les mans en sortir del lavabo. Però compte també a no tenir una obsessió
desmesurada per la neteja, sobretot a l’utilitzar el sabó en segons quines
parts del nostre cos”.
Els antibiòtics eliminen els bacteris que provoquen les infeccions greus.
Aquí es va fer referència al reconeixement de la tasca investigadora feta pel
Dr. Alexandre Fleming, que l’any 1928 va descobrir la penicilina, un antibiòtic
que ha salvat milions de vides.
La sèpsia es produeix quan una infecció localitzada passa a la sang i
arriba a altres òrgans provocant una resposta inflamatòria exagerada i una
fallada multiorgànica que, en molts casos, pot produir la mort.
Les explicacions i acudits del Pep, on l’humor és sempre present, sobre les
preguntes dels assistents ofereixen cada any un suc molt profitós en aquestes
tardes al Casal.
Pau, respecte i
diàleg
Aquest mes de desembre de 2017, fa uns dies que Balsareny ha viscut un
vergonyós acte vandàlic, atemptant contra un immoble i unes persones.
El fet va sortir en diferents mitjans de comunicació tan escrits,
radiofònics com televisius. Sembla ser que la nit del divendres 1 al dissabte 2
de desembre, els veïns de l’immoble situat al carrer del Nord número 1, cap a
la matinada van sentir una forta olor a fum provinent d’un incendi a l’escala
de l’edifici. Alarmats pel fet van trucar als bombers i forces de seguretat
dels Mossos d’Esquadra, que, arribats al lloc procediren a auxiliar el lloc.
Segons les diferents informacions emeses, els fets van passar en un intent
de cremar una bandera espanyola situada al balcó del primer pis, i no conseguint-ho,
els autors anònims van voler calar foc a la porta de l’entrada de l’immoble.
Aleshores una gran fumera va omplir l’escala, que en uns moments va
transformar-se en una veritable xemeneia, comportant el perill d’inhalació de
fum amb un gran risc físic per a les persones. Fins a l’hora d’escriure
aquestes ratlles el fet roman sota investigació de l’autoritat competent.
‘El muro’, de Diego
Galera, premiat al III Concurs de microrelats com a menció especial
«¿Acaso
hay cosa mas triste? Qué triste
es vender un libro. Charlatanes divulgando su obra de hojalata. Qué tristeza!
Pesada como el hierro sin fundir, sin pulir como el plomo y el aplomo necesario
para salir de esta falsa historia de mentiras y timos malintencionados y yo
aquí, acabado, sombrio, al lado del autor que se lo lleva todo con su palique.
¿Que importancia tiene que exponga 6 libros en vez de 2 como yo? Si con muchas
mas palabras logra decir menos. Conclusión: No he debido venir.
A continuació tradueixo del mateix llibre de microrelats l’escrit de Mirta
Mineo (Argentina): “Davant de l’escriptori quedava la cadira vuida de l’avi,
cridava la seva absènsia. Ningú més, des d’aquell moment, es va atrevir a
ocupar-la, ho consideraven pecat. Però l’àvia va continuar netejant-la a la
biblioteca, a poc a poc, sense fer cap mica de soroll, igual que abans, quan
l’avi, el seu espòs, estava viu. Abans de sortir, sempre, raspallava suament
l’esquena de cuir com una tendra salutació envers l’avi, el seu company”.
Josep Gudayol i
Puig
