dimarts, 29 d’abril del 2025

Festa Major. 2- La Diada de Sant Marc

 

El dia de Sant Marc va ser, com sempre, el dia central de la Festa Major de Balsareny, enguany en divendres, un matí assolellat i fins i tot calorós. 

 
Ben d’hora, al matí, els Bastoners de Balsareny donaven el Bon Jorn passant a ballar pels carrers del poble. A les 10, a la plaça de l’Ajuntament, mossèn Antoni Bonet i Trilla beneïa el Panellet de Sant Marc i, després de fer una pregària amb el públic assistent, la pagesia local s’encarregava de repartir-lo a tothom.
 
A les 11, a l’Església Parroquial, es celebrava la missa en honor al patró Sant Marc, que va comptar amb diversos preveres com mossèn Joan Lladó, fill de Balsareny, i mossèn Alfons Busto, que va estar uns anys com a rector del nostre poble i actualment exerceix a Mollerussa.

En sortint de missa, va començar el tradicional festival de folklore a la plaça de l’Església, que va comptar amb la Cobla Rosaleda, amb molta participació de gent. Primer, va actuar un grup dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny, que va interpretar el Ball d’homenatge i, tot seguit, la cobla va interpretar dues sardanes. La primera, com cada any, composta per Josep M. Albertí el 1957, dedicada al nostre poble, titulada Records balsarenyencs; i la segona, recuperada recentment pels amics de la Colònia Soldevila, titulada A l’ombra de Sant Esteve, de Francesc Juanola. Totes dues van comptar amb una gran rotllana de gent a ballar; contràriament a fer les sardanes al final de tot, com era habitual, enguany s’han passat al començament i realment van tenir més acceptació.


Després, la festa va continuar amb els Bastoners dels alumnes de 6è de l’Institut Escola Guillem de Balsareny, dirigits per Xavi Vall, i amb el tradicional Ball de la Faixa de Balsareny, amb dues rotllanes d’alumnes de 5è també de l’Institut Escola, dirigits per Meritxell Mas. Van fer la figuereta  l’Eloi Wade i la Cynthia Castrillo, amb més de cinc minuts fent la vertical. 


Van seguir nous ballets interpretats pels diferents grups dels Dansaires dels Pastorets, dirigits per Alba Fontanet, amb títols com Punteta i Taló, el Ball de Rentadores, l’havanera Brau Pescador i La Muntanyenca; tres de les danses van ser acompanyades per la Cobla Rosaleda, que dirigia Abel Fornell

 
A continuació els Bastoners de Balsareny, conjuntament amb els alumnes de l’Institut Escola, tots plegats una bona colla, van oferir unes peces del seu repertori genuïnament balsarenyenc: la Marxa, el Picaceia, el Picotí i el Rotllet.


Finalment, va venir l’actuació dels dos grups de geganters del nostre poble: Els K més Sonen i els Geganters i Grallers de Balsareny, que ens van oferir els balls típics amb els seus respectius gegants, i van cloure l’acte amb una ballada conjunta.

 
A la tarda, i aprofitant la reobertura, el mateix dia, de la nova direcció del bar del Casino, tenia lloc a l’esmentat bar el tradicional Cafè Concert de Sant Marc. Va ser a les quatre de la tarda amb la Cobla-orquestra Rosaleda, la qual va oferir un extens repertori format per música clàssica, sarsueles, sardanes, música tradicional catalana i, com no pot faltar mai, un vals jota. 


Cal destacar dues sardanes molt populars: És la moreneta –adient amb el dia de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril– i la patriòtica La Santa Espina. Davant els forts aplaudiments de la gent que omplia el local, van afegir-hi una sardana, reclamada pel públic, i que ja va essent un clàssic en aquest concert: Girona m’enamora; i, com a cloenda, van repetir el vals jota. 

 
Després del concert, a la plaça de l’Església, els més menuts i també el públic en general va poder gaudir d’una gran varietat de jocs, molts d’ells jocs d’enginy. També s’hi va instal·lar l’atracció d’un burro català mecànic per pujar-hi els nens i nenes. L’activitat va durar fins a les vuit del vespre. 

 
Així mateix, continuant amb l’atapeït programa d’actes, el grup La Il·lusió de l’associació Els Ametllers ens va oferir el seu espectacle Xou en play-back. Va ser al Sindicat a partir de dos quarts de set: al llarg de més de dues hores, van interpretar el seu extens repertori de peces musicals de diversos estils, amb un magnífic i variat vestuari i una excel·lent coreografia. El grup compta amb prop de vint persones i va fer gaudir de valent el nombrós públic assistent. El grup està preparant un nou espectacle per al mes de juny.


El xou va ser presentat per Francisco Gonzàlez, que amb els seus acudits va afegir un toc més de bon humor a l’espectacle. Al final, tots els membres del grup van interpretar la coneguda peça Coti x coti; i abans de la cloenda es va fer el sorteig d’un pernil i dos dinars al Restaurant Rosamar.
 
Al vespre, per acabar els actes de Sant Marc, al Sindicat hi havia un gran ball, gratuït, amenitzat pel conegut Joan Vilandeny. Així mateix, al pavelló municipal, tenia lloc la primera gran Nit de Concerts, amb la participació de DJ Bacardit; 555 Project i el grup Estopaos, que feia un tribut al grup Estopa. Els concerts van comptar amb molta afluència de públic i es van allargar fins ben entrada la matinada.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat









Festa Major. 1- Els Geganters fan el pregó

 
 
La Festa Major de Balsareny va començar dijous 24 d’abril, al vespre, amb el tradicional pregó que normalment cada any fa una entitat diferent. Aquest 2025 va ser el torn del grup de Geganters i Grallers de Balsareny, amb motiu del seu 40è aniversari.

 
A les 9 del vespre, i des del balcó de l’Ajuntament, amb la plaça plena de gent, va ser Núria Gómez, en representació dels geganters, que va pronunciar un extens pregó en vers, en què feia un repàs de la història d’aquests quaranta anys de gegants, recordant les persones que van iniciar el grup l’any 1985, i resumint la llarga trajectòria del grup fins ara: es calcula que hi han passat més de dues-centes persones. En el discurs va valorar l’esforç de tot un poble per mantenir entitats com aquesta i l’interès de tots els consistoris que hi ha hagut.

 
El pregó va anar seguit d’un diàleg entre els dos gegants, el Marc i la Maria. Tot seguit, es va descobrir el gegant Marc, que ha estat restaurat darrerament amb motiu d’aquesta efemèride. Per completar l’acte, els Campaners de Balsareny van fer un contundent repic de campanes i, tot seguit, a la plaça de l’Església es va fer una Botifarrada popular, organitzada pels Geganters i Grallers Els K+ sonen. Per posar ambient a tots aquests actes, a la plaça de l’Ajuntament va actuar el DJ local J. Gonzálvez.
 
Text i fotos: Isidre Prat

dilluns, 28 d’abril del 2025

Sant Jordi

 


Agraïm a l'Arcadi Sant Rimbau aquest poema que ens ha fet arribar per felicitar la diada de Sant Jordi als nostres lectors.



Tempo: ‘Mentida podrida’

 

La companyia Cal Teatre va presentar una nova edició del Tempo, el dia 13 d'abril a la Sala Sindicat, amb l’obra Mentida podrida.
 
L'espectacle proposa una reflexió sobre la mentida i la veritat a partir de la història d’un nen que rebutja la realitat. Dos arquitectes, experts en crear mentides, l’ajuden a crear-se una nova identitat. S’aguantarà, però, aquesta mentida? Es pot viure dins d'una mentida? 

 
Qui no ha dit mai una mentida? Qui digui que mai no ha mentit —a l’escola, al carrer, a casa, jugant a futbol o a cartes— estarà mentint. Ens menteixen a la tele i a internet. Els contes sovint son una mentida; hi ha  mentides que amaguen veritats, i veritats que amaguen mentides. Amb una combinació de llenguatges, entre titelles, actors i música, la companyia Cal Teatre ens va apropar a aquest univers. 

 
Cal Teatre va néixer el 2014 amb la idea d’aportar una visió pròpia sobre el teatre infantil i familiar. Dos dels seus fundadors es van formar en l’Institut del Teatre de Catalunya en la disciplina de Teatre Físic i Visual. D’alguna manera volen reflexionar des de l’escenari sobre totes les possibilitats que ofereix el teatre infantil, on no hi ha més barrera que la imaginació. 

 
Si us diguéssim que no ens va agradar gens l'espectacle que van oferir a Balsareny, seria una mentida podrida! Així que felicitats a l’organització i a la companyia per aquest espectacle que ens van oferir. Gràcies i enhorabona!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Cal Teatre 


Ens volen imbècils

Tinamú

Hi ha un ocell a Sud-Amèrica, el tinamú, que quan ha de criar deixa els ous i les cries al niu, se’n va ben lluny i es posa a fer molt soroll perquè les altres aus centrin l’atenció allà on no hi ha la cria, i així no se la mengin.
 
En els humans, aquesta estratègia de despistar també s’utilitza. Més del que ens pensem. Els mags ho fan contínuament: capten l’atenció del públic i la desvien cap allà on els interessa. De vegades, alguns polítics també. I no diguem en el món de les finances.
 
Al món financer li interessa que l’educació centri l’atenció en la ciència i la tècnica, en els nivells d’adquisició de certes matèries acadèmiques, en els informes PISA i en les estadístiques. En canvi, li convé que quedi relegada una pregunta essencial: on volem que ens porti l’educació? El sistema neoliberal empeny a donar prioritat als coneixements cientificotècnics en detriment de les humanitats. Les humanitats ben enteses, no manipulades. El sistema educatiu està excessivament condicionat per factors economicistes.
 
Potser això és així perquè el món financer i una gran part de la classe política estan d’acord amb la progressiva estupidització dels individus. Volen que siguem imbècils perquè siguem més manipulables. Que no distingim entre veritat i mentida i que ens empassem tot el que ens diuen. Pretenen crear una ciutadania dòcil, sense capacitat de raonar: una població insensata, acrítica, sense consciència i fàcil de controlar. El sistema educatiu no se’n pot fer còmplice.
 
Per això ens hem de plantejar el sentit de l’educació: per a què ens hem d’educar? Com volem que siguin les persones com a resultat del procés educatiu? Què entenem per una bona educació i per a què ha de servir? Què volem aconseguir mitjançant els processos educatius? Amb quina finalitat ens eduquem i eduquem les noves generacions? Com ens agradaria que fossin les generacions futures?
 
Una resposta humanística a aquestes preguntes probablement defensaria una educació que posés molt més èmfasi en formar persones crítiques, autocrítiques, raonables, sensates, empàtiques, socialment compromeses amb la recerca d’una millor convivència entre persones, col·lectius i països. Una educació que potenciés la capacitat de desemmascarar les mentides, analitzar les fonts dels nostres prejudicis, i articular el benestar personal amb el benestar col·lectiu i la cura del medi ambient.
 
Una educació que promogués una visió més àmplia del bé comú, més enllà dels interessos individuals; que ajudés a desenvolupar la capacitat de posar fre als impulsos egoistes, la recerca de poder i notorietat, i les tendències invasives. Que contribuís a posar límits als impulsos hostils i al narcisisme, i que enfortís, sobretot, la capacitat de diàleg.
 
Una educació, com algú va dir, pensada per formar bones persones.
Si l’educació posés autènticament l’èmfasi en el vessant humanístic, potser avui no ens trobaríem amb 70 milions de persones que han posat el senyor Trump al poder.
 
Però no cal anar tan lluny. Tots som agents educatius, amb capacitat d’implicar-nos en l’educació, d’educar i de ser educats. Si féssim una reflexió serena sobre què volem que sigui l’educació, probablement acordaríem posar més èmfasi en l’educació humanística. Perquè la major part dels grans problemes que veiem venen d’aquí.
 
Balsareny Educa

diumenge, 20 d’abril del 2025

Veredicte del 54è Concurs Nacional de Fotografia Festa dels Traginers

 
Primer premi Nacional en color: Bartolomé González Pérez


El diumenge 6 d’abril de 2025, a la sala petita del Sindicat, es va emetre el veredicte del 54è Concurs Nacional de Fotografia Festa dels Traginers. El jurat d’enguany, format per Mayka Garcia Moreno i Agustín Padilla Carreño (de l’Agrupació Fotogràfica Badia del Vallés) i Francisco Espejo Sánchez (del Foto Club Terrassa), va emetre per unanimitat el seu veredicte, atorgant els premis següents:
 
PREMI NACIONAL DE CREACIÓ DIGITAL 
1r premi: BARTOLOMÉ GONZÁLEZ PÉREZ, de Balsareny
2n premi: MIGUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, de Caldes de Malavella
3r premi: JOSEP M. FONTANET VALLS, de Sabadell

1r premi, Bartolomé González Pérez

2n premi, Miguel Rodríguez Martínez

3r premi, Josep M. Fontanet Valls

 
PREMI NACIONAL DE COLOR 
1r premi: BARTOLOMÉ GONZÁLEZ PÉREZ, de Balsareny
2n premi : ANTONIO MARÍN AMATLLER, de Castellar del Vallès
3r premi: JUAN CABALLERO JUNCAL, de Balsareny 

1r premi, Bartolomé González Pérez

2n premi, Antonio Marín Amatller

3r premi, Juan Caballero Juncal

 
PREMI LOCAL DE COLOR 
1r premi: ISIS CANALES HERRERA
2n premi: XAVI VALL RIBALTA
3r premi: ANTONIO RUIZ FORTES 

1r premi, Isis Canales Herrera

2n premi, Xavi Vall Ribalta

3r premi, Antonio Ruiz Fortes


PREMI NACIONAL DE RETRAT DE TRAGINER 
1r premi: JOSEP RECIO ROMAGUERA, de Blanes
2n premi: MIGUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, de Caldes de Malavella
3r premi: MANEL CREUS VILARRUBÍ, de Sabadell 

1r premi, Josep Recio Romaguera

2n premi, Miguel Rodríguez Martínez

3r premi, Manel Creus Vilarrubí

 
PREMI NACIONAL DE BLANC I NEGRE 
Col·lecció d’honor: BARTOLOMÉ GONZÁLEZ PÉREZ, de Balsareny

Bartolomé González Pérez

Bartolomé González Pérez

Bartolomé González Pérez

1r premi: ANTONI MARÍN AMATLLER, de Castellar del Vallès
2n premi: JOSEP M. FONTANET VALLS, de Sabadell
3r premi: JOSEP RECIO ROMAGUERA, de Blanes
4t premi: PEDRO GALLARDO MARTÍNEZ, de Badia del Vallès
5è premi: DANIEL FONT VILA, de Ripoll 

1r premi, Antoni Marín Amatller

2n premi, Josep M. Fontanet Valls

3r premi, Josep Recio Romaguera

4t premi, Pedro Gallardo Martínez

5è premi, Daniel Font Villa


PREMI LOCAL DE BLANC I NEGRE 
1r premi: YOLI SÀNCHEZ IZQUIERDO
2n premi: JUAN CABALLERO JUNCAL
3r premi: ANTONIO RUIZ FORTES

12 premi, Yoli Sànchez Izquierdo

2n premi, Juan Caballero Juncal

3r premi, Antonio Ruiz Fortes

* * * * * 


Estudiant el veredicte. Foto: Jordi Sarri

El jurat. Foto: Jordi Sarri

Sarment