dilluns, 29 de juny del 2026

Final de curs de la Coral del Casino

 
 
Cada any, el Centre Instructiu i Recreatiu organitza durant el curs un taller per aprendre a cantar i formar una coral. Des de fa uns quants anys, el professor i director de la coral és David Sais, de Puig-reig. Gràcies als seus bons coneixements de música i a la seva paciència s’aconsegueix que la coral pugui fer un concert al final de curs, interpretant les cançons apreses.
 
És així com el diumenge 21 de juny, a les 7 de la tarda, els dotze components actuals van fer el concert de final de curs; lògicament, es va fer a la sala de dalt del Casino. Per segon any, anaven uniformats amb una samarreta, on posa en clau humorística “Coral La Poli-Afònica del Kasino”.
 
Enguany van cantar diverses cançons, d’estils i idiomes diversos: La vida és bonica, d’Els Pets; Crazy little thing called Love, de Freddie Mercury (grup Queen), cantada en anglès; Això ja està, de Pau Vallvé; Illes dins d’un riu, de Tomeu Penya; September, d’ Earth, Wind & Fire; i Fuoco nel fuoco, d’Eros Ramazzotti, cantada en català. Finalment, per satisfer el públic —una trentena de persones— van repetir la cançó de Freddie Mercury.
 
El director, David Sais, va agrair l’assistència de la gent en una tarda calorosa d’estiu. També va donar les gràcies a l’entitat del Casino per facilitar el seu espai per a aquesta activitat durant tot el curs. Per últim, va recordar que a l’octubre es reprendrà el taller coral i que aquesta activitat està oberta a tothom. Normalment els assajos són els dimarts a les 9 del vespre.
 
Text i foto: Sarment
 


Reconeixement de l’ACPC al Sarment

 
 
Anualment l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local celebra la seva assemblea de socis en una festa, que cada any canvia d’ubicació, en la qual també es fa una convenció per parlar del periodisme i un reconeixement públic a les revistes que celebren alguna efemèride.
 
La trobada —la 44a assemblea ordinària de l’entitat— va ser a Balaguer (la Noguera) el dissabte 20 de juny. Com a membres de l’ACPC, alguns components de la nostra redacció hi vàrem assistir, aquest any especialment convidats arran del nostre 50è aniversari.

El CEI, amb l'església de Balaguer al darrere
 
L’assemblea va tenir lloc en un local de l’Ajuntament, l’edifici CEI, prop del centre del poble, i va començar a les 11 del matí. Hi van assistir més de cent persones representants del periodisme comarcal i local de tot Catalunya, per bé que hi van participar poc més de 70 revistes, d’entre les 160 associades.
 
Hi havia un ordre del dia en què, entre altres coses, es va donar compte de les fites assolides per l’associació el darrer any, el nombre d’associats (altes i baixes), l’estat de comptes, el pressupost i projectes per al proper any, així com la revisió de les quotes —per una revista mensual com el Sarment, paguem uns 250 € l’any—. El president, Francesc Fàbregas, va remarcar la funció d’assessorament que es fa a totes les revistes associades, així com l’ajuda econòmica en facilitar la publicació d’anuncis. Recordem que també fan les enquestes d’audiència, que gairebé cada any publiquem al Sarment.
 
Després d’una pausa, la segona part de la matinal va ser la celebració de la 18a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, que va consistir en unes curtes conferències a càrrec de diferents persones sobre el periodisme i, concretament, la premsa comarcal i local, la seva trajectòria i el seu futur. En primer lloc, va parlar Quico Domingo, consultor tecnològic, docent i emprenedor, col·laborador amb l’ACPC, que va presentar Larsson, un nou kit d’intel·ligència artificial, específic per ajudar en la gestió i transcripció de continguts als mitjans de comunicació locals.

Francesc Canosa
 
Tot seguit va intervenir Francesc Canosa, periodista, escriptor i professor de comunicació; que, entre altres coses, dirigeix la revista Horitzons i col·labora amb el diari Ara i Segre i a Televisió de Catalunya. En el seu parlament, titulat “Com han de ser els periodistes del futur que és avui?” es va referir a la importància d’aquesta premsa de proximitat, que no podem deixar perdre, perquè és on queda escrita una Catalunya no explicada en els mitjans generalistes. Va afegir que els models més clars de premsa comarcal al mon són els Estats Units i Catalunya; i que els pobles són el laboratori de la realitat, ara més que mai. Segons ell, el localisme és el nou globalisme.
 
Finalment, va parlar Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme i professor a la UAB, que va treballar a TVE i va ser redactor en cap d’El Periódico i sotsdirector de La Vanguardia. La seva ponència es deia “El compromís ètic del periodisme en temps de polarització”: hi va recordar que la premsa comarcal i local, durant la transició, va servir per consolidar la democràcia i per lluitar pel català i per la llibertat; en tant que ara, més aviat l’objectiu és fer un mur contra el discurs d’odi creixent i contra una desinformació molt potent (sobretot en xarxes). Va destacar que la nostra premsa no pot triar lectors i que, per això, tenim el desafiament de ser plurals i transversals; i que cal establir un vincle entre els periodistes i els Drets Humans, cosa que ja consta al codi deontològic del Col·legi de Periodistes: complir amb un compromís ètic és periodisme, altrament no ho és. Per últim, tant Canosa com Rius van coincidir en el fet que ens hem d’unir entre generacions.

Francesc Fàbregas, president de l'ACPC, i el conseller Francesc X. Vila
 
Un cop acabats aquests actes, en un mirador-restaurant de Balaguer hi va haver un dinar de cloenda, al qual van assistir, entre altres personalitats, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno; l’alcaldessa de Balaguer —paera en cap—, Lorena González; i el president de l’ACPC, ja esmentat, Francesc Fàbregas.
 
Al final de l’àpat es van lliurar diferents premis i reconeixements. Es va donar un diploma a tres publicacions, pels seus 45 anys: Barret Picat, de Linyola (El Pla d’Urgell); Terrall, de les Borges Blanques (Les Garrigues); i Dovella, de Manresa. Tot seguit, un diploma per a les dues revistes que complim els 50 anys: Sarment de Balsareny i L’Esparver, de Sallent.
 
Encara hi havia revistes amb més antiguitat. Els altres dos reconeixements van ser per a la Revista de Banyoles, pels seus 80 anys; i per L’eco de Sitges, pels seus 140 anys —tot i que es va interrompre entre 1036 i 1942, per la guerra civil.
 
Entre altres guardons, va destacar un premi al Pacte Nacional per la Llengua, per la seva valuosa contribució a la defensa, promoció i projecció de la llengua catalana; que va recollir el conseller Francesc Xavier Vila.

Francesc Xavier Vila
 
Van tancar l’acte uns parlaments de cloenda, per part del president de l’ACPC Francesc Fàbregas i del conseller Vila. A l’assemblea del matí es va acordar acceptar la proposta de fer la trobada de l’any vinent a Valls.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

Reconeixement a Dovella, de Manresa
 
Reconeixement a L'Esparver, de Sallent

Reconeixement al Sarment, de Balsareny



diumenge, 28 de juny del 2026

Festival d’estiu al Castell

 
 
Com ja és sabut, el Cercle Cultural de Balsareny celebra enguany els 50 anys de l’entitat i del Sarment. Després que, per la Festa Major, ens va satisfer fer el Pregó des del balcó de l’Ajuntament, amb motiu de l’efemèride, aquest mes de juny també ho hem celebrat amb un acte lúdic en el marc incomparable del Castell de Balsareny. Li vàrem posar el nom de Festival d’Estiu, en recordança dels festivals d’estiu, iniciativa del Cercle en aquells primers anys —del 1979 al 1984— en què durant els mesos de juny i juliol fèiem moltes activitats, la majoria a la plaça Roc Garcia (teatre, música, dansa, cursa popular etc.).

 
El festival va tenir lloc el dissabte 20 de juny, a partir de les 7 de la tarda, amb un concert  com a acte central. Tanmateix, prèviament, Lluïsa Coma, en representació de la redacció del Sarment, va adreçar unes paraules al públic, en què va resumir breument la història de l’entitat, tal com vàrem fer en el número extraordinari del febrer. Després va cedir la paraula a Joan Prat, president del Cercle, que va donar la benvinguda a tothom i va agrair la participació de tota la gent que ha fet possible arribar a la fita dels 50 anys, recordant també els que ja ens han deixat.

 
Tot seguit, va començar el concert, a càrrec del cantautor nord-americà d’arrels bagenques, Paul Fuster, acompanyat de Joe Lewis i Josep Cordobés. Va tenir lloc al mateix pati d’armes, amb els músics situats al davant de l’escultura de Pau Bròquil, amb un aforament limitat. Les entrades es podien adquirir de forma anticipada per Internet o bé comprant-les allà mateix a l’hora del concert. Hi van assistir unes vuitanta persones. Va ser un concert molt íntim, a la fresca imposada per les parets del castell enfront del calorós vespre que feia a l’exterior.

 
Paul Fuster ha tornat als escenaris en format trio, amb un repertori que recorre 30 anys de trajectòria artística. En el concert va combinar una selecció de temes dels seus sis discos publicats des de 1998, amb noves creacions, espais d’experimentació sonora i moments oberts a la improvisació. Amb els seus acompanyants, Joe Lewis al baix i Josep Cordobés a la bateria, completen entre tots una formació que amplia les possibilitats sonores d’un univers musical sempre obert a la sorpresa.

 
Paul Fuster és un artista d’aquells que no segueixen un camí marcat. Cantautor nòmada, artesà de cançons i constructor de les seves pròpies guitarres, ha desenvolupat una trajectòria singular guiada per la llibertat creativa, la intuïció i una profunda fidelitat a la seva manera d’entendre la música. El seu directe es caracteritza per un esperit imprevisible i viu: un viatge musical que oscil·la entre moments explosius o anàrquics i passatges íntims, acaronadors i psicodèlics. Cada concert es concep com una experiència única i comunitària, on la complicitat entre els músics i la connexió directa amb el públic converteixen cada actuació en un esdeveniment irrepetible. Al concert al Castell, va presentar cada cançó amb uns extensos i excèntrics comentaris sobre la seva vida i el seu entorn.

 
Més interessat en el vincle que en l’exhibició, Paul està al marge dels circuits convencionals de la indústria musical i entén cada concert com una trobada humana abans que un espectacle. La proximitat amb el públic, tal com es va veure al Castell, és una part essencial de la seva manera de crear i comunicar; i és en aquests espais íntims, en què les mirades es creuen i les emocions circulen sense filtres, on la seva música troba la seva expressió més autèntica.
 
En definitiva, l’actuació de Paul Fuster Trio és una proposta a compartir un espai de proximitat, emoció i llibertat creativa del qual es pot esperar precisament allò inesperat.
 
Durant el concert, i sobretot un cop acabat, a les nou del vespre, la Vermuteria Si·Dral de Balsareny va oferir un servei de bar i restauració per a tothom qui va voler sopar o fer unes copes.

 
Finalment, a partir de les 10 del vespre, alguns membres de l’associació Astroamics, vinculada al Cercle Cultural, van realitzar una observació astronòmica adreçada a tothom. Amb un gran telescopi, i des del costat oest del Castell, es van poder observar molt bé els cràters de la Lluna (que estava prop del quart creixent) i el planeta Venus. Hi havia un cel força clar per a observar.
 
El Cercle Cultural de Balsareny vol donar les gràcies a la gent que ens va acompanyar en aquesta vetllada tan significativa, per celebrar el nostre cinquantè aniversari, que és també l’aniversari de tanta gent que ha passat pel Sarment durant aquests anys —i, en definitiva, de tot un poble—; i agrair la col·laboració de la propietat del Castell, de l’Ajuntament de Balsareny i de la Diputació de Barcelona; així com de la Vermuteria Si·Dral i dels Astroamics.
 
CCB
Fotos: Jordi Vilanova / Isidre Prat
 































La Tempesta: actes del mes de juny


Roger Coch i Irene Rubio
 
L’espai cultural de La Tempesta va tancar el mes de maig, el diumenge 31, amb la presentació de la primera novel·la de la sallentina Irene Rubio, Seràs la vall, que va presentar juntament amb Roger Coch. Aquest llibre va guanyar el Premi Documenta 2025: és una distopia d’una gran qualitat literària sobre unes dones que habiten un indret rural imaginari (la Vall Seca): una història de desarrelament, supersticions i lluita per la supervivència, en què la ficció aconsegueix de fer reflexionar el lector sobre els problemes reals del món d’avui.
 
Del 3 de juny fins al 16 d’agost s’hi pot admirar l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera. Amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, és un viatge en diàleg constant entre la permanència i la fragilitat. La tinta medieval ens connecta amb la història i la memòria, i les esquerdes creades amb paper ens parlen de la vulnerabilitat i del buit que ens queda després de les fractures del temps. Un “entretemps” on les ferides esdevenen art.
 
El dissabte 6 es va fer una nova edició del Taller de ceràmica, a càrrec de Gem Ceràmic, en què els participants modelen la seva pròpia peça segons les diferents tècniques apreses.

Xavier Mas Craviotto i Miracle Sala

El diumenge dia 7 es va presentar el llibre El meu biquini verd, de Miracle Sala, que hi va venir amb Xavier Mas Craviotto. Tots dos van compartir una conversa molt agradable sobre llengua, literatura i el procés d'escriptura dels contes que conformen el llibre. 

Llorenç Planes, Joan Albert Vicens i Jordi Corominas
 
El dijous 11, els filòsofs balsarenyencs Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar el seu últim llibre, l’interessantíssim Extrema dreta: què ens hi juguem? que ja vam comentar al Sarment del mes de març. Dialogant amb Llorenç Planes, els autors van debatre amb el públic analitzant es arguments dels principals partits d’extrema dreta d’aquí i d’arreu del món i la forma de rebatre’ls amb dades i amb raonaments pacífics.

Ferran P. Ferrer i Montse Virgili
 
Dissabte 13, la periodista tarragonina Montse Virgili —directora del programa “Les dones i els dies” de Catalunya Ràdio—, acompanyada de Ferran P. Ferrer, va presentar el seu llibre Els moixons, en què dona veu i protagonisme a les dones del seu poble, dones senzilles que l’han influïda, i que es resisteixen a deixar-se engabiar com els ocells. Ho fa en una prosa poètica on destaquen les variants dialectals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Eloi Sayrach
 
Diumenge 14 hi va haver un concert a càrrec del jove cantautor gracienc Eloi Sayrach, autor del disc Perdut dins l’aixopluc, presentat l’octubre passat. Amb guitarra, veu i unes lletres poètiques que parlen dels silencis, les esperes i la calma que precedeix un allau que et remou per dintre. Va cantar cançons com Dona de glaç, El temps que vindrà, Havies de marxar, Mig cel, Migradora hivernal, Jardí de flors i Nen intrèpid (la primera cançó que va escriure): no totes són del disc, però sí que ho era la cançó final del concert, que també tanca el disc, titulada Cau la neu. La seva actuació, amb un estil de pop de gran sensibilitat, va durar gairebé una hora i va merèixer els aplaudiments del públic.

Tingla2
 
Diumenge 21, al migdia, hi va haver un Concert-vermut a càrrec de Tingla2, un grup del Bages, que va agradar molt als assistents, més d’una vintena. Van tocar diferents estils —blues, country, alguna havanera...—, de forma instrumental, amb dues guitarres i una harmònica, però la majoria acompanyades del cant, i totes amb el bon humor dels tres components de la formació. Entre el repertori, hi havia peces de creació pròpia i d’altres de reconeguts cantants, com Camins de Sopa de Cabra; adaptacions de cançons americanes, irlandeses i d’altres; en especial, una  instrumental irlandesa que es va acompanyar d’una petita flauta i que estava dedicada als que van lluitar per la independència d’Irlanda. Van fer un bis, per respondre les peticions del públic, per acabar el concert, a dos quarts de dues de la tarda. Com a curiositat, el component del grup que tocava l’harmònica, va mostrar un estoig ple d’harmòniques, de totes mides, materials i, per tant, sonoritats; i va fer una demostració amb una harmònica especial, perquè era tan petita que era emocionant veure com carai la podia tocar.
 
La programació del mes es completava el dijous 25 amb el concert poètic Fermentar, a càrrec de la poeta vallesana Sònia Moya i la veu i la guitarra de Rusó Sala. Poesia i música que parlen de la transformació espiritual, el repòs i el pas del temps, que, com el vi, ajuden a fermentar i provocar un canvi.
 
Isidre Prat i Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta