El
doctor en geologia Josep Maria Mata,
Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2025, novament va organitzar una sortida
pel terme de Balsareny —la segona d’aquest mateix any—, dins del cicle de
sortides de caire geològic que normalment porta a terme un cop al mes en els
diferents municipis del Geoparc de la Catalunya Central, a través de SIGMADOT
(la Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i
Gestió del Territori), amb seu a Catalunya.
En
aquesta ocasió, i davant de l’atapeïda agenda que Mata acostuma a tenir, es va
provar de desafiar la calor i fer-ne una el mes de juliol, concretament el dia
18. Malgrat els dies de calor intensa, l’itinerari que es va fer a Balsareny
oferia moltes ombres i la humitat dels cursos d’aigua que tenim al poble.
També
es va mirar de començar ben d’hora, a les 8 del matí, de manera que a quarts de
dotze ja es va arribar al poble, quan el sol ja començava a picar bastant fort.
A més, el recorregut era molt planer, amb molt poques pujades i no gaire
llargues, cosa que s’agraïa, per no haver de suar massa.
Hi
van participar una quinzena de persones de diferents indrets. Els balsarenyencs
que acostumem a assistir a aquestes trobades vàrem triar l’itinerari, pel
sector sud del terme, amb sortida i arribada al carrer Carrilet, davant de
l’Institut Escola. Va transcórrer pel Repeu, el passeig del riu, el Molí, la
zona de les Malloles i Vilafruns fins a la confluència del terme amb el
municipi de Sallent.
Amb
un ull posat en la geologia i en la mineria, vàrem passar per diferents fites a
comentar, com són la riera del Mujal i la seva restauració, l’aqüeducte de
Santa Maria, el pont del Riu, el Molí (la resclosa, la fàbrica, la colònia), la
zona del Balç (que dona nom al poble), el Salt de Santa Cecília, la casa de la
Masia de Vilafruns, l’antiga fàbrica de Vilafruns i tot el seu canal d’aigua des
del Salt esmentat (que encara serveix avui en dia per fer electricitat),
l’explotació minera, l’antic runam de la mina —avui restaurat, amb vegetació—, els xalets de Vilafruns, l’aqüeducte i la
riera de Conangle, que divideix Balsareny de Sallent, i un bonic pou de glaç
força ben conservat, al final del pont, però en terme de Balsareny. Des
d’aquest pont també es va comentar l’antiga explotació de la Fodina, que no va
arribar mai a extreure mineral i que s’albirava a uns centenars de metres de
distància.
En
molts trams del recorregut ens vàrem anar trobant la síquia, amb els seus
pontets i túnels per on es va amagant i després torna a sortir més endavant.
Ens vàrem fixar que en alguns trams de la síquia es van construir murs de pedra
—sobretot amb gresos de la zona— per fer-la passar per sobre i que l’aigua pogués
desplaçar-s’hi amb un desnivell mínim, com a la zona dels horts propers al
Molí. I també vàrem comentar l’arranjament que es va fer a l’aqüeducte de
Conangle, on l’aigua ja no podia passar per dintre com abans, i ara circula per
un sifó que es va construir al costat.
En
total va ser un recorregut d’uns 8,5 quilòmetres entre l’anada i la tornada,
que, malgrat la calor —de fet, no era dels dies més forts— es va poder fer amb
normalitat sense arribar a l’extenuació.
Isidre Prat Obradors
Fotos: Maria Estruch
