Lliurament de la medalla d’or a Ramon Carreté

 

 
El Cercle Cultural de Balsareny ens congratulem pel fet que en Ramon Carreté Parera ha rebut la medalla d’or del poble al mèrit cultural. Com tots sabem, en Ramon ha estat sempre vinculat a Balsareny, col·laborant amb entitats diverses i ajudant a tothom qui li ho ha demanat. És doctor en Filologia Catalana i un ferm defensor del català, del nostre país i de la nostra cultura i, en el cas de la nostra entitat, ha format part del CCB i és redactor del Sarment des del primer dia. De fet, la nostra publicació s’ha mantingut més de cinquanta anys en bona part gràcies a ell, que n’ha estat director durant molts anys i encara ara n’és un bon puntal.
 
La iniciativa de concedir aquesta medalla honorífica a un balsarenyenc va venir conjuntament de dues entitats a les quals ell està molt vinculat: els Pastorets de Balsareny i el CCB. A la proposta s’hi van adherir totes les entitats culturals i esportives del poble i l’Ajuntament la va aprovar per unanimitat. Aquest és el tercer cop que Balsareny atorga aquesta distinció: en les altres dues ocasions es va lliurar la medalla al doctor Josep Maria Sabala Sanfont, el 1983; i a Llorenç Planes Vilella, el 1986.
 
L’acte de lliurament va ser senzill, però molt emotiu, i va tenir lloc el dissabte 17 d’octubre, a les 6 de la tarda, a la sala gran del Sindicat, que es va omplir amb unes dues-centes cinquanta persones; el va presentar Climent Ribera Riera.

 
En Ramon va entrar acompanyat, entre altres, de la Pubilla, Noa Gil, i la Dama d’Honor, Abril Pajerols; la majoria de regidors del Consistori, amb l’alcalde al capdavant, i la regidora de Cultura del Consell Comarcal, Sílvia Tardà. Les primeres files estaven ocupades per la família del Ramon; els regidors i autoritats esmentades; els exalcaldes Jaume Rabeya, Francesc Soldevila i Albert Neiro; antics treballadors de Caixa de Manresa, companys del Ramon, entre els quals els que en foren president i director general, Valentí Roqueta i  Adolf Todó; els historiadors manresans Francesc Comas (president del Centre d’Estudis del Bages i medalla d’or de Manresa) i Joan Maria Serra; representants de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i dels Pastorets de l’Ametlla de Merola; representants de moltes entitats balsarenyenques i manresanes; i altres.

 
Tot seguit, dalt de l’escenari, els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van interpretar el Ball d’Homenatge. L’escenari estava decorat amb caixes que donaven suport a una gran quantitat de llibres.

 

Van presidir l’acte institucional l’alcalde, Isidre Viu; la tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el cap de l’oposició, Abel Artigas; el regidor de Cultura, Jordi Vilanova; i el secretari de l’Ajuntament, Josep Alfons Montraveta.

 
Llorenç Planes Casals, fill de l’anterior guardonat, Llorenç Planes Vilella, va fer una extensa glossa sobre la trajectòria del Ramon. Va destacar la seva disposició a col·laborar, sempre que fes falta, amb altres entitats, a més d’aquelles de què formava part; i va subratllar el seu compromís amb el poble de Balsareny i amb la llengua i la cultura catalanes, el teatre i el país, sempre sense fer gaire soroll. Va recordar anècdotes del grup de teatre La Lluerna, del qual ell també havia format part, i va esmentar que les matèries que li despertaven interès les estudiava, hi aprofundia i les compartia amb altra gent a fi de divulgar-les. I va fer esment d’algunes de les seves publicacions, a part de la seva obra literària, com la tesi sobre noms de lloc i de persona de Balsareny, estudis d’història del poble i antologies de poetes locals o les enquestes que va fer a molta gent gran del poble per a l’Atles Lingüístic del Domini Català, on el parlar de Balsareny hi és recollit.
 
Seguidament el secretari Montraveta va llegir l’acta de l’aprovació, en el Ple de l’Ajuntament del passat dia 1 d’octubre, de l’acord de lliurar la medalla d’or a Ramon Carreté Parera.

 
A continuació, Isidre Viu va lliurar al Ramon la medalla, un diploma de l’Ajuntament i un pin commemoratiu. La inscripció de la medalla diu: “Medalla del poble al mèrit cultural” i, per la part del darrere, “Al mèrit rellevant, en gratitud perenne. L’Ajuntament de Balsareny a Ramon Carreté Parera. 17 d’octubre de 2026”. Tot seguit, l’alcalde també va lliurar un ram de flors a l’esposa del Ramon, Encarna Ortega.

 
En Ramon va donar les gràcies a l’Ajuntament i a les entitats que havien promogut i avalat la proposta, i la presència de tots els assistents. Va dir que no creia merèixer aquest honor, ja que al poble hi ha hagut i hi ha moltes persones que han destacat en l’àmbit cultural, científic, artístic, esportiu o cívic, i moltes més que s’han distingit al llarg dels anys per la seva disposició a col·laborar en activitats desinteressades al servei del poble. Així, va enumerar una llarga llista d’entitats, fent esment, sense dir-ne els noms, de les moltes persones que hi treballen o hi van treballar en el passat, i demanant als oients que fossin ells qui hi posessin els noms i les cares. I va dir que, com arreu de Catalunya, la força de Balsareny rau en les associacions i en l’esperit solidari de les persones que, recordant les màximes de l’Escoltisme, hi estan “sempre a punt” i treballen “tant com puc”. “Entre tots ho farem tot i només si som molts podrem reeixir”. Per tant, va dir, volia fer extensiu el reconeixement que li feien avui a tothom qui, abans que ell i molt més que ell, havia contribuït a mantenir viu l’esperit de Balsareny, de manera que “aquesta medalla us pertanyi una mica a cadascun de vosaltres”.

 
Climent Ribera va observar que quan algú digui que a Balsareny no es fa mai res, hom li podria ensenyar aquest parlament; i va informar que el Barça —que precisament jugava aleshores— ja anava guanyant. Com molts sabeu, el Barça i l’òpera, són dues de les grans passions del Ramon.
 
Tot seguit, l’alcalde Isidre Viu va cloure l’acte dient que la feina del Ramon deixa una empremta en el nostre teixit social i cultural que quedarà sempre en el patrimoni immaterial del poble: “Avui el poble t’ho reconeix com et mereixes”, va dir; però també que no es pensés que amb aquest acte el volien jubilar, sinó al contrari, que esperava que per molts pugui continuar treballant com fins ara per al poble.

 
Com a fi de festa, va actuar la Coral Sant Esteve de Balsareny, amb la qual el Ramon també ha col·laborat sovint. En aquesta ocasió, i com a homenatge, va interpretar un medley amb fragments de l’obra Balsareny, més de mil anys, obra escrita per ell, estrenada el 1990; amb música de  Francesc Vila i arranjaments de Ramon Estrada, que era present a l’acte, junt amb el seu germà Jordi. La peça musical va estar dirigida per Marc Comabella, que també acompanyava al teclat, en la part instrumental, junt amb els germans Antoni Requena, al violí; i Pere Requena, al contrabaix.
 
Finalment, la Coral va interpretar l’himne nacional, Els Segadors, que també va entonar tot el públic, posat dempeus. A la sortida de la sala, la Pubilla i la Dama d’Honor van fer obsequi a tots els assistents, com a record de l’acte, d’un punt de llibre, on hi havia imprès el poema final de Balsareny, més de mil anys. Al vestíbul del Sindicat hi va haver un brindis amb cava i unes pastes per a tothom. Allà hi havia una petita exposició amb els diversos llibres fets pel Ramon, i diverses portades del Sarments. Va ser una bonica estona de retrobament, sobretot de balsarenyencs residents a fora, amics i coneguts del Ramon, que, en acabat, van poder fer tertúlia.
 
Felicitats, Ramon, i que per molts anys puguis continuar col·laborant amb entitats i activitats del poble!
 
Sarment / CCB
Fotos: © Jordi Sarri / Isidre Prat

La muntanya de sal de Cardona (II)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

La bòfia gran de la muntanya de sal. Es veuen els rasclers (crestes) de dalt a baix, i la vegetació en un sector amb poca o gens de sal. Al fons, el Castell de Cardona

 

La muntanya de sal, per fora
 
Com vàrem dir el mes passat, a Cardona la sal va sortir cap enfora de forma natural, formant el diapir o muntanya de sal, que actualment continua pujant; i al cim d’aquesta muntanya es va formar una vall salina a causa de l’erosió. La pujada del terreny s’equilibra amb l’erosió per la pluja. De fet, la muntanya que veiem és només el pic d’una enorme muntanya que comença a uns dos quilòmetres de fondària (per això es va fer la mina).
 
Ruta cap al cim de la muntanya
 
Des del pàrquing, a un costat veiem la muntanya de sal per la cara sud. Si aparquem el cotxe al pàrquing, podem fer un petit recorregut a peu, que ens porta al punt més alt de la muntanya de sal: es tracta d’agafar el camí que passa per l’esquerra de la caseta d’informació i les antigues instal·lacions mineres i que va rodejant la muntanya per la dreta. Cal seguir-lo recte i, al cap d’uns 400 metres, s’obre un corriol estret, que cal continuar seguint, i que després s’eixampla. Arribant a la part oest de la muntanya, ens desviem a l’esquerra, per una pujada i, al cap d’uns cent metres serem a dalt de tot, on hi ha un espai que fa de mirador. En total hi ha uns 800 metres.

La paret oest i nord de la muntanya

 
El mirador
 
Des d’aquest lloc es veuen les sals —la major part són del mineral halita o sal comuna—, que tenen diferents tons: des del blanc o transparent dels cristalls de sal pura fins a tons marronosos o grisos; o vermellosos les que estan barrejades amb argiles unides a òxids de ferro. El mineral majoritari d’aquestes argiles és la il·lita. També hi ha restes de guix. Els dies de pluja la muntanya es veu en conjunt més vermellosa, perquè l’aigua dissol la sal pura i llavors ressalta més el vermell de les argiles.
 
Les bòfies
 
En aquest punt, el més elevat de la muntanya, hi ha un rètol que diu «Bòfia de la sal roja», que és la gran fondalada que tenim a sota nostre mateix; una panoràmica sorprenent. Les bòfies són enfonsaments en forma d’embut que es formen, en el cas de Cardona, per l’aigua de la pluja que, quan troba una escletxa, es filtra verticalment i va dissolent tota la sal fins a formar una cova; però a la llarga aquesta cedeix i s’ensorra la part de dalt formant-se el forat.

Aquesta és la bòfia més gran i la part més destacada de la vall salina; l’altra bòfia important és l’anomenada Forat Micó, que es troba al fons de la bòfia gran. Té un recorregut interior de més de sis-cents metres: s’hi pot accedir, però és estreta i perillosa, només apta per als espeleòlegs. També hi ha altres bòfies més petites.

Detall de la paret nord i oest, on es veu la franja de dalt de tot, argilosa i no salina, amb arbres i vegetació per sobre, separada de la resta de la muntanya per una línia de discordança

 
Els rasclers
 
Els rasclers són uns solcs que van de dalt a baix, separats per unes arestes tallants, deguts a la dissolució de les sals a les superfícies. A la foto podem veure que la muntanya no és llisa sinó que hi ha aquestes estries. El nom de rascler ve del fet que els solcs s’assemblen a les ratlles que deixen els rasclets a la terra, per bé que horitzontals en aquest cas.
 
Els materials que coronen la muntanya
 
Tornant al mirador esmentat, es pot veure que tot el voltant de la muntanya està coronat per una franja d’uns quatre o cinc metres d’amplada de color vermellós. És una franja de materials —argiles, margues i pedra sorrenca—, sense sals, de la Formació Artés (d’uns 30 milions d’anys) i encara més recents del període Holocè (Quaternari;  fa menys de 12.000 anys) que es van dipositar sobre les sals a través de cursos d’aigua que hi havia a la vora. Aquesta franja està separada de la resta de la paret per una línia de discordança ben marcada, que es veu en una foto. Al llarg del camí que hem fet a peu, es veu aquesta franja per la part del darrere; entremig dels materials s’hi veuen blocs grossos caiguts d’altres muntanyes del voltant, anomenats esbaldregalls, que de fet van caure més avall però han anat pujant per l’empenta que fa la muntanya o diapir.

Paret del costat sud de la vall, ben vertical. La dissolució de la sal i l’erosió ha donat aquesta forma singular, amb argiles i blocs de pedra sorrenca; amb esbossos del que en un futur podrien ser pilars coronats (dames coiffées).

 
La vegetació
 
La vegetació la trobem a dalt de tot, sobre aquests materials recents, sense sals, i per la part del darrere de la muntanya, arran del camí per on hem passat. Així mateix, des del mirador es veu, a baix de tot i a un costat de la bòfia gran, un sector verd, amb pins, on el pendent no és tan pronunciat. En aquest sector predominen les argiles i poca sal, perquè altrament no hi podrien viure les plantes. De fet, el pi blanc resisteix una salinitat moderada.
 
El Torrent Boig
 
És un corrent d’aigua que travessa i drena la vall salina, anomenat així perquè canvia sovint de llera. Algunes bòfies, ara tapades, es van formar per l’erosió produïda per aquest torrent.
 
Acabarem el mes vinent, amb l’interior de la muntanya i algun altre detall.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors   

Dia de la Salut Mental

 
Un any més, el 10 d’octubre s’ha celebrat arreu el Dia Mundial de la Salut Mental i, com de costum, les biblioteques del Bages i el Moianès han portat a terme diverses activitats entorn a aquest tema: xerrades, tallers, trobades amb autores i clubs de lectura, hores del conte, recitals, exposicions i altres.
 
A la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny durant uns dies es va decorar un aparador amb tot de llibres sobre salut mental. A més, com a acte central es va fer una xerrada adreçada a tothom sobre l’aspecte concret de l’ansietat, amb el títol: “Parlem d’ansietat: què és i què hi podem fer?”. Va tenir lloc a la mateixa biblioteca el dimecres dia 14 d’octubre, a dos quarts de quatre, a càrrec de Fabian Contreras, referent de Benestar emocional i Salut comunitària de l’EAP Balsareny-Navàs.

 
Malgrat que lamentablement l’assistència va ser molt baixa —unes quinze persones—, sobretot tenint en compte que es tracta d’un trastorn cada cop més freqüent en la societat actual —es calcula que 3 de cada 10 persones experimentaran un trastorn d’ansietat en algun moment de la seva vida—, els assistents van participar en la xerrada de forma molt amena amb preguntes i respostes.
 
Durant una hora Fabian va fer una síntesi dels elements que ens poden ajudar a entendre millor l’ansietat. Es va parlar de com es detecta aquest trastorn i com es diferencia de l’estrès i altres alteracions, com identificar-ne els senyals i sobretot de conèixer estratègies pràctiques per gestionar-lo millor. Són factors de risc d’ansietat la predisposició genètica, les situacions de vida difícils o els esdeveniments estressants, els problemes de son, l’ús intensiu de les xarxes socials, l’estrès sostingut, els trets de personalitat, les situacions socials i ambientals i altres.

 
Fabian va destacar que l’ansietat és una emoció natural i que cal saber-la gestionar. Cal demanar ajuda quan altera la nostra vida quotidiana. Finalment va parlar del seu tractament i, en aquest sentit, va fer amb el públic assistent diversos exemples de tècniques de respiració i relaxació.
 
Text i fotos: Isidre Prat

Ara fa... 40 anys. Inauguració del Pavelló Poliesportiu

 

 
El setembre de 1986 s’inaugurava el pavelló poliesportiu. El Sarment, en el seu número 129 d’octubre d’aquell any, se'n feia ressò a l’editorial i amb una extensa entrevista a l’alcalde d’aleshores, Jaume Rabeya. A la introducció de l’entrevista escrivíem:
 
«Durant aquest darrers anys, i per tal de mantenir la vitalitat esportiva i cultural del nostra poble, s’havia evidenciat cada vegada més la necessitat de comptar  amb un pavelló cobert. Han calgut molts esforços per part de la gent més vinculada a les diferents entitats esportives de la població a que més convenia; s’hi ha batallat molt al nostre Ajuntament a causa del múltiples entrebancs econòmics; però, en definitiva, el poble el volia i per fi podem dir que ja el tenim. Ara ve l’hora de comprovar que efectivament ens era necessari i de preguntar-nos entre tots plegats: el sabrem mantenir i utilitzar coordinadament?»
 
A la pregunta final que ens fèiem segurament que hi ha opinions per tot. Els primers temps és va utilitzar moltíssim. Era l’època en què l’equip d’Handbol tenia cinc o sis equips, es va fundar el Club de Bàsquet Balsareny amb un equip masculí i un de femení i l’equip de Futbol Sala; i l’Escola Guillem també en feia ús. S’havia de coordinar tot molt bé per tal que tothom pugés entrenar i jugar els seus partits.
 
Malauradament amb el pas dels anys han anat desapareixent totes aquestes entitats esportives. L’última fa pocs anys, el Club d’Handbol, que amb la recent revifalla del futbol es va trobar amb molts pocs practicants i que a més es queixà de falta de manteniment del pavelló. I ara tenim un pavelló i no tenim qui en faci ús esportiu més enllà de l’Institut Escola. Una llàstima.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu Jordi Sarri

A les fotografies hi veiem el Director General d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca; l'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya; regidors, Eugenio Salomon, Marcel Masplà, Gabriel Lozano, Pere Medina; pubilla, Assumpció Rosset; dames d'honor, Núria Lladó i Isabel Llorens, entre altres. 

El Carrilet: una resposta a les necessitats residencials d’alta complexitat

 

A Balsareny, des del 12 de juliol de 2025, comptem amb la residència d’AMPANS, El Carrilet, destinada a atendre persones amb discapacitat intel·lectual i alteracions conductuals. L’edifici està ubicat entre els carrers Carrilet i el Sant Marc i consta de trenta apartaments individuals que afavoreixen que els residents desenvolupin el seu projecte de vida amb autonomia i vinculació amb la comunitat. Entrevistem Sònia Orriols, responsable de la residència, i Joana Tubau, responsable del Departament de Comunicació de la Fundació AMPANS.
 
Quines qüestions van afavorir per AMPANS decidís ubicar la residència El Carrilet a Balsareny?
 
La residència El Carrilet neix per donar resposta a una necessitat creixent de places residencials especialitzades per a persones joves amb discapacitat intel·lectual, autisme i trastorns de conducta, amb necessitats de suport elevades. Els infants i adolescents que acompanyem en els serveis educatius i d'atenció precoç creixen, es fan adults i les seves necessitats també evolucionen. Molts necessiten nous entorns residencials adaptats a aquesta etapa vital, amb més autonomia però també amb el suport especialitzat que continuen requerint.
     Durant anys, moltes famílies han viscut amb preocupació la manca de recursos residencials adequats per als seus fills i filles quan arriben a l'edat adulta. El Carrilet vol donar resposta a aquesta realitat i oferir una llar pensada específicament per a persones amb alta complexitat de suport.
     Balsareny reunia diversos factors favorables per fer possible aquest projecte. D'una banda, la seva ubicació al centre de la comarca permet mantenir la proximitat amb les famílies i amb la resta de serveis d'AMPANS. De l'altra, des del primer moment vam trobar la complicitat i una excel·lent predisposició de l'Ajuntament per impulsar una iniciativa que dona resposta a una necessitat social important. 

Quin és el perfil de les persones que hi viuen?
 
La residència disposa de 30 places residencials concertades, distribuïdes en quatre unitats de convivència. Actualment funciona a ple rendiment i dona resposta a persones joves en edat adulta amb necessitats d'alta complexitat, principalment amb discapacitat intel·lectual i, en molts casos, amb diagnòstic d’autisme, trastorns de conducta i altres necessitats de suport complexes.  
 
Com és el dia a dia dels residents?
 
El dia a dia es construeix a partir dels interessos, capacitats i objectius personals de cada resident. Molts assisteixen a serveis educatius i ocupacionals, activitats formatives o propostes terapèutiques adaptades. També es promou la participació en activitats esportives, culturals i de lleure, les sortides a l'entorn i les activitats comunitàries. Aquest enfocament busca que les persones mantinguin una vida activa, significativa i vinculada al territori.
 
Ens parleu de l’equip professional que hi treballa?
 
La residència compta amb un equip multidisciplinari especialitzat en l'acompanyament a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta. Hi intervenen professionals de l'àmbit social, educatiu, assistencial i terapèutic, coordinats per garantir una atenció integral centrada en la persona. Cal destacar també que la posada en marxa del servei ha generat ocupació al territori, amb la incorporació de professionals de Balsareny i dels municipis de l'entorn.
 
Com es manté la relació amb les famílies?
 
Les famílies tenen un paper fonamental tant en el procés d'acollida com en el seguiment posterior de la persona resident. L'arribada de cada resident a El Carrilet es va planificar de manera molt curosa per garantir una transició adaptada a cada persona. Els equips d'AMPANS van treballar estretament amb les famílies per conèixer millor els hàbits, les preferències, les necessitats de suport i la història personal de cada resident. L'objectiu era que poguessin sentir la residència com una llar des del primer moment i reduir al màxim les situacions d'estrès o incertesa. Per a moltes famílies, El Carrilet representa una resposta esperada durant anys i la garantia que els seus fills i filles disposen d'un entorn segur i especialitzat. La relació continua sent molt estreta, amb una comunicació constant i la seva participació de les famílies en les decisions que formen part del projecte de vida de cada resident.

 
Les característiques arquitectòniques i de disseny són importants a l’hora de projectar aquest tipus de residències.
 
El Carrilet s'ha concebut seguint el model residencial que AMPANS impulsa en els seus equipaments més recents: espais pensats des de les necessitats de les persones i orientats a afavorir el benestar, la qualitat de vida i l'autonomia. Des del punt de vista arquitectònic, s'ha prioritzat l'entrada de llum natural, els espais amplis i la connexió amb l'exterior. La residència també disposa de zones exteriors i espais comunitaris tranquils i segurs. L'edifici incorpora sistemes de domòtica que faciliten la tasca dels equips professionals i permeten una bona supervisió sense renunciar a la privacitat.

 
Fa poc es va pintar un mural. Quin significat té aquesta iniciativa?
 
És un exemple molt bonic de la relació entre la residència i el poble. Alguns residents van participar en la creació d'un gran mural inspirat en fotografies històriques del ferrocarril de Balsareny, “El Carrilet”. El projecte va ser liderat pels artistes Slim Safont i Wedo Goas i impulsat per  l'Ajuntament. Més enllà del resultat artístic, el valor del projecte és haver generat una experiència compartida entre els residents i la comunitat i haver-los vinculat amb la història i la identitat del municipi. El mural és també una manera de fer visible aquesta relació amb Balsareny.

 
Com ha estat la relació amb l’Ajuntament de Balsareny?
 
La coordinació amb l'Ajuntament ha estat excel·lent des de l'inici. El consistori ha facilitat la implantació del projecte i ha mostrat una clara voluntat de col·laboració perquè la residència formi part activa de la vida del municipi. Iniciatives com el mural comunitari en són un bon exemple.
 
Quina valoració feu d'aquest primer any i quins són els reptes de futur?
 
La valoració és positiva. El Carrilet ha permès donar resposta a una necessitat real de moltes famílies que feia anys que reclamaven places especialitzades. També hem comprovat la bona acollida del projecte per part del municipi i la capacitat dels residents per participar en la vida comunitària. El principal repte continua sent el mateix que va motivar la creació de la residència: la necessitat de disposar de més recursos especialitzats per atendre persones amb alta necessitat de suport. Encara hi ha moltes famílies esperant una resposta residencial adequada. Per això continuarem treballant amb les administracions per seguir generant oportunitats, qualitat de vida i inclusió per a les persones que acompanyem.
 
Gràcies, Sònia Orriols i Joana Tubau. Des del Sarment us desitgem el millor èxit en aquest projecte tan ambiciós i necessari.
 
Lluïsa Coma
Fotos: Fundació AMPANS /  Txus Garcia

Pintant el mural

Visita de l'Ajuntament i de les entitats locals 

Imatges de Balsareny

 

 
Aquest mes us mostrem una nova imatge d’un raconet del terme municipal de Balsareny. Endevineu de què es tracta i on es troba. Publicarem la resposta més endavant en aquest mateix post.  
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 117

 

A la meva classe hi ha entre 23 i 29 alumnes. A tothom li agrada, com a mínim, una de les dues opcions: matemàtiques o francès. Hi ha el doble de persones a qui els agraden les matemàtiques que a qui els agrada el francès. Hi ha el mateix nombre de persones a qui els agraden les matemàtiques i el francès que a qui només els agrada el francès. Quin és el nombre exacte d'alumnes que hi ha a la meva classe?
 
Salut i lògica.
Roc Carulla
 
Resposta al repte núm. 116: 25%.