Jornada de manifestació a l’Institut Escola Guillem de Balsareny

 

Dilluns dia 26 d’octubre una gran majoria de l’alumnat d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny va decidir no entrar a les aules i dedicar la  jornada a donar a conèixer el seu malestar per l’adhesió del centre a aturar les sortides i les colònies escolars, com a mesura de pressió a les seves conegudes reivindicacions davant el Departament d’Ensenyament. Els centres reivindiquen més personal educatiu, millors condicions laborals i majors recursos; reclamacions que comparteixen plenament els alumnes, i les seves famílies, però en desacord amb algunes de les mesures preses.

 

A les 8 del matí alguns dels alumnes de l’ESO es concentraven davant l’Institut, amb pancartes i xiulets, com a eines de protesta. Després de llegir el seu manifest davant l’escola, el van tornar a llegir davant l’Ajuntament de Balsareny, per transmetre al consistori el seu malestar; allí van ser escolats per alguns regidors, per l’alcalde i personal de l’Ajuntament. Seguidament van recórrer diferents carrers i establiments del municipi, lliurant el manifest a les persones que es creuaven al seu pas.

 

A les hores d’entrada i sortida escolar, els manifestants expressaven la seva disconformitat a la resta d’alumnes i familiars.

 

Publiquem aquí el text íntegre d’aquest manifest, seguit de la carta oberta dels docents del Bages a l’alumnat, per tal de complementar aquesta informació.

 

Sarment

Fotos: J. Vilanova

 

* * *

 

Manifest per a la recuperació de les sortides al nostre Centre

 

Tot i compartir bona part de les raons que fan que el professorat protesti, ja que també som víctimes de la decadència del sistema educatiu del nostre país, l’alumnat d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny creiem que privar-nos de les sortides és una mesura que ens perjudica de manera injusta i ens allunya de la seva causa, quan hauríem de ser aliats.

 

És cert que professors i alumnes tenim objectius compartits: reduir ràtios, millorar instal·lacions (tancaments, persianes, climatització, biblioteca…), millora d’equips informàtics, aconseguir una major dotació de mestres i vetlladores, etc.; i que demanem al Departament d’Educació i Formació Professional que solucioni aquesta situació, però:

 

Sempre se’ns ha dit que les sortides organitzades pel centre tenen valor educatiu. Per tant, privar-nos de les sortides és una mesura que ens priva d’activitats educatives, no només d’oci.

 

Entenem la necessitat del professorat de protestar i fer pressió a les autoritats, però ÉS DESPROPORCIONAT PRIVAR-NOS D’ABSOLUTATMENT TOTES LES SORTIDES. Sempre existeix un terme mitjà i en aquest cas no s’estan respectant els nostres drets.

Les sortides amb l’escola són un dret adquirit. Han estat sempre presents. Els nostres pares, avis, tiets i també els mestres van fer sortides amb l’escola, és un dret històric de l’alumnat poder-les fer.

 

Per aquestes i altres raons volem demanar al professorat del nostre centre que reconsideri la seva postura envers aquest tema.

 

Signat per L’ALUMNAT D’ESO IE GUILLEM DE BALSARENY

 

(NOTA: Aquest escrit no ha estat fet amb el ChatGPT, ens han ajudat les nostres famílies.)

 

* * *

  

Carta oberta a l'alumnat: per què hem aturat les sortides i les colònies?

 

Benvolguts/des alumnes,

 

Aquests darrers dies molts esteu expressant el vostre malestar per l'aturada de sortides i colònies. Alguns heu protestat perquè considereu injust perdre activitats que espereu amb il·lusió; d’altres, perquè sentiu que s'ha pres una decisió que us afecta sense haver-vos escoltat. Des de l'Assemblea de Centres del Bages volem explicar-vos per què hem pres aquesta decisió i per què la mantenim, però, sobretot, volem escoltar-vos i obrir un espai de diàleg amb vosaltres.

 

Entenem el vostre malestar. Sabem què signifiquen les sortides i les colònies: conviure amb els companys, descobrir altres entorns i compartir experiències que recordareu durant anys. Nosaltres també volem que es continuïn fent. Organitzar-les i dur-les a terme suposa feina i responsabilitat, però sabem que aquest esforç val la pena. I justament perquè en coneixem el valor, tampoc no és fàcil per a nosaltres haver-les d'aturar.

 

Però hi ha una realitat que potser no sempre és visible. Fa temps que l'educació pública arrossega mancances de recursos i de personal que afecten el dia a dia de les escoles i els instituts. Les condicions en què treballem són també les condicions en què apreneu cada dia. Quan sou molts a classe, no us podem dedicar el temps que voldríem; falten professionals per ajudar qui necessita més suport, i heu de passar hores en aules on fa massa calor. A més, els últims anys hem hagut d’assumir moltes més responsabilitats, que ens deixen menys temps per preparar les classes i atendre-us com necessiteu. Per poder arribar a tot, sovint treballem fora de l'horari laboral. Les sortides i les colònies tampoc no escapen d'aquesta realitat: durant molts anys han tirat endavant gràcies a la voluntat del professorat, que ha assumit hores, responsabilitats i pernoctacions sense que tot aquest esforç hagi estat reconegut ni compensat. Volem fer sortides i colònies, sí, però no a qualsevol cost.

 

Per això, el curs passat molts centres vam decidir adherir-nos a «Aturem Sortides i Colònies». És una mesura de pressió que va més enllà de les condicions en què es fan aquestes activitats. Reclamem al Departament d'Educació més personal i més recursos per als centres. Els avenços aconseguits fins ara són molt limitats i no han comportat un canvi significatiu a les aules. Pensem que, per aixecar la mesura, cal un acord satisfactori per a la majoria de la comunitat educativa. Mentrestant, continuarem organitzant-nos i mobilitzant-nos per aconseguir-lo.

 

Som conscients que aquesta decisió us afecta i que no heu pogut participar-hi com hauríeu volgut. No us demanem que deixeu de protestar. Al contrari, us animem a fer sentir la vostra veu i a adreçar també les vostres demandes al Departament d'Educació, que és qui té el poder i la responsabilitat de canviar aquesta situació. Us encoratgem a organitzar-vos, a debatre i a reivindicar els vostres drets de manera col·lectiva i pacífica. Podeu contactar amb organitzacions com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), contrastar la informació i buscar espais per debatre-ho entre vosaltres. També us animem a parlar i a compartir amb el professorat els vostres punts de vista.

 

Nosaltres també volem recuperar les sortides i les colònies. Si ens mobilitzem plegats, tindrem més força per aconseguir l'escola pública que mereixem.

 

Assemblea de Centres del Bages

Els K + Sonen fan història a Torrejón de Ardoz amb la sortida més llunyana dels seus gairebé 15 anys de trajectòria

 

 

Més de 60 membres de la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen van viatjar fins a la Comunitat de Madrid per participar en l’XI Encuentro de Gigantes y Cabezudos de Torrejón de Ardoz, en un cap de setmana ple de cultura popular, festa i convivència.
 
Del 2 al 4 d’octubre, la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen va viure una de les experiències més especials de la seva història. Per primera vegada, l’entitat va portar les seves quatre figures fins a la Comunitat de Madrid, concretament a Torrejón de Ardoz, per participar en l’onzena edició de l’Encuentro de Gigantes y Cabezudos, considerada una de les trobades geganteres més importants del territori madrileny.
 
Divendres a la tarda, una expedició de més de 60 persones, entre geganters, grallers, tabalers i acompanyants, va emprendre els prop de 565 quilòmetres que separen Balsareny de Torrejón. Un autocar carregat d’il·lusió i ganes de passar-ho bé, acompanyat d’un remolc amb els quatre grans protagonistes del viatge: els gegants Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc i els gegantons Joan i Mariona.
 
Tres dies de festa, cultura i molta disbauxa!
 
La nostra estada va coincidir amb les Fiestas Patronales de Torrejón de Ardoz, dedicades a la Virgen del Rosario Coronada, patrona de la ciutat. Durant tot el cap de setmana, els carrers i places es van omplir de música, concerts, activitats populars i un ambient festiu extraordinari.
 
Dissabte al matí vam aprofitar per descobrir alguns dels espais més singulars de la ciutat. Entre les activitats, vam poder gaudir d’una trobada de cotxes Porsche, visitar el Museu Automobilístic, amb una interessant col·lecció de vehicles històrics, i conèixer el Museu dels Gegants de Torrejón de Ardoz.
 
Precisament, aquesta darrera visita ens va reservar una sorpresa ben especial: entre les fotografies exposades al museu, en vam descobrir una on, casualment, apareixien els nostres gegants! Una coincidència que ens va fer especial il·lusió i que ens va recordar que, al llarg de gairebé quinze anys, Els K + Sonen hem recorregut molts quilòmetres, hem participat en nombroses trobades i hem compartit plaça amb figures d’arreu.
 
Al museu també vam poder contemplar els Tres Àngels, unes de les figures més emblemàtiques de Torrejón, que surten al carrer en ocasions molt especials. Curiosament, són obra del mestre constructor cardoní Toni Mujal, el mateix artesà que va donar vida als nostres quatre gegants i gegantons: en Bernat, la Blanca, en Joan i la Mariona. Una bonica connexió entre la tradició gegantera madrilenya i la del nostre territori que va fer encara més interessant la visita.
 
Però el cap de setmana va donar per a molt més! Vam tenir temps de passejar, fer el vermut, menjar xurros amb xocolata, gaudir dels concerts de les festes, ballar a la Peña Los Desterraos i compartir una bona colla de moments que recordarem durant molt de temps. Tot plegat, amb aquella combinació de festa, rialles, complicitat i alguna hora de son pendent que acostuma a acompanyar les grans sortides geganteres.

 
En Bernat, la Blanca, en Joan i la Mariona ballen per Torrejón!
 
El plat fort del viatge va ser, naturalment, la participació en l’XI Encuentro de Gigantes y Cabezudos, que va reunir nombroses agrupacions i figures procedents de diferents territoris.
 
Malgrat que la meteorologia ens va fer patir una mica, amb episodis de pluja durant el cap de setmana, vam tenir la sort que el temps va respectar íntegrament tots els actes geganters. Així, tant les cercaviles de dissabte a la tarda i a la nit com la trobada de diumenge al matí es van poder celebrar als carrers de la ciutat sense cap modificació de la programació prevista.
 
Els gegants i gegantons d’Els K + Sonen van desfilar i ballar els dos dies, acompanyats dels nostres grallers i tabalers, compartint protagonisme amb desenes de gegants i capgrossos davant d’un públic multitudinari.
 
Una de les coses que més ens va sorprendre va ser l’expectació que van despertar les nostres figures. Centenars de persones s’hi van apropar per fotografiar-s’hi, observar-les de prop i preguntar-nos d’on veníem, qui eren i què representaven. Va ser especialment bonic poder explicar, a més de mig miler de quilòmetres de casa, la història del castell i la sèquia de la mà del Bernat i la Blanca, i del poble amb el significat del seu fill adoptiu Joan Bajona i la filadora Mariona. Retrat de la història, del passat del nostre municipi.
 
Durant aquells dies, les quatre figures d’Els K + Sonen es van convertir en autèntiques ambaixadores de Balsareny a terres madrilenyes, portant una part de les nostres tradicions a un públic que, en molts casos, les descobria per primera vegada.
 
Molt més que una trobada gegantera
 
Organitzar una sortida d’aquestes característiques no és una tasca senzilla. Cal coordinar el transport, l’allotjament, els àpats, els instruments, les quatre figures i tots els detalls necessaris perquè una expedició de més de 60 persones pugui gaudir d’un cap de setmana fora de casa.
 
Però precisament aquí rau una de les parts més boniques de formar part d’Els K + Sonen. Més enllà de les cercaviles i les ballades, aquestes sortides ens permeten compartir experiències, enfortir els vincles entre els membres de l’entitat, conviure amb persones de diferents edats i descobrir altres maneres de viure la cultura popular.
A Torrejón hi va haver temps per a tot: per ballar, riure, fer gresca, conèixer gent nova, retrobar amistats geganteres i gaudir plegats d’una ciutat que ens va acollir amb els braços oberts.
 
Diumenge a la tarda, després dels darrers balls i d’acomiadar-nos dels nostres amfitrions, vam emprendre el llarg viatge de tornada cap a Balsareny. Ho fèiem amb el cansament acumulat de tres dies intensos, però també amb la satisfacció d’haver viscut una experiència difícil d’oblidar.
 
Amb més de 1.100 quilòmetres recorreguts entre l’anada i la tornada, aquesta va ser la sortida més llunyana, una fita que ens fa especial il·lusió, no només per la distància, sinó també per haver aconseguit mobilitzar una expedició tan nombrosa i per haver tingut l’oportunitat de representar el nostre poble en una trobada d’aquestes dimensions.
 
Volem acabar agraint sincerament l’acollida de la ciutat de Torrejón de Ardoz i, molt especialment, de la colla gegantera de la ciutat organitzadora de l’Encuentro, que ens va fer sentir com a casa durant tot el cap de setmana. També volem donar les gràcies a totes les persones que van fer possible el viatge i a cadascun dels membres d’Els K + Sonen que hi van participar.
 
Tornem a Balsareny amb la motxilla plena de records, anècdotes, noves amistats i moltes ganes de continuar portant les nostres figures arreu.
 
Perquè, al capdavall, fer de geganter és molt més que portar un gegant: és compartir, conviure, fer poble i mantenir viva una tradició que ens uneix.
 
Gràcies, Torrejón, per un cap de setmana inoblidable!
 
Text i fotos:
Colla de Geganters i Grallers de Balsareny – Els K + Sonen

El Grup La Il·lusió, segon premi al festival PlaybackCat

 

 
Fa alguns anys que l’Associació de Gent Gran d’Igualada va crear el PlaybackCat: un festival obert a tots els casals i centres cívics de Catalunya  amb l’objectiu d’incentivar la pràctica del playback arreu del territori, i agermanar els diferents grups de tot el país. Totes les edicions van merèixer una acollida elogiosa per part dels espectadors i dels participants. Aquest any se n’ha celebrat la cinquena edició.
 
La celebració va tenir lloc el dimecres 21 d’octubre al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada. S’hi van presentar 40 casals, 18 dels quals van ser preseleccionats. A la final hi van arribar cinc finalistes: els grups Playback Amics de l'Art, de Mollet del Vallès; Playbadu, de Canovelles; La Il·lusió, de Balsareny; Vintage Music, de Malgrat de Mar, i Play Music Dansaires, de Vilanova i la Geltrú.
 
Cada grup va disposar de 20 minuts per presentar el seu espectacle. El jurat el constituïen Mireia Montcunill, Albert Gàmez i Cristina Queraltó, i el seu veredicte va ser aquest:
 
Primer: Grup Playbadu, de Canovelles.
Segon:  Grup La Il·lusió de Balsareny.

Tercer: Amics de l'Art, de Mollet del Vallès.
 
Felicitem el grup La Il·lusió per aquesta segona posició assolida entre els participants de tot Catalunya. El premi reconeix el seu talent i la bona feina que fan, tant en l’actuació com en coreografies, vestuari, perruqueria, maquillatge i posada en escena. L’enhorabona i que per molts anys puguin continuar il·lusionant-nos i fent-nos gaudir!
 
Sarment
Fotos: © Jordi Sarri

Any jubilar de sant Francesc d’Assís

 
LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
Aquest any 2026 s’escauen els 800 anys de la mort de sant Francesc d’Assís, el dia 3 d’octubre de 1226. Per aquest motiu, el papa Lleó XIV va disposar que se celebrés un Any jubilar (del 10 de gener de 2026 al 10 de gener de 2027), invitant tots els cristians a “seguir l’exemple del sant d’Assís, imitant les seves virtuts, avançant en la conversió, que els porti a la santedat de vida, essent testimonis constants de pau i amor”. La pregària ajudarà a seguir les petjades del Poverello amb fidelitat, esperança i caritat envers el proïsme”.
 
Senzill perfil de Francesc d’Assís i  actituds que va viure  
 
És un personatge molt conegut, admirat i venerat, testimoni de molts valors evangèlics, la majoria dels quals són ben actuals: la pobresa i la humilitat, el despreniment dels béns materials; la lloança i la confiança plena en Déu; l’amor a la natura, als animals, a tota la creació (“Càntic de les criatures”); l’actitud sempre positiva, portant a tothom l’amor de Déu (amb el seu lema “Pau i Bé!”), la fraternitat universal  (anomenava tothom germans i germanes), el desig de pau (“Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau”, pregària atribuïda a ell); la configuració personal a Jesucrist fins a l’extrem (amb els estigmes que va experimentar poc temps abans de morir); va crear el primer pessebre…
 
El Papa Francesc va recollir alguns d’aquests aspectes, sobretot en les seves dues grans encícliques: Laudato si, sobre l’ecologia, recordant-nos la cura responsable de la casa de tots; i Fratelli tutti, sobre la fraternitat universal.
 
La celebració de l’Any jubilar és una oportunitat per conèixer millor i potser ser transmissors  del missatge franciscà. La vivència d’aquell jove d’Assís que, en un moment donat, va capgirar la seva vida i la seva escala de valors, no ens deixa indiferents. És un missatge de plena actualitat, 800 anys després. Els uns ens hi podem acostar des d’una visió religiosa; altres, també des d’una visió purament humanista.
 
Mossèn Antoni Quesada. Balsareny-Navàs

Activitats a La Tempesta el mes d’octubre

La Flor de l'Autopista

 

 
La programació d’octubre va començar el dia 2 amb la representació, per tercera vegada a Balsareny, de l’obra de teatre La Flor de l’autopista, de la companyia La Swanson, protagonitzada pels balsarenyencs Núria Gómez —directora de La Tempesta— i Climent Ribera, director i autor del text. Aquesta obra havia estat ajornada el mes de setembre per raons familiars.

Climent Ribera, Anna Castillo i Núria Gómez

 
La mateixa barra de bar va formar part en aquesta ocasió del decorat de l’obra, que van presenciar unes 35 persones. Aquesta representació va ser molt peculiar, pel fet que els artistes estaven ben a prop del públic, gairebé es tocaven, cosa que va crear un caliu molt especial. El teatre es va complementar amb un maridatge de vins, a càrrec de la sommelier Anna Castillo. El públic va poder degustar tres vins diferents —blanc, rosat i negre— de la DO Pla de Bages, acompanyats d’uns bastonets de pa. Cal destacar la professionalitat d’Anna Castillo, que va explicar detalladament cadascun dels vins: les seves característiques i com calia beure’ls. Els dos primers vins es van degustar abans de l’obra i el tercer després com a comiat. Tant els actors com la sommelier van ser molt aplaudits per un públic que s’ho va passar d’allò més bé durant dues hores d’aquella tarda de divendres.

Guillem Ramisa

 
Les activitats van continuar el diumenge dia 4 amb un extraordinari concert del cantant i poeta de Roda de Ter Guillem Ramisa, que va aconseguir omplir la sala de gom a gom. Acompanyat de la guitarra, la seva música tranquil·la però intensa va captivar el públic, que va respondre amb forts aplaudiments. És autor de molts treballs discogràfics en solitari.

Sergi Torrecillas i Andrea Ruiz

 
El divendres dia 9 hi va haver un bonic espectacle, en què Andrea Ruiz, actualment veïna de Balsareny, va llegir el seu text Dorm, que va fer transitar el públic assistent al temps que va de la sortida de la feina fins al despertar de l’endemà; alhora que Sergi Torrecillas tocava el piano, improvisant en funció del ritme i les paraules. Aquest text, en forma de butlletí —ara en diuen “fanzine”— el trobareu a La Tempesta, on podeu fer-hi una ullada.

Vanessa Martínez i Jaume Soler 

 
El dijous dia 15 hi va haver la presentació del llibre La clau de la papallona, a càrrec del seu autor Jaume Soler, d’Olvan, que va ser entrevistat per Vanesa Martínez, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Balsareny. Es tracta d’una novel·la policíaca, amb una trama molt real per les sorprenents coincidències amb un crim que va tenir lloc al pantà de la Baells; molt ben argumentada, ja que l’autor ha estat caporal dels Mossos d’Esquadra més de vint anys. Molt recomanable per als amants de la novel·la negra.

Aïda Bellet i Ariadna Fígols, de La Consol

 
I passem al diumenge dia 18, en què es va representar una obra de microteatre, d’uns 20 minuts de durada, amb el títol de Pluja ardent, de la companyia La Consol: un diàleg sobre la idealització atemporal de la maternitat entre dues germanes a les quals se’ls ha mort una tieta àvia que no havia pogut tenir fills. L'obra, amb dramatúrgia de Laura Corominas i diriida per Sara Sors, la interpetaven la manresana Aïda Bellet i la berguedana resident a Gironella Ariadna Fígols, molt aplaudides. Tot seguit, hi va haver una tertúlia de mitja hora entre les actrius i el públic força nombrós —una trentena de persones— en què es va parlar dels detalls i les motivacions de l’obra i del perfil artístic de les dues actrius.
 
La programació de La Tempesta es completa aquest mes d’octubre amb una nova exposició de quadres, titulada Universos de silenci, del Forjador de Mirades, nom artístic d’un creador que es dona a conèixer amb el pseudònim de Da_Atro. Inaugurada el dijous dia 22, la mostra es podrà visitar fins al 6 de novembre.
 
Finalment, un taller familiar de moviment, música i contes de tardor per als més menuts, amb el títol Mou-te per la lectura, amb Annabel Garcia (Lebanna Move), el divendres 23; i una interessant xerrada sobre les traduccions de llibres, amb el títol Traductores, la veu que no es veu, organitzat per Narradones i La Biennal, el dissabte 24 d’octubre.
 
Isidre Prat
Fotos: La Tempesta / Isidre Prat

La Flor de l'Autopista

Pluja ardent