dimarts, 29 de novembre de 2022

Maria Dolors Alcalà Campos, al capdavant de l’associació Els Ametllers

ENTREVISTA
 
 
Avui l’olor de les castanyes ens entra de ple a través d’aquesta  finestra oberta, la qual ens dona el plaer de tenir una amable xerradeta amb la Maria Dolors Alcalà Campos.
 
Va néixer a Balsareny i en el decurs dels anys va cursar els estudis dels temps amb els complements d’informàtica i la natació. Li agrada llegir i l’últim llibre que ha llegit es titula Un océano para llegar a ti, de Sandra Berneda. També li agrada viatjar, i coneix països com Holanda, Itàlia, Portugal i França . Dins del temps lleure, li agrada molt el teatre.
 
— Pregunta obligada: digues en primer lloc com va anar tot això de presentar-te com a presidenta de l’associació Els Ametllers Casal Cívic de Balsareny?
 
Bé, va arribar un moment que l’anterior president va dimitir. Jo era a la junta amb tres membres més. Com que s’havien de fer eleccions, es va convocar l’associació i, després d’explicar la situació, vaig proposar de presentar-me a la direcció i vaig sortir elegida per unanimitat del gran nombre de socis assistents.
 
— Després d’accedir al càrrec, com ho vas trobar?
 
Sens dubte, s’havia fet una bona feina. Ara, jo, amb gran suport dels companys de la junta, estic intentant actualitzar algunes activitats que degut a la pandèmia es varen haver de suspendre. Per exemple, el ball, que ara passa a fer-se els dissabtes, ja que sembla que, fent-ho aquest dia, la gent no marxa del poble i d’aquesta manera podem dir que fem més poble. El canvi ha tingut una bona acollida. Vàrem començar el passat dia 24 de setembre. En l’activitat d’entrada, oferim un còctel de benvinguda i cada setmana procurem fer alguna cosa diferent. He de dir-vos que hi ha molta gent de fora i la sala polivalent ens està quedant petita. Si segueix així, haurem de pensar de portar-ho a un altre lloc, ja que la sala polivalent tan sols pot tenir una capacitat limitada de persones. Jo espero que tot vagi molt bé. De moment, ho tenim aprovat fins el desembre, ja que la sala s’ha de sol·licitar trimestralment.
 
— En l’actualitat, de quants socis disposa l’associació?
 
Degut a la pandèmia, hi ha hagut un parèntesi d’aturada i ara estem fent un recompte, ja que fa uns tres anys que s’ha deixat de cobrir cap quota dels socis actualitzats.
 
— Quin és l’import a pagar per fer-se soci?
 
Estem actualitzant per reactivar el cobrament pel pròxim mes de gener i l’import serà de 10 euros per a tothom, tant els antics com tots els nouvinguts a casa nostra.
 
— Avui ets a l’eix de la junta, però ens podries dir sobre quin any vas entrar al Casal com a usuària?
 
Vaig entrar a formar-ne part com a usuària fa uns deu anys. Vaig començar fent-hi activitats i sense tardar gaire ja me’n vaig fer sòcia i de ple, vinga, ja vaig apuntar-me al grup La Il·lusió i participar al Xou de play-back, on m’hi trobo molt bé. Per més informació, puc dir-te que el Xou fa temps que es porta a terme a la sala del Sindicat i puc dir-te que en l’actualitat fem intercanvis amb altres pobles i també fem teatre. Aquests són uns extres dels quals poden gaudir tots els nostres associats.
 
— Quins canvis hi ha hagut des d’aleshores?
 
Actualment seguim una tònica general de fa molt temps. Com a novetat puc dir-te que nosaltres estarem encantats si hi ha noves propostes per part de qualsevol col·lectiu: estem disposats a cedir la sala per tal de celebrar actuacions i idees noves que puguin utilitzar el nostre Casal. Voldria recordar que en els seus inicis el Casal només era per a la gent gran, o sigui pensionistes, però avui hi pot accedir gent de totes les edats.
 
— Avui per avui, de quines activitats pot gaudir el soci?
 
El soci pot gaudir de les activitats diverses que organitza la Generalitat, amb la condició que sempre s’ha de tenir en compte de fer una renovació cada trimestre. També fem excursions de més d’un dia. Ara hem fet la castanyada i estem preparant la torronada per Nadal, el sopar de cap d’any, havaneres... També som a facebook i podeu seguir-nos a través d’aquest canal. Moltes gràcies!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Junta Els Ametllers  

Qui hi guanya, sembrant aquest corc?

PUNTA DE BRAU
 

 
Avui encara puc dir que la sort m’acompanya, ja que malgrat les meves cataractes intento posar-me al dia amb la premsa diària. Tinc a les mans un retall del meu diari i em corprèn el títol de la columna de la Marga Moreno a “L’Escola amb por”,  del diari Avui.
 
«Podem discutir si s’ha començat massa aviat o massa tard el calendari escolar, si cal que la canalla treballi per memoritzar o per adquirir competències, quantes hores lectives ha de tenir el curs... Però hi ha temes que són inqüestionables. Falten docents, és evident; la pública està infradotada, queda clar; el català retrocedeix, malauradament... I enmig d’aquesta precarietat, l’assetjament escolar és una realitat preocupant, més freqüent del que una part de la comunitat educativa (directors, mestres, pares, gestors polítics) sembla ser conscient. S’ha acabat el temps dels “són coses de criatures”, “el meu fill no ha estat”, “a la meva època no hi donàvem tanta importància”, “així es fan més forts”». Es refereix, és clar, a l’assetjament escolar, l’anomenat “bullying”.
 
Després del paràgraf, jo em pregunto: qui hi guanya, sembrant aquest corc a l’escola? A l’escola s’hi va a aprendre, a conèixer nous companys, noves maneres de pensar, a ser més socials a través de la lectura i els jocs.
 
La columna de la Marga Moreno em fa recordar el meu temps escolar. Recordo tres hores inoblidables, malgrat parlar d’un temps tant d’escola com del fet social del moment d’una precarietat incomparable amb els temps actuals.
 
Acabo amb unes últimes línies de la columna que m’ha fet reflexionar sobre aquest corc que avui per avui assetja l’escola. Diu així: «Per posar fi a l’assetjament, el primer que cal és reconèixer el mal, parlar-ne i abordar-lo. Sisplau, no permeteu que cap infant vagi a escola patint
 
Josep Gudayol i Puig

Poca humanitat

OPINIÓ
 
Poca humanitat. Mal funcionament del CAP Balsareny
 
El cap de setmana del 5/6 de novembre, la meva mare, de 102 anys, va caure. Va assistir-la una doctora de guàrdia de l'ambulatori de Sallent. Havia patit diverses contusions (esquinç d’estèrnum i costelles); li van receptar calmants.
 
El dimecres vaig trucar a l'ambulatori de Balsareny a primera hora del matí. La meva mare no volia prendre la medicació oral i havia patit tota la nit i el mati també, molt. Em va atendre una persona que em va dir que no hi havia ni infermeres ni metges per poder venir a casa a posar-li el calmant injectable. Vaig trucar a l'empresa que gestiona l'avisador, i van fer diverses gestions també al CAP, sense resultat positiu. Fins a la tarda, que venia una metgessa, no em podrien atendre.
 
Quan aquesta va trucar (a les 19 hores) la vaig informar de la situació i vaig sol·licitar-li que vingués a domicili algun sanitari per fer-li el tractament. Vivim quasi davant per davant de l’ambulatori. La conversa va ser desagradable, amb prepotència per part de la metgessa i sense cap empatia (una de les coses que en va dir: que no anaven a les cases a posar injeccions). Incomprensible, amb una pacient d'una edat tan considerable.
 
Sap greu que tenint un ambulatori al poble, tingui tan poques competències i falta de personal, i que els caps de setmana hagis de dependre d'altres pobles. Espero que, pel bé de tota la població, es revisin procediments i protocols, i que en aquests casos es  puguin buscar solucions adaptades al pacient.
 
Vivim uns moments complicats post-pandèmia, però jo em pregunto: "EXISTEIX  HUMANITAT EN LA MEDICINA ACTUAL?
 
Fina Sant
Balsareny, novembre 2022
 


Maxi Mora - Al Doctor Cañellas

CERCLE LITERARI

 
Maxi Mora Sevilleja
Al Doctor Cañellas
 
Hace ya bastante tiempo,
Josep Cañellas llegó
a Balsareny, y este pueblo
con cariño lo acogió.
La gente iba a su consulta
y él, con su gran simpatía,
les dedicaba atención
y muy bien los atendía.
Luego, fuera del trabajo,
se dedicaba al deporte,
subiendo por las montañas
o caminando en el bosque.
También hizo bicicleta,
le gustaba pedalear,
pero a causa del trabajo
lo tuvo que abandonar.
Ahora, a los sesenta y cinco,  
se tiene que jubilar.
Toda la gente se dice:
“El Pep se retira ya;
con lo buen médico que era,
ahora ¿quién nos va a curar?”.
Todos, aunque con tristeza,
lo han tenido que aceptar.
Por eso, doctor Cañellas,
por tu esfuerzo y tu bondad,
el pueblo de Balsareny
nunca te podrá olvidar.
Gracias, y por muchos años
con salud puedas gozar.
                                                                  2022


dimecres, 23 de novembre de 2022

Casaldàliga, educant per la vida i la pau

 
La Comissió Pere Casaldàliga, amb motiu de la proximitat del dia Internacional dels Drets Humans, organitza un acte sobre la importància de l’educació en aquests Drets. Tindrà lloc el proper dia 3 de desembre, a partir de les 16:30 hores, a la Sala Sindicat.
 
L’acte duu el nom de "Pere Casaldàliga, educant per la vida i la pau"; i comptarà amb la participació de Balsareny Educa, que faran una exposició del treball de Casaldàliga en un Dret tan fonamental com és l'educació per al desenvolupament; fent referència a com n’és, d'important i d'influent, l’educació sobre Drets Humans —que avui dia segueixen sense estar garantits per a tothom.
 
Per fer-ho evident, seguidament a les 17:30, es donarà pas a la intervenció de Pallassos Sense Fronteres que, en una xerrada adreçada a infants i adults, ens explicarà la seva experiència.
 
Com és sabut, aquesta ONG treballa des de 1992 per millorar la situació emocional de la infància que pateix les conseqüències de conflictes armats, guerres o catàstrofes naturals; i ho fa mitjançant espectacles còmics realitzats per pallassos i pallasses professionals voluntaris.
 
El seu treball ha estat reconegut amb infinitat de premis i reconeixements tant a nivell nacional com internacional, entre els quals destaquen el Premi Dionisos de la UNESCO i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. També l'any 2008 rebien el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat.
 
Per finalitzar l'acte, l’organització oferirà una xocolatada amb xurros solidària, en la qual cadascú que ho vulgui podrà destinar uns diners en favor de Pallassos Sense Fronteres.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Disseny cartell: Txus Garcia

dilluns, 21 de novembre de 2022

‘El Cafè de la Marina’: gran èxit de la Coral Sant Esteve



El dissabte 19 i el diumenge 20 de novembre, la Coral Sant Esteve va estrenar el seu ambiciós projecte, preparat acuradament durant tres anys —amb el parèntesi de la pandèmia—: El cafè de la marina. El musical. La sala Sindicat, plena a vessar els dos dies, va ovacionar llargament l’esforç del grup, reeixit en un espectacle de gran qualitat artística i esplendor visual, combinat amb l’excel·lència de la música i les veus, una interpretació escènica molt treballada, i una escenografia, maquillatge, vestuari i perruqueria perfectament ambientats a l’època en què transcorre l’acció, als anys 1930 en un poble humil de la Costa Brava, on la gent ha de conviure amb problemes com la maledicència, l’avortament, les diferències socials o la submissió de les dones a llurs pares o marits.
 
El conjunt complementa, diríem que per primera vegada a la història, amb música i cançons la famosa obra teatral en vers de Josep M. de Sagarra. La maqueta, elaborada per Marc Comabella i Josep Creus, respectivament director i president de la Coral Sant Esteve, incorpora al text cançons de mar i taverna (obres d’Ortega Monasterio, Francesc Vila, Càstor Pérez, Albert Guinovart i Josep Creus), amb arranjaments de Ramon Estrada i Josep Creus i orquestració de Guillem Vilà.
 
Sota la direcció musical i artística de Marc Comabella i Judith Santos, l’elenc teatral el componen: Joan Torner (Libori), Laia Carulla (Caterina), Aina Rodríguez (Rosa), Montserrat Sabala (Salvadora), Eva Pagerols (Rufina), Josep M. Soler (Rufí), Joan Domènech (Luard), Roc Carulla (Baldiri), Laia Rodríguez (Gracieta), Laia Morral (Maria), Andreu Torres (Rafael) David Trias (Claudi), Gemma Canals (Artista), Ferran Morral (Valent), Josep Creus (mussiú Bernat), Jordi Salud (Tià), Jaume Caellas (Moreno) i Joan Prat (Gallaret).
 
La Coral Sant Esteve la integren: Anna Barriga, Laia Carulla, Meritxell Fenoy, Concepció Griera, Laia Morral, Clara Pujol, M. del Mar Pulido, M. Àngels Rodoreda, Aina Rodríguez, Laia Rodríguez i Dolors Serra (sopranos); Montse Corominas, Laura Magem, M. Rosa Obradors, Rosa Pujals, Montserrat Sabala, Trini Sala, Carme Soler i Àngels Terradellas (contralts); Jaume Caellas, Jaume Calvet, Roc Carulla, Ferran Morral i Jordi Ruiz (tenors); i Jaume Brustenga, Josep Creus, Joan Domènech, Joan Torner, David Trias i Andreu Torres (baixos).
 
L’orquestra la formen Rosa Rodríguez (tenora), Sergi Renom (violí), Guillem Masdemon (viola), Cèlia Roca (violoncel), Núria Carreres i Anna Caballero (contrabaix), Oriol Panadès (percussions) i Marc Comabella (piano).
 
L’escenografia, espectacular, detallista i molt ben feta, és obra d’Esteve Pujals. Ramon Magem hi ha aportat elements com el llum del far llunyà i els estels del fons. El mobiliari i el vestuari s’ajusten molt bé a l’època. Pujals i Magem, juntament amb Albert Comabella, Toni Ovalle i Alfred Selgas, estan a càrrec de la tramoia. A l’equip tècnic hi ha també Isabel Soler (traspunt); Clara Anglada (disseny gràfic i imatge); Imma Navarro i Txell Soler (vestuari); Anna Catllà, Rosa Casanova, Mercè Farràs i Meritxell Mas (maquillatge i perruqueria); Tito Akile i Francesc Boltor (llum i so). A destacar la dicció del vers —un repte difícil, tractant-se de Sagarra— i el moviment escènic, dos aspectes molt ben treballats, i la qualitat dels actors i actrius, dels músics i de les veus, solistes i coral.
 
Completava el programa una llarga llista d’agraïments a col·laboradors, entre els quals destaquen l’Ajuntament de Balsareny, els Traginers, Els K+Sonen, el grup La Il·lusió, la Parròquia, els Pastorets, Impremta Orriols, Dolç Capritxet, Anna Vall, Ramon Calveras, Ramon Carreté, Josep Sensada, família Canal i Susana López. En conjunt, vora un centenar de persones —de Balsareny i altres punts de la Catalunya central— que han contribuït a fer possible aquest èxit. Un èxit que es representarà també a Berga i altres poblacions, i que continua la trajectòria històrica de la Coral amb obres com ara Balsareny més de mil anys (1990, 1993, 2013), El retaule del flautista (1997), Ai mossèn (2005) o Residència Sant Esteve (2010).
 
Felicitem la Coral Sant Esteve, direcció, músics i artistes i a tots els col·laboradors per haver ideat, planificat, treballat intensament i finalment posat en escena una obra tan ambiciosa com reeixida, que ha entusiasmat el públic i  romandrà en el record de tothom qui l’haurà vista. Han estat, realment, dues funcions memorables. Molt bona feina, gràcies!
 
Sarment 
Fotos: Alfred Selgas  
 






































divendres, 18 de novembre de 2022

L’AMPA demana resoldre l’accessibilitat a l’Institut Escola i el problema de la grava al pati

 
Com a continuació del tema que vàrem comentar el mes passat, segons el qual l’AMPA de l’Institut Escola Guillem reclama millores al pati, cal dir que darrerament va presentar una instància a l’Ajuntament de Balsareny demanant resoldre el problema de desplaçament pel centre per a persones de mobilitat reduïda; i va fer una campanya de recollida de signatures que en va recollir tantes com 846, per tal de presentar-les també a l’Ajuntament. 


 
Fonts de l’alcaldia reconeixen que les adaptacions necessàries per resoldre el problema no eren part del pla de reforma del pati efectuat aquest estiu. 

 
L’AMPA, per la seva part, reconeix certes millores en algun sector del pati, però totalment insuficients en matèria d’accessibilitat. Així mateix, insisteix que aquestes barreres físiques generen desigualtat, discriminació i dificultats de participació d’alguns alumnes, factors que generen dependències de tercers, sobretot en cas que l’alumne s’hagi de desplaçar amb cadira de rodes. Remarquen que, de tot això, se n’ha d’ocupar el consistori, ja que és el responsable del manteniment i reformes del centre. 

 
Segons la llei vigent d’accessibilitat de la Generalitat, “els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables”. El text afirma també que “les situacions de discriminació que reben les persones amb discapacitat responen a barreres físiques, però també d’actitud”, i aquest és el cas, segons l’AMPA. Finalment fa constar que la falta de sensibilitat de l’Ajuntament per a aquest problema ha generat un gran malestar a les famílies. 

 
Les fotos que acompanyen aquest article mostren els diversos indrets del pati on es reflecteix la falta d’accessibilitat per a alumnes amb mobilitat reduïda. 

 
Per altra banda, més recentment encara, l’AMPA va presentar una nova instància a l’Ajuntament per tal de solucionar la presència de grava a la pista de bàsquet. Aquest problema ha sorgit precisament arran de la recent reforma del pati i va provocar, el dia 10 de novembre, una caiguda important d’una alumna, la qual va necessitar atenció mèdica urgent, amb un diagnòstic de capsulitis al colze esquerre. L’incident es va produir mentre l’alumna practicava l’activitat extraescolar de patinatge. Segons sembla, de les sis sessions de patinatge fetes fins aleshores, només en una ocasió la pista estava neta. 

 
A part del patinatge, el nombre d’accidents a la pista ha anat augmentant a causa de la constant presència de grava al paviment, i ha produït lesions vàries en alumnes: ferides, cremades, una dent trencada i altres.
 
Text: Isidre Prat 
Fotos: AMPA IEGdB