dilluns, 18 de febrer de 2019

Ramon Soler, escaquista i culé

ENTREVISTA


Ramon Soler, un culé amb gran estratègia davant del tauler d’escacs

Ramon Soler i Massana és jugador del Club d’Escacs Balsareny i forma part de la junta directiva d’aquesta associació. En Ramon va néixer a Balsareny el 30 d’abril de 1960. En arribar a l’edat escolar va cursar els estudis a l’Escola Parroquial Sant Josep de Balsareny, on va obtenir el Graduat Escolar, i el quart curs de Batxillerat.

A en Soler, tal com ens explica, en el camp de la lectura li agrada llegir la premsa diària i diversos tipus de revistes. A part dels escacs, actualment en el camp dels esports practica el taitxí i el ioga, i sobretot es considera un autèntic culé, seguidor del Futbol Club Barcelona.

— Com va començar la teva afecció envers els escacs? Quants anys fa?

 Recordo que des dels 8 anys anava a veure jugar als escacs al bar de Cal Boter. Allí, els diumenges hi competia el meu pare, i aquesta va ser la raó per la qual en vaig aprendre. Per tant, ara farà uns 50 anys.

 I no tens cap altre antecedent familiar en el camp dels escacs?

 Doncs que jo sàpiga, no; no en recordo cap més a part del meu pare.

 Darrerament diferents mitjans de comunicació han comentat que els escacs no es podrien considerar un esport. Què en penses, n’estaves al cas?

 A part de respectar l’opinió general de diferents professionals, jo personalment penso que els escacs es podrien considerar com un esport mental.

 Com es viu el fet d’estar assegut davant d’un tauler d’escacs amb figures com torres, àlfils, peons, cavalls i rei?

 Doncs a cada jugada un hi posa molta il·lusió i intenta d’encertar la millor estratègia per tal de dominar el contrari. I també l’oportunitat d’aprendre’n cada vegada més.

 Finalment, digues, si et plau, on es troba la seu del Club d’Escacs Balsareny?

 Ens podeu trobar al Local d’Entitats, situat a la plaça Ricard Viñas, on hi havia hagut l’antic convent de les Monges.

Gràcies, Ramon i que per molts anys puguis continuar jugant i, si pot ser, guanyant, i col·laborant desinteressadament amb aquesta històrica associació local.

Josep Gudayol i Puig


La veu del campanar


Activitats parroquials


Diumenge, dia 3 de març  Ràdio Balsareny (107,1 FM): programa de la Parròquia de Balsareny. De les 10 a ¼ d’11 (10:15).

Inici de la quaresma: Dimecres de Cendra. Dia 6 de març. A l’Eucaristia, de 2/4 d’11 del matí (10:30), a l’església parroquial es farà la benedicció i la imposició de la cendra al cap.

Trobada infants de catequesi. Es farà al Santuari de Sant Ramon (comarca de la Segarra) el dia 9 de març, dissabte. Començarà a les 10 del matí per acabar a les 5 de la tarda. És una trobada a nivell del bisbat de Solsona.

MISSA DE LA VIGÍLIA A LES 8 DEL VESPRE. A partir del dia 9 de març, dissabte.

Eucaristia al Casal Verge de Montserrat: dimarts, dia 12 a les 5 de la tarda, a la sala del Centre de dia. És oberta a tothom.

 Mn. Antoni Bonet i Trilla


Escrit del bisbe Pere Casaldàliga

«Aquí indicaré les 7 característiques de la vida de Jesús que més em commouen, que em comprometen més i també que més m’entusiasmen.

1.      Encarnació. Vivència històrica. Inculturació. Ser d’un poble, tenir una cultura, viure el seu temps i la seva gent. Ser tan humà, tant com nosaltres, de la nostra mateixa raça.

2.     Fidelitat en el servei. Viure per servir el Pare i els germans/germanes. Ser fidel en aquest servei fins al final, fins a la mort en creu.

3.     Comunió amb el Pare. Acollida dels germans/germanes, sobretot els més pobres i marginats. Per tant, oració, misericòrdia i tendresa.

4.     Llibertat de Pobre. Lliure davant de qualsevol legalisme, de qualsevol poder, de qualsevol interès. Els auténtics pobres són els auténticament lliures. I només els lliures de de debó poden ser pobres evangèlics.

5.     Novetat. Irreductible. Que va més enllà de tots els esquemes i ens renova i fa que tot sigui nou.

6.     Conflictivitat. Radicalitat. Vida en creu.

7.     Força en l’Esperit. Que venç el pecat, la captivitat i la mort. Causa de la nostra esperança, garantia de la victòria de l’amor.» 



Araguaia amb el bisbe Casaldàliga

BALSARENY AVUI




Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga – Carta núm. 90 de desembre de 2018

Eleccions al Brasil

Amb molta tristesa i preocupació hem seguit el procés electoral a Brasil. Sabem que la victòria de Bolsonaro implica una situació terrible per tots els companys i amics dels moviments populars, eclesials i socials que lluiten a favor de les Grans Causes.

Tot i així, creiem que hem de fer un esforç de, com ens diu el nostre estimat Pere, no perdre mai l’esperança.

Creiem que avui més que mai hem de fer nostres aquestes paraules seves, que va escriure amb motiu dels 30 anys del Consell Indigenista Missioner (CIMI): “Som soldats derrotats d’una Causa Invencible. Hem de continuar sent, en l’oració i el somni, radicals”. Han estat molts els articles, missatges, cartes... publicats des de les eleccions. Nosaltres n’hem fet un recull.

«La elección terminó, pero la lucha está apenas comenzando:

¡Seguimos de cabeza erguida resistiendo por Brasil!

Vivimos un proceso electoral totalmente atípico. Desde el cierre del período militar no teníamos la prisión política de un líder, como la de Luiz Inacio Lula da Silva, injustamente condenado, y que tuvo su candidatura impugnada por el Tribunal Superior Electoral. Un proceso en que fuerzas que actuaban hasta entonces en las bodegas del país, emergieron la disputa presidencial provocando una gran ola de odio y violencia contra el pueblo brasileño.

Nuestra candidatura fue una respuesta democrática al arbitrio que contamina el escenario político desde el golpe parlamentario que en 2016 derribó a la presidenta Dilma Rousseff. Enfrentamos abusos y vilezas practicados por corrientes comprometidas con mezquinos intereses antipopulares, antidemocráticos y antinacionales.

La elección de Bolsonaro representa una ruptura política, cuyos signos están representados en el asesinato de Marielle, de Moa Katendê –líder negro, capoeirista en Bahía, Charlione–,  joven cearense que aún ayer participaba de una caravana electoral en apoyo al candidato Haddad. Ellos amenazan nuestras vidas porque luchamos por un país igual y justo.

Incluso bajo balas, resistimos en defensa de la soberanía nacional, violada de tantas maneras en los últimos dos años. Protegido por sectores del sistema judicial y de los medios monopolistas, el candidato diputado Bolsonaro se quedó de manos libres para financiar su máquina de mentiras con dinero clandestino, incitar la violencia contra sus adversarios, huir de debates públicos y burlar reglas electorales.

Estas fuerzas, a través de la tramoya y de la truculencia, con maniobras aún sujetas A pesar de tantos obstáculos, nuestra alianza organizó una poderosa resistencia por todo el país, que llevó a la realización de la segunda vuelta y a un formidable movimiento en defensa de la civilización contra la barbarie, de la democracia contra la dictadura, del amor contra el odio.

En esa segunda vuelta, que cerró ayer, hombres y mujeres de todos los cuadrantes se manifestaron a favor de los pilares constitucionales de nuestro país.

Esta jornada jamás habría sido posible, sin embargo, sin la dedicación y la valentía de los movimientos sociales y sectores democráticos de la sociedad.

Continuaremos defendiendo la Constitución, la diversidad social, los derechos de todos y todas, un Brasil de todos y combatir el peligro de la dictadura, la eliminación de las conquistas sociales, la venta del patrimonio público, la entrega de las riquezas nacionales, el racismo y la misoginia, la homofobia y la amenaza de la violencia institucionalizada.

En este momento, es fundamental continuar juntos y cohesionados en torno a la democracia, la soberanía nacional y los derechos.

No debemos dejar caer por el miedo, pues tenemos unos a otros. A diferencia de lo que piensan, el pueblo brasileño sabrá resistir.

28 d’octubre de 2018; Frente Brasil Popular i Frente Pueblo sin miedo.»


Responsabilitats de Transvinyots

L’empresa pública Transvinyots té la responsabilitat a Balsareny de tenir cura de la neteja diària dels carrers i espais públics, dins la seva competència. Fa uns dies per exemple, saludant el col·lectiu de treballadors d’aquesta empresa tot fent el tomb per la plaça de la Mel, vaig poder observar com molt bé netejaven amb aigua a pressió la cantonada del Bar Sidral, amb una manguera incorporada a un vehicle, la qual té tota una zona plena d’excrements de colom.

Puntualment, però, existeixen diferents llocs dels carrers balsarenyencs que pateixen mancances de neteja. Concretament em vull referir al punt situat a la prolongació Àngel Guimerà, prop de la zona dels contenidors d’escombraries, que sol estar ple de fulles d’un arbre, que, quan reben l’impacte del vent, són empeses cap a un carreró el qual n’ha de tenir cura una sola persona, dels tres veïns que hi ha, ja que el fet només l’afecta a ell, ja que les fulles i la brutícia col·lapsen una reixa que condueix el clavegueram per sota de casa seva.

S’entén que no es pot estar alhora a tots els llocs, però aquesta columna, entre altres coses, vol reflectir la preocupació quotidiana del dia a dia balsarenyenc, i vol aprofitar per donar les gràcies a l’empresa Transvinyots.


Paula Valls en concert al Sindicat

El passat 2 de febrer de 2018, el cicle ‘Sona B’ que cada mes porta música a Balsareny, va rebre la petjada musical de la jove Paula Valls (Manlleu, 1999). En un ambient de cafè concert, amb taules i cadires a platea, el concert va constar de cançons amb influències del jazz i la música afroamericana en llengua anglesa, i dues cançons en català, del seu disc “I am”.

“I am”, completament dirigit per Paula, és un treball que s’ofereix a parlar d’experiències pròpies i vivències recents, de sentir-se perduda i no trobar-se, de moments difícils i de canvis, i d’haver de prendre decisions importants. Un reflex de la seva accelerada evolució personal, en un to sovint trist i ple de comiats, però sempre, amb un poc d’esperança.

Volem felicitar, un altre cop, l’Ajuntament de Balsareny i les persones que formen part de l’organització del ‘Sona B’, ja que sense ells no podríem gaudir d’aquestes tardes musicals de qualitat.

Josep Gudayol i Puig




Meteorologia: gener 2019

METEOROLOGIA



Gener de 2019

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
2,7
Mitjana (min.+màx.)                  
4,7
Mitjana de mínimes      
-3,4
Mitjana de màximes      
12,7
Mínima (dia 11)
-7,5
Màxima (dia 1)
18,5
Mín. més alta (dia 17)
1,3
Màx. més baixa (dia 29)
6,3

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 10)
57,6
Velocitat mitjana             
5,1
Recorregut del vent            (en km)
3.809,5

Pressió (hPa)

Màxima (dia 4)
1.028,8
Mínima  (dia 23)                  
991,8

La pluja (litres/m2)

Dia 20
8,7
Dia 23 (neu)
2,6
Total
11,3


Francesc Camprubí



dimecres, 13 de febrer de 2019

"Gargots", de Joan Flores - Biblioteca Pere Casaldàliga


Exposició ‘Gargots’, de Joan Flores

Del 7 de febrer al 7 de març de 2019 podeu visitar, en l’horari habitual de la Biblioteca, l’exposició ‘Gargots’, del balsarenyenc Joan Flores. L’autor ens presenta part de la seva obra, concretament la dedicada al gargot, on ens mostra aquest traç, aparentment senzill, a través de diferents tècniques pictòriques, mides i formats. Una mostra original i de qualitat que no està deixant indiferents les persones que fins ara l’han visitada.

Joan Flores escriu aquesta reflexió al voltant del gargot:

“A l’inici, abans del signe com a símbol d’allò no dit, però expressiu, fou el gargot. És la marca que fa un nen quan agafa per primer cop un llapis i s’enfronta al blanc paper o la repintada paret. És, aleshores, quan aquest petit humà realitza la seva primera obra d’art.

Molt abans que els humans deixessin signes a les roques, feien gargots sobre l’arena. Avui dia, encara que marginat davant del venerable traç acadèmic, el gargot ha pres una situació de privilegi en quant a la identitat del gargotaire, ha esdevingut rúbrica!

El gargot és revolució.
El gargot ens fa artistes a tots, 
les avantguardes artístiques així ho certifiquen.
El gargot és pura expressió;
d’això, fins ara, se’n deia art.”









Taller infantil de Traginers a la Biblioteca

Enguany, la Biblioteca ha volgut sumar-se a la Festa dels Traginers i ho ha fet amb  un taller infantil, juntament amb la Comissió de la Festa dels Traginers. A partir de contes i jocs hem passat una estona molt agradable i divertida, on la feina del traginer i els animals de càrrega i tragí han estat els protagonistes.


Laboratoris de lectura a la Biblioteca

Aquest any 2019, la Biblioteca ha entrat dins del projecte de ‘Laboratoris de lectura’ de la Gerència de biblioteques. Per tant, al llarg de l’any s’aniran oferint diferents laboratoris adreçats al públic infantil (de 4 a 10 anys).

Els laboratoris de lectura portàtils són espais de creació per a les famílies que conviden a experimentar al voltant de la lectura, entesa en el sentit més ampli del terme. Permeten gaudir de l'essència dels llibres infantils des de la vessant creativa. Es miren els llibres d'una altra manera, s'hi experimenta per treure'n tot el suc que ofereixen. Es tracta d'una experiència enriquidora, amb un format que sorprèn. Cada laboratori és un bombonet, una capsa de sorpreses. 


El passat mes de desembre vam fer el laboratori ‘La capsa d’en Frederick’, dedicat a aquest ratolinet del conte de Leo Leoni. El mes de febrer hem fet ‘El Llop ha tornat’ i al març en farem el tercer, dedicat a la porqueta més coqueta de l’univers, l’Olívia.







Ana Pérez Hidalgo
Fotos: A.Pérez / A.Selgas

dimarts, 12 de febrer de 2019

“A cent cap als 100”, a Lliçà d’Amunt




El dimarts 5 de febrer, dins el programa “A cent cap als 100”, que organitza la Diputació de Barcelona, una cinquantena llarga de balsarenyencs va participar en la segona caminada de la temporada, pel terme de Lliçà d’Amunt. Al centre cívic de Palaudàries, els nostres caminandors –de llarg, els primers d’arribar– es van reunir amb els que venien de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Andreu de la Barca, així com amb els lliçanencs. Després d’esmorzar i de rebre la benvinguda per part del regidor d’Esports local, tots plegats van emprendre el camí. Va fer un bon dia, amb sol i fins i tot caloreta. El passeig era lleuger, d’uns 7 quilòmetres aproximadament: passant pel bosc de Palaudàries, enmig d’alzines baixes i de pins alts, i seguint un tram de l’antic camí ramader de Caldes, arribava fins a l’església de Sant Valerià de Robers, del segle XIII però reformada al XVIII, annexa al mas de Can Coscó, una masia medieval amb finestres gòtiques semblants a les del castell de Balsareny. El camí havia començat amb una llarga baixada; després prosseguia planer fins arribar i vorejar l’esmentada església, per retornar a Lliçà pel mateix lloc –ara, però, fent de pujada tot el que abans s’havia baixat. Novament al pavelló del centre cívic, els passejadors es van poder menjar el dinar que portaven de casa, i en acabat hi va haver una sessió de ball. Un dia ben aprofitat, per la qual cosa cal felicitar els organitzadors locals i, per part de Balsareny, l’Ajuntament i el Centre Excursionista, amb la bona feina de la Noèlia Ramírez, el Diego Hernández i l’Alfred Selgas. La propera sortida serà el 12 de març a l’Hospitalet i, després, el 2 d’abril a Sant Andreu de la Barca.

Sarment
Fotos: A. Selgas