La Tempesta: actes del mes de juny

Roger Coch i Irene Rubio

 
L’espai cultural de La Tempesta va tancar el mes de maig, el diumenge 31, amb la presentació de la primera novel·la de la sallentina Irene Rubio, Seràs la vall, que va presentar juntament amb Roger Coch. Aquest llibre va guanyar el Premi Documenta 2025: és una distopia d’una gran qualitat literària sobre unes dones que habiten un indret rural imaginari (la Vall Seca): una història de desarrelament, supersticions i lluita per la supervivència, en què la ficció aconsegueix de fer reflexionar el lector sobre els problemes reals del món d’avui.
 
Del 3 de juny fins al 16 d’agost s’hi pot admirar l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera. Amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, és un viatge en diàleg constant entre la permanència i la fragilitat. La tinta medieval ens connecta amb la història i la memòria, i les esquerdes creades amb paper ens parlen de la vulnerabilitat i del buit que ens queda després de les fractures del temps. Un “entretemps” on les ferides esdevenen art.
 
El dissabte 6 es va fer una nova edició del Taller de ceràmica, a càrrec de Gem Ceràmic, en què els participants modelen la seva pròpia peça segons les diferents tècniques apreses.

Xavier Mas Craviotto i Miracle Sala

El diumenge dia 7 es va presentar el llibre El meu biquini verd, de Miracle Sala, que hi va venir amb Xavier Mas Craviotto. Tots dos van compartir una conversa molt agradable sobre llengua, literatura i el procés d'escriptura dels contes que conformen el llibre. 

Llorenç Planes, Joan Albert Vicens i Jordi Corominas

 
El dijous 11, els filòsofs balsarenyencs Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar el seu últim llibre, l’interessantíssim Extrema dreta: què ens hi juguem? que ja vam comentar al Sarment del mes de març. Dialogant amb Llorenç Planes, els autors van debatre amb el públic analitzant es arguments dels principals partits d’extrema dreta d’aquí i d’arreu del món i la forma de rebatre’ls amb dades i amb raonaments pacífics.

Ferran P. Ferrer i Montse Virgili

 
Dissabte 13, la periodista tarragonina Montse Virgili —directora del programa “Les dones i els dies” de Catalunya Ràdio—, acompanyada de Ferran P. Ferrer, va presentar el seu llibre Els moixons, en què dona veu i protagonisme a les dones del seu poble, dones senzilles que l’han influïda, i que es resisteixen a deixar-se engabiar com els ocells. Ho fa en una prosa poètica on destaquen les variants dialectals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Eloi Sayrach

 
Diumenge 14 hi va haver un concert a càrrec del jove cantautor gracienc Eloi Sayrach, autor del disc Perdut dins l’aixopluc, presentat l’octubre passat. Amb guitarra, veu i unes lletres poètiques que parlen dels silencis, les esperes i la calma que precedeix un allau que et remou per dintre. Va cantar cançons com Dona de glaç, El temps que vindrà, Havies de marxar, Mig cel, Migradora hivernal, Jardí de flors i Nen intrèpid (la primera cançó que va escriure): no totes són del disc, però sí que ho era la cançó final del concert, que també tanca el disc, titulada Cau la neu. La seva actuació, amb un estil de pop de gran sensibilitat, va durar gairebé una hora i va merèixer els aplaudiments del públic.

Tingla2

 
Diumenge 21, al migdia, hi va haver un Concert-vermut a càrrec de Tingla2, un grup del Bages, que va agradar molt als assistents, més d’una vintena. Van tocar diferents estils —blues, country, alguna havanera...—, de forma instrumental, amb dues guitarres i una harmònica, però la majoria acompanyades del cant, i totes amb el bon humor dels tres components de la formació. Entre el repertori, hi havia peces de creació pròpia i d’altres de reconeguts cantants, com Camins de Sopa de Cabra; adaptacions de cançons americanes, irlandeses i d’altres; en especial, una  instrumental irlandesa que es va acompanyar d’una petita flauta i que estava dedicada als que van lluitar per la independència d’Irlanda. Van fer un bis, per respondre les peticions del públic, per acabar el concert, a dos quarts de dues de la tarda. Com a curiositat, el component del grup que tocava l’harmònica, va mostrar un estoig ple d’harmòniques, de totes mides, materials i, per tant, sonoritats; i va fer una demostració amb una harmònica especial, perquè era tan petita que era emocionant veure com carai la podia tocar.
 
La programació del mes es completava el dijous 25 amb el concert poètic Fermentar, a càrrec de la poeta vallesana Sònia Moya i la veu i la guitarra de Rusó Sala. Poesia i música que parlen de la transformació espiritual, el repòs i el pas del temps, que, com el vi, ajuden a fermentar i provocar un canvi.
 
Isidre Prat i Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta

El pas del Papa Lleó per casa nostra: algunes reflexions

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
Si algun esdeveniment major ha marcat el mes de juny enguany a casa nostra, ha estat la visita del Papa Lleó. Entre el 9 i el 10 de juny, Lleó XIV va viure una atapeïda agenda de celebracions, actes i encontres que van dur-lo de la catedral de Barcelona a l’estadi de Montjuïc, de la presó de Can Brians a la parròquia de sant Agustí, per culminar el recorregut a la Sagrada Família, en una cita certament impressionant i històrica, en molts sentits.
 
Des de Balsareny, un grupet de feligresos i també els mossens de la parròquia, van participar a alguns d’aquests moments: alguns, a la vetlla multitudinària del dimarts 9 a l’estadi de Montjuïc (junt amb unes 300 persones del bisbat de Solsona); altres, a la visita a Montserrat, el dimecres 10 al matí; uns altres, per últim, a l’Eucaristia i benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el mateix dimecres al vespre (data exacta del centenari de la mort de “l’arquitecte de Déu”, el venerable Antoni Gaudí).
 
Primera reflexió: del soroll a la remor de fons
 
Es pot dir que la visita del Papa “ha portat molt soroll”, tant abans, com durant, com després. I aquest soroll ha tingut diferents significats: des de l’expectació i l’alegria, a la reserva i la crítica, passant per 1001 matisos i grisos. Com en qualsevol afer social, la possibilitat de trobar elements positius i negatius a aquesta visita ha estat ben oberta. Tanmateix, a mesura que el Papa participava de diferents activitats i anava fent les seves intervencions (a grans estadis amb multituds, a un local de Càritas, a les Misses obertes als 4 punts cardinals, al Congrés, a la presó, a la Sagrada Família, al port de Canàries...), el soroll inicial s’anava transformant progressivament en calma oient i, d’aquí, en molts casos, en escolta honesta i fecunda. Amb el pas del Papa, anàvem passant també del soroll a la bona remor de fons.
 
Segona reflexió: confirmar els germans
 
Ja que parlem del Papa de Roma, successor de l’apòstol Pere, és ben avinent referir-nos al Nou Testament i, concretament, a unes paraules que Jesús adreçà al pescador de Galilea en un moment molt especial, en el context dramàtic de l’Últim Sopar: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hagis convertit, confirma els teus germans” (Lc 22,32). Parlant així, Jesús mostrava a Pere la seva estima i sol·licitud per ell (“he pregat per tu”), conscient dels moments tan difícils que ell i els demés apòstols viurien durant la seva Passió. Alhora, però, Jesús estava fent un encàrrec important a Pere, com a “cap dels apòstols”: “tu, quan t’hagis convertit, confirma els teus germans”. Aquestes últimes paraules marcaran per sempre la vida de l’apòstol Pere. En efecte, després de la tenebra de la Passió (en què Pere negarà tres cops a Jesús), el mateix apòstol viurà un retrobament amb Jesús ressuscitat i, a partir d’aquí, reprendrà la missió de “pasturar les seves ovelles”, fins a donar la vida per l’Evangeli. Pere fou un home de carn i ossos, amb la seva fragilitat humana i fins i tot el seu pecat, però profundament enamorat de Jesús i del seu Evangeli. I precisament per això, perquè era fràgil però va fer experiència del perdó i l’amor de Jesús, va poder rebre l’encàrrec de “confirmar els germans” en la fe.
 
Fent un salt en el temps, el Papa Lleó, com a bisbe de Roma i successor de Pere, comparteix amb l’apòstol la fragilitat humana i l’encàrrec de “confirmar els germans”. Amb la seva visita a casa nostra, n’hem pogut fer experiència. Donem-ne gràcies i acollim la llavor de tot allò que el seu pas i les seves paraules han sembrat en nosaltres.
 
Mn. Marc Majà
Foto: Giec Tarraconense / Bisbat de Solsona

Teatre fòrum: ‘Àvies segle XXI’

 

 
El Consell Comarcal del Bages va organitzar una sessió de teatre fòrum, amb l’obra Àvies segle XXI. Va ser la tarda del dimarts 16 de juny, a la sala petita del Sindicat, amb l’assistència d’una vintena llarga de persones.
 
A partir d’una peça de teatre de només un quart d’hora de durada es va introduir el tema de les relacions intergeneracionals en l’àmbit familiar. L’obra posa en escena una àvia de 80 anys, la Trini, que ens mostra fins on pot arribar per cuidar el seu net i la seva família. Ella no sap, o no vol, dir que no, i com a conseqüència l’àvia cau malalta i l’han d’ingressar. Afortunadament es recupera i tot acaba bé.

 
A partir d’aquí es va desencadenar una interessant tertúlia, amb la participació de la majoria dels assistents, per posar a debat, durant més d’una hora, què han fet bé o malament tant l’àvia com la mare del nen. Aleshores cadascú va donar la seva versió sobre què faríem o què hem fet nosaltres si ens hem trobat així, com a àvies o avis. Hi va haver opinions diverses.

 
Les dues actrius que feien de l’àvia i de la filla van contestar les preguntes i van contrastar les solucions proposades pel públic com a actrius, allargant l’argument fins al final de l’acte. Així, la filla va explicar la situació laboral seva i la del seu marit, els inconvenients de viure a Barcelona... Sempre en la ficció, però sabent que són coses que passen en la realitat. Malgrat les diferències entre uns i altres, es va arribar a la conclusió que, en l’obra de teatre, mare i filla havien de parlar més de les coses entre elles dues, i que això mateix cal fer-ho extensiu en la vida real: hi ha d’haver més comunicació entre pares i fills, per parlar francament de qüestions que es podrien convertir en conflictes familiars.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

Trobada de Gegants i quinze anys de Gegantons

 

El dissabte 13 de juny Balsareny va celebrar una gran diada gegantera, amb un seguit d’actes ben populars, organitzats per la Colla de Geganters, Grallers i Tabalers Els K + Sonen, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny.

Enguany, a la tradicional Trobada gegantera se n’hi va afegir una altra per celebrar els quinze anys dels gegantons Joan i Mariona. Per aquest motiu, la jornada ja va començar al matí, amb una plantada de gegantons a la plaça Ricard Viñas: a més dels de Balsareny, hi va haver els d’uns quants pobles més, i també molts de particulars elaborats per nens i nenes i les seves famílies: simpàtics i originals nans, capgrossos, dracs i altres elements infantils. A destacar els dels nets i la família de Jaume Masplà i Paulina Galera, traspassats fa poc, en homenatge als quals van dedicar la seva ballada. Tots els gegantons van desfilar pel centre del poble per tornar cap a l’esmentada plaça, on es van presentar i van fer els balls finals. Per acabar, al mateix lloc, hi va haver un vermut musical. Va ser un matí especialment dedicat a la quitxalla, que tant gaudeixen dels gegants i gegantons. L’enhorabona. 

A la tarda, es va dur a terme la catorzena edició de la Trobada de Gegants, amb la participació de 19 colles, entre les quals les de Balsareny —els Geganters de Balsareny (amb els gegants més antics del poble, Marc i Maria), Els K + Sonen i el nan de Pep Cañellas—. A la tarda, amb una bona caloreta que feia, tothom es va anar concentrant a la plaça de l’Ajuntament. 

Des del balcó de l’Ajuntament, l’actuació del grup de Grallers Penjats va donar pas a un acte institucional per commemorar els quinze anys dels nostres gegantons. Primer va parlar l’alcalde Isidre Viu, que va repassar la  història dels Gegantons de Balsareny i va destacar la importància de mantenir la tradició gegantera, que forma part de la nostra cultura popular, desitjant que per molts anys pugui continuar essent ben viva al nostre poble. 

Seguidament, el regidor de Festes, Josep Maria Soler Camps, va fer una referència més específica als gegantons. El gegantó Joan, que recorda Mn. Joan Bajona, i la gegantona Mariona, que representa una filadora en homenatge a les dones que havien treballat a les nostres fàbriques tèxtils, van ser construïts pel cardoní Toni Mujal i Obradors i es van estrenar per la Festa Major de 2011, apadrinats pels gegants de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Aquestes dues figures passaven així a formar part de la imatgeria del poble; i la seva mida (uns 2,70 m) i pes més reduïts, en comparació amb els gegants, estava pensada de forma especial per facilitar que els poguessin portar gent jove no prou forta per carregar els gegants, més feixucs. Més endavant, Els K + Sonen estrenarien els nous gegants Blanca de Bell-Lloc (el 2014) i Bernat de Peguera (el 2019), que representen senyors feudals del Balsareny del segle XIV.

 

Tot seguit, davant mateix de l’Ajuntament, els Gegantons de Balsareny van ballar el ball que els identifica, compost pel mateix Mn. Joan Bajona, que va fer esclatar uns forts aplaudiments entre el públic que omplia la plaça. A continuació els participants es van anar organitzant en una cercavila, que va començar pel carrer del Trull i va seguir per diferents carrers del poble, fins arribar a la plaça Roc Garcia, on foren rebuts amb el toc dels Campaners de Balsareny.

Tots els gegants van envoltar la plaça i Josep Maria Soler Camps, com a regidor de Festes i alhora portaveu de la colla Els K + Sonen, els va donar la benvinguda i en va fer la presentació individualitzada, esmentant els trets més distintius de la història de cada colla i de les seves figures. N’hi havia d’habituals, que venen cada any, però també n’hi havia algunes que venien per primera vegada i d’altres que, després d’uns anys d’absència, ens tornaven a visitar. Una menció especial va ser per a la colla de la Sagrada Família de Barcelona, per ser notícia en l’actualitat —amb la inauguració recent de la torre de Jesucrist de la basílica— i perquè fa poques setmanes que Els K + Sonen van participar a la seva trobada a Barcelona i en guarden un bon record.

 
Després tots els gegants van fer el ball de lluïment al mig de la plaça —la majoria van actuar en grups de dos pobles— i al final tothom va rebre un record de la diada, de mans de l’alcalde Viu i de la tinent d’alcalde Glòria Casaldàliga. La darrera colla a actuar va ser l’amfitriona, Els K + Sonen i, després d’unes paraules d’agraïment i comiat per part del cap de colla Marc Comabella, l’acte central de la trobada es va acabar amb un parell de balls de conjunt, amb tots els gegants ballant alhora al mig de la plaça.

 
Durant la tarda, a la plaça Roc Garcia, hi va haver un petit mercat, on es venien miniatures de gegants i llibres i contes infantils sobre imatgeria.
 
Al vespre, a la plaça de la Mel, es va celebrar un sopar de germanor amb totes les colles participants, però també obert a tothom. Com a fi de festa, al mateix lloc, hi va haver un concert amb els Grallers Penjats i la música d’un DJ.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova, Isidre Prat