Imatges de Balsareny

Sabríeu quin tipus d’arbre és el que es veu a la foto i en quin lloc del nucli urbà de Balsareny es troba? Publicarem la resposta més endavant, en aquest mateix post.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Masia Freixa de Terrassa

RACONS DE CATALUNYA
 

 
Ja que aquest 2026 és l’any Gaudí, commemorant el centenari de la seva mort, aquest mes parlem d’una obra modernista —no pas d’en Gaudí, però sí d’estil gaudinià— que probablement molta gent no coneix, però és de gran bellesa. Es tracta de la Masia Freixa de Terrassa, construïda entre 1905 i 1910, per l’arquitecte Lluís Muncunill, on destaquen els arcs i les formes arrodonides.
 
On es troba?
 
La masia és al bell mig del parc de Sant Jordi, paral·lel a la rambla d’Ègara, al barri de Ca n’Aurell. Ubicació: (41.562941,2.004168).

Cara nord de la Masia Freixa, amb un porxo a l’entrada i on es veu darrere una part central més elevada, amb finestres parabòliques

 

Quina és la història de la casa?
 
Tot i que en Muncunill la va construir a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil, el mateix arquitecte la va reconvertir després en la residència familiar de l’industrial Josep Freixa i Argemí quan la fàbrica es va traslladar a un altre indret. Muncunill va transformar l’antiga nau afegint-hi els arcs parabòlics que formen uns porxos, que recorden formes naturals com en l’obra d’Antoni Gaudí. També destaquen les formes corbes de les finestres i les portes, així com la coberta amb volta catalana. Tot plegat fa sensació de moviment i lleugeresa a l’edifici.

Cara est, amb l’afegitó en forma de rotonda, d’on s’alça la torre. Els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre millor l’entrada de la claror

 

Del costat nord-est en surt una torre alta, amb un mirador al capdamunt. Els murs i els arcs, fets amb maons, estan arrebossats amb morter i pintats de blanc; hi ressalten les persianes de color verd de les portes i finestres, que recorden capçades d’arbres, mentre que les sinuoses teulades són grisenques i tenen petits vidres i ceràmica incrustats amb morter, que brillen i reflecteixen diferents colors segons la llum del sol o de la lluna.
 
Tota la part inferior dels murs blancs està recoberta amb una faixa de ceràmica; és el que s’anomena arrambador. L’interior de l’edifici està molt reformat, però conserva mobiliari antic.

Cara sud, on es veuen els magnífics porxos parabòlics i entremig es veuen les finestres i portes verdes, imitant els arbres

 

Quina és la situació actual de la masia?
 
El 1959 l’Ajuntament va comprar la casa i els jardins (ara, parc de Sant Jordi). Durant molts anys va acollir el Conservatori Municipal de Música i darrerament ha estat la seu de diverses oficines, entre elles, la de Turisme de l’Ajuntament. Des de 2023 és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Normalment es pot visitar per dintre,  però no actualment: l’edifici està completament precintat per obres de rehabilitació des de ja fa un any. L’oficina de Turisme s’ha traslladat. Tanmateix, aviat es podrà tornar a visitar.

Cara oest, amb un gran porxo parabòlic que sosté molts petits arcs, també parabòlics

 
Casa Alegre de Sagrera
 
Un altre edifici modernista de Terrassa és la Casa Alegre de Sagrera, un model d’habitatge de la burgesia local, construïda a principis del segle XIX i reformada l’any 1911 a l’estil modernista eclèctic per l’arquitecte Melcior Vinyals. El nom ve de la unió dels dos cognoms del matrimoni propietari que la va fer reformar. El 1973 la va comprar l’Ajuntament. Es troba al carrer de la Font Vella, al centre de la ciutat. Aquesta casa-museu sí que actualment té un horari de visites.
 
La Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera són dos dels equipaments del Museu de Terrassa.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 114

L'any 2026 s'anomena totalment parell, perquè el 2026 només consta de xifres parelles. Quants anys han de passar des de l'any 2026 per trobar per primera vegada un any amb totes les xifres diferents i que sigui totalment parell?

Salut i lògica.

Roc Carulla

Solució al repte núm. 113: 2.665 rajoles.

Aquell campanar, per Arcadi Sant.

 

Arcadi Sant Rimbau
Foto: Alfred Selgas

Festes de Primavera 2026

 

 
Com cada any, la darrera setmana de maig han tingut lloc a Balsareny les Festes de Primavera, organitzades per l’associació Els Ametllers amb la col·laboració de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat i l’Ajuntament de Balsareny.
 
Els actes van començar el dilluns 25 a la tarda, amb l’actuació al Sindicat del grup Estrelles d’or de Navàs, que va oferir el seu xou en play back. 

Dimarts 26, a les 5 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, hi va haver la projecció de l’audiovisual del grup de Memòria de Balsareny Educa, encapçalat per Lluïsa Coma, que també va presentar l’acte, i Jordi Sarri. En aquesta ocasió el tema del reportatge va ser “El siquiaire i la resclosa dels Manresans”. A l’acte, que va durar una hora, hi van assistir unes vint-i-cinc persones.

 
Els actes van continuar dimecres 26, a la tarda, amb l’actuació del grup Play-back de Torelló, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones. A destacar que, sense desmerèixer res dels altres grups que fan aquest tipus d’espectacles, aquest grup va guanyar el primer premi al Festival Playback.Cat celebrat a Igualada, amb la interpretació dels Pirates del musical Mar i Cel, peça que va cloure la seva actuació a Balsareny.
 
Dijous, com és tradicional, hi va haver un dinar de germanor al Sindicat, on també, després del dinar, hi va haver un gran Concert i Ball, a càrrec de Juan de Doble Perfil.
 
L’endemà, divendres, es va celebrar el Quinto del Casal, a les 5 de la tarda, al Centre Cívic i Comunitari, amb premis a la línia i el quinto. En el transcurs del joc, hi va haver coca, xocolata i beguda per a tothom.

 
Finalment, el diumenge 31 de maig, a la tarda, com cada any, el grup balsarenyenc La il·lusió va estrenar, amb gran èxit, el seu nou espectacle, a la sala Sindicat, a les 6 de la tarda. Cançons i bon humor, amb un vestuari molt vistós, l'espectacle va fer les delícies del nombrós públic assistent. 

Felicitem a tothom qui ha contribuït a dur a bon terme, un any més i ja en són molts, aquestes Festes de Primavera.

 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Jordi Sarri

Audiovisual sobre la Síquia

Grup Play-Back de Torelló

El Xou del Grup La Il·lusió

Festa dels Premis de la Premsa Comarcal

 

 
El divendres 29 de maig va tenir lloc la tercera edició de la Festa dels Premis de la Premsa Comarcal, organitzada per l’ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal), a la qual vàrem assistir diversos membres de la junta del CCB. Es va celebrar a les 7 de la tarda, a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, que es va omplir de gom a gom, amb més de tres-centes persones.
 
Aquests premis són un reconeixement al periodisme local, territorial i de proximitat en llengua catalana i s’atorguen en diferents categories.

 
En primer lloc es van donar els premis a la Solidaritat, als millors audiovisuals sobre valors solidaris fets per alumnes d’ESO i de Batxillerat. Es van guardonar diversos instituts d’arreu per cursos —un premi al guanyador i un altre al finalista—, amb un diploma i una dotació econòmica compartida entre l’alumne o alumnes i una entitat o organització sense ànim de lucre, a escollir per cada centre. Volem aquí destacar el premi atorgat a tres alumnes de batxillerat de l’Escola Vedruna EDN de Navàs: Sofia Casas, Ainhoa Garcia i Clàudia Serra, pel seu treball titulat “Cors cosits i somnis trenats”, que van triar la fundació Joan de Marina per compartir el premi. És una fundació amb seu a Barberà del Vallès dedicada a l’àmbit social i educatiu, que treballa amb projectes de cooperació a Gàmbia.

 
Tot seguit, i per primera vegada, es va donar un premi a la Tolerància, com a conseqüència del fet que l’octubre passat l’ACPC va fer un manifest contra els discursos de l’odi i de la intolerància. Aquest premi va ser per al conegut activista de l’organització Open Arms Òscar Camps, que va adreçar unes paraules al públic, en què va remarcar que “cap vida val menys que la nostra”. Com sabem, és una organització dedicada sobretot al salvament marítim de persones.

 
A continuació, i com a relaxació, hi hagué l’actuació de l’actor Pep Plaza, que al llarg de mitja hora va posar el seu toc d’humor amb un monòleg genial ple d’imitacions ben diverses, amb un guió i una posada en escena diferent de la que va fer a Balsareny la passada Festa Major.
 
Després van venir la resta de premis. Per un costat, els premis a les millors portades de les revistes, amb diferents categories segons la periodicitat (setmanal, mensual, trimestral...). Així, van ser premiades les revistes L’esclat, de Golmés; Sió, d’Agramunt; Som rurals, de Lleida; i La comarca, d’Olot.

 
Per altra banda, hi hagué el premi al millor mitjà digital, per al Diari de Girona. Els premis de fotografia periodística: en digital, per a cassadigital.cat, d’Eduard Duran, de Cassà de la Selva; i en paper, a diferents treballs, segons la periodicitat, com el de la revista trimestral Avenç, del Palau d’Anglesola, amb la foto “Un globus, una sorpresa i molts somriures”, del fotògraf Felip Tribó; i el setmanari El 3 de vuit, que abasta tot el Penedès, amb una foto de portada de Joan Santacana.

 
Finalment es va adjudicar el Premi d’Honor de la Premsa Comarcal al poeta, filòleg i gestor cultural català Carles Duarte i Montserrat, col·laborador de grans acadèmics del país, com Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit. Duarte va dedicar al públic unes paraules d’agraïment i reivindicació.

 
Els parlaments es van cloure amb les paraules de Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal; i del conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila i Moreno. Tots dos també van participar en el lliurament dels guardons, junt amb altres personalitats del món de la premsa comarcal i local.

 
Per acabar, i amb un aire ben festiu, va actuar el conegut raper i compositor terrassenc Lildami, que va oferir cinc de les millors cançons del seu repertori.
 
Des del Sarment ens adherim a les paraules que les autoritats i el premi d’honor van dedicar a la necessitat de mantenir aquestes publicacions de proximitat i de fer servir el català, ara que està seriosament amenaçat; així com al desig que s’hi incorpori la gent jove per garantir-ne la continuïtat en el futur.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Lluïsa Coma

Òscar Camps

Pep Plaza

Lildami

Sortida per la Setmana dels Geoparcs

 

 
Cada any, a finals de maig, es celebra arreu la Setmana dels Geoparcs. Atès que Balsareny pertany al Geoparc de la Catalunya Central, la Biblioteca Pere Casaldàliga organitza diverses activitats en aquest sentit, de les quals en parla en aquest mateix Sarment. Una d’elles és la caminada geològica pel terme balsarenyenc. Enguany es va celebrar el dimarts 26 de maig i hi van participar 22 persones, la majoria de les quals era del poble.

 
La caminada va tenir lloc entre les 9 i les 12 del migdia. Malgrat que es va ensopegar en uns dies de forta calor, la major part del recorregut va transcórrer a l’ombra dels arbres. En  qualsevol cas, a l’hora en què es va fer encara no es va arribar al pic de més calor del dia. L’itinerari va començar i acabar a la Biblioteca. Des d’allà els participants vàrem adreçar-nos al Repeu, on hi va haver la primera parada del camí, per explicar diferents trets geològics de l’indret on vivim. Després vindrien més parades en les diverses fites que trobàvem.

 
Vàrem seguir tot el Repeu i, travessant el pont del Riu, vàrem continuar pel passeig del Riu (passant per la Soca) fins al Molí. Vam continuar per dalt, per la carretera vella C-1411, fins agafar una entrada cap al camí que segueix la síquia fins a la mina de Vilafruns; per després baixar cap a l’antiga fàbrica i continuar pel camí vora el riu que passa per la Gates, la depuradora i la deixalleria. De nou, pujar cap al camí de la síquia i tornar al nucli urbà, passant pel carrer del Carrilet.

 
Al llarg del camí vàrem parlar de la vall que ha excavat la riera del Mujal en milions d’anys; dels materials que arrossega la riera i el riu, que després es compacten formant roques; dels tipus de roques que veiem a la superfície, la majoria de la Formació Artés (fa 30 milions d’anys); de la síquia i totes les seves infraestructures relacionades amb l’aigua, que són part de la mineria del Geoparc (és un Parc Geològic i Miner); del camí Verd de la síquia; de les dues rescloses del camí —la del Molí i la de Vilafruns— i de les barraques de vinya, entre altres elements del Geoparc. 

Un lloc a destacar és davant de la mina, on, a més de comentar les diferents capes de materials que tenim a sota, entre les quals les sals que es van explotar a la mina (dipositades fa uns 35-36 milions d’anys), es va fer un petit col·loqui entre els caminants sobre el problema ambiental dels runams salins —tot i que el de Vilafruns ara per ara està sanejat, des del 2011, no és el cas dels de Sallent i Súria—. També vàrem voler destacar elements del patrimoni industrial, com les fàbriques del Molí i de Vilafruns, i en particular les xemeneies, com la de Vilafruns, que està molt inclinada. —hi ha diverses xemeneies tortes a la comarca, estan catalogades, i aquesta és la que ho està més de totes. Cal dir que les barraques i cases, com la Masia de Vilafruns, on també vàrem fer una parada, es troben en el mapa del Patrimoni de la Diputació; ho podeu trobar a Internet (a Balsareny, hi ha més de 170 barraques).

 
Va ser un matí molt maco, en què, malgrat la calor, que tampoc no va ser aclaparadora a aquella hora, la gent que va venir s’ho va passar molt bé, fent una mica d’esport i cultura, al llarg d’uns 6,5 km de recorregut molt planer i assequible per a tothom.
 
Text: Isidre Prat Obradors

Fotos: Ana Pérez, Elena Mendoza, Isidre Prat