La Tempesta. Actes del mes de maig

 

 
Aquest mes de maig La Tempesta va iniciar les seves activitats amb una interessant sortida de Reconeixement de plantes, guiada per Elena Sixto, divulgadora etnobotànica i col·laboradora habitual de l’espai cultural. L’excursió es va fer el diumenge 10 de maig al matí i hi van participar més d’una vintena de persones, que van fer un itinerari a l’abast de tothom, d’uns 4 o 5 km, durant el qual, aprofitant l’esplendor de la primavera, els participants van aprofundir en el coneixement de les plantes del nostre entorn, moltes en període de florida. Va ser un recorregut circular entre el nucli urbà i la Rabeia, passant pel camí d’anada per l’antiga via del Carrilet i la tornada per la resclosa dels Manresans i l’espectacular bosc de ribera que tenim a Balsareny. Era la primera vegada que La Tempesta organitzava una sortida d’aquest tipus.

 

El següent dissabte, dia 16, de 10 a 12 del matí, per segona vegada, al local de La Tempesta hi va haver un Taller de Cal·ligrafia Japonesa, a càrrec de Diana Rossell, al qual es van inscriure una desena de persones molt interessades en el tema. La cal·ligrafia japonesa —o Shodō— és l’art d’escriure els caràcters japonesos amb pinzell i tinta sobre paper d’arròs. Diana Rossell és una historiadora especialitzada en el japonisme, influència de l’art japonès a Occident. En el preu de la inscripció s’hi incloïa el material i una consumició de te matxa (un te verd japonès en pols).

Andreu Grau i Joan Garcia del Muro

 

El dijous 21 es va fer la presentació del llibre Els convidats de pedra, de Joan Garcia del Muro, a càrrec del mateix autor acompanyat per Andreu Grau, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Tracta sobre com les persones ens hem acostumat tant a les guerres, les injustícies, els genocidis i la barbàrie que no hi reaccionem més enllà d’una mera empatia epidèrmica. Partint de diversos fets històrics i actuals, l’autor planteja si no hauríem de ser més crítics i buscar formes d’acció col·lectives que puguin forçar els governs a treballar per un ordre mundial més just i en pau.

Irene Rubio i Míriam Freixas

 
Dissabte 23 es va presentar el llibre El bosc dins l’esquerda, a càrrec de l’autora, Míriam Freixas, entrevistada per l’escriptora i professora Irene Rubio. La protagonista de la novel·la torna al seu poble i s’enfronta a traumes latents de la seva infantesa, encarnats en un bosc que la perseguia en els seus somnis: ara s’hi haurà d’enfrontar per vèncer les angoixes que arrossegava i així poder encarar el futur sense por. Freixas va explicar, amb bon sentit de l’humor, com li van sorgir les idees i reflexions que va ordenar per donar sentit a la novel·la. En paraules seves, “que cadascú arribi a una conclusió del que és el bosc”. Cada capítol està encapçalat per uns versos d’alguna cançó relacionada amb el tema que tracta. Sens dubte, un original llibre per llegir.

 

Diumenge 24 de maig va tenir lloc un concert a càrrec de Naiara Burke, cantant, compositora, musicòloga i professora de Música a Secundària; nascuda a Blanes i guanyadora del Premi Recull 2023 a la millor cançó catalana. La va acompanyar amb el teclat i la veu la manresana Berta Sala. El 2025 Naiara va publicar el seu primer disc, Potser sí, en format EP. Durant una hora, totes dues van oferir una selecció de les seves millors cançons, amb unes lletres ben clares que parlen de les emocions, de les superacions personals, de retrobar-se amb un mateix i de la lluita per les llibertats, sobretot de les dones, i per erradicar l’homofòbia. També reivindiquen les cantautores de la nova cançó, força oblidades en el seu moment, en homenatge a les quals també han tret un disc, Les dones de la Nova Cançó, en què es presenten amb el nom de Ca la Naïta, un duet per fer projectes on la música i la transformació social i cultural en són l’eix. En aquest disc interpreten peces de Maria del Mar Bonet, Maria Cinta, Guillermina Motta, Núria Feliu i altres. En aquest concert de La Tempesta, espai que van elogiar, van interpretar les peces del seu disc, i altres, com ara Poder viure’t, premi Recull a la millor cançó en català. En català són la gran majoria de les seves cançons; també en va cantar dues en castellà i una en llatí: O Magne Pater, una antífona en cant gregorià d’Hildegarde von Binden, del segle XII, que fa acabar amb un poema actual reivindicant el paper de les dones. En una peça es van acompanyar de la percussió amb un pandero de Peñaranda. Al final es van guanyar una forta ovació del públic assistent i van posar a la venda els seus discos.
 
La programació mensual es completa el 30 de maig amb la presentació del llibre Seràs la vall, d’Irene Rubio, premi Documenta 2025. En parlarem el mes que ve.
 
Isidre Prat / Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta / I. Prat
 

Meteorologia. Abril 2026

 

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	6,2
Mitjana de màximes	24,3
Mínima	0,8
Màxima	29,1
Mín. més alta	13,9
Màx. més baixa	16,3

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 19)

78,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 6)	1.009,7
Mínima (dia 27)	989,8

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 12	7,4
Dia 13	4,0
Dia 19	1,2
Dia 26	5,8
Total	18,4

 
Francesc Camprubí  (dades AEMET)

Foto: Isidre Prat

Caminada per la Fageda d'en Jordà

 

Com és habitual, el grup de marxa nòrdica de Balsareny va tancar la temporada fent una sortida pròpia per als caminants de la nostra població.
 
Aquesta vegada ens vam aplegar 43 persones i vam anar a la Garrotxa, per passejar per la famosa Fageda d’en Jordà, cantada pel poeta Joan Maragall, un magnífic bosc de faigs situat damunt una colada de lava procedent dels volcans del Croscat i de Santa Margarida, i vam passar per l’església romànica —ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic— de Sant Miquel Sacot, en terme de la Cot, al municipi de Santa Pau.

 
Va ser una passejada molt bonica i ens va fer molt bo. Agraint la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny i al Centre Excursionista de Balsareny, ens vam acomiadar així de la temporada, tot esperant reprendre les caminades de marxa nòrdica de la Diputació el proper mes de novembre.
 
Text i fotos: Alfred Selgas

Biblioteca Pere Casaldàliga. Activitats de l’abril

 

 
El 23 d’abril, la Biblioteca va quedar plena de gom a gom amb el lliurament dels premis del Concurs Literari de Sant Marc 2026. Un acte organitzat per la regidoria de Cultura, amb la col·laboració de la Biblioteca i del Cercle Cultural de Balsareny, dins dels actes de Sant Jordi i de la Festa Major.

 

Els premiats de les diferents categories del certamen, enguany dedicat a la poesia, sortien a recitar les seves creacions, i Isidre Viu i Glòria Casaldàliga, com a representants de l’Ajuntament, els felicitaven tot fent-los entrega dels obsequis: a més d’un diploma, una rosa i una bossa de Sant Jordi, els petits rebien un conte, i els grans, un val per a un esmorzar i un llibre de la seva elecció a la llibreria La Tempesta.

L’acompanyament de l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona va acabar d’arrodonir la tarda: els cors Merlets I i Merlets II van interpretar cançons com No soc una bruixa, d’Ivan Garriga; i Sort de tu d’Oques Grasses; i Júlia Marquès va tocar Impossible, de James Arthur, al piano. Ja ho veieu, tots els talents del poble conjugats en una estona encantadora. Felicitats un cop més a tots els guardonats i guardonades. Per molts anys més de cultura i literatura!

 
Dimarts 28 va ser jornada de clubs de lectura: al matí ens trobàvem virtualment amb els amics d’Ampans per comentar Heidi, en la seva versió en Lectura Fàcil, publicada recentment per Adapta Editorial. Reviure les aventures de la Heidi als Alps i a Frankfurt ens va portar a tots molts records d’infantesa. Aquella mateixa tarda es reunia a la Biblioteca el club de lectura de novel·la per parlar de Plovien Ocells, de Jocelyne Saucier: una novel·la breu però farcida d’emocions i d’uns personatges memorables que, amb el rerefons històric dels grans incendis ocorreguts al nord d’Ontario a principis del segle XX, conflueixen en un relat esplèndid sobre l’amistat i l’amor en la vellesa i, molt especialment, sobre el dret a puntuar lliurement la pròpia vida. L’estem recomanant a tort i a dret. Us advertim que és probable que en sentiu a parlar si passeu per la Biblioteca!

 
L’endemà, l’Hora del conte, amb el títol Josefina, va convocar els més petits i les seves famílies. Montse Valentí, de Moon Teatre, ens va explicar la història de la gallina Josefina, que vol aprendre a pondre un ou de seguida. Encara no sap que les coses més valuoses sovint arriben a poc a poc i quan menys les esperem. Després del conte, els nens i nenes van pintar en un ou de paper allò que més desitjaven tenir o fer.
 
Text i fotos: Elena Mendoza/ Ana Pérez

Homenatge a mossèn Climent Forner

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
El dia 26 d’abril, a l’escola Vedruna EDN, de Navàs, va tenir lloc un acte de reconeixement i agraïment a mossèn Climent Forner, nascut a Manresa el 1927 i que  va morir el 3 de gener de 2026 a Berga, ciutat a la qual se sentia totalment lligat: “Sóc berguedà i em sento berguedà: no puc fer-hi més”. Entre els assistents, bàsicament de Navàs, hi havia també familiars i amistats vinguts de fora.
 
Cinc persones van parlar de Mn. Climent, “el sacerdot-poeta”, “el poeta-sacerdot”. Mn. Antoni Quesada, company del mossèn i actual rector de Navàs, va recordar-nos algunes característiques de la seva personalitat: home proper, de bon tracte, acollidor, comprensiu, preocupat per la persona, discret, respectuós… De la seva intensa activitat pastoral, sobretot a Navàs (31 anys) i a  Viver i Serrateix i Sant Joan de Montdarn (34 anys), en va destacar la predicació clara, entenedora i valenta; les misses acurades i familiars; la participació dels seglars en la vida de l’Església, i l’atenció als nouvinguts, acollint-los, escoltant-los, ajudant-los. Resumint: va creure i va impulsar la renovació que proposava el concili Vaticà II.
 
Josep M. Badia ens va parlar de la “perfecta encarnació del Mossèn amb Navàs” (Lluís Badia). Ell mateix ho proclamava: “M’he fet i m’he sentit un navassenc més”. Destaquem la seva labor als inicis del Col·legi Sant Josep i “el seu esforç per consolidar l’Escola Professional Diocesana”. Fou “un entusiasta dinamitzador del Casal Jesús Obrer, d’on van sorgir i van ser acollides tantes entitats del poble. Va promoure moltes obres materials: les millores a l’església parroquial, la construcció de la capella del barri de Cal Miquel, la Llar, el Casal Sant Genís i el gran suport de la Parròquia a la Residència d’Avis (1984)”. Badia va acabar les seves paraules valorant “l’immens privilegi de ser testimonis de l’activitat pastoral i de l’obra literària” del mossèn, tan àmplia i variada.
 
Maria Estruch ens va parlar de l’obra poètica de Mn. Climent. Va relacionar-lo, per l’estil, per la temàtica i per la proximitat al poble, amb els nostres poetes: Verdaguer, Carner, Forner; Llull (que rima amb L’Ull de Taüll…). Parlem dels poemes, i també de la prosa, la narrativa, la crítica o els contes populars. Va dominar l’escrit, també dominà l’oral: recitant versos amb una memòria prodigiosa o narrant rondalles de por a xics i a grans! Transcric literalment les paraules finals de la Maria: “Un poeta fonamental i imprescindible de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i el primer quart del XXI, que inexplicablement no s’estudia a les escoles ni als instituts ni a les facultats…”
 
Jaume Huch, editor i, sobretot, un gran amic del mossèn, va lamentar que “tot i ser un dels grans poetes catalans del segle XX, no ha estat sempre prou reconegut. Malauradament, el fet de ser capellà ha condicionat la recepció de la seva obra…” No ha estat prou valorat a nivell de país, i va deplorar que una part de la premsa nacional ni tan sols es fes ressò del seu traspàs. Però Climent va tenir sempre molt clara la seva identitat humana i sacerdotal. La seva poesia combina espiritualitat, humor i compromís amb la llengua i amb el país. La seva obra presenta una varietat de temes i registres impressionant. Per això, la va ordenar en tres grans volums temàtics: L’Ull de Taüll, poesia mística; Liridunvau, liridonvon,  humorística i satírica; i Carrer Major, 20, lírica i popular. Jaume Huch acabava reconeixent Forner com “un dels grans poetes que ha donat el nostre país… En certa manera, hauríem de ser capaços de retornar-li tot el que ens ha donat. I això comença mantenint viva la seva obra!”.
 
Va tancar el torn dels parlaments Jaume Casals, alcalde de Navàs. Va definir Mn. Climent amb cinc paraules: Creença: sempre compromès amb la fe que professava. Paraula: tenia un domini total de la paraula que l’ha portat a ser considerat un dels millors escriptors en la nostra llengua. Llengua: “Jo ho he donat tot per la llengua”, digué en una ocasió. Ja al Seminari, l’any 1951!,  junt amb altres companys, van crear la revista L’Infantil, per promoure en el món dels infants l’aprenentatge i l’ús de la nostra llengua. Poble: Mossèn Climent va fer poble creant espais on transmetre cultura. En destaquem la seva darrera construcció: el Casal Sant Genís, actualment propietat de l’Ajuntament. País: a la pregunta que li van fer sobre Com veu el futur de Catalunya?, va respondre: “Jo no renunciaré mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha moltes boires: optimista no, estic esperançat, això sí!”
 
L'acte va acabar amb unes emotives paraules de Josep M. Simó agraint a mossèn Climent la bona  relació i sintonia que va tenir sempre amb el Grup Escènic Navàs, organitzador d’aquest homenatge.
 
Mn. Antoni Quesada
Foto: Albert Obradors

Èxit de la Caminada Popular 2026

 

Enguany la tradicional Caminada Popular de Balsareny ha arribat a la seva trenta-vuitena edició. Està organitzada pel Centre Excursionista, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, l’Institut Escola Guillem, la Impremta Orriols, el Sindicat de Pagesos i la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes).

 
Es va celebrar el diumenge 17 de maig. Després d’una setmana molt variable, pel que fa al temps, el diumenge va lluir el sol i, sense gaire calor, va anar molt bé per caminar. Hi van participar 275 persones, una xifra molt semblant a la de 2024 (285 persones), mentre que l’any passat va baixar molt (fins a 165 persones) per causa del mal temps.

 
Com de costum, el tret de sortida es va donar a les 8 del matí a la plaça de l’Església, on calia fer prèviament les inscripcions, després de menjar coca i begudes, per agafar una bona energia. Igual que en els darrers anys, hi va haver una caminada curta, d’uns 8 km, i una de llarga, de 14 km.

 
El recorregut va transcórrer bàsicament pel costat nord-oest del terme municipal. El primer tram va ser comú per a tothom: es travessava el poble fins a prop del pont dels Traginers, on es baixava per l’esquerra i es seguia per la riera del Mujal, en sentit oest, fins arribar al Collet del Nado. Es pujava l’anomenat “turó de les tombes”, entre aquesta masia i Sobirana, al cim del qual hi ha una necròpolis medieval. Des d’allà es baixava, en direcció al Mujal, travessant la riera, fins a les Cases Noves, on hi va haver el típic esmorzar, amb botifarra i vi.

 
Després hi va haver una bifurcació: la caminada llarga va seguir fins a les ruïnes de l’antic Castellot del Mujal, per girar cap a l’est, seguir una carena fins a la serradora Caus i baixar cap a la Torre del Gil. En canvi, la curta va baixar pel dret des de les Cases Noves cap al sud-est, fins arribar a una cruïlla propera a la Torre del Gil. En aquest lloc, on es van trobar els dos recorreguts, hi havia un punt d’avituallament, amb taronges per a tothom.

 
Després va venir un tram comú per a totes dues caminades, passant per la Torre del Gil, de prop d’un quilòmetre, fins a tornar a trobar la riera del Mujal, punt en què hi havia una nova bifurcació: els de la caminada llarga van travessar l’autovia per un túnel de desguàs apte per a vianants i es va seguir fins al Castell, d’on es va baixar pel costat oest, passant per la Torreta i el camí de les capelles, fins a l’antiga palanca sobre la riera i així tornar a la plaça pel túnel de l’Ajuntament. En canvi, els de la curta van seguir per un camí vora la riera; després, passant pel mateix tram que al principi, però al revés, van anar prop del pont dels Traginers , i d’aquí cap a la plaça de l’Església. En conjunt, va ser una caminada que seguia molt el traçat de la riera del Mujal; de fet, aquesta apareixia cada dos per tres.

 
Els darrers caminants van arribar a la plaça cap al migdia. Allà hi va haver un aperitiu per a tothom i es va lliurar un record a cada participant, que enguany era un petit test amb una planta que es podia replantar després en una torreta més gran. Es van repartir exemplars de quatre espècies medicinals: l’espernallac, l’orenga, la sajolida i la tarongina.

 
Com sempre, els rètols sobre les principals herbes, arbustos i arbres del nostre entorn van resseguir diferents trams del recorregut.

I també, com ja és tradicional, a la tarda, com a cloenda de la jornada, a la sala petita del Sindicat, hi va haver la projecció de fotografies tirades durant el matí en diferents punts del recorregut de la caminada; i després l’audiovisual sobre una expedició feta el 2025 pel Centre Excursionista de Balsareny al pic de Bastiments, de 2.881 metres d'altitud. 

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 113

Per fer un mosaic com el de la figura calen 13 rajoles. Aquest mosaic es caracteritza per tenir una creu grega amb una amplada de 5 rajoles. Seguint el mateix patró, quantes rajoles caldrien per fer un mosaic d’amplada 73 rajoles?
 

 

Salut i lògica.

 
Roc Carulla
Solució al Repte núm. 112: 102.001 (cent dos mil u).