Salutacions institucionals pels 50 anys del CCB

Salutació del President de la Generalitat de Catalunya per al Cercle Cultural de Balsareny amb motiu del cinquantè aniversari

 
És un honor adreçar-vos unes paraules en una fita tan significativa com és el cinquantè aniversari del Cercle Cultural de Balsareny. Arribar a mig segle de vida no és només una qüestió de cronologia, és el testimoni de la voluntat i del compromís de diverses generacions de balsarenyencs i balsarenyenques amb la cultura i amb el municipi.
 
L’any 1976, quan el Cercle va iniciar el seu camí, Catalunya vivia un dels moments més importants de la seva història. Després d’anys de silenci imposat, s’obria l’oportunitat de deixar enrere la dictadura i era absolutament necessari tornar a teixir la cultura arreu del territori. En aquell moment, vau saber llegir la transcendència del moment i vau saber actuar.
 
Al llarg d’aquestes cinc dècades, el Cercle ha esdevingut molt més que una associació. Ha estat un lloc de trobada on han confluït, i conflueixen, les diverses sensibilitats culturals i on troben aixopluc projectes tan variats com el club Astroamics, el col·lectiu La Garsa o la Comissió Pere Casaldàliga.
 
Aquesta capacitat de sumar entitats demostra una visió municipalista i un esperit associatiu fonamentats en els temps que corren. Vivim en una època complexa on la deshumanització sembla guanyar terreny. Davant d’això, la suma d’esforços desinteressats i entitats com la vostra són especialment necessaris, ja que ens humanitzen i ens recorden el valor de viure en comunitat.
 
Així mateix, voldria destacar també la feina imprescindible de la revista Sarment. En un món sovint saturat d’informació, mantenir viva una publicació local que doni veu al municipi i fomenti l’opinió crítica és un acte de salut democràtica. La cultura és, precisament, aquesta poderosa eina capaç de trencar barreres i fomentar el diàleg entre diferents, i vosaltres ho feu cada cop que celebreu un esdeveniment o publiqueu una nova edició.
 
Vull felicitar a tos els que, durant aquests cinquanta anys, heu format part d’aquesta aventura. Gràcies per mantenir viu Balsareny i la seva cultura. Gaudiu d’aquest any de celebracions i per molts més.
 
Salvador Illa i Roca
Barcelona, gener de 2026

___________________________________

 

Salutació i felicitació del president del Parlament, Josep Rull, amb motiu dels 50 anys del Cercle Cultural de Balsareny
 
Benvolguts balsarenyencs, benvolgudes balsarenyenques,
 
Com a president del Parlament de Catalunya, representa un honor poder-vos dirigir unes paraules a la revista Sarment, amb motiu del la commemoració dels cinquanta anys del Cercle Cultural de Balsareny i de la publicació que ha sortit mensualment, de manera ininterrompuda, durant aquestes cinc dècades. Es tracta d’una fita molt destacada que parla de constància, compromís i estima pel poble i per la seva gent.
 
El Cercle Cultural i la revista Sarment han estat durant aquest temps un punt de trobada, una àgora pública municipal on debatre i opinar, un altaveu per difondre cultura, llengua i els valors que ens expliquen com a nació: igualtat, llibertat, democràcia, justícia, pau i drets humans. Un mirall fidel de la vida de Balsareny, alhora que una eina de cohesió, de llengua i d’identitat col·lectiva.
 
Balsareny no s’entendria sense la feina que ha fet la vostra entitat de coordinar, impulsar i revitalitzar l’activitat cultural del poble. El Cercle és una obra extraordinària de ciutadans i ciutadanes concretes, compromeses, que durant cinquanta anys han teixit una malla de complicitats, de suport i de coneixement que ha cohesionat, ha generat lligams i ha reforçat el sentiment de pertinença. Ha estat i és una eina imprescindible per a la instrucció, l’accés a la cultura i a la participació activa de la ciutadania.
 
Sou un testimoni físic i viu de la cèlebre frase d’Anselm Clavé, quan deia: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”. La vostra associació, les activitats que ha organitzat, el teixit que ha cosit amb altres entitats del municipi i la perseverança de tantes persones voluntàries en són una demostració clara.
 
Per molts anys al Cercle Cultural de Balsareny, per molts anys a la revista Sarment, i que pugueu continuar, durant molts anys més, sembrant cultura i futur, enfortint-nos com a societat i reforçant el “nosaltres” col·lectiu del municipi i de la nació.
 
Josep Rull i Andreu
President del Parlament de Catalunya
                 ________________________________

Salutació de la Presidenta de la Diputació de Barcelona
 
Mig segle de poble i de democràcia
 
Em complau saludar les lectores i els lectors de Sarment. El cinquantenari d’aquesta publicació, que és també el del Cercle Cultural de Balsareny (CCB), és un motiu d’orgull i satisfacció, no solament per a la gent de Balsareny, sinó per a tot el municipalisme barceloní.
 
Aquests darrers mesos s’ha evocat la mort del dictador amb tota mena de recordatoris històrics i polítics. L’efemèride del CCB convida a veure la fi del franquisme girant la perspectiva, fixant-nos en tot el que va començar aleshores. Van començar iniciatives valentes com la vostra i la d’aquesta revista. L’adjectiu valent no és exagerat. El gener de 1976 encara no havia acabat la dictadura franquista i emprendre una aventura periodística popular i democràtica no deixava de ser un acte cívic de gran transcendència, una afirmació que Balsareny reclamava també les llibertats arrabassades per quatre dècades de repressió i totalitarisme.
 
La fita que heu assolit, doncs, és de la màxima importància. Mig segle després, el CCB i Sarment segueixen vius, al servei de la ciutadania de Balsareny. Sou premsa local, premsa de proximitat, sou una eina de servei i de comunicació imprescindible i fomenteu la participació de les lectores i els lectors perquè aquest sarment periodístic doni fruit cada mes, complint amb la més noble funció del periodisme: informar amb veracitat.
 
Sou també, com a entitat, una eina que fa poble, que fa comunitat, que enforteix els vincles entre la gent de Balsareny i que arrela el municipi al territori. Balsareny és molt millor gràcies al seu Cercle Cultural, perquè la cultura és saber, és memòria i és convivència.
 
En nom de la Diputació de Barcelona, el govern que dona suport i servei als 311 municipis de la província i que té un històric i ferm compromís amb la premsa local, us felicito pel vostre mig segle d’història i us animo a seguir servint Balsareny amb la vostra activitat. La comunicació local, que va ser decisiva en el procés de recuperació de la democràcia, fa cinquanta anys, ho segueix sent en els temps actuals. Publicacions com Sarment han de mantenir la seva presència i la seva projecció quan toca renovar i refermar la confiança en els valors democràtics en una època convulsa.
 
Endavant amb el vostre compromís i vinguin cinquanta anys més!
 
Lluïsa Moret Sabidó
Presidenta de la Diputació de Barcelona

            __________________________________

Salutació de l’alcalde de Balsareny
 
En nom meu i de tot l’equip de govern, voldria felicitar el cinquantè aniversari del Cercle Cultural de Balsareny i, molt especialment, de la revista Sarment. De fet, la primera publicació del Sarment va ser l'acta fundacional de l’entitat.
 
Inicialment, l’entitat estava composta per un seguit de grups que voldria esmentar: la Parròquia de Balsareny, la Biblioteca Popular, l’Agrupació de Cinema de Balsareny, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el Grup de Teatre la Lluerna, la Coral Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Junta de Pares d’Alumnes, els Socis d’Òmnium Cultural i el Grup Local d’Amics del Castell. La majoria d’aquestes entitats encara mantenen la seva activitat.
 
El Cercle Cultural es va fundar amb l’ànim de coordinar les activitats de les diverses entitats, donar vida a les ja existents i fomentar-ne de nova creació.
 
Per tal de mantenir la població informada de les activitats que es duien a terme, van creure essencial crear un mitjà de comunicació, i aquest mitjà seria la revista Sarment.
 
Des d'aleshores, el Sarment ha estat un testimoni fidel i el portaveu de la vida cultural, social, política i històrica del municipi. Malgrat els alts i baixos i els reptes que ha suposat el seu manteniment, el Sarment s'ha imprès i repartit sense interrupció mensual durant tot aquest temps.
 
És evident que si l’entitat i la revista han arribat a les seves noces d’or, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones que, al llarg d’aquests cinquanta anys, han cregut en el projecte.
 
Moltes felicitats! Us desitgem de tot cor que pugueu continuar durant molts anys més amb aquest camí que fa cinquanta anys vau emprendre.
 
Isidre Viu i Payerols
Alcalde de Balsareny 

            ________________________________

Salutació del President de la Premsa Comarcal 

La revista ‘Sarment’, orgull de pertinença a l'ACPC
 
Celebrar cinquanta anys de vida d'una publicació local és, sens dubte, un motiu d'orgull i d'alegria compartida. Des de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal volem felicitar de tot cor la revista Sarment, de Balsareny, per aquestes cinc dècades de compromís amb la informació, la cultura i la vida del vostre poble.
 
Mig segle no és poca cosa. Vol dir constància, arrelament i vocació de servei. Vol dir que, número rere número, moltes persones —redactors, col·laboradors, fotògrafs, correctors, impressors i, sobretot, lectors i anunciants— heu fet possible que Sarment sigui molt més que una revista: un testimoni viu de la història de Balsareny, un mirall de la seva gent, i una veu que ha sabut mantenir-se fidel al territori i a la seva identitat.
 
En un temps en què la immediatesa domina i les notícies passen volant, el paper i les publicacions locals continuen essent un espai de reflexió, de memòria i de comunitat. Sarment n'és un magnífic exemple: una revista que ha sabut adaptar-se als canvis tecnològics i socials sense perdre la seva essència, i que continua sent una eina de cohesió i de pertinença per als balsarenyencs.
 
Des de l'ACPC us animem a mirar el futur amb la mateixa il·lusió i energia amb què vau començar. El repte de les noves generacions és mantenir viu aquest esperit de servei, de rigor i de proximitat que fa tan valuosa la premsa comarcal. Estic convençut que Sarment continuarà florint, fidel al seu nom, i donant fruit en forma de bona informació, cultura i compromís amb la gent del territori.
 
Des de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal i en nom de tota la junta que tinc l'honor de dirigir, us desitgem que tinguem Sarment per molts anys més! Que el vostre exemple continuï inspirant tots els qui creiem que una comunitat informada és una comunitat més lliure, més forta i més viva.
 
Per molts anys, 

Francesc J. Fàbregues Bonet
President de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal
 
 

50 anys de Cercle Cultural

 EDITORIAL

Novembre de 1975: mentre el dictador agonitzava, a Balsareny un grup de joves es reunia. Alguns avui ja no hi són, però perviuen en el nostre record. Tots procedien de l’Escoltisme: un moviment pedagògic que va formar una generació amb lemes com “sempre a punt” i “tant com puc” i amb un ferm compromís amb la llengua, la cultura i el país.
 
Volien “fer poble i fer país”: en general, defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes i una via democràtica i pacífica d’avançar en l’assoliment de les llibertats nacionals i socials; i a nivell local, promoure a Balsareny noves activitats culturals i coordinar les ja existents, recuperar tradicions i festes populars i publicar una revista que es fes ressò de la vitalitat del poble.
 
El gener de 1976 es van agrupar entitats com l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el grup de teatre La Lluerna, el Club d’Escacs, el grup Sant Esteve (Coral i Pastorets), la colla sardanista Foc Nou, el Grup d’Estudis Locals, els Amics del Castell i els Amics del Cinema, amb el suport actiu de la Parròquia, la Biblioteca i l’AMPA de l’escola Guillem.
 
I el febrer apareixia el primer número de la revista Sarment, un únic full imprès amb multicopista. En principi, com un suplement al full parroquial que editava el bisbat (amb el consentiment del rector i amb dos mossens com a col·laboradors). Dos anys després, el Cercle es constituïa com a entitat legalitzada amb estatuts, i el 1980 el nom de Sarment era registrat oficialment com a publicació del Cercle.
 
Durant la Transició a la democràcia, el Cercle i el Sarment van fer molta feina didàctica defensant el catalanisme i la democràcia; i va promoure presentacions públiques de partits polítics i de sindicats i debats sobre política, amb implicació directa en moviments com l’Assemblea de Catalunya (que demanava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”) o el Congrés de Cultura Catalana; i campanyes per la democràcia com la Marxa de la Llibertat (amb membres del Cercle interrogats per la guàrdia civil) o ecològiques, com la Marxa del Llobregat.
 
A nivell local va donar suport a campanyes com la de la recuperació del Casino (assumida per tots els partits, i feta pel primer Ajuntament democràtic, el 1979); la retolació dels carrers en català, eliminant noms franquistes i recuperant noms populars; la necessitat de locals per al jovent i per a activitats culturals (el Sindicat va trigar encara 25 anys); la neteja dels carrers; la recuperació de fotografies antigues; o, més endavant, participant activament en les manifestacions populars contra el projecte d’una incineradora de residus.
 
El Cercle va recuperar les festes populars tradicionals (Carnestoltes, Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó) alhora que s’implicava en altres ja existents (Reis de l’Orient, Rebost del Traginer), i en promovia de noves : Onze de Setembre, Festivals d’Estiu, Cursa Popular, Concurs Literari de Sant Jordi... Alhora, va editar una desena de llibres sobre història local i memòria popular (col·lecció Pau Bròquil). I la revista Sarment ha estat sempre el portaveu de totes les entitats del poble que hi han volgut publicar les seves activitats.
 
Han passat cinquanta anys, i en la gestió del Cercle hi han participat moltíssimes persones; i encara són més les que, de forma més permanent o més esporàdica, han publicat a les pàgines del Sarment les seves inquietuds, opinions o queixes sobre aspectes de la vida del poble. El Cercle ha participat en moviments populars (campanyes per la pau, per la democràcia, per la independència, per l’amnistia, per la llibertat d’expressió, pels drets de les dones, pel medi ambient, i contra el terrorisme, el feixisme i la violència de gènere) i altres mobilitzacions populars.
 
El Cercle ha donat cobertura a activitats locals com les dels Astroamics, La Garsa, la Comissió Casaldàliga i Balsareny Educa, un moviment transversal molt actiu sobretot en aspectes de memòria històrica, voluntariat i medi ambient. I darrerament, gràcies al suport de les institucions, hem pogut digitalitzar el contingut de tots els números del Sarment des dels seus orígens (des del 2008 ja els editem també en format digital) i publicar una revista de força pàgines, totes en color.
 
Avui el Cercle compleix cinquanta anys amb la satisfacció d’una llarga feina, feta no pas sense entrebancs i moments difícils, i sempre amb l’esforç de moltes persones. A tothom qui hi ha intervingut, a totes les entitats, institucions i particulars que ens han donat suport o que hi han col·laborat de moltes maneres, i sobretot al gruix de socis i sòcies, que han estat i són el fonament en què s’aguanta tot plegat, us donem moltes gràcies.
 
Esperem continuar comptant amb el vostre suport, i nosaltres tenir prou forces per mantenir aquesta realitat, estendre-la a més àmbits i, si podem, deixar en bones mans la continuïtat d’un projecte consolidat i obert a noves inquietuds, sense perdre mai de vista els valors que sempre hem defensat, i que continuen necessitant l’esforç de tots, al servei del nostre poble i del país, de la llengua, de la cultura, de la democràcia i de la llibertat.
 
Cercle Cultural de Balsareny

Els últims cinc anys del 'Sarment'

 

Presentem aquí un resum de les notícies més destacades publicades al Sarment des del 2020, que complementa el que vam fer l’abril d’aquell any per celebrar el número 500 d’aquesta revista, i que al seu torn continuava el que s’havia publicat el febrer de 2016 commemorant els 40 anys del CCB. Llegint aquests tres documents els lectors poden fer-se una idea de com ha evolucionat l’activitat cultural, esportiva, social i política del nostre poble al llarg de l’últim mig segle.
 
ANY 2020
Al gener, ens vam veure sobtats pel temporal “Glòria”. Els seus efectes, en alguns indrets, van ser devastadors. A Balsareny, tot i semblar que no havia tingut conseqüències importants, va malmetre la Resclosa dels Manresans.
   El mes de març va portar arreu del món una situació excepcional, arran de la pandèmia de Covid-19. Des del 14 de març, els ciutadans vàrem estar confinats fins a primers de maig. El Sarment va informar de la situació que es vivia a Balsareny, a través del nostre blog. El número de març, en paper, va haver de sortir més tard.
   Justament, el mes d’abril, celebràvem el número 500 del Sarment. Aquest número extraordinari el vàrem preparar tot estant confinats, amb la col·laboració de les institucions i les entitats del poble; i va sortir, en paper, a finals d’abril.
   Vam dedicar unes pàgines i la portada d’aquest número especial a la figura de Mn. Joan Bajona, que va morir durant el confinament, als 87 anys.
   Al maig informàvem més àmpliament de la vida dels balsarenyencs durant el confinament i del lent retorn a la normalitat, amb moltes restriccions en els actes públics i en l’accés a edificis públics (Ajuntament, Biblioteca...); i amb mesures preventives.
   El dia de Sant Joan va tenir lloc el funeral per Mn. Joan, a la plaça de l’Església.
   Per altra banda, s’anunciava el tancament definitiu de la producció de la mina de Vilafruns, després d’un accident mortal produït el 4 de juny.
   En una extensa entrevista, Pep Cañellas i Isabel Soler, membres de l’equip sanitari local, ens van informar sobre la situació de la pandèmia, encara no controlada.

   Aquell estiu, el 8 d’agost, moria, al Brasil, el bisbe Pere Casaldàliga, als 92 anys. A Balsareny, se li va fer un funeral el dia 15 d’agost.
   A la tardor, es reprenien també moltes activitats, com la tornada a l’escola, amb precaucions. A Balsareny hi hagué un acte reivindicatiu per la Diada, amb format reduït i amb mesures de seguretat.

   Ens arribava també la notícia que calia fer uns treballs de reparació urgents a la Resclosa dels Manresans, pels danys provocats pel temporal “Glòria”, cosa que va suscitar una forta polèmica al poble, i per part d’un grup ecologista de la comarca, per les seves conseqüències ambientals, sobretot a la verneda del costat del riu. Després d’unes setmanes d’enrenou, membres de la Junta de la Sèquia i Aigües de Manresa van venir a Balsareny per explicar el projecte i aclarir dubtes. Segons els tècnics, l’impacte ambiental seria el mínim i, a més, es preveia una reforestació de la part afectada. A mitjan novembre començaven les obres.
   Es va presentar el conte sobre els nostres gegants, titulat El bonic conte d’en Marc i la Maria, de Jordi Vilanova i Joan Turu, per celebrar els 35 anys de la Colla de Grallers i Geganters de Balsareny.

   Al desembre es va estrenar la pel·lícula Altafulla: Tot és possible, al Kursaal de Manresa, peça nascuda com a treball de recerca del balsarenyenc Marc Comabella i Mireia Ferré, amb moltes actrius i actors balsarenyencs. TV3 va parlar amb l’equip d’Altafulla en un dels escenaris on transcorre la pel·lícula: la masia de Puigdorca.
   Els Pastorets van ser més curts, més desenfrenats i adaptats a l’emergència sanitària; amb un nou text, de Climent Ribera, titulat Salut, pastors (que bona falta ens fa!)    
 
ANY 2021
La Cavalcada de Reis va ser estàtica, per les restriccions degudes a la Covid-19.
   La comissió Pere Casaldàliga, recentment creada, va fer una exposició al Casino, sobre les causes del bisbe i va donar a conèixer el projecte “Les petjades de Pere Casaldàliga”. Així mateix, es va constituir la Fundació Pere Casaldàliga, amb Glòria Casaldàliga com a presidenta.
   La Festa dels Traginers va transcórrer sense els grans actes, a causa del confinament municipal, però amb moltes iniciatives “estàtiques” i algun acte amb aforament limitat.
   Al març valoràvem l’impacte ambiental de les obres de la Resclosa, ja acabades, i avançàvem que s’hi havien plantat nous arbres, la majoria verns.
   Presentàvem tres joves escriptors de Balsareny: Helena Mallorca, Juan Rivas i Blanca Soler. I anunciàvem la recuperació del llibre del GEL, Grup d’Estudis Locals, escrit a finals dels setanta, disponible a la Biblioteca i en format digital.
   Pel maig ens fèiem ressò d’un Sant Jordi i d’una Festa Major ja força normalitzats, amb els gegantons Joan i Mariona que celebraven els seus 10 anys.

   Al juny, Sarment era guardonat a Barcelona amb un diploma en reconeixement als 45 anys en favor de la premsa local en català, atorgat per l’ACPC.
   El dia de Sant Joan s’estrenava el nom de la sala gran del Local Parroquial, que passava a dir-se “sala bisbe Pere Casaldàliga”; al mateix temps s’inaugurava, dins de la mateixa sala, el “Racó de Mossèn Joan”.
   El dia 8 d’agost es celebrava al Castell el primer aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga.
   Al setembre, l’escola Guillem passava a dir-se Institut Escola i acollia els alumnes de primer d’ESO.
   També es reobria el Cau, Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny.

   Al novembre es van celebrar els 130 anys del Casino, amb actes com una neteja popular a la zona de la Resclosa.
   Es van reprendre les caminades de marxa nòrdica, aturades per la pandèmia.
   La pel·lícula Altafulla es va estrenar a Balsareny.
   Al desembre, es va celebrar el Dia dels Drets Humans, amb actes relacionats amb les causes de Casaldàliga.
   Pels Pastorets, va tornar a escena l’obra Salut Pastors (que bona falta ens fa!)
   Durant tot l’any vam entrevistar esportistes destacats de Balsareny.
 
ANY 2022
A principis d’any, destacàvem el lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la ciutat de Barcelona, a títol pòstum, a Pere Casaldàliga.
   La Colla Peta Fluix va celebrar els seus 30 anys.

   Després de 31 anys, el Casino recuperava la Festa de l’Arbre.
   Per Sant Jordi, els rapsodes dels Pastorets feien un recital de poemes escrits per autors balsarenyencs; i, per la Festa Major, hi hagué un concert en record de Mn. Joan Bajona.
   Balsareny Educa (creat el 2019) va organitzar un recompte popular de nius d’oreneta; que es va tornar a fer el 2023. També va moderar un Fòrum d’Entitats al Sindicat.
   Es reprenia la Caminada Popular, després de dos anys d’absència per la Covid-19.
   L’alumnat de sisè obtenia el primer premi del Concurs Escolar de l’ONCE.
   Al maig, amb el nom de “Les petjades de Pere Casaldàliga”, es feia una caminada, acompanyada de versos del bisbe, i diversos actes al Castell. 

   Al juny, la Colla Els K+ Sonen commemorava els seus deu anys.
   A l’estiu, s’enllestien les obres de remodelació del camp de futbol: cobriment amb gespa artificial, sistema de reg automàtic i arranjament i ampliació dels vestidors.
   Es revifava la Unió Esportiva Balsareny, amb una nova Junta Directiva i la formació de nous equips, sèniors i de futbol base; a més dels veterans que ja hi havia.

   Al juliol, es va fer una festa d’homenatge al Dr. Josep Cañellas, per la seva jubilació.
   Es publicava Paraules de mar, de Blanca Soler; i Crónicas de las tierras fértiles, de Santi Fornell; balsarenyencs tots dos.
   S’estrenava a Balsareny, al Casino, l’obra La flor de l’autopista, de Climent Ribera, interpretada per Núria Gómez i el mateix autor.
   Es celebrava el primer Torneig Juan Luís Chávez d’handbol.

   La Coral Sant Esteve va representar, al Sindicat, El cafè de la marina.
   Es reprenien els Pastorets de sempre (de Folch i Torres), renovats i més àgils
   El Dr. Cañellas rebia el premi a l’Excel·lència professional.
   Es celebrava el Dia dels Drets Humans, amb Pallassos sense Fronteres.
   Al llarg de l’any vàrem entrevistar diversos esportistes balsarenyencs.
   El grup La Garsa va organitzar dues tertúlies, al centre cívic, agrupades amb el nom “Els balsarenyencs fan coses”: l’una, amb Albert Villagrassa, director creatiu d’Antoni Miró; i l’altra, amb Mar Poyato, periodista de RAC1.
 
ANY 2023
Al febrer commemoràvem el 95è aniversari del naixement de Pere Casaldàliga, amb la presentació del llibre Entre els déus i el no-res, del balsarenyenc Jordi Corominas.
   Balsareny va ser poble amfitrió de la Transéquia 2023.
   Es va celebrar el Dia de la Unió Esportiva.

   Es va presentar el Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny, fet per la Diputació.
   A l’abril, es presentava el capgròs del Dr. Cañellas.
   Els alumnes de quart de primària, guanyadors del Concurs Escolar de l’ONCE.

   A les eleccions municipals del maig, sortia guanyador el grup independent Endavant Balsareny, que va establir un pacte amb ERC per compartir l’alcaldia, donat que van obtenir el mateix nombre d’escons (4 cadascun). Glòria Casaldàliga, d’Endavant Balsareny, va sortir elegida alcaldessa per al període 2023-2025. 

   La Setmana de la Joventut, al setembre, complia els 20 anys.
   La Unió Esportiva Balsareny va organitzar el primer Torneig de les Mines de futbol.
   Entre molts esportistes balsarenyencs entrevistats els darrers anys, destaquem aquí el primer equip femení de futbol de la història de Balsareny.
   Sarment , aquell any, també va entrevistar balsarenyencs destacats en l’àmbit artístic, del món del teatre, de la dansa i de la música; i en l’àmbit científic i sanitari.
   Els Pastorets de Balsareny van celebrar aquell any el seu 75è aniversari.  
   El pessebre monumental del Casino de Manresa va estar dedicat a Balsareny, amb reproducció del Castell, l’Església romànica, la Resclosa, el riu i la síquia.
   Pel dia dels Drets Humans, Francesc Escribano venia a Balsareny, a presentar el seu llibre La terra i les cendres; i els alumnes d’ESO representaven l’obra Pere Llibertat (sobre Pere Casaldàliga), al Sindicat (ja estrenada, al maig, a l’Institut Escola)
   La pediatra balsarenyenca Isabel Soler rebia el premi a l’Excel·lència professional.
   Al llarg de l’any, Sarment es va fer ressò dels actes organitzats per commemorar els 60 anys de la Coral Sant Esteve, entre altres, d’on va destacar la interpretació de la cantata Nadal, llum i misteri.
 
ANY 2024
Joan Bonals Picas publicava el llibre Les males pràctiques en política.
   Al març, va tenir molt ressò el Dia Internacional de les Dones, que, a Balsareny, es va celebrar amb tota una setmana d’actes.
   També hi va haver una xerrada sobre el conflicte Palestina-Israel.

  A l’abril, es va inaugurar el nou espai cultural i llibreria “La Tempesta”.
   Per la Festa Major, es va interpretar la recuperada sardana A l’ombra de Sant Esteve.

   Al juny, Balsareny va celebrar amb èxit la XVI Fira del Món Geganter i la XXIV Trobada Gegantera del Bages-Berguedà. Sarment en feia un extens reportatge.
   Aquell estiu també es celebraven els 25 anys de la sala Sindicat, els 75 anys de Pastorets i els 10 anys dels Dansaires dels Pastorets.    
   Per altra banda, es va presentar el llibre Any de Déu, recull de les homilies de Lluís Maria Xirinacs.
   La balsarenyenca Teresa Sallés va protagonitzar un anunci de la Generalitat, amb el lema “Més llesta que la calor”. Anteriorment va participar, amb altres balsarenyencs, en la sèrie de TV3 Històries de la Primària, emesa la tardor de 2023.
   El setembre lamentàvem la desaparició del Club d’Handbol Balsareny, amb una  extensa carta de comiat de la darrera Junta Directiva, que Sarment va publicar.
   També ens vàrem fer ressò dels treballs fets per la comissió Memòria de Balsareny, com els temes monogràfics, publicats a YouTube, sobre l’antiga centraleta telefònica, el grup de teatre El Carrussel, les antigues botigues i la colònia de Vilafruns.
   El mes d’octubre vam parlar de la Setmana de la Gent Gran, de la Setmana de la Mobilitat celebrada el setembre, i del Dia de la Salut Mental. La nit del 10 d’octubre hi va haver una tempesta solar tan forta que el que coneixem com a aurora boreal va ser visible des del Castell de Balsareny.
   Entre octubre i desembre va tenir lloc la campanya “Mou-te pel residu zero”, amb una neteja popular del Repeu.
   Balsareny va ser solidari amb els damnificats per la DANA del 29 d’octubre a València.
    Es van commemorar els 75 anys de l’assassinat, a Balsareny, dels germans Guitó, masovers del mas Rocaus de Sallent, pel règim franquista.
   L’Ajuntament va fer un reconeixement a Josep Gudayol per la seva trajectòria de comunicador i voluntariat al poble.
   Per Santa Cecília, la Coral Sant Esteve va oferir un recital d’obres de Schubert.
   

   El 30 de novembre es van celebrar els 50 anys de l'Escola Guillem de Balsareny. 

ANY 2025
Al febrer es va inaugurar la restauració del monòlit i el seu entorn, en homenatge a Pere Casaldàliga (instaurat el 1983), a la plaça del mateix nom.
   Al març es celebrava, amb tota una setmana d’actes, el Dia Internacional de la Dona.
   Gairebé estaven enllestides les obres del nou centre residencial d’AMPANS a Balsareny, al carrer del Carrilet.
   A l’abril, Balsareny rebia un equip de Televisió Espanyola, per gravar un reportatge per un programa dedicat al riu Llobregat d’una sèrie dedicada als rius d’Espanya.

   La Festa Major va girar entorn dels 40 anys dels Gegants Marc i Maria. Entre altres actes, la colla de Geganters i Grallers va fer el pregó i la XXII Trobada de Gegants, amb la presència d’antics membres de la colla i la inauguració de la mula “Merlet”. 

   Al maig, el primer equip masculí de la Unió Esportiva Balsareny es proclamava campió del seu grup de Quarta Catalana. 
   També, al maig, Balsareny va ser la seu del certamen de l’elecció i proclamació de la Pubilla i l’Hereu de la Catalunya central. 
   El mes de juny, en un Ple extraordinari, tenia lloc el relleu de l’alcaldia, segons el pacte establert com a resultat de les darreres eleccions municipals de 2023. L’alcaldessa Glòria Casaldàliga va deixar pas a Isidre Viu, com a nou alcalde de Balsareny.
   El mateix mes es van celebrar els 70 anys dels inicis de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny (1955).
   Per altra banda, i per primer any, es celebrava el Cicle de Músiques al Romànic “Sonos”, entre Balsareny, Navàs i Casserres. En el cas de Balsareny, es va fer un acte musical de jazz a l’església de Sobirana de Ferrans.
   Al maig, va tenir lloc, per primer cop, el festival de joves músics europeus “Ritmiks”, organitzat per l’Associació Catalana d’Escoles de Música.
   Al juny, la primera promoció d’ESO a Balsareny acabava els seus estudis.

   Al juliol es va fer la inauguració de la nova residència El Carrilet, d’AMPANS, a càrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa, en una jornada de portes obertes.
   A l’agost, per commemorar el cinquè aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga, es va fer un acte a la plaça del seu nom i es va organitzar una sortida a Montserrat.
   Per altra banda, l’equip del programa del canal Esport 3 “La Frontal”,  va fer un reportatge sobre la Unió Esportiva, que es va emetre a primers de setembre.
   A l’estiu es van començar les obres de remodelació del pont del Riu.
   També a l’estiu es van començar les obres de millora de la llera de la riera del Mujal; obres que es preveu que s’allargaran fins al maig o juny de 2026.   
   Al setembre, el grup “La Swanson”, amb Climent Ribera i Núria Gómez, va estrenar, amb èxit, a Balsareny, la seva nova obra Glòria 27 o el mite de l’èxit.
   A l’octubre, la Coral Sant Esteve de Balsareny, junt amb el grup vocal V9 de Viladomiu Nou, triomfaven al Festival Internacional de Moldàvia, amb tres premis.
   L’Ajuntament treia a la llum pública l’emissió de pressupostos participatius, informant la població amb tríptics i amb dues sessions informatives i participatives (al setembre i l’octubre), en les quals es van posar en comú les múltiples propostes de la gent. Un cop seleccionades les més adequades i que complien tots els requisits, es van posar a votació del 12 al 27 de desembre de 2025. La gent va tenir l’opció de votar els projectes que creia millors i que, en conjunt, no superessin els 60.000 € de dotació. Es va poder votar per internet o bé presencialment. A principis d’any s’esperava la resolució sobre quins són els projectes escollits.
   A l’octubre es va concedir el premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat de 2025, que concedeix el festival de cinema solidari CLAM de Navarcles, a la Comunitat Palestina de Catalunya.

   Al novembre es van complir els 10 anys de les caminades de marxa nòrdica per a persones grans, que organitza la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració d’ajuntaments i entitats; també del Centre Excursionista i de l’Ajuntament de Balsareny. Hi participen molts pobles que formen grups de quatre; i en cada grup es fa un cicle de caminades als quatre municipis participants. Cada any es fan grups diferents.
   El 16 de novembre es van presentar els equips de la Unió Esportiva Balsareny, arribant al rècord de nou equips de la temporada 2025-2026. El mateix dia, la Colla Gegantera Els K + Sonen van participar en una trobada especial a Montserrat, dins dels actes commemoratius del Mil·lenari del monestir.
   L’any 2025 es va acabar amb actes ja tradicionals, dels darrers anys, com són la celebració del Dia Internacional per a l’eradicació de les violències vers les dones (el 25 de novembre, amb actes durant tota una setmana); la Fira de Tardor; la commemoració del Dia dels Drets Humans (el 10 de desembre); així com un munt d’activitats durant les festes de Nadal.
 
ANY 2026
Del passat mes de gener de 2026, que completa exactament els 50 anys del Sarment, volem destacar el magnífic concert ofert, per la Coral Sant Esteve, junt amb el Grup Vocal V9 de Viladomiu Nou, amb l’acompanyament de solistes, cor i orquestra, sobre Musicals de tots els temps. Va ser el dissabte 17 de gener i va ser tot un èxit. I, per altra banda, el dissabte dia 14, es presentava la nova edició de la Festa dels Traginers, a celebrar entre els dies 5 i 8 de febrer, de la qual oferim un reportatge en aquest extraordinari dels 50 anys de Sarment. 
 
Isidre Prat

Dolors Casas, en el record

 
El 27 de gener de 2026 va morir, als 69 anys, Dolors Casas i Pujol, sallentina de naixement i manresana de residència, però d’arrels balsarenyenques en tant que filla d’Angelina Pujol i Massana i de Josep Casas i Bartomeus.
 
Membre d’una família de músics, com ara el seu germà Carles, i destacada instrumentista i docent ella mateixa, la Dolors va ser fundadora de l’escola Esclat de Manresa, professora de violí al Conservatori i impulsora de l’Obrador Instrumental del Bages.
 
En el recordatori s’hi publica un poema que l’Angelina li va dedicar quan la Dolors va complir els 60 anys tot recordant el dia que va néixer; poema que reproduïm, alhora que expressem el condol a tota la família.
 
R.C.
 

Frec alè de primavera

obre sempre un nou esclat.

La vinguda d’un nounat

pel març nostra llar espera.

Serà nen? O la tercera!!!

—Va ser nena... com un Sol,

il·luminà aquell bressol

amb el ble de llàntia encesa.

Que l’amor, joia i tendresa

mantinguin ben ple el gresol.

 

Angelina Pujol 

 

Xavier Sant publica un llibre sobre el CE Sabadell

El balsarenyenc Xavier Sant Rimbau, resident a Sabadell, ha publicat el llibre Amb ells vàrem tocar el cel: un homenatge al Centre d’Esports Sabadell, l’equip de futbol que va jugar a Primera Divisió espanyola entre 1965 i 1972 i va disputar eliminatòries de competició europea; actualment està a Primera Federació, la segona categoria del futbol estatal. En Xavier, que va començar d’aplegapilotes i després va ser jugador de base de l’equip vallesà, ha publicat ara un recull d’entrevistes, records, anècdotes i fotografies que fan història dels millors anys del club arlequinat. No és tant una crònica esportiva com un retaule de vivències humanes entorn de les persones que van portar els seguidors del Sabadell, tal com apunta el títol, a tocar la glòria. Felicitem en Xavier Sant per la iniciativa de fer, amb aquest llibre, un reconeixement a un club que, amb tots els honors, forma part molt important de la història de l’esport català.  
 
R.C.

Tempo: ‘Numa’, de Teatre Nu

 
El Teatre Nu és un col·lectiu de teatre, amb una trajectòria de més de vint anys, que crea, produeix i exhibeix  espectacles i que gestiona projectes per promoure les arts escèniques i acostar-les a tots els públics. Tenen la seu a la Casa del Teatre Nu, un centre cultural i de creació ubicat a Sant Martí de Tous, que es complementa amb una Residència d’artistes que acull propostes creatives de totes les disciplines artístiques.

 
Numa és un espectacle especial que neix de la generositat d’Irene Santos, una veïna del seu poble que, després de molt de temps allunyada del món del teatre, va confiar a Teatre Nu uns titelles preciosos i una escenografia que havia fet anys enrere a casa seva. Ara aquest projecte arriba als escenaris com un homenatge a la creativitat i a la màgia de compartir històries, convertint el regal de la Irene en una experiència única per al públic.

 
En Numa és un nen que viu en una casa bonica d’un poble bonic que bé podria ser el nostre. Un dia, la seva mare li fa un regal amb un retall de roba, fet amb les seves pròpies mans. A partir d’això se’ns conta una història que ens parla de la generositat i de la necessitat de crear i imaginar mons bonics que ens poden fer millors.

 
Amb una dramatúrgia de Víctor Borràs sobre una història i escenografia d’Irene Santos, amb música i il·luminació de Pau Senserrich, i dirigits per Maria Hervàs, ajudada per Biel Rosell, els actors Laia Borràs, Mireia Moncunill i Pau Senserrich van posar en escena aquesta obra que el públic balsarenyenc va premiar amb càlids aplaudiments.

 
Va ser una nova proposta de la temporada de Tempo, que de la mà de la dinamitzadora cultural Elisa Jorba, porta al nostre poble espectacles teatrals de gran qualitat, per a infants i per a tots els públics. Per al mes que ve, el dia 1 de març, es presentarà l’obra Nallar per als més menuts, que s’ho passaran en gran.

Jordi Vilanova
Fotos: Teatre Nu

Hi ha qui parla, parla, parla...

BALSARENY EDUCA
 

 

Malgrat els esforços de molts docents, el nostre sistema educatiu continua prioritzant la preparació per al món econòmic i financer, per damunt de la formació humanística. Els interessos econòmics dominants i la mentalitat del nostre temps encara ens hi aboquen més. Queda en un segon pla, per exemple, l’educació orientada a aprendre a fer, que no impedeix el fer dels altres, i a aprendre a ser, que no nega als altres el dret de ser.
 
Això no és cap abstracció llunyana. Es manifesta tant a escala global —quan un país envaeix o imposa la seva voluntat a un altre— com en els espais més quotidians: una aula, una reunió, una assemblea o qualsevol àmbit compartit.
 
En termes concrets: hi ha qui parla molt. També hi ha qui parla poc. I està bé que sigui així, perquè això és la diversitat. Sens dubte, és aquesta diversitat la que ens enriqueix. Quina pobresa seria un món on totes les persones, tots els pobles, totes les ciutats, tots els llibres, tots els boscos, totes les obres de teatre o tots els menjars fossin exactament iguals. Evidentment, hi ha d’haver persones més parladores i d’altres de més callades. La riquesa neix d’aquí.
 
El problema comença quan qui parla, parla, parla, gairebé no deixa espai i ofega el parlar dels altres. Quan busca passar davant per sistema, quan defineix un tema, l’allarga, dificulta l’aparició d’altres veus, el tanca i n’imposa un de nou. Sovint això respon a una dinàmica de poder —no sempre conscient— que, de vegades, es manifesta alhora amb una excessiva musculatura vocal. En periodisme se’n diu control de l’agenda: decidir de què es parla, quan, quant i des de quina orientació.
 
Però el problema realment greu apareix quan aquest parlar incessant no és només un hàbit verbal, sinó l’expressió d’una manera general de funcionar. Una manera d’ocupar l’espai presencial, participatiu i decisori; el temps, l’atenció, el prestigi. Una actitud invasiva, que tendeix a acumular sense deixar accedir, a apropiar-se d’allò que, per definició, hauria de ser compartit.
 
Aquest comportament queda lluny d’una disposició a acceptar un repartiment raonablement equitatiu d’allò que, en major o menor mesura, tothom necessita, i d’assumir un cert equilibri. Expressa la voluntat d’estendre el jo sense límits, ocupant espais que, en termes d’equitat, corresponen als altres.
 
Monopolitzar la paraula, voler passar sempre al davant, apropiar-se del temps d’intervenció, de la capacitat de decidir o del prestigi; acumular propietats, béns o països; aspirar a mantenir imperis o a ser l’amo del món: tot respon a una mateixa lògica, i és indignant. És l’afany de poder, el narcisisme del “jo primer”, de l’America first, sense comptar amb el que volen, desitgen o necessiten els altres, ni amb el límit social que ja defensava l’eminent pensador de la Il·lustració Immanuel Kant: la llibertat pròpia s’acaba on comença la dels altres.
 
Envair l’espai de l’altre pot comportar guanys immediats per a qui envaeix, però també té un preu. Un cost que es paga de maneres diverses i que no es pot menystenir. Qui vol decidir-ho tot, qui ho vol tot per a ell, d’una manera o altra ho acaba pagant, i sovint car. Hi ha conseqüències i efectes secundaris, a curt, a mig i a llarg termini; des de les relacions internacionals fins a les relacions interpersonals; per a l’invasor i per al conjunt de la humanitat.
 
Potser caldria que el sistema educatiu —i l’educació en general, tant per a petits com per a grans— posés més èmfasi en aquesta línia de treball: aprendre a intervenir i a deixar intervenir, a passar la pilota; a decidir i a deixar decidir; a fer i a deixar fer; a ser i a deixar ser. En definitiva, educar en el límit social: jo puc parlar, decidir, apropiar-me de…, però només fins al punt que permeto als altres el mateix. Sense aquest límit, la convivència es converteix en ocupació.
 
Balsareny Educa