Tempo: 'El Circ dels Impossibles'

 

 
Diumenge dia 7 de juny el cicle Tempo ens oferia el darrer espectacle de la temporada 2025/2026; El Circ dels Impossibles, del Mag Stigman. Va ser una bona manera d’acomiadar-se, amb màgia, circ, grans il·lusions, malabars, música i ball. Una festa plena de colors i de participació. L'espectacle és una fascinant creació que combina els jocs de mans i la participació del públic amb els malabars, les grans il·lusions, l'escapisme i la dansa.
 
L’origen de l’espectacle ve de quan Stigman va llegir la biografia del famós mag de principis del segle XX, Harry Cameron, conegut mundialment com a The Great Carmo. L’autor de la biografia, el també mag Val Andrews, explica la vida i aventures d’aquell popular il·lusionista que va arribar a muntar el seu propi circ, un dels més grans de l’època. Aquell projecte es va engegar amb molta força i un gran èxit de crítica i de públic, però el 1930, per culpa d’un accident durant uns assajos, el circ sencer es va incendiar. Cameron es va arruïnar i mai més no va poder aixecar la vela del que havia estat el seu projecte més gran. Quan el Mag Stigman va acabar de llegir el llibre, va pensar que aquest podria ser el punt de partida del seu espectacle.

 
Ignasi Stigman (Barcelona, 1984) és un apassionat del circ des de la infantesa, quan els seus pares el portaven a veure els espectacles del Gran Circ Mundial a la Monumental de Barcelona. Als onze anys va començar a imitar els malabars que veia i va dir als seus pares que volia ser artista. La mare el va inscriure en una acadèmia d'arts escèniques, on, com un Billy Elliot, va aprendre a ballar envoltat de noies. Després es va apuntar a l'Escola de Teatre Memory, un centre innovador liderat per Ricard Reguant i Àngels Gonyalons, on ballava i aprenia performance, claqué i cant.
 
Als catorze anys, fascinat per actuacions en directe d'alguns mags i sobretot per les aparicions televisives de David Copperfield i del Màgic Andreu, es va convertir en el Mag Stigman, un estudiós de la màgia que mai no s’ha volgut especialitzar en cap branca de l'il·lusionisme: fer-ho seria com posar murs al bosc. Influït pels llibres de Richard Wiseman, va estudiar psicologia, i va adquirir coneixements que podia aplicar en les seves actuacions.

 
Stigman ha estat professor de la Universitat Ramon Llull – Blanquerna, i com a mag va rebre el Premi Teatre Barcelona al Millor Espectacle de Màgia, l'any 2022, per una altra de les seves obres destacades, titulada Més que Màgia. Ha compartit números, trucs i tutorials a través de les xarxes i a través del programa Catakrac de Betevé.

 
Tot el seu talent va fer-se evident a la sala Sindicat des del primer minut. Al costat de la seva regidora, Lola López, va saber connectar amb infants i adults, sorprendre tothom amb els seus números i fins i tot va fer ballar les seves coreografies als espectadors.
 
Enhorabona, Mag Stigman, per haver assolit tants objectius durant la teva trajectòria i moltíssimes gràcies per haver embadalit Balsareny amb el Circ dels Impossibles.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova

Final de curs dels Dansaires dels Pastorets

Els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van celebrar el final de curs amb un espectacle de dansa que va tenir lloc a la Sala Sindicat el diumenge 28 de juny a la tarda.
 
Els grups Infantil, Juvenil i Sènior que conformen l’esbart van oferir al públic les danses següents:
 

• Ball d’Homenatge
• Ball de Nyacres
• Ball Cerdà
• El Carnestoltes
• Dansa de l’Ofrena
• Ball Pla d’Alinyà
• Contrapàs de Sant Genís
• Ball de Rentadores
• El Relliscall

 
Els balls van agradar molt als espectadors, que en acabar van aplaudir llargament tots els dansaires, premiant la bona feina feta durant tota la temporada, sota la direcció d’Alba Fontanet.
 
Els Dansaires tornaran a actuar el 27 de setembre, participant, juntament amb altres agrupacions locals, en l’homenatge a les persones grans de Balsareny.
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Jordi Vilanova / Pastorets 

Ball d'Homenatge

Ball de Nyacres

Ball Cerdà

El Carnestoltes

Dansa de l'Ofrena

Ball Pla d'Alinyà

Contrapàs de Sant Genís 

Ball de Rentadores 

El Relliscall 

Final

Equip tècnic 

Final de curs de la Coral del Casino

 

 
Cada any, el Centre Instructiu i Recreatiu organitza durant el curs un taller per aprendre a cantar i formar una coral. Des de fa uns quants anys, el professor i director de la coral és David Sais, de Puig-reig. Gràcies als seus bons coneixements de música i a la seva paciència s’aconsegueix que la coral pugui fer un concert al final de curs, interpretant les cançons apreses.
 
És així com el diumenge 21 de juny, a les 7 de la tarda, els dotze components actuals van fer el concert de final de curs; lògicament, es va fer a la sala de dalt del Casino. Per segon any, anaven uniformats amb una samarreta, on posa en clau humorística “Coral La Poli-Afònica del Kasino”.
 
Enguany van cantar diverses cançons, d’estils i idiomes diversos: La vida és bonica, d’Els Pets; Crazy little thing called Love, de Freddie Mercury (grup Queen), cantada en anglès; Això ja està, de Pau Vallvé; Illes dins d’un riu, de Tomeu Penya; September, d’ Earth, Wind & Fire; i Fuoco nel fuoco, d’Eros Ramazzotti, cantada en català. Finalment, per satisfer el públic —una trentena de persones— van repetir la cançó de Freddie Mercury.
 
El director, David Sais, va agrair l’assistència de la gent en una tarda calorosa d’estiu. També va donar les gràcies a l’entitat del Casino per facilitar el seu espai per a aquesta activitat durant tot el curs. Per últim, va recordar que a l’octubre es reprendrà el taller coral i que aquesta activitat està oberta a tothom. Normalment els assajos són els dimarts a les 9 del vespre.
 
Text i foto: Sarment
 

Reconeixement de l’ACPC al Sarment

 

 
Anualment l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local celebra la seva assemblea de socis en una festa, que cada any canvia d’ubicació, en la qual també es fa una convenció per parlar del periodisme i un reconeixement públic a les revistes que celebren alguna efemèride.
 
La trobada —la 44a assemblea ordinària de l’entitat— va ser a Balaguer (la Noguera) el dissabte 20 de juny. Com a membres de l’ACPC, alguns components de la nostra redacció hi vàrem assistir, aquest any especialment convidats arran del nostre 50è aniversari.

El CEI, amb l'església de Balaguer al darrere

 

L’assemblea va tenir lloc en un local de l’Ajuntament, l’edifici CEI, prop del centre del poble, i va començar a les 11 del matí. Hi van assistir més de cent persones representants del periodisme comarcal i local de tot Catalunya, per bé que hi van participar poc més de 70 revistes, d’entre les 160 associades.
 
Hi havia un ordre del dia en què, entre altres coses, es va donar compte de les fites assolides per l’associació el darrer any, el nombre d’associats (altes i baixes), l’estat de comptes, el pressupost i projectes per al proper any, així com la revisió de les quotes —per una revista mensual com el Sarment, paguem uns 250 € l’any—. El president, Francesc Fàbregas, va remarcar la funció d’assessorament que es fa a totes les revistes associades, així com l’ajuda econòmica en facilitar la publicació d’anuncis. Recordem que també fan les enquestes d’audiència, que gairebé cada any publiquem al Sarment.

 

Després d’una pausa, la segona part de la matinal va ser la celebració de la 18a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, que va consistir en unes curtes conferències a càrrec de diferents persones sobre el periodisme i, concretament, la premsa comarcal i local, la seva trajectòria i el seu futur. En primer lloc, va parlar Quico Domingo, consultor tecnològic, docent i emprenedor, col·laborador amb l’ACPC, que va presentar Larsson, un nou kit d’intel·ligència artificial, específic per ajudar en la gestió i transcripció de continguts als mitjans de comunicació locals.

Francesc Canosa

 
Tot seguit va intervenir Francesc Canosa, periodista, escriptor i professor de comunicació; que, entre altres coses, dirigeix la revista Horitzons i col·labora amb el diari Ara i Segre i a Televisió de Catalunya. En el seu parlament, titulat “Com han de ser els periodistes del futur que és avui?” es va referir a la importància d’aquesta premsa de proximitat, que no podem deixar perdre, perquè és on queda escrita una Catalunya no explicada en els mitjans generalistes. Va afegir que els models més clars de premsa comarcal al mon són els Estats Units i Catalunya; i que els pobles són el laboratori de la realitat, ara més que mai. Segons ell, el localisme és el nou globalisme.
 
Finalment, va parlar Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme i professor a la UAB, que va treballar a TVE i va ser redactor en cap d’El Periódico i sotsdirector de La Vanguardia. La seva ponència es deia “El compromís ètic del periodisme en temps de polarització”: hi va recordar que la premsa comarcal i local, durant la transició, va servir per consolidar la democràcia i per lluitar pel català i per la llibertat; en tant que ara, més aviat l’objectiu és fer un mur contra el discurs d’odi creixent i contra una desinformació molt potent (sobretot en xarxes). Va destacar que la nostra premsa no pot triar lectors i que, per això, tenim el desafiament de ser plurals i transversals; i que cal establir un vincle entre els periodistes i els Drets Humans, cosa que ja consta al codi deontològic del Col·legi de Periodistes: complir amb un compromís ètic és periodisme, altrament no ho és. Per últim, tant Canosa com Rius van coincidir en el fet que ens hem d’unir entre generacions.

Francesc Fàbregas, president de l'ACPC, i el conseller Francesc X. Vila

 
Un cop acabats aquests actes, en un mirador-restaurant de Balaguer hi va haver un dinar de cloenda, al qual van assistir, entre altres personalitats, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno; l’alcaldessa de Balaguer —paera en cap—, Lorena González; i el president de l’ACPC, ja esmentat, Francesc Fàbregas.
 
Al final de l’àpat es van lliurar diferents premis i reconeixements. Es va donar un diploma a tres publicacions, pels seus 45 anys: Barret Picat, de Linyola (El Pla d’Urgell); Terrall, de les Borges Blanques (Les Garrigues); i Dovella, de Manresa. Tot seguit, un diploma per a les dues revistes que complim els 50 anys: Sarment de Balsareny i L’Esparver, de Sallent.
 
Encara hi havia revistes amb més antiguitat. Els altres dos reconeixements van ser per a la Revista de Banyoles, pels seus 80 anys; i per L’eco de Sitges, pels seus 140 anys —tot i que es va interrompre entre 1036 i 1942, per la guerra civil.
 
Entre altres guardons, va destacar un premi al Pacte Nacional per la Llengua, per la seva valuosa contribució a la defensa, promoció i projecció de la llengua catalana; que va recollir el conseller Francesc Xavier Vila.

Francesc Xavier Vila

 
Van tancar l’acte uns parlaments de cloenda, per part del president de l’ACPC Francesc Fàbregas i del conseller Vila. A l’assemblea del matí es va acordar acceptar la proposta de fer la trobada de l’any vinent a Valls.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

Reconeixement a Dovella, de Manresa

 

Reconeixement a L'Esparver, de Sallent

Reconeixement al Sarment, de Balsareny