Repte núm. 110

 

Una ampolla i el seu tap valen 1,2 €. Quant val l’ampolla si val 1 € més que el tap?
 
Salut i lògica.
Roc Carulla
 

Solució al repte núm. 109: 36 rectangles.

Hi havia una vegada

PARLEM-NE
 

1931 - Llibre d’educació bàsica per a noies (a destacar: escrit per un home). Font: Iberlibro.com

 

Fa molt de temps, en algun lloc molt llunyà... Doncs no, no cal anar temps enrere ni gaire lluny per escoltar històries que semblen ficció. Va ser aquí mateix i fa ben poc, quan les dones, només per ser dones, teníem grans mancances a nivell legal.
 
Enguany es va fer el reconeixement a la dona més gran de Balsareny, amb 102 anys. La dona més gran de Catalunya té 111 anys. Així doncs, encara avui podem conversar arreu amb qui va viure aquestes desigualtats en primera persona, perquè, reflexionem-hi: no fa tant de temps.
 
La majoria de drets van arribar el 1975, fa només 51 anys!, amb l’abolició de l’anomenat permís marital. Fins aleshores, una dona no podia signar contractes, obrir comptes al banc, llogar habitatge, treure’s el carnet de conduir, treballar ni tenir passaport sense el permís del marit o d’un tutor masculí.
 
Penseu el que tot això implicava: una falta de llibertat total, no poder comprar res sense el control ni el permís de l’home, no poder viure de manera independent, no tenir control sobre cap propietat ni sobre la pròpia feina, no poder viatjar sola.
 
Fa 93 anys, no podíem votar. Va ser el 1933 quan a Espanya una dona va votar per primera vegada. Fa ben poc, doncs, que no es comptava ni tan sols amb la nostra opinió per a aspectes tan determinants.

1933 – Primera votació d’una dona a Espanya (Eibar, País Basc). Font: Indalecio Ojanguren, Wikipedia

 
Fa uns 110 anys no podíem matricular-nos a la universitat, ni per tant instruir-nos en estudis superiors; la dona quedava relegada a les tasques de la llar i la cura de la família per obligació. I no només això, sinó que ja els estudis bàsics s’orientaven de manera diferent per a homes i per a dones.
 
Us sona l’expressió “en aquesta casa, sóc jo qui porta els pantalons”? S’ha utilitzat de manera figurada i masclista, però fa uns cent anys era literal: les dones no podíem portar pantalons. Va ser al voltant del 1910 quan unes obreres de Tomelloso (Castella - La Manxa) van vestir pantalons per primera vegada a Espanya.
 
Pel que fa al divorci, no va ser fins fa vint anys que es va modernitzar, destacant per ser sense causa, ràpid i igualitari (fins aleshores l’home tenia més drets sobre els fills).
 
Així doncs, queda clar que les lleis han ultratjat la dona fins fa ben poc. Per afegir una dada més: l’adulteri estava penat únicament en cas que el fes la dona, però no si qui ho feia era l’home.
 
Fins aquí només per mencionar alguns exemples. Són moltíssimes les coses que ens escandalitzarien avui dia. A més, els que hem esmentat són aspectes que han arribat a un cert punt d’equilibri davant la llei (realment mai no hi és tot), però cal tenir ben present que d’altres no s’han aconseguit encara, com la igualtat salarial.
 
Així doncs, noies, recordeu que fa molt poc que les dones tenim algun dret, veu, etc., i encara menys temps que tenim lleis que ens emparen de l’abús i la violència contra les dones. Sense fer referència a altres països, on les condicions i les lleis segueixen sent miserables.
 
Moltes de les que esteu llegint això, potser heu viscut aquests relats en primera persona o en familiars properes. Aquestes paraules són per recordar d’on venim i no oblidar que no fa tant de temps que les dones comencem a existir a ulls dels homes més enllà de la figura patriarcal.
 
I cal seguir demanant el que ens pertoca, no conformar-nos. No ens hem de comparar amb el que teníem abans, sinó amb els nostres “iguals” ara mateix.
 
Laia Gonzàlez Pujades

Activitats a la Biblioteca Pere Casaldàliga durant el mes de gener

 

 
Com ja es comenta més extensament en un altre article d’aquest mateix número, la Biblioteca va acollir el divendres 23 de gener una trobada amb motiu dels vint anys dels focs del 2005. Amb el testimoni de bombers, agents rurals i veïns, vam reconstruir el desenvolupament de l’incendi. La xerrada va tenir un ampli seguiment i va obrir la porta a properes converses sobre la situació actual dels incendis forestals a Catalunya i la seva gestió.

 
L’últim dimarts de mes, el Club de Lectura de novel·la es va reunir per parlar de L’assistenta, l’aclamat thriller de Freida McFadden, en boca de tothom els darrers mesos. 

Vam arrodonir la sessió amb una sessió de cinema, aprofitant l’estrena de la pel·lícula, que vam poder comparar amb la novel·la acabada de llegir. Encara va haver-hi lloc per a alguna sorpresa! El febrer comentarem Lliçons de química, de Bonnie Garmus.

 
L’endemà, la Biblioteca tornava a omplir-se amb l’Hora del conte. Mercè Martínez, creadora d’Un conte al sac, ens va explicar Contes per fer passar el fred: animalons del bosc, històries entranyables i molta màgia per escalfar l’hivern; un pla perfecte per a una tarda de gener.

 
Dissabte 31, Cristina Sotoca va dinamitzar el laboratori per a nadons Llums i ombres, una proposta molt especial pensada per a apropar els més petits a la literatura des de la fascinació.

Els infants, acompanyats de les seves famílies, es movien per diferents espais ambientats, amb contes i elements que els permetien explorar el joc entre la llum i l’ombra.  

 
Hem celebrat els deu anys de l’Ana Pérez Hidalgo com a directora de la Biblioteca. Ja en van deu, ni més ni menys! També, tot just fa un any de la incorporació de l’Elena Mendoza Moya. Així ho celebràvem tot plegat, amb una tasseta de te a l’aparador dedicat a la Jane Austen pel 250 aniversari del seu naixement. Ja ho veieu, el gener ha vingut ple de motius per celebrar.

 
El grup del curset “Més digitals”, que es trobava els dijous a la Biblioteca per adquirir habilitat en l’ús del telèfon mòbil, ja ha acabat la formació. Es tracta d’un programa formatiu de la Generalitat de Catalunya, molt ben valorat per les assistents.

 
Per acabar, hem engegat les visites escolars d’enguany: els diferents grups de l’Escola Guillem de Balsareny passen per la Biblioteca a conèixer tot el que tenim per oferir-los. 

Per mitjà de jocs i activitats adaptades a cada curs, l’alumnat coneix els espais de la Biblioteca, l’ús del catàleg i els documents que hi poden trobar.

 
Text i fotos: Elena Mendoza / Ana Pérez

Imatges de Balsareny

 

Aquest mes us presentem una imatge d’un indret del terme municipal de Balsareny. Sabeu on és i podríeu dir-ne cinc cèntims, del que es veu a la fotografia? Més endavant publicarem la resposta.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Pressupostos participatius 2025-2026

 
Com vàrem publicar els mesos de setembre i octubre de 2025, l’Ajuntament de Balsareny va promoure uns pressupostos participatius per un import total de 60.000 €, en l’elaboració dels quals tothom podia participar.
 
Recordem que es va fer una campanya amb el lema “Participa-proposa-transforma”, que va incloure dues sessions presencials informatives i participatives. Després, el procés de selecció de les propostes, que havien de complir determinades condicions ­—entre elles que el seu cost no superés els 20.000 € i que no siguin aspectes de manteniment ni d’obres o serveis que ja fa l’Ajuntament com a cosa normal—, es va endarrerir més del previst, de manera que les votacions —en què la participació no va ser gaire alta, de només 96 persones —no es van fer fins al desembre i van finalitzar ben bé a finals d’any. 
 
Aquest mes de febrer, l’Ajuntament n’ha divulgat les propostes guanyadores, que han estat les següents: la renovació del pati de l’Institut Escola Guillem (millora del paviment, incorporació de jocs, ombres i mobiliari); la il·luminació del parc entre el carrer Alsina i el carrer Bruc (instal·lació de punts de llum per millorar la seguretat i l’ús veïnal); la il·luminació a la pista de Cal Nosa (instal·lació de fanals solars per permetre l’ús esportiu al vespre); la separació dels cotxes a la plaça de la Mel (actuació per millorar l’espai i augmentar la seguretat dels infants i vianants); la plantació d’arbres a l’avinguda de les vinyes, a Cal Nosa (crear un corredor verd amb més confort climàtic millorant el paisatge urbà); i millora de la senyalització dels noms dels carrers del barri de Cal Nosa. Aquests projectes es duran a terme dintre el segon semestre d’aquest any.
 
Sarment

Ara fa... 50 anys. Neix el Cercle Cultural

 
En aquest número en què celebrem els cinquanta anys de la fundació del Cercle Cultural de Balsareny i del primer número de la revista Sarment, reproduïm parcialment el primer número —que comptava tan sols amb un full mecanografiat a doble cara i ciclostilat—, on ens presentàvem les entitats que ens vam aplegar i deixàvem constància de les inquietuds que ens van portar a néixer com a entitat.

 

CERCLE CULTURAL DE BALSARENY
 
«Amb aquest nom, representants de diverses entitats culturals del poble hem creat un grup que intentarà coordinar-ne les activitats, tendint a una convergència de forces per vitalitzar els grups que hi ha i fomentar-ne de nous. Per tal de mantenir el poble informat d'allò que cada grup és i prepara, dels problemes que tenen, etc., ens valdrem d'aquest suplement al Sarment del Full Parroquial, que apareixerà de moment amb periodicitat mensual [...]. No cal dir que aquest full i el mateix Cercle estan oberts a la participació de tots els grups que s'hi sentin identificats. En principi, els que ens hem aplegat som els següents:
 
PARRÒQUIA DE BALSARENY, que ja editava Sarment.
 
BIBLIOTECA POPULAR. No cal dir que la tasca de la Biblioteca és estrictament cultural. Treballem dia darrera dia perquè la gent llegeixi, s'informi, consulti... i a més a més, procurem organitzar actes culturals de tota mena.
 
AGRUPACIÓ DE CINEMA DE BALSARENY. Som en l'actualitat un grup en embrió, simplement amants dol cinema com a art, expressió cultural i qui sap si on una possible activitat creadora. Volem promoure l'interès pel bon cine, i una crítica educativa, Preparem una sessió do cine-fòrum i esperem, quan siguem més colla, arribar a formar un cine-club. [...]

 
AGRUPAMENT ESCOLTA GUILLEM DE BALSARENY. Som uns 60 i estem partits en tres branques [...]. L'escoltisme que fem el definim així: "Cultiu de la fe, educació global del noi dintre del seu comportament, coneixement del país que petja, amb el qual convé que s'identifiqui i visqui". Per tant, ens hem adherit al Cercle amb la mesura que ens toca de cara a l'educació del noi i de tota col·laboració cultural i por al poble.
 
GRUP DE TEATRE LA LLUERNA. A finals de 1974 tornàvem a la palestra, després d'uns cinc anys sense fer teatre. Des d'aleshores ençà, hem muntat dues peces llargues i tres de curtes [...]. A més, hem col·laborat amb els Pastorets de Sant Esteve i hem seguit un curset d'expressió dramàtica a Manresa. Un any actiu! La majoria de nosaltres treballa o estudia fora de Balsareny. Ens és un gran problema, només ens permet assajar els finals de setmana. Un altre problema ens és la manca d'un local a Balsareny. Hem tingut molta sort de la gent de Sant Esteve, que sempre ens ha deixat el seu teatre [...]

CORAL SANT ESTEVE DE LA COLÒNIA SOLDEVILA. La tradició musical es ben arrelada a Sant Esteve. Fa molts anys que es canta: als Pastorets, les Caramelles, a l'església (la Capella de música). Aquesta, la Capella de Música, potser sigui el fonament de la Coral. Quan, ja fa alguns anys, es promogué la campanya de la creació de corals mixtes a les comarques del Bages-Berguedà, la Colònia Soldevila es posà en peu a l'instant, per participar amb el cant coral a l’enaltiment de la cultura del nostre poble. Som uns vint components. Pocs, molt pocs, per ésser l'única coral representativa del nostre poble de Balsareny. Certament no podem pas estar  descontents de la seva qualitat artística. Es que no falta pas il·lusió i entusiasme; i això, moltes vegades, en un grup encara que reduït, ho pot tot.

 
JUNTA DE PARES D'ALUMNES. Voldríem correspondre a la gentilesa de Sarment en concedir-nos aquest espai, amb una àmplia presentació d'un programa  ple de millores. Però els anhels i les possibilitats no sempre van aparellades. Es bo tanmateix imposar-se la fita d'assolir unes bases per a una escola cada vegada més curulla de recursos. Complement indispensable de la família en la formació integral dels nostres fills. Per això fem acte de presència amb la il·lusió de contribuir amb el nostre petit esforç a aquesta col·laboració entre pares, mestres i autoritats per tal de fer front als problemes que afecten la nostra escola [...].
 
SOCIS D’ÒMNIUM CULTURAL. D'ençà uns quants anys, un grup de deu associats presten ajut econòmic amb les seves quotes a la benemèrita entitat Òmnium Cultural, d'àmbit nacional català, la finalitat de la qual és principalment promocionar la cultura catalana i primordialment l'ús i cultiu de la nostra llengua, per a salvaguardar-la de la discriminació de què ha estat objecte durant tants anys. En l'àmbit local s'ha procurat sensibilitzar les escoles sobre l'ensenyament de la llengua, i a aquest fi s'han demanat petites ajudes a la Delegació Comarcal de Manresa. Així mateix, aquests darrers temps s'ha promogut l'adquisició de participacions i subscripcions al futur diari català Avui, i s'ha arribat ja a totalitzar més de 30 subscriptors.

 
GRUP LOCAL D'AMICS DEL CASTELL Sorgit anys enrere amb motiu d'iniciar-se la restauració del nostre Castell i urbanitzar la seva muntanya per part del senyor baró, amb l'ajut de la Diputació Provincial i la col·laboració del nostre Ajuntament. La idea i la finalitat del grup fou la d'aportar-hi una col·laboració moral i dotar el Castell d'una projecció cultural i artística. Hi han estat celebrades una vintena de conferències, exposicions diverses, concerts, reunions, aplecs, festivals de cançó, visites culturals, etc. En l'actualitat passa per un llarg període d'inactivitat. Seria bo que aquest Cercle Cultural trobés la forma de revitalitzar el grup.»

 

Un any després, ja s’havien afegit a donar suport a l’entitat i col·laborar amb el Sarment moltes altres entitats, com ara: Grup Sardanista Foc Nou, Club d’Escacs Balsareny, Grup Truc, Centre Excursionista de Balsareny, Grup d’Estudis Locals i l’Agrupació Cultural i Folklòrica; més endavant se n’hi van anar afegint d’altres, com ara Club d’Handbol, Claustre de Mestres, Penya Barcelonista, Casal de la Gent Gran, Associació Els Ametllers, Els Pastorets de Balsareny, el Centre Instructiu i Recreatiu...; i ja més recentment, Astroamics, La Garsa, Fundació Casaldàliga i  Balsareny Educa. Aquestes i altres entitats fan servir el Sarment per informar de les seves activitats i projectes, i entre totes, i amb el suport dels socis i sòcies del CCB, mantenim viu aquell ideal de fa mig segle, de contribuir a fomentar la cultura al nostre poble.
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Benvingut Xandri. Aplec al Castell, 1980.  “La sardana és la millor metàfora d’un Cercle Cultural”.

Portades dels números 2, 3 i 4 del Sarment (març-maig 1976)
 

Àlex Pérez: el fenomen Apeuve

 
 

L’Àlex Pérez Villagrasa, balsarenyenc de 21 anys, és un estudiant de Magisteri a punt d’acabar el grau, però que sempre li ha interessat el món de la comunicació. El seu hobby va començar a l’habitació de casa seva parlant de l’actualitat del futbol i actualment ha aconseguit crear un projecte, anomenat apeuve, on defensa “el futbol de la terra”.
 
Àlex, ens expliques els inicis?
El paper de comunicador sempre m’ha motivat molt. Com molts joves, miro des de fa anys YouTube i vaig començar a fer petits vídeos sobre futbol, que és el que m’agrada. A poc a poc, vaig anar adquirint coneixements fins que el 2022, arran del Mundial de Futbol, vaig crear un canal propi, apeuve, parlant dels equips del moment i en castellà.
 
Així de fàcil?
No. Tot ha estat lent. Vaig anar fent vídeos; em vaig presentar en un torneig de l’Ibai Llanos i el Gerard Piqué i em van seleccionar, però no vaig guanyar. Vaig continuar amb la creació de vídeos, primer des de la meva habitació, fins que algun seguidor em va comentar que tenia el llit al darrere. És clar, ho feia a l’habitació de quan era petit i adolescent. Llavors, em vaig plantejar adaptar un set-up per continuar creant contingut. 

El set-up de l'Àlex

 
Sempre has utilitzat el mateix nom de canal, apeuve?
Sí. L’any 2025 m’adono que no hi ha un representant del futbol català i que, a més a més, ho faci en la llengua del nostre país. Així que decideixo engegar el projecte que m’ha portat on estic avui dia.
      Començo publicant cinc vídeos que parlen d’equips catalans en format Tops o curiositats dels clubs del voltant. Una vegada els publico, m’adono que a la gent li encanta, sobretot, que parli de l’equip del seu poble que van a veure cada diumenge. Els entusiasma que el seu equip de futbol surti en un vídeo i el puguin veure persones d’arreu. Recullo les impressions dels seguidors dels primers vídeos i comença l’aventura.
      En aquell moment jugo amb el primer equip del Balsareny i decideixo començar a documentar cada setmana els resultats de la jornada futbolística. Els vídeos tenen una repercussió espectacular: arribo a tenir fins a 100.000 persones pendents dels resultats del Balsareny, tant del poble com d’arreu.
      A final de temporada guanyem la lliga i marco un gol en l’últim partit. L’entusiasme és total, tant per part de l’equip com de la gent que segueix el projecte. Vull destacar també la col·laboració de la meva mare, la Judit, que grava cada setmana els 90 minuts de partit, tant a casa com a fora.
 
Què creus que va ajudar a aquest èxit de seguidors?
El meu canal tracta sobre el futbol local. Els vídeos que hi penjo són dinàmics, interessen l’aficionat i procuro fer-los amb el mínim de temps possible: solen durar 1,5 minuts. Els penjo a Tik-Tok i Instagram, les xarxes que permeten aquests formats ràpids i un major nombre de visualitzacions i seguidors.

Maig 2025: la U.E. Balsareny puja de categoria

 
Aquesta temporada ja no fas els comentaris del futbol de Balsareny.
No. A l’estiu d’aquest 2025 m’aturo i torno a fer contingut amb equips de futbol catalans. Creo un concurs d’aficions del futbol català. La gent que participa són seguidors que expliquen per què la seva comunitat és la millor de Catalunya. En el concurs, els equips que surten més repetits es classifiquen per a les següents rondes.
      El primer vídeo que vaig editar d’aquest concurs, que encara no ha arribat a la final, va tenir uns 4.000 comentaris. Un èxit total!
      A la primera ronda hi van participar 32 aficions i, és clar, el recompte va ser llarg. A les semifinals hi han arribat el Sabadell, el Gimnàstic de Tarragona, el Borges Blanques i el Navarcles. Ara falta la final. El premi per a l’afició guanyadora serà un “bombo”. El més important de tot és que cada afició ha creat un vídeo del seu equip, es fa molta xarxa pel poble o ciutat i s’ha creat molt ambient.
      L’objectiu del projecte és incloure a les aficions i que se sentin protagonistes, perquè els seguidors dels equips locals són qui fan viu un club.
 
En aquest concurs quants seguidors té el teu canal?
Per Tik-Tok, uns 10.000, i per Instagram, uns 4.000. Des del meu canal també he creat unes samarretes personalitzades amb la marca APV. És una manera de fer màrqueting del meu canal. 

L'Àlex a Catalunya Ràdio

 
Fa poc, et van convidar a l’emissora de Catalunya Ràdio.
Sí, va ser especial anar a l’emissora i participar en el programa del Marc Marbà. Ens van entrevistar amb l’Isaam Charà; per a nosaltres va ser rellevant perquè ens coneixen com a creadors de continguts de Pódcast. Anar a una emissora com és la ràdio pública de Catalunya, que ens entrevistessin els locutors que escoltem i trobar-nos en un estudi de debò va ser un regal d’aquells que no s’obliden.
 
Més objectius a aconseguir?
Continuar treballant. M’agradaria crear una agència, generar continguts per a empreses, crear una marca de roba pròpia... És agosarat, però de moment, són idees que veurem quines es poden anar desenvolupant. Potser n’ apareixeran d’altres: el cap no para. Estic content del meu projecte i m’agrada molt ser un comunicador. Aquesta faceta crec que també pot influir positivament en la meva feina de mestre. Ensenyar és ajudar a fer aprenentatges als alumnes i comunicar-los bé és una habilitat afegida en el dia a dia de l’aula.

L'Àlex amb la seva família

 
Hem redactat l’entrevista i avui, 9 de febrer, l’Àlex ens hi afegeix: «M’acaben de confirmar que formaré part de l’equip del Pódcast Futbol.Cat de Catalunya Ràdio, un programa on es parla del futbol català.»
 
Gràcies, Àlex, per l’entrevista. La teva trajectòria com a creador de continguts mostra una evolució constant i una gran capacitat per comunicar i generar comunitat al voltant del futbol català. Destaquem especialment la teva voluntat d’incloure les aficions i fer-les protagonistes.
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Àlex Pérez