dilluns, 26 de juliol de 2021

Laura Bonet, presidenta del Casino

ENTREVISTA
 

Som al juliol-agost i aquesta finestra oberta continua aquest contacte permanent amb els nostres amics lectors seguint unes pautes que quedaran a la història del nostre poble. Som poble i com a poble dediquem mensualment una pública opinió de les diferents persones que integren Balsareny.
 
Avui ens plau tenir una petita xerradeta amb la Laura Bonet, actual presidenta del Casino. Interessant entrevista, en la qual no trobo resposta sobre un quadre que omplia d’història i commemorava uns valors d’uns homes que varen se capaços de recuperar el que avui és una entitat local més que centenària.
 
Laura Bonet Simon, balsarenyenca nascuda el 26 de juny de 1978, va estudiar l’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny i actualment treballa en una empresa de transports. Pel que fa a les seves aficions, li agrada llegir, sobre tot novel·la fantàstica: «L’últim llibre que he llegit és La historia interminable, de Michael Ende, degut a l’aniversari dels 40 anys del llibre». En el temps de lleure li agrada sobretot el cinema, i esporàdicament és oient de RAC1. També ha viatjat, sobretot per treball i també per oci, a diferents indrets d’Europa, a països com França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Irlanda...
 
— Com va anar tot això d’accedir a la presidència del Centre Instructiu i Recreatiu “Casino”?
 
— L’any 2018 se’ns va informar als socis que es volia canviar la junta. Des d’un sector més jove i amb noves idees es considerava que al Casino l’espai estava mal aprofitat i que no s’hi feien actes; per això es va decidir aprofitar l’oportunitat i entrar a formar part de la junta per intentar reactivar aquests espais en desús i promoure-hi activitats amb una nova mentalitat, per tal d’aprofitar el potencial del centre, tal com enteníem que s’havia de fer. Quan vam entrar a formar part de la junta, hi havia una sèrie de problemes que s'havien de solucionar; per això, l’antic president, Lluís Mas, va decidir continuar durant mig any més per tal de solucionar-los, fins al maig de 2019, quan va presentar la seva renúncia. En aquest context, per tal de canviar les coses i fer-les d’una manera diferent, la junta va decidir apostar perquè una dona fos presidenta, la primera presidenta de la història del Casino. Així, es va proposar el meu nom, i posteriorment el nomenament es va aprovar i oficialitzar en una junta de socis.
 
— Tens algun precedent (familiar o bé amic) al Centre?
 
— Anteriorment, el meu tiet Francesc Bonet era membre de la junta del Casino. Jo també n’era sòcia, i a més, també coneixia algunes altres persones que n’eren sòcies.
 
— Quant fa que va quedar constituïda la nova junta que presideixes?
 
— A l’assemblea de socis de juny de 2019 va ser quan l’actual junta va quedar oficialment constituïda.
 
— De la neteja que es va fer al local cafeteria, on va anar a parar tot el material retirat?
 
— A l’octubre del 2019 es va rescindir el contracte a l’antiga llogatera del local cafeteria i, en un context de repensar els espais i usos del Casino, es va decidir que abans de tornar a llogar l’espai s’hi havia de fer una neteja exhaustiva per tal de donar-li una nova imatge i nous equipaments, ja que l’espai estava força antiquat. També es va acordar fer una neteja general dels espais, conservant tot allò que podia ser reutilitzat o re-ubicat. En la neteja i reforma del bar es va retirar absolutament tot i es va pujar al pis de dalt degut a les reformes que s’havien de fer, retirant també les vitrines i col·locant-les al pis superior, ja que era el lloc on es volia destinar un nou espai per ubicar-ho. La Penya Barcelonista, que també fa ús de l’espai, es va emportar tot el seu material, excepte el projector, que ens el van deixar. En general, durant la neteja es va trobar molt material de tots els anys d’història, sobretot al teatre, com la màquina de cinema, i tot allò reutilitzable està classificat i conservat a les dependències del Casino. Val a dir que durant tot aquest procés de neteja es va fer una crida pública prèvia als socis perquè qui volgués fer-ho pogués venir a ajudar a fer aquesta neteja, que va durar tot un cap de setmana.
 
El Centre Instructiu i Recreatiu és l’entitat balsarenyenca més que centenària. Es pensa fer quelcom per explicar a les nostres joves generacions tots aquells valors polítics, socials i culturals que van arribar haver de fer aquells homes capaços de recuperar-los?
 
— Dins les diverses seccions del Casino tenim una comissió concreta encarregada de la memòria històrica del centre, i com que aquest any celebrarem el 130è aniversari, s’ha decidit fer un homenatge on es vol donar a conèixer la història del centre, mitjançant el muntatge d’una paret històrica (que quedarà emplaçada de forma permanent) en la qual, a través de diverses imatges i documents, es farà una explicació didàctica i un reconeixement a la seva història i a tot allò realitzat en el passat del centre: històric de presidents, documentació, mostra fotogràfica... Actualment, aquesta secció està fent una exhaustiva recerca en diferents arxius per recopilar documents, fotos, imatges… per a aquesta finalitat.
 
— Explica’ns algun projecte nou que tingueu en cartera per tal de portar-lo a terme.
 
— Malgrat trobar-nos en una situació de pandèmia que dificulta la interacció social, projectes actius i en ment en tenim molts, ja que som una junta jove, dinàmica i amb força idees per implementar. Actualment, realitzem tallers de teatre, ball i manualitats. També exposicions, com la que vam tenir al Nadal en honor a Pere Casaldàliga, per Traginers amb la mostra de fotografies premiades de la festa de l’any 2020, o la recent mostra fotogràfica del fotògraf local Txus Garcia. Pel que fa a projectes que tenim en ment, en general volem obrir les portes del Casino perquè la gent del poble, tant particulars com entitats, puguin disposar de l’espai per a diversos usos, com ara exposar, fer xerrades, presentacions... També es vol restaurar l’antiga màquina de cinema per tal d’exposar-la  a la planta baixa. I en relació a la infraestructura, tenim projectes com la reforma d’uns lavabos nous, adequar l’escala de pujada al pis superior, insonoritzar el teatre...
 
— Quants sou els membres de la junta, i qui sou?
 
— Actualment la junta del Casino està formada per: Xavier Bovet, vicepresident; Alba Soler, secretària; Lluís López, tresorer; vocals, Violant Bonet, Arnald Viu, Oriol Serra, Elisabet Casaldàliga i José Roldán; i finalment, jo mateixa com a presidenta.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Laura Bonet


A mon pare no pas gaire! Bones vacances

CINC MINUTS

La quietud del moment em convida a obrir els porticons de la finestra de casa. De sobte... buff, malgrat la llum tènue del nou dia sento la bafarada xafogosa que promet fer-nos un calorós dia estiuenc propi del mes de juliol en què ens trobem.

El teclat de la màquina, en una de les diferents pulsacions, pren una gota d’humitat. Sort que aquesta no té la capacitat d’humitejar cap de les lletres impreses en el redactat.

Tinc a les mans dues columnes de la Sra. Carme Vinyoles, que em conviden a fer-vos arribar la meva reflexió. Una reflexió que, sigui del tot compartida o no, vol sempre defensar el dret a la llibertat que tenim tots i cadascun de nosaltres.

“No és bona noticia. Que els joves vagin perdent comprensió lectora segons un recent informe de l’OCDE que revela que al costat de Grècia ens situem a la cua del rànquing. Factors que hi incideixen? Abandonament escolar prematur —un 17% no continua més enllà de l’ESO—; un nombre important de ni-ni —ni estudien ni treballen—; un problema recurrent que cal resoldre en polítiques actives i ben encaminades... No en sé prou, diu la Carme, ni em pertoca dir quines, però és evident que aquestes dades no ens fan avançar, almenys no en termes d’igualtat, cohesió i convivència. Preocupant, diria jo, les dades de ni-ni actuals, mentre que el món inventa foteses perdem pes intel·lectual pel futur. Analfabetisme no. ÉS TRIST, NO SABER COMPRENDRE.

En començar aquesta columna faig referència a la LLIBERTAT de cadascun de nosaltres i a la Carme Vinyoles (diari El Punt Avui). Recordant una de les estrofes de la cançó “Rossinyol que vas a França”, ens fa arribar que encara avui en dia algunes dones resten privades d’aquesta llibertat, ja que són forçades a compartir amb tristesa moments tan plaents per compartir amb la persona triada el vertader plaer de l’AMOR.

Molt bones vacances!

Josep Gudayol i Puig


Discriminació en les inscripcions per a les piscines municipals de Balsareny

OPINIÓ

Vull fer palesa la nostra indignació per la forma en què s’han realitzat  les inscripcions aquest any 2021, per renovar els abonaments per a la piscina municipal. 

A la publicitat publicada, i a la pàgina web, s’informava dels tràmits, que començaven el 17 de juny de 2021, només per als empadronats a Balsareny; els tràmits es podien fer tant de manera presencial com telemàticament. 

El dia 1 de juliol començava la renovació per als no empadronats, únicament de manera presencial.

La paraula empadronament és totalment discriminatòria, perquè afecta al principi d’igualtat entre persones. Hi ha diferents sentències i dictàmens, tant del Defensor del Pueblo com del Síndic de Greuges, que ho recullen; l’OCU també s’hi posiciona en contra en casos similars.

A casa, tenim abonaments des de l’any 1978, com a mínim. S’ha ampliat la família, i hem ampliat abonaments.

La casa de Balsareny és la casa familiar; la va comprar l’avi del meu marit i sempre ha estat habitada, i tots els avis van estar empadronats. Tenim el nínxol familiar al cementiri.

Estem associats a entitats del poble, i paguem tots els tributs corresponents; també tenim la targeta de reciclatge, consumim i comprem al poble. Som residents al poble, no empadronats.

El fet d’estar empadronat o no és un tràmit administratiu, que reflecteix el domicili on fas més residència si hi ha més d’un domicili.

El primer dia d’inscripcions, el 17 de juny, l’alcaldessa no em va deixar renovar els abonaments familiars, per no estar empadronats. Portava rebut de l’IBI, de telèfon, llum, etc. Això sí, em va assegurar que el dia 1 segur que hi ha abonaments “per als de fora”; o sigui, és igual si passo mesos a Balsareny, faig compres, consumeixo i participo del poble, el tracte és el mateix que si vingués d’una altra població o ciutat... “els de fora”. El tractament el dia 1 seria el mateix.

Vull recordar que una part dels tributs municipals provenen de persones no empadronades, però que tenen un habitatge, negoci o són usuàries de serveis.

Una altra discriminació evident és que el dia 1 només es va poder inscriure de manera presencial, no on-line com la resta de balsarenyencs. Un error greu, en temps de covid, on les tasques on-line són prioritàries.

Per què dues condicions diferents, i una d’elles, 13 dies més tard?  

A les jornades de portes obertes, els no empadronats no hi vam poder accedir tres dies si no era pagant, i la resta d’usuaris sí.

També s’haurien d’haver publicitat els preus, cosa que només es podia consultar a la web municipal, però no a tota la propaganda informativa.

Tampoc s’informava enlloc que el mètode de pagament era únicament amb targeta bancària.

No em serveix la contesta que s’ha fet a algun ciutadà que preguntava sobre el mateix tema, que es va fer així “per no saturar les oficines, en previsió de saturació i disponibilitat per mesures covid”.

Era tan fàcil com fer un càlcul de temps, i que es demanés cita prèvia com en altres tràmits. O bé fer una contractació especial, si era tan complicat.

Hi ha hagut errades molt greus, i tinc tota la sensació que hi ha hagut inscripcions de residents sense empadronar en les dates anteriors a l’1 de juliol.

La més greu, però, és que des de l’esfera pública s’intenti segregar i dividir entre empadronats i residents.

Per tant:

Reclamo una  rectificació a partir d’ara dels termes utilitzats i que s’afegeixi la paraula “residents” als que tenim residència sense empadronar. I que es revisi si tota la gestió de les inscripcions ha estat correcta i eficient.

Maribel Andreu 

dilluns, 19 de juliol de 2021

Va tornar la ‘Shopping Night’

 
El dissabte 10 de juliol al vespre, l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny vam tornar a celebrar la festa de la Shopping night.
 
En teníem moltes ganes, ja que l’any passat no ho vam poder fer degut a la covid-19. Aquest any vam tornar-hi amb més ganes que mai.
 
A la zona de parades hi van participar el MésQueModa, la Carme Galera, la Merceria Entre Costures, el SDecoArt, el Superverd la Mel i el Rincón de Lau. A la zona de restauració, Carnisseria Carmelo, Les Carmanyoles i Pastisseria Bonals.
 
Tot i les restriccions actuals, la gent del poble va respondre i va ser tot un èxit. Tothom deia que s’ho havia passat molt bé, i que cada any tenen ganes d’anar-hi, ja que es una nit diferent acompanyada de bon ambient.
 
Des de l’associació donem les gràcies a tots aquells que hi vau col·laborar desinteressadament i ho vau fer possible i també a totes les persones que vau respectar les mesures covid-19. Us esperem l’any que ve, amb moltes més novetats i tant de bo que sense virus!
 
ACBC
Fotos: Jordi Vilanova











Imatges de Balsareny

Continuem aquest mes amb 2 fotos més d’indrets interessants del nostre terme municipal, de vegades força desconeguts per molts de nosaltres, o almenys no en sabem dir el nom. 

IMATGE 1:  Com es diu i on es troba aquest monument? És gaire antic?


IMATGE 2: De quin monument es tracta i quines dades principals en sabeu? 


(Recordeu que podeu mirar millor les fotos, en color, a la nostra publicació digital: www.sarment.blogspot.com . Les respostes les publicarem al blog d'aquí a uns dies.)

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

diumenge, 18 de juliol de 2021

Trobada de Balsareny Educa

 

Resum de la trobada matinal de Balsareny Educa, feta al Sindicat el dia 3 de juliol de 2021. A les deu del matí, i amb la presència d’unes 25 persones, vam començar la trobada tot repassant el contingut i la dinàmica del matí i seguidament  vam escoltar la comissió de Memòria-Balsareny que ens van exposar quines són les activitats que duen a terme, les descobertes i les tasques. També van incidir especialment, en la manera de treballar i descobrir. 

En conjunt ens van mostrar una manera de fer planera, agradable en la pràctica i molt lliure, on cadascun dels membres que hi participa marca el seu ritme i la seva dedicació. Organitzats des d’aquesta perspectiva van mostrar els camps en que van avançant: 

Una sistematització i organització de dades i documents que porten fonamentalment la Isabel i l’Isidre, també oberta a qualsevol que s’hi vulgui afegir i que hauria de facilitar l’accés a documentació que faci referència a testimonis de memòria.

Un treball sobre la història de l’Escola a Balsareny, des dels inicis que se’n té informació, passant a episodis on encara hi ha persones que els poden relatar i fins a la contemporaneïtat. Ho porta la Dolors i ja compta amb força informació i documentació.

Un seguit d’entrevistes testimonials de persones molt grans, que han estat testimonis de fets i vivències com ara l’arribada des de terres llunyanes al poble, la guerra, les activitats quotidianes que ara ja són història des de la perspectiva personal (femenina per exemple)... algunes de ja acabades i altres en preparació, fetes per la Lluïsa i altres membres de la comissió.

La web i les seves possibilitats, juntament amb el treball excel·lent en forma de mapa interactiu sobre els comerços i serveis del Balsareny del segle XX, elaborada i presentada pel Xavi Novell, que incloïa també el treball d’arxiu i classificació d’elements com ara cartells, entrades, octavetes i fotografies que es van trobant.

En totes aquestes tasques, el grup recalcava explícitament la fórmula lliure i sense cotilles que volen seguir fent, tot convidant  tothom a  participar-hi sense cap compromís i amb tota llibertat. Un exemple de com es pot caminar en la recerca de memòries d’una manera plaent. Una delícia d’exposició i xerrada coral d’aquesta comissió.

A un quart de dotze vam convidar dos representants de l’imminent agrupament escolta, que ens exposessin breument els passos que s’han dut a terme per tal de reiniciar les activitats de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny. Aquesta aportació la incloem en la posada en marxa d’una comissió d’Entorn, que des de Balsareny Educa estem treballant i en què els escoltes hi tindrien un paper clau. No cal dir que el fet que el curs que ve, segons ens van assegurar els joves impulsors, es tornin a posar en marxa els escoltes, com a moviment d’educació no formal en l’oci i el lleure, va ser rebut per tothom amb moltíssim entusiasme i vam convenir en la necessitat de posar-hi tot l’esforç per ajudar-los i fer-los costat.
A dos quarts tocats de dotze, vam passar al treball de reunió de cadascuna de les comissions combinant-los amb esmorzar i cafè, on cadascuna havia de resumir el treball fet durant el darrer any i traçar les línies per al curs vinent. Tenint en compte que la comissió de Memòria ja havia fet aquest treball per a exposar-nos-el, i ja l’hem descrit, passem a resumir allò treballat en les altres dues comissions.

Reflexions de la Comissió Pere Casaldàliga

En aquest grup de treball s’han dut a terme moltíssimes activitats, reunions de treball i tasques ben diverses. Per enumerar-ne unes quantes:

-  Missa per la mort del Pere el 8 d’agost del 2020, on el grup de voluntaris va participar en l’organització, amb una participació molt gran.

-  Exposició sobre el Pere, al Casino i a l’escola.

- Elaboració del projecte Petjades del Pere, amb reunió amb l’Ajuntament per tal que li donin impuls i se’l facin seu.

-  Participació a l’acte Per l’Esperança, fet a Barcelona.

- Participació dins de la recentment creada Fundació Pere Casaldàliga, conjuntament amb el Cercle Cultural.

-  Reunions del grup per al treball educatiu, amb la idea de fer-ne un projecte educatiu que faci participar de la figura i sobretot de les causes del Pere Casaldàliga a tothom, en especial a la població jove i infants. D’aquest treball n’estan sortint un seguit d’idees i projectes:

Treballs de textos realitzats a l’Escola.

Proposta d’obra de teatre que cada curs representaran els de primer d’ESO, en el marc del nou institut-escola. En aquest sentit ja s’ha encarregat el text i s’estan pensant iniciatives per a fer-lo potent i que transcendeixi el marc de Balsareny.

Proposta de nova exposició itinerant, molt didàctica i interactiva, que posi la figura del Pere i les seves causes en un pla que vagi més enllà del religiós i l’inclogui en l’humanisme social, la cultura de la pau i la lluita pels drets humans.

Propostes per a treballar en recerques, crèdits de síntesi, etc.

- Organització, amb la intenció de consolidar-ho com una activitat anual, del dia 8 d’agost, al Castell, d’una vesprada dedicada al Pere Casaldàliga en ocasió de l’aniversari de la seva anada cap a la casa pairal. Aquesta primera activitat tindria elements com la llum d’esperança, una missa, un acte i un concert. Tot en un ambient positiu de trobada en un vespre d’agost.

- I diverses reunions on s’ha anat parlant de possibles activitats i, sobretot, hem anat debatent sobre la perspectiva de consolidar Balsareny com a centre a Europa (juntament, és clar, amb Barcelona) on la Fundació tindria l’anhelat Centre Internacional de Cultura de la Pau Pere Casaldàliga, amb un any —el 2028, centenari del naixement del Pere— com a horitzó desitjable. 

Reflexions de la comissió de voluntariat

Des de la comissió hem fet cartes a totes les entitats i ens n’han contestat sis. Demandes i propostes fetes: 

-  Fira Sant Jordi.

-  Futura coordinació Centre Cívic amb Els Ametllers. Ganes de fer coses plegats. Centre cívic, disponibilitat d’espai (enfocat sobretot a l’escola: per fer-hi teatre i d’altres activitats...).

-  Interrelació joves amb avis, per ajudar-los a millorar la utilització dels mòbil, per exemple.

-  Homenatge a Pere Casaldàliga a Barcelona.

Valoració: decebudes per la manca de resposta. Caldria ampliar el grupet motor. Caldria redefinir i donar a conèixer els objectius del grup de voluntariat. Fer-nos entendre.
Valoració de la resta de comissions: segons el que han anat manifestant, molt bona. Valoren molt la feina de Voluntaris.

Propostes de futur: Convocar presencialment i personalment (a la Biblioteca...) representants de cada entitat del poble —si més no de les que ens sembli que hi poden tenir més disposició— per explicar-los bé la finalitat que es pretén. Que en resulti un telèfon de contacte o una persona que faci d’enllaç amb Voluntaris. En principi ho faríem durant la primera quinzena de setembre. De fet, voluntaris potencials ho som totes.

La Comissió de Voluntaris no ha de ser només un grup d’escarràs (traginar cadires...) quan fa falta. Poden gestionar un banc del temps i de destreses.

Potser, Voluntaris ha de ser el pal de paller d’una interacció transversal entre entitats. Partim de la base que cada entitat hauria d’aspirar a no tancar-se en si mateixa, sinó obrir-se a la resta per desenvolupar objectius comuns. Si aquest principi no és compartit i cadascú s’acastella en el seu “xiringuitu”, llavors Voluntaris té menys sentit. Per exemple, la futura jornada sobre l’entorn - el riu, pot posar en interacció Escoltes, Centre Excursionista, potser l’escola, molts membres de la resta de comissions de Balsareny Educa, ciutadania... i Voluntaris en portaria la coordinació, la dinamització, la interacció.

Potser, Voluntaris pot assumir un paper molt rellevant si les seves accions es pensen en termes d’ajudar a posar les condicions perquè alguns projectes d’entitats esdevinguin exitosos: per exemple, si es donés el cas, podria acompanyar els futurs escoltes a l’escola perquè expliquessin a les classes la seva proposta; podria ajudar a posar en contacte representants del Casal d’avis amb els docents de l’escola que s’ocupen d’alumnat disponible per ensenyar informàtica a gent de la tercera edat; podria incentivar l’ús del teatre per part de l’escola en el Centre Cívic... Això seria com un paper d’acompanyant que facilita que moltes iniciatives arribin a bon port.

Finalment vam repassar la feina i les perspectives de cada comissió i vam acordar tornar a fer una trobada a la tardor per a enfilar el curs vinent, que preveiem amb una normalitat més alta que els passat. A les 13h i pocs minuts donàvem per acabada la trobada.

Text: Balsareny Educa
Fotos: Jordi Vilanova  








Maratons de vacunació

SALUT



El mes de juliol, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha organitzat unes maratons de vacunació contra la covid-19, sense cita prèvia, que han tingut molta acceptació a les localitats on s’han fet. 

En el cas de Balsareny, la vacunació massiva va tenir lloc el passat dia 8 de juliol, des de les 20h fins a passades les 22h, per a majors de 30 anys, a la sala Sindicat. Després es van vacunar també els majors de 16 anys; i al final, encara hi van poder accedir persones de fora del poble fins que es van acabar les vacunes disponibles. El poble hi va respondre amb una bona participació, en vista de les cues que es van poder veure formades a la plaça de la Mel; i, tot i que es va començar després de l’hora prevista, tothom es va esperar pacientment.


Aquest és un gest de confiança i de responsabilitat solidària que sens dubte permetrà avançar en la lluita contra la covid-19, i tant de bo que ajudi a normalitzar l'activitat social, cultural, política i econòmica de tantes famílies que pateixen els efectes derivats de la pandèmia. 

Una pandèmia que, des dels seus inicis a Catalunya, ha afectat, a data 13 de juliol, 730.116 casos (detectats per PCR i TA), 22.288 dels quals van acabar en defuncions. En el conjunt de l'Estat espanyol, hi va haver 3.971.124 de casos confirmats, amb 81.020 defuncions. I arreu del món, 187.285.202 de casos confirmats amb 4.039.889 de defuncions. Milions de persones de tots els continents segueixen patint els efectes de la covid-19, per la qual cosa convé no baixar la guàrdia i continuar lluitant activament contra la propagació del virus. 

Cal agrair la dedicació i esforç dels professionals sanitaris, 
així com del personal de suport logístic i de tothom qui hi va col·laborar a tots nivells per fer-ho possible. També s’ha de destacar la solidaritat de la ciutadania, pel seu compromís i implicació en la prevenció de la pandèmia.
 
Sarment
Fotos: Ricard Ribera