Els Plans de Santa Caterina (i II)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 

Estança on hi havia la capella de Santa Caterina, que es corresponia amb l’església del monestir que hi havia a sota

 

Com ja vàrem dir el mes passat, els plans de Santa Caterina es troben al sud-oest de Manresa, en un altiplà sobre l’estació de la RENFE. Vàrem parlar que allà hi ha la Torre de Santa Caterina. Al mateix altiplà, a uns dos-cents metres de la torre, mirant al sud, hi ha un caminet d’uns 50 metres que porta a un conjunt arqueològic, recentment restaurat.
 
Què sabem de les restes arqueològiques?
 
Entre els segles I i V dC, allà hi havia una probable vil·la romana. Després, cap al segle XIII, s’hi va construir el petit monestir de Sant Cristòfol (patró dels viatgers del camí ral d’Igualada, per on més endavant va passar el camí de Sant Ignasi), habitat per un grup de monges que depenien de la Seu de Manresa. Al segle XV, durant la Guerra Civil Catalana, el monestir va ser destruït. El 1502 es va reconstruir l’església del monestir, que es va dedicar a Santa Caterina; i sobre l’antic monestir s’hi va construir un mas. Tot el conjunt es va abandonar a principis del segle XIX. El 1839 es va construir la torre molt a prop, aprofitant les pedres treballades de la capella i del mas, que estaven en ruïnes. Amb el pas dels anys, els materials dipositats a sobre de les ruïnes, van fer que se’n perdés la pista. Fins que aquests darrers anys es van redescobrir (el 2013) i han estat objecte d’una excavació arqueològica, que es va inaugurar el maig de 2025. 

Al davant, la pedra sobre la qual encaixava la premsa del vi del mas Torras. Al darrere es veu la part superior de la tina, rodona

 
Es conserven els fonaments d’un forn d’obra o teuleria romana i diversos forats rodons, corresponents a sitges on es guardava el gra, de l’època romana tardana; dues de les quals es van fer servir també com a enterraments, perquè s’hi van trobar restes d’esquelets humans. També hi ha restes d’algunes dependències de l’antic monestir i la seva església, a les quals es superposen les estances del mas (mas Torras) i la capella que hi va haver després. També es conserva una tomba excavada a la pedra d’una necròpolis que hi havia hagut prèviament al monestir. De l’època del mas es manté l’estructura de l’estable, la del celler amb una tina (que es pot distingir molt bé, amb restes de ceràmica a les parets i la boixa per on sortia el vi) i la base de pedra d’una premsa de vi. 

Estances del mas Torras, a sota de les quals hi havia l’antic monestir medieval de Sant Cristòfol

 
Es pot visitar tot el conjunt arqueològic?
 
La zona està protegida amb una gran tanca per tot el seu perímetre i es pot veure des de fora. Tanmateix, els caps de setmana la porta està oberta i es pot entrar a visitar-lo lliurement. Diferents plafons al llarg del recinte expliquen tota la història; i uns dibuixos delimiten, amb diferents colors, els espais que corresponen a cada època. 

Tot aquest conjunt pertany al museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya. Al jaciment s’hi van trobar llànties d’oli, fragments de ceràmica, ganivets de ferro, gerres de guardar el vi, pesos de teler manual de l’època romana i altres objectes, que es guarden i s’estudien en aquest museu; el qual també organitza visites guiades i activitats pedagògiques.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Un apunt sobre la capella de Sant Roc

 

 
L’estiu passat el Sarment (núm. 559, setembre 2025) ens informava sobre la darrera bretolada i l’acte de restitució de la imatge de Sant Roc a la seva capelleta. De fet, no és cap novetat, ja que els actes incívics sobre la imatge venerada del sant han estat recurrents al llarg dels anys. Un dels fets que tingué una especial repercussió popular va succeir l’estiu del 1926 arran de la desaparició del sant i l’ofegament, gairebé simultani, d’un jove que va anar al riu a banyar-se. La Veu de Catalunya en la seva edició del 24 d’agost de 1926, informava:
 
«Fa algunes setmanes que al poble de Balsareny es va cometre un acte sacríleg. Quasi tocant a la població i vora el Llobregat, hl ha unes antigues capelletes, que fa alguns anys en Puigdorca va fer restaurar. L’una té Sant Roc i l’altra la Verge dels Dolors.
    »Una nit va ésser espanyada la reixeta de la primera, i el Sant desaparegué. Fins al cap de tres dies no fou trobada la venerada imatge: en procedir-se a la neteja de la sèquia de Manresa, en lloc proper a la capelleta, fou trobada tota enllotada, pel qual motiu calgué rentar-la.
    »Es tingueren sospites dels autors de la profanació, i més tard sembla que han tingut una definitiva confirmació. Però, heus ací que el jove assenyalat com qui llançà la imatge a la séquia va anar després a banyar-se al riu, morint-hi negat, donant-se el cas que el cos del dissortat estigué perdut sota les aigües les mateixes hores, exactes, que ho fou la imatge de Sant Roc, i trobat que fou, estava tan brut de fang que calgué rentar-lo per a identificar-lo. S'assegura també que coincidia una esquerda al front de la imatge amb una ferida al front del dissortat jove. La imatge ha estat curosament restaurada. El poble assenyala el fet com un càstig de Déu.
    »El dia de Sant Roc, tot el poble feu un acte de desgreuge, i tornà, en solemníssima processó, la imatge del Sant advocat contra les pestes i malvestats des del poble a la capelleta, d'on fou en mala hora arrabassada.»
 
Efectivament, Sant Roc a més d’ésser el sant protector contra la pesta  i les malalties contagioses —durant el seu pelegrinatge a Roma va atendre els malalts contagiats de la pesta—, és també el patró dels pelegrins i dels enterramorts. I quan el sant mateix fou empestat, un gos l’assistí i en tingué cura: li llepava les nafres i li proveïa l’aliment necessari amb una peça de pa diària, fets que, al cap i la fi, el van acabar guarint. A partir d’aleshores l’abnegat ca el va seguir amb absoluta fidelitat per tot arreu. D’aquí que en la iconografia religiosa sempre es representi el sant acompanyat del seu incondicional gos. I, per extensió, quan dues persones són inseparables se’n diu que “aquests semblen Sant Roc i el seu gos”.
 
Pocs mesos després una profanació similar tingué lloc a Sallent. El 24 d’octubre, el mateix rotatiu publicava:
 
«Una mà criminal ha calat foc a l’interior de la capelleta de Sant Antoni, situada en el vell camí de Santpedor, a mig quilòmetre de Sallent. La petita imatge del Sant ha estat destruïda. L'incult [sic] sacríleg sembla que ha escapat a la justícia dels homes, però hi ha un Jutge a qui no burla ningú. Recordem el sacrilegi recent de Balsareny.»
 
Sis anys després (!?), el 6 de juny de 1932, la mateixa notícia sobre els fets de Balsareny es va publicar, amb informació addicional, inèdita —l’origen de la qual desconeixem, ja que no s’indica—, al setmanari Flama. Faig avinent que aquesta publicació fou portaveu de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, coneguts com a “fejocistes”, i tenia com a objectiu propagar el catolicisme entre el jovent català.
 
«[...] Tot just posats els peus a l'aigua, feu un capbussó i desaparegué. Es de suposar la consternació que produí la desgràcia i els esforços que es feren per a descobrir el cadàver del dissortat minyó. Finalment fou descobert i enterrat amb un gran acompanyament. Ningú no pensava en la facècia de Sant Roc. Com és natural, les persones que quedaren més impressionades pel fet desgraciat, a més de la família, foren els companys del mort. Tothom veié com un d'ells amb una insistència estranya observà el cadàver descobert, i des d'aleshores donà mostres d'inquietud; el xicot emmalaltia. Un dia, digué a la família que volia confessar-se, i la família se'n meravellà fortament, car era una cosa ben insòlita. Obligat a precs i preguntes, confessà el seu neguit, i digué que ell i el company mort eren els autors de la profanació de la imatge de Sant Roc, i el mort era el qui havia llençat la imatge al riu. [...] El minyó ofegat havia estat colgat al riu tantes hores justament com la imatge, tenia un trenc al cap com la imatge [...]»
 
Aquesta notícia anava encapçalada amb un eloqüent titular: “Casual o providencial” i per reblar el clau la tancaren amb un significatiu: “És sobrer cap comentari”. El fet és que el biaix informatiu de la notícia aboca a fer elucubracions transcendentals sobre les pròpies conviccions a l’entorn de la fe catòlica, dona ales a especulacions metafísiques sobre principis religiosos i creences, tant personals com d’altri, fet que, en essència, entronca amb la línia editorial de la revista Flama: la propaganda i l’adoctrinament religiós. Tot ben garbellat, els “fejocistes”, però, es cobriren les espatlles advertint que la informació publicada no havia estat en cap moment desmentida per ningú. El fet d’afegir aquesta justificació sense que ningú ho hagués demanat, en comptes de reforçar el convenciment, encara aporta més incertesa sobre la veracitat de l’article. En poques paraules, una excusa no demanada revela clarament la pròpia acusació, com sentencia emfàticament el conegut proverbi: Excusatio non petita, accusatio manifesta.
 
Joan Craviotto
Imatge: Isidre Prat (2025)

El reciclatge a Balsareny

 
 

Tal com estava anunciat —a les xarxes i amb fulls passats a totes les cases— l’Ajuntament de Balsareny va programar una xerrada informativa per explicar de forma transparent els canvis en la taxa de recollida d’escombraries per a aquest 2026; i aprofitar també per valorar el sistema de reciclatge al poble, implantat fa sis anys i mig, el juny de 2019.  
 
La xerrada va tenir lloc el dimecres 28 de gener, a les 7 de la tarda, a la sala petita del Sindicat; i hi van assistir una seixantena de persones. Van presidir l’acte l’alcalde, Isidre Viu: la tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el regidor d’Hisenda, Josep Maria Soler; i el regidor de Medi Ambient, Oriol Serra. 

 
En primer lloc, va parlar l’alcalde, que, amb una presentació digital, va recordar els inicis d’aquest sistema de reciclatge, per contenidors intel·ligents, que té, de moment, un resultat força positiu, malgrat que cal millorar-lo i cal que molta gent —que potser no era ningú dels presents a la sala, va dir Isidre Viu— rectifiquin els seus mals hàbits. En aquest sentit, cal no barrejar els tipus de residus, introduir-los bé als contenidors (sovint els deixen a fora del contenidor, perquè aparentment sembla ple, però a dins està buit), deixar els voluminosos per dur a la deixalleria o trucar per concertar una hora perquè passin a recollir-los a casa... Va fer èmfasi recordant que disposem d’una bona deixalleria a les Malloles, d’una minideixalleria a la Baixada del Torrent i de la deixalleria mòbil els dijous de mercat, dos cops al mes. 

 
Evidentment la part més feixuga, i que més ha alarmat la gent, és l’econòmica, és a dir, la taxa que cal pagar per tot el servei, que enguany s’apuja un 14,5 % i passa a valer 168,73 €, una xifra que cal considerar elevada. Per això, tot seguit, el regidor Josep Maria Soler va explicar amb tot detall el perquè d’aquest augment. Recordem que l’organisme que gestiona tot el servei, al qual està adherit Balsareny (i fins a 35 municipis de Catalunya Central) és el Consorci de Residus del Bages, que per a aquest 2026 ha quantificat el servei en uns 299.000 €, que representa 42.000 i escaig d’euros més que l’any passat. Josep Maria Soler va matisar que, a partir d’enguany, ens trobem en un nou escenari legal. Per llei, s’obliga a cobrir el 100 % del cost amb les taxes als ciutadans; no es pot finançar amb altres impostos. Amb la pujada no s’arriba encara ben bé als prop de tres-cents mil euros, sinó que encara queda uns cinc mil per sota; però és una quantitat tolerable que no suposaria cap problema en cas d’una inspecció o auditoria.
 
L’altre gran aspecte a parlar, que va ser el que més rebombori va provocar el passat 2025, és l’aplicació de la quota variable per als casos en què no es complia el mínim establert (sis cops l’any de l’ús del contenidor del rebuig i trenta per al de l’orgànica). A partir d’aquest 2026 s’elimina aquesta quota —qualificada de multa o sanció per molta gent, també entre els assistents—, donat que havia provocat força entrebancs; per tant, tothom pagarà igual, per bé que encara algú pot haver de pagar la quota properament, perquè està referida a l’any passat.
 
Tant Josep Maria Soler com Isidre Viu van remarcar que la taxa inclou la recollida de totes les fraccions, el manteniment de la deixalleria, la quota al Consorci de Residus i els costos extra per incivisme; i van deixar clar que per a un poble petit com Balsareny és difícil fer-ho d’una altra manera, que suposaria molta feina  —per exemple, fer una base de dades complexa — i igualment n’augmentaria el preu. 

 
A continuació, hi va haver un torn obert de preguntes, que van ser nombroses, com era d’esperar. Molta gent va exposar els seus casos particulars (segurament extensius a altres persones) i les seves queixes. Moltes estaven referides a l'antiga quota variable —de fet, els regidors van admetre que hi havia hagut errors i que molts s’havien solucionat; i encara ara alguns casos són a temps perquè els retornin els diners—. També hi va haver queixes pel que fa a la distribució dels contenidors al poble (en alguns punts, sobren contenidors d’un color i en falten d’un altre); i queixes adreçades als mateixos conciutadans  que aboquen les deixalles a les voreres o que obren els contenidors per allà on no toca o els espatllen. En aquest cas, els regidors van alertar que aquestes males pràctiques poden implicar en el futur més despeses i, per tant, pagar encara més; per tant, és important prendre consciència de fer-ho bé.
 
L’ alcalde i els regidors presents van prendre nota de les qüestions de la gent, a les quals van donar molta importància, i en alguns casos van expressar que se n’ocuparien i buscarien una resposta. Hi va haver també un cert malestar per no haver-hi cap representant del Consorci, entitat que té la majoria de dades de què es preocupen els ciutadans. De fet, els regidors es van encarregar de fer-hi algunes consultes. Recordem que també hi ha un número, indicat a la targeta, per trucar al Consorci per qualsevol dubte o queixa.
 
La sessió es va anar allargant amb l’allau de preguntes i comentaris fins a una durada d’unes dues hores.
 
Sarment considera que es bo que es facin xerrades d’aquest tipus, per aclarir temes diversos, sobretot els que afecten als impostos i taxes que hem de pagar, i cal exigir transparència als nostres representants polítics. Ens afegim també a reclamar un municipi que s’ajusti a la sostenibilitat, en defensa del planeta; i, per tant, volem que els balsarenyencs, en la seva totalitat, siguem persones cíviques i fem bé els nostres deures en reciclatge. En aquest sentit, també Balsareny Educa ens ha fet reflexionar en diverses ocasions sobre les males pràctiques en qüestions ambientals.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat                                   

Presentació de la Festa dels Traginers 2026

 

Dissabte dia 24 de gener es va fer la presentació de la Festa dels Traginers d’enguany, amb diverses novetats.

 
L’acte va tenir lloc a la sala Sindicat, i no pas a cal Merenci com era habitual. Es va fer així a causa del temps; ja que les pluges que es preveien aquell dia, junt amb una davallada de les temperatures, van transformar-se en una nevada que va emblanquinar els carrers de Balsareny i el paisatge de gran part del país. Malgrat la neu, la sala va acollir prop d’un centenar de persones. 

 
Al vestíbul, el terrissaire i ceramista Antoni Majó va fer la tradicional demostració de les seves habilitats amb la terrissa, construint tota mena d'estris, i obsequiant-ne aquells que ho demanaven. També l'equip de la Botiga de Ceràmica hi era present, fent una mostra de tot el marxandatge de què disposen per la Festa. 

 
Ja dins la sala polivalent, degudament guarnida, Dafne Molina, secretària de la Comissió, va mostrar el nou cartell de la Festa dels Traginers, i els diferents cartells de cada secció, els quals s'uneixen entre ells, obra de la dissenyadora Imma Franch. 

 
Va fer un repàs de tots els actes, i va explicar les novetats per a aquest any. Una de les quals és l’ampliació del mercat, que es farà també el dissabte (i les foodtrucks des de divendres); això ha obligat a modificar el recorregut del Correfoc, que començarà a la plaça Ricard Viñas i acabarà a la plaça Roc Garcia, en comptes de fer-ho a la plaça de la Mel. Pel que fa la Cavalcada de diumenge, es pretén fer-hi sortir més carros amb càrregues pròpies de Traginers, i en conseqüència reduir el nombre de carros de passeig amb infants i joves, perquè aquests ja tenen el seu espai a la Cavalcada Jove de dissabte, que cada any rep major nombre de visitants. Una altra novetat la trobem al Concurs de Fotografia, en el qual s’ha inclòs la modalitat de fotografia a Instagram.

Un dels moments més esperats va ser la presentació de les persones que ocuparien els títols de banderers/es i cordonistes: Xavier Casaldàliga serà el banderer de la Cavalcada de diumenge amb els seus dos fills, Joan i Maria Casaldàliga, com a cordonistes. 

Pel que fa la Cavalcada Jove, la banderera serà Mia Gari, amb Sara Rodríguez i Alba Zambrano de cordonistes.
 
Tot seguit, Jacint Orriols va recordar les persones que al llarg dels anys han ostentat la distinció de Traginer d’Honor: Josep Rodergas i Font (2011-2012); Francesc Maya i Comas (2013-2014); Martí Ribalta i Òrrit (2015-2016); Rossend Santasusana i Canal (2017-2018); Jaume Artigas i Sellarès (2019-2020); Josep Sensada Massanés (2022-23); i Mercè Farràs i Manent (2024-2025). Es va parlar de la trajectòria persona i professional de cadascun, i de llur vinculació amb la Festa, amb la projecció de fotografies preparades per Jordi Sarri. 

L’acte va fer emocionar els assistents, en especial els homenatjats i llurs famílies. I es va anunciar una altra novetat: la creació d'unes plaques commemoratives que es posaran al terra de davant les cases de cadascun dels Traginers d'Honor, i un monòlit, a casa Torrents, en el qual s'informarà de tothom qui ha rebut aquesta distinció. La Comissió de la Festa dels Traginers i l'Ajuntament de Balsareny tenen previst de col·locar-les dintre els actes de Festa Major. 

 

Arribats a aquest punt, era l'hora de conèixer qui seria el Traginer d'Honor per al bienni 2026-2027; per fer-ho, Jordi Santasusana va llegir l'acta de proclamació. 

L'escollit va ser Josep Arnau i Tomàs, el qual, amb mostres d'agraïment i d'emoció, va acceptar el càrrec.
 
Per concloure l'acte, els homenatjats van fer-se una fotografia conjunta amb les corresponents plaques commemoratives, mentre s'oferia un vermut a tots els assistents.  

 
Felicitem en Josep Arnau per aquest reconeixement, i ens afegim a l’homenatge a totes les persones que l’han precedit. I com sempre, cal donar les gràcies a tothom qui al llarg dels anys ha ajudat a fer possible la Festa dels Traginers.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Laura Casaldàliga

Un text del passat, amb missatge sempre actual

LA VEU DEL CAMPANAR 

 
Les reflexions que proposem són de la dècada dels 60. Des d’aleshores ha plogut molt i la societat s’ha capgirat totalment. Però pensem, potser amb una certa nostàlgia, que encara tenen missatge.
 
El seu autor és Michel Quoist: un sacerdot  francès, del grup dels anomenats “teòlegs del compromís cristià al món”, també sociòleg, i és considerat una de les personalitats  més influents en el jovent, cristià i no cristià, de la segona meitat del segle XX.
 
Mirant el nostre temps, sovint constatem que els qui dirigeixen la societat —en la política, en l’Església, en la cultura, en l’economia— no sempre responen a les necessitats de la “gent del carrer”. I això genera reaccions d’escepticisme, de tancament, d’impotència, de pensar que “ja s’ho faran!”. Els pensaments que transcrivim poden ajudar-nos a no caure en el desànim, a enfortir l’autoestima i  a valorar tot allò de bo que fem, encara que ens sembli poca cosa.
 
Mossèn Antoni Quesada
 

Tu ets necessari

 

Si la nota deia: una nota no fa música,

        no hi hauria simfonia.

Si la paraula deia: una paraula no fa una pàgina,

        no hi hauria llibre.

Si la pedra deia: una pedra no puja una paret,

        no hi hauria casa.

Si la gota d’aigua deia: una gota d’aigua no fa un riu,

        no hi hauria oceà.

Si el gra de blat deia: un gra de blat no pot sembrar un camp,

        no hi hauria collita.

Si la persona deia: un gest d’amor no salvarà pas la humanitat,

        no hi hauria mai ni justícia, ni pau, ni dignitat,

        ni felicitat damunt la terra.

 

Talment la simfonia necessita cada nota,

talment el llibre necessita cada paraula,

talment la casa necessita cada pedra,

talment l’oceà necessita cada gota d’aigua…

 

la humanitat sencera et necessita a tu,

        onsevulla que siguis,

        únic, val a dir: insubstituïble.   

 

(Michel Quoist, 1921-1997)

                                                                                      

20 anys de l’incendi de Balsareny: xerrada-col·loqui

 

 

L’estiu passat es van complir 20 anys del gran incendi que va començar a Castellnou de Bages, la tarda del 18 de juliol de 2005, i amb una gran rapidesa es va estendre pel terme de Balsareny fins al Serrat del Maurici, a tocar del poble.
 
Per tal de commemorar aquest fet i reflexionar sobre l’extinció dels incendis i la seva prevenció —com estàvem aleshores i com estem ara— , el divendres 23 de gener a les 7 de la tarda es va fer una xerrada-col·loqui a la Biblioteca Pere Casaldàliga, organitzada per la comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, amb el suport de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament. L’acte fou tot un èxit, donat que més de cinquanta persones van omplir la sala principal de la Biblioteca, van seguir amb molt interès la xerrada i van participar-hi amb comentaris i preguntes.

 
Va presentar l’acte Oriol Serra, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament; i, com a ponents, hi van participar Asier Larrañaga, sotsinspector del cos de Bombers de la Generalitat dedicat als incendis forestals; Francesc Soldevila, alcalde de Balsareny el 2005; Sergi Fontseca, agent major del cos d’Agents Rurals de la Generalitat; Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques; i Jaume Rabeya, membre fundador de l’ADF, de la qual també fou president durant molts anys.

 
Amb una presentació sobre una pantalla, Asier Larrañaga va explicar extensament i amb tota mena de detalls com es va viure aquell gran incendi i el va comparar amb altres incendis importants, sobretot de la Catalunya Central. Va explicar la forma d’actuar i el control exercit pels bombers i va elogiar també la feina dels voluntaris i les ADF. Va mostrar el mapa de l’extensió cremada aquell any i diverses fotos del foc. Els diferents ponents i alguns participants entre el públic van exposar també les seves vivències i anècdotes. Tot i la intensitat d’aquell incendi, es va poder controlar la mateixa nit i l’endemà es donava per extingit. De fet, hi havia més mitjans que, per exemple, en els grans incendis de 1994. També hi va ajudar que aquell dia era l’únic incendi que hi havia en tot Catalunya.

 

Tot seguit, Sergi Fontseca, també amb diapositives, va explicar la situació de Balsareny pel que fa al seus boscos, els tipus d’arbres que hi predominen i la forma com es comporten davant del foc i com es regeneren després. Cada arbre té la seva estratègia de sobreviure al foc: la nostra vegetació mediterrània, de fet, està molt adaptada al foc. Per exemple, sobreviu molt bé el pi blanc (que escampa molt bé les pinyes, obertes pel foc) i el pi pinyer hi està també molt adaptat. A Balsareny hi queda molt poc pi roig —a causa d’un fong, segons va afegir Jaume Rabeya— i s’està perdent la pinassa, tot i que encara n’hi ha molta. Sergi Fontseca també va donar el toc d’alerta sobre les conseqüències de la darrera sequera, d’uns tres o quatre anys, que ha fet que molts arbres hagin mort, cosa que va mostrar sobre un mapa del terme; això fa disminuir la massa forestal. I també va donar unes pinzellades de com cal fer una bona gestió forestal. Sobre aquest aspecte altres membres del públic van donar també la seva opinió.

 
En relació a la causa d’aquell gran incendi, i contestant una pregunta del públic, els diversos ponents i altres persones van estar més o menys d’acord en el fet que va ser, segurament, una negligència deguda a una barbacoa, on haurien començat les flames, a la Figuerola (urbanització de Castellnou, molt propera al terme de Balsareny). Aprofitant la pregunta, Sergi Fontseca va treure el tema de les causes dels incendis en general: segons les seves dades, només un 10-12% són deguts a causes naturals, com els llamps; la resta són deguts a causes humanes: negligències, imprudències i una bona part d’intencionats.
 
Actualment, la sequedat del combustible vegetal —segurament afavorida pel canvi climàtic— i l’abandonament de terres faciliten molt els incendis i, per tant, és necessària la bona gestió dels boscos. Precisament per pal·liar en part l’abandonament de terres, Oriol Serra va dir que s’estava fent un projecte per apropar gent que deixarà de dedicar-se a la pagesia, per motius diversos (com pot ser per jubilació), amb gent que no té terres però que els agradaria dedicar-s’hi. En aquest sentit, els interessats es poden posar en contacte amb ell.
 
Després de ben bé dues hores, Oriol Serra va tancar la sessió agraint la participació de tanta gent i informant que el tema no s’ha acabat, sinó que properament, segurament al març, hi haurà una altra sessió com la d’aquest dia, destinada sobretot a parlar de la gestió forestal, un tema de què es parla molt però que sovint sembla que costa de dur a bon terme.
 
Text i fotos: Isidre Prat

Extraordinari concert ‘Musicals de tots els temps’

 
La Coral Sant Esteve de Balsareny i el Grup vocal V9 de Viladomiu Nou, dirigits per Marc Comabella, van oferir el dissabte 17 de gener un concert excepcional en una sala Sindicat absolutament plena d’un públic embadalit per la qualitat del conjunt. Aquests dos grups ja havien participat fa uns mesos, amb gran èxit, en el concurs internacional de cant coral de Moldàvia (vegeu Sarment d’octubre 2025).
 
Si l’aforament del teatre era ben ple, tampoc a l’escenari hi sobrava gaire espai, ja que entre els dos grups s’hi van aplegar més de cinquanta cantants, junt amb els dos solistes, Clara Renom i Paco Martínez, i amb una orquestra formada per onze músics.

 
Van oferir una magnífica selecció de cançons ben conegudes pel públic, d’alguns dels principals musicals del món. En un primer bloc van interpretar Hores d’amor (“Rent”, 1996); Vois sur ton chemin (“Les Choristes”, 2004); I Will Follow Him (“Sister Act”, 2006); Chiquitita, Money, Money, I Have a Dream i Waterloo (“Mamma mia!”, 1999); Memory (“Cats”, 1981); The Phantom of the Opera (1986); i I Dreamed a Dream (instrumental), On my Own i Do you Hear the People Sing? (Les Miserables”, 1980). I en el segon bloc, centrat en dos grans musicals catalans d’Albert Guinovart, amb orquestració musical cedida pel mateix compositor, van interpretar He somiat (solista, Paco Martínez) i Donar-se (solista, Clara Renom), de “Gaudí” (2002), i Cançó d’Osman, Ària de la mare, No estàs sola, Per què he plorat? i l’Himne dels Pirates , de “Mar i Cel”(1988).

 
A més dels arranjaments del compositor Guinovart al segon bloc, la instrumentació de les diferents peces era obra dels bagencs Xavier Ventosa, Núria Sarró, Ramon Estrada i Guillem Vilar, així com de Fermí Puig, col·laborador en les particel·les; i Josep M. Conangla, de l’Ametlla de Merola, va fer algunes harmonitzacions vocals. Durant l’espectacle es projectaren imatges a cura de Laia i Aina Rodríguez.

 
L’orquestra la formaven Sergi Renom (violí I), Àuria Iglesias (violí II), Júlia Brustenga (viola), Bernat Molas (violoncel), Ricard Figaró (contrabaix), Susanna Jaén (flauta travessera), Magda Camprubí (clarinet), Joan Ribera (oboè), Marc Monzonís (trompeta), Miquel Pinazo (percussió) i Marc Comabella (piano i director).

Clara Renom

 
Clara Renom i Vilardell, nascuda a Moià, és una soprano lírica amb un extens currículum com a solista i com a membre de la Polifònica de Puig-Reig. Entre els seus darrers èxits professionals destaca la interpretació de la Mare de Saïd a l’última edició de “Mar i Cel”.

Paco Martínez

 
Paco Martínez, nascut a Sant Vicenç de Castellet, és un tenor líric format al Conservatori de Manresa. Forma part de diferents formacions corals i actua com a solista en diversos gèneres musicals, com òpera i musicals.
 

Esteve Roig

Entre el públic hi havia el tenor Esteve Roig, que havia acompanyat els dos grups vocals als concerts de Moldàvia, i que ha estat també intèrpret de “Mar i Cel”, en el paper d’Osman, pel qual ha obtingut el guardó de Millor Actor Revelació en els Premis Teatre Barcelona. El cantant i actor va pujar a l’escenari per participar en el bis final.

 
Tothom va sortir entusiasmat de la vetllada, i el comentari general destacava el gran nivell artístic assolit pels dos grups, sota l’impuls d’en Marc Comabella, que es va endur merescudament l’ovació final, després dels llargs aplaudiments que els espectadors van dedicar a músics i cantants. L’enhorabona a tots plegats, i gràcies per fer-nos passar un vespre tan memorable.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova