Biblioteca Pere Casaldàliga: activitats del mes de maig

 

 
Dues diades han protagonitzat l’activitat del mes de maig a la Biblioteca: el Dia Mundial del Comerç Just i la Setmana de la Natura i dels Geoparcs.
 
Enguany la Biblioteca ha tornat a adherir-se a la campanya d'activitats pel Dia Mundial del Comerç Just, que se celebra anualment el segon dissabte de maig. La jornada busca posar en valor iniciatives comercials ètiques, que vetllin per l'economia circular i el comerç de proximitat. Què hem fet des de la Biblioteca?

 
A més d'un aparador amb propostes bibliogràfiques sobre el tema, hem participat en l'organització d'un mercadet d'intercanvi de roba el dissabte 9 de maig, coincidint amb la celebració mundial.

El mercadet es va muntar a la plaça de la Mel durant el matí i es va haver de traslladar a l’interior d’un dels locals a la tarda, a causa de la pluja. Tothom era convidat a deixar-hi les peces que ja no fes servir i/o a agafar-ne les que volgués. D'aquesta manera s'ofereix una sortida als circuits de la indústria tèxtil, un sector especialment contaminat d'injustícies vers el planeta, els països del sud i les persones. 

 
La jornada va ser fruit de la iniciativa desinteressada d’un grup de dones del poble que, satisfetes amb l’experiència del primer mercadet d’aprofitament del passat novembre, han volgut repetir-la aprofitant l’arribada dels mesos de calor: el moment del canvi d’armari ha resultat ideal perquè nombrosos veïns i veïnes s’animessin a fer buidatge. Hem quedat molt contentes amb el seguiment d’aquest segon mercadet, una iniciativa ecològica per canviar l'armari sense deixar petjada climàtica i escapant dels circuits d'explotació de la indústria tèxtil. I per desmentir que cuidar el planeta sigui "avorrit"!
 
La darrera setmana de maig i la primera de juny s’ha celebrat l’edició de 2026 de la Setmana dels Geoparcs Europeus, coincidint amb la Setmana de la Natura. La Biblioteca ha dedicat quatre activitats a aquesta commemoració.

 
En primer lloc, hem acollit l’exposició itinerant Compost, de l’Agència Catalana de Residus. Una eina de conscienciació sobre els beneficis de la utilització de compost com a fertilitzant en l'agricultura i en la jardineria, per tal de fomentar la visió dels residus orgànics com a recursos. L’exposició consta de set lletres gegants que formen la paraula COMPOST i és una mostra informativa sobre el cicle de la matèria orgànica i els beneficis del compostatge.

 
Dilluns 18 i dilluns 25 Olga Expósito ens va oferir dos tallers de cosmètica natural, en què es van exhaurir les places de seguida. L’Olga, que ja havia vingut l’any passat a realitzar un taller de plantes comestibles, va aplegar en total més d’una quarantena de persones interessades. Tot compartint la seva saviesa sobre els usos de les plantes que tenim a l’abast, ens va ensenyar a preparar el nostre propi oleomacerat de gavarrera i unes píndoles anticaiguda del cabell. També vam tastar una refrescant “infusió lunar” i unes galetes d’espígol de la seva creació. Els tallers van acabar amb aplaudiments per la remeiera, que va mantenir les assistents ben atentes, prenent apunts i fent preguntes. Sospitem que no serà la darrera vegada que l’Olga ens visita!

 
I l’altra activitat de la Setmana dels Geoparcs va tenir lloc el dimarts 26 amb la Caminada de descoberta del patrimoni natural i geològic dels entorns de Balsareny, de la qual parlem més extensament en aquest Sarment en un article a part.

 
El dimecres 27 tancàvem la temporada d’hores del conte amb Riu al niu de Patrícia McGill, un recull de contes que xiulen, mengen cucs i fan el niu. La narradora ens ha explicat històries de tradició oral d’arreu del món amb els ocells com a protagonistes.

 
A banda d’aquesta programació especial, dissabte 23 la Biblioteca s’omplia amb les famílies inscrites al laboratori de lectura Vivim els colors, dinamitzat per Cristina Sotoca. L’activitat partia de la pregunta: Només podem veure els colors amb els ulls? Amb els àlbums de la col·lecció Arc Iris de Marta Ardite de l’editorial Joventut com a acompanyants, les famílies van fer un recorregut pels colors amb els cinc sentits. Els infants van descobrir de quantes maneres podem sentir els colors, a més de la vista. Colors dolços com la mel, suaus com el cotó, aromàtics com l’espígol… Un laboratori de lectura ben primaveral.

 
Finalment, al Club de Lectura d’adults, aquest mes de maig, vàrem compartir la lectura de Les lleialtats, de Delphine de Vigan; una novel·la colpidora que ens ha fet parlar de silenci, trauma, família i, sobretot, del concepte de lleialtat i de com, sovint, ser lleials pot portar conseqüències no desitjades. Una lectura breu però profunda, que ens ha regalat un debat ple de matisos i reflexions.

Text i fotos: Elena Mendoza / Ana Pérez

Taller de cosmètica natural

Caminada

L'hora del conte

Vivim els colors

Autocrítica

 

 
L’aparició enlluernadora d’aplicacions com Google Maps, Wikilok, o de localitzadors GPS en general, ens ha aportat una falsa sensació de seguretat. Confiats de no perdre’ns, ens atrevim a escometre reptes per als quals, potser, no tenim prou expertesa, o a menystenir imponderables i imprevistos meteorològics. Ens deixem seduir per la realitat virtual, que quan es torna realitat física sobre el terreny adopta formes i identitats que ens confonen, dificultats que ens sobrepassen.
 
Segons els serveis d’emergència de la Generalitat els salvaments en medi natural s’han més que duplicat en els darrers quinze anys. Per sort tenim un 112 eficient; una estructura de rescat i salvament que sovint evita mals majors. Però que, paradoxalment, convida algunes persones a ser una mica més imprudents, donant per fet que, en qualsevol cas, bombers i serveis d’emergència els trauran del mal pas. En definitiva, banalitzem el risc,  pervertim el sentit i la intenció dels serveis públics, i carreguem sobre dels altres responsabilitats que son només i de manera intransferible nostres. 
 
De manera semblant, anem per la vida carregats de suposades certeses, sovint construïdes sobre tòpics i prejudicis, i d’excés d’informació de tota mena —que engolim de manera acrítica—amb què ens bombardegen les xarxes socials. GPS entabanadors que ens donen una falsa sensació de seguretat, de fer-nos creure que sabem, de ser posseïdors de la veritat. Convençuts, com fan els populismes a la moda, que ens trobem al costat bo de la història.
 
De forma més o menys conscient pressuposem, doncs, que els considerats altres es situen al costat dolent.  Simplifiquem allò que, de fet, és complex per la pròpia naturalesa de les relacions humanes. Això ens converteix en víctimes de contradiccions, falses expectatives i frustracions; accidents, en definitiva, per a la resolució dels quals no tenim un 112 a l’abast, com passa al medi natural.  
 
No veiem el que hi ha davant nostre sinó que veiem allò que volem veure, la projecció que en fem des de nosaltres mateixos. De manera que anem pel món en posició defensiva, amb la cuirassa del prejudici. Poc predisposats, doncs, a posar-nos al lloc de l’altre, a encetar un diàleg que podria esdevenir potencialment transformador, o a acceptar que les nostres certeses poden ser fràgils.  
 
En la pràctica educativa, quan les/els mestres introdueixen un nou tema comencen per fer una prospecció entre l’alumnat per saber quins són els seus coneixements previs sobre l’objecte d’estudi: què en saben, què es pensen que en saben, quins tòpics reprodueixen.  Per clarificar conceptes, contrastar opinions divergents i convèncer-los que, potser, alguns d’aquests suposats coneixements previs són erronis. I en aquest procés, de mica en mica, van substituint els mecanismes propis de l’imaginari màgic dels contes infantils pel pensament crític i el mètode científic.
 
Potser estaria bé incorporar aquesta estratègia clarificadora —que tan bé funciona a les aules— a la nostra vida personal i als col·lectius socials i professionals dels quals formem part. Se’n diu autocrítica. Perquè sovint, per bastir un edifici nou cal, primer, fer net de les restes d’antigues construccions que poden afectar-ne els fonaments.
 
Balsareny Educa

Concert de Paul Fuster al Castell de Balsareny

 

Amb motiu de les celebracions del 50è aniversari del Cercle Cultural, el CCB, amb el suport de l'Ajuntament de Balsareny, la Diputació de Barcelona i el Castell de Balsareny, presenta un "Festival d'Estiu" al Castell amb un concert a càrrec del famós músic, compositor i cantant nord-americà Paul Fuster.  

El concert, íntim (en format trio), tindrà lloc el dissabte 20 de juny a les 7 de la tarda al saló del Tinell del Castell de Balsareny. En acabat, al pati d'armes, hi haurà un servei de bar i restauració a càrrec de la Vermuteria Sidral. I després, si el temps ho permet, a l'esplanada exterior els assistents podran fer observacions astronòmiques (la Lluna, Venus i Júpiter) amb un gran telescopi, en una activitat propiciada per Jordi Medina, dels Astroamics.

Paul Fuster és un reputat músic estatunidenc d'ascendència bagenca, fill del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, cardoní de naixement, director durant molts anys de l'Institut de Cardiologia del Mount Sinai Hospital de Nova York. En Paul, músic i cantautor en anglès, es mou en l'àmbit del folk-rock d'arrels nord-americanes, i ha enregistrat una considerable discografia. Ha actuat als Estats Units i arreu del món, i també moltes vegades a Catalunya. 

Les entrades, limitades per raons d'aforament, es poden adquirir per 12 euros al web: entitatsbalsareny.fila12.cat 

CCB 

U E Balsareny: cloenda de la temporada

 

Primer equip, Sènior A

 

La Unió Esportiva Balsareny tanca una temporada de consolidació del projecte esportiu.
 
El 30 de maig, la Unió Esportiva Balsareny va celebrar la festa de final de temporada amb la participació de tots els equips del club. L'acte va servir per fer balanç d'un curs esportiu que, malgrat el descens del primer equip, és valorat positivament per la junta directiva.
 
Segons el president de l'entitat, Josep Neiro, la temporada ha estat «molt positiva i de consolidació del projecte». Tot i la pèrdua de categoria del primer equip, considera que les nombroses lesions i alguna sanció de llarga durada han condicionat de manera decisiva el rendiment de la plantilla.

Segon equip, Sènior B

 

Pel que fa al segon equip, creat per donar cabuda al gran nombre de jugadors que volien continuar competint, la temporada va començar amb dificultats i l'equip es va despenjar aviat en la classificació. A causa del descens del primer equip, aquest conjunt no continuarà la pròxima temporada.

Juvenil

 

Una de les notes positives ha estat el bon paper del juvenil, que ha finalitzat la lliga a la zona mitjana de la classificació. A més, diversos jugadors han tingut l'oportunitat de debutar amb el primer equip, fet que confirma la bona feina formativa que es duu a terme al club.

Infantil

 

També destaca la recuperació de l'equip infantil després de molts anys sense representació en aquesta categoria. Els joves han competit amb solvència a la categoria S14, una tasca especialment meritòria en una població de dimensions similars a Balsareny.

Escoleta 

Prebenjamí

 

Benjamí

Els equips de benjamins i prebenjamins han continuat participant a la lliga comarcal del Bages i el Berguedà, mantenint la seva funció principal de formació i promoció dels futurs jugadors de l'entitat.

Veteranes

 

En l'àmbit femení, aquesta temporada no s'ha pogut formar un equip sènior per manca de jugadores disponibles. Tot i això, el club ha fet un pas endavant amb la creació, per primera vegada, d'un equip femení de veteranes que ha participat en el campionat comarcal. 

Veterans

Paral·lelament, l'equip de veterans masculí ha disputat, un any més, la competició comarcal.
 
De cara a l'estiu, la Unió Esportiva Balsareny organitzarà la tercera edició del Campus d'Estiu, destinat a nens i nenes d'entre 5 i 14 anys. L'activitat es durà a terme durant l'última setmana de juny i tot el mes de juliol. A mitjans de juliol també tindrà lloc una nova edició del tradicional Torneig de Futbol 7.
 
Per acabar diguem que és va celebrar l’assemblea de socis que va ratificar l’actual junta, i el seu president, Josep Neiro, ha volgut destacar la importància de l'afició i el suport rebut al llarg de tota la temporada. «Estem molt contents de poder comptar amb tots aquests equips i amb una afició que sempre ens acompanya», ha afirmat, tot agraint el recolzament de socis, familiars i seguidors del club.
 
Joan Prat
Fotos: UE Balsareny

Ara fa... 44 anys. Dimissió d'Eugenio Barranco

Ara fa... 44 anys

Dimissió d’Eugenio Barranco, primer alcalde democràtic després de la guerra civil

Al Sarment núm. 76, de maig de 1982, hi trobem una notícia d’última hora que informava de la dimissió irrevocable del primer alcalde elegit democràticament després de la dictadura, que havia guanyat les eleccions per majoria absoluta tres anys abans al capdavant del grup Independents per Balsareny. El fet va causar sorpresa i, en aquella notícia d’última hora, escrivíem:
 
«Eugenio Barranco va exposar les seves raons, adduint problemes econòmics, laborals i fins i tot de caire familiar, que li restaven temps per dedicar-se a la funció que exercia. Així mateix, manifestà que la dimissió era irrevocable, tot i que, per raons jurídiques exposades pel secretari, demanà al ple l’acceptació d’aquesta, que fou acceptada per unanimitat.»
 
A la mateixa notícia parlàvem amb l’alcalde accidental, Joan Soler:
 
«Hem dialogat amb l’alcalde accidental, que ens exposava el seu punt de vista: “Em sap molt greu que n’Eugeni es trobi en la situació que l’ha portat a presentar la seva dimissió. Em consta que l’alcaldia li ha costat molts diners i molt temps robat a la família...”
 
»— Així doncs, els rumors de crisi dins del grup independent són totalment infundats?
 
»—És cert que potser hi ha hagut una mica de crisi, però altres vegades també n’hem tingut i no han provocat cap dimissió. Per això em sembla que han pesat molt les seves raons personals.
 
»—Sí, però no deixa de ser una coincidència que en una mateixa setmana es produeixin la teva dimissió dels càrrecs, així com la del conseller de Cultura, Esteve Díaz, i la del batlle.
 
»—És cert que jo i l’Esteve havíem presentat la nostra dimissió dels càrrecs que ocupàvem, però això no necessàriament ha d’haver provocat la dimissió del batlle. Els motius de la meva dimissió, potser errònia, són que en aquests últims temps les meves idees sobre la tasca de govern no han coincidit amb les de totes les persones que formen part d’aquesta corporació. [...]»

El cert és que, en el següent número del Sarment, en una entrevista a la resta de regidors, i ja amb Joan Soler com a alcalde, semblava clar que la dimissió va venir motivada per desavinences entre els membres de la candidatura independent. Poc més d’un any després es van celebrar noves eleccions municipals, i el grup d’Independents no s’hi va presentar. El resultat d’aquells comicis va portar CDC, que acabava de constituir-se a Balsareny, a guanyar les eleccions per majoria absoluta, i el seu cap de llista, Jaume Rabeya, va accedir a l’alcaldia.
 
Recordeu que podeu consultar la informació completa als números 76 i 77 de Sarment al web del CCB i al web de Trencadís:
https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/160202
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Arxiu (Eugenio Barranco entrevistat per Pere Juncadella i Ramon Carreté, 1982)

Les timbes clandestines del carrer Nou (I/III)

 
HISTÒRIA
 

 

El gener de 1679 feia dies que corria en veu pública pel poble un esdeveniment considerat contrari als bons usos i costums morals, i que comprometia alhora la reputació dels seus veïns. Que es jugava a les cartes furtivament era el secret de n’Ametller, que el sap un de cada carrer. Jugar als naips estava considerat en aquella època com un vici perniciós que portava a la ruïna econòmica, tant la personal com la familiar, així com a la degradació moral associada al capteniment personal: males companyies, excessos etílics, agressions, injúries, blasfèmies...
 
Davant d’aquest fet reprovable, notori i sabut per tothom, es va adreçar una súplica del procurador fiscal al batlle sol·licitant la seva intervenció fent ús de la seva autoritat. Aquesta és la transcripció del document:
 
«Honorable Batlle
 
»A nova noticia del procurador fiscal de la cort a previngut vuy [avui] fama publica referint y altrament: Que alguns naturals y habitants en lo lloch y Baronia de Balsareny, essent menestrals, jornalers y homens <que> han de viure de son treball, poch temorosos a Deu Nostre Senyor y oblidats de las obligations de las conciencias, cases y familias, en poch respecte de las cridas publicadas en la present Baronia, no han duptat ni reparat un y molts dias y mes, tant de dias de feynas com diumenges y festas, en jugar en diferents jochs de cartas, y molt en particular a joch de resto: en casa de Francesch Vilar del carrer nou,  com se ofereix probar. & com tot lo sobre dit, sia digne de punitio, castich y exemplar, per quant es fomentar otiosos el jugar en dias de feina, ocasio que no acudan a las obligations de sas familias y sucitan varias inquietuts; com tambe per esser lo joch de resto prohibit, en tot y qualsevol dia encara que de festa. Per ço y altrament lo dit Procurador fiscal de la Cort denunciant totas las sobreditas coses, suplica esser rebuda informatio y averiguatio de les personas <que> an jugat, y en quins dias, y en quals jochs, y en quina o quals cases: y constant aver se comes dit<s> delictes, esser punits y castigats los delinquents, segons thenor y seria [sèrie] del capítol contra jugadors de ditas crides, y per dit efecte la present informatio esser comesa a son Magnific [salt de pàgina] General Assessor qui sobre lo suplicat degudament provehesca y justitia ministre [administri]».

El batlle era Antoni Cortés i com autoritat presidia el Consell Municipal, que després, amb els decrets de Nova Planta, passaren a dir-se ajuntaments. Actuava al servei de l’autoritat senyorial, en nom del qual també administrava i exercia justícia. Podia jutjar els delictes dels veïns de baixa mà de la baronia, però no tenia competència jurídica sobre nobles, eclesiàstics i determinats tipus de delictes, com ara, per exemple, de mort violenta.

 

Estem davant un document intern de la cúria senyorial i en comentem alguns conceptes que ens ajudaran a tenir una comprensió més completa del text. S’inicia amb “A nova noticia...” terme susceptible d’ésser interpretat que no hi ha hagut una denúncia formal presentada per una persona en particular o per un ciutadà determinat, sinó que el procurador fiscal ha tingut coneixement del que està succeint a través d’altres mitjans. El procurador fiscal era el funcionari encarregat de defensar l’ordre públic, i així mateix efectuava l’acusació pública en els judicis. Tot seguit, segueix amb “...a previngut vuy fama pública...” Atenent que el fiscal s’ha assabentat del fet que alguns veïns jugaven a les cartes vulnerant la llei, decideix vuy [avui] actuar d’ofici i demana investigar què hi ha de cert en el rum-rum que s’escampa entre la veu popular, és a dir, que són de fama pública. Antigament, la fama pública tenia suficient base legal per iniciar una investigació i obrir un procés judicial. En conseqüència, aquí a Balsareny, el fiscal va actuar d’ofici. Després, gairebé al final del document, abans de tancar diu “...dit<s> delictes esser punits y castigats los delinquents segons thenor y seria [sèrie] del capítol contra jugadors de ditas cridas...”. Segons tenor i sèrie vindria a ser el que avui diem “a tenor de”, això és, segons el contingut literal del que diu el capítol contra jugadors,  és a dir, de les ordenacions dictades per l’autoritat que regulaven i prohibien els jocs. En aquest cas concret s’havia d’aplicar el càstig seguint exactament el que deia la llei específica contra el joc, que habitualment eren multes elevades per als jugadors i l’amo de la casa on es jugava, i penes de presó en cas de reincidència.
 
El procés va seguir el seu curs intern habitual i tot seguit el batlle va disposar que aquest mateix document fos lliurat a Joan Antoni Martín, ciutadà honrat de Barcelona i assessor general de la baronia, per tal que administrés justícia. Joan Farrer, notari de la cúria, en va donar fe el dia 22 de gener de 1679. Com hem dit, Joan Antoni Martín era l’assessor general de la baronia, que hem de distingir del seu homònim Joan Antoni Martín —en aquesta data ja era mort— ciutadà honrat de Barcelona i primer baró del llinatge Martín després de comprar la titularitat del castell a Francesca de Corbera, l’any 1648. El que és gairebé segur és que ambdues persones homònimes tenien algun vincle de consanguinitat. Altrament, arran de la mort del baró Joan Antoni Martín, el seu domini jurisdiccional va passar a mans del seu fill Joan Martín, que fou baró d’ençà del 1673; en conseqüència, ja feia 6 anys que era la màxima autoritat de la baronia.
 
El fet d’administrar justícia implicava l’existència d’una cúria senyorial. Sota la potestat del baró Joan Martín, la cúria estava constituïda per l’assessor general, Joan Antoni Martín, que aconsellava i assistia les autoritats de la baronia en la presa de decisions i l’administració de justícia; pel batlle, Antoni Cortés, que executava la justícia senyorial; pel procurador fiscal, que intervenia en la persecució de delictes com a acusador; una petita cort de lletrats i assessors, entre els quals el notari, Joan Farrer, i també personal subaltern: algutzirs, saigs..., que eren els encarregats d’executar les ordres del batlle i de detenir els acusats.
 
Tot seguit, es va obrir un procés judicial per tal d’investigar les persones que jugaven, el lloc on jugaven i quan ho feien, ja que incomplien atrevidament “crides publicades en la present baronia”, on ja s’ordenava la prohibició de jugar a cartes. Per consegüent, el 30 de gener de 1679 van ser citats a declarar davant la justícia diversos veïns sospitosos d’estar-hi implicats. 

[Continuarà]

 
Joan Craviotto
Font documental: Arxiu Comarcal del Berguedà, fons família De Martín]

Imatges de Balsareny

Sabríeu quin tipus d’arbre és el que es veu a la foto i en quin lloc del nucli urbà de Balsareny es troba? Publicarem la resposta més endavant, en aquest mateix post.

Text i foto: Isidre Prat Obradors