Taula rodona sobre l’ensenyament a Balsareny al llarg dels anys

 

 

En el marc dels actes del 8M, coordinats per la Regidoria d’Igualtat, el 18 de març es va celebrar una taula rodona dedicada a l’ensenyament a Balsareny al llarg dels anys. La iniciativa, impulsada pel Grup de Treball de Dones, va voler recollir vivències de diferents generacions per tal de reflectir els canvis educatius i socials al llarg del temps. Per acompanyar l’acte, es van exposar treballs d’alumnes d’èpoques passades i fotografies de grups escolars, que van contribuir a il·lustrar i contextualitzar els testimonis. La taula rodona va ser conduïda per Llorenç Planes, professor d’animació sociocultural, entre altres titulacions.
 
La sessió es va estructurar en tres etapes. La primera (1945-1960), en plena postguerra, va comptar amb la participació de Maria Pelfort, de l’escola de la colònia tèxtil de Sant Esteve, i Antoni Solà, de l’escola nacional. Es va posar de manifest la diferència entre models educatius: un de caràcter religiós i un altre de titularitat estatal, ambdós marcats per una forta disciplina i un aprenentatge basat en aspectes molt bàsics de matemàtiques i llengua.

 
La segona etapa (1960-1974) va reflectir una certa obertura. Hi van intervenir José Antonio Neiro (escola nacional de nens), Ana López (escola Nacional de nenes), Paqui Expósito (germanes Dominiques de l’Anunciata), Joan Prat Obradors (escola parroquial Sant Josep) i Maria Josep Bonillo, que va viure tant l’etapa de les monges com la transició cap a l’ensenyament mixt i el darrer curs a l’escola Guillem de Balsareny, que s’acabava d’inaugurar l’any 1974. També hi va participar Montse Sabala, que va explicar la preparació per accedir al batxillerat.

 
La tercera etapa s’inicia el 1974 amb la inauguració de l’escola Guillem de Balsareny. Laura Casaldàliga va aportar el seu testimoni com a alumna que ja hi va cursar tota l’EGB, en un context educatiu més modern i integrador.
 
Al llarg de la conversa, es van evidenciar diferències importants entre períodes. Sobretot, la primera etapa es caracteritzava per una autoritat molt marcada i per la transmissió de valors rígids, tot i que va continuar en la segona etapa. En aquest context, els càstigs eren habituals en alguns centres, especialment a l’escola nacional i a la parroquial. El càstig físic —com bufetades o altres formes de correcció— coexistia amb altres pràctiques com fer posar els alumnes de cara a la paret, de genolls o enviar-los a espais com el “quarto de les rates”. També es van esmentar formes de sanció més subtils, com la humiliació o l’aïllament. En canvi, segons els testimonis, a l’escola de les monges la pràctica de pegar no s’utilitzava.

 
Un altre aspecte destacat va ser la separació estricta entre nens i nenes fins al curs 1972-73. Aquesta diferenciació també es reflectia en els continguts: les nenes feien “labors” i se’ls inculcaven uns valors de bones mestresses de casa. Algunes altres activitats també eren una mica diferenciades entre nens i nenes, per exemple la gimnàstica. També es van comentar qüestions com l’ús d’uniformes o bates i episodis com la vaga de les alumnes de les monges per poder portar pantalons.
  
Es va recordar com a especial, el cas d’una alumna que va assistir sola a una classe de nens per poder cursar el batxillerat. Cal dir que, després del primer ensurt la van tractar de meravella. Va fer la reflexió que en venir de l’escola de les monges va trobar un canvi important: la religió no hi era gaire present, els càstigs eren força violents amb els nens, hi havia diferències excessives entre els alumnes, etc.
 
Pel que fa als continguts, la presència de la “història sagrada” era una matèria habitual a totes les escoles. La llengua d’ensenyament era el castellà, amb un enfocament centrat en l’ortografia, la gramàtica, l’aritmètica i la geografia.
 
Amb la introducció progressiva de l’educació mixta, els canvis inicialment no van alterar gaire les relacions entre l’alumnat, però la unificació de totes les escoles a l’edifici del Guillem de Balsareny sí que va representar una transformació més profunda, tant per l’augment d’alumnes com per la diversitat del professorat. Un professorat que a l’escola nacional, majoritàriament, els destinaven a Catalunya des de les diverses províncies d’Espanya.
 
També es va destacar la figura del Sr. Francisco García, de l’escola parroquial, considerat innovador: va impulsar una associació de pares, va crear un hort escolar, va fomentar l’esport i activitats culturals, i va ampliar els espais de joc, tot adaptant-se a un context social en canvi. Tot i així va conviure amb persones de dos espais locals i va saber nedar i guardar la roba.

 
Finalment, en l’etapa des de 1974, es consolida un model educatiu mixt i normalitzat, amb assignatures comunes, la desaparició de pràctiques com les labors o el res obligatori, i la incorporació progressiva del català com a llengua d’ensenyament, la introducció d’activitats extraescolars, etc. Cal destacar que a la representant d’aquesta etapa se li feia estrany la separació de gènere, els càstigs, els mestres enviats forçosos a Catalunya, tot i que encara ho van viure en els primers anys.
 
Malgrat les dificultats d’algunes èpoques, tots els participants van coincidir a recordar l’escola com un espai de convivència i de construcció de vincles personals, que han perdurat al llarg del temps i, que malgrat la rigidesa i la formació tan precària pesen més els bons records, tot i que no obliden actituds i comportaments de mestres que “feien mal”.
 
Text i fotos: Lluïsa Coma
 

Sant Jordi, el dia del llibre i sant Marc: curiositats de l’Evangeli de Marc

  

El mes d’abril, junt amb l’esclat de la primavera, és un mes ben carregat de dates senyalades. A Balsareny tenim en particular la festa de sant Marc (dia 25) que, a nivell de calendari, està ben acompanyada per sant Jordi (23) i la Mare de Déu de Montserrat (27).
 
El fet que sant Jordi s’hagi convertit en “el dia del llibre” i, per altra banda, que sant Marc sigui principalment conegut pel llibre bíblic que porta el seu nom, fa ben avinent que aquest escrit de la revista Sarment el dediquem a comentar algunes característiques i curiositats d’aquest llibre: l’Evangeli de sant Marc.
 
Autoria

Sant Marc no era del grup dels dotze apòstols. Tanmateix, sí que és un cristià que podria dir-se “de la primera generació”. El seu nom apareix citat al llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12) i també a la carta als Colossencs (Col 4,10) i a la Primera carta de Pere (1Pe 5,13). Una tradició cristiana antiga diu que Marc hauria acompanyat l’apòstol Pere i que n’hauria recollit per escrit la seva predicació (d’aquí, que s’inspirés per escriure l’Evangeli).
 
Època i context d’escriptura

L’Evangeli de Marc es considera el més antic dels quatre evangelis, entre els anys 60-70 d.C. Segons la tradició que presenta Marc com a “secretari” de l’apòstol Pere a la ciutat de Roma, aquest Evangeli s’hauria escrit adreçant-se a una comunitat cristiana d’origen pagà (no jueu). Això explicaria que, en diferents moments del llibre, s’hi trobin breus comentaris pensats per ajudar els no jueus a comprendre algunes pràctiques o costums jueves pròpies del temps de Jesús.
 
Característiques internes

Com a característiques internes del llibre podem remarcar que és el més curt dels quatre evangelis (compta amb 16 capítols) i que, encara que d’entrada no ho pugui semblar, té una estructura molt clara. Aquesta estructura queda travada per l’inici del llibre (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu” Mc 1,1) i per les paraules que el centurió pronuncia, gairebé al final del llibre, quan presencia la mort de Jesús (“És veritat: aquest home era fill de Déu” Mc 15,39). És a dir: allò que s’anuncia al principi del llibre (es parla de Jesús com a “Fill de Déu”) queda testificat al final quan un centurió (un home pagà, d’origen no jueu) reconeix Jesús precisament com a “fill de Déu”. Amb aquesta inclusió d’inici i final del llibre, és com si es pogués dir “missió acomplerta”: efectivament, Jesús és el Fill de Déu, i el soldat romà així ho testimonia. Per últim, i encara sobre l’estructura del llibre, és molt interessant observar que l’Evangeli de Marc col·loca una episodi cabdal de la vida de Jesús amb els deixebles just al mig del llibre: en el capítol 8, els deixebles, en boca de Pere, fan el primer reconeixement encertat del messianisme del Mestre: “‘I vosaltres, qui dieu que sóc?’ Pere li respon: ‘Vos sou el Messies’” Mc 8,29). Ara bé, aquest encert de Pere, si bé és ben correcte des del punt de vista del vocabulari (Jesús és, efectivament, “el Messies”), està molt lluny de ser un veritable coneixement de Jesús i de la seva particular forma de ser “el Messies”. Els esdeveniments posteriors a aquell episodi de reconeixement messiànic i, sobretot, l’abandó dels deixebles respecte a Jesús en el moment de la passió i mort mostraran escandalosament aquesta “no comprensió” d’ells envers el Mestre. Què passarà aleshores? Si bé tots sabem el final, cal llegir l’Evangeli per descobrir-ho!
 
Acabem, doncs, aquestes línies recomanant la lectura de l’Evangeli de Marc. El trobareu dins qualsevol Bíblia que tingueu a casa o, també, en mil i un formats per internet. Bona lectura!
 
Mossèn Marc Majà i Guiu
 
Imatge (Wikimedia Commons): Sant Marc escrivint l’Evangeli, miniatura del segle IX en el Codex Aureus o Evangeliari de l’abadia de Lorsch, a Hessen; avui, en part a la Biblioteca Batthyaneum d’Alba Julia, a Romania (Evangelis de Mateu i de Marc), i en part a la Biblioteca Vaticana (Evangelis de Lluc i de Joan).

Activitats a La Tempesta el mes d’abril

Concert de Cece Gianotti

 

Durant aquest mes d’abril, l’espai cultural La Tempesta ha continuat amb l’exposició Què queda després de la tempesta? de Sergio Valle Rabinat i Eva Salvador Terrones. 

Exposició: Què queda després de la tempesta?

Es tracta d’una bona col·lecció de quadres de dibuixos a llapis, carbonet, tinta i diverses tècniques a color; així com esbossos de tatuatges. La mostra es mantindrà fins al dia 3 de maig.

Club de Lectura de Poesia 

 
Per altra banda, el dia 9 d’abril es va fer la tercera i darrera sessió del Club de Lectura de Poesia, a càrrec de Sònia Moya, amb el comentari del llibre Al cor de les paraules, de Montserrat Abelló. La Tempesta ha anunciat la possibilitat de repetir l’experiència la propera temporada.

Txus Garcia: 'Adéu, automàtic'

 
El dissabte 11 d’abril, el fotògraf balsarenyenc Txus Garcia va dirigir un taller de fotografia amb el títol “Adéu, automàtic”: aprèn a controlar la teva càmera. Amb beguda i aperitiu inclòs, els assistents van aprendre tècniques i estratègies per millorar la qualitat de les fotografies. Com que l’experiència va resultar molt positiva, ja s’estan plantejant de fer-ne noves sessions.

Joan Comaposada, Cece Giannotti i Quim Roca

 
Pel que fa a la música, aquest mes hi ha hagut un excel·lent concert, el diumenge 12 a les 7 de la tarda, amb l’actuació del músic canadenc, d’ascendència italiana i establert a Catalunya, Cece Giannotti. Durant una hora i mitja va oferir més d’una dotzena de peces amb la seva veu i la seva guitarra, acompanyat pel baix elèctric Joan Comaposada, músic igualadí, que també va presentar tot el repertori. Van interpretar cançons d’estils variats, com el blues, el jazz, el folk i el pop, amb un aire americà, marcat per la veu profunda i característica de Cece. La majoria les va cantar en anglès, i algunes en francès i en italià (com la coneguda Bella Ciao), amb pinzellades en castellà i en català. Un bon nombre de peces van ser acompanyades també per l’harmònica del manresà Quim Roca, un expert en aquest instrument i que, a més, és terapeuta de la respiració —va batre el rècord de tocar l’harmònica durant 31 minuts —. Després dels forts aplaudiments de la cinquantena de persones que omplia la sala, els tres músics van acabar el concert amb un popurri de diferents peces musicals, agraint a la direcció de La Tempesta i al músic i fotògraf Txus Garcia el fet d’haver pogut actuar a Balsareny.

Xavier Mas Craviotto i Sònia Moya presentant 'Llera'

 

No hi podia faltar, com de costum, una presentació de llibres. Aquest mes, el divendres 17, es va tractar del poemari Llera, amb la presència de l’autora, Sònia Moya, que va ser entrevistada per l’escriptor navassenc Xavi Mas Craviotto. El llibre és un recull de poesies inspirades en la llera dels rius. S’estructura en set parts, amb títols referits a conceptes relacionats amb el riu: cabal, afluents, meandres, brollador, cadolla, sallent i crescudes. Són poesies molt treballades i profundes, amb referència constant a la natura i a les cicatrius que el pas de la vida deixa en les persones, tal com el curs dels rius deixa sediments en la llera. Després de la presentació, tant la Sònia com el Xavi van recitar una bona selecció de poesies de cadascuna de les parts del llibre. El públic assistent —una quinzena de persones — també hi va participar, amb preguntes i amb els seus propis comentaris.

Pòdcast amb Roger Coch, Míriam freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio

 
L’endemà, dissabte 18 al migdia, hi va haver un Pòdcast Natural en directe d’escriptura creativa, presentat per Roger Coch, en conversa amb les escriptores Míriam Freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio. Amb la presència d’una trentena de persones, i al llarg d’una hora i mitja, van enfocar els seus comentaris, durant bona part del temps, en el llibre Tango satànic, de l’escriptor hongarès László  Krasznahorkai, premi Nobel de Literatura del 2025. L’altra part de la conversa va estar dedicada a les recomanacions de llibres per Sant Jordi, que van fer cadascun dels quatre tertulians.
 
La programació d’abril a La Tempesta es va completar amb els actes del dia de Sant Jordi, que comentarem el mes vinent.
 
Text: Isidre Prat

Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Programa de la Festa Major

 

 
A mitjans d’abril s’ha distribuït per les cases el programa de la Festa Major de 2026. 

En el Sarment de maig, i abans per les xarxes socials, farem un ampli reportatge escrit i fotogràfic dels principals actes que s’hi hauran celebrat. Mentrestant, al tancament de l’edició d’abril, ens limitem a anunciar alguns dels esdeveniments programats.

 
El diumenge 19, la XXIII Trobada Gegantera, organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny. Dilluns dia 20, a la Biblioteca, taller infantil “Fem un conte”. Dimecres 22, taller de punts de llibre a cura de l’Espai Jove. Dijous 23, diada de Sant Jordi, parades de llibres i roses i lliurament, a la Biblioteca, dels premis del concurs literari de Sant Marc.

 
Divendres 24, jocs de cucanya a la plaça de la Mel; i al Sindicat, el show del grup “La Il·lusió”. Al vespre, el pregó de la Festa (enguany a càrrec del Cercle Cultural de Balsareny, com a reconeixement als 50 anys de l’entitat, distinció que agraïm); gran repic de campanes a cura dels Campaners de Balsareny; botifarrada popular, a càrrec de la colla de Geganters i Grallers Els K+ Sonen; i a la mitjanit, al poliesportiu, concert de la Big Bandida i Mon DJ.

 
Dissabte 25, diada de Sant Marc, bon jorn al veïnat pels Bastoners de Balsareny; benedicció i distribució del Panellet de Sant Marc; celebració de l’Eucaristia i gran repic de campanes pels Campaners; i a migdia a la plaça de l’Església, els tradicionals Balls de Sant Marc, amb els Dansaires dels Pastorets, els Bastoners, les colles de Ball de la Faixa i Bastoners de l’Institut Escola, les colles dels Geganters de Balsareny i Els K+ Sonen, i ballada de sardanes. 

A la tarda, al Casino, el Cafè Concert amb l’Orquestra Rosaleda; a les 6, concentració de Pubillatge i cercavila fins al Sindicat, on es farà el relleu i proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny. Al vespre, un Cercatapes a cura del Consell de Joventut; i a la nit, al pavelló, concert amb Héroes de la Antàrtida, DJ Sangu i DJ Trapella. 

Diumenge 26 al matí, comitiva dels Traginers d’Honor i descoberta de les plaques commemoratives; al Sindicat, lliurament dels premis del 55è Concurs de Fotografia festa dels Traginers; i celebració del 30è aniversari del Grup de Recerca amb gossos de la Creu Roja, a cura d l’ERIE Els Tres Pins. A migdia, concert infantil amb Els Atrapasomnis; a la tarda, al Trull, la Cagada de la Mula; llançament d’ous des del campanar, a cura del Consell de Joventut i Espai Jove; a les 6 al Sindicat, gran concert amb l’Orquestra Selvatana, i a les 8, ball de tarda amb la mateixa orquestra.

 
Finalment, dilluns 27 a migdia, espectacle infantil “La llebre i la tortuga”, de Teatre Nu, a la plaça de la Mel; a la tarda, al Sindicat, actuació de Pep Plaza amb “El substitut”; i al vespre, a la plaça de l’Església, cloenda de la Festa amb castell de focs a càrrec de la Colla Peta Fluix. 

Del 24 al 26 d’abril es podrà visitar l’exposició de les fotografies premiades. I el dia 1 de maig, a la Colònia Soldevila, Dia de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, amb un itinerari circular, dinar popular i audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers. Els dies de la Festa hi haurà una fira d'atraccions i food-trucks a la zona esportiva del polígon. En conjunt, una programació variada i participada per les entitats locals. Gaudim-ne.

 
Sarment
Imatges: Programa de la Festa Major 2026

Recordant l'iceberg: microviolències, micromasclismes

PARLEM-NE

Probablement ja havíeu vist abans una infografia semblant a la de la imatge, ja que el concepte de l’iceberg s’utilitza habitualment per explicar el funcionament i la sustentació de les violències masclistes. O potser és la primera vegada que veus aquesta representació.
 
En qualsevol cas, mai no està de més recordar aquest concepte. L’iceberg de les violències masclistes representa, a la part superior, les que estan a la superfície, aquelles accions que rebem les dones i que són visibles, aquelles que tenen volada, que sentim a les notícies, de les quals tenim dades esfereïdores i que són només una petita part del volum real de l’iceberg. A la part inferior, sota l’aigua, s’hi amaga la resta del gran volum: una sèrie de conceptes que sustenten la punta de l’iceberg, accions invisibles o difícils de detectar que fan de base perquè allò visible pugui passar.
 
També es parla de formes explícites o subtils de violència. Les explícites són aquelles que estan a la superfície, mentre que les subtils són les de les profunditats, que costen de percebre.
 
Precisament el concepte d’iceberg vol aportar visibilitat a tota questa part que queda amagada: si només ens mirem la desigualtat de gènere i les violències masclistes des de la superfície, a vista d’ocell, veurem únicament la punta de l’iceberg (el gran titular); però allò abundant i on podem incidir a fer canvis en el nostre dia a dia és a les profunditats: tot allò difícil de veure però que fa un gran suport.
 
Avui voldria centrar-me a parlar de les microviolències i els micromasclismes, explicar què són i donar-ne exemples concrets. Si us hi fixeu, en l’iceberg de les violències, apareixen al fons de tot, és a dir, són invisibles, difícils de detectar, abundants i sustenten el sistema.

Com explica la periodista Judith Hernández, el psicòleg Luis Bonino va ser el primer a utilitzar el terme micromasclisme, entès com “els comportaments invisibles de violència i dominació que gairebé tots els homes realitzen de manera quotidiana en l’àmbit de la parella”. El significat que s’atorga actualment al terme s’ha ampliat fins a definir-se com qualsevol mostra subtil socialment acceptada de sexisme i masclisme a la vida quotidiana. Són actituds tan arrelades a la cultura que s’acostumen a tolerar i a invisibilitzar, de manera que es perpetua el patriarcat. És important destacar que el terme micro no fa referència a ‘poc important’ sinó a ‘poc visible’, i és d’aquesta manera que les relacions de dominació segueixen vigents de manera invisible, essent tolerades i mantingudes en el temps.

Vegem ara el que millor s’entén: la pràctica. Alguns exemples de microviolències o micromasclismes que ens trobem les dones en el nostre dia a dia, entre moltíssims altres, poden ser:

A casa

• Donar per fet que ella s’encarregarà de netejar o cuinar, sense ni preguntar.
• Dir-li “ajudo a casa” en lloc d’assumir que és responsabilitat compartida.
• Interrompre-la constantment quan parla en una conversa familiar.
• Criticar més la seva manera de vestir que la d’un home en el mateix context.

A la feina o estudis

• Explicar-li una cosa òbvia com si no la pogués entendre (mansplaining).
• Donar més credibilitat a la idea d’un home, encara que ella l’hagi dit primer.
• Assignar-li tasques “de cures” (organitzar, prendre notes) per defecte.
• Fer comentaris com “ets molt bona per ser dona” o “no sembles tan emocional”.

En relacions de parella

• Controlar amb qui parla o amb qui surt “perquè es preocupa”.
• Fer-la sentir culpable si vol temps per a ella mateixa.
• Pressionar-la subtilment perquè canviï la seva aparença.
• Bromes constants que la ridiculitzen o la fan sentir inferior.

Al carrer

• Comentaris sobre el cos o la roba sense consentiment (“piropos”).
• Mirades insistents o invasives.
• Ocupació d’espai (homes que s’asseuen ocupant més lloc del necessari).
• Qüestionar per què torna sola o a certa hora (“no és segur per a tu”).

En el llenguatge i actituds

• Utilitzar el masculí com a universal (“els homes” per referir-se a tothom).
• Dir “corre com una nena” com a insult.
• Assumir que una dona és menys competent en tecnologia o esport.
• Preguntar a una dona si pensa tenir fills en una entrevista de feina.

A xarxes socials

• Rebre més comentaris sobre aparença que sobre idees o contingut.
• Missatges no desitjats o sexualitzats.
• Criticar-la més durament per opinions que serien acceptades en un home.

Així doncs, ja ho sabeu: tingueu present tot allò que no es fa visible de manera explícita i que ajuda a sustentar l’iceberg. Reviseu-vos i penseu què podeu fer en el vostre dia a dia per canviar-ho. Evitar un comentari, una broma o una actitud pot ajudar.

Laia Gonzàlez Pujades

Il·lustració: ChatGPT

 

‘Owen’: una nova novel·la de Roger Garròs

 

 
Un any després d’haver publicat la seva òpera prima, Un món tancat amb pany i clau, que ja vam ressenyar, el jove Roger Garròs Bruch, de 14 anys, nascut a Torelló amb arrels balsarenyenques, ens sorprèn amb una segona novel·la, més llarga i ambiciosa: Owen. Un llibre de 330 pàgines plenes d’aventures fantàstiques, amb ironia i sentit de l’humor; abundor de recursos literaris, una trama densa i una estructura ben travada.
 
El punt de partença és un món alternatiu, distòpic, en què conviuen una raça humana amb diverses “segones races” més pobres i discriminades, que es barregen entre elles i també amb els humans, i que ara estan amenaçades d’extermini per la megalomania del rei Hades. Aquest, juntament amb dos reis reptilians i amb l’ajut d’exèrcits monstruosos, es proposa eliminar les segones races i envair la resta del planeta amb mètodes violents, promovent el supremacisme amb discursos demagògics d’odi a la diversitat. Mentrestant, els habitants de la superfície més rica malmeten les fonts d’energia vitals del seu món i posen en perill la supervivència de les altres formes de vida. Així ja s’intueix que la novel·la, més enllà de la trama aventurera, ens permet reflexionar una mica sobre un rerefons dissortadament ben allunyat de la ficció.
 
Els protagonistes són un adolescent, Owen, mestís, i el seu amic, el ratolí Brownie, que, juntament amb Nahuala, una jove de segona raça, s’enfrontaran a les forces del Mal en un llarg viatge ple de perills enmig d’una geografia fantasiosa: el nord glaçat, l’est oceànic, el districte central amb grans ciutats fortificades, el sud calorós i desèrtic, l’oest contaminat i devastat i una civilització primigènia subterrània on habiten misterioses ombres. Hi ha un vast elenc de personatges secundaris: dels principals en podrem conèixer les circumstàncies que els fan actuar d’una manera o altra, cosa que enriqueix la narració; com també la minuciositat en les descripcions de llocs, ambients i individus i el ritme amb què fa progressar l’acció, amb moments de coratge, flaquesa, humor i tendresa, per intentar arribar a un desenllaç que eviti la destrucció planetària. 

 
Igual com en el seu primer llibre, però amb molta més presència, les divertides intervencions de l’Escriptor i del Narrador aporten un contrapunt irònic al relat, fins al punt d’interactuar sovint amb els protagonistes. Es tracta d’un recurs poc habitual però característic de l’autor, que afegeix una empremta molt personal al seu estil. El llibre es pot adquirir a Amazon, en aquest enllaç. 

Felicitem en Roger per la seva enorme capacitat de fabulació, i esperem en el futur més mostres del seu enginy. Podem estar segurs que, a mesura que vagi consolidant les tècniques narratives i expressives, la seva exuberant creativitat ens fornirà noves obres, ja sigui en el gènere de la novel·la d’acció juvenil o bé en qualsevol altre àmbit literari. Temps al temps.
 
Ramon Carreté
Foto: Roger Garròs 

Ara fa... 40 anys. Jocs Olímpics escolars

 
Aquest any en farà 40 que Barcelona va ser nominada seu dels Jocs Olímpics de 1992. L’eufòria que es va viure en general a tot Catalunya va fer que a l’escola de Balsareny s’organitzessin el desembre de 1986 uns Jocs Olímpics escolars que van durar tota una setmana. 

Al Sarment núm. 52 de gener de 1987 ens en fèiem ressò a la portada, amb una fotografia del peveter que es va fer per a l’ocasió; a l’editorial, amb un esment a «l’esplendorosa clausura dels Jocs Olímpics escolars»”; i a la secció de “Balsareny Avui”, on Josep Gudayol informava de l’esdeveniment en un article, del qual hem extret aquests paràgrafs:
 
«Sota el lema “amb l’esport et faràs fort”, Balsareny i la seva escola Guillem de Balsareny van viure unes jornades d’adhesió a la Barcelona Olímpica del 92.
 
»Amb l’organització del Consell Escolar, l’Associació de Pares i el Claustre de Mestres del nostre col·legi, s’han celebrat des del dia 14 fins al 21 de desembre uns Jocs Olímpics on la gimnàstica, l’atletisme, l’handbol, el bàsquet i el futbol, entre altres, van formar el gruix esportiu que practicaren els grups d’alumnes dels diferents cursos.»

S’informava també que les proves van tenir lloc al nou pavelló esportiu, llevat del futbol; i de la presència de diversos esportistes coneguts, a fi de donar a l’alumnat «un estímul i il·lusió», així com de l’actuació de l’equip de bàsquet femení del “Font Vella” amb jugadores americanes.

Per la selecció: Joan Prat
Fotos: Josep Rodergas / Arxiu Municipal Balsareny.
Portada del Sarment, gener 1987