Veredicte del Concurs de Fotografia Festa dels Traginers 2026

ACTA

 
Es reuneixen a la Sala el Sindicat els Srs.:
 
JOSEP RECIO ROMAGUERA
Agrupació Fotogràfica de Blanes
MIQUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ
Associació Fotogràfica de Badia del Vallès
BARTOLOMÉ GONZÁLEZ PÉREZ
Agrupació Foto Club Sallent
 
Els quals es constitueixen en el 

Jurat del 55è Concurs Nacional de Fotografia Festa dels Traginers.
Per unanimitat han emès el següent veredicte:
 
PREMI CONCURS INSTAGRAM:
CARLES ESTRADA SERRA, de Navàs
 
PREMI NACIONAL DE CREACIÓ DIGITAL:
Primer Premi: FRANCISCO ESPEJO SANCHEZ, de Terrassa
Segon Premi: PEDRO GALLARDO MARTÍNEZ, de Badia del Vallès
Tercer Premi: JOSÉ PÉREZ OSORIO, de Terrassa
 
PREMI NACIONAL DE COLOR:
Primer Premi: JOSÉ PÉREZ OSORIO, de Terrassa
Segon Premi: AGUSTÍN PADILLA CARREÑO, de Badia del Vallés
Tercer Premi: FRANCISCO MUÑOZ OSORIO, de Terrassa
 
PREMI LOCAL DE COLOR:
Primer Premi: JUAN CABALLERO JUNCAL
Segon Premi: ANTONIO RUIZ FORTES
Tercer Premi: YOLI IZQUIERDO SÂNCHEZ
 
PREMI NACIONAL DE RETRAT DE TRAGINER:
Primer Premi: MANUEL GALLART PABLO, de Montcada i Reixac
Segon Premi: AGUSTÍN PADILLA CARREÑO, de Badia del Vallès
Tercer Premi: JOSÉ PÉREZ OSORIO, de Terrassa
 
PREMI NACIONAL DE BLANC I NEGRE:
Col·lecció d'honor: MIQUEL PONS BASSAS, de Cerdanyola del Vallès  
Primer Premi: ANTONI BOIXADORS MAS, de Terrassa
Segon Premi: LLUÍS CUMINAL MOLLERA, d'Arbúcies
Tercer Premi:  JUAN CABALLERO JUNCAL, de Balsareny
Quart Premi: MANUEL GALLART PABLO, de Montcada i Reixac
Cinquè Premi: JOSÉ PÉREZ OSORIO, de Terrassa
 
PREMI LOCAL DE BLANC I NEGRE:
Printer Premi: ANTONIO RUIZ FORTES
Segon Premi: ISIS CANALES HERRERA
Tercer Premi: MERITXELL JIMÉNEZ RAMÍREZ

 
I perquè en quedi constància signen l'acta a Balsareny, el 29 de març de 2026.
 
Josep Recio Romaguera, Miquel Rodríguez Martínez, Bartolomé González Pérez

Obres premiades

Premi Nacional de Blanc i Negre. Col·lecció d'Honor

Miquel Pons Bassas, de Cerdanyola del Vallès:

Premi Nacional de Blanc i Negre. Primer Premi

Antoni Boixadors Mas, de Terrassa:

Premi Nacional de Blanc i Negre. Segon Premi

Lluís Cuminal Mollera, d'Arbúcies:

Premi Nacional de Blanc i Negre. Tercer Premi

Juan Caballero Juncal, de Balsareny:

Premi Nacional de Blanc i Negre. Quart Premi

Manuel Gallart Pablo, de Montcada i Reixac:

Premi Nacional de Blanc i Negre. Cinquè Premi

José Pérez Osorio, de Terrassa:

Premi Local de Blanc i Negre. Primer Premi

Antonio Ruiz Fortes:

Premi Local de Blanc i Negre. Segon Premi

Isis Canales Herrera:

Premi Local de Blanc i Negre. Tercer Premi

Meritxell Jiménez Ramírez:

Premi Nacional en Color. Primer Premi

José Pérez Osorio, de Terrassa:

Premi Nacional en Color. Segon Premi

Agustín Padilla Carreño, de Badia del Vallès:

Premi Nacional en Color. Tercer Premi

Francisco Muñoz Osorio, de Terrassa:

Premi Local de Color. Primer Premi

Juan Caballero Juncal:

Premi Local de Color. Segon Premi

Antonio Ruiz Fortes:

Premi Local de Color. Tercer Premi

Yoli Izquierdo Sànchez:

Premi Nacional de Retrat de Traginer. Primer Premi

Manuel Gallart Pablo, de Montcada i Reixac:

Premi Nacional de Retrat de Traginer. Segon Premi

Agustín Padilla Carreño, de Badia del Vallès:

Premi Nacional de Retrat de Traginer. Tercer Premi

José Pérez Osorio, de Terrassa:

Premi Nacional de Creació Digital. Primer Premi

Francisco Espejo Sánchez, de Terrassa:

Premi Nacional de Creació Digital. Segon Premi

Pedro Gallardo Martínez, de Badia del Vallès:

Premi Nacional de Creació Digital. Tercer Premi

José Pérez Osorio, de Terrassa:

Premi Concurs Instagram

Carles Estrada Serra, de Navàs:

Deliberació del Jurat (fotos Jordi Sarri)

 

Meteorologia - Febrer 2026

 

Febrer de 2026
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	2,4
Mitjana de màximes	15,9
Mínima	-1,9
Màxima	22,5
Mín. més alta	10,1
Màx. més baixa	10,0

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 12)

50,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 26)	1.011,8
Mínima (dia 5)	971,3

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 2	4,8
Dia 5	4,0
Dia 8	2,2
Dia 9	1,0
Dia 11	10,4
Dia 13	16,6
Total	39,0

 
Francesc Camprubí  (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

‘Extrema dreta. Què ens hi juguem?’, de Corominas i Vicens

 
El tàndem Jordi Corominas i Joan Albert Vicens no para. Si fa pocs mesos parlàvem del seu llibre Cartografia de l’Esperança (Claret, novembre 2025), avui hi tornem amb un altre volum no menys interessant.
 
Extrema dreta. Què ens hi juguem? (Eumo, març 2026) és al meu parer un treball fonamental. Porta com a subtítol “Les dretes radicals a debat. Arguments per a simpatitzants i detractors en una cruïlla històrica”, i aquesta descripció tan volgudament neutra ens podria fer pensar que els autors ens proposen una reflexió des de l’equidistància ideològica sobre un tema tan rabiosament actual. Tanmateix, de seguida que hom emprèn la lectura ja comprèn que no és pas això. La imparcialitat és un postulat metodològic previ, propi d’uns filòsofs que voldrien que les opinions enfrontades poguessin contraposar-se a través d’un diàleg socràtic, franc, rigorós i distès, basat en l’argumentació, la presentació de dades objectives i llur anàlisi a fons en un debat raonable. Cosa no pas gens fàcil.
 
El llibre gira entorn de l’auge que en els darrers anys han experimentat els partits d’extrema dreta, que guanyen adeptes entre la gent decebuda amb la praxi dels partits polítics d’esquerra i de centre. Està distribuït temàticament en nou capítols, centrats en els principals objectius ideològics dels principals partits europeus, incloses especialment espanyols i catalans, d’aquesta corda: populisme versus elitisme; sobiranies nacionals versus globalització i enfront de les normatives de la Unió Europea; oposició a l’ecologisme, al feminisme i a la immigració, especialment de països islàmics; llibertats individuals contra polítiques democràtiques; identitarisme contra multiculturalisme... Per a cada tema es presenten les propostes programàtiques dels partits extremistes, comparades amb les polítiques reals que han aplicat quan han assolit el poder; s’analitzen dades estadístiques i s’obre un debat raonat des d’una perspectiva humanista i democràtica, complementat amb textos de personalitats que han reflexionat sobre aquestes qüestions.

 

Els autors adopten una postura filosòfica respectuosa, exempta de qualsevol actitud d’odi o de menyspreu envers el pensament aliè, que tanmateix no s’ha d’ignorar ni es pot rebatre des de tòpics i pressupòsits emocionals, sinó des de la reflexió i contrastant idees. Hem de felicitar Corominas i Vicens per haver elaborat un manual tan necessari: un llibre que us convidem a llegir a fons i que creiem que hauria de ser lectura altament recomanada —per no dir obligatòria, concepte sempre coercitiu— per a l’alumnat (i també per al professorat) de tots els instituts del país, i per al conjunt de la ciutadania: tant per als que es deixen seduir acríticament pels cants de sirena de l’extrema dreta, com per als que s’hi oposen i se n’espanten o es resignen de veure’n l’auge arreu del món. Els uns i els altres hi trobaran arguments i dades que els poden ser de gran utilitat. Com es desprèn del subtítol del llibre, ens hi juguem molt.     
 
R. Carreté

Pianant: un concert extraordinari

 

 
La sala Sindicat va ser escenari d’una vetllada musical excepcional. Va ser el dissabte 21 de març, amb tot l’aforament ple, per poder gaudir de Pianant, el títol del memorable concert de dos grans mestres, pianistes i compositors bagencs de nivell mundial: el manresà Manel Camp i el sallentí de pares balsarenyencs Carles Cases.

 
Els dos músics han seguit una trajectòria paral·lela; per exemple, tots dos van ser arranjadors i directors musicals de Lluís Llach i, com va recordar Camp, van estar junts en el llegendari concert del Camp Nou de 1982. 

Pianant està concebut com un diàleg entre dos pianos de cua, amb dotze peces musicals que són creacions d’ells dos. Hi ha música de les bandes sonores de cinema d’en Carles, amb ressons americans de les seves estades a Cuba, Mèxic i el Brasil —on Cases va conèixer Pere Casaldàliga i es va inspirar en la seva obra per compondre la suite Araguaia—, mentre que Camp hi aporta sis composicions seves, totes sobre temes bagencs. Així, en Manel va interpretar les peces “Cardener”, “La Seu”, “La Séquia”, “L’Agulla”, “Muntanya de Sal” i “Un perfil a l’horitzó” sobre Montserrat; mentre que en Carles va tocar “El Gaucho”, “Animals ferits”, “Balada abismal”, “Zilda”, “Ultramar” i l’emotiva “Lola”, dedicada a la seva germana Dolors, traspassada a finals del passat mes de gener.

 
La gran majoria de les peces les van interpretar plegats, amb una compenetració magistral de ritme, harmonies i sensibilitat. Es miraven metre feien música i es veia que xalaven de valent: dos grans artistes que s’admiren mútuament i que comparteixen moltes més coses a part de l’origen comarcal. Com a bis, Cases va interpretar al violoncel, acompanyat de Camp al piano, una peça poc coneguda de Llach: “Dibuix”. En Carles va explicar que recordava, quan era petit, haver estat a la sala Sindicat quan era encara el Sindicat dels Pagesos, i que aquest dia havia vingut d’hora per passejar per llocs emblemàtics del poble, com les cases pairals dels seus avis, cal Cases i cal Portella, o cal Lleter i ca l’Esteve. El públic que omplia la sala va agrair als dos compositors i intèrprets l’exquisit espectacle musical que ens havien ofert amb una llarga ovació.

 
El concert Pianant es va estrenar el passat 20 de febrer al teatre Kursaal de Manresa, també ple de gom a gom i amb un èxit absolut. A Balsareny, l’acte era organitzat per l’Ajuntament de Balsareny, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en el marc de la campanya de promoció teatral “Cap butaca buida” (amb actes com aquest, el ple està gairebé garantit). 

Camp i Cases tenen previst que l’espectacle tingui continuïtat en altres poblacions, com ara Calaf o Rajadell, entre altres. Moltes gràcies a tots dos músics per la gran estona que ens van fer passar amb el seu art esponerós.
 
R. Carreté
Fotos: Jordi Vilanova

Alfonso Robles Motos (1955-2025)

OBITUARI 

 

A tots els que els vàrem conèixer i estimar, ens ha colpit la trista nova de la defunció del nostre amic Alfons Robles, el passat mes d’octubre.
 
L’Alfons va ser un mestre, nascut a Topares (Almeria) el 1955, que va arribar destinat a l’Escola Guillem de Balsareny l’any 1979 i hi va estar fins a l’estiu de 1982.
 
Durant el poc temps que va estar al poble, va aprendre català i es va integrar de seguida, i molt activament, en la nostra vida cultural i social, que aquells anys de la Transició era plena de vitalitat i d’inquietuds, de joves –com nosaltres i com ell, aleshores— amb ganes de fer coses. Va col·laborar a fons amb les activitats del CCB (Festivals d’Estiu, Carnestoltes, La Lluerna…) i amb altres mostres de cultura popular local, com el Rebost del Traginer o la Cavalcada dels Reis; a més de contribuir, des del claustre de professors, al disseny pioner del model d’escola pública catalana del Col·legi Guillem. També va ser redactor del Sarment, on, entre altres coses, va promoure i dirigir una secció, “Sarment petit”, en què donava veu als nens i nenes de l’escola.
 
Després es va casar amb la Rosario i es va traslladar al poble de Válor (la Alpujarra, Granada), on va continuar la seva trajectòria com a educador fins a la jubilació. Alguns dels seus amics van anar al casament i el van tornar a visitar en altres ocasions. Tenia un blog, Topares siempre, on publicava records del seu poble. La Rosario va morir l’any 2011 i des del Sarment els seus amics li vàrem expressar el nostre condol; ell, al seu torn, ens va enviar una emotiva carta recordant els anys que havia passat a Balsareny i la forta empremta que hi va deixar i que en va rebre. L'estiu de 2012 va venir-nos a veure i el vam poder abraçar novament. Ara tan sols ens queda donar el condol als seus fills, Adrián i Maria José, i recordar-lo com el vàrem conèixer: sempre alegre, animós i disposat a treballar en allò que calgués, al servei de la cultura, de l’educació i dels valors humans.
 
R.C. en nom de tots els seus amics  

Marxa nòrdica per Corbera de Llobregat

 
Una setmana després d’haver anat a Collbató, els caminants de la marxa nòrdica per a persones grans que organitza la Diputació de Barcelona en col·laboració amb ajuntaments i entitats locals, el dijous 19 de març van visitar el terme de Corbera de Llobregat. Amb les colles de Begues i Collbató, els quatre grups sumaven unes 130 persones, 43 de les quals veníem de Balsareny.  

 
Aquesta caminada s’havia d’haver fet el mes de gener, però es va haver de suspendre per les restriccions d’accés al medi natural causades per la pesta porcina africana. Recordem que la sortida del febrer, a Begues, també es va anul·lar a causa de les alertes per vent.

 
Corbera és una vila mil·lenària d’uns 15.000 habitants, situada entre dos cims del massís de l’Ordal, a la comarca del Baix Llobregat. La caminada era d’uns 10 km, amb pujades i baixades. El punt més destacat de la visita va ser el monestir benedictí de Sant Ponç, d’estil romànic llombard. 

En acabat, després del dinar, hi va haver la ballaruga de rigor. Cal agrair aquesta iniciativa de la Diputació en la qual portem ja onze anys participant, i el suport de l’Ajuntament de Balsareny, que hi posa l’autocar, i del nostre Centre Excursionista.
 
Text i fotos: Alfred Selgas