Isabel Soler, pediatre premiada per la seva tasca professional

LA NOSTRA GENT 

 
La balsarenyenca Isabel Soler Galera va arribar a Balsareny a exercir de pediatre l’any 2012, provinent de Santa Coloma de Queralt, on treballava des que va aprovar les oposicions l’any 2007. Prèviament havia treballat al CAP de la Sagrada Família a Manresa, a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i a la Clínica Sant Josep de la mateixa ciutat, i també a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.
 
—Isabel, t’entrevistem per la distinció que has aconseguit als Premis a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona. Com va anar això?
—La veritat és que jo també vaig quedar sorpresa. Són uns premis que s’atorguen a criteri d’un jurat constituït per metges i metgesses de prestigi reconegut i concedeixen els premis als professionals que consideren que «han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Els premis del CoMB posen en valor trajectòries basades en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel·lència». Sembla que aquesta descripció queda una mica pedant, però així és com m’ho van comunicar a la carta que em van enviar per notificar-me l’adjudicació del premi. (Riem)
 
Tal i com ens explica la Isabel i hem constatat en la redacció de la bases d’aquests premis, el CoMB guardona professionals mèdics en àmbits diferents: atenció primària, hospitals, medicina en altres àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats, cooperació i gestió.
 
—Un bon premi, perquè es reconeixen molts valors que estan implícits en l’exercici de la medicina.
—He de recordar que el Pep Cañellas l’any passat també va ser premiat. I sí, cal dir que estic molt contenta: coneixement i valors són les tasques que desenvolupem en el dia a dia.

 
—Premiar per quelcom més que “el coneixement” mèdic estrictament, avui dia deu ser una satisfacció molt gran, perquè valors com l’exercici d’humanitats (honestedat, compromís, altruisme, integritat i cooperació) sembla que van de baixa. 
—Estic satisfeta per aquest vessant del premi. En general, sembla que manquen aquests valors en els àmbits de salut, perquè la pressió assistencial, la demanda de solucions ràpides per part dels pacients i la manca de recursos junt amb l’exigència dels nostres caps en els resultats, tot plegat no ajuda gens a fer que es valorin com cal. Però també hi ha gent sense un currículum enlluernador, que potser no destaca tant, però que treballa i es mou per la vida amb molta empatia, actitud de servei i disposada escoltar i a aprendre, que també pot ser reconeguda.
 
—Tot i així, el reconeixement no és casual; us formeu i exerciu professions que no s’hi val a quedar endarrerit.
—Els professionals mèdics, com els d’altres àmbits, és lògic que fem una formació constant. Fem sessions de formació continuada des de l’ICS i l’hospital, assistim a cursos i jornades i ens coordinem amb grups de pediatres per compartir casos i diagnòstics. També formo part d’un grup que revisem els protocols d’actuació amb endocrins infantils i altres pediatres de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. A més a més, soc membre d’un grup de recerca, el COPEDICAT, que és un grup de pediatres d’atenció primària liderat pel Servei d’Infeccions de la Vall d’Hebron i els científics de Biocom-sc. Aquesta tasca es va iniciar amb un recull de dades de la Covid i ara treballem sobre altres tipus de virus. Jo soc una formigueta o molt poca cosa al costat de personalitats com el doctor Toni Soriano, infectòleg de la Vall d’Hebron, i l’Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, o la Clara Prats, doctora en física i que potser recordareu de l’època de la pandèmia, però ningú se sent petit al grup i aprenem i col·laborem junts i molt.

 
—Ets pediatre al nostre municipi i a Navàs, oi?
—Sí, pertanyo al CAP Balsareny-Navàs i, ara mateix, una tarda també vaig a Sant Fruitós perquè hi ha una baixa per cobrir. Al CAP som nou facultatius i només un és metge, les altres totes som metgesses. Un canvi important amb l’abans. Fins ara, d’aquestes vuit persones, n’hi havia tres amb reducció de jornada laboral i, per tant, entre tots havíem de cobrir tot l’horari. Ara, amb la reincorporació d’una baixa maternal, s’han ampliat el número d’hores a l’equip i ens ha permès alliberar-ne algunes. Aquest és el motiu de l’ampliació d’una tarda més del servei de consulta al CAP de Balsareny. El servei encara és deficitari per la quantitat de demandes que hem d’atendre i perquè algunes metgesses encara fan reducció de jornada perquè tenen fills molt petits. (Per tant els drets laborals per la maternitat estan reconeguts però els recursos perquè les plantilles mèdiques no se’n ressentin, sembla que no!)
 
—També compteu amb un Servei d’Infermeria cada metge o metgessa...
Sí, formem equip i treballem conjuntament i això funciona molt bé. Sort en tenim. En el meu cas, la infermera, la Lídia Pons, es fa càrrec de les vacunes i algunes revisions. Seria fantàstic que també vegés casos lleus de malaltia, refredats, virus comuns, etc., per descarregar-me feina; però la Lídia està liderant un programa anomenat Salut i Escola que està funcionant molt bé amb els adolescents. Es desplaça als IES de les dues poblacions i hi fa “consulta oberta”. Una consulta on van els adolescents tot sols, amb amigues o amics o amb un mestre i exposen els seus problemes. En aquest espai, se’ls garanteix la màxima confidencialitat. És una via d’orientació, de resolució de dubtes, de treball conjunt o per arribar a la pediatre o a qui pertoqui amb una informació més àmplia. La majoria de la problemàtica dels adolescents s’encabeix en els programes d’alimentació saludable, sexualitat, addiccions..., que són els que la Lídia porta als IES amb molta cura i èxit. Aquesta figura de proximitat del CAP als adolescents és molt important, és un treball que no s’havia fet mai tant ben fet i dona bons resultats. Per aquest motiu jo assumeixo una part de la pediatria més bàsica, tot i que, en aquests moments, una infermera de Navàs m’hi dona un cop de mà. Estem molt satisfetes d’aquest equip pediàtric que formem. 

 
—A la consulta, tracteu tot tipus de malalties amb infants?
—Les malalties que atenem a la consulta són de baixa complexitat però de molta càrrega d’intensitat perquè tractem l’infant i tota la família i, moltes vegades, l’entorn. D’aquí ve la càrrega d’intensitat. Hem de fer prevenció, educació sanitària, pediatria social des del seu paper a l’escola, a les activitats extraescolars, al lleure, en les relacions familiars... Avui dia fem un treball de xarxa entre l’escola, els serveis socials i el servei mèdic perquè és molt necessari. Vaja, imprescindible.
      Quan parlem de malalties de baixa complexitat ho diem així perquè un 80% d’atencions són de “caques i mocs”. Per sort, hi ha pocs nens amb patologies greus i quan n’hi ha, els hospitals tenen molt bons especialistes. Nosaltres, és clar, en aquests casos en fem el seguiment amb els contactes, el suport i la coordinació necessaris. Hem d’estar actualitzats i sempre alerta per poder detectar ràpidament aquelles malalties que poden ser greus. Vull aprofitar per dir que l’E-consulta ens funciona molt bé. És un sistema de comunicació entre el metge i el pacient que estalvia temps, desplaçaments i és ràpid. Els pares i mares que són més joves, s’hi adapten bé. 

 
—Actualment, l’educació sanitària ocupa un espai important a la consulta?
—Sí, és la part més difícil perquè els horaris de dormir, el tipus d’alimentació que han de prendre els infants, l’exposició a les pantalles i els problemes emocionals no s’arreglen prenent un xarop o amb una vacuna. Cal una feina més constant i de canvi que, a vegades, és molt complicada.
 
—Les pantalles (mòbils, ordinadors) sembla que és un tema difícil. També hi podríem afegir el problema de la sobreprotecció familiar?
—Sí, sí, i tant. Tenim pares molt superprotectors. Per una banda, els protegim donant-los tot allò que volen, exigeixen o insinuen i, per altra banda, els desprotegim  davant l’ús de les pantalles, els deixem sols en un món molt perillós de pornografia, assetjament, violència, bullying... És terrible.
 
—Sembla que estàs molt contenta amb la feina i desprens un entusiasme pels altres professionals mèdics que tenim al poble.
—Sí, sí, tenim uns bons professionals. Hem estat molt de sort amb el relleu dels metges. La Berta i l’Olga són bones metgesses i hi esmercen tot el temps necessari, més del que els pertoca. L’equip d’infermeria i les auxiliars o TCAls i les companyes que es cuiden de l’atenció a la ciutadania (UAC) també funciona molt bé. Ara mateix, al meu entendre, tenim un bon equip mèdic a Balsareny. 

 
El 27 de novembre la Isabel va rebre el Premi a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal i ens va dir: “He sentit una gran emoció i fins i tot diria que m’ha donat una mica de pau; he sentit com si em diguessin: vas bé per aquí, segueix!”. Sàvies paraules plenes de sentit comú. Felicitats Isabel, equip pediàtric i mèdic de Balsareny. Festegem com a poble la professionalitat del CAP Balsareny.
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Alfred Selgas
 

 

Miquel Martín i Serra, al Club de Lectura de la Biblioteca

 

El dijous 23 de novembre hi va haver a la Biblioteca Pere Casaldàliga una tertúlia literària amb l’escriptor Miquel Martín i Serra, autor de La drecera. Hi varen assistir una vintena de persones, membres del Club de Lectura, que prèviament havien llegit la novel·la. L’activitat comptava amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

La drecera comença amb un sonet de Josep Carner, “Ajagut a la platja”, i s’acaba amb un epíleg de Josep Maria Fonalleras. Carner relaciona el mar amb els canvis que van creant la nostra identitat. De la mateixa manera, el personatge narrador de la novel·la ens explica tres anys de la seva vida, que marcaran la seva identitat. Tres anys de drecera: el pas entre dues etapes, de la infantesa a l’adolescència, a través dels canvis que es van succeint a la seva vida. L’autor ens transmet, de forma discreta i espontània, amb un llenguatge molt entenedor, les circumstàncies diàries d’aquest jove, fill d’uns pares humils i treballadors, que fan de masovers en una casa, que és segona residència d’una família benestant de Barcelona. El protagonista viu el contrast entre dues classes socials, així com els canvis que s’esdevenen en les formes de vida al camp; alhora descobreix l’amistat i el sexe, pateix la pèrdua d’éssers estimats i s’adona de la importància de fer les coses ben fetes. El lector no sap en cap moment el seu nom ni en quin temps transcorre la narració; ni tampoc en quin lloc, però queda clar que es tracta d’un poble de la costa i que podria passar en qualsevol lloc i moment de les nostres vides.  

 
La drecera és recomanable per a tot tipus de lectors. Publicada l’any 2020, per Edicions del Periscopi, l’any següent va rebre el XVIII Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. Miquel Martín i Serra, nascut a Begur, és filòsof i escriptor. A més de La drecera, que ha presentat a molts clubs de lectura i centres educatius, és autor d’altres novel·les, com El riu encès, Dictadors de butxaca, Cabells de medusa i L’estratègia de la gallina. També és autor d’articles i estudis literaris, col·labora amb diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d’escriptura. Actualment està preparant una nova novel·la i està acabant la traducció de La drecera al castellà, amb el nom de La vereda.
 
En resum, va ser una trobada molt enriquidora i participativa. En paraules de la bibliotecària, Ana Pérez, a la conversa “vam destacar la subtilesa amb què està escrita la novel·la, ja que sembla que no hi passin grans coses, però que, en realitat, hi està passant tota la vida”. Com van comentar algunes usuàries, i així ho va corroborar l’autor, “és una novel·la que cal llegir dues vegades per captar tot allò que està amagat dins d’aquesta narració brillant i pausada”. 

 
La tertúlia es va allargar fins prop d’una hora i mitja, amb moltes intervencions dels participants, que es van sentir identificats amb els mateixos sentiments i canvis vitals que el protagonista de La drecera. La signatura de llibres per part de l’autor i la fotografia de rigor van posar el punt i final a la vetllada.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Ana Pérez

Imatges de Balsareny

 

Acabem l’any amb una nova imatge d’un indret de Balsareny o de termes fronterers, però prop del nostre. Es tracta de veure si sabeu on correspon aquesta fotografia i explicar què hi veieu. Aquest mes és fàcil. Com de costum, publicarem la solució més endavant, en aquest mateixa entrada. 

 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Dia contra les violències masclistes

 

 
El dissabte 25 de novembre es va celebrar a Balsareny, com a tot arreu, el Dia internacional contra les violències masclistes. Va ser a les 8 del vespre a la sala gran del Sindicat, amb un acte que va comptar amb l’assistència d’unes seixanta persones. El va presentar l’alcaldessa de Balsareny i regidora de Feminisme i Igualtat, Glòria Casaldàliga. 

Tot seguit, diferents dones, d’edats diverses, vinculades a Balsareny, van llegir la declaració institucional d’aquest any 2023 per a l’eliminació de la violència envers les dones, en tots els àmbits.

 
A continuació, tres dones membres de la companyia de teatre Els Carlins, de Manresa, van interpretar l’obra Silenci.Ada (o qualsevol dona del món), amb dramatúrgia i direcció del balsarenyenc Climent Ribera Riera.  

Va ser una peça d’una durada curta, de poc més de mitja hora, molt ben interpretada, on, mitjançant el discurs amb paraules clares i molta gesticulació, es reflecteix un lligam estret entre dones, basat en el compartiment d’experiències, interessos i preocupacions. Les protagonistes són cuidadores d’altres persones,  fins al punt que es descuiden de ser elles mateixes i se senten silenciades (l’Ada, del títol, és el nom d’una d’elles), inclús davant de malalties que afecten especialment o de forma diferent les dones, concretament tres: la fibromiàlgia, l’endometriosi i les malalties cardiovasculars. 

En aquest sentit, un cop acabat el text estrictament teatral, es van projectar uns vídeos en què diferents metgesses, especialistes d’Althaia Manresa, parlaven de com afecten aquestes tres malalties a les dones i què cal fer si se’n noten els símptomes, i contestaven preguntes que els formulaven, des de l’escenari, les tres actrius de l’obra representada.

 
Seguidament, després dels aplaudiments del públic assistent, va pujar a l’escenari el director, Climent Ribera. Les actrius i ell van explicar com va sorgir la idea de fer l’obra i els diferents aspectes de la seva temàtica. 

 
Després, van intervenir, des de l’escenari, Glòria Casaldàliga, com a regidora de Feminisme i Igualtat, i Neus Orriols, treballadora de l’administració, que havia estat regidora de la mateixa cartera al consistori balsarenyenc, del 2017 al 2019, per explicar la implicació que actualment tenen les administracions en aquest tema complicat, en què queda encara molta feina per fer, i donar a conèixer el Consell de dones de Balsareny, que té la finalitat de compartir experiències, defensar els drets de la dona i pensar iniciatives per combatre la violència de gènere. També hi va participar Mariola Fabián Jurado, que va explicar les seves vivències arran de l’endometriosi que va patir, de la qual s’ha recuperat molt, però que encara l’afecta; ella també va ser regidora d’Igualtat de gènere a Balsareny, durant el període de 2015 a 2017, i aleshores també es va crear un Consell de dones. Les dones interessades a col·laborar amb el Consell de dones de Balsareny es poden posar en contacte amb: donesbalsareny@gmail.com, o bé amb el WhatsApp del número 607532292.
 

Finalment, des del públic, va intervenir el Dr. Josep Cañellas Isern, per donar la seva opinió sobre el tema, enfocada bàsicament en la salut. Va remarcar la gran importància de la prevenció de les malalties tractades i va manifestar la seva preocupació perquè s’està perdent la medicina familiar, la del metge de capçalera que pot fer un seguiment de cada malalt —com ell feia— i d’aquesta manera contribuir a una medicina preventiva; en lloc d’intentar resoldre-ho tot amb trucades telefòniques, anant a urgències o directament als especialistes. L’alcaldessa va donar per acabat l’acte, agraint l’assistència del públic. 

 
Durant aquella mateixa setmana varen tenir lloc altres actes a Balsareny amb motiu de la diada contra la violència masclista: l’elaboració d’un mural participatiu, al Casal Cívic i Comunitari, i tot un seguit d’activitats internes per a l’alumnat de l’Institut Escola Guillem de Balsareny.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: J.Vilanova 

Dos Plens a l'Ajuntament

 

Ple ordinari – 28 de setembre de 2023
 
Al Ple de l’Ajuntament del 28 de setembre, en primer lloc, es va aprovar per unanimitat el pagament d’una sèrie de despeses (per un total de més de 18.000 €), moltes a proveïdors de la població, que venen de compromisos de l’anterior equip de govern (són de l’exercici corrent i encarregades abans del 17 de juny de 2023) i que es consideren indegudament adquirides, sense realitzar el procediment de contractació adequat i sense disposar de crèdit pressupostari suficient. Totes les prestacions s’han realitzat segons l’encàrrec fet, i de bona fe per part de tercers. Paral·lelament es va aprovar el reconeixement extrajudicial dels crèdits de cadascuna d’aquestes obligacions econòmiques amb càrrec a diferents partides pressupostàries.
 
Així mateix, es va aprovar liquidar el deute pendent d’uns serveis amb contractes ja finalitzats, de l’exercici 2023, per un import de 167.000 € i escaig, que també es consideren indegudament adquirits; i es va aprovar el reconeixement extrajudicial dels crèdits corresponents, amb càrrec a diverses partides. L’alcaldessa va matisar que, dels contractes ja finalitzats, el del manteniment de l’enllumenat públic ja està licitat i està previst adjudicar-lo aviat.
 
També es va aprovar per unanimitat el resultat de la revisió anual de la gestió del padró municipal d’habitants, amb la xifra de població de Balsareny, a 1 de gener de 2023, de 3.307 habitants.
 
Donat que, el novembre de 2022, la persona que ocupava el càrrec de jutge de pau substitut, del Jutjat de Pau i Registre Civil de Balsareny, va presentar la seva renúncia voluntària, es va fer una nova convocatòria, a la qual es va presentar una sola persona. Tanmateix, posada la candidatura a la votació del ple, va ser rebutjada per 8 vots en contra, de l’equip de govern, i 3 vots a favor, de l’oposició. Per tant, caldrà realitzar de nou el procés amb possibles noves candidatures.
 
Per altra banda, es va donar compte d’un seguit de resolucions (informacions que no es sotmeten a votació). Entre elles, l’alcaldessa ha nomenat, com a membres de la Junta de Govern Local, els regidors Isidre Viu, Oriol Serra i Vanessa Martínez. Així mateix, s’ha establert que la JGL faci les seves sessions ordinàries setmanalment, els dijous a les 19 hores. A aquesta junta s’hi ha delegat l’exercici de diverses atribucions d’alcaldia, com l’aprovació de projectes d’obres, convenis, informes, etc.; atorgament de llicències i autoritzacions en matèria d’urbanisme i altres activitats; gestió, concessió i justificació de subvencions concedides per l’Ajuntament; l’aprovació de la liquidació d’ingressos derivada de l’aplicació de les ordenances fiscals, etc.
 
També es va donar compte de diferents resolucions referides al personal de l’Ajuntament, sobretot nomenaments. Igualment, l’informe de control financer permanent de les despeses corresponents a l’any 2022, segons el qual no s’han detectat anomalies greus i importants en els expedients revisats, però, tot i així, s’han detectat anomalies i s’han proposat correccions en els expedients de contractació menor, en les subvencions concedides i en l’auditoria de factures.
 
En l’apartat de Precs i Preguntes, el regidor Abel Artigas va felicitar els organitzadors de la Setmana de la Joventut, tot i que va considerar que, en una situació com la que vivim, no es va controlar la despesa d’aigua. Això va generar un debat entre membres de l’equip de govern i de l’oposició. L’esmentat regidor es va queixar, entre altres coses, del servei de neteja viària (va  dir que hi ha carrers per on no es passa gairebé mai) i de la manca de manteniment, per part de l’empresa de jardineria, durant el juliol i l’agost, a la qual cosa l’alcaldessa va respondre que ara ja hi ha un contracte nou, més complet, del qual es farà un seguiment. També va demanar una solució més adequada per l’aparcament a la plaça de l’Església, com podria ser una limitació temporal d’estacionament, cosa que va generar un nou debat. Igualment va indicar que els vigilants locals no cobreixen alguns horaris i que algunes activitats no les fan correctament, com l’obertura del cementiri. El tinent d’alcalde, Isidre Viu, li va contestar que hi ha distorsions en el servei perquè una persona està de baixa des de fa temps i que s’estava estudiant quines opcions es troben i si és possible incorporar un sisè vigilant. També va indicar que es revisarà si s’activa la locució dels telèfons d’emergència quan no hi siguin.
 
Per altra banda, el regidor Jordi Santasusana, entre altres coses, va demanar si l’Ajuntament té en compte les obligacions que la nova llei del benestar animal atribueix als ajuntaments, a la qual cosa la regidora Cristina Díaz va respondre afirmativament. També va demanar si hi ha algun conveni per posar pancartes al camp de futbol, ja que hi ha un ànim de lucre per part d’una associació, donat que pot comportar problemes i greuges comparatius si no es fa bé. La regidora Díaz va respondre que no hi ha cap conveni però que, mentre no es liciti, no veu maldat que es faci així. Isidre Viu va dir que trobava ridícul demanar un conveni per una cosa així, atès que el club té prou feines per tirar endavant. Per la seva part, la regidora Sònia Hernández es va congratular per la Fira del Món Geganter que es farà a Balsareny i va oferir la col·laboració del seu grup per tot allò que calgui. El regidor Jordi Vilanova va exposar alguns dels actes previstos.
 
Per acabar, el regidor Oriol Serra va exposar que, l’agost passat, el grup Som i Serem Balsareny va posar de manifest a les xarxes socials el mal estat i inoperabilitat de dos hidrants. Serra va dir que, en lloc de fer publicacions populistes, valia més dir-ho al responsable municipal; i que cal tenir en compte que feia poc que eren al consistori. Abel Artigas va demanar disculpes si no havien agradat les formes, ja que habitualment ho diuen al responsable. L’alcaldessa hi va afegir que troba bé que es diguin les coses a les xarxes socials, però que és convenient que alhora també es diguin a l’Ajuntament.
 

Ple extraordinari - 26 d’octubre de 2023

El dia 26 d’octubre d’enguany el consistori balsarenyenc es va reunir en una sessió extraordinària, de la qual resumim aquí els principals punts tractats. El punt principal era aprovar les noves ordenances fiscals per al 2024. A les ordenances s’hi inclouen tot tipus de taxes o impostos que es paguen a l’Ajuntament, amb tota una extensa i detallada normativa que es va presentar al ple: els impostos bàsics (IBI, vehicles, deixalles, cementiri); les quotes dels ensenyaments municipals (llar d’infants, escola de música, de teatre...); les taxes per les parades al mercat o a fires, permisos d’obres, activitats que ocupin la via pública, la piscina municipal, etc. Els uns es veuran augmentats, tot i que amb un petit percentatge, mentre que d’altres es mantindran.

L’alcaldessa, Glòria Casaldàliga, va explicar les modificacions, de manera que va distingir entre aquelles en què la modificació es limita a canviar aspectes legals suggerits per la Diputació i aquelles on es pretén variar els tipus impositius (com l’IBI) o els imports de les taxes establertes (taxa del cementiri i taxa de gestió de residus).

El regidor Abel Artigas va demanar si es podrien fer dues propostes diferents: una per a les modificacions legals suggerides i una altra per a la modificació dels imports, ja que el sentit del vot pot ser diferent. També va indicar que algunes taxes no s’apliquen i potser es podria revisar la conveniència de mantenir-les.

El regidor Jordi Santasusana va demanar, en relació a l’IBI, com és que, per als béns rústics, és molt superior que per als béns urbans. El regidor Josep M. Soler va contestar que el tipus rústic no s’ha modificat i que l’IBI pren com a base imposable el valor cadastral dels béns immobles. Així mateix va explicar quan un bé pot ser considerat com a rústic.

Pel que fa a la taxa del cementiri municipal, els regidors Artigas i Santasusana van formular qüestions diverses sobre els preus establerts i en què s’han fonamentat. El regidor Soler va explicar, de forma detallada, quins aspectes s’han modificat i com s’han fet els càlculs, i va posar de manifest que la principal modificació ha estat per evitar que el cost del servei superi els ingressos que es perceben per aquest concepte.

En relació a la taxa de residus, es va detallar que la modificació ha estat motivada per l’increment de costos que el Consorci del Bages ha notificat que tindria el servei el proper any, per un import d’uns 40.000 €. Tot i així, la taxa s’incrementa només un 7,5 %, per tant, la diferència serà assumida per l’Ajuntament. També s’estableix una part variable, de forma que qui no assoleixi, l’any 2024, uns mínims d’ús dels contenidors d’orgànica i de rebuig, haurà de pagar, el 2025, un import complementari.

Es va produir un debat en relació a aquesta qüestió, amb intervenció de diferents membres de l’Ajuntament, on es van analitzar els índexs de reciclatge de Balsareny en relació amb altres municipis. La regidora Cristina Díaz va explicar com es caracteritzen els residus recollits a les instal·lacions del Consorci i com, en funció del percentatge d’impropis que hi ha, el preu a pagar i el retorn del cànon varia, motiu pel qual cal vetllar per tal que aquest percentatge sigui el més petit possible. El regidor Artigas va exposar que molta gent de Navàs porta cartrons a Balsareny. El regidor Santasusana va posar de manifest que aquesta ordenança, en preveure un preu superior per a qui no utilitza el contenidor, pot suposar una penalització per a aquelles persones que es fan el compost i que, per tant, no fan servir el contenidor. La regidora Sònia Hernández va dir que cal fer accions de conscienciació que fomentin el reciclatge. El text complet de les ordenances va ser aprovat per 7 vots a favor (3 d’Endavant Balsareny i 4 d’ERC) i 3 abstencions de Som i Sentim Balsareny.

En un altre ordre de coses, es va aprovar, igualment per 7 vots a favor i 3 abstencions, una modificació de crèdits, en la modalitat de crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria, a causa de l’existència de despeses que no es poden demorar fins a l’exercici següent, per a les quals no existeix cap crèdit en el pressupost actual de la corporació o bé aquest és insuficient. Per altra banda, es van aprovar per unanimitat els convenis, entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Bages, per assistència tècnica en arquitectura i enginyeria fins al 31 de desembre de 2026.

Pel que fa al servei d’arquitectura, l’alcaldessa va comentar la conveniència de seguir-ne disposant i d’incrementar-ne la dedicació un dia més. El regidor Artigas exposà que caldria estudiar la conveniència de disposar d’un arquitecte de l’Ajuntament en plantilla, ni que fos a temps parcial. Tant l’alcaldessa com el regidor Soler van mostrar la seva conformitat amb la proposta. Quant al servei d’enginyeria, l’alcaldessa va explicar que, a més d’aquest enginyer del CCB, també hi ha un contracte de serveis amb un altre enginyer. Per això, tot i que no és fàcil trobar-ne, tant ella com el tinent d’alcalde Isidre Viu van dir que seria més adient contractar un funcionari propi de l’Ajuntament.

Per acabar, el consistori va aprovar, també per unanimitat, el conveni marc de col·laboració entre el Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Balsareny per serveis vinculats a la inclusió social, l’acollida i l’envelliment, fins al 31 de desembre de 2025.

Isidre Prat Obradors

Respectant sensibilitats: topless a les piscines municipals

PUNTA DE BRAU
  
Som a la plenitud de la tardor i en aquesta ocasió no em cal matinar ni esperar el llustre del capvespre per posar-me davant de la màquina d’escriure. Una eina que no contamina i que em complau utilitzar-la amb la meva afició literària per omplir aquesta columna tot reflexionant amb vosaltres. Aprofitant la claror de la tarda, desde la finestra tot aixecant el cap del text, observo el vol d’un colom que salta de branca en branca del robust lladoner que tenim a casa, el qual m’esperona amb tota llibertat comentar la columna de la Cati Morell, “Teta”.
 
«Ja era hora. Tothom ja està d’acord que ja es pot fer topless a les piscines municipals i, per fi, cap ajuntament no podrà aprovar ordenances en contra, ja que prohibir-ho és una discriminació. Així es recull en la carta que la Generalitat va fer arribar als ajuntaments de tot Catalunya abans de l’estiu. Però ha estat a l’estiu, amb les piscines en marxa, quan la notícia s’ha fet viral. Després de sis anys de protestes, el col·lectiu Mugrons Lliures se n’ha sortit.
 
La normativa es va aprovar i va entrar en vigor fa tres anys, però fins ara no s’ha fet la comunicació als ajuntaments, que, al cap i a la fi, són els que ho han d’aplicar. En la mateixa comunicació, el govern de la Generalitat recull que prohibir l’alletament d’un infant a les piscines és un acte discriminatori. Està bé recordar-ho just enmig de la commemoració de la Setmana de la Lactància Materna. Mai no he pensat que cap mare s’hagi de sentir pressionada per alletar els seus fills amb la seva pròpia llet.» (Cati Morell, diari El Punt Avui, 4 agost 2023). La Cati afegeix: «Considero injustes algunes mirades en espais públics quan una dona està alimentant el seu fill. Potser hauríem d’aprendre a ser més tolerants.» Té raó: és un fet natural i necessari.
 
Benvinguda aquesta llei que ve a equiparar una llibertat per a totes les dones, i sense voler descobrir res de nou, deixeu-me recordar que els homes n’han fet sempre de topless. Perquè els homes també tenim tetes.
 
Josep Gudayol i Puig

 

Fira de Tardor

 

 
El diumenge dia 19 de novembre Balsareny es despertava en un matí fred, propi de les acaballes de tardor; però un sol radiant va acabar escalfant una matinal semblant a les de final d’estiu. Celebràvem la Fira de Tardor. 

 
A partir de les 9 del matí a la plaça de la Mel es van concentrar mes d’una vintena de parades, on es podia trobar artesania, alimentació, vestuari, productes nadalencs, etc. Entre els paradistes hi havia una bona representació del nostre comerç local. També hi va haver inflables i llits elàstics per a la mainada durant tot el cap de setmana. 

 
A les 11 del matí hi va haver una nova edició de L’hora del conte, amb l’espectacle El follet tafaner, de Gemma Rossell. A les 12 del migdia es va fer un tast de vins del Celler Sant Martí i de formatges de la Bralla, que l es va ubicar al local de la plaça de la Mel; d’acord amb un sorteig previ, hi va haver moltes persones afortunades que van poder gaudir d’aquest maridatge. 

 

Ben entrat el migdia, la música en directe també va estar present a la fira; el duet de versions Blue Monday, format per Àngels Cervelló a la veu i el balsarenyenc Roger Ruiz a la guitarra, va oferir un magnífic recital de clàssics del rock.

 
Tot plegat va fer lluir una fira per on van passejar centenars de persones al llarg del matí, i totes van poder gaudir d’una bonica matinal plena d’art, cultura, esbarjo i comerç. Felicitats a l’organització i moltes gràcies a totes les persones que hi van participar.
 
Sarment
Fotos: Cristina Díaz / Jordi Vilanova