Dia Internacional de la Dona

 

 
A Balsareny, els darrers anys, el Dia Internacional de la Dona, que és el 8 de març, es celebra de valent, amb una colla d’actes que s’allarguen ben bé durant dues setmanes. Organitzen aquestes activitats el Grup de Dones de Balsareny, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, l’Associació Els Ametllers, la Colla Gegantera, el Gimnàs 02 i @mon._.balsareny, l’Institut Escola Guillem de Balsareny i la Unió Esportiva Veteranes Balsareny. Tot amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal del Bages.

 

Enguany els actes van començar el dimecres 4 de març, amb una sessió de cinefòrum, a les 17.30, al Sindicat. En primer lloc, es va projectar la pel·lícula Siempre nos quedarà mañana, de la italiana Paola Cortellesi, de l’any 2023; després, les assistents es van reunir a la mateixa sala per fer-ne els comentaris (33 dones i 5 homes). La pel·lícula transcorre en la Roma de la postguerra i es fonamenta en el maltractament a una dona per part del seu marit, i en com l’esperança s’obre pas en la seva vida. El tema va donar molt de si i la tertúlia fou tan participativa que es va allargar durant una hora més. L’activitat, gratuïta, fou organitzada per la Biblioteca Pere Casaldàliga, que també va oferir la pel·lícula en préstec per a aquells que no podien assistir a la projecció, però sí a la tertúlia.

Els actes van continuar divendres, dia 6. Primerament, a la tarda, malgrat el temps plujós, es va fer un partit de futbol de veteranes entre la UE Balsareny i el CE Navàs, organitzat per les veteranes del Balsareny, que van aconseguir un valuós empat; la portera de la UE Balsareny va ser escollida millor jugadora del partit. Hi va haver una gran germanor entre tots dos equips.

 
Al vespre de divendres, hi va haver un sopar de dones, organitzat per l’associació Els Ametllers i l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, que va aplegar més de dues-centes dones al Sindicat, entre les quals vint de les jugadores del partit de veteranes. Els organitzadors van preparar l’entrepà de botifarra, en tant que, de postres, hi van haver lioneses artesanes de la pastisseria del poble. 

Després del sopar, les assistents van gaudir d’allò més amb la música i el ball del Frikibingo, com els darrers anys. Van recordar cançons de totes les èpoques i es van donar premis a la línia i al bingo; en aquest darrer cas, es va repartir entre dos. El premi va consistir en un tiquet de 50 € per la línia i 100 € per al bingo, a gastar en el comerç local.

 
Diumenge, 8 de març, el dia pròpiament de la Dona, a les 11.30 va tenir lloc una cercavila pels carrers del poble, malgrat que van caure quatre gotes. Les dones, i també homes —entre ells, l’alcalde, Isidre Viu—, es van concentrar amb les pancartes i armilles al·lusives al tema del feminisme, a la plaça Onze de setembre, on Elena Cruz va llegir un primer manifest. Tot seguit va arrencar la cercavila, amenitzada per les gralles i tambors de la colla Gegantera de Balsareny, que va passar per la Baixada del Torrent i el carrer de la Mel, fins arribar a la plaça de la Mel, on es va fer una parada, per llegir un segon manifest, a càrrec de Lluïsa Coma. Finalment la cercavila va continuar pels carrers Ponent, Sant Domènec i Creu, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, on Dafne Molina va llegir un tercer manifest. En realitat, enguany es va voler diversificar el manifest en tres parts, amb tres punts de vista diferents.

L’actuació de les gralles i tambors van cloure l’acte, després que la primera tinent d’alcalde Glòria Casaldàliga agraís la participació de la gent i, en especial, la feina de Fina Canals en l’elaboració de les pancartes o bafarades, amb un seguit de lemes, que les dones van recollir durant la setmana a l’Ajuntament per penjar als balcons i després portar-les a la cercavila. Aquestes bafarades també van presidir els balcons de l’Ajuntament i del Sindicat durant ben bé dues setmanes. Alguns dels lemes eren: “volem viure sense por”; “el contrari del feminisme és ignorància”, “per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures” etc. Algunes de les frases són de personalitats reconegudes.

 
A les 7 de la tarda del mateix diumenge, al Sindicat, hi va haver teatre, amb la representació de l’obra Molt s’hi deu assemblar, a càrrec de la companyia La Consol; a la qual varen assistir 65 persones. 

L’obra explica, amb tocs d’humor, la relació entre tres germanes que es retroben a casa d’una tieta, figura que va marcar les seves vides, després d’un període llarg de distanciament causat per les seves diferències pel que fa a ser mare. La Consol està formada per una actriu de Manresa i dues de Berga.

 
Els actes van continuar la setmana següent. Així, el dimecres 11, al camp de futbol, hi va haver un circuit amb pilotes, organitzat per les Veteranes de la Unió Esportiva. Va ser una activitat dinàmica i oberta a tothom, consistent a córrer per un circuit, salvant diferents topalls, i després moure la pilota i tirar a porteria.
 
Dijous 12, es va fer una sessió extraordinària del club de lectura a la Biblioteca Pere Casaldàliga, amb els comentaris sobre el llibre L’acabadora, de l’escriptora Michela Murgia. Hi va participar molta gent —lògicament, la majoria dones, però també alguns homes—, que majoritàriament havia llegit el llibre prèviament. El títol es refereix a una persona encarregada d’ajudar les altres a morir dignament; a la novel·la, la protagonista és una acabadora, a la Sardenya de la dècada de 1950.

 
Dissabte 14, durant tot el matí, hi va haver un taller de ioga especial 8M, amb el títol “Arrel, foc i veu: habitar el propi poder amb consciència”, dirigit per Mònica González (vegeu article a part). La Shanga de Balsareny va dedicar aquesta matinal a totes les dones i a la celebració de la comunitat, amb diverses activitats, i amb l’acompanyament dels cants harmònics d’Ingrid Prat. 

 
Els actes del 8-M es van tancar amb una taula rodona a la sala petita del Sindicat sobre Educació i gènere, el dia 18; i una xerrada sobre la menopausa, el dia 23. De tots dos actes n’informem a part.
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri, Glòria Casaldàliga, Isidre Prat, Jordi Vilanova, Maribel Andreu

Taller de ioga especial celebrat pel 8-M

 

 

La Shanga de Balsareny va dedicar la matinal del dissabte 14 de març a totes les dones i a la celebració de la comunitat. Va ser un espai ple de presència, calma i connexió amb una mateixa i amb les altres. Durant el matí, vam compartir diverses activitats que recorden que el ioga va molt més enllà del cos: vàrem crear un mandala amb elements naturals, símbol de bellesa, intenció i energia femenina; vàrem practicar prānāyāma i respiració conscient; vàrem cantar mantres en forma de kirtan; vam moure el cos amb ioga lliure, ballant la seva Shakti interior; vam fer massatges i automassatges; i finalment vam gaudir d’un moment de ioga nidra, acompanyat pels sons dels gongs i dels bols, per integrar tot el viscut.
 
El taller ha celebrat també la força de la sangha, la comunitat que es cuida i es sosté. Van ser moments plens de complicitat, ajuda i suport mutu. Agraïm a totes les que van ajudat a muntar i desmuntar l’espai, a preparar el mandala, i a fer que aquell matí fos possible. Aquesta matinal va ser una oportunitat per recordar la importància de prendre temps per cuidar-nos, per connectar amb nosaltres mateixes i amb les altres, per escoltar el cos i el cor, abraçar la nostra força i tendresa i viure la shakti que habita dins nostre.

 
Recordeu que cada dimarts ens trobem per fer ioga. La Shanga de Balsareny continua essent un espai viu on es practica ioga, obert a tothom qui hi vulgui participar, des de moltes perspectives: no només treballant el cos, sinó també explorant filosofia, meditació, contes vedanta, relaxacions, cant i moments de presència. És un lloc per reconèixer i cuidar la ment, l’ànima i la comunitat que, caminant juntes, creix i es sosté. Us convidem a seguir participant d’aquesta experiència, a connectar amb vosaltres mateixes i amb les altres, i a gaudir de tots els colors i moviments del ioga en un espai de respecte, cura i estima.
 
Text i fotos: Mònica González

Vida i vocació. Fidelitat a les crides que rebem

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 

El passat 19 de març era el dia de Sant Josep. Tradicionalment, el sant és invocat com a patró de les famílies i de l’Església universal. També és el patró dels qui es preparen per ser sacerdots. Per això, en aquesta festivitat, els cristians celebrem el Dia del Seminari, recordant la necessitat de vocacions al sacerdoci i demanant al Pare que molts responguin al servei de predicar, celebrar  els sagraments i impulsar la caritat en el món. A partir d’aquí, l’Església convida a pregar per les vocacions, ajudar materialment a la formació dels seminaristes i  ser bons testimonis de  vida cristiana.
 
L’apartat anterior es refereix al sentit religiós de la paraula “Vocació”, i s’adreça als membres de la comunitat cristiana. Però la paraula té també un sentit humà, que compartim i vivim tota persona conscient i responsable. Perquè tots hem sentit, per mitjans diferents, la crida a una opció, que donarà sentit a la vida i ens farà feliços. És important que, ja des de jovenets, anem descobrint possibles crides a una opció o camí que ens agradaria de realitzar. A l’hora de donar-hi una resposta, també caldrà tenir en compte les exigències i compensacions que trobarem.
 
Una primera vocació és sobre l’estat de vida que volem escollir:  matrimoni o celibat. Aquesta segona opció pot demanar una dedicació a l’Església (sacerdot, religiosos) o a alguna activitat que creuen que faran millor vivint sols, o altres l’escullen perquè no es veuen capaços de compartir tota una vida amb una persona.
 
Un moment decisiu de descoberta de la vocació és la preparació per al món del treball. Davant la gran diversitat d’ofertes, caldrà tenir clar què ens atrau més: formació professional o estudis universitaris. En tota elecció, no s’ha de privilegiar allò més fàcil o que més rendeixi, sinó allò que ajudarà més a la realització personal.
 
I encara una tercera situació en què els humans rebem vocacions diverses. Són aquelles crides que ens presenta la vida a participar en projectes diversos: voluntariat en una causa social o religiosa; dedicació a la política; pràctica professional d’un esport; monitors d’infants en un grup d’esplai; atenció a gent desvalguda, o gent gran i/o sola, o que acaben  d’arribar i volen integrar-se…

“Allà on es troben els teus talents i les necessitats del món, hi ha la vocació” (Aristòtil, filòsof grec, 384-322 aC)

 
Mossèn Antoni Quesada

Imatges de Balsareny

 

 
Aquí teniu una imatge d’un indret del terme o molt proper. Recordeu que els termes fronterers amb Balsareny són Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent. Es tracta de veure si sabeu què és i on es troba. La resposta la publicarem més endavant en aquest mateix post.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Repte núm. 111

 

Quin és el nombre més gran de cubs d'un centímetre de costat que es poden encaixar dins d'un cub de sis centímetres de costat?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 110: 1,1 €.

Trobada de la Fundació Pere Casaldàliga a Balsareny

 

Cada any la Fundació Pere Casaldàliga fa una trobada en llocs diversos, sovint a Barcelona (l’any passat va ser al barri de Sant Andreu). Enguany, en la seva trenta-sisena edició, s’ha celebrat a Balsareny i s’ha focalitzat en l’educació i formació política, tenint present el missatge del bisbe, citant Emmanuel Mounier, que diu “Tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”.
 
La trobada va tenir lloc el diumenge 15 de març a la sala gran del Sindicat i, en conjunt hi van participar més d’un centenar de persones, moltes de fora de Balsareny, sensibilitzades per les causes de Pere Casaldàliga. Tothom va rebre un dossier amb documents diversos, que servien de context per als actes de la jornada. La trobada l’organitzaven la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny.

 
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va començar amb unes paraules de benvinguda i va presentar els actes.
 
A continuació, Joan Prat, president del Cercle Cultural, va parlar del cinquantenari de l’entitat i de la revista Sarment, agraint la feina de tothom qui ha contribuït a assolir aquesta fita. Va dir que possiblement el nom que més ha aparegut publicat en la llarga trajectòria del Sarment és el de Pere Casaldàliga, en forma de notícies, cartes, poemes, etc. Va esmentar, com a exemple, que ja en el número 3 hi sortia una carta seva adreçada als Trucs i, en el primer aniversari de la revista, en Pere ens enviava un escrit de felicitació. Per tot això i més, quan Balsareny Educa va impulsar la Comissió Casaldàliga, el Cercle la va acollir i ha donat suport a les seves activitats. Finalment va expressar el recolzament del CCB al projecte del Centre per a la Pau a Balsareny.
 
Tot seguit, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, va dir, entre altres coses, que “som un poble que guarda estima a la memòria de Pere Casaldàliga, no com un record estàtic, sinó com un llegat viu que cal projectar cap al futur”. Seguidament es va passar un vídeo, titulat Escoltem què ens deia Pere Casaldàliga, on el bisbe parla sobre la política en diferents moments de la seva vida.

 
La jornada va seguir amb un col·loqui entre Michelle Capuchinho i David Fernández. Michelle Capuchinho és brasilera, membre del Moviment Sense Terra de Brasil, màster en Treball Social i doctora per la Universitat de Juiz de Fora (Minas Gerais); i David Fernández, prou conegut, que ja ha estat a Balsareny en altres ocasions, és periodista i activista social, membre del grup de periodistes Ramon Barnils de la Xarxa d’Economia Solidària. Va ser diputat per la CUP i des de 2003 forma  part de Coop57 (Cooperativa de serveis ètics i solidaris). Actualment també es membre de la junta d’Òmnium Cultural.
 
Resumint les seves intervencions, Michelle va parlar de les seves experiències al Brasil, especialment sobre formació política. Les escoles, va dir, són espais fonamentals, on es treballen aspectes tan importants com les emocions. Va subratllar que la rebel·lió és present cada dia als carrers del Brasil: el feminisme, la lluita contra el racisme i contra la xenofòbia, l’anticapitalisme i el treball a favor del medi ambient. Malgrat les grans dificultats i obstacles, amb la influència de cada govern del Brasil, de mica en mica s’han anat fent moltes accions. Així, davant la gran desforestació en l’època de Bolsonaro, els darrers anys s’han plantat milions d’arbres, amb la col·laboració de molta gent, fins i tot del jovent. I va remarcar que la formació política és necessària i no és adoctrinament.
 
Per la seva part, David Fernández va relacionar la situació al Brasil amb la de Catalunya avui, on el percentatge de pobresa ha anat en augment. I pel que fa a la formació política, va dir que, si no hi ha una trama ben organitzada entre els estaments polítics i socials, actualment hi ha el perill que l’extrema dreta prengui el poder. Va veure positiu que a Catalunya sempre ens hem mogut molt i el moviment associatiu és molt alt, cosa que ens ha de donar esperances; el cooperativisme és també molt important ­—ell treballa en una cooperativa—. Va parlar també de l’Escola de Formació Política Guillem Agulló, projecte educatiu i polític impulsat per Òmnium Cultural i destinat sobretot als joves, que neix per combatre el feixisme i l’odi i per lluitar per la llibertat. Aquesta escola es converteix en una escola mòbil, per fer jornades als municipis, d’una manera itinerant, semblant, va dir, al que feia el bisbe Pere en la seva vida diària.
 
Després d’un parèntesi per esmorzar i fer un cafè, es continuà amb una ronda de preguntes dels assistents cap als dos tertulians, amb una bona estona de col·loqui entre tots plegats.

 
Els actes del matí van acabar amb una celebració espiritual, en què es van recordar dues persones relacionades amb la lluita per la pau que han mort recentment: Maximino Cerezo, religiós espanyol, claretià i pintor, conegut com a “pintor missioner de l’Alliberament”, que va passar gran part de la seva vida a Amèrica Llatina; es va projectar un vídeo amb les seves pintures. I Maria Pau Trayner, catalana compromesa amb la Teologia de l’Alliberament, religiosa escolàpia i activista social. Seguidament es van fer unes pregàries i l’acte va acabar amb una bonica poesia, escrita per Maritxu, membre de la Fundació Pere Casaldàliga i estreta col·laboradora del bisbe Pere, aquest passat mes de gener, titulada “98 anys de Pere Casaldàliga”; efectivament, és l’edat que ara tindria el bisbe.
 
Seguidament es va celebrar un dinar de germanor, al local 1 de la plaça de la Mel: hi van assistir 75 persones. Després, la majoria dels participants a la jornada van visitar l’exposició fotogràfica “Els rostres de la lluita per la Terra”, de Sebastião Salgado, que aquest mes de març s’ha exposat a La Tempesta.

 
Tornant al Sindicat, es va fer la presentació del Projecte del Centre per la Pau Pere Casaldàliga, moderada per Llorenç Planes, de Balsareny Educa; Rosa de Paz, de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera; i Xavier Such, de Justícia i Pau. Llorenç Planes va explicar el projecte —impulsat per la Fundació i per Balsareny Educa, que sembla que ja està molt a prop de quedar ben lligat, després d’haver arribat a un acord amb l’Ajuntament— de crear un Centre per la Pau a Balsareny, que vol ser referència mundial, amb el nom de Pere Casaldàliga. L’altre centre mundial seria a São Fèlix do Araguaia. El centre de Balsareny es farà a la casa Torrents, on actualment hi ha el CAP, que properament es traslladarà a la plaça de la Mel. Al mateix immoble, en un futur, s’hi preveu traslladar la nova Biblioteca i el possible museu del Traginer. Segons va dir Planes, el Centre de Cultura per la Pau servirà per “reivindicar la tasca, l’activitat i els valors que va transmetre Pere Casaldàliga i fer memòria de la seva persona”. Hi haurà documentació  i audiovisuals sobre la vida i les causes del bisbe, així com els seus llibres, fotografies i alguns objectes personals importants. També hi haurà espai per fer-hi exposicions i activitats relacionades amb l’activisme social, l’educació, l’ecologia i altres aspectes lligats a l’ideal de Casaldàliga.
 
De moment, s’ha constituït un consell assessor per desenvolupar el projecte, format per la directora de Justícia i Pau, Neus Forcano; el filòsof balsarenyenc Joan Albert Vicens; el periodista David Fernàndez; el  periodista i pacifista Jordi Armadans i l’abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Mar Albajar. A més hi haurà un equip gestor per tal de començar a planificar-hi activitats.
 
Per la seva part, Rosa de Paz va explicar la feina que fan a la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera, de Manresa; i Xavier Such va fer el mateix pel que fa a la seva organització, Justícia i Pau. Tots dos van establir un paral·lelisme amb el tipus de centre que serà el de Balsareny, tots dedicats a fomentar valors com la pau, els drets humans, la justícia global i el medi ambient ; i van oferir la seva ajuda i col·laboració.

 
Per acabar la intensa jornada viscuda, hi hagué l’actuació musical de Sergi Carbonell, de Ribes de Freser, qui, acompanyant-se amb la guitarra, va arribar al cor de tots els presents. Va interpretar diverses cançons durant gairebé una hora. La seva música vol emocionar i fer pensar; per això va explicar molt bé cadascuna de les peces, la majoria del seu darrer disc Amorosa Bondat. Sergi és un dels fundadors del reconegut grup Txarango. I amb els aplaudiments dels assistents, Glòria Casaldàliga va cloure la trobada agraint la participació de tothom.
 
Sarment
Fotos: Txus Garcia / Isidre Prat

Escola de Salut 2026

 

Aquest mes de març ha tingut lloc a Balsareny la tercera edició de l’Escola de Salut, organitzada per l’EAP Balsareny-Navàs al Centre Cívic de Balsareny. Al llarg dels cinc dilluns del mes han tingut lloc unes interessants xerrades, obertes a tothom, a càrrec de diferents especialistes en salut. 

La primera va ser el dilluns 2 de març, amb el títol de “La dieta saludable: alimentació i sucres ocults”, a càrrec de la dietista-nutricionista Lídia Copoví, de l’EAP Navàs-Balsareny, que va explicar d’una forma molt entenedora els problemes de salut que pot comportar una alimentació amb excés de sucres, com podem rectificar la nostra dieta i prevenir les alteracions i malalties que ens pot provocar.

 
La segona es va dur a terme el dilluns 9 de març, en què Fabian Contreras, referent de Benestar emocional i comunitari de l’EAP Navàs-Balsareny, va parlar sobre “Dormir bé, viure millor: claus per a un descans reparador” . Fabian es va referir a les fases del son i els avantatges de dormir bé per a la bona marxa del nostre cos, com també als canvis que podem fer en els nostres hàbits, a la possible medicació i a la psicoteràpia.

 
La tercera sessió va ser el dilluns següent, dia 16, sobre el tema “La diabetis: tot és sucre? , a càrrec del metge Pep Cañellas. Va remarcar que en la diabetis hi juguen altres factors, a part dels sucres i de menjar dolços, com la pressió arterial, el colesterol i l’estrès; i tenir uns hàbits ben saludables, com fer esport, sobretot caminar, és el millor de tot. L’apartat de preguntes de la gent va ser molt extens i la tertúlia es va allargar fins a una hora i mitja.

 
El programa d’aquesta tercera Escola de Salut es completa amb dues sessions més: el dilluns 23, amb el tema “La menopausa”, a càrrec d’Olga Arcos, metgessa del poble; i, el dilluns 30, amb el tema “L’administrativa de salut: com et pot ajudar?”, amb Jèssica Vila i Karen González, professionals d’atenció a la ciutadania.
 
Text i fotos: Isidre Prat