PARLEM-NE

Font: Generalitat de Catalunya. Campanya per sensibilitzar sobre la problemàtica de la pressió estètica especialment a l'estiu (2025)

 
Sense perfecció no hi ha imperfecció
 
Arriba l’estiu i les altes temperatures, i amb tot això la necessitat de vestir amb roba més fresca i banyar-se en platges i piscines. Aquests fets, aparentment quotidians i simples, es poden convertir en un bon mal de cap per a algunes persones, sobretot noies i dones. 
 
Com bé sabem, vestir amb roba més fresca o de bany implica deixar el cos més al descobert que no pas quan ens podem tapar amb roba d’hivern. La majoria de dones i noies, abans de vestir aquells pantalons curts, aquella samarreta de tirants o el biquini quan canvia l’estació meteorològica, passen per pensaments intrusius o barreres mentals justificatives sobre la vergonya de tornar a ensenyar aquella part del cos que li genera inseguretat: els braços, les cames, els pèls, les espatlles, la panxa, el to de la pell...
 
Moltes vegades l’arribada de l’estiu es converteix en una tria entre passar calor o passar vergonya: “fa molta calor però si em poso els pantalons curts se’m veuran els pèls”, “jo no vindré a la piscina, és que la panxa... em fa vergonya ensenyar-la”, “no em posaré la samarreta de tirants que se’m veurien els braços”.
 
Evidentment, no volem asfixiar-nos i procurem vestir de manera adient a les temperatures, però aquest fet que hauria de ser mundà s’ha convertit en tot un procés de rumiar i sobrepensar abans d’actuar, amb l’angoixa derivada, a més de deixar tocada l’autoestima, l’autoconcepte i el valor propi.
 
No hauríem de normalitzar passar per aquest tràngol cada any només per vestir d’acord amb l’època. Fins i tot hi ha persones (torno a recordar: majoritàriament dones i noies) que procuren evitar activitats com banyar-se a la piscina o la platja per vergonya a mostrar el cos més despullat.
 
Cal saber que tots aquests pensaments són infundats per les normes socials que ens pressionen per seguir uns estàndards físics i de bellesa que són inassolibles i innecessaris. Generen inseguretats i sentiment de raresa en comptes d’acceptar la diversitat real. El sistema patriarcal i capitalista (tema que desenvoluparem més en la secció “Parlem-ne” del mes vinent) fa pressió perquè els cossos de les dones siguin només vàlids, bonics i respectats si compleixen amb el que la mirada masculina i la indústria esperen i desitgen.
 
Així doncs, tot això que ens semblen imperfeccions (i que en realitat no ho són pas), apareixen quan se’ns bombardeja reiteradament amb el concepte de perfecció, i assolir-la es converteix en un objectiu. Si desdibuixem aquest concepte no hi cabran les imperfeccions: sense perfecció ni ha imperfecció. El problema no és el teu cos, és la norma.
 
Si volem una societat més justa i acollidora cal començar per nosaltres mateixes. L’acció col·lectiva comença per l’acceptació individual.

Font: Artemapache il·lustració

 
Què puc fer per a mi mateixa?

·        El teu cos és el teu refugi, dona gràcies pel servei que et fa, per donar-te salut i permetre’t fer vida.
·        Ningú mana ni decideix sobre el teu cos, només tu.
·        No et comparis, cada cos és vàlid tal com és.
·        No tinguis referents, cada persona es desenvolupa diferent.
·        No consumeixis continguts a xarxes socials que et facin sentir malament amb el teu cos.
·        Fes plans malgrat la inseguretat, poc a poc passarà.
·        Parla’t amablement i digues-te coses positives.
·        Si et fas fotos, pensa que preval el record del moment viscut, no l’aspecte amb què apareixes.
 
Què puc fer per als altres?

·        No facis comentaris ni opinis sobre els cossos aliens; no sabem mai les inseguretats que cadascú porta amb sí mateix o com li pot afectar. A més, és una falta de respecte jutjar el cos de l’altre (recorda: ningú t’ha demanat la opinió).
·        Evita comentaris com ara: “et veig més prima/grassa; que bé que estàs; fer dieta et pot anar bé, o no et cal fer-ne que ja estàs bé; estàs millor/pitjor que abans; en aquesta foto surts bé/malament”, etc. Pots generar inseguretat en els altres.
·        No facis comentaris en públic sobre l’aspecte físic o els objectius d’assoliment, encara que semblin innocents, com ara: “així em posaré més forta; podré lluir abdominals a la piscina; ja estic preparada per l’estiu; m’he de posar més morena; uf, estic molt blanca”...
·        No comparteixis ni creïs continguts a través de xarxes socials que aportin valor negatiu: inseguretats, comparacions, estàndards inassolibles i innecessaris de bellesa o físics, etc.
·        No facis fotos a ningú sense el seu consentiment.
·        Educa les generacions més joves en desenvolupar una mentalitat respectuosa, oberta i d’estima cap al seu propi cos i el dels altres.
 
Així doncs: si us plau, vestiu com us vingui de gust, gaudiu de la platja, de la piscina, del riu o de l’activitat estiuenca que més us agradi sense haver de pensar ni un segon en cap inseguretat per mostrar el cos.
 
Laia Gonzàlez Pujades

Final de curs de l’Escola de Teatre

 

 
Un any més l’Escola Municipal de Teatre Mn. Joan Bajona va arribar al seu final de curs i la millor manera de celebrar-ho va ser, com sempre, dedicar una mostra de teatre a la població, per ensenyar el munt de coses que han après per tal de ser cada cop més bones actrius i més bons actors.
 
Enguany la Mostra de Teatre 2026 es va fer el diumenge 14 de juny, a partir de les 5 de la tarda i durant dues hores, al Sindicat; i hi van assistir gairebé 150 persones, entre familiars, amics i altra gent. L'espectacle va consistir en la representació de tres obres de teatre, una per a cada un dels tres grups que hi ha, classificats per edats. 

Després de la presentació, a càrrec de la directora de l’escola, Elisa Jorba, va actuar el primer grup, el grup infantil, amb aquest repartiment: Nora Benalí, Naia Bort, Anna Botín, Lia Pérez i Oriol Quiñonero. Van interpretar l’obra Les Caputxetes, una adaptació d’Elisa Jorba del conte de la Caputxeta Vermella. Aquí hi apareix també la Caputxeta Blava, amiga de la Caputxeta Vermella, i, a partir d’aquí, el guió fa un gir i es pregunta què passaria si poguéssim canviar el final del conte. L’obra va durar uns vint minuts.

 
Després d’un breu descans, va actuar el segon grup, de joves,  formats pel següent elenc: Queralt Camprubí, Èric González, Alma Lara, Dante Nicolàs, Disset Roncal,  Isona Taulats, Aura Turu, Maria Vilanova i Alba Zambrano. Van interpretar una obra de creació conjunta entre els mateixos alumnes i la directora, titulada Objectes perduts. Era un espectacle molt gestual, basat en l’ús i manipulació d’objectes sense cap lligam argumental entre les escenes. Els actors mostren com molts objectes quotidians poden servir per altres utilitats que no són les habituals, i que s’han imaginat ells mateixos. L’obra va durar una mitja hora.

 
Finalment, i després d’un segon descans, va venir l’actuació del grup d’adults, format per Sandra Andreu, Carme Calderon, Glòria Casaldàliga, Maria Josep Cors i Nuri Valldeoriola. Aquest grup va interpretar l’obra Jet Lag – Qui té por de Totó Tomàs, una adaptació d’Elisa Jorba d’un capítol de la sèrie Jet Lag, estrenada el 2001 a TV3, del grup Les T de Teatre. Primerament van representar tres anuncis de televisió amb clau d’humor, que van fer riure molt el públic. Tot seguit va començar el capítol de Jet Lag, en què una de les cinc dones protagonistes decideix llogar una habitació del seu pis, fet que acaba en una nit de terror; tot això amb unes expressions i diàlegs molt còmics. L’obra va durant prop de tres quarts d’hora.
 
Per acabar, totes les actrius i actors van saludar el públic, que els va dedicar una forta ovació. Elisa Jorba va acomiadar-se demanant que tothom qui vulgui aprendre teatre pot entrar a formar part de l’escola i que ja s’ha obert el període de matrícula per al curs vinent.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat

Biblioteca Pere Casaldàliga: activitats del mes de maig

 

 
Dues diades han protagonitzat l’activitat del mes de maig a la Biblioteca: el Dia Mundial del Comerç Just i la Setmana de la Natura i dels Geoparcs.
 
Enguany la Biblioteca ha tornat a adherir-se a la campanya d'activitats pel Dia Mundial del Comerç Just, que se celebra anualment el segon dissabte de maig. La jornada busca posar en valor iniciatives comercials ètiques, que vetllin per l'economia circular i el comerç de proximitat. Què hem fet des de la Biblioteca?

 
A més d'un aparador amb propostes bibliogràfiques sobre el tema, hem participat en l'organització d'un mercadet d'intercanvi de roba el dissabte 9 de maig, coincidint amb la celebració mundial.

El mercadet es va muntar a la plaça de la Mel durant el matí i es va haver de traslladar a l’interior d’un dels locals a la tarda, a causa de la pluja. Tothom era convidat a deixar-hi les peces que ja no fes servir i/o a agafar-ne les que volgués. D'aquesta manera s'ofereix una sortida als circuits de la indústria tèxtil, un sector especialment contaminat d'injustícies vers el planeta, els països del sud i les persones. 

 
La jornada va ser fruit de la iniciativa desinteressada d’un grup de dones del poble que, satisfetes amb l’experiència del primer mercadet d’aprofitament del passat novembre, han volgut repetir-la aprofitant l’arribada dels mesos de calor: el moment del canvi d’armari ha resultat ideal perquè nombrosos veïns i veïnes s’animessin a fer buidatge. Hem quedat molt contentes amb el seguiment d’aquest segon mercadet, una iniciativa ecològica per canviar l'armari sense deixar petjada climàtica i escapant dels circuits d'explotació de la indústria tèxtil. I per desmentir que cuidar el planeta sigui "avorrit"!
 
La darrera setmana de maig i la primera de juny s’ha celebrat l’edició de 2026 de la Setmana dels Geoparcs Europeus, coincidint amb la Setmana de la Natura. La Biblioteca ha dedicat quatre activitats a aquesta commemoració.

 
En primer lloc, hem acollit l’exposició itinerant Compost, de l’Agència Catalana de Residus. Una eina de conscienciació sobre els beneficis de la utilització de compost com a fertilitzant en l'agricultura i en la jardineria, per tal de fomentar la visió dels residus orgànics com a recursos. L’exposició consta de set lletres gegants que formen la paraula COMPOST i és una mostra informativa sobre el cicle de la matèria orgànica i els beneficis del compostatge.

 
Dilluns 18 i dilluns 25 Olga Expósito ens va oferir dos tallers de cosmètica natural, en què es van exhaurir les places de seguida. L’Olga, que ja havia vingut l’any passat a realitzar un taller de plantes comestibles, va aplegar en total més d’una quarantena de persones interessades. Tot compartint la seva saviesa sobre els usos de les plantes que tenim a l’abast, ens va ensenyar a preparar el nostre propi oleomacerat de gavarrera i unes píndoles anticaiguda del cabell. També vam tastar una refrescant “infusió lunar” i unes galetes d’espígol de la seva creació. Els tallers van acabar amb aplaudiments per la remeiera, que va mantenir les assistents ben atentes, prenent apunts i fent preguntes. Sospitem que no serà la darrera vegada que l’Olga ens visita!

 
I l’altra activitat de la Setmana dels Geoparcs va tenir lloc el dimarts 26 amb la Caminada de descoberta del patrimoni natural i geològic dels entorns de Balsareny, de la qual parlem més extensament en aquest Sarment en un article a part.

 
El dimecres 27 tancàvem la temporada d’hores del conte amb Riu al niu de Patrícia McGill, un recull de contes que xiulen, mengen cucs i fan el niu. La narradora ens ha explicat històries de tradició oral d’arreu del món amb els ocells com a protagonistes.

 
A banda d’aquesta programació especial, dissabte 23 la Biblioteca s’omplia amb les famílies inscrites al laboratori de lectura Vivim els colors, dinamitzat per Cristina Sotoca. L’activitat partia de la pregunta: Només podem veure els colors amb els ulls? Amb els àlbums de la col·lecció Arc Iris de Marta Ardite de l’editorial Joventut com a acompanyants, les famílies van fer un recorregut pels colors amb els cinc sentits. Els infants van descobrir de quantes maneres podem sentir els colors, a més de la vista. Colors dolços com la mel, suaus com el cotó, aromàtics com l’espígol… Un laboratori de lectura ben primaveral.

 
Finalment, al Club de Lectura d’adults, aquest mes de maig, vàrem compartir la lectura de Les lleialtats, de Delphine de Vigan; una novel·la colpidora que ens ha fet parlar de silenci, trauma, família i, sobretot, del concepte de lleialtat i de com, sovint, ser lleials pot portar conseqüències no desitjades. Una lectura breu però profunda, que ens ha regalat un debat ple de matisos i reflexions.

Text i fotos: Elena Mendoza / Ana Pérez

Taller de cosmètica natural

Caminada

L'hora del conte

Vivim els colors

Autocrítica

 

 
L’aparició enlluernadora d’aplicacions com Google Maps, Wikilok, o de localitzadors GPS en general, ens ha aportat una falsa sensació de seguretat. Confiats de no perdre’ns, ens atrevim a escometre reptes per als quals, potser, no tenim prou expertesa, o a menystenir imponderables i imprevistos meteorològics. Ens deixem seduir per la realitat virtual, que quan es torna realitat física sobre el terreny adopta formes i identitats que ens confonen, dificultats que ens sobrepassen.
 
Segons els serveis d’emergència de la Generalitat els salvaments en medi natural s’han més que duplicat en els darrers quinze anys. Per sort tenim un 112 eficient; una estructura de rescat i salvament que sovint evita mals majors. Però que, paradoxalment, convida algunes persones a ser una mica més imprudents, donant per fet que, en qualsevol cas, bombers i serveis d’emergència els trauran del mal pas. En definitiva, banalitzem el risc,  pervertim el sentit i la intenció dels serveis públics, i carreguem sobre dels altres responsabilitats que son només i de manera intransferible nostres. 
 
De manera semblant, anem per la vida carregats de suposades certeses, sovint construïdes sobre tòpics i prejudicis, i d’excés d’informació de tota mena —que engolim de manera acrítica—amb què ens bombardegen les xarxes socials. GPS entabanadors que ens donen una falsa sensació de seguretat, de fer-nos creure que sabem, de ser posseïdors de la veritat. Convençuts, com fan els populismes a la moda, que ens trobem al costat bo de la història.
 
De forma més o menys conscient pressuposem, doncs, que els considerats altres es situen al costat dolent.  Simplifiquem allò que, de fet, és complex per la pròpia naturalesa de les relacions humanes. Això ens converteix en víctimes de contradiccions, falses expectatives i frustracions; accidents, en definitiva, per a la resolució dels quals no tenim un 112 a l’abast, com passa al medi natural.  
 
No veiem el que hi ha davant nostre sinó que veiem allò que volem veure, la projecció que en fem des de nosaltres mateixos. De manera que anem pel món en posició defensiva, amb la cuirassa del prejudici. Poc predisposats, doncs, a posar-nos al lloc de l’altre, a encetar un diàleg que podria esdevenir potencialment transformador, o a acceptar que les nostres certeses poden ser fràgils.  
 
En la pràctica educativa, quan les/els mestres introdueixen un nou tema comencen per fer una prospecció entre l’alumnat per saber quins són els seus coneixements previs sobre l’objecte d’estudi: què en saben, què es pensen que en saben, quins tòpics reprodueixen.  Per clarificar conceptes, contrastar opinions divergents i convèncer-los que, potser, alguns d’aquests suposats coneixements previs són erronis. I en aquest procés, de mica en mica, van substituint els mecanismes propis de l’imaginari màgic dels contes infantils pel pensament crític i el mètode científic.
 
Potser estaria bé incorporar aquesta estratègia clarificadora —que tan bé funciona a les aules— a la nostra vida personal i als col·lectius socials i professionals dels quals formem part. Se’n diu autocrítica. Perquè sovint, per bastir un edifici nou cal, primer, fer net de les restes d’antigues construccions que poden afectar-ne els fonaments.
 
Balsareny Educa

Concert de Paul Fuster al Castell de Balsareny

 

Amb motiu de les celebracions del 50è aniversari del Cercle Cultural, el CCB, amb el suport de l'Ajuntament de Balsareny, la Diputació de Barcelona i el Castell de Balsareny, presenta un "Festival d'Estiu" al Castell amb un concert a càrrec del famós músic, compositor i cantant nord-americà Paul Fuster.  

El concert, íntim (en format trio), tindrà lloc el dissabte 20 de juny a les 7 de la tarda al saló del Tinell del Castell de Balsareny. En acabat, al pati d'armes, hi haurà un servei de bar i restauració a càrrec de la Vermuteria Sidral. I després, si el temps ho permet, a l'esplanada exterior els assistents podran fer observacions astronòmiques (la Lluna, Venus i Júpiter) amb un gran telescopi, en una activitat propiciada per Jordi Medina, dels Astroamics.

Paul Fuster és un reputat músic estatunidenc d'ascendència bagenca, fill del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, cardoní de naixement, director durant molts anys de l'Institut de Cardiologia del Mount Sinai Hospital de Nova York. En Paul, músic i cantautor en anglès, es mou en l'àmbit del folk-rock d'arrels nord-americanes, i ha enregistrat una considerable discografia. Ha actuat als Estats Units i arreu del món, i també moltes vegades a Catalunya. 

Les entrades, limitades per raons d'aforament, es poden adquirir per 12 euros al web: entitatsbalsareny.fila12.cat 

CCB 

U E Balsareny: cloenda de la temporada

 

Primer equip, Sènior A

 

La Unió Esportiva Balsareny tanca una temporada de consolidació del projecte esportiu.
 
El 30 de maig, la Unió Esportiva Balsareny va celebrar la festa de final de temporada amb la participació de tots els equips del club. L'acte va servir per fer balanç d'un curs esportiu que, malgrat el descens del primer equip, és valorat positivament per la junta directiva.
 
Segons el president de l'entitat, Josep Neiro, la temporada ha estat «molt positiva i de consolidació del projecte». Tot i la pèrdua de categoria del primer equip, considera que les nombroses lesions i alguna sanció de llarga durada han condicionat de manera decisiva el rendiment de la plantilla.

Segon equip, Sènior B

 

Pel que fa al segon equip, creat per donar cabuda al gran nombre de jugadors que volien continuar competint, la temporada va començar amb dificultats i l'equip es va despenjar aviat en la classificació. A causa del descens del primer equip, aquest conjunt no continuarà la pròxima temporada.

Juvenil

 

Una de les notes positives ha estat el bon paper del juvenil, que ha finalitzat la lliga a la zona mitjana de la classificació. A més, diversos jugadors han tingut l'oportunitat de debutar amb el primer equip, fet que confirma la bona feina formativa que es duu a terme al club.

Infantil

 

També destaca la recuperació de l'equip infantil després de molts anys sense representació en aquesta categoria. Els joves han competit amb solvència a la categoria S14, una tasca especialment meritòria en una població de dimensions similars a Balsareny.

Escoleta 

Prebenjamí

 

Benjamí

Els equips de benjamins i prebenjamins han continuat participant a la lliga comarcal del Bages i el Berguedà, mantenint la seva funció principal de formació i promoció dels futurs jugadors de l'entitat.

Veteranes

 

En l'àmbit femení, aquesta temporada no s'ha pogut formar un equip sènior per manca de jugadores disponibles. Tot i això, el club ha fet un pas endavant amb la creació, per primera vegada, d'un equip femení de veteranes que ha participat en el campionat comarcal. 

Veterans

Paral·lelament, l'equip de veterans masculí ha disputat, un any més, la competició comarcal.
 
De cara a l'estiu, la Unió Esportiva Balsareny organitzarà la tercera edició del Campus d'Estiu, destinat a nens i nenes d'entre 5 i 14 anys. L'activitat es durà a terme durant l'última setmana de juny i tot el mes de juliol. A mitjans de juliol també tindrà lloc una nova edició del tradicional Torneig de Futbol 7.
 
Per acabar diguem que és va celebrar l’assemblea de socis que va ratificar l’actual junta, i el seu president, Josep Neiro, ha volgut destacar la importància de l'afició i el suport rebut al llarg de tota la temporada. «Estem molt contents de poder comptar amb tots aquests equips i amb una afició que sempre ens acompanya», ha afirmat, tot agraint el recolzament de socis, familiars i seguidors del club.
 
Joan Prat
Fotos: UE Balsareny

Ara fa... 44 anys. Dimissió d'Eugenio Barranco

Ara fa... 44 anys

Dimissió d’Eugenio Barranco, primer alcalde democràtic després de la guerra civil

Al Sarment núm. 76, de maig de 1982, hi trobem una notícia d’última hora que informava de la dimissió irrevocable del primer alcalde elegit democràticament després de la dictadura, que havia guanyat les eleccions per majoria absoluta tres anys abans al capdavant del grup Independents per Balsareny. El fet va causar sorpresa i, en aquella notícia d’última hora, escrivíem:
 
«Eugenio Barranco va exposar les seves raons, adduint problemes econòmics, laborals i fins i tot de caire familiar, que li restaven temps per dedicar-se a la funció que exercia. Així mateix, manifestà que la dimissió era irrevocable, tot i que, per raons jurídiques exposades pel secretari, demanà al ple l’acceptació d’aquesta, que fou acceptada per unanimitat.»
 
A la mateixa notícia parlàvem amb l’alcalde accidental, Joan Soler:
 
«Hem dialogat amb l’alcalde accidental, que ens exposava el seu punt de vista: “Em sap molt greu que n’Eugeni es trobi en la situació que l’ha portat a presentar la seva dimissió. Em consta que l’alcaldia li ha costat molts diners i molt temps robat a la família...”
 
»— Així doncs, els rumors de crisi dins del grup independent són totalment infundats?
 
»—És cert que potser hi ha hagut una mica de crisi, però altres vegades també n’hem tingut i no han provocat cap dimissió. Per això em sembla que han pesat molt les seves raons personals.
 
»—Sí, però no deixa de ser una coincidència que en una mateixa setmana es produeixin la teva dimissió dels càrrecs, així com la del conseller de Cultura, Esteve Díaz, i la del batlle.
 
»—És cert que jo i l’Esteve havíem presentat la nostra dimissió dels càrrecs que ocupàvem, però això no necessàriament ha d’haver provocat la dimissió del batlle. Els motius de la meva dimissió, potser errònia, són que en aquests últims temps les meves idees sobre la tasca de govern no han coincidit amb les de totes les persones que formen part d’aquesta corporació. [...]»

El cert és que, en el següent número del Sarment, en una entrevista a la resta de regidors, i ja amb Joan Soler com a alcalde, semblava clar que la dimissió va venir motivada per desavinences entre els membres de la candidatura independent. Poc més d’un any després es van celebrar noves eleccions municipals, i el grup d’Independents no s’hi va presentar. El resultat d’aquells comicis va portar CDC, que acabava de constituir-se a Balsareny, a guanyar les eleccions per majoria absoluta, i el seu cap de llista, Jaume Rabeya, va accedir a l’alcaldia.
 
Recordeu que podeu consultar la informació completa als números 76 i 77 de Sarment al web del CCB i al web de Trencadís:
https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/160202
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Arxiu (Eugenio Barranco entrevistat per Pere Juncadella i Ramon Carreté, 1982)