dilluns, 21 de setembre del 2026

Meteorologia. Juliol i agost 2026

 
Juliol de 2026
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes

18,4

Mitjana de màximes

39,2

Mínima

14,9

Màxima

40,4

Mín. més alta

23,1

Màx. més baixa

31,6

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 9)

46,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 4 )

1.007,4

Mínima (dia 31)

996,2

 
La pluja (litres/m2)
 

Total

0,0

 
Agost de 2026
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes

17,6

Mitjana de màximes

35,7

Mínima

12,0

Màxima

39,2

Mín. més alta

21,0

Màx. més baixa

29,5

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 6)

48,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 6)

1.003,8

Mínima (dia 2)

991,3

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 4

1,6

Dia 10

17,2

Total

18,8

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat
 

Festes als carrers

 

 
Com cada estiu, les festes en alguns carrers de Balsareny van omplir les caloroses nits en què ve de gust sortir a prendre la fresca. Tanmateix enguany només han estat dos els carrers que han celebrat l’estiu.

 
Per un costat, dissabte dia 4 de juliol, la festa es va fer a la plaça Ricard Viñas, organitzada pels veïns de la mateixa plaça i dels carrers de la Creu i Cadí. Primer, a les 9 del vespre, hi va haver un sopar popular, amb una vuitantena de comensals; i, tot seguit, un lluït ball a càrrec del músic Andreu de Sallent. Durant el ball es van fer diferents sortejos entre els assistents al sopar; també hi va haver coca i cava per a tothom.

 
Per altra banda, el dissabte 25 de juliol, va ser el carrer Àngel Guimerà, el carrer Vell, el que celebrava la seva festa, que va començar també a les 9 del vespre amb el sopar, al qual van assistir una seixantena de persones; i, cap a dos quarts d’onze va començar el ball, amb el músic Nazari Live, que va oferir un bon repertori de peces variades, fins a la una de la matinada. En el transcurs del ball també es va repartir coca i cava per a tothom. La vetllada va ser organitzada pels veïns del mateix carrer Guimerà i del Trull. Tant en una festa com en l’altra el sopar estava obert a tothom i enguany els tiquets van tenir un preu de 14 euros, igual que l’any passat.

 
Cal agrair, un cop més, la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny en aquestes dues festes; i a tots els balsarenyencs i gent de fora que, amb la seva participació, ajuden a mantenir-les vives encara, cosa cada vegada més difícil.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Maribel Andreu


 
 
El riu que uneix un territori: més de 90 persones ja s'han sumat al repte solidari que recorrerà els 180 km del Llobregat per la cura de la diabetis tipus 1
 
El 85% dels 28 municipis del recorregut ja s'han adherit a “Llobregat x la Diabetis”, que del 16 al 18 d'octubre de 2026 travessarà el riu de la muntanya al mar amb un acte de cloenda obert a tothom a El Prat de Llobregat
 
“Llobregat x la Diabetis” ja no és el repte d'una sola persona: és un moviment que creix poble a poble. Més de 90 persones —corredores, caminants, ciclistes, voluntàries i ambaixadors municipals— s'han sumat fins ara a aquesta travessa solidària que seguirà el curs del riu Llobregat, 180 km de la muntanya al mar, del 16 al 18 d'octubre de 2026, i s'espera que la xifra de participants arribi a les 250-300 persones al llarg de les tres jornades. L'acte té un doble objectiu: visibilitzar la diabetis tipus 1 i recaptar fons per a AREDI (Associació Ajuda a la Recerca en Diabetis), l'entitat que finança directament la recerca científica per trobar-ne la cura.
 
Al capdavant hi ha Cristian Gómez, corredor popular de Sant Joan Despí, que completarà les tres etapes íntegrament: divendres 16 d'octubre, de Castellar de n'Hug a Gironella (~60 km); dissabte 17 d'octubre, de Gironella a Monistrol de Montserrat (~75 km); i diumenge 18 d'octubre, de Monistrol de Montserrat fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat (~60 km). El recorregut, que segueix la ruta GR-270, travessa 28 municipis de tres comarques —Berguedà, Bages i Baix Llobregat—, dels quals el 85% ja s'han adherit formalment al projecte com a punts de trobada i suport, amb la confirmació de la resta pendent de tancar-se en les properes setmanes.

El repte és obert a tothom, sense mínims d'experiència exigits: qualsevol persona pot sumar-s'hi corrent, caminant o en bicicleta, en qualsevol tram i qualsevol distància, prèvia inscripció a llobregat.org. La inscripció inclou l'assegurança, la samarreta oficial del repte, la bossa del corredor i el distintiu necessari per accedir als avituallaments de cada municipi. També es pot col·laborar com a voluntari, embaixador de municipi o patrocinador. Cada poble adherit compta amb un “amfitrió local” que hi dona suport i mobilitza el territori, disposa d'un exemplar del Llibre Oficial de Solidaritat perquè els veïns hi deixin la seva signatura, i participa de l'Ampolla de l'Esperança, que recull unes gotes d'aigua del riu a cada punt de pas fins a arribar plena al mar. El projecte incorpora, a més, la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits —participació esportiva, ambaixadories, testimonis— i el seu format sense barreres el fa especialment accessible a col·lectius que sovint queden fora de les proves esportives competitives.
 
“El riu sempre troba el camí fins al mar. Jo trobaré el camí fins a la desembocadura, i la ciència trobarà el camí fins a la cura.” — Cristian Gómez, impulsor del repte

Gómez es defineix com un corredor amateur d'ultradistància. El seu registre més exigent fins ara han estat els 67 km recorreguts en 10 hores consecutives a la Backyard Ultra de Guissona. Amb Llobregat x la Diabetis es proposa un repte gairebé tres vegades més llarg —180 km en tres dies—, un salt deliberat amb què vol reconèixer la duresa de viure cada dia amb diabetis tipus 1, tal com li passa al seu fill. En el seu historial esportiu hi ha també dues mitges marató, una marató i tres proves de Backyard Ultra, a més de més de 5.000 km acumulats en els darrers tres anys d'entrenament. L'any 2025 ja va posar el cos al servei d'AREDI en una Backyard Ultra a Tarragona, on en menys de deu dies va mobilitzar una comunitat des de zero i va recaptar més de 1.000 euros. “Llobregat x la Diabetis” n'és el salt d'escala natural.
 
Tots els donatius recaptats es destinen íntegrament a AREDI per finançar la recerca de la cura de la diabetis tipus 1: cap euro dels donatius es dedica a despeses de gestió de l'acte, que es cobreixen exclusivament amb patrocinis i col·laboracions en espècie. La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune crònica que impedeix al pàncrees produir insulina; qui la pateix necessita administrar-se-la de manera contínua durant tota la vida, ja que actualment no té cura. A Catalunya hi viuen unes 30.000 persones amb aquesta malaltia, i cada any centenars de famílies reben el diagnòstic.

El projecte compta amb l'acompanyament institucional de la Generalitat de Catalunya (Consell Català de l'Esport), la Diputació de Barcelona i els consells esportius del Baix Llobregat, del Bages i del Berguedà, i està obert a la incorporació de nous patrocinadors i col·laboradors, tant particulars com empreses. El repte culminarà amb un acte de cloenda obert a tothom el diumenge 18 d'octubre, de 17.00 a 19.00 h, al pàrquing de Cal Tet, al Prat de Llobregat, on participants, voluntariat, famílies i representants municipals celebraran l'arribada del riu —i de l'esforç col·lectiu— al mar. Es podrà seguir en directe a llobregat.org, amb el track GPS en temps real, un mapa interactiu dels municipis adherits i un comptador de recaptació actualitzat, així com a Instagram a través del compte @llobregatxladiabetis.
 

Dades clau Dates: 16, 17 i 18 d'octubre de 2026 (3 etapes) — acte de cloenda el 18 d'octubre, 17.00-19.00 h, a Cal Tet (El Prat de Llobregat)

Recorregut: Riu Llobregat, de Castellar de n'Hug (Fonts del Llobregat) al Prat de Llobregat — 180 km, 28 municipis, 3 comarques

Participació: Més de 90 persones ja sumades; se n'esperen entre 250 i 300 al llarg de les tres jornades. Cristian Gómez completa les tres etapes en solitari; obert a tothom, prèvia inscripció a llobregat.org (inclou assegurança, samarreta, bossa del corredor i distintiu per als avituallaments)

Municipis adherits: 85% dels 28 municipis del recorregut (Balsareny s'hi ha adherit).

Objectiu de recaptació: 10.000 € — el 100% dels donatius va directament a la recerca d'AREDI

Beneficiari: AREDI (Associació Ajuda a la Recerca en Diabetis) — arediabetis.org

Suport institucional: Consell Català de l'Esport, Diputació de Barcelona, consells esportius del Baix Llobregat, Bages i Berguedà

Informació i inscripcions: llobregat.org

Xarxes socials: @llobregatxladiabetis · #LlobregatXLaDiabetis

 
Sobre AREDI
AREDI (Associació Ajuda a la Recerca en Diabetis) és una entitat catalana sense ànim de lucre que finança directament projectes de recerca científica per trobar la cura de la diabetis tipus 1. Més informació a arediabetis.org.
 
Sobre Llobregat x la Diabetis
Llobregat x la Diabetis és un acte esportiu solidari d'impacte territorial supramunicipal que recorre el riu Llobregat de dalt a baix per visibilitzar la diabetis tipus 1 i recaptar fons per a AREDI, alhora que uneix 28 municipis de tres comarques a través d'un mateix propòsit solidari.

Amb la col·laboració institucional de: Generalitat de Catalunya (esportcat), Diputació de Barcelona, Consell Esportiu del Baix Llobregat.


diumenge, 20 de setembre del 2026

Guillem Farrés, campió del món

 

La matinada del diumenge 20 de setembre, el balsarenyenc Guillem Farrés es va proclamar, el passat 20 de setembre, campió del món de motocròs en la categoria MX2, després d’aconseguir els punts que necessitava a l’última cursa del Campionat, celebrada a Austràlia.
 
En Guillem ha estat el pilot més regular de la temporada. Va començar l’any amb força a l’Argentina, amb un segon lloc, i durant tota la primera meitat del campionat va anar sumant bons resultats a Suïssa, Trentino... Però va ser a partir de mitja temporada, després de guanyar el GP de França i aconseguir molt bones actuacions a Alemanya i Itàlia, quan va fer un salt qualitatiu i va encadenar quatre GP consecutius —Portugal, Sud-àfrica, Gran Bretanya i Txèquia—, fet que li va permetre consolidar-se al capdavant del Mundial.
 
En les últimes curses ha pogut mantenir el primer lloc gràcies a una altra victòria a Turquia i a bons resultats als Països Baixos, la Xina i Austràlia.
 
A Balsareny, els aficionats l’han pogut seguir durant el Campionat per televisió a la sala del Sindicat, amb una molt bona assistència i molt ambient «motero». La matinada del GP d’Austràlia eren ben bé una vuitantena, entre els quals destacava, a més de la família d’en Guillem, la presència del campió de ral·lis Nani Roma.
 
Després d’aquest magnífic títol conquerit, la marca de Guillem Farrés, Triumph Factory Racing, li ha signat un contracte per als propers tres anys per competir a la categoria reina del motocròs, la MXGP, amb una nova moto molt més potent, la TF 450-X.
 
Des de Sarment, que ja fa temps que el seguim, el volem felicitar i donar-li molts ànims de cara a aquest nou repte de la propera temporada. 

Sarment
Fotos: Joan Prat, Jacint Orriols, Triumph Factory Racing

 * * *



Enhorabona, campió! 

El 20 de setembre de 2026 és un d’aquells dies que quedaran per sempre en la història del nostre poble. Guillem Farrés s’ha proclamat campió del món de motocròs en la categoria MX2!

Fa un temps, des del Cercle Cultural de Balsareny, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-te (Sarment, desembre 2020). En aquella conversa ens parlaves de la teva trajectòria, de la passió per les motos i de tot el camí que encara et quedava per recórrer.

Avui, mirar enrere i veure fins on t’ha portat aquell camí és un orgull immens. Aquells somnis, aquella ambició i totes aquelles hores de feina avui tenen una recompensa extraordinària: ets campió del món.

Darrere d’aquest títol hi ha anys de treball, sacrifici, entrenaments, caigudes, victòries i, sobretot, una passió immensa per aquest esport. Però també hi ha una història de superació i de perseverança que ens fa sentir encara més orgullosos de veure’t arribar fins al cim.

I hi ha una cosa que ens fa especialment feliços: quan Guillem puja al més alt del podi, també hi puja Balsareny.

El teu èxit és també l’orgull de tot un poble que t’ha vist créixer i que avui celebra amb tu aquest moment històric.

Gràcies per portar el nom de Balsareny arreu del món i per demostrar que des d’un poble petit també es poden aconseguir els somnis més grans.
 
Enhorabona, Guillem, campió del món, orgull de Balsareny!
 
CCB
Fotos: Jacint Orriols, Joan Prat













   Fotos: Arxiu Triumph Factory Racing






dissabte, 19 de setembre del 2026

Francesc Riera Isern (1955-2026)

 OBITUARI
 
 
A l’edat de 71 anys, massa aviat, aquest 17 de setembre ens ha deixat l’amic Francesc Riera Isern, el Francesc de cal Puntes. Antic col·laborador del Sarment, entre 1986 i 1989 va escriure unes cròniques punyents sobre la seva estada com a activista social a El Salvador. Hi va anar com a membre de les Brigades de Pau, un grup pacifista en els anys violents de la guerra civil d’aquell país, que va conèixer episodis tan cruents com l’assassinat del bisbe Óscar Romero o el de sis jesuïtes, entre els quals el pare Ignacio Ellacuría.
 
Ell es definia així: “Francesc de cal Puntes. Nascut el 7 de febrer de 1955. No tinc estudis remarcables. No tinc més títols que ser persona. I soc de raça humana. He estat per les Amèriques: el Salvador, Guatemala i Colòmbia, intentant no fer tant mal com hi han fet alguns... Sempre he intentat estar al costat de persones i comunitats que necessitaven companyia davant les injustícies. Ara faig de pagès en un indret al País Basc. Segueixo tenint ganes de viure plenament la vida en llibertat.”
 
L’any 2022 va escriure aquest poema on evoca els seus records de Balsareny, el seu poble, al qual sempre es va sentir profundament compromès. El recordarem com el vam conèixer: un lluitador pacifista al servei de les causes dels humils, una gran persona.
 
R. Carreté
 
Sant Jordi 2022
 
I a mi, la llengua em va fer a Balsareny,
un febrer als voltants d’uns Traginers, quan encara en dèiem “dels burros”,  
i aquesta nostra llengua em va fer de Cal Puntes…
i aquesta llengua la tinc i la porto, 
i, al fer-me, m’ha fet voltar mig món
i m’ha fet anar nord enllà, on diuen que…
però digueu-li a l’Espriu que… només ho diuen,
que mai hem estat cansats,
sempre he recordat la gent d’aquesta nostra contrada
com a gent noble, culta, rica, desvetllada, intentant ser lliure,
i així sempre he recordat els racons on m’hi van fer,
jugant al Trull, ficant-me al forat del lledoner,
passant per sota el pont de la via fent l’eco,
carrer Nou, carrer Vell, la plaça,
la baixada del Torrent fent soroll arrossegant les fulles
i el carrer de Baix, el de la Creu, i la Carretera
el Centro i el Casino, sant Marc i la marededéu,
els Bastoners i el Ball de la Faixa, que mai vaig poder participar-hi,
els Capellans, els Nacionals, les Monges i el Casal, on em van néixer,
els escoltes, la Biblioteca, la Conxita i la Maria, la Lluerna i el Sarment,
els Pastorets amb el dimoni en castellà, el Tartamut i el Sarri,
el Maia i tota la canalla jugant i jugant al carrer,
anant amb tot el poble a les fonts amb el carro
a les fonts de Cererols, del Vilar, del Saltador,
de la Roca, del Giralt, de l’Ordinari,
i totes les que me n’oblido i les que ja s’han perdut
i les olors de cada passeig,  fresc cap a la resclosa
o de romaní pujant al castell per la drecera des de la via…
i l’olor de cavalls i mules traginant
i l’olor silenciosa de l’aigua de la síquia, efímera i permanent…
i com sona cada paraula apresa entre vinyes
i els horts de baix al riu… el riu, el riu tantes vegades Llobregat,
i les mil vegades pujant al Castell també des de baix a la riera.
I “si aneu al Repeu, no feu el burro”, i els magraners
I “els Segadors” en secret amb la veu de la iaia,
i com sonen les paraules apreses,
que encara ara em surten en la llengua materna:
atzagaiada, rebombori, moixaina, obaga, xiuxiuejar, fressa, bauma, coragre…
I com sona el “tots plegats” que vàrem tornar a sentir tots plegats a la plaça
un u d’octubre, que només va sonar bé quan hi vàrem ser tots plegats.
I com sonen de pròpies, intenses, intimes, quan et tornen al cor totes les paraules dels amors.
Totes aquestes que avui escric son les que m’han fet i encara em van fent.
I sí! Com va escriure el nostre mes gran poeta profeta,
jo també “encara avui respiro en català”.
 
Francesc Riera 

dijous, 17 de setembre del 2026

La muntanya de sal de Cardona (I)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 
Aspecte extern de la muntanya de sal, vist des d’on hi ha el pàrquing i les instal·lacions

Com s’hi va?
 
Des de Balsareny, el camí més curt és anar fins a Súria, per la BP-4313, i aquí continuar per la C-55 fins al km 60, on cal agafar la sortida i pujar cap al poble de Cardona. Arribant dalt del turó seguim recte, i després girem a l’esquerra,  rodejant el castell, i de seguida a la dreta, per la carretera de Su, la BV-3001. A la primera rotonda, deixem aquesta carretera per l’esquerra, pel carrer de la Mina —on hi ha camp de futbol— i al cap d’un quilòmetre arribem a l’esplanada on s’aparca i on s’indica “Parc Cultural de la Muntanya de Sal”. Hi ha un total de 32,5 quilòmetres.
 
Reclam turístic
 
Es tracta d’un indret molt explotat turísticament les darreres dècades. En una visita normal, els visitants, acompanyats sempre d’un guia, baixen amb uns vehicles especials des de la caseta de recepció (on també hi ha les antigues instal·lacions de la mina) fins a la boca de la galeria que actualment es visita, anomenada la minilla.
 
Precisament l’Ajuntament de Balsareny, el dia 30 d’aquest setembre, durant la Setmana de la Gent Gran, ha organitzat una visita guiada a la muntanya de sal de Cardona, bàsicament a la minilla, que ja comentarem el mes vinent.
 
Una llarga història minera
 
Com explica el divulgador Josep Girabal Guitart, d’Artés, en el seu llibre Paisatges Geològics de la Catalunya Central, l’extracció de sal a Cardona ja s’esmenta de l’època romana, però sobretot es va fer durant el període de funcionament de la mina, entre 1930 i 1990. Se n’aprofitava la sal potàssica, però com que acostuma a trobar-se en vetes primes, s’havia d’extreure acompanyada de sal comuna i argiles, que es consideraven rebuig i s’acumulaven a l’exterior en forma de runams salins; igual que ha passat a Súria, Sallent i Balsareny. Tanmateix, a Cardona hi havia dos runams: el nou, que es va eliminar totalment; i el vell, que es va rebaixar i se’n va anar comercialitzant la sal comuna, però es va aturar tota l’activitat i encara resten algunes tones de materials salins pendents d’una restauració ambiental.

El runam salí vell, rebaixat respecte a com era abans
 
La muntanya de sal
 
Al marge dels runams salins, el que té de particular Cardona —i no els altres llocs del Bages— és que té la sal comuna i potàssica a l’aire lliure de forma natural, formant una muntanya. Les roques salines del Bages —l’halita, la silvina i la carnal·lita— es van dipositar fa uns 36 milions d’anys, tal com s’anava evaporant el mar que hi havia; més endavant les sals es van cobrir a poc a poc amb centenars de metres de sediments continentals. Alhora s’anava formant el Pirineu, fenomen que, en el cas de Cardona, va provocar una força tectònica molt gran que empenyia la zona cap al sud; i alhora les muntanyes del litoral que hi havia, anomenades Catalànids, hi feien una força cap al nord, però més dèbil. En haver-hi dues forces de sentits contraris i diferent intensitat, es va produir una falla inversa, és a dir, el terreny es va trencar i el bloc nord, que duia més força, va cavalcar per sobre del bloc sud. Això, junt amb el fet que les roques salines són molt plàstiques i lleugeres, va fer que tots els materials (sals i altres sediments a sobre) es pleguessin i comencessin a pujar, i així es formés una muntanya, tècnicament anomenada diapir.
 
Després, l’erosió feia que els sediments que cobrien la sal, com les argiles, s’anessin reduint; així, amb menys pes a sobre, la sal encara pujava més ràpidament, fins que aquesta va quedar al descobert. Aleshores la sal es va començar a dissoldre amb l’aigua de la pluja, de manera que el cim del diapir es va convertir en una vall salina.

Esquema de formació del diapir: 1.Roques d’origen continental (com argiles); 2. Roques salines (les sals);  3. Roques d’origen marí
 
Tot aquest procés continua actualment. El diapir segueix pujant i compensa la pèrdua per dissolució amb l’aigua de la pluja. Vegeu el procés en aquest esquema, extret del llibre de Josep Girabal. Seguirem el mes vinent.
 
Text i fotos: Isidre Prat

dissabte, 12 de setembre del 2026

Celebració de l’Onze de Setembre

 
 
Un any més, a Balsareny es va celebrar la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre. El dia abans, com cada any, membres del grup local d’ERC van pujar al Serrat del Maurici a renovar la senyera. Els actes del dia onze van començar a dos quarts d’una del migdia llegint el manifest a la plaça de l’Ajuntament en presència d’unes setanta persones. En representació del Consistori municipal hi varen prendre part l’alcalde, Isidre Viu; la tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el regidor de Joventut i Medi Ambient, Oriol Serra; el regidor d’Urbanisme, Jordi Selgas; el regidor de Cultura, Jordi Vilanova; la regidora d’Esports, Cristina Díaz; i el regidor a l’oposició, Abel Artigas, acompanyats de la Pubilla de Balsareny, Noa Gil, i la Dama d’Honor, Abril Pajerols.

 
L’alcalde i la tinent d’alcalde van compartir la lectura del manifest de l’Associació Catalana de Municipis. S’hi recordava que, després de 50 anys de la concentració històrica de Sant Boi de Llobregat, continuem defensant què som i què volem ser, i que som una nació. També es va dir que els ajuntaments són entitats democràtiques que sense excloure ningú reivindiquen l’ús del català amb naturalitat; remarcant que des de cada poble es reclama una Catalunya lliure, pròspera i sobirana.

 
Tot seguit el públic va entonar Els Segadors, acompanyats d’un enregistrament de l’himne fet per la Coral Sant Esteve. Finalment, l’Ajuntament va convidar els assistents a prendre un aperitiu a la mateixa plaça.

 
A la tarda, a dos quarts de set, a la plaça Roc Garcia, com de costum, hi va haver la Sardinada popular. I finalment, a partir de les 8, a la plaça de l’Ajuntament, un ball amenitzat pel músic Joan Vilandeny va cloure la celebració de la Diada a Balsareny. Tots dos actes van ser molt concorreguts. 


Enguany es va poder disposar del Casal Cívic i Comunitari, durant la sardinada i el ball, per poder fer servir els lavabos i tenir un espai per seure i conversar una mica allunyats del fum de la sardinada o del soroll, o simplement descansar una mica. Aquest servei, en general, va ser molt ben valorat.

 
Per altra banda, un any més, un bon grup de balsarenyencs es van traslladar a Barcelona per participar en la manifestació reivindicativa de la Diada, que enguany va transcórrer per carrers cèntrics de l’Eixample fins acabar a la plaça de Catalunya, on van tenir lloc els parlaments i diversos càntics patriòtics, amb la participació de 150 cantaires.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Jordi Vilanova