La Tempesta: actes del mes de juliol

 

 
L’espai cultural de La Tempesta tanca la temporada amb els darrers actes programats per al mes de juliol.
 
S’hi pot continuar admirant l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera, amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, de la qual vam parlar ja el mes passat i que hi serà fins al 16 d’agost.

Club de Lectura radiofònic

 
El 2 de juliol va tenir lloc la quarta sessió del Club de Lectura radiofònic ‘La contemporània’, en què la Núria Gómez i els presentadors del programa “La Central” d’Ona Bages-Moianès van comentar el llibre Han cantado bingo, de Laia Corujo.

Presentació del llibre 'De memòria'

 
El dijous 16 de juliol, amb l’espai ple de gom a gom, es va fer la presentació del llibre De memòria, de Jordi Planes, publicat pel Cercle Cultural i Edicions de l’Albí, del qual donem compte en una ressenya específica.

Pòdcast Natural

 
I el dissabte 18 de juliol al matí es va celebrar una nova edició del Pòdcast Natural, d’escriptura creativa natural, amb Roger Coch, Míriam Feixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio, que van recomanar diverses lectures per a l’estiu. l’acte es va completar amb un recital de fi de curs amb algunes de les persones que han fet l’acompanyament literari d’escriptura natural. 

Pòdcast Natural 

 
La programació cultural de La Tempesta es reprendrà el mes setembre amb noves activitats, i aquí esperem continuar-ne parlant. És una sort, poder gaudir d’un espai amb aquesta capacitat per oferir a la gent de Balsareny, i d’altres llocs que hi venen expressament, tantes propostes atractives d’art, de música i de literatura obertes a tothom. Cal agrair-ho i subratllar-ho.
 
Isidre Prat / Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta

Meteorologia. Juny 2026

 

Juny de 2026
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	14,9
Mitjana de màximes	33,1
Mínima	10,9
Màxima	39,8
Mín. més alta	21,2
Màx. més baixa	25,4

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 4)

48,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 21)	1.007,7
Mínima (dia 4)	991,4

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 4	1,0
Dia 10	9,4
Total	10,4

 
 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

Biblioteca Pere Casaldàliga: activitats del mes de juny

 

Ja se sap que el juny és un mes de comiats; però no pas tristos, que ve l’estiu! Així, nosaltres hem tancat el curs bibliotecari amb activitats divertides per a tots els grups.

 
Dimarts 9 de juny els més xics van gaudir d’una hora del conte a la Biblioteca. Van assistir-hi els alumnes d’I2 de la Llar d’Infants Sant Marc i alguns infants d’I3 de l’IE Guillem de Balsareny. La Mercè, de la companyia Pengim-Penjam Titelles ens va explicar La Filomena i l’aniversari de la Roberta, la història d’una ovella i una granota d’allò mes eixerides. Flors, peixos, cascades i música acompanyaven el conte, amb una posada en escena que va mantenir embadalits els petits.

 
A la tarda, la Montse Pelfort dinamitzava el taller Fem un conte, amb els clubs de lectura d’I5, primer i segon de primària, que acomiadaven el curs amb una activitat on van elaborar els seus propis fanzins. Dibuixos, paraules i adhesius es van combinar de les maneres més creatives en les històries de cadascun. 

 
Dimecres 10 de juny la Biblioteca va assistir a la quarta trobada de clubs de lectura fàcil, enguany celebrada a la Biblioteca Cal Gallifa, a Sant Joan de Vilatorrada. La jornada reuneix participants dels diferents clubs, moderadors i professionals de les biblioteques. En Josep Noguera va presentar el seu llibre Àngels de llum i ens va captivar amb les seves vivències, vinculades a Pallassos Sense Fronteres. La trobada venia conduïda per Pep Tort, que va omplir la sala de rialles amb la seva actuació de pallasso.

 
A la tarda va ser el torn del club de tercer de primària i del programa Lecxit: en una cloenda compartida, els grups van gaudir del laboratori de lectura Les caixes d’en Hans, una activitat de la qual ja us vam parlar al número del març. Infants i voluntaris es van endinsar en les rondalles de H. C. Andersen a través d’una activitat d’animació lectora que els va fer jugar a endevinar, llegir i crear.

 
Dimarts 16 el club de lectura de novel·la també va celebrar la darrera trobada del curs amb una sessió especial, ja que vam comptar amb l’assistència de l’autora del llibre que havíem llegit, Carpe Diem. La Teresa Solana va acompanyar-nos per comentar la seva novel·la negra a la catalana que, a més d'intrigar-nos, ens havia fet riure amb una parella de detectius privats ben pintorescos.

 
Dijous 18 els membres dels clubs d’I3 i d’I4 i les seves famílies van trobar-se per última vegada aquest curs per rememorar les lectures compartides per mitjà d'un joc amb objectes. 

 
Dimarts 23 vam visitar el Casal Verge de Montserrat per tancar el nostre club de lectura en veu alta, novament amb Les caixes d’en Hans. Vam haver de fer memòria per recordar algunes rondalles populars i en vam escoltar d’altres que no coneixíem, Vàrem acabar amb un aperitiu.

 
El darrer divendres del mes vam estrenar nous jocs de taula. Famílies i amics van venir a descobrir les novetats: el Pin Pon o el Petit Market per als petits, així com el Mikado o el Rummikub per als grans, han estat alguns dels preferits dels usuaris. Al llarg de l’estiu oferim més tardes de jocs per passar una bona estona a recer de la calor. 

 
Ja tenim la Bibliopiscina en marxa! Novel·les, revistes, contes i còmics infantils per llegir a la piscina o per agafar en préstec (cal dir-ho a la recepció perquè apuntin el llibre i les vostres dades). També us hem deixat ventalls perquè, mentre us venteu, recordeu que la Biblioteca romandrà oberta tot l’estiu i que som refugi climàtic.
 
Us desitgem un estiu ple de bones lectures!
 
Text i fotos: Elena Mendoza/ Ana Pérez
 

L'Hora del Conte, amb la Mercè de Pengim-Penjam Titelles

Fem un conte, amb Montse Pelfort

Cloenda del Lecxit

Club de Lectura de novel·la, amb Teresa Solana

Jocs de taula 

Cloenda del Club de Lectura en veu alta

Repte núm. 115

 

Tinc dos rellotges vells, el del meu avi i el del meu pare. El rellotge del meu avi s'endarrereix 5 minuts cada hora. El del meu pare s'avança 5 minuts cada hora. Ahir els vaig configurar per tal que tots dos marquessin l'hora correcta a les 21:00. Quan m'he despertat avui al matí, el rellotge del meu avi marcava les 08:00. Quina hora marcava en aquell moment el rellotge del meu pare?
 
Salut i lògica.

Roc Carulla

Resposta al repte núm. 114: 20 anys.

De memòria, de Jordi Planes

 
La llibreria i espai cultural La Tempesta va acollir el dijous 16 de juliol la presentació del llibre De memòria, de Jordi Planes, publicat per Edicions de L'Albí. Amb aquest llibre, el Cercle Cultural de Balsareny reprèn, després de gairebé trenta anys, l’emblemàtica col·lecció Pau Bròquil, que entre 1989 i 1997 va publicar fins a deu llibres, la majoria també de memòria històrica local. 

 
De memòria aplega la sèrie de 53 articles que, sota el mateix títol genèric, en Planes va publicar al Sarment entre els anys 2011 i 2016. En paraules de l’autor, són evocacions del nostre poble que no pretenen pas ser història documental, sinó que es basen tan sols, com el seu nom indica, en els records d’infantesa d’en Jordi. Un feix amè i divers de descripcions, anècdotes, llocs i persones del passat, recuperades perquè la gent jove d’avui pugui conèixer com era Balsareny i com vivien els seus avis i àvies fa vuitanta anys.

 
Hi trobarem esments al creixement urbanístic del poble, la industrialització, la mina, la pagesia, la màquina de batre, el Carrilet, el futbol, les fontades i castanyades, el cine del Centre i del Casino, la Pista del Met, els Bastoners i el Ball de la Faixa, feliçment conservats gràcies a l’esforç de molts, i altres de perduts, com el Treure Ball i el Ball de Cascavells, que ballava l’Esbart Dansaire dels Bastoners; l’escola (els “nacionals” del senyor Ortega, el senyor Civit, donya Amparo i donya Conxita, la parroquial, les Monges); la Festa Major, la Setmana Santa amb els portadors del Sant Crist i altres passos, els papus, els Armats i el Capità Manaies; les processons de Corpus amb els carrers encatifats i els altars domèstics; els Reis de l’Orient i l’Escoltisme —activitats que sortosament s’han mantingut—; els primers cotxes; el racionament d’aliments i d’electricitat, la presència dels Maquis i la repressió consegüent; els bateigs, el salpàs, les innocentades; els enterraments d’abans, amb el carro dels morts que avui desfila per Traginers; els jocs infantils (sovint a cops de roc); els esquellots quan es casava una persona vídua; els oficis perduts: el ferrer, que ferrava i capava els cavalls; el manyà, el matalasser, el paraigüer, el drapaire, l’espardenyer, el carro del Tianet Cigronaire, la biblioteca circulant d’en Monte; i llauners, carboners, embogadors, encanyissadors... Tot un món desconegut per les noves generacions, que en Planes ens rescata de l’oblit.

 
I hi veurem desfilar una llarga corrua de personatges, entre els quals l’agutzil Joan Antoni Maya, en Joan Sarri, el llibreter Josep Monte, el mestre Don Ramiro Ortega, mossens com Esteve Verdaguer, Leandre Picas, Francesc Planas o Felip Pujols, l’alcalde músic Carles Casas, el Francisco Viñas (apicultor i científic, autor d’un llibre on “demostrava” que el Sol girava a l’entorn de la Terra), i molts altres que en conjunt formen un retaule enorme, un  mirall que reflecteix fragments de la vida quotidiana tal com havia estat. Aquest llibre constitueix un tresor perquè els joves d’avui i els de demà puguin fer-se una idea de com era la vida i la gent del seu poble.

 
A la presentació no hi va poder ser present l’autor, que hi fou molt ben representat pel seu germà Llorenç Planes, que en va fer l’exposició de motius i temes i en va dirigir el col·loqui; l’hi van acompanyar l’editor, Jaume Huch, que en va llegir el pròleg; els curadors de l’edició, Ramon Carreté i Xavi Novell, que va parlar de la importància de la recuperació de la memòria històrica local; i el president del CCB, Joan Prat, que va vincular la represa de la col·lecció amb el cinquantè aniversari del Cercle. El nombrós públic, que va omplir del tot la llibreria, hi va participar activament compartint records i anècdotes o fent preguntes. Com a Cercle no podem sinó agrair al Jordi que ens hagi regalat una joia com aquesta; a l’editor i als que han intervingut en la publicació i presentació, i a tots els lectors i al públic assistent per la seva entusiasta resposta.

 
El llibre es pot adquirir a Balsareny a La Tempesta, a la llibreria El Trèvol i a la Tabateca; i es pot demanar a qualsevol llibreria, o també escrivint a sarment@sarment.cat .
 
Sarment
Fotos: La Tempesta

Jordi Sarri, ‘el de les fotos’

LA NOSTRA GENT
 

Quatre dècades darrere la càmera retratant la vida de Balsareny
 
Els pobles també es construeixen a través dels seus comerços. Cadascun deixa una empremta i tots formen part de la memòria col·lectiva. La jubilació d'en Jordi Sarri no és més important que la de qualsevol altre botiguer que ha tancat el seu establiment, però ens brinda l'oportunitat de conversar amb una persona que, durant dècades, ha retratat la vida de Balsareny i n'ha preservat bona part de la memòria gràfica. Amb aquesta entrevista repassem la seva trajectòria i recordem una època en què la fotografia era també una manera de documentar la història del poble.
 
Com comença l’estudi de fotografia?
 
Als 13 o 14 anys em vaig comprar una càmera i vaig començar a fer fotografies i a participar en concursos d'aficionats, com Foto-Art, el Foto Club Sallent o el Concurs Nacional de Fotografia de la Festa dels Traginers. Després vaig treballar una temporada per poder obrir l'Estudi 81. A principi dels anys vuitanta també hi havia en Josep Rodergas, però sempre ens vam entendre a l’hora de treballar.

 
A l’estudi es feien reportatges variats?
 
Sí, del tipus de fotografia social: casaments, comunions, records de família; i al mateix temps exercia la part comercial: revelats, còpies, venda de càmeres i material fotogràfic.
 
Quan parles de revelats de fotografies tots recordem els carrets de les càmeres.
 
Sí, un rodet de 36 fotos solia durar un any amb les imatges de les festes familiars més emblemàtiques de l’any i alguna de les vacances. Per altra banda hi havia els que estiuejaven que aquest sí que n’utilitzaven més.
 
Poques fotos, aleshores. En canvi, ara...
 
Abans cada fotografia comptava; fèiem poques fotos i triàvem molt més què volíem captar. També ha canviat la manera de guardar-les: primer a la capsa de sabates o en una llauna de xocolata, després als àlbums, més tard als sobres del laboratori i finalment als arxius digitals. Fem moltes més fotografies, però també en perdem moltes.

 
Quan parlem del digital vol dir passar una pàgina important en la història de la fotografia, oi?
 
Els laboratoris ja ens van advertir que venia un canvi important i fins i tot ens van oferir formació. La transició de l'analògic al digital va ser progressiva però l'arribada dels mòbils va acabar de capgirar-ho tot: pràcticament es van acabar els revelats. Jo m'hi vaig adaptar bé perquè m'interessava la informàtica i vaig renovar els equips, tot i que econòmicament el negoci ja no va tornar a ser el mateix. Avui fem moltes més fotografies, però sovint només les mirem una vegada.
 
Balsareny sempre ha tingut bons aficionats a la fotografia.
 
Balsareny sempre ha comptat amb aficionats de bon nivell: en Joan Peralta, el Benvingut Xandri, el Bartolomé González, el Juan Caballero, l’Antonio Ruiz, el Manuel Lupión, entre altres; i sempre hi ha hagut bona relació i feines conjuntes.
 
La fotografia et va portar a implicar-te en molts altres projectes.
 
Balsareny TV va ser una iniciativa que vam tirar endavant un grup de persones: en Josep M. Tarradellas, en Fermí Solà, en Josep M. Soler Camps, l'Elisabet Badia, la Dolors Canal i jo mateix. Va funcionar durant uns dos anys. Teníem un petit estudi a l'Ajuntament i cada mes elaboràvem un programa amb entrevistes, informació local, festes i esports. Tot el material de de producció i edició era nostre i treballàvem amb cintes Beta. Vam ser la segona televisió local de Catalunya després de Cardedeu. Va ser una experiència molt enriquidora.
      Per altra banda, vaig participar a Tele 7 durant 5 o 6 anys, el que seria avui dia el Canal Taronja. Allà hi feia de realitzador i fèiem un programa setmanal de varietats. Curiosament vam iniciar el que avui dia és “Temps de neu”; anàvem a diferents estacions d’esquí i en fèiem un reportatge. El material que vam elaborar hi és. S’hauria de comprovar el seu estat.
      Abans de l’arribada del digital feia la cobertura gràfica de la Catalunya Central per a Regió 7 i per a El Periódico de Catalunya.
      També he col·laborat amb les entitats i les institucions locals que m'ho han demanat. 

 
Sempre t'ha interessat preservar la memòria gràfica del poble.
 
Sí, sempre m'ha interessat recuperar fotografies antigues, perquè expliquen moments concrets de la història del poble. Abans encara era habitual trobar-ne entre els objectes que la gent llençava. També me n'han donat particulars i n'he adquirit alguna. Avui, però, la difusió d'aquest material exigeix molta més cura pels drets d'imatge i la gestió dels arxius.
 
L'estudi et va portar a implicar-te en molts àmbits de la vida del poble. Va ser una evolució natural?
 
Quan ets fotògraf en un poble acabes coneixent molta gent. Una cosa porta a l'altra; i si et demanen un cop de mà, normalment hi acabes participant.
 
L'Associació de Comerciants va ser una altra d'aquestes iniciatives. Com la recordes?
 
Fa uns trenta anys també vam impulsar l'Associació de Comerciants de Balsareny juntament amb en Toni Fernàndez, en Salvador Bartomeus, i en Josep Montoya. Estàvem molt vinculats a la Cambra de Comerç de Manresa i a la Unió de Botiguers de Catalunya, cosa que ens permetia organitzar cursos i promocionar el comerç local. Vam editar una guia de telèfons, vam impulsar activitats per Nadal i vam participar en iniciatives com la Fira de Primavera, entre altres coses.
 
Després de més de quaranta anys darrere la càmera, amb què et quedes?
 
Amb haver pogut convertir una afició en la meva professió. Ha estat un privilegi. Ara toca tancar aquesta etapa i fer-ho amb la satisfacció d'haver gaudit de la feina durant tots aquests anys. I, si he de ser sincer, tampoc trobaré a faltar tota la paperassa administrativa.
 
Moltes famílies de Balsareny deuen tenir alguna fotografia teva. Què representa això per a tu?
 
Sí, segurament. Amb els anys he fotografiat diverses generacions de moltes famílies. Ha estat un goig formar part, d'alguna manera, dels seus records.
 
Entrevista: Lluïsa Coma
Fotos: Estudi Jordi Sarri 

Ara fa... 32 anys. Incendis a mig Catalunya

 

El matí 4 de juliol de 1994 es va declarar un incendi a Sant Mateu de Bages. El foc es va anar estenent ràpidament per la comarca en totes direccions, i el fet que simultàniament hi havia incendis a Montserrat, Sant Miguel del Fai, Sant Quirze del Vallès i algun altre indret, juntament amb la manca de mitjans d’aleshores, va fer que els bombers no apareguessin per aquest incendi fins a la tarda del dia 5, quan ja s’havia unit amb un altre foc iniciat a Gargallà i Casserres.

 
Es va parlar aleshores que entre els dos incendis van cremar 70.000 hectàrees a les comarques del Bages i del Berguedà, de les quals 800 corresponien al terme de Balsareny. En el Sarment d’aquell mes (núm. 218) dedicàvem nou pàgines a analitzar i explicar què havia passat. N’hem seleccionat aquests fragments de l’editorial:

 
«La setmana del 4 de juliol de 1994 la recordarem molt de temps al Berguedà i al Bages, a més de molts altres indrets dels Països Catalans i d'Espanya, on el foc va fer grans estralls. A Balsareny va arribar un front del gran incendi forestal que, iniciat a Sant Mateu de Bages, a la Serra de Castelltallat, s'havia estès en totes direccions: cap a Camps, Fonollosa i Sant Joan de Vilatorrada, cap a Pinós del Solsonès i cap als termes de Súria, Callús, Santpedor i Castellnou de Bages, fins arribar, per les Vilaredes, a Argençola i Balsareny, on ha devastat els boscos del Mas Tosquer, el Colell, el Solà, Candàliga i la Seuva, en total unes 800 hectàrees, abans de passar, per sobre Sobirana, cap a l'Oliva, ja en terme del Mujalt. [...]

 
»Durant cinc dies de tensió i neguit, un combat desigual de persones contra flames posava moltes coses a prova i en entredit. A l'escalfor de la lluita, la prioritat essencial era de deturar el foc com fos. Vèncer la natura desfermada, que ens agredia i ens posava en greu perill. [...]

 

»El sentiment més estès, aquells tres primers dies, fou d'una desolada indignació. No tant per l'escassa dotació de mitjans, especialment aeris, del nostre tan "perfecte" pla de prevenció d'incendis forestals, sinó per les prioritats que hom va assignar als escassos recursos que hi havia. [...]

 
»Mentre deixaven cremar els boscos de Sant Mateu i de Serrateix, el foc s'anava fent més i més gran, cada dia que passava més difícil de controlar, i per lluitar-hi només hi havia pagesos i voluntaris, molts, i bombers, tothom amb escassíssims mitjans.»
 
De fet, aquell foc va provocar un canvi de protocols d’actuació i una forta inversió en mitjans d’extinció d’incendis, una millora que s’ha fet evident al llarg de les últimes dècades. Tot i això, no va evitar que l’any 2005 es tornessin a cremar mes de 800 Ha. del terme de Balsareny, la major part de les quals  s’havien salvat de l’incendi de 1994.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Sarment, juliol 1994