 |
| Roger Coch i Irene Rubio |
L’espai cultural de La Tempesta va tancar el mes de maig, el
diumenge 31, amb la presentació de la primera novel·la de la sallentina Irene Rubio, Seràs la vall, que va presentar juntament amb Roger Coch. Aquest llibre va guanyar el Premi Documenta 2025: és
una distopia d’una gran qualitat literària sobre unes dones que habiten un
indret rural imaginari (la Vall Seca): una història de desarrelament,
supersticions i lluita per la supervivència, en què la ficció aconsegueix de
fer reflexionar el lector sobre els problemes reals del món d’avui.
Del 3 de juny fins al 16 d’agost s’hi pot admirar
l’exposició Entretemps, de l’artista
cardonina M. Dolors Utrera. Amb el
subtítol “De la tinta a l’esquerda”, és un viatge en diàleg constant entre la
permanència i la fragilitat. La tinta medieval ens connecta amb la història i
la memòria, i les esquerdes creades amb paper ens parlen de la vulnerabilitat i
del buit que ens queda després de les fractures del temps. Un “entretemps” on les
ferides esdevenen art.
El dissabte 6 es va fer una nova edició del Taller de
ceràmica, a càrrec de Gem Ceràmic,
en què els participants modelen la seva pròpia peça segons les diferents
tècniques apreses.
 |
| Xavier Mas Craviotto i Miracle Sala |
El diumenge dia 7 es va presentar el llibre El meu biquini verd, de Miracle Sala, que hi va venir amb Xavier Mas Craviotto. Tots dos van compartir una conversa molt agradable sobre llengua, literatura i el procés d'escriptura dels contes que conformen el llibre.
 |
| Llorenç Planes, Joan Albert Vicens i Jordi Corominas |
El dijous 11, els filòsofs balsarenyencs Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar el seu últim llibre,
l’interessantíssim Extrema dreta: què ens
hi juguem? que ja vam comentar al Sarment del mes de març. Dialogant
amb Llorenç Planes, els autors van
debatre amb el públic analitzant es arguments dels principals partits d’extrema
dreta d’aquí i d’arreu del món i la forma de rebatre’ls amb dades i amb
raonaments pacífics.
 |
| Ferran P. Ferrer i Montse Virgili |
Dissabte 13, la periodista tarragonina Montse Virgili —directora del programa “Les dones i els dies” de
Catalunya Ràdio—, acompanyada de Ferran
P. Ferrer, va presentar el seu llibre Els
moixons, en què dona veu i protagonisme a les dones del seu poble, dones senzilles
que l’han influïda, i que es resisteixen a deixar-se engabiar com els ocells.
Ho fa en una prosa poètica on destaquen les variants dialectals del Camp de
Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
 |
| Eloi Sayrach |
Diumenge 14 hi va haver un concert a càrrec del jove
cantautor gracienc Eloi Sayrach,
autor del disc Perdut dins l’aixopluc,
presentat l’octubre passat. Amb guitarra, veu i unes lletres poètiques que
parlen dels silencis, les esperes i la calma que precedeix un allau que et
remou per dintre. Va cantar cançons com Dona de glaç, El temps que
vindrà, Havies de marxar, Mig cel, Migradora hivernal,
Jardí de flors i Nen intrèpid (la primera cançó que va escriure): no
totes són del disc, però sí que ho era la cançó final del concert, que també
tanca el disc, titulada Cau la neu. La seva actuació, amb un estil de
pop de gran sensibilitat, va durar gairebé una hora i va merèixer els
aplaudiments del públic.
 |
| Tingla2 |
Diumenge 21, al migdia, hi va haver un Concert-vermut
a càrrec de Tingla2, un grup del Bages, que va agradar molt als
assistents, més d’una vintena. Van tocar diferents estils —blues, country,
alguna havanera...—, de forma instrumental, amb dues guitarres i una harmònica,
però la majoria acompanyades del cant, i totes amb el bon humor dels tres
components de la formació. Entre el repertori, hi havia peces de creació pròpia
i d’altres de reconeguts cantants, com Camins de Sopa de Cabra;
adaptacions de cançons americanes, irlandeses i d’altres; en especial, una instrumental irlandesa que es va acompanyar
d’una petita flauta i que estava dedicada als que van lluitar per la
independència d’Irlanda. Van fer un bis, per respondre les peticions del
públic, per acabar el concert, a dos quarts de dues de la tarda. Com a
curiositat, el component del grup que tocava l’harmònica, va mostrar un estoig
ple d’harmòniques, de totes mides, materials i, per tant, sonoritats; i va fer
una demostració amb una harmònica especial, perquè era tan petita que era
emocionant veure com carai la podia tocar.
La programació del mes es completava el dijous 25 amb el
concert poètic Fermentar, a càrrec de
la poeta vallesana Sònia Moya i la
veu i la guitarra de Rusó Sala.
Poesia i música que parlen de la transformació espiritual, el repòs i el pas
del temps, que, com el vi, ajuden a fermentar i provocar un canvi.
Isidre Prat i Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta
.jpg)
