dimarts, 23 d’abril del 2024

Meteorologia - Març 2024


Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

3,6

Mitjana de màximes     

18,2

Mínima (dia 4)

-3,3

Màxima (dia 22)

27,1

Mín. més alta (28 i 29)

8,3

Màx. més baixa (dia 9)

7,4

 
Vent (km/h)
 
Ventada més alta
(dia 3 a les 13:00h)

56

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 1)

1000,7

Mínima (dia 26)

978,3

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 3

9,4

Dia 8

6,8

Dia 9

39,2

Dia 25

7,2

Dia 26

10,2

Dia 30

3

Dia 31

10,2

Total

86

        
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat 

divendres, 19 d’abril del 2024

L’Handbol Balsareny, al Palau Blaugrana

 
 
El dissabte dia 13 d’abril els dos equips, la junta i l’equip tècnic del Club Handbol Balsareny van visitar el Palau Blaugrana per veure el partit del Barça-Granollers. Era una jornada oberta als clubs i aquests van tenir l’oportunitat de trepitjar la pista del palau, i fins i tot acostar-se als jugadors dels dos equips. 

 
Per si això fos poc, una victòria blaugrana suposaria que l’equip es convertís matemàticament en campió de lliga, així que el Club Handbol Balsareny hi assistia ple d’intensitat. 

 
Finalment el Barça va aconseguir aixecar el seu 31è títol de Lliga, després de guanyar el Granollers per 40-37. Els de Carlos Ortega van vèncer els vallesans en un vibrant derbi que es va decidit als últims minuts de partit. Melvyn Richardson, amb 11 gols, va ser la gran referència en atac dels locals. El Barça suma, d'aquest mode, el seu 14è campionat de Lliga consecutiu davant els seus aficionats, que van vibrar des del xiulet inicial fins al final al Palau Blaugrana. 

 
Abans de tornar cap a Balsareny el club balsarenyenc encara va tenir ocasió de felicitar els jugadors d’ambdós equips pel gran partit que havien jugat, i van poder-se fer algunes fotografies amb els seus referents esportius. 

 
Moltes gràcies al Club Handbol Balsareny pel seu treball esportiu al nostre poble i per haver organitzat una sortida tan significativa.
 
Text: Jordi Vilanova
Fotos: Handbol Balsareny, FC Barcelona, J. Vilanova 


Els Pastorets fan el Pregó de la Festa Major

 

 
Com que l’associació Els Pastorets de Balsareny celebra els 75 anys de representacions de Pastorets de Folch i Torres —durant més de mig segle a la Colònia Soldevila i des del 2002 a la sala Sindicat—, l’Ajuntament ens ha brindat l’oportunitat de fer el pregó de la Festa Major per commemorar aquesta efemèride, cosa que l’entitat agraeix.

 
L’acte va tenir lloc el divendres 19 d’abril al vespre, a la plaça Roc Garcia. Cinc joves representants de l’elenc de l’associació (Queralt Arnau, Jana de Miguel, Abel Fornell, Dúnia Fornell i Èric Medina) van posar en escena una divertida paròdia preparada a l’efecte, en què, parafrasejant textos dels Pastorets, es plantejava una insòlita situació en què les forces del cel i de l’infern es barallaven per preparar —o evitar, segons el cas— un nou Naixement, en ple segle XXI, que hauria de tenir lloc, justament, a Balsareny. Després d’esbojarrats diàlegs i girs de guió sorprenents, la peça acabava subratllant el 75è aniversari dels Pastorets en el marc d’un poble amb vitalitat associativa, amb moltes entitats veteranes i altres de més joves, que entre totes s’esforcen per tirar endavant la cultura popular i la cohesió social. 


També s’anunciava que el 29 de juny al vespre hi ha previst un acte central del 75è aniversari amb projeccions, música en directe i possibilitat de sopar a la fresca; i que els dies 7 i 14 de juliol tindrà lloc al Sindicat un doble espectacle amb els cinc grups que conformen els Dansaires dels Pastorets, per commemorar-ne el desè aniversari. No us ho perdeu!
 
Text i fotos: Els Pastorets de Balsareny







Entrevista a Abel Artigas, cap de l’oposició de l’Ajuntament

 

Aquest mes, després d’haver parlat amb els caps dels dos grups municipals de l’equip de govern, entrevistem el cap del grup de l’oposició, Abel Artigas Garcia. Recordem als nostres lectors que el consistori balsarenyenc consta d’onze regidors, dels quals actualment vuit formen l’equip de govern i tres regidors, del grup Som i Sentim Balsareny, estan a l’oposició. Formen aquest grup, a més d’Artigas, Jordi Santasusana Vila i Sònia Hernández Martínez.
 
—Com valores, en general, aquests 10 mesos que ja portem de legislatura?
 
Sincerament, no puc valorar gaires coses, ja que la resposta a les nostres observacions sempre és la mateixa: “hi estem treballant”. Caldrà esperar una mica més per veure resultats.  De moment, a nivell de carrer no es percep cap canvi. 
 
—Com és la relació entre vosaltres tres, des que formeu part del Consistori? Us aveniu o bé teniu discrepàncies? Seguiu tenint relació amb els altres membres de la candidatura “Som i Sentim”? 
 
—La relació entre nosaltres tres és molt maca. Ens avenim molt i, sense adonar-nos-en,  hem creat un grup amb les mateixes inquietuds i on cadascú, gràcies al seu rol particular i professional, aporta un munt de coneixements que utilitzem a l’hora de debatre els temes municipals. 
      La relació amb la resta de la candidatura també és molt bona, col·loquial i amigable. Fem trobades, dinars i reunions informals i  ens retroalimentem amb les seves demandes i opinions.  Els anem informant de totes les actuacions que fem,  com a regidors a l’oposició,  i de totes les actuacions de l’Ajuntament. 
      En resum, diré que tots col·laboren de manera activa amb aportacions i suggeriments i ens ajuden a realitzar aquesta oposició que estem fent. Per descomptat, en alguns temes tenim diferents punts de vista, però sempre arribem a una entesa.  Si no fos així, deixaríem de ser persones lliures. 

 
—Quina és la teva ocupació habitual com a regidor?
 
—Com a regidor, igual que els meus companys, la nostra tasca, a part d’anar als plens i estar informat dels punts que hi ha, és també intentar estar al cas de tot el que el grup de govern fa i del dia a dia del poble, recollint les observacions dels veïns i, si és el cas, plantejar-les a l’equip de govern perquè les valori.
 
—Teniu algun petit càrrec de responsabilitat?
 
—Dins de l’Ajuntament no tenim cap responsabilitat ni tampoc no estem en cap comissió, tret de la comissió d’estudi encarregada de redactar l’Ordenança Municipal per a l’abastiment d’aigua en cas de sequera. També  participarem en la comissió d’estudi per la redacció del Reglament Regulador de l’abastament d’aigua potable al poble.
      També cal dir que, des del primer moment, ens vàrem oferir a treballar conjuntament. Ho hem manifestat diverses vegades, però sembla que no interessa. Potser hi ha una premissa establerta, que desconec, i que diu que l’oposició no pot tenir cap paper o responsabilitat dins de l’Ajuntament, simplement ser allà.
 
Hem pogut veure als plens, oberts al públic, que no resteu passius sinó que esteu al dia d’allò que cal parlar i sovint doneu la vostra opinió, a favor o en contra. Com és la vostra relació amb l’equip de govern?
       
—No volem ser un grup municipal passiu, això seria irresponsable. Volem ser participatius: si alguna cosa no l’entenem, preguntem; aportem el nostre pensament i és l’equip de govern qui ha de valorar el nostre parer, sempre des de la cordialitat i les bones formes.
      He de dir que la nostra participació als plens està essent exemplar, sempre des del respecte, pel fet d’anar preparats i d’anar informats per debatre el que calgui. No ens limitem tan sols a assistir-hi i no aportar-hi res, com havien fet els altres grups de l’oposició anteriors a nosaltres, amb l’excusa de “per què hem d’exposar les coses, si no ens faran cas”.
      Nosaltres som una nova generació de persones que tenim un deure i una responsabilitat amb el poble. Hem d’anar preparats, hem d’estar disposats a preguntar, hem d’oposar-nos quan calgui i, sobretot, aprovar qualsevol punt de l’ordre del dia sempre que sigui coherent i bo per al poble.  
 
Assistiu a actes públics en representació del poble, acompanyant l’equip de govern?
 
—Sempre que se’ns demana la nostra presència i col·laboració, i ens és possible,  responem positivament. De fet, personalment, ja ho sabeu, soc una persona activa i els meus companys també. El Jordi és com jo: sempre hem intentat participar i ajudar en tot el que es pugui; i la Sònia, que porta una mica més d’un any a Balsareny, està col·laborant i participant com la que més. 
 
—Quines coses heu fet com a oposició, o sigui, què heu aportat de positiu fins ara en el funcionament del consistori?
 
—Tenim molt clar quin és el nostre rol dins del consistori. Som conscients que som minoria i que podem fer poca cosa. La nostra feina és aportar el que la ciutadania ens fa arribar, opinar i valorar sobre les propostes. Coses importants que hem opinat i suggerit han estat: informar el Consistori de l’actuació que la Junta d’Aigües ha fet a la riera del Mujal, de què ells no tenien constància; també ens hem manifestat davant la nostra preocupació  per la rompuda molt severa que s’ha fet fa poc a la finca del Lledó de Trascastell, amb la possible destrucció d’una barraca de vinya que es trobava al Mapa de Patrimoni Municipal. 
      També hem comentat el mal ús que es fa de la pantalla que hi ha a la plaça Onze de Setembre. Creiem que se’n pot treure més rendiment. No ens val que, després d’un any que fa que està muntada, diguin que no va bé. S’ha de solucionar el problema si hi és.
      Resumint, i a part del que nosaltres veiem, som portaveus de les inquietuds que ens transmeten els nostres veïns. 

 
—Quines coses trobeu que, fins ara, ha fet malament l’equip de govern o bé quins projectes dels que volen fer no els trobeu bé? Què canviaríeu?
 
—No ens va agradar gens que en el primer ple ja augmentessin desmesuradament els sous dels càrrecs polítics. Ens agradaria que apostessin més per les analítiques de femtes de gos per sancionar els veïns incívics.
      Creiem que no s’està actuant adequadament en el reciclatge de deixalles. Creiem que és urgent fer una campanya de sensibilització, ja que, dia a dia, observem l’augment de l’incivisme existent en la utilització dels contenidors. I això tenint en compte que es diu que Balsareny és dels pobles on més es recicla.
      No han tingut en compte, per molt que hem insistit, que comptin amb nosaltres per treballar conjuntament, i més tenint en compte que al nostre grup hi ha gent molt vàlida i amb ganes d’aportar coses.
      Està bé retransmetre els plens mitjançant Instagram, però creiem que  s’ha de buscar un altre tipus de via de comunicació que arribi millor a tot el poble i que el ciutadà pugui accedir-hi més fàcilment 
 
—En quins afers importants doneu suport a l’equip de govern?
 
—Mireu, en els últims plens, entre altres afers, hem donat suport a:
 
·        L’adhesió a la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament (gestió de la depuradora d’aigües residuals).
·        La destinació d’una part de la Casa Torrent a la nova biblioteca
·        La modificació del pla de finançament del pressupost de 2023.
·        L’aprovació de les factures REC dels contractes finalitzats.
·        L’aprovació del conveni entre l’Ajuntament  i el Servei Català de la Salut per donar el servei d’assistència sanitària de cobertura pública al consultori.
·        També hem donat suport a l’adhesiu al pla d’igualtat de gènere 2021-2025, i a la proposta d’adhesió al protocol davant les violències sexuals en espais públics d’oci de la comarca del Bages.
 
I, evidentment, donarem suport a tot allò que sigui d’interès municipal.
 
Recordem als nostres lectors que ja havies estat regidor vuit anys, amb CiU, al costat de l’alcalde Jaume Rabeya, des de 1991 fins a 1999. Trobes molt diferent la manera de treballar: els regidors, els funcionaris, la informàtica...? D’altra banda, ara, al cap de 25 anys, per què et vas tornar a presentar?
 
—No m’ho pensava, però he de reconèixer que, cada dia que passa, m’adono que tot ha canviat molt, però molt. També he de dir que ha passat molt de temps. 
      Tan sols puc opinar del que veig, però estic segur que, a nivell intern, deu seu un altre mon. Les noves tecnologies han fet que tot sigui més directe, més ràpid (no sempre), més controlat. Tot això fa que, segons el meu punt de vista, falti més personal a l’Ajuntament, ja que, per tot es necessita una persona: per fer les convocatòries dels plens i la documentació que comporta, per l’atenció directa al ciutadà, per la comptabilitat, pel jutjat, per fer reglaments... El que sí que m’ha sorprès és que a la brigada hi hagi pràcticament la mateixa gent que abans.
      Aquells anys van ser molt bons, portava les regidories de joventut i esports i aquestes em permetien estar en contacte directe amb la gent. Eren altres temps. Potser es feien poques coses, però sempre hi havia coses a fer, no tenia  temps de cremar-me; quan no estava buscant subvencions i ajudes, estava mirant de col·laborar en les festes i en els actes esportius; i sinó  a acompanyar les pubilles.
      El fet de tornar potser va ser perquè trobava a faltar estar implicat amb el poble (de fet, sempre ho he estat!) També em va ajudar que, en aquell moment,  estava passant una etapa molt bona i la unió d’aquests dos factors va fer que estigués aquí treballant amb i per al poble, amb un bon equip i amb el compromís social que sempre m’ha caracteritzat.  
 
Igual que ho vàrem demanar als caps de les altres dues llistes, com portes el contacte amb la gent pel carrer? Et veuen com a regidor o com l’Abel de sempre, vinculat al poble i a les seves entitats?
 
—Quan et presentes per ocupar un càrrec a l’Ajuntament, renuncies a una part privada. Mai no et pot molestar que una persona se t’apropi; al contrari, és un plaer poder-la atendre, conversar-hi, saber les seves inquietuds.  
 
L’oposició, teniu un despatx per atendre la gent, si cal? Teniu horari setmanal de visites? En qualsevol cas, com es pot contactar amb vosaltres?
 
—Sabem que hi ha un despatx de regidors, però no se’ns ha ofert, per tant, no tenim horaris per visites, però som gent molt propera i fàcil de contactar. 

 
—I ara, algunes preguntes personals. Quines aficions tens? 
 
—La feina no em permet tenir gaires aficions, però intento tenir uns moments per a mi, com és estar el màxim de temps amb la meva dona, la Mercè.  Portar l’hort, dibuixar una mica... I ara he tornat a llegir. Però l’afició més gran és intentar fer cada dia un bon esmorzar, ja sigui esmorzar de forquilla o el que em preparo cada mati. De vegades em faig uns “bocates”, que jo mateix em quedo sorprès de tan bons com estan.
 
—L’últim llibre que has llegit? 
 
Deja de autoayudarte y actúa, un llibre de butxaca molt interessant del meu amic Carlos Bella. És un llibre que, per la manera com està escrit, penso que tothom se l’hauria de llegir: t’ajuda a reflexionar sobre tu mateix i a començar a conèixer-te mitjançant uns curts i clars capítols.
 
—L’última pel·lícula o obra de teatre que has vist?
 
—La darrera pel·lícula que he vist ha estat El Gran Azul, que ja he vist dues o tres vegades i que tracta de les competicions d’apnea centrades pràcticament al mar de Creta. El motiu de tornar-la a veure és, sense dubte, la duresa d’aquest esport. Però ara, igual que la majoria de gent, m’he aficionat a les sèries i la darrera que he vist ha estat La luz que no puedes ver, ambientada en els darrers dies de la II Guerra Mundial, on una noia francesa cega i un soldat alemany es troben mitjançant la ràdio. Ha estat prou bé.
 
—Algun lloc o llocs del mon on t’hagi agradat anar, que t’hagi impactat per algun motiu... 
 
—Puc dir que tots els països on he anat m’han impactat d’una manera o altra: els uns pel seu paisatge, d’altres per la seva gent i d’altres per la seva cultura. Però n’hi ha dos que m’han impactat d’una manera molt diferent. Un d’ells és l’Índia, i en especial les grans ciutats com Nova Delhi, Agra i Benarés, que em van impactar molt negativament, El que es viu allà i com es viu és incomprensible. Per a mi, països així no haurien d’existir: riqueses desmesurades al costat d’una pobresa que conviu amb la mort. Allà l’aire que es respirava era anguniós, tètric i putrefacte. Això, unit a les diferents castes i diferents religions, va fer que no pogués suportar aquest país. 
      Per altra banda, vaig estar a Burkina Faso: el desert, poblats petits, cases petites fetes de fang, vida al mercat, respecte als grans, on la música convivia amb la dansa, nens sempre somrients  o espantats perquè era la primera vegada que veien un home blanc, (em sembla que em deien “tobabu”), diferents religions (musulmans, animistes, cristians...) que convivien pacíficament juntes. Allà sí que es respirava pau i felicitat i, d’una petita cosa, en feien una gran festa. 
 
—Algun ídol que admiris (en el camp de la política, de la ciència, de l’art....) ?
 
—Referent als polítics, prefereixo no opinar, ja que en soc part implicada. (fa una petita rialla).  Per la meva manera de ser, sempre he admirat i admiro les persones com a tals, independentment de la seva ideologia. Admiro totes aquelles persones que dediquen part del seu temps i de la seva vida als altres, en qualsevol àmbit, des del president d’una entitat local fins aquell que ajuda, segons les seves possibilitats, els  més necessitats. Però si he d’anomenar algú que em representa i per qui sento gran admiració, entre altres, diré la cooperant catalana Emma Igual, morta a Ucraïna; Mohandas Ghandi,  per la seva lluita i tossuderia;  i el nostre estimat bisbe Pere, per la manera com va viure, per la manera com va lluitar i per les seves causes, causes que haurien de ser les causes de tots.
    A nivell musical, destacaria Freddie Mercury, pel que era i va ser,  i perquè crec que ens va deixar molt aviat i no va poder aportar més a la música.
 
—Per acabar, vols afegir alguna cosa més?
 
—Simplement dir que estar a l’oposició no és tan dolent com sembla des de fora. Si vols, tens molta feina i pots aportar-hi molt. Torno a insistir, i és una premissa que ens vàrem marcar des del principi, que volem fer una oposició digna i constructiva. 
      I, per acabar, donar les gràcies a totes aquelles persones que estan al nostre costat, que ens estan felicitant per la manera com portem els plens i pel temps que hi estem dedicant. Continuarem en aquesta línia per millorar.
      També vull donar les gràcies al Sarment per pensar en nosaltres i,  no cal dir-ho, felicitar-vos en nom de tot el grup per aquesta tasca que any darrere any esteu fent.
 
—Moltes gràcies Abel, a tu i al teu grup municipal, per haver-nos atès i per les teves paraules de suport a aquest mitjà local.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Som i Sentim / I. Prat
 


Tempo: ‘KariGuri’, un viatge màgic

 
El diumenge dia 7 d’abril, prop d’un centenar d’assistents varen ser testimonis d’un nou gran espectacle que arribava de la mà del Cicle d0espectacles familiars “Tempo”.
 
Un caragol que arrossega amb calma l'inici del món; una cabana
efímera construïda per abrigar un impuls poètic; dues persones,
primavera i tardor, joventut i vellesa, rapidesa i lentitud, terra i cel... KariGuri, de la companyia Giramàgic,  és un conte Zen, un viatge en espiral amb màgia i poesia visual.
 
L’espectacle s’inspira en els haikus japonesos i fusiona màgia, titelles, màscares, clown i teatre físic per crear un paisatge oníric, sonor, visual i sense text. 

 
Joana Rhein i Miquel Crespi —artistes aventurers i inquiets, amb moltes ganes de crear i compartir— coneixen la màgia i comencen a girar en l’aventura d’explorar-ne el potencial teatral i poètic, més enllà dels seus  trucs.
 
En aquest espectacle aprofundeixen en el seu estil poètic i visual per a convidar-nos a la reflexió més íntima sobre els cicles de la vida i la natura. Molt inspirat en la filosofia Zen i la poesia dels haikus, KariGuri ens convido a viatjar per l’imaginari de sorpreses i serveix d’inspiració per a crear un univers poètic en els espectadors que els permeti transformar la vida en una autèntica obra d’art. És un treball artesanal creat  a partir de materials orgànics i reciclats, la qual cosa demostra un compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat. 

 
L’obra ha estat guardonada amb el premi “Drac d’or” al millor espectacle a la Fira de Titelles de Lleida 2023; Premi al millor espectacle a la Mostra d’Igualada 2023; i el FETEN 2023. Tot plegat fa palès que es tracta d’un més dels grans espectacles que giren a l’entorn del nostre apreciat “Tempo”.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Giramàgic 

Bona Festa Major!

 

Quan aquest Sarment ja entrava en premsa, van començar els actes de la Festa Major de 2024, dels quals informarem amb més detall en el proper número, del mes de maig. Avancem aquí un resum dels principals actes programats.
 
Divendres 19 d’abril, els Pastorets de Balsareny obren les festes amb el Pregó commemoratiu dels 75 anys de les representacions que van començar a la Colònia Soldevila. A continuació, una botifarrada popular a càrrec de la colla Els K+Sonen; un repic de campanes a cura dels Campaners de Balsareny; i un concert amb música de Blu Versions, tot a la plaça de l’Església.
 
El dissabte dia 20, inauguració de l’exposició antològica de pintura ràpida al Casino; i una cercavila de Pubilles i Hereus a la plaça de l’Ajuntament. Seguidament, al Sindicat, acte de proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, i a continuació música amb DJ Capde + Isca.
 
Diumenge dia 21 hi ha la XXI trobada de Gegants organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny: plantada a la plaça de la Mel, cercavila pel poble i ballada a la plaça de l’Ajuntament. Mentrestant, al camp de futbol, l’Institut Escola Guillem de Balsareny organitza un Torneig Solidari de Futbol.
 
Dimarts 23, diada de Sant Jordi, hi haurà diverses parades de llibres i roses, entre les quals la ja tradicional que organitza la Comissió Casaldàliga amb el CCB, a la plaça Ricard Viñas. A la Biblioteca, proclamació dels guanyadors del Concurs literari de Sant Marc; i a la tarda, jornada de portes obertes de la Llar d’Infants Sant Marc.
 
Dijous dia 25, diada de Sant Marc, a la plaça de l’Ajuntament, benedicció del Panet de Sant Marc i bonjorn al veïnat a cura dels Pagesos de Balsareny; a l’església parroquial, missa concelebrada amb l’abat emèrit de Montserrat, Dom Josep M. Soler. Seguidament, repic de campanes pels Campaners de Balsareny, i les tradicionals ballades de sant Marc amb els Bastoners, Ball de la Faixa, Dansaires dels Pastorets i les dues colles geganteres locals, per acabar amb ballada de sardanes amb l’orquestra Rosaleda.  A la tarda, la Rosaleda oferirà al Casino el tradicional Cafè Concert; després, al Sindicat, ball amb Joan Vilandeny. Des 25 al 28 d’abril, a la sala petita del Sindicat, hi haurà l’exposició de fotografies de la festa dels Traginers.
 
Divendres dia 26, a la plaça de la Mel, al matí jocs de fusta gegants per als menuts, i a la tarda jocs de cucanya i berenar. Al vespre, al Sindicat, l’espectacle “Bona gent” amb Quim Masferrer; i a la nit, concert amb Boys Damm, Mama Dousha i DJ Arzzett.
 
Dissabte dia 27, campionat de pàdel a les pistes de Balsareny, pel grup de pàdel de Cal Nosa; al Casino, Cartes Màgic, per l’associació MTG Balsareny, que es presenta; inflables i vermut a la pista poliesportiva de Cal Nosa; concurs de paelles a l’era dels Mas Martí, a càrrec del Centre Instructiu i Recreatiu; a la tarda, la Cagada de la Mula, a càrrec de la festa dels Traginers; “escalabirres”a la Fira (espai a la zona esportiva, amb atraccions i food trucks), on, al vespre, començarà el Cercatapes amb la Batukada Pikbé, a cura del Consell de Joventut.
 
Dissabte dia 27, al Sindicat, concert de tarda i ball de nit amb l’Orquestra Maravella; i al pavelló poliesportiu, concert amb La Reina del Pop, Sixtus i DJ Morgan&Co.
 
I diumenge dia 28, concert infantil amb Rikus a migdia a la plaça de la Mel; i a la tarda, al Sindicat, el gran Xou del grup La Il·lusió de l’associació Els Ametllers. A la tarda, a la plaça de l’Església, llançament d’ou des del campanar, pel Consell de Joventut; seguit de l’espectacle de cloenda al vespre, amb botifarrada popular per la Colla Petafluix, mostra de foc a càrrec de la mateixa colla, i castell de focs.
 
En resum, una programació variada, gestionada i coordinada per l’Ajuntament i amb la participació de nombroses entitats locals, mostra de la vitalitat social del poble i de les ganes de gresca i de fer coses de la gent de Balsareny Desitgem que gaudiu d’una molt bona Festa Major.
 
Sarment

Repte núm. 90



El Suat vol estalviar aigua. Ha reduït el temps de la dutxa en una quarta part i també ha reduït el cabal d’aigua que raja en una quarta part. En quant ha reduït l’aigua que gasta a cada dutxa?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla
 
Resposta al repte núm. 89: 3 partides.