CINC MINUTS
“Un metge com ell no voldríem que mai es jubilés, encara
que ho comprendrem amb resignació el dia que arribi”, diu Maria Dolors
Obradors.
Em plau participar-vos que he llegit i rellegit el text d’opinió
de la Maria Obradors i encara avui, sense cap mica de sabó, em frego les mans
per agrair de tenir la sort de poder llegir notes d’agraïment com aquesta de la
Dolors.
He de confessar-vos que no sé si conec la Dolors, però
havent llegit el seu text és com si la conegués de tota la vida. Gràcies!
Avui, però, voldria compartir aquests Cinc Minuts amb la
meva reflexió mensual, que gira, també, sobre el meu agraïment a la persona del
meu metge i amic Pep Cañellas i Isern.
M’explico. Darrerament he estat malalt, una grip molt
forta m’ha mantingut enllitat un quant temps i en fase de recuperació m’ha
visitat el Pep ja a la consulta. Més que el consell mèdic podríem dir, i ho
conec de tants anys, és el seu suport moral el que causa més efecte que totes
les “píndoles” de la medicina actual. Sí, verdaderament, sortir de la consulta
no té ni punt de comparació respecte a la manera com hi has entrat.
Són molts anys que ens coneixem i aquest nostre butlletí
en sap prou i ha fet història a través de molt dels articles signats per aquest
que avui en parla, una vegada més, sense sabó: ell em coneix prou. Amb la boca
ben oberta i una veu d’agraïment, fins a una altra, Pep.
Josep Gudayol i Puig
