Primer Fòrum Balsareny

SOCIETAT

Primer Fòrum Balsareny: Les causes del bisbe Pere Casaldàliga

Els dies 13 i 14 d’octubre s’ha celebrat a Balsareny el Primer Fòrum Balsareny, organitzat per un grup de persones provinent del món cristià que vol celebrar el cinquantenari del Concili Vaticà II, del qual es senten hereus; un esdeveniment que va suposar per a ells un estímul vital i un compromís rellevant per a l’església. Alhora, han volgut commemorar els 40 anys del camí de Pere Casaldàliga com a bisbe, fent present tot allò que ell i les seves causes han representat per a la renovació del missatge cristià compromès amb la humanitat.

L’acte, amb més de 280 inscrits, va començar a la sala Sindicat recordant la figura del papa Joan XXIII, autèntica ànima i promotor del Concili, i per això aporten al Fòrum l’enregistrament en vídeo d’unes paraules del qui va ser secretari del «Papa Bo», l’arquebisbe emèrit Loris F. Capovilla.

L’acte va seguir amb una taula rodona sobre la significació del Concili, amb la participació del monjo i historiador Hilari Raguer i l’escolapi i biòleg Ramon M. Nogués. L’acte es va cloure amb un debat entre els ponents i el públic assistent, que va coincidir amb els ponents a demanar una Església més plural i oberta.

A la tarda es van desenvolupar diversos tallers sobre ‘Els fruits del Concili’, tocant temes com el diàleg interreligiós; la lluita contra la marginació i la pobresa i la indignació davant de les injustícies; el treball per la pau; el bon humor i l’alegria cristiana a la llum de Joan XXIII; una Església plural i oberta a la diversitat; premisses, perspectives i perills d’un nou Concili Ecumènic; espiritualitat, mística i compromís; i el Concili, l’Església i els joves.

Al vespre es van presentar les conclusions dels tallers. Seguidament, el periodista Francesc Escribano va parlar de la pel·lícula sobre Pere Casaldàliga, Descalç per la terra vermella, que ha dirigit, basada en un llibre escrit per ell mateix. La pel·lícula, una minisèrie televisiva de tres hores, s’estrenarà probablement la primavera que ve; Escribano es va comprometre que, després de l’estrena mundial (que es farà a Sao Félix do Araguaia), s’estrenaria a Balsareny.

 

Al final de la jornada, el quartet de Carles Casas va oferir un extraordinari concert amb peces compostes per ell inspirades en Pere Casaldàliga, i arranjaments sobre músiques de Lluís Llach. L’acte va finalitzar amb una excel·lent actuació de la Coral Sant Esteve de Balsareny, que va acabar cantant la cançó Prelat del Mato Grosso, sobre el bisbe balsarenyenc, i recitant el seu poema Castell de Balsareny. 

El diumenge al matí, al Sindicat hi va haver una taula rodona sobre ‘Pere Casaldàliga, profeta i místic del segle XXI’, amb el claretià Joan Soler, membre de l’associació Araguaiam i Antoni Comín, exparlamentari i professor a ESADE. La conclusió de Comín va ser que “si d’aquí a dos segles encara hi ha Església, serà gràcies a persones com Casaldàliga”.

 

 

Després, a la plaça de l’Església, hi va haver una celebració eucarística amb sis oficiants, presidida per Mn. Climent Forner. Tot seguit, es va llegir el missatge del bisbe Pere al Fòrum, que reproduïm a part; el grup de rapsodes dels Pastorets de Balsareny van recitar diversos poemes de Pere Casaldàliga, i els Geganters de Balsareny, els Grallers i el grup de tambors Els k+ sonen van cloure la festa popular amb una ballada de gegants.

Tots els actes van estar molt participats i els organitzadors es van acomiadar amb l’esperança de poder continuar celebrant fòrums com aquest, en la línia de compromís amb l’esperit del concili i amb les causes del pare Pere.

Podeu trobar molta més informació sobre el Fòrum en aquest bloc:
http://primerforumdebalsareny.blogspot.com.es/

Sarment

Fotos: Sarment

 

 

Missatge del bisbe Pere Casaldàliga als participants
en el 1r Fòrum de Balsareny

Vull agrair, en primer lloc, que realitzeu aquest Fòrum (que és diàleg, comunió, compromís), al costat del meu Llobregat, sota el meu castell, al costat de la meva casa pairal.

Les vostres causes són les meves causes. Les causes del Regne, les causes del mateix Jesús.

 

El Concili Vaticà II, del qual ara celebrem els 50 anys de la seva inauguració, que feu molt bé de tenir ben present i alguns voldrien veure oblidat, ha significat per a mi i per al món un temps nou de l'Església que s'obre en diàleg a la humanitat i es fa solidària amb les alegries i sofriments de la família humana.

No s'ha d'esperar un nou Concili per a respondre al clamor de reforma de l'Església, urgent i universal. El nostre cardenal Carlo M. Martini, que molt bé feu en recordar en aquest Fòrum, ens ho va deixar ben clar en el seu magnífic "testament”. I els pobres i els lluitadors pel Regne ho mereixen.

Que l'Esperit del Crucificat Ressuscitat amari el vostre/nostre Fòrum i els nostres cors sempre en la recerca del Regne.

Que aquest sigui l'inici de molts altres Fòrums, sempre en la caminhada que fem junts per les causes del Regne. Sigui on sigui em tindreu al vostre costat. Units i fidels a l'Evangeli de Jesús.

Una forta abraçada ben casolana i propera, des de l'Araguaia al Llobregat. Sempre, junts, en la recerca del Regne. Us tinc ben presents. Gràcies! Sempre vostre!

Pere Casaldàliga

13-14 octubre 2012

 

Memòria i sentiments

OPINIÓ

Memòria i sentiments

Tinc 87 anys, em dic Angelina i sóc filla de cal Portella, germana del Peret.

Aquestes línies són d’agraïment per al Jordi Planes, pels seus escrits, que fan feliç a molta gent, en poder recordar fets de la infantesa, adolescència i joventut; això reconforta. Els últims articles m’han tocat de ple els sentiments.

L’article sobre El cinema m’ha fet recordar quan tenia 5 o 6 anys, que els diumenges, amb la mare i el germà, anàvem al cine del Centre. El pare, Ramon Pujol, va ser el primer encarregat responsable de la màquina de fer les projeccions. Tenia el carnet de cinematògraf (que, per cert, l’he trobat a casa i l’adjunto).

 

 

L’article sobre Els Casas, una nissaga de músics: jo vaig ser deixeble d’en Carlets, el qual, després, fou el meu sogre. Aquells temps de solfeig i preparatori de piano em van ser molt útil i un bon coixí per iniciar els meus fills em la música.

L’escrit sobre Anar al col·legi també m’ha fet molta il·lusió. Amb aquest grup jo també hi estava matriculada; va ser la primera tanda d’alumnes del poble que el senyor Ortega va preparar per fer batxillerat. No el vaig poder seguir a causa d’una llarga malaltia que m’ho va impedir. Per cert, hi ha un petit error al peu de foto: La que s’hi esmenta com a Lola Obradors no és tal, sinó que és la Maria Rosset, minyona en aquella època del senyor Viñas, que en acabar els seus estudis de mestra va ser molts anys inspectora de la zona.

Bé, no em vull allargar i fer-me pesada. Però ho he escrit amb tot l’afecte pel nostre poble i amics, i pel Jordi Planes i la seva família. Fins a una altra i felicitats!

Angelina Pujol

N.R. Agraïm molt a l’Angelina les seves paraules. Fem constar que els peus de foto no són responsabilitat de l’autor dels articles, sinó de la redacció del Sarment. És curiós observar que el carnet de cinematògraf del Ramon Pujol Portella és signat pel general Joaquim Milans del Bosch, capità general de Catalunya i governador civil de Barcelona, avi del general que va participar en l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981 a València.

Editorial

 

 

El Concili i el bisbe Pere

Un grup de persones de l’àmbit cristià han escollit Balsareny com a seu del Fòrum que commemora els cinquanta anys de l’inici del Concili Ecumènic Vaticà Segon (11 d’octubre de 1962) i, amb un cert retard, el 40è aniversari de la investidura de Pere Casaldàliga com a bisbe de Sao Félix do Araguaia (23 d’octubre de 1971). El Concili va suposar un pas molt necessari per posar al dia l’Església catòlica (aggiornamento, en deien) en aspectes com la flexibilització de la litúrgia, amb misses en llengües vernacles i de cara al poble, capellans sense sotana, l’obertura al diàleg amb altres confessions, el reconeixement de la llibertat religiosa i  la pluralitat cultural... En el seu temps —i especialment a l’Espanya «nacionalcatolicaintegrista»—, va suposar capgirar moltes rutines, sacsejar moltes inèrcies i fins i tot va generar rebel·lions obertes, com la de monsenyor Lefèbvre a França. Va sorgir una nova Església —impulsada, de fet, pels capellans joves, sensibles a l’obertura conciliar— més propera al poble, que s’organitzava en comunitats de base i que feia costat a les reivindicacions obreres, socials i democràtiques (recordem les vagues de la mina o la Marxa de la Llibertat). Tot i que no va resoldre encara alguns tabús molt arrelats (doctrina sobre el control de natalitat, ministeri de les dones...), es pot dir que, en general, el Concili va suposar per a l’Església catòlica una alenada d’aire fresc, just com volia el seu promotor, Joan XXIII. 

Una de les conseqüències col·laterals del Concili va ser l’aparició al Tercer Món de la Teologia de l’Alliberament, un moviment religiós i social que propugnava que el paper de l’Església en una societat opressora ha d’estar decididament al costat dels oprimits. El moviment, titllat de marxista, aviat va topar amb les estructures jeràrquiques d’una Cúria que, un cop finat Joan XXIII, va experimentar una involució que ja es va començar a notar amb Pau VI, encara en ple Concili, i, després del brevíssim lapse («Columbi lapsus», en digueren els Joglars) de Joan Pau I, es va fer palesa amb els pontificats de Joan Pau II i ara de Benet XVI. No cal dir que un dels principals exponents de la Teologia de l’Alliberament ha estat i és Pere Casaldàliga, el nostre balsarenyenc universal, qui ha sabut defensar les seves causes amb la fermesa, tenacitat i coratge d’un autèntic profeta.

Ens agrada que el Fòrum hagi volgut lligar la commemoració del Concili amb un recolzament a les causes del bisbe Pere, i que sigui Balsareny la seu d’aquesta important trobada, de les conclusions de la qual esperem poder, en números successius, informar una mica més a fons.

La senyera al balcó

Les circumstàncies polítiques s’han precipitat amb la convocatòria d’eleccions anticipades i amb l’assumpció de postulats sobiranistes clars per part de la coalició majoritària al Parlament, CiU, a part dels altres partits que ja optaven obertament per l’Estat propi. Les eleccions es veuran en clau plebiscitària i en el rerefons hi ha la voluntat de celebrar una consulta («preferentment» dintre de la legislatura) on s’ofereixi a l’electorat català el dret a decidir. Semblaria que en una democràcia això hauria de ser una cosa normal (vegeu com el Regne Unit i Escòcia s’han posat d’acord per celebrar el referèndum escocès el 2014), però tant el Govern espanyol com diversos grups de pressió de la caverna més profunda han posat el crit al cel i estan omplint els mitjans de missatges amenaçadors, insultants i catastrofistes. Caldrà ser més pedagògics que mai, saber explicar bé les coses, tenir arguments raonables enfront dels exabruptes i continuar fent camí per la via pacífica i democràtica.

L'Ajuntament de Balsareny, en el ple celebrat el 27 de setembre, va proclamar que Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur de manera lliure i democràtica; a una hisenda pròpia que posi fi a l’espoli fiscal que patim; i treballar juntament amb els ciutadans i les entitats per fer cada vegada més àmplia la majoria social i econòmica necessària per esdevenir un estat propi dins de la Unió Europea. El grup d’ERC va proposar que es pengés l’estelada al balcó; la resposta va ser que normalment no es posa la senyera excepte en les festes senyalades, però que ho tindrien present.

Per altra banda, ja són molts els ajuntaments de Catalunya —recentment, el de Navàs— que han acordat, no tan sols penjar als seus balcons l’estelada amb caràcter permanent, sinó també proclamar-se moralment «territori català lliure i sobirà», instant el president de la Generalitat i el Parlament que iniciïn al més aviat possible el procés de declaració de sobirania nacional catalana i convoquin els referèndums i comicis necessaris per preparar la transició cap al nou estat català.  Com que el proper ple ordinari serà a finals de novembre, ja passades les eleccions, l’agrupació Balsareny per la Independència, branca local de l’ANC, s’ha adreçat formalment al consistori demanant-li que convoqui un ple extraordinari per debatre aquestes propostes.

 

Entitats

La vida de les entitats segueix el seu camí. S’ha celebrat la festa de la Gent Gran i quan aquest exemplar surti a la llum haurà tingut lloc una vegada més la Fira d’Entitats, amb la participació de prop d’una trentena d’associacions locals i amb una interessant xerrada de Josep Maria Solé i Sabaté sobre el present i el futur de Catalunya. S’ha presentat una nova associació local (GADA), s’han celebrat assemblees a entitats com el Centre Instructiu i Recreatiu o la Penya Barcelonista de Balsareny per renovar les respectives juntes, i la dels Pastorets de Balsareny per començar a posar fil a la propera temporada. També la Coral Sant Esteve està acabant de perfilar les activitats d’un 2013 en què celebrarà el seu cinquantenari, una fita remarcable que mereix una felicitació cordial. Entre tots anem fent coses, entre tots anem fent país. Hi ha molta feina a fer, encara, però mentre hi hagi gent amb ànims de posar-hi empenta, ens en sortirem, reeixirem.

CCB

GADA: Autoajuda per deixar l'alcohol

SOCIETAT / SALUT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GADA:  Autoajuda per deixar l’alcohol

El passat dia 27 de setembre, a la sala petita del Sindicat, va tenir lloc l’acte de presentació de l’Associació GADA (Grup d’autoajuda per deixar l’alcohol), una nova entitat balsarenyenca que té com a objectiu combatre l’addició a l’alcohol.

Va obrir l’acte el Dr. Josep Cañellas, que va parlar dels efectes nocius físics del consum d'alcohol. Va explicar com l’addicció a l’alcohol, igual que a d’altres drogues, repercuteix en la salut i pot provocar problemes al fetge, pàncrees, càncer de gola, etc., a part d’altres seqüeles col·laterals (agressivitat, violència domèstica, risc d’accidents de treball i de circulació). Va destacar que l’alcoholisme és una malaltia crònica, que es pot tractar, però que fins i tot quan sembla que s’ha superat, a la més mínima que hom baixi la guàrdia s’hi pot recaure. També va subratllar que als que la pateixen els costa molt d’assumir que es tracta d’una malaltia i que no la poden controlar.

Tot seguit va parlar la psicòloga Dra. Anna Gallardo, que va tractar dels efectes nocius psicològics del consum d'alcohol. Va explicar que l’alcoholisme és una malaltia multidimensional: en l’àrea del comportament (psicologia), en les seves conseqüències socials (família, amics) en l’accidentabilitat (laboral, conducció perillosa) i en altres aspectes legals (baralles, homicidis).

En algun moment de la vida, va dir, el 90% de les persones adultes han tingut alguna experiència amb l’alcohol, un 60% han tingut un o més esdeveniments adversos relacionats amb l’alcohol. Moltes persones, per sort, a partir d’aquestes experiències aprenen a moderar la beguda i a no desenvolupar dependència o abús per l’alcohol. Els trastorns relacionats amb l’alcohol poden aparèixer pel consum (dependència i abús) o bé induiïs (intoxicació, abstinència, deliri, demència, psicosi, trastorn de l’estat d’ànim, ansietat, etc.).

Davant de la malaltia, les estratègies i l’objectiu del tractament i rehabilitació estan orientats a establir un acord molt clar entre l’alcohòlic i els membres de la família, ja que és tan important la persona afectada (que es motivi i es mantingui abstemi de per vida) com la seva família. S’acostumen a combinar tècniques farmacològiques i psicosocials; l’abordatge terapèutic es basa en el cicle evolutiu de les persones, ja que l’alcoholisme del jove, de l’adult i de l’ancià presenta perfils i problemes diferents, amb repercussions tant per a ell com per a la seva família diferents (pares, parella, fills petits o grans, etc.).

Els tractaments són individuals en la fase d’inici (comportament), de grups (on el recolzament mutu augmenta la motivació i la malmesa autoestima), teràpia familiar i/o de parella (hi ha disfunció en el sistema familiar que cal modificar) i els grups d’autoajuda (que reforcen la decisió de no entrar en contacte amb l’alcohol). És molt important l’educació dels adolescents i joves, als quals s’ha d’informar adequadament amb l’objectiu de prevenir la possible malaltia.

Finalment va intervenir Esteve Carreté, qui va presentar els altres membres de l’Associació GADA i va explicar els objectius que es proposen dur a terme, sense cap ànim de lucre: 

• treballar en el reconeixement del malalt alcohòlic;
• donar suport als malalts i a les seves famílies per tal que puguin accedir als tractaments que es fan al CAS de drogodependències de la Fundació Althaia de Manresa;
• crear un grup d'autoajuda, fent xerrades periòdiques d'orientació sobre l’alcoholisme per tal d'evitar les recaigudes; i
• col·laborar en activitats de prevenció, enfocades als joves, adolescents i a tothom en general.

També va participar en l’acte Sandra Fàbregas, treballadora social de l’Ajuntament de Balsareny.  

Algunes persones assistents es van adherir a l’entitat com a socis, i alguna es va interessar per la manera com es podria ajudar en determinats casos concrets.

Els organitzadors van fer constar la seva gratitud a tothom qui ha ajudat a fer possible que s’hagi constituït aquesta associació, i en especial al Dr. Cañellas, a la psicòloga Dra. Anna Gallardo, a la treballadora social Sandra Fàbregas, a l'Ajuntament de Balsareny, tant a l’alcalde Jaume Rabeya com al regidor de Salut, Jaume Vila; i va agrair l'assistència del públic present, entre el qual hi havia el president de l'Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats, acompanyat de quatre membres de la seva junta.

Qui desitgi posar-se en contacte amb l’Associació GADA, per fer-se’n soci i col·laborar que aquest projecte arribi a més persones amb problemes d’addicció a l’alcohol, o per oferir o demanar ajuda, pot fer-ho als telèfons 938396100 (Ajuntament, Sandra Fàbregas), 938396127 (CAP, Dr. Cañellas), 938748040 (Dra. Gallardo, consultori) o 650872239 (Esteve Carreté), o a l’adreça electrònica karparer@gmail.com .

Sarment

La gent gran al Parlament

La Gent Gran al Parlament

Una representació de membres del Consell de la gent gran del Bages (entre els quals hi havia el president del Casal de Balsareny, Esteve Díaz) van visitar el dia 1 d’octubre el Parlament de Catalunya en el marc dels Plens de l’Experiència que s’hi celebren cada any des del 2004 per commemorar el Dia Internacional de la gent Gran i, aquest any, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. En aquests Plens, les persones gran poden fer arribar les seves reflexions, inquietuds i experiències als diferents grups polítics amb representació parlamentària. Joan Cals, representant del Consell consultiu de la gent gran del Bages, hi va llegir una ponència que recull les principals preocupacions del col·lectiu, entre les quals:

La qualitat de vida en la salut: demanant millores en la prevenció de malalties cognitives, potenciant els circuits de salut i l’educació en hàbits saludables i demanant canvis en la manera d’aplicar la taxa de l’euro per recepta amb criteris d’equitat envers les persones grans amb economies més febles.

El lloc de vida: destacant que la gent gran vol viure i envellir a casa; impulsant polítiques que facilitin la remodelació i l’accessibilitat als habitatges; i demanant actuacions d’urgència enfront dels desnonaments que afecten persones grans.

A nivell econòmic: fent esment que la gent gran ha estat la principal constructora de l’estat del benestar que fins ara hem gaudit i ara en pateix les retallades.

Reptes de futur: potenciar la formació, l’accés a les noves tecnologies i aconseguir superar certs estereotips en els mitjans de comunicació; i adaptar l’urbanisme als problemes de mobilitat i accessibilitat.

Sarment

Foto: Consell de la Gent Gran

Festa de la Gent Gran

 

 

SOCIETAT

 

Festa de la Gent Gran

Els dies 6 i 7 d’octubre van tenir lloc la ja tradicional Festa de la Gent Gran. Va començar dissabte amb l’Aplec del Roser a l’església romànica de Sobirana de Ferrans. A la tarda, al Sindicat, dintre de la temporada de SonaB, va haver-hi un recital de boleros a càrrec de Núria Cols. En acabar, actuació de la Coral Infantil Romaní i de la Coral Els Ametllers (a la foto), lliurament d’obsequis i aperitiu.

El diumenge hi va haver la missa especial per a la Gent Gran, seguida per una actuació dels Geganters i Grallers i el Ball de la Faixa de Balsareny. A migdia, al Sindicat, el dinar de la festa, seguit per un animat ball amb Doble Swing i Fernando, la Veu de Mèxic.

Sarment

Foto: J. Peralta

Adéu al Servei de Psicologia Municipal

OPINIÓ

Adéu al Servei de Psicologia Municipal

Abans de les vacances d’estiu, l’Ajuntament de Balsareny va comunicar a la direcció de l’escola Guillem la suspensió del Servei Municipal de Psicologia a partir del setembre.

En primer lloc, ens agradaria recordar els orígens d’aquest servei que es va crear l’octubre del 1980. En aquells moments, l’AMPA de l’escola Guillem de Balsareny ja va veure la necessitat de contractar un professional de la psicologia per atendre la població infantil de la Llar d’Infants i l’Escola Guillem. Aleshores hi havia ganes d’avançar en ferm per millorar la qualitat de l’educació. Es va aconseguir l’ensenyament en català i també es va treballar molt per atendre les necessitats de tot tipus d’alumnat —fins llavors gens contemplat— i fer realitat la igualtat d’oportunitats. El Servei de Psicologia, en aquells moments, es va creure que seria l’element ideal per a treballar amb l’alumnat de necessitats educatives especials i les seves famílies i, des de bon començament, també es va convertir en una eina d’assessorament pedagògic per als professionals de l’educació del nostre poble.

Cal dir que no va ser un camí fàcil; les AMPA van tenir moltes dificultats per implantar aquest servei. En un principi, es va cobrar una quota a totes les famílies, independentment de si n’eren usuaris o no, perquè es considerava que tothom en sortia beneficiat, ja fos a nivell individual o col·lectiu de treball a les aules. La introducció del Servei de Psicologia va ser acceptada de forma progressiva i, amb el temps, tothom va prendre consciència dels avantatges que oferia tenir-lo a les escoles del poble i que la figura del psicòleg/a fos un professional més de l’àmbit educatiu de Balsareny.

Després d’uns anys de manteniment del Servei de Psicologia per part de les AMPA de la Llar d’Infants i l’escola Guillem, el mateix Ajuntament, conscient de la necessitat i els bons resultats, es va fer càrrec del servei, i no cal dir que va ser una millora educativa molt important. D’aquesta manera, l’escola de Balsareny comptava amb un Servei de Psicologia propi i es va convertir, juntament amb altres tres escoles, en una icona capdavantera al Bages. Ens vam avançar a l’estructura que poc després es crearia des del Departament d’Ensenyament: l’EAP.

Del Servei Municipal de Psicologia de Balsareny se’n van fer càrrec diferents professionals, tots ells molt competents en aquest camp, tal com han demostrat després en els àmbits professionals que han exercit. La societat avançava i aconseguia nous reptes educatius; per això, l’any 1981 el Departament d’Ensenyament de Catalunya va crear els EAP, uns equips d’assessorament i orientació psicopedagògica formats per psicòlegs, pedagogs i assistenta social. A l’escola de Balsareny també li corresponia treballar amb l’EAP del Bages i rebre aquests serveis, però molt encertadament va conservar el seu propi gabinet psicològic, perquè oferia una dedicació més àmplia als centres de la nostra població . Des de l’inici, el Servei Municipal de Psicologia de Balsareny i l’EAP del Bages es van coordinar de manera òptima i aquest treball conjunt va permetre avançar en una mateixa direcció en el camp psicopedagògic.

Després de tots aquests anys, cal que expliquem en què ha consistit la tasca del Servei Municipal de Psicologia. En primer lloc, en volem destacar l’immillorable servei, que ha abastat des del treball individual amb els nens fins l’assessorament a les famílies, al professorat de les escoles del municipi —Infantil i Primària, Llar d’Infants, EM de Música i Teatre i l’IES Llobregat— i a les regidories d’Ensenyament de l’Ajuntament. Durant aquests anys, la figura del Tècnic en Educació ha estat qui ha coordinat els diferents serveis educatius.

Els nens i nenes d’aquest poble coneixien la psicòloga des de la Llar d’Infants i la rebien com una persona més que formava part de la seva educació i creixement. Aquest fet facilitava en gran mesura l’apropament dels alumnes a ella i la comunicació es realitzava en un ambient de confiança i seguretat, lluny de la barrera que suposa, moltes vegades, mostrar obertament amb un psicòleg les teves emocions, pors, dubtes, fracassos... Amb els anys, els nois ens han expressat, moltes vegades, la seva gratitud per l’ajuda rebuda des d’aquest Servei.

Per als alumnes també ha estat molt important la resposta immediata que els oferia la psicòloga. Moltes vegades, els mateixos nens demanaven per anar-la a veure. Conviure tots plegats ha facilitat donar una resposta en breu. Ha estat com tenir “el metge especialista” a casa.

Per altra banda, el Servei Municipal de Psicologia ha proporcionat a les famílies que ho necessitaven un espai i un temps per reflexionar conjuntament la manera d’ajudar els seus fills a avançar. El fet de pensar plegats una problemàtica afavoria progressar en l’anàlisi dels casos i/o la derivació cap a professionals especialitzats que fessin teràpies amb durades més llargues.

La figura de la psicòloga —en els darrers anys, la Joana— moltes vegades ha contribuït a acostar posicions entre les diferents persones que intervenim en l’educació: nens, famílies i mestres establíem línies de treball conjuntes que ajudaven molt a l’evolució i maduració dels nens. El camp d’actuació ha estat molt ampli: el naixement d’un germà, la gelosia, el patiment, les pors, les adopcions, les dificultats en les relacions, les separacions, la mort d’un familiar, les actituds poc positives d’alguns alumnes, etc.

Per als mestres, el Servei Municipal de Psicologia ha estat, en molts moments, un treball cooperatiu. Ens ha orientat favorablement davant de les dificultats d’aprenentatge d’alguns alumnes, les conductes que interfereixen el treball en una aula, les dificultats de relació entre iguals, etc. Per als mestres, comptar amb la psicòloga al centre ha suposat una agilitat i eficàcia en l’orientació psicopedagògica d’alguns alumnes i el seguiment de pautes d’actuació individuals i col·lectives.

En el nostre cas, la psicòloga ha estat una peça clau en la formació dels mestres a través de seminaris, grups de treball i claustres. Hem aprofundit temes molt diversos: el llenguatge, les emocions, la mediació, la relació de l’escola amb les famílies, etc. En tot moment, ens ha aportat els seus sabers des del camp de la psicopedagogia que ha completat la nostra formació. Igual que amb els alumnes i les famílies, la psicòloga al centre representava la immediatesa en les demandes i la tranquil·litat en les actuacions.

A més a més d’aquestes tasques, des de l’any 2006 s’ha posat en marxa el programa “Projecte de Millora de l’Èxit Escolar”, subvencionat per la Diputació de Barcelona. Aquest consisteix en un treball de coordinació entre les escoles de Balsareny, Sallent i Cabrianes i l’IES Llobregat. La Joana, com a psicòloga Municipal de Balsareny, i el Ramon Garcia, com a Tècnic en Educació de l’Ajuntament de Sallent, són els responsables del projecte, que coordinen i el fan avançar amb encert.

En aquests moments, el Servei Municipal de Psicologia a l’Escola Guillem ha desaparegut. S’ha posat punt i final dràsticament a tota una història plena d’esforços i èxits des de fa 32 anys. Des d’ara comptarem amb els serveis de l’EAP del Bages, però no cal dir que la diferència de dedicació horària i la immediatesa en les respostes es veurà molt reduïda.

Ens sap greu que un servei que va costar molt de crear se suprimeixi sense marge de negociació. Volem que sapigueu que les “retallades municipals” en el camp educatiu es fan notar, i molt. La primera escapçada va ser reduir el 50% del pressupost que l’Ajuntament dóna a l’escola. Esperem que les prioritats a l’hora de reduir-ne altres siguin encertades i, sobretot, dialogades. Voldríem ser optimistes i creure que en millors moments econòmics es pugui restablir el servei i dialogar sobre els ajuts econòmics que l’Ajuntament fa a l’escola Guillem.

Claustre de mestres de l’escola Guillem de Balsareny

Nota: Volem donar les gràcies a la psicòloga, Joana Almansa, per la seva dedicació i la gran professionalitat que durant tants anys hem pogut compartir. Trobarem a faltar els teus consells.

Quan el sentit comú desapareix

OPINIÓ

Quan el sentit comú desapareix

El món del funcionariat és de vegades un xic complex d’entendre. Per aquest motiu voldríem fer quatre pinzellades, per tal que el lector pugui entendre perfectament el que volem explicar.

L’articulació dels funcionaris es fa mitjançant una estructura bàsica, que s’articula en grups, cossos i nivells. Un cop que una persona adquireix la condició de funcionari, s’integra en una estructura matricial en base als denominats grups, en funció dels estudis mínims exigits pel seu accés, i en base als cossos, atenent les característiques de les funcions a desenvolupar. La funció pública espanyola té cinc grups de titulació:

• A: Tècnics superiors, on es requereix una titulació de llicenciat universitari o enginyer superior.
• B: Tècnics mitjans, on es requereix una titulació de diplomat o enginyer tècnic.
• C: Administratius, amb una titulació de batxillerat, FP II o tenir un mòdul de grau superior.
• D: Auxiliars administratius, amb graduat escolar, FP I o mòdul de grau mitjà.
• E: Personal subaltern, amb certificat d’escolaritat.

A partir d’aquí el sou de cada grup és totalment diferent depenent del grup a què pertanyi i al nivell, tot i que el sou base d’un A no pot superar en tres vegades el sou d’un E. Llavors existeixen altres components que fan que la diferència pugui ser major.

Amb tota aquesta aproximació al funcionariat públic, volem explicar que, en les darreres setmanes, a l’Ajuntament del nostre poble hi ha hagut uns moviments poc clars. Després de suprimir el servei de psicòloga a l’Escola Guillem (grup A dins el funcionariat), la persona que ocupava aquest càrrec ha anat a cobrir la vacant que ha deixat una interina de l’Escola Bressol, després que no se li renovés el contracte. La qüestió és que la interina pertanyia al grup C. Actualment la persona que ocupava el grup A, està realitzant tasques del grup C.

Després que la Diputació de Barcelona fa uns anys va fer una auditoria on va detallar la funció que realitzava cada funcionari de l’Ajuntament de Balsareny, així com les hores de dedicació i el sou que li pertocaria, resulta que el sou de la persona que ha davallat dos grups continua sent el mateix. És a dir, menys càrrec i el mateix sou.

Davant d’això vàrem demanar a l’Ajuntament, primer de tot, per què es feia fora la persona del Grup C, i ens van respondre que per amortitzar la seva plaça, és a dir, per reduir costos, davant la davallada de nens a l’Escola Bressol en aquest curs 2012/13. La sorpresa és que el sou de la persona que ocupava unes hores a l’Escola Guillem, com a grup A, no se li ha retocat. Per tant, continua cobrant el mateix, tenint menys responsabilitat, i on l’auditoria de la Diputació de Barcelona va deixar ben clar quin era el barem de les retribucions, segons el lloc de treball.

Si el que es volia era fer una reducció de costos, potser el sou també s’hauria d’haver retocat. Però la qüestió es torna més kafkiana: la funció de la directora, quan exerceixi com a persona de suport de l’Escola Bressol (Grup C) serà de fer de suport a les aules, és a dir, haurà d’estar a les ordres d’aquella persona que és manada per ella. Serà manadora i manada al mateix temps. Algú sap com es pot fer això?

Tot plegat és un desgavell. És per aquest motiu que el Grup Municipal d’ERC a Balsareny volem donar a conèixer aquesta situació, ja que no creiem ni just ni ètic que una persona a qui se li elimina una funció on tenia una retribució d’acord amb el seu grup funcionarial, ara se li continuí pagant el mateix, quan la seva tasca com a Grup A a l’Escola Guillem ha desaparegut, i la seva nova tasca com a Grup C requereix un sou molt més baix. Si realment volien amortitzar i reduir costos, l’Ajuntament de Balsareny ha fet cas omís a la Diputació de Barcelona, a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i al sentit comú, i d’amortitzar res de res. Manquen respostes clares i concises, manca sentit comú.

Grup Municipal d’ERC

Rossend Alsina, showman autònom

ENTREVISTA

 

Rossend Alsina, jove afecció feta realitat

En Rossend Alsina Calpe (el “Rossendo”) té per nom artístic “Showman Autónomo”. En Rossend va néixer a Balsareny l’any 1955 i va realitzar els estudis primaris als Claretians de Sallent i el batxillerat a La Salle de Berga; posteriorment va fer un curs de Realització de cine i televisió a Barcelona. També compta amb la formació de solfeig, que va cursar a l’Escola de Música de Manresa, i, tal com ens diu ell, “practico el Pich & Pat al meu hort”. L’últim llibre que ha llegit és L’ombra de Sant Benet, de Ramon Carreté i Adolf Todó. Pel que fa als viatges li encanta viatjar per Tailàndia, l’Índia i Eivissa.

—Balsareny coneix els orígens de Cal Rossendo. Què en recordes, de la teva infantesa?

—La meva família tenia carnisseria i botiga de queviures i hi havia molta feina. Me’n recordo de l’avi Rossendo i de la iaia Agustina, que em van estimar molt, i de la meva mare i el meu pare, sempre treballant i que jo els ajudava.

—Actualment el poble et coneix de fa anys com a un gran showman. Explica’ns: com va anar el dedicar-te al món de l’espectacle?

—Aquesta afecció em ve del néixer. Recordo que als 17 anys ja tenia un cotxe que enganxat al vidre del darrera hi portava una inscripció que deia: “Señora, no se ría, que su hija puede estar dentro”. Era una furgoneta amb un telèfon mòbil i tot. Van passar els anys i em vaig posar a tocar les castanyoles del meu avi Isidoro, que era manyo, les quals eren d’un tipus petit, molt adients per a poder tocar les jotes. En trobar-les un bon dia, va ser quan va començar tot.

—Balsareny Avui recorda la que crec que va ser la teva primera aparició pública en el marc de la Sala Sindicat. Podríem reconstruir com va sorgir?

—Érem a l’any 1984 i jo ja estava fent de showman en clubs i festes privades; a la ciutat de Barcelona jo era un showman amb nòmina. Al Sindicat hi he tingut dues actuacions, una per una festa organitzada per la Perruqueria Mercè, molt amiga nostra, i una altra l’any 2006, quan l’Ajuntament va organitzar l’espectacle “Andalunya”.

—Des del carrer, a sota casa vostra s’han escoltat tocs de trompeta. També tens coneixements musicals o bé són simplement d’orella?

—La veritat és que és molt difícil tocar d’orella: necessites una base de solfeig per poder mínimament llegir, escriure i així crear música. Espero seguir estudiant i aprenent tan com pugui.

—Finalment, explica’ns: quina és la teva dedicació artística actual?

—Doncs bé, ara estic compromès amb YouTube. Des del mes de març d’enguany ja hi tinc 15 vídeos penjats i durant aquests següents mesos n’hi he penjat un de nou, ja que aquest va ser el tracte. Existeix un canal obert amb el nom de “Showman Autónomo”, format per vídeos en català i castellà, per arribar a gent d’Espanya i Amèrica del Sud que em puguin veure. Aprofito per dir-vos que amb aquesta crisi que estem patint intento fer arribar somriures a persones que encara avui no saben que existeix aquest gest que implica ser feliç. Treballo i estic molt il·lusionat amb tot un seguit de projectes de cara al futur.

—I un darrer interrogant més: quina part hi té a veure la teva parella, la Kalisa, en el teu món artístic?

—Més que parella, la Kalisa Rios és la meva directora artística, ja que, com de segur sabeu, ella és una gran actriu, directora i professora de teatre, i puc dir-vos que sense els seus coneixements i els seus bons consells, encara avui estaria cantant a la dutxa. A la Kalisa la coneix un gran nombre de gent arran de les seves actuacions dins el programa Karakia en representació del seu país, Colòmbia. I res més, afegir que us espero al meu canal de Youtube “Showman Autónomo”, al qual hi podeu anar a parar també cercant el nom de Sendow o Rossendini. Espero que us agradi.

Josep Gudayol i Puig

BALSARENY AVUI

Perillositat per unes tapes d’acer a la plaça Onze de Setembre

Avui, i amb una malaurada experiència en primera persona, es vol donar un toc d’alerta sobre la perillositat d’unes planxes situades en un extrem del sòl de la plaça Onze de Setembre, per tal que des de la responsabilitat competent es posi remei a aquest problema.

Tots els balsarenyencs recordarem la font brollador que va bastir el centre de la plaça- Doncs bé, per a l’alimentació d’aquesta font va ser necessari fer la instal·lació pertinent. Aquest sistema per encabir-hi la instal·lació mecànica, va ocupar un espai soterrat en un extrem de la plaça. Aquest va ser cobert amb la protecció d’una tapa formada de planxa. Doncs bé, actualment aquestes planxes són un perill imminent, sobre tot quan resten molles per la pluja i encara més si a sobre hi ha sorra.

A l’hora d’escriure aquest article ja hi ha hagut més d’un ensurt per part de menuts i grans. Però bé, el cas és que jo mateix ho vaig viure el passat 29 de setembre, el dia més plujós del més passat, quan caminava com sempre, trempat, cap a un establiment comercial tot procurant complir amb l’encàrrec a fer quan, amb mala sort, en xafar les planxes en qüestió, “patatum”, aterrissada complerta. Bé, això, de mala sort, res de res però. Toquem ferro.

Campanya promocional dels botiguers locals

Ja que a tots ens toca viure el moments d’aquesta maleïda crisi, per què no posar en pràctica allò que “cada poble es cuidi dels seus”. El consum s’ha d’estimular amb unes promocions amb preus ajustats que convidin a consumir i per tant a rendibilitzar el comerç local balsarenyenc. Aquestes promocions, fa uns dies, a principis del mes d’octubre, s’han mostrat en un full de propaganda on s’han exhibit moltes ofertes de diversos establiments locals per incentivar el comerç local i adaptar-nos als temps.

Cal doncs felicitar la campanya promocional dels comerços adherits a l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny.

Josep Gudayol i Puig

 

 

Meteorologia setembre 2012

 

METEOROLOGIA
Mes de setembre de 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           19,8

Mitjana (min.+màx.)      20,5
Mitjana de mínimes       12,1
Mitjana de màximes      29,0

Mínima                            4,1; dia 27
Màxima                         35,1; dia 6
Mínima més alta           18,5; dia 23
Màxima més baixa        20,0; dia 29

Vent (km/h)

Ventada més alta            45,4 dia 9
Velocitat mitjana               7,7
Recorregut del vent      3.014,8 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.010,7 dia 7
Mínima                990,5 dia 26

La pluja (litres)

Dia 8                13,2

Dia 28                2,5
Dia 29              51,8

Total                67,5

Jordi Soler i Francesc Camprubí

L'estelada al fortí

OPINIÓ

L’ESTELADA AL FORTÍ

Aquest any volíem fer celebrar la diada de manera diferent per moltes raons i va ser a la tarda i al vespre del dia 10 de setembre. Es va convidar a tothom qui volgués venir i especialment a les entitats del municipi. Hi havia una vuitantena de persones, que van viure amb emoció la posada de l’estelada. Un grup de bastoners van ballar per primera vegada a dalt el fortí i la veritat és que va ser un moment molt emocionant. 

Es va llegir un petit text i els poemes Ara mateix i Jo hi sóc si tu vols ser-hi, de Miquel Martí Pol, i es va recordar en Llorenç Planes i com hauria viscut emocionat aquell moment i tots els esdeveniments al nostre país.

Balsareny, 10 de setembre de 2012

 

 

Transcripció del manifest:

Tots tenim la percepció que aquest any la diada canviarà les coses, que serà diferent. Que serà l’inici d’un nou temps pel nostre país.

El sentiment d’independència ha crescut entre la gent. Som cada vegada més els que volem emprendre aquest viatge i tots sabem que només ens en sortirem quan hi siguem tots, o la majoria.

Guanyar drets de manera pacífica i democràtica exigeix sumar.

Sense oblidar la nostra història, hem de partir de la realitat d’avui i no d’idealització del passat i pensem que qui aspira a un canvi col·lectiu tan important com l’Estat propi ha d’estar disposat a canviar internament, abandonar prejudicis, estimar la diversitat del país, saber que un projecte es construeix des de l’ambició dels somnis,  però sobre la base d’una realitat compartida.

No hi marxa enrere, ens ho hem de creure i que no ens ofeguin la por i els dubtes que algú voldrà instaurar.

Que no s’imposin els “protagonismes”, per part d’alguns, perquè només portaran recels i desconfiances.

Hem de ser conscients de les nostres fortaleses i les nostres febleses com a país: això ens ajudarà a saber com som i el que estem disposats a assumir.

La nostra és una història d’èxit: malgrat tots els entrebancs, som vius. Avui més que mai. Però aquest cop no defallim, plantem cara d’una vegada. I als companys de viatge i a aquells que potser ho seran donem-los confiança, expliquem les coses sense retrets; els necessitem. Tenim molta feina, però avui a Balsareny,  ja ens hi hem posat.

Visca Catalunya lliure!

Grup Esquerra Republicana de Catalunya- Balsareny

Fotos: Joan Orriols, Angie Rovira

Nota de la redacció: aquest escrit ens ha arribat quan ja era tancat el número corresponent al mes de setembre de l'edició en format paper, per la qual cosa no hi apareixerà fins a l'octubre.