divendres, 30 de setembre del 2022

AMPA - Recollida de signatures


Recollida de signatures per millorar el pati del
nostre Institut-Escola
 
En vista del decebedor resultat de la recent reforma del pati, l’equip docent del nostre Institut-Escola va presentar el següent projecte de millora als darrers pressupostos participatius:
 
            Enllaç al projecte de millora del pati
 
L’Ajuntament no va acceptar la proposta, decisió que no compartim. Per aquest motiu presentarem a l’Ajuntament la següent instància:
 
            Instància per sol·licitar la millora del pati
 
Estem recollint signatures que donin suport a la nostra petició. Si esteu d’acord amb aquesta iniciativa, podeu fer-ho per les següents vies:
 
  1. Venir a signar en persona a la porta del mig del pati durant la setmana vinent, del 3 al 7 d’octubre en els següents horaris d’entrada i sortida: 9:00h, 12:30h, 15:00h, 16:30h.  
  2. Emportar-vos a casa un full per signar (o imprimir-lo vosaltres mateixos), recollir les signatures de les persones del vostre entorn i el vostre fill/a pot entregar-lo ja signat a l’escola:
 
            a. Full de recollida de signatures
 
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
 
Salutacions,
 
AMPA IE Guillem de Balsareny

Víctor Benet, una substitució social inoblidable al Casal de la gent gran

ENTREVISTA

 
Som a la tardor i aquesta finestra oberta s’omple d’un aire benestant i un temps de bonança obre aquesta agradable xerradeta amb el responsable social, Víctor Benet Bayarri, que vàrem tenir un temps aquí al Casal de la Gent Gran de Balsareny. De festa social, esportiva i cívica és del que vam poder gaudir amb aquesta persona que ben segur molts usuaris no oblidaran.
 
Bayarri va néixer a Barcelona el 27 de juny de 1963 i va estudiar EGB; BUP i COU a l’Escolta Tècnica Professional del Clot (Jesuïtes) i posteriorment va acabar d’estudiar Història Contemporània a la UAB el 1987 i Educació Social a la UNED el 2010. Com a hobbies, li agrada molt el ciclisme, preferiblement la BTT i cicloturisme, i la de carretera en vies poc transitades. També camina per la muntanya i neda en piscina coberta. I comparteix amb el seu germà un hort, on de vegades ens diu que es cansa més que fent esport.
 
D’altra banda, li agrada llegir, però no ho fa massa sovint, només a temporades. Una novel·la que li va agradar molt va ser Solitud, de Víctor Català, perquè l’escriptora descriu magníficament els sentiments del protagonista. Actualment no està estudiant res mes i si un dia es decideix serà alguna cosa no formal i com a hobby. Va aprendre molt de si mateix en una formació en teràpia Gestalt (anomenats cursos d’autoconeixement). També li agrada el cinema. Preferiblement en pantalla gran i sala de projecció, on li és més fàcil concentrar-se únicament en l’argument de la pel·lícula. Li agraden les històries senzilles i humanes i les de molta imaginació (com Origen, Trainspotting, etc.). I no li importa veure-les subtitulades. També participa en l’Associació Collserola Verda, fent passejades temàtiques gratuïtes pel Parc de Collserola; i ja fa uns anys que medita gairebé cada dia.
 
Pel que fa als viatges, ens diu que li agrada viatjar, però no fer el turista. Prefereix anar a llocs propers i gaudir del territori amb la seva gent. Ara mateix aprofita aquesta substitució de responsable al Casal cívic i comunitari de Balsareny per conèixer una mica millor el Bages, el Berguedà i el Lluçanès. De jove va viatjar amb l’Interrail per Europa (França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Àustria; Iugoslàvia, Grècia i Itàlia). Va anar a Tunísia, Turquia, Indonèsia i Tailàndia, Kènia, Mèxic i Equador. Però al final va fer cicloturisme pel Marroc, Menorca, la Ruta dels Bons Homes (Montsegur-Berga), el Camí de Sant Jaume (Montserrat-Santiago de Compostel·la), la Transpirenaica (4 etapes cada any amb amics), i va descobrir que anar sense presses ni grans objectius li agradava més. Mai no ha deixat de viatjar per Catalunya, pel sud de França i per tota la península ibèrica. Prefereix el camp a la ciutat i per això, des de fa uns 6 anys, practica el campisme amb una petita caravana (“a la meva edat agraeixo no dormir a terra”, diu).
 
— Pregunta obligada, com va anar tot això de venir a Balsareny i concretament al Casal de la Gent Gran?
 
Feia temps que intentava un canvi laboral i la meva parella volia viure fora de Barcelona. Per tant, em vaig animar a demanar places en un radi més gran i vaig demanar la substitució del responsable al Casal Cívic de Balsareny i em van trucar un divendres que em trobava a la font de l’Alou del vostre poble; però, com que les companyies de telefonia encara no donen cobertura a tot el territori, no vaig saber per què em trucaven fins que no vaig ser a Bagà i vaig poder retornar la trucada perduda.
 
— Coneixíeu Balsareny?
 
Només hi havia passat fent una pedalada que recorria el Llobregat des de Guardiola de Berguedà fins a la desembocadura del riu al Prat de Llobregat.
 
— Heu vingut amb l’experiència d’algun altre Casal?
 
He treballat durant 37 anys al Departament de Justícia i no havia treballat mai en cap Casal. Només vaig fer un voluntariat en un casal d’infants. També vaig treballar de monitor en un taller ocupacional durant 6 mesos.
 
— Quina impressió vau tenir del nostre Casal?
 
La impressió va ser bona: edifici molt maco, poble agradable, companyes de feina excepcionals i usuàries motivades. Això va compensar el fet d’haver d’aprendre-ho tot de nou i els inconvenients de la centralització i la gestió de totes les coses telemàticament, només superable gràcies a l’amabilitat de les persones responsables de les diferents àrees (referents, logística, material, recursos humans, formació, etc.).
 
— Sabem que no hi ha servei de bar; però, s’hi pot prendre algun cafetó?
 
Treure’l sí, prendre’l no. De moment no hi ha servei de bar. Només es poden obtenir begudes fredes i calentes de les màquines, i el consum s’ha de fer fora del Casal, atès que és obligatori l’ús de la mascareta dins de l’equipament. La idea és tornar a obrir el bar quan hi hagi certa seguretat que podrà funcionar amb normalitat i sense que es prevegin nous confinaments.
 
— Considereu mal aprofitat un Casal com el nostre?
 
No considero que estigui mal aprofitat. Hi ha hagut més de 130 persones que han fet la inscripció per aquest segon cicle (de Setmana Santa fins a l’inici de les vacances escolars) i gairebé tothom podrà dur a terme les activitats en què s’ha inscrit. La transformació de Casal de Gent Gran en Casal Cívic i Comunitari ha fet que en aquests darrers anys cada vegada pogués fer-ne ús una més àmplia franja de població (de gent gran fins a infants). Els casals són oberts a tothom i hi ve gent de les poblacions dels voltants, així com també els balsarenyencs i balsarenyenques van a casals de Sallent, Navàs, etc. També vull agrair a l’Associació Els Ametllers (vinculada al Casal) les activitats que du a terme pel seu compte en els espais que són cedits pel Casal. I a d’altres associacions i entitats per usar els espais del Casal per fer xerrades, assajos, reunions, espectacles, trobades, formacions, etc.
 
— Per últim, avui per avui quins són els serveis que podem trobar al nostre Casal?
 
Els serveis que es poden trobar al Casal després de la pandèmia han quedat una mica limitats; també cal recordar que els serveis de bar i de perruqueria no van continuar per l’estat de salut de les persones a les quals s’havia atorgat la concessió. De moment funciona el servei de podologia, el punt de trobada on es pot fer petar la xerrada, jugar a jocs de taula, llegir el diari, etc., les cessions d’espai per a coses esporàdiques (xerrades, assajos...) i continuades (formació, animació, puntaires...) i les 13 activitats que ofereix directament el Casal (de formació, físiques, manuals, musicals i infantils i juvenils).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Víctor Benet

Cal ser valents i posar-hi mà

CINC MINUTS

‘Quan l’infern és la feina’ és el títol que m’ha sorprès més i m’agrada poder-hi reflexionar amb tots vosaltres.
 
L’home feia tres anys que treballava sense fer mai vacances, deu hores cada dia, sis dies a la setmana, per 700 euros mensuals. Explotació laboral pura i dura, sense contracte, en un bar de Terrassa. Va acabar amb la detenció de l’amo de l’establiment després que una trucada anònima alertés la policia. Uns dies abans, la mateixa història per al treballador d’un petit supermercat, però amb condicions encara més dures: catorze hores al dia, sense cap dia de festa, i havent-se d’encarregar ell de tota la feina, cobrant només entre 200 i 400 euros mensuals. El seu calvari durava nou mesos i hi van posar fi una inspecció rutinària i la detenció del propietari.” (Irene Caselles, diari El Punt Avui)
 
Aquests casos sovintegen principalment amb persones immigrants i sense papers, sobretot noies, que han d’acollir-se a uns contractes en pràctiques que surten de la universitat: tota una explotació i un aprofitament de persones sense cap mena de sentit humanitari.
 
Tal com dic més amunt, els casos m’han sorprès perquè en anys molt anteriors es van viure molts d’aquests afers, però sens dubte aleshores es tractava d’un sentit molt diferent, ja que la qualitat de vida no era com la d’avui dia.
 
Jo mateix vaig ser-ne protagonista en aquells anys. Sí, també em va tocar fer deu hores diàries cobrant 800 pessetes setmanals i de vacances res de res, però avui corren uns altres temps: cal, doncs, que entre tots hi posem mà.
 
Josep Gudayol i Puig

XIX Setmana de la Joventut

CONSELL DE JOVENTUT

 
Del 31 d'agost al 4 de setembre Balsareny ha pogut participar dels actes de la XIX Setmana de la Joventut: torneig de vòlei, joc de nit, sopar popular, nit de monòlegs, concerts, quinto...
 
Els membres del Consell de Joventut hi hem dedicat il·lusió i esforços per tirar endavant, un any més, la Setmana de la Joventut, una festivitat que ens la sentim nostra, i en la qual hem tingut la participació i col·laboració de moltes persones i entitats, a les quals els ho agraïm de tot cor.
 
Però també volem manifestar la nostra decepció amb l'Ajuntament de Balsareny, ja que considerem que han dut una mala gestió de la Setmana de la Joventut del nostre poble.
 
Ens hem sentit desemparats i molt mal assessorats a l'hora de dur a terme aquesta festa que, de manera desinteressada i sense cap mena de retribució, una colla de joves organitzem durant tot l'estiu.
 
Des del primer dia no ens hem sentit escoltats ni ajudats. Tot han sigut traves i impediments per part de l'Ajuntament, en comptes de donar-nos facilitats i prestar-nos la seva cooperació.
 
La col·laboració durant la setmana ha sigut pràcticament nul·la. Qui creiem que ens havia d'ajudar institucionalment, no ho ha fet; dificultant així la preparació prèvia de cadascun dels actes. I això comporta que els nostres esforços, ganes i il·lusió, per fer d'aquesta setmana  una de les festes més emblemàtiques de Balsareny, en especial entre els joves, es perdin.
 
Ens sentim un col·lectiu molt oblidat! Ens dol profundament que se'ns hagi tractat com si molestéssim, en comptes d'animar-nos i prestar-nos tot el que necessitàvem. Ens han fet encarregar d'assumptes de caràcter públic que a nosaltres no ens tocaven, sinó que entenem que són competència de l'Ajuntament.
 
Les persones que vam voler fer-nos-en càrrec per tal de seguir amb aquesta tradició del nostre poble, el Consell de Joventut de Balsareny, lamentem aquesta situació, i advertim que si continua així, cada vegada costarà més de mantenir aquesta celebració, que hauria de ser tan jove i tan nostra.
 
Text i fotos: Consell de Joventut
 





diumenge, 25 de setembre del 2022

Meteorologia - Agost 2022

 
Agost de 2022
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

16,6

Mitjana de màximes     

33,9

Mínima (dia 19)

10,5

Màxima (dia 12)

39,6

Mín. més alta (dia 2)

19,4

Màx. més baixa (dia 18)

27,2

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 1 a les 20:30)

67,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 20)

1.012,3

Mínima (dia 15)                  

999,0

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 5

6,8

Dia 7

10,4

Dia 9

5,0

Dia 10

3,4

Dia 18

4,2

Dia 25

13,8

Dia 27

3,6

Dia 29

1,2

Dia 31

14,8

Total

63,2

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)   

I si l’altre tingués raó?

 LA VEU DEL CAMPANAR


I si l’altre tingués raó?

Cadascú de nosaltres està convençut que la seva opinió és la millor. És poc freqüent posar en dubte les pròpies certeses i acollir amb interès les idees i els plantejaments dels altres. Escoltem de bon grat el qui ens diu allò que ja pensem o sabem, donem la raó a qui confirma les nostres opinions i ens tanquem davant del qui sembla expressar un pensament diferent del nostre.

Paradoxalment, l’actual abundància de mitjans d’informació no ha provocat que cadascú tingui en compte més punts de vista per conèixer i per valorar la realitat d’una forma més objectiva. Més aviat, cadascú tria tan sols aquelles fonts amb les quals se sent identificat. A més, els famosos algoritmes decideixen per nosaltres, i cadascú rep, sense haver-ho decidit i sense adonar-se’n, les notícies i els comentaris que s’assemblen més als que hem mirat anteriorment. D’aquesta manera, les pròpies posicions es van reforçant i les visions personals són cada vegada més unilaterals i més parcials. Les postures s’endureixen, els debats es crispen, les tertúlies són l’exposició cridanera de les pròpies opinions, gens matisades, sense un diàleg real que permeti aprofundir les qüestions.

En contrast amb aquesta dinàmica, la veritat és que tan sols podem aprendre quan som conscients que no ho sabem tot i estem contínuament oberts a l’aportació que ens pot venir dels altres. Podem créixer en coneixement quan acceptem que cap de nosaltres no posseeix tota la veritat i que cadascú veu tan sols una petita part de la realitat. La relació amb l’altre esdevé agradable i enriquidora quan l’acullo tal com és i estic convençut que té alguna cosa a dir-me i a ensenyar-me.

D’altra banda, fins i tot en el cas que no estiguem d’acord amb les opinions de l’altre, el sol fet d’escoltar-lo i acollir-lo, tot respectant la seva experiència i la seva opinió, contribueix a crear un ambient de convivència que permet avançar cap a una societat més serena, més plural i més pacificada.

Agustí Borrell
              
CATEQUESI PARROQUIAL 

Per la preparació de la Primera Comunió es convida especialment els infants nascuts l’any 2014. Està previst començar la catequesi el mes d’octubre els dimarts al migdia. Per apuntar-se, cal que vingui el pare o la mare al despatx parroquial, plaça Roc Garcia núm. 5, els dimecres de les 11 a les 12 del migdia o bé els divendres de les 5 a les 6 de la tarda.

Mn. Antoni Bonet i Trilla   

dijous, 15 de setembre del 2022

Primer partit de la Unió Esportiva Balsareny al nou camp de gespa artificial

U. E. BALSARENY

 
Dissabte dia 10 de setembre es va celebrar el primer partit de futbol a la nova gespa artificial de la Zona Esportiva Municipal “Els Ametllers”.
 
L’equip sènior masculí de l’entitat va jugar un partit amistós amb l’equip del CE Moià, que milita a la 3a categoria catalana. Cal esmentar que el Moià aquest any celebra el seu centenari i va ser obsequiat amb una samarreta del club signada per tots els seus jugadors.
 
L’equip visitant va fer valdre la seva categoria i va ser superior als balsarenyencs, que ho van donar tot. El resultat (el menys important als partits de pretemporada) va ser 1-8.
 
La Unió Esportiva Balsareny va donar la cara, fins i tot avançant-se al marcador amb una gran jugada acabada per en Pol Carreté. Però se li van acabar les piles ben aviat i va ser quan els visitants van imposar la seva qualitat i millor condició física.
 
Perquè quedi per la posteritat esmentarem els jugadors que van participar al partit després d’uns quants anys de no tenir futbol a Balsareny.
 
Van jugar Eric Montaña, Sergio Alcalá, Pau Sorroche, Pol Carreté, Diego Ruiz, Omar Kazzout, Joan López, Roger Lasheras, Ivan Garcia, Lluís López i Antonio GómezTano”. Més tard van participar al partit Kilian Pintor, Joan Chávez, Ayoub Bouhmidi, Eloy Rivero i Andreu Pino.
 
Caldria destacar que, de l’equip inicial, nou dels onze jugadors són balsarenyencs, en una aposta decidida del club per la gent de casa.
 
La plantilla, tot i que no van participar en aquest primer partit, la completen els següents jugadors: Oriol Caparrós, Artur Pérez, Antonio SánchezTonchu”, David Carmona i Moisès Garcia.
 
Tot el cos tècnic, el primer entrenador Ferran Morral, els auxiliars Xavi Garcia i Carlos Dolado i el delegat Jordi Serra, i 16 jugadors dels 21 que conformen la plantilla són balsarenyencs.
 
Cal destacar una afluència massiva de públic, molt il·lusionat en tornar a veure de nou futbol amateur a Balsareny. Un públic ben animat; també s’ha de subratllar una grada d’animació dels aficionats més joves, que anaven vestits amb la samarreta d’aficionat que ha dissenyat el club per a aquesta temporada i que podeu adquirir a les oficines del club en dia de partit o d’entrenament o dirigint-vos a qualsevol membre de la Junta.
 
Des de la Junta de la Unió Esportiva Balsareny volem agrair enormement el suport donat en aquest primer partit i demanar que no es defalleixi en donar suport, no només a l’equip sènior masculí, sinó també a l’equip sènior femení de futbol7, als veterans i als equips de futbol formatiu, a l’escoleta, als prebenjamins i als alevins.
 
Si esteu interessats en el projecte, si voleu que us l’expliquin, si us en voleu fer socis o voleu comprar la samarreta d’aficionat del club, us podeu dirigir al nostre correu electrònic uebalsareny2022@gmail.com i estarem encantats d’atendre-us. També podeu passar per les oficines del club a la mateixa Zona Esportiva Municipal en horaris d’entrenaments i/o partits.
 
Endavant, Unió Esportiva Balsareny!
 
Unió Esportiva Balsareny
Fotos: Alfred Selgas


Vacances, premis i un gran embolic

RÀDIO BALSARENY
 
 
El passat 26 de juliol, ‘De fora vingueren’ va emetre el seu programa de final de temporada. Un programa atípic i ben accidentat en què ficció i realitat van unir-se com en cap altra edició. Contra tot pronòstic, els membres de l’equip del programa van començar les vacances sense informar-ne a la resta i just després dels senyals horaris de les 9, l’emissora va restar un temps en silenci.
 
Per sort, algú passava per allà i va engegar la maquinària i el telèfon va començar a treure fum. El programa es va fer mig en remot mig presencial i l’inici de les vacances va quedar en suspensió durant una hora per poder oferir a l’audiència l’especial final de temporada. Les seccions habituals van canviar lleugerament de forma i de locució, i la secció musical va tenir lloc en rigorós directe de la mà de l’Àlex Casanova, que va portar música, alegria i també molta solidaritat al programa.
 
Durant les peripècies de l’equip per tornar a la ràdio es va activar una gran cadena de mitjans: l’audiència fou l’encarregada de les localitzacions via xarxes, mentre que tres balsarenyencs van acabar a l’estudi de la manera més rocambolesca, juntament amb l’equip que va anar arribant des de diversos punts del país. Locutors i tècnics van arribar a l’emissora de manera esglaonada, cadascú amb una història al darrere, des de gambes en una carmanyola fins amb escorta policial.
 
L’atzar va ser present al programa de manera molt explícita, ja que els balsarenyencs presents a l’estudi van resultar ser els tres premiats de l’especial. El Grup Llobet, patrocinador del programa, va cedir diversos vals de compra per recompensar l’èxit dels participants en els tres reptes premiats. Meri Xandri fou la flamant guanyadora de la participació a les xarxes, Sandra Benito la triomfadora del concurs “Coses de casa” i Damián Henares es va imposar en el concurs d’acudits.
 
Un programa més breu que mai, ple de riures i corredisses per obrir les portes a l’estiu i tancar una temporada, encara que fos in extremis! Si no el vau poder sentir en directe, podeu recuperar-lo, juntament amb els de la resta de la temporada a través d’Ivoox. També us convidem a veure les millors instantànies a les xarxes socials (@de_fora_vingueren).
 
Equip del programa ‘De fora vingueren’
Fotos: Ràdio Balsareny  

El Cau engega el seu segon curs des de la reobertura

AEiG GUILLEM DE BALSARENY
 
 
L'estiu ha passat volant. Sembla mentida que ja faci dos mesos que érem a la Garrotxa de campaments; que bé que ens ho vàrem passar! Van ser quatre nits i cinc dies molt intensos on, malgrat les restriccions per risc d'incendi de la zona, vam poder gaudir del parc natural.
 
Els nervis i l'emoció dels primers campaments des de la reobertura del cau es palpaven a l'aire i, tant infants/joves com caps/quel·les i intendents, teníem moltes ganes de gaudir-ne. El resultat, noves experiències, reptes i moments emotius, com l'acte de la promesa (que fan els infants/joves que passen de branca), entre molts altres.

En tornar a casa, les cares de felicitat dels infants feien que el cansament quedés en un segon pla; estem segures que és un record que de segur mai oblidaran! 


Encarem un nou curs ple de novetats i, segurament, una de les més importants serà el nou local del qual disposarà l'Agrupament, que ha estat cedit per l'Ajuntament del poble. Així doncs, aquest any ens acomiadem de l'espai del Centre Instructiu i Recreatiu del Casino per endinsar-nos en aquest nou local.

No volem acabar aquest redactat sense fer una menció especial a la gent del Casino, per acollir-nos durant tot aquest any i per posar-nos les coses sempre tan fàcils: ha estat un imprescindible d'aquest curs per poder tirar endavant i realitzar la tan esperada reobertura.

Finalment, animem a tots aquells infants i joves que encara no formen part de l'Agrupament que s'animin: confiem que s'ho passaran molt bé! Recordeu que podeu contactar amb el cau a través de:
Correu electrònic: guillemdebalsareny@escoltesiguies.cat
Instagram: @aeiguillemdebalsareny 

Text i fotos: Equip de Caps i Quel·les de l'AEIG Guillem de Balsareny

 

El Marc i la Maria, a Cardona



Ja a les acaballes d'estiu, per la Diada Nacional de Catalunya, els Geganters i Grallers de Balsareny visitem la vila amb major patrimoni geganter de la comarca, i una de les principals del país: Cardona.
 
L'èxit d'aquesta cultura s'explica a través dels seus barris: el de Sant Miquel, el barri Major, el de la Fira, el del raval de Sant Joan, el de Graells, el barri Nou, el de la Coromina, el de Planès i Bergús... Aquests, sumats a altres colles mes actuals, com la Penya Capote, constitueixen  la gran riquesa d'imatgeria, de la qual disposa Cardona. Els barris són els que construeixen i conserven  les figures durant generacions amb absolut respecte al treball dels seus avantpassats.
 
L'origen d'aquesta  tradició cardonina es remunta a segles passats.  Ja entre els anys 1750-1800 es construeixen els Nans del barri del Mercat: Agneta i Minga. Més endavant, els primers gegants de la vila, els del barri Major, en Borrell II  i na Letgarda, que daten de l'any 1834, construïts amb fusta, cartró i vímet, pel sastre Deogràcies Valls. La darrera rèplica d'aquests gegants es va fer l'any 2003, i  és la que llueixen carrers i places en l'actualitat, feta pel mestre constructor del municipi Toni Mujal, que signa avui la construcció de la major part de l'actual imatgeria de Cardona.
 
Els gegants del barri de la Fira, en Romeu i la  Julieta, son una altra relíquia: construïts l'any 1908 pel sabater Miquel Serra, més conegut com Miquel Fraret, a qui l'any 1996 es va homenatjar amb la construcció del gegant “sabater Fraret”, obra també d'en Toni Mujal. L'any 1957 el barri de Sant Miquel adquireix, mitjançant la botiga Ingenio de Barcelona, els gegants: Batallador i Esperança, costejats per l'empresari del barri Jaume Vendrell.

El 1993, Mujal els construeix l'Avi Miquel, que representa un segador, en referència a la Guerra dels Segadors. I el 1980 el barri Nou construeix els gegants Abdalà i Adelés, representant amb ells part de la història del castell de Cardona; són obra dels constructors del barri Joan Òrrit i Salvador Clotet, juntament amb diverses entitats de la vila.
 
Totes aquestes figures conformen la riquesa gegantera del municipi junt amb l'Avi del Barça, en Migsenyor i la Greueta de Planès i Bergús, els gegants de la Coromina: en Joan de Serrallonga i la Margarida  —el mestre solsoní Manel Casserres va participar en la seva construcció l'any 1969—; els capgrossos del raval de Sant Joan i de Graells; les figures de la Penya Capote, que aquest any estrenava gegant: el Tiet —fent honor al Tiet Elies dins la tradicional cargolera del correbou—, o l'Àguila de Cardona, construïda per Toni Mujal l'any 2013 mitjançant una imatge extreta de la documentació trobada a la casa Graells, que data des del 1674.
                  
La colla de Geganters i Grallers de Cardona, que va convidar-nos a participar de la seva Festa Major, s'encarrega de la gestió de la major part de la imatgeria i són els representants dels barris de Sant Miquel, Major, Nou i de la Fira. Haver-hi participat amb en Marc, la Maria i en Cisco, acompanyats per les diferents colles també convidades en aquesta trobada, haver pogut conversar amb en Jordi Casas, president de la colla cardonina, que ens va facilitar molta informació; i veure com llueixen les relíquies originals al saló de plens de l'Ajuntament de Cardona, és un privilegi per a nosaltres. Moltes gràcies, Balsareny i Cardona per haver-nos omplert de riquesa i de cultura amb els vostres gegants. 
 
Text i fotos: Jordi Vilanova