diumenge, 25 de setembre de 2022

Meteorologia - Agost 2022

 
Agost de 2022
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

16,6

Mitjana de màximes     

33,9

Mínima (dia 19)

10,5

Màxima (dia 12)

39,6

Mín. més alta (dia 2)

19,4

Màx. més baixa (dia 18)

27,2

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 1 a les 20:30)

67,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 20)

1.012,3

Mínima (dia 15)                  

999,0

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 5

6,8

Dia 7

10,4

Dia 9

5,0

Dia 10

3,4

Dia 18

4,2

Dia 25

13,8

Dia 27

3,6

Dia 29

1,2

Dia 31

14,8

Total

63,2

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)   

I si l’altre tingués raó?

 LA VEU DEL CAMPANAR


I si l’altre tingués raó?

Cadascú de nosaltres està convençut que la seva opinió és la millor. És poc freqüent posar en dubte les pròpies certeses i acollir amb interès les idees i els plantejaments dels altres. Escoltem de bon grat el qui ens diu allò que ja pensem o sabem, donem la raó a qui confirma les nostres opinions i ens tanquem davant del qui sembla expressar un pensament diferent del nostre.

Paradoxalment, l’actual abundància de mitjans d’informació no ha provocat que cadascú tingui en compte més punts de vista per conèixer i per valorar la realitat d’una forma més objectiva. Més aviat, cadascú tria tan sols aquelles fonts amb les quals se sent identificat. A més, els famosos algoritmes decideixen per nosaltres, i cadascú rep, sense haver-ho decidit i sense adonar-se’n, les notícies i els comentaris que s’assemblen més als que hem mirat anteriorment. D’aquesta manera, les pròpies posicions es van reforçant i les visions personals són cada vegada més unilaterals i més parcials. Les postures s’endureixen, els debats es crispen, les tertúlies són l’exposició cridanera de les pròpies opinions, gens matisades, sense un diàleg real que permeti aprofundir les qüestions.

En contrast amb aquesta dinàmica, la veritat és que tan sols podem aprendre quan som conscients que no ho sabem tot i estem contínuament oberts a l’aportació que ens pot venir dels altres. Podem créixer en coneixement quan acceptem que cap de nosaltres no posseeix tota la veritat i que cadascú veu tan sols una petita part de la realitat. La relació amb l’altre esdevé agradable i enriquidora quan l’acullo tal com és i estic convençut que té alguna cosa a dir-me i a ensenyar-me.

D’altra banda, fins i tot en el cas que no estiguem d’acord amb les opinions de l’altre, el sol fet d’escoltar-lo i acollir-lo, tot respectant la seva experiència i la seva opinió, contribueix a crear un ambient de convivència que permet avançar cap a una societat més serena, més plural i més pacificada.

Agustí Borrell
              
CATEQUESI PARROQUIAL 

Per la preparació de la Primera Comunió es convida especialment els infants nascuts l’any 2014. Està previst començar la catequesi el mes d’octubre els dimarts al migdia. Per apuntar-se, cal que vingui el pare o la mare al despatx parroquial, plaça Roc Garcia núm. 5, els dimecres de les 11 a les 12 del migdia o bé els divendres de les 5 a les 6 de la tarda.

Mn. Antoni Bonet i Trilla   

dijous, 15 de setembre de 2022

Primer partit de la Unió Esportiva Balsareny al nou camp de gespa artificial

U. E. BALSARENY

 
Dissabte dia 10 de setembre es va celebrar el primer partit de futbol a la nova gespa artificial de la Zona Esportiva Municipal “Els Ametllers”.
 
L’equip sènior masculí de l’entitat va jugar un partit amistós amb l’equip del CE Moià, que milita a la 3a categoria catalana. Cal esmentar que el Moià aquest any celebra el seu centenari i va ser obsequiat amb una samarreta del club signada per tots els seus jugadors.
 
L’equip visitant va fer valdre la seva categoria i va ser superior als balsarenyencs, que ho van donar tot. El resultat (el menys important als partits de pretemporada) va ser 1-8.
 
La Unió Esportiva Balsareny va donar la cara, fins i tot avançant-se al marcador amb una gran jugada acabada per en Pol Carreté. Però se li van acabar les piles ben aviat i va ser quan els visitants van imposar la seva qualitat i millor condició física.
 
Perquè quedi per la posteritat esmentarem els jugadors que van participar al partit després d’uns quants anys de no tenir futbol a Balsareny.
 
Van jugar Eric Montaña, Sergio Alcalá, Pau Sorroche, Pol Carreté, Diego Ruiz, Omar Kazzout, Joan López, Roger Lasheras, Ivan Garcia, Lluís López i Antonio GómezTano”. Més tard van participar al partit Kilian Pintor, Joan Chávez, Ayoub Bouhmidi, Eloy Rivero i Andreu Pino.
 
Caldria destacar que, de l’equip inicial, nou dels onze jugadors són balsarenyencs, en una aposta decidida del club per la gent de casa.
 
La plantilla, tot i que no van participar en aquest primer partit, la completen els següents jugadors: Oriol Caparrós, Artur Pérez, Antonio SánchezTonchu”, David Carmona i Moisès Garcia.
 
Tot el cos tècnic, el primer entrenador Ferran Morral, els auxiliars Xavi Garcia i Carlos Dolado i el delegat Jordi Serra, i 16 jugadors dels 21 que conformen la plantilla són balsarenyencs.
 
Cal destacar una afluència massiva de públic, molt il·lusionat en tornar a veure de nou futbol amateur a Balsareny. Un públic ben animat; també s’ha de subratllar una grada d’animació dels aficionats més joves, que anaven vestits amb la samarreta d’aficionat que ha dissenyat el club per a aquesta temporada i que podeu adquirir a les oficines del club en dia de partit o d’entrenament o dirigint-vos a qualsevol membre de la Junta.
 
Des de la Junta de la Unió Esportiva Balsareny volem agrair enormement el suport donat en aquest primer partit i demanar que no es defalleixi en donar suport, no només a l’equip sènior masculí, sinó també a l’equip sènior femení de futbol7, als veterans i als equips de futbol formatiu, a l’escoleta, als prebenjamins i als alevins.
 
Si esteu interessats en el projecte, si voleu que us l’expliquin, si us en voleu fer socis o voleu comprar la samarreta d’aficionat del club, us podeu dirigir al nostre correu electrònic uebalsareny2022@gmail.com i estarem encantats d’atendre-us. També podeu passar per les oficines del club a la mateixa Zona Esportiva Municipal en horaris d’entrenaments i/o partits.
 
Endavant, Unió Esportiva Balsareny!
 
Unió Esportiva Balsareny
Fotos: Alfred Selgas


Vacances, premis i un gran embolic

RÀDIO BALSARENY
 
 
El passat 26 de juliol, ‘De fora vingueren’ va emetre el seu programa de final de temporada. Un programa atípic i ben accidentat en què ficció i realitat van unir-se com en cap altra edició. Contra tot pronòstic, els membres de l’equip del programa van començar les vacances sense informar-ne a la resta i just després dels senyals horaris de les 9, l’emissora va restar un temps en silenci.
 
Per sort, algú passava per allà i va engegar la maquinària i el telèfon va començar a treure fum. El programa es va fer mig en remot mig presencial i l’inici de les vacances va quedar en suspensió durant una hora per poder oferir a l’audiència l’especial final de temporada. Les seccions habituals van canviar lleugerament de forma i de locució, i la secció musical va tenir lloc en rigorós directe de la mà de l’Àlex Casanova, que va portar música, alegria i també molta solidaritat al programa.
 
Durant les peripècies de l’equip per tornar a la ràdio es va activar una gran cadena de mitjans: l’audiència fou l’encarregada de les localitzacions via xarxes, mentre que tres balsarenyencs van acabar a l’estudi de la manera més rocambolesca, juntament amb l’equip que va anar arribant des de diversos punts del país. Locutors i tècnics van arribar a l’emissora de manera esglaonada, cadascú amb una història al darrere, des de gambes en una carmanyola fins amb escorta policial.
 
L’atzar va ser present al programa de manera molt explícita, ja que els balsarenyencs presents a l’estudi van resultar ser els tres premiats de l’especial. El Grup Llobet, patrocinador del programa, va cedir diversos vals de compra per recompensar l’èxit dels participants en els tres reptes premiats. Meri Xandri fou la flamant guanyadora de la participació a les xarxes, Sandra Benito la triomfadora del concurs “Coses de casa” i Damián Henares es va imposar en el concurs d’acudits.
 
Un programa més breu que mai, ple de riures i corredisses per obrir les portes a l’estiu i tancar una temporada, encara que fos in extremis! Si no el vau poder sentir en directe, podeu recuperar-lo, juntament amb els de la resta de la temporada a través d’Ivoox. També us convidem a veure les millors instantànies a les xarxes socials (@de_fora_vingueren).
 
Equip del programa ‘De fora vingueren’
Fotos: Ràdio Balsareny  

El Cau engega el seu segon curs des de la reobertura

AEiG GUILLEM DE BALSARENY
 
 
L'estiu ha passat volant. Sembla mentida que ja faci dos mesos que érem a la Garrotxa de campaments; que bé que ens ho vàrem passar! Van ser quatre nits i cinc dies molt intensos on, malgrat les restriccions per risc d'incendi de la zona, vam poder gaudir del parc natural.
 
Els nervis i l'emoció dels primers campaments des de la reobertura del cau es palpaven a l'aire i, tant infants/joves com caps/quel·les i intendents, teníem moltes ganes de gaudir-ne. El resultat, noves experiències, reptes i moments emotius, com l'acte de la promesa (que fan els infants/joves que passen de branca), entre molts altres.

En tornar a casa, les cares de felicitat dels infants feien que el cansament quedés en un segon pla; estem segures que és un record que de segur mai oblidaran! 


Encarem un nou curs ple de novetats i, segurament, una de les més importants serà el nou local del qual disposarà l'Agrupament, que ha estat cedit per l'Ajuntament del poble. Així doncs, aquest any ens acomiadem de l'espai del Centre Instructiu i Recreatiu del Casino per endinsar-nos en aquest nou local.

No volem acabar aquest redactat sense fer una menció especial a la gent del Casino, per acollir-nos durant tot aquest any i per posar-nos les coses sempre tan fàcils: ha estat un imprescindible d'aquest curs per poder tirar endavant i realitzar la tan esperada reobertura.

Finalment, animem a tots aquells infants i joves que encara no formen part de l'Agrupament que s'animin: confiem que s'ho passaran molt bé! Recordeu que podeu contactar amb el cau a través de:
Correu electrònic: guillemdebalsareny@escoltesiguies.cat
Instagram: @aeiguillemdebalsareny 

Text i fotos: Equip de Caps i Quel·les de l'AEIG Guillem de Balsareny

 

El Marc i la Maria, a Cardona



Ja a les acaballes d'estiu, per la Diada Nacional de Catalunya, els Geganters i Grallers de Balsareny visitem la vila amb major patrimoni geganter de la comarca, i una de les principals del país: Cardona.
 
L'èxit d'aquesta cultura s'explica a través dels seus barris: el de Sant Miquel, el barri Major, el de la Fira, el del raval de Sant Joan, el de Graells, el barri Nou, el de la Coromina, el de Planès i Bergús... Aquests, sumats a altres colles mes actuals, com la Penya Capote, constitueixen  la gran riquesa d'imatgeria, de la qual disposa Cardona. Els barris són els que construeixen i conserven  les figures durant generacions amb absolut respecte al treball dels seus avantpassats.
 
L'origen d'aquesta  tradició cardonina es remunta a segles passats.  Ja entre els anys 1750-1800 es construeixen els Nans del barri del Mercat: Agneta i Minga. Més endavant, els primers gegants de la vila, els del barri Major, en Borrell II  i na Letgarda, que daten de l'any 1834, construïts amb fusta, cartró i vímet, pel sastre Deogràcies Valls. La darrera rèplica d'aquests gegants es va fer l'any 2003, i  és la que llueixen carrers i places en l'actualitat, feta pel mestre constructor del municipi Toni Mujal, que signa avui la construcció de la major part de l'actual imatgeria de Cardona.
 
Els gegants del barri de la Fira, en Romeu i la  Julieta, son una altra relíquia: construïts l'any 1908 pel sabater Miquel Serra, més conegut com Miquel Fraret, a qui l'any 1996 es va homenatjar amb la construcció del gegant “sabater Fraret”, obra també d'en Toni Mujal. L'any 1957 el barri de Sant Miquel adquireix, mitjançant la botiga Ingenio de Barcelona, els gegants: Batallador i Esperança, costejats per l'empresari del barri Jaume Vendrell.

El 1993, Mujal els construeix l'Avi Miquel, que representa un segador, en referència a la Guerra dels Segadors. I el 1980 el barri Nou construeix els gegants Abdalà i Adelés, representant amb ells part de la història del castell de Cardona; són obra dels constructors del barri Joan Òrrit i Salvador Clotet, juntament amb diverses entitats de la vila.
 
Totes aquestes figures conformen la riquesa gegantera del municipi junt amb l'Avi del Barça, en Migsenyor i la Greueta de Planès i Bergús, els gegants de la Coromina: en Joan de Serrallonga i la Margarida  —el mestre solsoní Manel Casserres va participar en la seva construcció l'any 1969—; els capgrossos del raval de Sant Joan i de Graells; les figures de la Penya Capote, que aquest any estrenava gegant: el Tiet —fent honor al Tiet Elies dins la tradicional cargolera del correbou—, o l'Àguila de Cardona, construïda per Toni Mujal l'any 2013 mitjançant una imatge extreta de la documentació trobada a la casa Graells, que data des del 1674.
                  
La colla de Geganters i Grallers de Cardona, que va convidar-nos a participar de la seva Festa Major, s'encarrega de la gestió de la major part de la imatgeria i són els representants dels barris de Sant Miquel, Major, Nou i de la Fira. Haver-hi participat amb en Marc, la Maria i en Cisco, acompanyats per les diferents colles també convidades en aquesta trobada, haver pogut conversar amb en Jordi Casas, president de la colla cardonina, que ens va facilitar molta informació; i veure com llueixen les relíquies originals al saló de plens de l'Ajuntament de Cardona, és un privilegi per a nosaltres. Moltes gràcies, Balsareny i Cardona per haver-nos omplert de riquesa i de cultura amb els vostres gegants. 
 
Text i fotos: Jordi Vilanova
 






















divendres, 9 de setembre de 2022

Josep Cañellas (2): excursionisme a Balsareny

ESPORTISTES DE BALSARENY
 
 
Continuem amb la transcripció de la segona part de la conversa que vam mantenir al juliol amb en Pep Cañellas. En el darrer Sarment, l’entrevista la vam basar en l’excursionisme que en Pep ha fet i viscut en general; aquesta vegada la centrem en l’excursionisme a Balsareny o des de Balsareny.
 
Vas arribar a Balsareny i...
 
—Vaig arribar el setembre del 82, tornant de la travessa Matagalls-Montserrat. Ja veieu, aterro al poble baldat d’una travessa de més de 80 km. Vaig marxar de Balsareny al cap d’un mes i mig, perquè era substitut, i vaig tornar el 1983.
 
Ens explica que quan va acabar la substitució de metge d’un mes i mig, va sortir de Balsareny encongit, no sap què l’havia atrapat d’aquest poble. Encara reviu el moment i el descriu com una sensació molt intensa. Però va tornar per quedar-s’hi.
 

—Sabem que durant anys vas continuar molt vinculat amb el Centre Excursionista Terrassa. A Balsareny com enllaces amb l’excursionisme?
 
—Els primers 2-3 anys no vaig fer excursionisme perquè em vaig dedicar les 24 hores del dia a la medicina: la gent del poble, la mina, les colònies...Tota la meva vida es va reduir a la medicina. Al 85, vaig obtenir la plaça definitiva i vaig fer vacances i, amb els amics de Terrassa, vam anar a fer el Huascarán a la regió dels Andes centrals al Perú. 
Durant aquests anys, a Balsareny em vaig dedicar a conèixer els entorns, vaig fer moltes caminades que em van ensenyar nous camins, corriols, pous de glaç... El 1984 vaig intentar de muntar la primera Caminada Popular, però no es va acabar de concretar. L’any següent vam fer una reunió al “cafè”, als baixos de cal Pijoan, amb gent que “li agradava caminar” del poble tal com va suggerir-me l’Anna Obradors . Jo vivia a la fonda de cal Pijoan i ja començava a conèixer gent, però em feia falta un grupet. També va participar en aquesta reunió el Jordi Orobitg, amb qui compartíem menjars i estones a la fonda. És que allà vam tenir una llar molt confortable!
Després de la reunió, i sense concretar massa, vaig publicar al Sarment que es faria la primera Caminada Popular de Balsareny. Vaig posar-hi data i el grup no va fallar. Hi havia  gent molt disposada i les tasques sempre s’acomplien: desbrossar, fer escaletes als camins, arreglar terrenys a darrera hora, procurar l’avituallament, els records, etc. A la primera Caminada popular,  l’any 1987, es van inscriure 270 persones, concretament 122 dones i 148 homes. 

 
—En aquells anys, moltes coses començaven així, reunions amb gent coneguda o no tant, i amb il·lusió i empenta es tiraven els objectius endavant. Ja veus, en aquest cas, un grapat de Caminades Populars a l’esquena.
 
—Sí, 34 exactament, tot i que ens en van estafar dues amb la pandèmia.
 
—Existia el Centre Excursionista Balsareny quan vau arrencar les caminades?
 
—No encara. El Centre Excursionista va néixer d’ajuntar dos grups. N’hi havia uns que esquiaven, els del Club Esquí Balsareny, i uns altres que feien excursions, incloses les persones de les Caminades Populars. Així doncs, a partir d’aquest planter de gent i amb les directrius que s’exigien, vam fundar el Centre Excursionista l’any 1989. Tal com vaig dir a l’entrevista anterior, l’excursionisme que vam practicar des del Centre es va basar sempre en l’exercici físic, en gaudir del paisatge, en descobrir basses, fonts, recuperar camins... Aquell que permet fer i estar amb la gent: és el mateix que encara fem. També vaig col·laborar amb l’escoltisme, acompanyant-los a fer alguna cova, el cim del Pedraforca, cursos de primers auxilis... Sempre miro d’aprofitar els coneixements cap als més joves. Ara també ho podré fer, perquè estic jubilat i perquè hi torna a haver grup d’escoltisme al poble.

 
—Una temporada, també t’havíem ubicat en alguna activitat de caràcter més esportiu. Pot ser?
 
—Sí, vaig fer una mica d’esport de competició. Competició, vull dir perquè vas amb el rellotge a la mà, tot i que no m’importava gaire el temps. Vaig fer:
  • La Triatló de Manresa. Vam travessar nedant el pantà de Sant Ponç, vam fer bici fins a Manresa i vam córrer 5 km per dins de la ciutat.
  • Tres vegades la Marató de Barcelona.
  • Curses d’esquí de muntanya, per exemple Núria-Puigmal-Núria.
  • Curses d’esquí de fons.
  • I també algunes curses amb bicicleta amb la penya ciclista Alt Llobregat de Balsareny, de la qual per cert en continuo sent soci.

—A part del Centre Excursionista de Balsareny, vas continuar fent excursionisme amb els de Terrassa, que era el lloc on et vas iniciar?
 
—Sí, muntanya, alta muntanya i fins a cims de 8.000 m amb amics dels Centres Excursionistes de Terrassa i Berga.  En les expedicions hem passat els millors i pitjors moments. Tinc amics molt especials, com el Kiko, que ens hem acompanyat i fet el cabra per les muntanyes d’aquí i d’altres parts del món. És un orgull especial! Són tants i tants els records: el primer 8.000 m, aquell descens sense tacte als peus, el silenci de la natura; res ni ningú, només neu... i tants altres. Els amics sempre han estat el puntal per dur a terme els grans reptes. Ja us ho he dit, la muntanya i la medicina són les meves passions, les que han donat sentit a la meva vida. 

 
—I en la nova etapa de jubilació?
 
—Continuaré centrat en l’excursionisme en diferents àmbits: caminades per a la gent gran, xerrades de salut, recuperar una part de la història de Balsareny a través de troballes com pous de glaç, fonts, construccions de pedra seca; ajudar els escoltes i l’escola, si ho desitgen i la feina del dia a dia els ho permet. Res més que aprendre, conèixer i donar a conèixer, aquesta és la roda que sempre m’ha dirigit. És clar, tot això m’agradarà fer-ho i em permetrà estar en contacte amb la gent i xerrar. Amb la medicina, encara no ho sé. 

 
Sí, xerrar creiem que és una altra de les seves passions. Està bé, perquè, tot i que hem de passar pel sedàs una part de la conversa, hem après un munt de coses. Triar el gra no vol dir deixar-ne a l’era, sinó saber-lo separar  i triar les anècdotes més especials que conté cada gra.
      Té vida i dona vida. El que sap, ho vol compartir i la veritat és que quan la gent ens trobem per conversar des de l’entesa i el millor fer de cadascú és un plaer absolut. Tot flueix i una reflexió acompanya la següent.
      Gràcies, Pep. No tenim cap dubte que no t’avorriràs ni un moment: baixarà el ritme de feina, però augmentarà la dedicació en altres àmbits. No t’aturis. Et desitgem que la salut t’acompanyi. Aquella salut que has vetllat de tanta i tanta gent de Balsareny.
      I és clar: el divendres 29 de juliol, els amics de la muntanya tampoc van fallar a la festa-homenatge que els veïns de Balsareny li van dedicar.
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Alfred Selgas 


dijous, 8 de setembre de 2022

Gràcies, Pep!

 ‘Gràcies, Pep!’ - Jubilació del Dr. Cañellas

 
El dilluns 25 de juliol, el metge de capçalera Dr. Josep Cañellas Isern es va jubilar després de 39 anys de servei a Balsareny, on va arribar el 1983. Sense desmerèixer la bona feina de tots els altres metges que al llarg del temps han atès els malalts del nostre poble, és un fet que en Pep Cañellas es va guanyar de seguida l’estima dels seus pacients, i del poble en general, per la seva implicació en les activitats de moltes entitats locals, pel seu tarannà empàtic i proper a les persones i per les seves nombroses conferències sobre qüestions de salut i medicina preventiva. Un afecte popular que s’ha posat de manifest en més d’una ocasió (vegeu, entre altres, el Sarment de març, abril i juliol de 2015).
 
Així, el mateix dia 25, a les 3 de la tarda (tocades, com coneixent-lo era d’era esperar), quan va plegar per última vegada del consultori, ja es va trobar amb una cinquantena de persones que l’esperaven per aplaudir-lo i expressar-li la seva simpatia. Ell no s’ho esperava i va haver de sobreposar-se a l’emoció per saludar i adreçar unes paraules a cada un dels presents.
 
Sí que sabia, perquè s’havien penjat cartells pel poble, que se li preparava una festa popular d’homenatge per al divendres següent, 29 de juliol, però en desconeixia del tot els detalls. I així devia quedar bocabadat quan va anar a la plaça de la Mel a les 8 del vespre i es va trobar que s’hi havien congregat més de 400 persones. L’organització va anar a càrrec d’un grup encapçalat per la Montse Soler i la Montse Piedra, amb la cooperació necessària de la Mar Martí, l’esposa del Pep, i molta més gent que s’hi va col·laborar, i que ja ens disculparan que no els esmentem nominalment.
 
L’acte el van presentar la Montse Soler i la Gemma Font, amb l’Anna Obradors i el Marc Vilardell. En Marc es va encarregar també del muntatge dels vídeos, i en Tomàs Merinero, tots dos de Ràdio Balsareny, van tenir cura de la megafonia i de la música. Hi van ballar els Bastoners de Balsareny, els Geganters i Grallers de Balsareny, la colla de Geganters i Grallers Els K+Sonen de Balsareny i la colla Peta Fluix; i també una neta del Pep, l’Èlia, que li va oferir una peça de gimnàstica rítmica. En Jordi Vilanova va actuar interpretant diversos acudits de l’Eugenio, i els rapsodes els Pastorets de Balsareny van llegir un poema dedicat al Pep, imprès en format de punt de llibre per repartir a tothom.
 
Un moment especialment emotiu per a l’homenatjat va ser quan li van fer lliurament d’un gruixut volum enquadernat amb els comentaris escrits de totes les persones que li van voler adreçar unes paraules d’agraïment. Els fulls s’havien repartit per diferents botigues del poble i tothom qui va voler hi va escriure uns mots. En Pep ho va agrair dient que “això sol ja justifica tots aquests anys de treball”. També es van passar molts vídeos breus de persones o entitats que parlaven d’ell; hi havia des de metges, infermeres i personal sanitari fins a companys d’excursions i muntanyisme, avis, pacients i amics. Hi destacaríem el del grup La Il·lusió i el del grup de cant del Casino, amb una cançó dedicada a ell; el CCB hi va participar amb un muntatge de portades de Sarment. Finalment, en Pep va saber que moltes entitats locals o membres de les juntes a títol personal, l’obsequiaven amb un nan o capgròs amb la seva imatge, que    actualment està en procés de construcció i que s’estrenarà més endavant, cosa que sens dubte serà motiu per muntar una altra festa. L’acte va continuar amb un sopar de germanor per a tothom qui va voler: es podia comprar en unes parades proveïdes per la Cansaladeria Carmelo, Les Carmanyoles i la Pastisseria Bonals. En acabat hi va haver un ball en què totes les noies que s’hi van apuntar van poder ballar amb el Pep, per acabar amb un fi de festa on va ballar tothom qui va voler.
 
En l’acte hi van col·laborar, a més de les entitats ja esmentades, el Centre Excursionista, el Club Ciclista, els Pastorets, el Casal de la gent gran, la Festa dels Traginers, el Cercle Cultural de Balsareny, la Parròquia, la Comissió de Reis, la Garsa, l’Agrupació Artística de Balsareny, el Casal Verge de Montserrat, Càritas, la junta local de Lluita contra el Càncer, el Centre Instructiu i Recreatiu, les ADF, Ràdio Balsareny i l’Ajuntament de Balsareny. Agraïments especials a la Imma Franch pel disseny dels fulls d’adhesió; al Txus Garcia pel disseny del cartell; a la Impremta Orriols per imprimir cartell, fulls i punt de llibre; al Jordi Sarri, per enregistrar l’acte; i a l’Alfred Selgas pel reportatge fotogràfic; i als establiments que van recollir les signatures: llibreria Els Colors, Carme Galera, Sandra DecoArt, estanc Casaldàliga, Forn de Cabrianes, Bon Àrea, Gimnàs 02, i també Cansaladeria Carmelo, Pastisseria Bonals i Les Carmanyoles, els tres establiments que proveïen menjar i beure. I disculpeu de nou si ens hem deixat algú, en la llarga llista de gratituds.
 
Va ser un acte molt lluït, participat i emotiu, que va deixar un bon record a tothom qui hi va poder ser. Felicitem els organitzadors i  tots els col·laboradors per la feinada que hi van tenir, compensada per l’èxit d’assistència de tanta gent que s’hi va voler afegir al crit de: “Gràcies, Pep!”.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas
 
Fotos del dia 25 de juliol












Fotos del dia 29 de juliol