dilluns, 25 d’octubre de 2021

'Animals de companyia', al Casino


El dia 16 d'octubre, a les sis de la tarda, el Centre Instructiu i Recreatiu va tornar a omplir el seu teatre, aquest cop amb l'obra Animals de companyia, d'Estel Solé. En vam poder gaudir de la mà del director, Climent Ribera, i dels actors, amateurs: Ares Feliu, Xavier Bovet, Marta Jurado, Oriol Serra i Mireia Fernàndez, que participaven en el curs 2020-2021 del Taller de Teatre organitzat pel Casino. Ens van oferir un gran espectacle en tots els sentits. Ràpidament es va omplir l'aforament del teatre, i es va haver d'organitzar una segona sessió a les vuit del vespre, la qual també va quedar plena.
 
L'obra parla d'una colla d’amics que es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda a una amiga que havia estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant uns mesos. La festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges.
 
Una comèdia? ... Alerta! Animals de companyia sap com arribar als espectadors, quan els té immersos en un humor que s’encomana. És aleshores quan tot esclata, quan la comèdia posa de manifest una amargor que apunta cap a una tragèdia; això sí, una tragèdia personal, interna, d’hipocresia sobre el concepte de l’autèntica amistat, de pèrdua de sinceritat, d’enganys i frustracions que exploten a l'escenari. Excel·lent el treball que han dut a terme des del taller de teatre del Casino, que va rebre l'ovació i les felicitacions del públic. Enhorabona!
 
Aquesta obra tancava un curs, i en donava pas a un de nou. En aquest, oferim també un conjunt de tallers: un de ball, un de jocs de taula, un d’art i manualitats i un de teatre.
 
 

Les ganes de fer poble, art i cultura del CIR, són més que evidents; i la resposta i la participació de les persones i entitats de Balsareny, és més que gratificant. Gràcies per omplir de vida el Casino!
 
Text: Centre Instructiu i Recreatiu

Fotos: Jordi Vilanova 
































Presentació de ‘Carn nua’, de Blanca Soler

 
El dissabte 16 d’octubre, a les 11.30, va tenir lloc, a la sala petita del Sindicat, la presentació del llibre Carn nua de la balsarenyenca Blanca Soler Codina. Hi va assistir una vintena de persones; la sala reservava encara cadires buides, com a prevenció, segons les normes Covid.
 
Com vàrem informar a Sarment en el seu moment, aquest llibre es va posar a la venda el mes d’abril. La Blanca ja l’havia presentat a la Llibreria Parcir de Manresa, que n’és també l’editora. La Comissió Casaldàliga i el Cercle Cultural en van vendre un bon nombre d’exemplars a la parada benèfica que van fer el dia de Sant Jordi. Encara ara el podeu adquirir a Llibres Parcir i probablement a la llibreria Els Colors. També es troba a la nostra biblioteca i el podeu agafar en préstec.
 
Ara va arribar l’hora de la presentació a Balsareny, per la qual cosa la Blanca va manifestar que, tot i que ja havia fet algunes altres presentacions (també ha anat a alguns centres educatius), el fet de tractar-se del seu poble li imposava més respecte.
 
Molta gent de Balsareny, a hores d’ara, ja ha llegit el llibre i esperem que el nombre de lectors augmenti encara més. Com és sabut, la Blanca hi explica les seva experiència personal durant uns anys en què ha fet front a una anorèxia, de la qual afortunadament se n’ha sortit. Amb el seu llenguatge sincer, clar i directe, explica la seva vida en convivència amb aquesta malaltia, entre els 12 i els 18 anys. 


En la primera part de l’acte, la Blanca va resumir aquells anys, contenta d’haver superat la malaltia i de poder agrair el suport dels seus pares, l’Arcadi i l‘Esther, presents a la sala, junt amb la seva germana Berta. Tot va començar de molt joveneta, a l’escola, quan alguns companys li feien bullying (assetjament escolar), cosa que li va provocar una certa por d’anar-hi, en una etapa ja prou complicada com és l’adolescència. Malgrat els problemes, no va deixar d’anar mai a l’institut, però reconeix que va ser dur i que el neguit i la preocupació van estar molt presents a casa en el dia a dia amb la família, perquè ella, malgrat estar tan prima, ja es veia bé.
 
Tot i així, durant aquest temps va fer dos viatges que li venien de gust, a Londres i als Estats Units, que, de fet, més aviat li van suposar encara perdre més pes. Tanmateix de mica en mica, sempre amb l’ajut de professionals i dels pares, va anar millorant i augmentant de pes i es va encoratjar molt en veure que acabava el batxillerat i, com passava amb els seus companys, se li obrien les portes d’un futur que havia de ser millor per a ella. Actualment la Blanca està estudiant periodisme.
 
En la segona part, la nostra bibliotecària, organitzadora i presentadora de l’acte, Ana Pérez Hidalgo, li va fer una entrevista, amb la col·laboració espontània de la gent, començant pels seus pares i seguint amb diverses persones presents a l’acte. Responent a diferents preguntes, la Blanca va expressar que les malalties mentals, com aquesta, han de deixar de ser un tabú i s’han de tractar com les físiques: encara hi ha molta feina a fer socialment en aquest sentit. Aquest serà precisament el tema de la Marató de TV3 d’aquest any. Però a les escoles i instituts, tot i que ajuden els nois i noies amb anorèxia, sembla clar que hi hauria d’haver més recursos. També va dir que segueix fent xerrades, cosa que la satisfà molt. I li agradaria també escriure més llibres, no necessàriament d’aquest tema, en el futur. 

 
Tot i l’èxit de l’acte, sap greu que no hi va poder anar gaire gent. És probable que més endavant es pugui tornar a fer, si no ben igual, una xerrada semblant, perquè el missatge de la Blanca pugui arribar a més gent.
 
Gràcies, Blanca, i molta sort en el futur!
 
Text i fotos: Isidre Prat 

dijous, 21 d’octubre de 2021

En Marc i la Maria es retroben fent cercavila

GEGANTERS I GRALLERS DE BALSARENY

 
El passat dia 10 d'octubre la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, amb els nostres gegants, Marc i Maria, vam participar en la XXXIX Trobada de Gegants de Sant Joan de Vilatorrada. va ser una trobada molt especial: per primera vegada, des dels inicis de la pandèmia, van poder retrobar-se fent cercavila! Aquesta activitat havia estat suspesa o restringida per les autoritats des del març de 2020. 

 
Hi vam ser al costat de les colles d'Artés, Callús i Puig-reig, a més dels amfitrions, la colla de Sant Joan de Vilatorrada, amb la seva imatgeria: la geganta, Roser la filadora, i el gegant, Joanet del Cardener, construïts per Manel Casserras Boix l'any 1982. També hi eren presents els seus gegantons: l'Home del Palilllo, construït l'any 1983 per Francesc Cisa; i la Martina de Torroella, construïda l'any 2019 per Toni Mujal. 


Després de l'alegre i desitjada cercavila, la qual tothom celebrava –n'eren evidents les mostres del públic–, en les ballades finals a la plaça major, els gegants de Balsareny van tenir el goig de formar part d'uns lluïts balls, entre els quals destaquem el Ball de Cintes que ens va oferir l'Esbart Dansaire de Sant Joan de Vilatorrada, juntament amb Roser la filadora, la geganta. Va ser un ball molt vistós i alegre. L'esbart i la filadora, units per unes cintes de colors vermell i groc, es dirigiren al bell mig de la plaça major; allí l'esbart, tot ballant al voltant de la Roser, donava forma a uns bonics creuaments de cintes, visibles en el cos de la geganta. 


 
Popularment el ball de cintes és una dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn d'un braç aixecat, del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes. La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit.
L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc., mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya. Antigament a Balsareny també s'havia ballat. 

 
La colla gegantera de Sant Joan de Vilatorrada forma part de l'entitat cultural “la Verbena”, fundada l'any 1918 per un grup de persones amants de l'art i la cultura; des dels seus inicis ha promogut l'associacionisme cultural del municipi, i ha participat en infinitat d'actes artístics, culturals i solidaris. En l'actualitat són representats per “la Verbena” de Sant Joan de Vilatorrada els Geganters i Grallers, la Coral, l'Esbart Dansaire i els grups de teatre.
 
Enhorabona i per molts anys!
 
Text: Geganters i Grallers de Balsareny
Fotos: Jordi Vilanova





La veu del campanar


Aplec del Roser a Sobirana de Ferrans
 
Va tenir lloc el passat dia 2 d’octubre amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mn. Joan Hokalimana, degà dels Canonges de La Seu de Manresa i concelebrada per Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny. Van participar-hi un bon grup de persones. 
     S’hi va fer el lliurament d’una maqueta de l’església a escala 1/30 construïda en fusta pel balsarenyenc Joan Masana Garcia l’any 1993. Quedarà a l’església. El desplaçament es va poder fer amb un microbús a partir de tres punts del municipi, a càrrec de l’Ajuntament de Balsareny, dins dels actes de la Gent Gran.
 
Benedicció de la nova imatge de Sant Roc
 
Es va fer el dimarts dia 5 d’octubre a les 4 de la tarda al pilar o oratori vora del pont del Riu, en el qual també hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Joan Baptista. El motiu fou el deteriorament de la imatge amb el pas del temps i pel fet de ser a l’exterior.
     Es va fer un resum de la vida de sant Roc i també una referència a Mn. Roc Garcia, promotor de l’actual pont de la carretera d’Avinyó. Tot seguit, es va dur a terme la benedicció de la nova imatge i es va fer una pregària demanant a sant Roc que ens ajudi a superar la pandèmia del Covid-19.
     La construcció d’aquesta capelleta va molt vinculada a la que hi havia hagut a l’altre costat del riu arran d’una promesa de la casa de Puigdorca per haver salvat una persona d’haver mort ofegada.
 
Exposició manual original
 
Es podrà visitar a la Llar parroquial a la sala bisbe Pere Casaldàliga. Es tracta de tot un seguit de treballs fets a base de paper i de cartró la mar d’interessants. L’artista és una persona de la comarca de La Segarra.
     L’exposició es podrà visitar el diumenge, 24 d’octubre, des de ¾ d’ 1 del migdia (12,45) fins a les 2  i també a la tarda, des de les 5 fins a les 7.  És oberta a tothom!
 
Visita a la basílica de Sant Josep
 
Amb motiu de trobar-nos dins de l’any dedicat a sant Josep, la parròquia organitza una visita guiada a aquesta important església: la basílica de Sant Josep de la Colònia Pons. Es farà el dissabte, 30 d’octubre sortint de la plaça Roc Garcia a les 10 del matí per començar la visita a 2/4 d’11.
     El desplaçament està previst amb cotxes petits i el preu de la visita serà de 5 euros. Caldrà apuntar-se a l’estanc Casaldàliga fins al dia 28 (dijous).
 
Trobada de grups parroquials
 
Tindrà lloc el diumenge 14 de novembre a 2/4 d’11 del matí a la sala bisbe Pere de la Llar parroquial. La trobada acabarà amb la participació de l’Eucaristia de les 12 h. a l’església parroquial.
 
Pregària al cementiri 
 
El dia 1 de novembre, dilluns, a les 4 de la tarda. A l’església parroquial hi haurà l’Eucaristia a les 12 h. i l’endemà, dia 2, commemoració dels fidels difunts, a 2/4 d’11 del matí.

Decàleg de l’amabilitat
 
1.  Mira de reconèixer i respectar els drets i els mèrits dels altres, i acceptar les seves maneres de pensar encara que siguin diferents de les teves.
2.  Tracta els altres amb el mateix respecte i estima amb el qual t’agradaria que et tractessin a tu.
3.  Procura ser complaent amb els qui t’envolten quan et demanen un favor o sol·liciten la teva ajuda.
4.  Utilitza paraules com gràcies, perdó, si us plau, que et facilitaran i faran més agradable la teva relació amb els altres.
5.  Intenta descobrir en cada persona les qualitats que té. Segur que les trobaràs; et sorprendran.
6.  Acostuma’t a expressar els teus millors sentiments, no els reprimeixis. Tracta els altres amb naturalitat, amb alegria i l’afecte que espontàniament surten de tu.
7.  Acostuma’t a somriure. Mostra’t solidari, optimista i col·laborador amb les persones amb les quals convius.
8.  Pensa que si tots mirem de donar el millor de nosaltres mateixos, tots serem molt més feliços.
9.  Revisa la teva manera de fer i observar si, quan ets amable o afectuós amb els altres, et sents més bé amb tu mateix.
10.  Comprova quantes hores al dia estàs de bon humor. Si són moltes, alegra’t, perquè estàs construint un món més amable.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla


dilluns, 18 d’octubre de 2021

POETES DE BALSARENY

 
Arcadi Sant Rimbau (1946)
 
Mamà
                           
Has ‘tombat’ el centenari,
suaument, sens fer soroll.
I mentre ‘trenques’ carenes
s’enriolen els estels.
 
La Lluna també vol ser-hi
i explosiona mil colors:
i tu, ‘escampant’ tendreses...
 
          No en tens pas, d’aturador!
 
Saps...
          Ets la nostra referència.
 
...I sense fer-ne ‘escarafalls’,
has sembrat mil primaveres
tot ‘giravoltant’ hiverns.
 
Anys i panys embolcallant-nos,
de ‘menar-nos’ amb dolçors.
De guiar-nos amb mà ferma.
...Sempre amunt.
 
          No en tens pas, d’aturador!
 
T’estimem.
                            [21 de juny del 2020]
 

Toni
          (al meu germà, amb amor)
 
Ens has deixat
amb l’ànima plorosa.
Te n’has anat
cavalcant vers ta Estrella
–portant la torxa testimonial del vencedor–.
 
I la Mediterrània resta sola,
òrfena d’aquell que tant se l’estima.
I les gavines ploraran ta absència
de la Mar Blava. Etern enamorat.
 
Cap més Solstici no petjaràs Menorca
cercant l’afany d’ancestres ignorats;
ni la «Neruda» –la teva–
solcarà més les onades
obrint amb ses besades
camins mai oblidats.
 
Ens has deixat.
 
Marxant a l’avantguarda,
obrint camins vers l’infinit.
 
I miro el Cel
i veig aquella Estrella
–recordes? Aquella que vas dir-me,
que avui llueix com mai.
 
I t’imagino
vetllant-nos nit i dia
aconsolant-nos del nostre desesper.
 
Has pres la davantera al «Llarg Pelegrinatge».
 
Aquell que en els teus somnis et mena a «l’Infinit».
 
Hem de seguir tes passes
fins arribar a la fita.
Vencent tots els obstacles
que ens voldran barrar el pas.
Car de la Mar Eterna has fet baixar la testa,
i ton navili solca àgil pels Temporals.
 
Mil vents de Tramuntana
hauran d’inflar les veles.
Deu mil gavines blanques
formaran ton Estel.
 
I un dia,
a la vesprada.
Quan ja les forces manquin comanaràs la Barca.
Nosaltres, Tripulants.
 
                   16 de setembre 1981
                   [Sarment, núm. 70, novembre 1981]
 
 
‘L'abocador’ de la Tasca del carrer de la Marina 
 
Hi he passat altra vegada… 
Dia rere dia faig aquell carrer. 
 
Ses portes tancades… 
Silencis que parlen. 
 
Buidors… Que ara criden, 
neguits ofegats. 
 
Hi he passat. 
I… He de tornar-hi, 
fins a amarar-me de somnis perduts. 
 
Allí a la teulada, 
encara hi penja el corriol. 
 
Enfront, a la porta, 
davant de l'entrada, 
“l'abocador” no és pas emplenat. 
 
Espera les runes, 
i el rovell se'l menja... 
Runes que abans foren projectes sens fi.
 
Que s'esdevingueren futurs ja malmesos
Il·lusions trencades... 
Miralls esquerdats. 
 
I passo i escolto… 
Laments d'esperances. 
I de cop i volta tot gira a l’entorn, 
i m‘obre les portes, de la “vella tasca”... 
I la sento prop meu. 
 
I la roda gira… I gira com boja, 
i els temps em retornen futurs escanyats… 
 
I sento rialles, 
cançons marineres… 
Contes de viatges. 
Amors ja oblidats.
I entre la disbauxa… 
 
Alegres cantades, 
somnis d'havaneres 
de mars molt llunyans. 
… I cants de taverna. 
I esglais de venjances… 
Bogeries vanes, 
banyades en rom. 
 
I les velles lleixes, 
dels corcs ja menjades, 
múrries, em somriuen 
i em piquen l'ullet. 
 
Vosaltres… 
Sabeu de tantes cabòries, 
de vides trencades, 
d'explosions d'amor. 
De velles guitarres, 
de cants d'enyorances… 
D'uns ulls que ploraren 
perduts en l'oblit. 
 
I la roda gira… I gira com boja.
I de cop i volta se'm torna cruel. 
 
I les veus s'allunyen… 
I tornen les runes. 
El corriol grinyola, 
… L'encanteri es fon. 
 
Hi passaré altra vegada... 
Dia rere dia faré el “meu” carrer,
ningú podrà prendre'm 
els secrets que guardo. 
… Il·lusions perdudes 
dels futurs passats. 
 
Aquest Sant Jordi
 
Recordes...
 
Com ‘vellutejaven’ les roses
en els Sants Jordis d’antany...
Eren d’un roig que enamora,
totes tacades de sang.
 
Envoltem-les amb espigues,
que siguin d’un groc llampant,
i alcem ben alt la senyera
cridant fort...
                   No passaran!
 
                                      [abril 2020]
 
L’Arcadi Sant Rimbau ve d’una nissaga de poetes —sa mare, son germà. I ell ha conreat també aquesta art, per a ell, com a “vàlvula d’escapament” privada, però amb tenacitat, fins al punt que ha completat, a més de quatre llibres de prosa, una seixantena de poemes que ha anat seleccionant i ordenant i que encara no s’ha decidit mai a publicar. Esperem si algun dia es decideix a compartir la seva obra, que segur que en gaudirem.
 
Els dos primers poemes que apareixen aquí són tots dos d’àmbit personal i familiar, motivats per esdeveniments vitals que ha volgut commemorar. L’un –inèdit fins avui– és la felicitació a la seva mare, Antònia Rimbau Dencàs, el dia que va complir els cent anys; l’altre, publicat al Sarment fa quaranta anys, és l’elegia amb què s’acomiadava del seu germà, el també poeta Antoni Sant, quan va morir, molt jove, als 37 anys. El tercer, més recent, escrit a començament del segle XXI, és una evocació d’un paisatge mariner, sobre el qual l’autor comenta que, malgrat que ell és “de secà”, també l’emociona la mar. I el quart és fet per Sant Jordi de l’any passat.
 
R. Carreté
Foto: Arcadi Sant

Repte núm. 64


Tenim cinc punts en una línia recta. L’Aleix mesura les distàncies entre totes les possibles parelles de punts. Ha obtingut, en ordre creixent, 2, 5, 6, 8, 9, D, 15, 17, 20 i 22. Quin és el valor de D?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla

Resposta al repte 63: 6 hipopòtams

En Kepa i el surf

ESPORTISTES DE BALSARENY


El Kepa Fernández Benito té actualment 16 anys. Des de ben petit l’hem identificat amb el seu skate i, més endavant, amb la planxa de surf.
 
Quan apareix aquesta afició?
 
—De petit m’interessaven els documentals i pel·lícules on sortien persones que practicaven aquest esport i sempre vaig demanar fer surf. L’any 2017 vaig fer el primer curset d’aprenentatge a Castelldefels, a l’Escola Catalana de Surf, i em va agradar molt i molt. Durant un any vaig anar als cursos un cop a la setmana fins que vaig tenir un nivell suficient.
 
—Costa d’aprendre a fer surf?
 
—Com la majoria dels esports, té les seves tècniques. Primer has d’aprendre a aguantar-te sobre de la taula, no tenir por a les onades grans, cansar-te de remar i remar per anar a buscar les onades i tenir bon equilibri. Després ja s’aprèn a fer girs i maniobres a l’onada.

 
El Mediterrani té prou onatge per a una bona pràctica i millora del surf? 

És clar que no és el millor lloc, però va molt bé per aprendre’n, adquirir nivell i tècnica. A la Costa Brava hi ha més roca de fons i s’ha de tenir més cura de les taules i no picar o rascar-se a les roques, en canvi a la Costa Daurada, sobretot durant l’hivern, els temporals generen grans onades a les nostres costes i va molt bé de practicar. Per descomptat que el País Basc és un lloc especial per l’exercici d’aquest esport. N’és el bressol. Fa quatre anys que hi vaig als estius i les platges de Sopelana, Bakio, Zarautz i algunes altres, són una meravella! De moment, els millors surfistes que competeixen surten del País Basc.
 
Només aneu de cara a les onades?
 
—No, no. El surf és onatge, però tot això ve integrat en un paisatge de mar obert, penya-segats, bon ambient i coneixences amb la complicitat de l’esport en comú. Al País Basc, per exemple, gaudim del canvi de mar, les marees que avancen i reculen i les ones que trenquen amb força.
 
Parla’ns una mica de les taules que es fan servir per la pràctica d’aquest esport.
 
—Primer es comença amb una taula més llarga i més ampla, que sol ser d’escuma o pòrex i ben aviat es passa a les taules de fibra. En el surf sobre la taula, parlem de dues modalitats: en el Longboard es fan servir taules grans de 3m que no giren tant; són per fer-hi passes i planejar més sobre les onades. En la modalitat de shortboarding, les taules van d’acord amb l’alçada i el pes de la persona. A l’onada s’hi fan girs, salts aeris i tubs que consisteixen en recórrer l’interior de l’onada deixant que ens cobreixi la cresta. Les taules, normalment, porten d’1 a 3 quilles, però n’hi ha fins a 6. També és molt important el Bottom, que és la part de sota la taula que està en contacte amb l’aigua: n’hi ha de diferents formes amb prestacions ben diferents (flat o pla, còncau, doble còncau i amb canals). Així que, quan domines la taula, les quilles i el bottom són els encarregats de controlar l’estabilitat, les maniobres i la velocitat amb la destresa del surfista. Pensem que sense quilla no hi ha control de la taula.
 

—Va, Kepa, una mica de vocabulari tècnic d’aquest esport.
 
Frontside, que consisteix en surfejar mirant l’onada. És la pràctica més habitual.
Backside, que és el contrari, surfejar d’esquena a l’onada.
Nose, que és la part del davant de la taula, que també influeix en la taula de surfejar.
Rocker, que és la curvatura de la taula des de la punta fins a la cua.
Wipeout és el terme que es fa servir quan el surfista cau a la cresta de l’onada.
Lineup o trencant és la zona on hi ha la majoria de surfistes, perquè és allà on trenquen les onades.
Tub o barrel: aquesta, possiblement, és la maniobra més espectacular del surf.
I altres mots.
 
Ja veiem que el vocabulari és ben anglès.
 
—Sí, força. El surf ve de l’antiga cultura de la Polinèsia. 

A part de la taula també porteu una roba específica, oi? 
 
—Un vestit de neoprè, que està fabricat amb materials elàstics i impermeables que aïlla del fred i protegeix dels cops i rascades. Si a l'hivern fa molt fred a vegades utilitzem guants i escarpins de neoprè. De cara a l’hivern són molt importants aquestes peces: quan et fiques a l’aigua sents el fred tot i portar la roba adequada, però amb l’exercici que exigeix l’esport, aviat no el sents. Trigues uns 5 o 10 minuts a escalfar-te.

 
I quan entrenes?
 
—Al mar, sobretot a l’hivern, perquè a l’estiu si no és al Cantàbric o altres llocs a fora, la costa mediterrània és complicada; hi ha molta gent i poc onatge. A l’hivern, l’entrenament és més regular. També faig molt exercici físic a casa: de força en general, però sobretot de braços, perquè per anar a buscar les onades s’hi va remant i quan hi ha corrents a sota s’ha d’empentar molt; i també d’equilibri. Al skate park de davant del pavelló també faig rampes i m’organitzo circuits. A l’estiu, per divertir-me, faig bodyboard, que és un esport que es fa amb una taula d’escuma sintètica i es tracta de lliscar per sobre la superfície de l’onada sense trencar, ho pots fer estirat, amb una cama agenollada o dret. Va bé per mantenir la força tant de braços com de cames, flexionar i mantenir l’equilibri. Vaja, per no perdre forma. 

En general, passejant per la nostra costa, es veu molta oferta en cursos i pràctiques del surf?

 —Sí, ara mateix hi ha molta oferta pràcticament arreu de la costa. Amb els anys s’han format escoles i clubs que comencen a tenir un fort bagatge: el Club de Surf Mediterrani de Sitges, Cubelles Surf Club, Club Nàutic de Vilassar de Mar, la Barceloneta, l'Escola Catalana de Surf...  


 El surf és un dels esports més emergents  avui dia, tant que ja es va incloure en els Jocs  Olímpics de Tokio 2020 (que van ser el 2021). Tal com passa en els altres esports, hi ha categories i competicions tant a nivell amateur com professional. Tu competeixes?
 
—Encara no; aquest és el meu somni. M’ho prenc molt seriosament, però no competeixo. Ho faré.
 
Parlem una estona de les competicions, quines es fan i a on, en què consisteixen les proves, les puntuacions..., però ho deixem per a una altra conversa. 
 
—Practiques amb altres companys?
 
—Tinc companys que fan surf i, a vegades, practiquem plegats, però els entrenaments són individuals i, és clar, sempre he de tenir la família a disposició. M’han ajudat molt; sempre a punt per anar a la mar.
 
Familiarment sou uns campistes de fa molts anys. Hi deu haver ajudat molt aquesta pràctica de lleure per arribar a aprendre surf.
 
—Sí, des de petit que amb l’autocaravana sempre hem viatjat els caps de setmana i els estius. La natura, les caminades a la muntanya i conèixer llocs sempre ha estat la nostra passió.

 
Sabem que l’handbol és l’altre esport que fa anys que practiques.
 
—Faig handbol des dels 5 anys sense interrupció. Aquest esport ha tingut alts i baixos a Balsareny, ara mateix tenim dos equips  juvenils, un de femení i un de masculí, que competim tant en la Lliga com en la Copa Catalana; i un d’infantil que, de moment, només entrena.
 
El Kepa ens confessa que si té l’oportunitat de competir en surf no s’ho pensarà dues vegades, encara que li sabrà greu per l’handbol. Tal com diu ell, el surf és la seva passió des de fa molts anys, s’hi dedica i el practica seriosament, encara que, de moment, no competeixi. En Kepa és franc, esportiu cent per cent i per això juga amb el mar i desafia les onades. La mirada aigua endins, el neoprè, la taula i la cabellera rossa, que sempre l’ha caracteritzat, ens ajuden a veure’l com el “llop de mar” de terra endins.

 
Et desitgem que puguis competir ben aviat perquè veiem que hi somnies. Bona aventura en la pràctica del surf!
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Kepa Fernández