Activitats de La Tempesta. Juny 2025

L'aventura de la Gota Antònia

 
El mes de juny va començar a La Tempesta el diumenge dia 1, amb la presentació del llibre L’aventura de la Gota Antònia. Els usos de l’aigua (ParCir), text d’Estefania Santacreu i il·lustracions d’Anna Villegas, a càrrec de l’autora i la il·lustradora. El conte descriu el viatge de la Gota Antònia per la Síquia de Manresa i explica els usos de l’aigua i la importància que té per a l’agricultura i la indústria. L’acte, organitzat pel Museu de l’Aigua i del Tèxtil de Manresa i el Parc de la Séquia, es complementà amb una sessió de Contacontes seguida d’un taller creatiu per a la mainada, que van poder pintar i fer xapes amb els dibuixos del llibre.

De la vaca cega a la vaca suïssa

 

El dijous 5 de juny, quatre membres dels Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van presentar el recital De la vaca cega a la vaca suïssa, amb una selecció molt representativa de la poesia catalana del segle XX i XXI. L’acte s’emmarcava en el Dia de l’Associacionisme Cultural.

Xarim Aresté

 
Dos dies després, el dissabte dia 7, hi va haver un magnífic concert a càrrec de Xarim Aresté. En un local ple de gom a gom, el músic, poeta, novel·lista i pintor nascut a Flix, amb un currículum literari i discogràfic molt notable, va oferir un espectacular recital de veu i guitarra que va fer les delícies del públic assistent.
 
Per al divendres dia 13 estava prevista l’obra de teatre Pluja ardent, de Laura Corominas, a càrrec de la Companyia La Consol, però es va ajornar per indisposició d’una actriu. Esperem poder-la veure aviat.

Gem Ceràmic

 
Dissabte dia 14 al matí hi va haver un taller de ceràmica a càrrec de Gem Ceràmic. Durant el taller, els participants van poder modelar diferents peces de ceràmica fent servir diferents tècniques de modelatge, i pintar-les tot degustant un aperitiu. Les peces, un cop cuites, les podran recollir a la Tempesta més endavant.

Dub Kennedys

 

Diumenge dia 15 va actuar el grup Dub Kennedys, del qual forma part el balsarenyenc Oriol Serra, juntament amb el manresà Xavier Angulo i el sallentí Oriol Puig, que van oferir un animat concert de música jamaicana, orgànica i digital, tot ritme i energia. Van ser molt aplaudits.

 
Dijous dia 19 es presentarà el llibre Trucafort: el gran bandoler oblidat de Catalunya (Farell), de Carles Raurell, que assistirà a la presentació acompanyat d’Àngels Sàez, doctora en Història. Gabriel Torrent de la Goula, dit Trucafort, va ser un bandoler cadell osonenc que va actuar especialment a la Catalunya central. Entre moltes de les seves accions —fins a la seva cruel execució pública a Barcelona el 1616—, el llibre parla de la “la brega de Balsareny”, quan ell i els seus homes es van enfrontar a les tropes reials al Pla de Calaf del nostre poble l’any 1613.

 
Des del 18 de juny fins al 31 d’agost s’hi exposaran els gravats Miralls de la fàbrica, del grup del taller de gravat de l’Escola d’Art de Manresa. Els miralls reflecteixen els sentiments, els somnis i les angoixes de les persones que treballaven a La fàbrica –el conegut poemari de Miquel Martí i Pol— i interpel·len també les vivències de l’espectador actual.
 
Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta / Alfred Selgas 

‘Poemes’, de Joan Cors Vilaseca

 
Joan Cors (Balsareny, 1924-2000) és un poeta amb un bon domini del llenguatge, una capacitat natural de versificació i un sentit innat del ritme. Autodidacte i savi, la seva poesia és majoritàriament de caire popular, senzilla i clara, expressiva i emotiva —i, sovint, irònica i satírica sobre els fets i els temps que li va tocar de viure. Gens rebuscada pel que fa a la retòrica, entronca amb la riquesa expressiva de la poesia popular i de la cançó tradicional del nostre país, amb versos curts, de cinc a vuit síl·labes, i estrofes de quatre versos amb rimes consonants o assonants; però no hi manquen tampoc poemes en decasíl·labs o alexandrins, i estrofes de cinc, sis o vuit versos, o apariats en forma d’auca.
 
L’antologia que ha publicat amb la pulcritud a què ens té acostumats Edicions de L’Albí, s’estructura temàticament en diverses parts. De primer hi trobem tot de poemes dedicats a la família: la seva mare, a qui no va conèixer perquè va morir a conseqüència del part; el seu pare, les seves germanes, la seva esposa (Àngeles Caballero, que també va escriure poemes, alguns dels quals publicats al Sarment) i els seus fills i altres familiars. Després hi ha poemes dedicats a Balsareny i les seves festes i tradicions (el Castell, on ell va néixer i viure; els Traginers, la Festa Major, la Pasqua, les Puntaires) i al seu país, Catalunya, amb versos que posen de manifest el seu ferm sentiment catalanista. I finalment hi ha una notable producció d’obra satírica i humorística sobre fets de la política i la societat de la seva època i també sobre anècdotes viscudes o fictícies, creades a partir de la seva imaginació amb bones dosis d’humor.
 
Tot i que l’afició d’escriure li devia venir de ben jove, els versos escollits per a aquest volum —no pas tots, i que no inclouen tampoc escrits en prosa— són de maduresa: cobreixen un espai de temps entre 1972, quan el poeta tenia ja 48 anys, i 1999, un any abans de morir. En publiquem un poema a tall d’exemple; amb la recomanació que, si us agrada la poesia, us feu amb un exemplar i els llegiu tots per copsar-ne les vivències que hi traspuen.
 
Ens podem, doncs, felicitar perquè amb aquest llibre tothom podrà gaudir de la creativitat d’un bon poeta, que ens ha deixat una obra considerable, plena d’idees, valors, sentiments, amors i esperances. Una obra digna de ser coneguda, tot i que l’autor, en vida, no es va preocupar mai de difondre-la fora del clos reduït de familiars i amics. Ara la podrem assaborir i restarà per a la posteritat perquè arribi a les generacions futures.
 
Ramon Carreté
 

    

 
    El jardí de la vida
 
    Aquell que no és jardiner
    i a cuidar jardins es posa,
    ja en pot cuidar, de jardins,
    que no hi collirà cap rosa.
     
    Cuidar un jardí és ben senzill,
    també ho és cuidar una rosa, 
    si el jardí és el cor d’un
    i la flor el cor de l’esposa.
     
    La meva és molt humil,
    cor de bonança i dolcesa,
    i per mi és la millor flor
    del jardí de la bellesa.
     
    Car l’esposa que jo tinc
    es la flor que em dona vida:
    per mi ha estat, és i serà
    sempre una rosa florida.
     
    El meu jardí és la llar
    plena de pau beneïda;
    les roses són els meus fills
    i ella, el jardí de la vida.
     
    Aquell que és bon jardiner
    i respecta fills i esposa,
    veurà que en el seu jardí
    mai li faltarà una rosa.                          
     
    Joan Cors Vilaseca
    Balsareny, 5 d’abril de 1997
 

Presentació dels ‘Poemes’ de Joan Cors Vilaseca

  

Acréixer el fons bibliogràfic d’autors de Balsareny sempre és un motiu d’alegrar-se’n; i per això cal celebrar la publicació dels Poemes de Joan Cors Vilaseca, publicats per Edicions de L’Albí.
 
L’acte de presentació del llibre es va fer a la sala petita del Sindicat, amb l’assistència d’un públic molt nombrós. A la sala s’hi exposaven els manuscrits de la seva obra poètica i també en prosa, així com elements materials relacionats amb l’escriptura, com la seva màquina d’escriure o la cartera de pell on guardava els papers, gairebé sempre datats.

 
Amb Elisa Jorba en el control de so i projecció d’imatges, va actuar de mestra de cerimònies la filla de l’autor, Maria Josep Cors Caballero, que va fer una semblança biogràfica i literària del seu pare i va explicar el procés de confecció de l’antologia poètica, agraint la feina de tothom qui hi va participar.

 
A la taula hi havia el seu germà, David Cors: entre tos dos van fer la selecció i ordenació dels poemes a publicar i l’agrupació temàtica en diferents seccions. També hi van participar Jaume Huch, d’Edicions de L’Albí, que va fer una encesa vindicació de les persones que, com en Joan, van expressar els seus sentiments i opinions en versos fets amb el cor, sense pretensions de publicar-los, i també de la importància d’adequar el format de l’edició a cada obra en concret, com un sastre que fa un vestit a mida de cadascú; val a dir que aquest volum és excel·lent en format, disseny i tipografia. Finalment, Ramon Carreté va parlar de les característiques literàries del llibre (vegeu-ne la ressenya en aquest mateix Sarment), i tot seguit diverses persones van recitar alguns dels poemes que conformen el recull. L’acte va acabar amb els assistents degustant rebosteria i brindant amb cava i refrescos, tot celebrant la vetllada poètica. L’enhorabona a tothom qui ha fet possible aquesta publicació.
 
Sarment
Fotos: David Cors

Sant Jordi

 

Agraïm a l'Arcadi Sant Rimbau aquest poema que ens ha fet arribar per felicitar la diada de Sant Jordi als nostres lectors.

Activitats de La Tempesta: abril 2025

 

Xavier Duran i Àngela Ribas

La programació del mes d’abril de l’espai cultural de La Tempesta va començar el dijous dia 3 amb la presentació del llibre L’endemà d’ahir (Edicions de L’Albí), de Xavier Duran, a càrrec del mateix autor i de la filòloga i poeta Àngela Ribas, que en va fer una acurada dissecció. Es tracta d’una novel·la de tema científic, amb una estructura molt original que fa moure els mateixos protagonistes en èpoques que oscil·len entre el 1870 i el 2040: s’hi mostra com els avenços tecnològics han provocat canvis profunds en les relacions humanes i en la configuració social. 

Violeta Caballol i Mireia Sala

 

L’endemà, divendres dia 4, hi va haver un “Tastet de llibres”, a cura de Violeta Caballol, bibliotecària escolar i mediadora literària, i de Mireia Sala, mestra especialista en literatura infantil i juvenil, que van recomanar al jovent diverses possibilitats de lectura per al proper sant Jordi. 

Glòria Tàpia i Alexis Cabrillana, La Trup

 

El diumenge dia 6 es commemorava el primer aniversari de La Tempesta i hi va haver festa grossa: a migdia, un concert del duet surienc La Trup, amb Glòria Tàpia i Alexis Cabrillana, que va interpretar una generosa selecció, molt agraïda pel públic, de versions i covers de peces molt conegudes i de diferents estils musicals. I a la tarda, poemes: “Que tronin versos!”, un recital poètic a micròfon obert, coordinat per Olga Molina i Sònia Moya, en què tothom qui va voler va poder recitar poemes propis o aliens. Els dos actes van ser molt aplaudits pel nombrós públic que atapeïa l’espai de la cafeteria-llibreria en aquesta celebració.

Elisenda Solsona i Alba del Villar

 

El dijous dia 10, Elisenda Solsona va presentar el seu llibre Mammalia (Editorial Males Herbes), juntament amb Alba del Villar, prescriptora literària. És una novel·la que tracta dels problemes de la fertilitat i de les relacions maternals que se’n deriven; i també reflexiona sobre les conseqüències devastadores dels secrets de família quan afloren des del passat on semblaven soterrats.
 
La programació del mes continua el dia 23 amb la parada de llibres per la Diada de Sant Jordi, així com amb la participació en una emissió en directe de La Central d’Ona Bages-Moianès, i un assaig obert de Laia Malo amb Bateguen Atzavares, un muntatge musical que travessa les fronteres experimentals de la música electrònica incorporant els sons que emeten les plantes, sobre versos del poeta mallorquí Josep M. Llompart en l’any que commemora el seu centenari.  
 
Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta

‘Poemes’, de Joan Cors Vilaseca

 
Les Edicions de L’Albí, de Berga, acaben de publicar un recull de l’obra poètica de Joan Cors Vilaseca (Balsareny, 1924-2000). L’acte de presentació a Balsareny tindrà lloc a la sala petita del Sindicat el divendres 9 de maig a les 7 de la tarda.
 
El mes que ve esperem publicar la crònica de l’acte i la ressenya del llibre, de 170 pàgines, que inclou poemes dedicats a la família de l’autor; al seu poble, Balsareny, amb el Castell —on va néixer— i la Festa dels Traginers; a Catalunya i les seves tradicions, i es clou amb una selecció de poesia de caire satíric.
 
R.C.

La Biblioteca celebra el Dia de la Poesia

 
Cada any, en biblioteques, escoles, instituts i altres espais, es celebra el Dia Mundial de la Poesia, proclamat per la UNESCO l’any 1999, el dia 21 de març. Enguany, a Balsareny, hi ha hagut una trobada del Club de Lectura de la Biblioteca Pere Casaldàliga, que es va anticipar a la data: va ser el dia 18, perquè els dimarts són els dies habituals de trobar-se cada mes.
 
Aquest mes, per tant, la jornada, presidida per les bibliotecàries, Ana Pérez i Elena Mendoza, es va dedicar a un recull de poesies, preparades per Ramon Carreté, que la vintena de participants van anar llegint i després comentant entre tots. Així, es van recitar i interpretar poesies de Jacint Verdaguer (A un detractor), Joan Maragall (La vaca cega), J. V. Foix (És quan dormo que hi veig clar), Màrius Torres (Cançó a Mahalta), Joana Raspall (Podries...) i Maria Mercè Marçal (Divisa i Corrandes de lluna), entre altres. A més, alguns dels assistents van recitar poesies d’altres autors que els agraden o que els evoquen records. Els participants també van escoltar el poema Corrandes d’exili, de Pere Quart, cantat per Sílvia Pérez Cruz (com és sabut, anteriorment, el 1984, ja hi havia posat música Lluís Llach). 

 
Per altra banda, la Institució de les Lletres Catalanes promou aquesta celebració cada any des de 2008, per a tot el món, escollint un poeta i un dels seus poemes, que difon arreu amb l’original en català i la seva traducció a vint-i-tres llengües. En aquesta divuitena edició el poema escollit ha estat Desamor, del mallorquí Josep Maria Llompart. Per aquest motiu, en aquesta trobada a la Biblioteca de Balsareny, es va llegir l’esmentat poema en català i després, per diverses persones, es va llegir traduït al castellà, al gallec, al francès, al portuguès i a l’alemany.
 
En conjunt va ser una trobada entranyable, diferent de quan els comentaris són de novel·les o altres tipus de prosa. Per acabar, publiquem aquí el poema d’aquest any.

Text i fotos: Isidre Prat 

 

Desamor

 

Com si de cop abolissin

el fonoll de l’estiu, la raconada

que cobegen ones

agitadíssimes;

com si de cop

prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,

el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;   

com si sense avisar

els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;

com si les campanes

es negassin a repicar, com si la barca

ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;

com si la torre de Pisa

s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;

com si les llàgrimes

ja no poguessin emmelar-te l’esguard,

com si definitivament

et morissis en el cap de cantó de la memòria.

 

Josep M. Llompart

 

Angelina Pujol - Nadals remots

 

Angelina Pujol i Massana (1924)
Nadals remots
 
Voldria ser petita altra vegada
i complaure’m dels meus Nadals primers,
amb pares i germà, de cors sincers,
càndids, de bona fe consolidada.
 
Voldria aquells Nadals de ma infantesa,
fent el pessebre en viu al menjador,
alabant a Déu Nin amb tot candor,
surant música i cants, vessant tendresa.
 
Voldria els bells Nadals de plenitud,
quan encar mon amor de joventut
al meu costat feliç els compartia.
 
Voldria que d’aquests Nadals remots,
plens de Jesús Infant i tan devots,
em siguin per la ment font d’energia.
 
Bon Nadal i feliç any nou!

Angelina
 
L’Angelina Pujol, balsarenyenca centenària i poeta en actiu, ens ha fet arribar aquest sonet, que reproduïm per a tots els nostres lectors compartint amb ella i amb tothom el seu desig de bones festes.

Bon Nadal i bon any nou!

El CCB us desitgem unes bones festes nadalenques i un venturós any 2025 amb alguns poemes d’autors locals.

 
Josep Riera Pladevall (1905-1980)
El Naixement i el portal
 
El pis assolellat
es meravella
de veure’s adornat
de penjolls i estrelles
que anuncien el Nadal
amb freds i gebres,
el Naixement del Portal
i del petit pessebre.
La Nuri i el Josep
s’hi embadaleixen
i, com el Jesuset,
de cor beneeixen
els pares estimats,
que els diuen l’alegria
del sentit cristià
d’aquest gran dia.
 
Nadala
 
Galta-mullat pel plor,
damunt de la palla,
allarga els seus bracets cap a la Mare
l’Infant, a qui els pastors, a so de gralla
corren a adorar en la nit clara.
Els àngels matiners
a Déu alaben
amb celestials cantúries de lloança
i promeses de pau pels que esperaven
i per quants s’aniran nodrint de l’Esperança.
Deixeu-nos ser d’aquests,
demà com ara,
vencent els furs del món que fa d’obstacle
per a fer-nos oblidar l’estela blanca
que deixava la llum d’aquell miracle.
 
        Balsareny, 1960
        [Escrits d’un temps, d’una vida..., 1980]
 
Francesc Llimargas Riera (1911-1977)
Nadal al front
 
Avui és Nadal, i estem en guerra.
Nadal, trist. Guerra estúpida, que ens fa sofrir tota la seva crueltat.
Jesús és nat. Un cant ressona per tota la terra:
«Pau entre els homes...», —i jo tinc un fusell al costat!
 
Quants i quants n’hi ha!, que avui, els pares, germans, amics, i la seva promesa,
els esperen amb l’esperança i la il·lusió de, si no ve avui, potser vindrà demà;
deixaran un lloc buit, el llit parat, i la porta ben oberta,
sense pensar que, al lluny, un germà occeix un altre seu germà.
 
Oh, Nadal joiós, de la seva més pura i venturosa infantesa!
El record teu, avui, em fa més sensible aquest, molt més punyent i molt més amarg.
Em sembla encara veure i sentir les rialles i cants, i el caliu de la llar, d’amor encesa,
amb la seva coca, torrons i neules, i un goig inefable i un dolç benestar.
 
I en lloc d’això, aquest any, crits d’odi, planys, destruccions, dolors, misèria,
la mort rondant prop meu, la indiferència i l’eixutesa pintada al meu esguard,
i per tot arreu, una veu que es perd, però que va repetint i dient-nos amb insistència:
—Glòria a Déu! I pau a la terra, entre els homes de bona voluntat!
 
Desembre
 
Mes de goig i de gran il·lusió,
de familiar germanor i de la més pura alegria,
que ens fa sentir tota dolça emoció,
de l’inefable misteri de l’Establia.
 
Aplegats junts, prop d’un bon foc,
sigui caliu, calor o flama viva,
sentim dins nostre, i ens ho diu el cor,
que en aquest món no tot és mentida.
 
Hi ha la fe, l’Esperança i la Caritat,
que ens fan estimar i trobar bella la Vida,
i si de l’Amor en sentim l’esclat,
beneïda sigui la felicitat, i benvinguda ens siga!
 
Som en el desembre. Jesús és nat.
Escoltem avui aquesta veu que ens crida.
Unim-nos tots, abans no sigui massa tard,
i de la solitud i del fred no en sentim la ferida.
 
        [Recordant els anys viscuts, 1974]
 
Josep Maria Sabala (1913-1997)
Ninou
 
És ell, Ninou,
quasi no s’ou,
llisca silent,
no fa enrenou,
damunt del vent
cap fulla mou,
encara porta
la closca d’ou
sobre la pell,
un xic somorta
del fred que cou.
Ell prou
voldria
que fos d’anyell:
l’abrigaria
com gran mantell.
Trencat el jou
d’un any que clou,
cobert de rou
comptarà els dies,
fats i alegries
d’un món tot nou.
 
        Barcelona, cap d’any de 1976
        [Sarment, núm. 12, gener 1977; Merlets. Poemes de gent de Balsareny, 1992]

 
Angelina Pujol  i Massana (1924)
Nadal d’amor i d’esperança
 
     A la meva filla Àngels
 
En aquesta hora d’enyorança plena,
tocs de campanes alcen el seu vol.
Som a Nadal, la gent de goig s’emplena,
però el meu cor segueix tenyit de dol.
 
Ni plors ni enyor em curen la ferida
de ta partença sense retornar.
Tota il·lusió s’esmuny fallida.
Ens podrem veure en el més-enllà?
 
Sols amb la FE mantinc la confiança.
A casa del PARE ens retrobarem.
Vull el Nadal d’amor i d’esperança,
missatge pur, lliurat des de BETLEM.
 
        Bon i sant Nadal.
        Manresa 25-12-2013 [Sarment, gener 2014]
 
Pere Casaldàliga Pla (1928-2020)
Nadal seria
 
Els esparvers també s’estimen,
que jo ho he vist aquest matí.
Venia el sol, com una lloca,
el món mullat amorosint
i els esparvers l’amor es feien,
verda la terra d’un verd d’encís.
 
Tancant son any, Nadal obria
Francesc d’Assís.
 
Els esparvers Nadal sentien
fent-se l’amor.
I arreu la gent Nadal negava
fent-se la mort.
 
Nadal seria
si Nadal fos...
 
        [Encara avui respiro en català, 1986]
 
Antoni Sant Rimbau (1944-1981)
Cant de Nadal
 
Sento el pes
d’aquestes festes,
les rialles
de la gent,
la música alegre
de les cançons
de Nadal.
 
No hauríem de
celebrar-les
amb tanta
pompositat,
mentre hi hagués
part de la humanitat
presonera pels barrots
de la ignorància
i adversitat.
 
Massa plats
posem a taula
massa coberts
per menjar;
ni un sol
de nosaltres deixa
un lloc
per al que té fam.
 
Jo comprenc
el Nadal
que esdevindrà
a l’any dos mil,
on ja no
es matarà el gall
i el pobre menjarà tall.
 
No vull
ésser jutge
dels mals
d’aquet temps;
solament
trompeta i veu
del poble afligit.
 
Potser si neva
aquest hivern
i a l’estiu
no hi ha secada,
el Nadal de l’any que ve
serà millor
que el que a molts
enguany espera. 
 
Mes, tant se val,
no cura
així el mal,
la pluja, el sol
i la neu,
tres elements junts,
que no són res
sense amor i sense Déu.
 
        [Poemes i cançons del Traginer, 1974]
 
Imatge (Wikimedia Commons): Bringing home the Yule-log (portant a casa el tió). Postal nadalenca victoriana de finals del segle XIX.

Recital poètic de Diego Galera

 

 
La sala Sindicat va acollir el divendres 15 de novembre un recital de poemes de Diego Galera, a càrrec del mateix autor. El Diego va recitar, i en algun cas fins i tot cantar, cançons seves, com ara Amor, amor, amor i Quiero cantar, amb acompanyament musical d’àudio, i una selecció del seu tercer llibre de Sonetos a los Santos; per acabar amb la seva oda Oh, Virgen de Juncadella i el cant dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella, seguit d’un Adeusiau Maria.
 
Text i fotos: R. Carreté
 

Quiero cantar

 

Quiero cantar

cantaros una canción

que es oración

aquí o en otro lugar.

Quiero cantar,

pues cantando

las penas voy alejando

al otro lado del mar.

Quiero cantar,

cantaros con ilusión,

cantando de corazón

todo os lo quiero dar.

Quiero cantar

llorando de felicidad:

va llegando la Navidad

a todo hogar.

Quiero cantar

buscando una razón

para que vaya sonando el son;

cantemos, pues, a la par.

Quiero cantar,

mi vida es una canción,

mi vida es una oración

que a todos quiere llegar.

Quiero cantar

llorando de emoción;

estoy cantando mi canción

en todo, toda lar.

Quiero cantar,

el eco trae esta canción

y llega a toda nación.

La tristeza quiero alejar.

Quiero cantar

secando vuestras mejillas,

cuando de miedo chillas

o de horror llegas a lamentar.

Quiero cantar,

llegar a vuestras orillas;

con mis palabras sencillas

os quiero asombrar.

Quiero cantar

uniendo nuestros brazos,

van llegando los abrazos,

la Paz a todo lugar.

Quiero cantar

cantando al oído

todo aquello que no olvido

y que me hace llorar.

Quiero cantar

ese calor vivificante

que lleva todo cante

y os quiero contar.

Quiero cantar,

alegraros la mañana

de hoy y de mañana.

Os quiero hablar.

Quiero cantar

de esto, eso o aquello

en este lugar tan bello

como bello es tu mirar.

Quiero cantar,

cantaros un villancico

desde este alto del pico

que he llegado a alcanzar.

Quiero cantar:

mañana, tarde y noche

llega este derroche

de voz al declamar.

Quiero cantar

verso a verso

estrofa a estrofa verso,

versionando quiero contar.

Quiero cantar

contando la Historia

que llega a mi memoria

y llego a recordar.

Quiero cantar

cantaros sonriente

en todo continente,

cantar, cantar y cantar.

Quiero cantar.

Dibujaros una sonrisa.

Vamos corriendo y deprisa

a la ribera del mar

Y quiero cantar...

cantar contigo...

 

Diego Galera Morales   10-12-2023