dissabte, 28 de desembre del 2024

El tradicional Concert de Sant Esteve omple el Sindicat

 

Per Sant Esteve, al migdia, la sala gran del Sindicat es va omplir de gom a gom per presenciar el tradicional Concert de Sant Esteve, que celebrava la seva 56a edició, amb la participació de la Polifònica de Puig-reig i la Coral Sant Esteve de Balsareny, organitzadora de l’acte. 

 
El concert va començar amb la Coral Sant Esteve, dirigida per Marc Comabella, amb l’acompanyament, com en d’altres ocasions, d’un grup instrumental de cambra, enguany format per 12 persones: Sergi Renom i Àuria Iglesias, violins; Júlia Ferrer, viola; Bernat Molas, violoncel; Núria Carreras, contrabaix; Martí Solà, flauta travessera; Marc Peramiquel, clarinet; Guillem Vilar, oboè; Laura Montfort, fagot; Biel Fígols, trompeta; Marc Monzonís, trompeta i flugel; i Jofre Noguera, percussions. El director, Marc Comabella, també tocava el piano.

 
La Coral Sant Esteve va fer la seva presentació amb la interpretació d’un medley de dues peces de la cantata Nadal, Llum i Misteri, del mestre Francesc Vila i orquestració de Guillem Vilar: El crit de Déu, amb un solo del tenor Paco Martínez, i L’oblit. I tot seguit una suite nadalenca, amb arranjaments d’Albert Guinovart, formada per cinc nadales catalanes: El desembre congelat, El dimoni escuat, El petit vailet, El noi de la mare i Fum, fum, fum.

 
A continuació va venir l’actuació de la Polifònica de Puig-reig, dirigida per Emmanuel Niubò, amb l’acompanyament al teclat de Josep Maria Conangla. Va començar amb “Tres escenes contemporànies en llatí”: Kyrie, Adoramus Te i Gloria in excelsis Deo; tot seguit, Festival Sanctus, de John Leavitt; i per acabar, dues cançons pròpiament de Nadal: Deck the halls (Fa la la la) i la coneguda Jingle bells rock.

 
Com de costum, a la darrera part del concert, es van aplegar totes dues corals per oferir-nos un nou repertori, amb la participació també del grup instrumental i de la cantant Clara Renom, que ja ha actuat a Balsareny en múltiples ocasions (entre elles, l’any passat, a la cantata Nadal, Llum i Misteri) i que actualment actua i canta a l’obra Mar i Cel, de Dagoll Dagom, a Barcelona. Les peces de conjunt varen ser: la sardana dedicada a la Colònia Soldevila A l’ombra de Sant Esteve, de Francesc Juanola i lletra de Miquel Bosch; Allà en un pessebre, de James E. Spilman; l’Al·leluia d’El Messies de Haendel; la Cantata 147 de Bach; i el Glòria d’El Pessebre de Pau Casals. 


Finalment, davant la forta ovació del nombrós públic assistent, i com a cloenda, van cantar la tradicional Santa Nit, mentre els cantaires baixaven al públic i invitaven la gent a participar del cant. Amb aquesta peça es posava punt i final a una hora i mitja d’un lluït concert
        
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova












dimarts, 24 de desembre del 2024

Montse Rodríguez Masana, apassionada per la lectura, una nova cara als Pastorets de Balsareny

 
Ja fa setmanes que Balsareny respira de nou el Nadal amb els assajos dels Pastorets de Balsareny. Aquesta finestra oberta ha tingut el plaer de tenir unes paraules amb la nostra conciutadana Montse Rodríguez, que aquest any serà una cara nova en el repartiment fent el paper de Marta.
 
La Montse va néixer a Balsareny el 12 d’agost de 1980. Va estudiar a l’Escola Guillem i a l’IES Llobregat de Sallent. Posteriorment va cursar fotografia i retoc digital a l’IDEP Barcelona. Li encanta llegir, i de fet, ens diu que ho fa cada dia, sobretot novel·la negra. Els darrers llibres que ha llegit han estat La noia del vestit blau, de Laia Vilaseca, i El ladrón de rostros, d’Ibon Martin, un dels seus escriptors preferits.
 
Pel que fa a les seves aficions, ens comenta que li agrada molt viatjar: ha estat a Suïssa, Portugal, Itàlia, Grècia i Tunísia, entre altres països. Però actualment, i des de que és mare, prefereix quedar-se més a prop i solen viatjar en família per Catalunya. També li agrada fer senderisme, tot sovint escapant-se a voltar per l’entorn balsarenyenc.
 
—Ens hem assabentat que has entrat a formar part de l’elenc dels Pastorets de Balsareny. Com ha anat, això?
 
Ja fa temps que em passava pel cap oferir-me per fer de pastora, però mai acabava de decidir-me. Formar part d’aquesta representació històrica (des d’aquells anys de la Colònia Soldevila) és commovedor.
 
—Has tingut algun precedent familiar que hagi fet alguna cosa de teatre?
 
La meva filla és dansaire dels Pastorets i balla a les funcions. Arran d’això, el meu home també hi fa de pastor; i els darrers anys ella també ha actuat de pastora i de furieta.
 
—Ho vas decidir tu, doncs, o t’ho van proposar?
 
Aquest any es representaran quatre funcions dels Pastorets i necessitaven voluntaris per doblar alguns dels personatges. Llavors, un dia l’Abel, un dels directors, va posar-se en contacte amb mi per oferir-me de participar-hi. Des d’un principi em van proposar directament aquest personatge i em va semblar molt bé, ja que el trobo molt divertit.
 
—Quin és el paper que interpretes?
 
Faré de Marta, la parella del tartamut Jeremies.
 
—Quants dies i quantes hores assageu?
 
Assagem des del mes de setembre alguns diumenges al matí. El desembre, abans de l’estrena, fem assajos generals de l’obra sencera. També assajo algunes estones pel meu compte per memoritzar el text. A casa ja se saben molt bé el meu paper!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montse Rodríguez 

Tempo: ‘Bunji, la petita coala’



Dins el cicle d’espectacles familiars Tempo, la companyia Festuc Teatre ens va portar a la sala Sindicat, el dia 1 de desembre, l’espectacle Bunji, la petita coala”.
 
La Bunji és una coala molt dinàmica que viu en un paratge únic: un bosc d’eucaliptus. Els coales tenen una activitat diària molt escassa; per això, el tarannà actiu de la nostra protagonista fa ballar el cap a la seva tribu. Quan tothom està dormint, ella vol jugar, descobrir, enfilar-se… Per què no es comporta com la resta?  De sobte, un fet inesperat fa trontollar el poblat i obliga la Bunji a allunyar-se de casa seva. 

 
Bunji és un espectacle de teatre i titelles amb una escenografia sorprenent i dues intèrprets que, per mitjà de la narració, dels diàlegs i d’algunes cançons, captiven el públic des del primer moment. Està inspirat en l’imaginari australià: la diversitat del país i de la seva fauna i flora, amb les diferents espècies que hem de conèixer, respectar i estimar.

 
L’obra arriba fàcilment a la innocència dels infants, i a tot el públic, per interactuar-hi a través dels sentiments que els genera cada situació. En definitiva, un espectacle en el qual vam poder  riure, emocionar-nos, cantar, patir una miqueta, gaudir molt… i reflexionar sobre la història que se’ns explicava. L’enhorabona a Festuc Teatre per la seva bona feina!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Festuc Teatre

Angelina Pujol - Nadals remots

 

Angelina Pujol i Massana (1924)
Nadals remots
 
Voldria ser petita altra vegada
i complaure’m dels meus Nadals primers,
amb pares i germà, de cors sincers,
càndids, de bona fe consolidada.
 
Voldria aquells Nadals de ma infantesa,
fent el pessebre en viu al menjador,
alabant a Déu Nin amb tot candor,
surant música i cants, vessant tendresa.
 
Voldria els bells Nadals de plenitud,
quan encar mon amor de joventut
al meu costat feliç els compartia.
 
Voldria que d’aquests Nadals remots,
plens de Jesús Infant i tan devots,
em siguin per la ment font d’energia.
 
Bon Nadal i feliç any nou!

Angelina
 
L’Angelina Pujol, balsarenyenca centenària i poeta en actiu, ens ha fet arribar aquest sonet, que reproduïm per a tots els nostres lectors compartint amb ella i amb tothom el seu desig de bones festes.


dissabte, 21 de desembre del 2024

El nou company de nits

CINC MINUTS
 

Són les cinc de la tarda i acabo de berenar. Com quasi cada dia surto al terrat i em poso a escombrar totes les fulles que deixa el famós lledoner, del qual us he anat parlant sovint. Entre palada i palada de recollidor tinc temps de reflexionar sobre un fet tan real com és la vida mateixa; tot allò que és viu mor, per més tard tornar a reviure, com aquestes fulles. La vida humana també és així. Després d’aquesta reflexió em plau compartir amb tots vosaltres la columna del meu diari: “Raça humana”, que escriu l’escriptora Sara Muñoz.
 
«Des de fa sis dies, tinc nou company de nits. Em ve a visitar de les dotze en endavant, quan m’intueix estirada al llit. Ho fa de forma gairebé furtiva per no aixecar sospites. Com poden imaginar, m’altera el son una mica, o més aviat bastant, però en el fons m’ha fet rejovenir perquè em trasllada a aquelles nits de fa un parell o tres de dècades, quan teníem força per a tot, bé perquè les ganes de farra sempre devoraven el cansament, bé perquè els nadons et recordaven que havien arribat a aquest món trepitjant fort, però sobretot amb moltíssima gana. No parlem el mateix idioma, així que d’entrada tenim un contratemps que ens dificulta aprofundir en la relació, però m’esmerço a entendre’l. No sé si ell procura fer el mateix exercici amb mi, raó per la qual el diàleg no està sent del tot fluid. Malgrat que no podem negar certes incomoditats, sento la necessitat de comunicar-m’hi perquè sis nits consecutives, sense faltar a una sola cita, donen per agafar-li afecte i ara el que realment voldria és convidar-lo a passar les festes en família. A més, que algú que respira i es mou amb aquesta agilitat senti atracció fatal per mi, ara que ja he passat la barrera dels 50, doncs sempre és un al·licient més per estirar la relació tantes nits com doni de si. Haig de reconèixer, però, que les expectatives no són gaire elevades. Hi ha algun element que convida a sospitar que la nostra fi està més a prop del que puc imaginar. Potser és la seva timidesa extrema el que el fa arrimar-se quan tot està ben fosc i desaparèixer mentre detecta un sol bri de llum, provingui d’on provingui. Per molt que m’esforci, no trobo l’amagatall secret. I no és que l’habitació sigui àmplia i majestuosa, és més aviat que el molt murri sap escapolir-se’n. Potser la clau és trobar un nom que el sedueixi, en lloc del que no he pogut evitar triar: el puto mosquit.» (Diari El Punt Avui).
 
Segur que tots algun cop o altre ens hi hem trobat. Gràcies, en dono fe per poder compartir-ho.
 
Josep Gudayol i Puig


dimecres, 18 de desembre del 2024

Concert de Llibert Fortuny

 

Per celebrar Santa Cecília, patrona de la música, el 20 de novembre a les 7 de la tarda, al Sindicat, va tenir lloc l’actuació de Llibert Fortuny. Hi va assistir una seixantena de persones, entre les quals molts alumnes de l’Escola Municipal de Música Mossèn Joan Bajona, organitzadora de l’acte.
 
Llibert Fortuny és un músic expert, amb anys d’experiència. És un virtuós del saxofon i compositor de música de jazz, que ha publicat diversos àlbums i ha rebut diferents premis. Ha viatjat a molts llocs del món, entre els quals Nova York, fent difusió de la seva música i de la cultura catalana, Entre altres treballs importants, va dirigir i arranjar l’espectacle del desè aniversari de l’Auditori de Barcelona; i és l’autor dels arranjaments del Ball de l’Àliga de la Patum de Berga. També ha fet enregistraments musicals per a la Festa Major de les Santes de Mataró i per al Concurs de Castells de Tarragona. Fortuny actua sovint amb prestigiosos músics, com Manel Camp, amb qui ha interpretat versions en jazz de música clàssica i de cançons de Nadal, junt també amb la santpedorenca Mireia Farrés, la seva parella. Tot i que actualment viu a Cerdanyola del Vallès, la seva família procedeix de Gósol.

 
Durant més d’una hora, Llibert Fortuny va fer una classe de música, explicant nocions de saxo (instrument de vent-fusta) i d’acompanyaments musicals amb l’ordinador, la pantalla del qual podia veure tothom projectada de forma gegant a la paret; amb la participació del públic en general i d’alguns joves alumnes de l’escola, que van pujar a l’escenari. Després, per acabar, va interpretar quatre peces: Mastinades, Entrades a plaça, Toc de vermut i Toc de castells.

 
Finalment els alumnes que van voler van pujar a l’escenari per veure’l de prop i fer-li preguntes per resoldre els seus dubtes.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Meteorologia. Novembre 2024

 
Novembre de 2024
 
Temperatura (ºC)
 
AEMET no ha donat les dades resum de la temperatura del mes de novembre per a l’estació de Balsareny.
 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 13)

44

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 30)

1015,7

Mínima (dia 22)

989,5

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 3

2,4

Dia 4

15,4

Dia 6

15,6

Dia 23

2,2

Dia 25

2,4

Total

38,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET
Foto: Isidre Prat


dilluns, 16 de desembre del 2024

La Marató de TV3 a Balsareny

 
Amb el lema “A ple pulmó”, la tradicional Marató de TV3, Catalunya Ràdio i 3Cat enguany ha recaptat diners per investigar les malalties respiratòries. La jornada de la Marató va tenir lloc el dia 15 de desembre, amb un programa especial de més de 16 hores en directe, en què hi va haver reportatges, entrevistes a metges especialistes en el tema i a molts testimonis, així com actuacions musicals i la informació periòdica de la quantitat recaptada, que va anar augmentant amb el pas de les hores. 

 
El plató central va estar situat al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, un lloc adequat, perquè antigament era la seu de l’Hospital del Tòrax, on es tractava la tuberculosi, malaltia amb què es va començar a fer recerca en el camp de la pneumologia. Des d’aquí es van fer connexions amb 3 platons més, situats en espais naturals: l’illa de Gràcia (al Delta de l’Ebre), on es va parlar de la importància de l’aire que respirem; el Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, on es va tractar l’esport i la vida saludable; i el Parc de la Devesa de Girona, on es va parlar de la recerca que fem possible gràcies a la nostra solidaritat.

 
També hi va haver altres connexions a indrets on es van fer reportatges en directe i llocs on es celebraven actes a favor de la Marató, com el tradicional partit de futbol entre famosos, a l’Estadi Olímpic de Terrassa, que va acabar amb un 6 a 6. 

 
De fet, a la gran majoria de pobles de Catalunya, no només el dia 15, sinó que també dies abans i dies després, hi va haver moltíssimes activitats per divulgar aquestes malalties i per recaptar diners. Un d’ells va ser Balsareny, on, el divendres abans, dia 13, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, es va celebrar una xerrada per acostar el públic a la realitat mèdica i humana de les malalties respiratòries, a càrrec de personal de l’àmbit sanitari especialitzat, facilitat per la Fundació La Marató.

 
El mateix diumenge, dia 15, al matí, també es va dur a terme, com de costum, una caminada solidària, d’uns 6 quilòmetres, pel terme de Balsareny, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, a la qual varen participar prop d’una quarantena de persones, gairebé el doble que l’any passat. Enguany va transcórrer per l’oest del poble: començar pel camí de Fucimanya i, després d’una pujada, arribar a la carena de la Baga Fosca, des d’on es veia una bonica panoràmica, tot i el matí força fred i molt ennuvolat que va fer. Com a camí de tornada, es va resseguir tota la carena, per pista ampla i per corriols, fins arribar dalt del Serrat del Maurici i visitar  l’interior del fortí carlí. Durant el recorregut, membres del Centre Excursionista van fer explicacions sobre algunes fites a destacar, com la mateixa casa de Fucimanya i el Serrat del Maurici. 

 
Després, es va tornar cap al poble pel camí principal, passant pel Callerís. Arribant a la plaça de la Mel, al migdia, hi va haver un petit refrigeri, amb coca, xocolata i begudes per a tots els participants. També hi va haver una caixeta perquè tothom qui volgués hi diposités el seu donatiu. Es van recollir 248 €, sense comptar que el mateix Centre Excursionista també hi fa una bona aportació, que arrodoneix aquesta xifra. Recordem que encara es poden fer donatius, com cada any, fins al 31 de març. 

 
L’altra activitat que no podia faltar a Balsareny, a favor de la Marató, va ser  també el mateix dia 15, consistent en una sessió del Quinto del Traginer, la primera de la temporada, al Casino. Igualment, en aquest cas, tots els diners que es van recollir van anar per la Marató de TV3.
 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat / Joan Prat 

 


El desembre a La Tempesta

 
 
La presentació del Llunarbori, un calendari d’Elena Sixto per viure més d’acord amb la natura, va ser el primer acte del mes que va tenir lloc a La Tempesta, concretament el dia 13. Un calendari lunar, de tretze mesos, com els que l’Elena publica des de fa tretze anys: cada mes vinculat amb un arbre emblemàtic, un element simbòlic i un poema. Aquest calendari el podeu comprar encara en aquest espai cultural. 

 
L’endemà dissabte, a les 7.30 de la tarda, hi tenia lloc l’actuació de Jan Nieto, un jove del Maresme, de només 17 anys, que canta d’una manera esplèndida, alhora que toca la guitarra, tant la guitarra clàssica com l’elèctrica. En la majoria de peces el va acompanyar el jove Pepo Membrive a la bateria. 

 
Durant aproximadament una hora, van interpretar prop d’una quinzena de cançons, la majoria en anglès, però també un parell en català. Per altra banda, la major part de les cançons eren d’un primer disc que han gravat i que sortirà properament al mercat. El repertori incloïa peces de diferents estils, com el pop-rock, blues i inclús alguna balada. La composició de moltes d’elles tenia com a referència la banda americana Eagles. La bona interpretació va fer esclatar els forts aplaudiments dels assistents.
 

La programació del mes, que encara ha de tenir lloc a l’hora de tancar aquest Sarment, es completa amb un concert-vermut, el dissabte 21 al migdia, amb Boopy’s Love, un duet que domina la rumba, el jazz, el funk i altres estils, amb veus, contrabaix i ukelele. Finalment, el mes acabarà amb la primera festa de lectura en silenci (Silent reading party), on cal participar amb un llibre i el mòbil en silenci. Serà el diumenge, 29 de desembre, de 5 a 8 de la tarda.
 
També recordem que encara esteu a temps de visitar-hi l’exposició Los colores de mi tierra, del balsarenyenc José Manuel Oliva, amb una sensacional mostra de les seves pintures. Estarà exposada fins el dia 10 de gener de 2025.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre PratLa Tempesta


diumenge, 15 de desembre del 2024

Entrevista al regidor d’Hisenda i de Festes, Josep Maria Soler Camps

 
 
Continuant amb les entrevistes als membres del Consistori balsarenyenc, parlem  aquest mes amb el regidor de Festes i d’Hisenda, Josep Maria Soler Camps.
 
Josep Maria Soler, conegut per tothom com “el Camps”, va ser el número 3 de la  llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les passades eleccions municipals de 2023, i ara forma part de l’equip de govern,  junt amb els altres tres membres del seu partit i els quatre membres d’Endavant  Balsareny.
     Va cursar els estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola Universitària d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on va acabar la carrera el 1977 i es va col·legiar el 1978. Ha dut a terme la seva vida laboral bàsicament com a funcionari de carrera durant 40 anys a l’Ajuntament de Manresa, compaginant-ho alhora amb treballs d’arquitecte tècnic en l’exercici liberal de la professió.
 
Josep Maria, com valores aquest any i mig que portes com a regidor? Per cert, és la primera cosa que fas en  política?
 
He anat moltes vegades a les llistes de convocatòries a eleccions municipals, si bé és cert que és la primera vegada que formo part del Consistori municipal.
     La definició que més se m’escau, i que m’han sentit dir els companys de l’equip de govern, és que m’ho passo bé i gaudeixo anant a l’Ajuntament. La feina que hi ha sempre és relativa i la gran sort que tinc és que el fet d’estar jubilat em permet anar quasi cada dia a l’Ajuntament i, per tant, puc dosificar les tasques a fer. Potser hi ha moments més puntuals de més feina, quan per exemple s’han d’aprovar pressupostos o preparar la Festa Major, però tinc molt bons companys de viatge, que quan cal em donen un cop de mà.
 
Ho portes bé pel carrer? Et veus amable amb tothom...
 
Soc una persona que em considero força oberta. Parlo amb molta gent. Moltes persones em coneixen de fa anys, per haver-los fet alguns treballs o per formar part d’entitats. Tinc un tarannà proper i no m’importa en absolut que la gent m’aturi i em parli de temes relacionats amb les meves regidories o de qualsevol altre tema municipal. Parlar amb la gent sempre és enriquidor per ambdues parts.
 
Quines són les teves feines com a regidor de Festes? Hi ha coincidències amb  altres regidories, com Joventut o Cultura?
 
Festes i Cultura són dues àrees separades per una línia molt fina: hi ha molts actes que tant es poden organitzar des d’una regidoria com des de l’altra. Tant és així que hi ha municipis en què és una sola regidoria. La gran sort és que amb el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, tenim molt bona entesa. Treballem al mateix espai físic i ell és dels regidors que també pràcticament hi és cada dia, cosa que ens permet coordinar actes, tant de festes com de cultura, que van lligats a esdeveniments festius, com Festa Major, Sant Joan, Sant Cristòfol, Castanyada, etc.
     En el cas de Joventut, tot i que també tenim relació amb el seu regidor, la programació d’actes i festes de joventut s’organitzen des de la pròpia regidoria.
 
Ara que ja heu sobrepassat el cicle d’un any, quines són les festes, al llarg de l’any, que et porten més feina?
 
Per descomptat que és la Festa Major. Per la contractació dels diferents grups externs, per la vinculació amb entitats locals, per intentar una programació que sigui del gust de tots els públics... per tot plegat, són dies de pensar, ajustar despeses, etc. Heu de pensar que els diferents grups musicals, teatrals, espectacles infantils..., quan treballen per administracions, el seu preu és molt diferent de quan ho fan per particulars, i tots tenen uns “catxés” força alts.
     També porta la seva feina la preparació de la Festa dels Traginers, ja que quinzenalment es fan reunions des de finals de setembre fins el dia de la Festa. En aquest cas, però, tenim la gran sort que hi ha una bona comissió que porta el gran gruix de feina, tot i que l’Ajuntament, amb les regidories implicades, no n’estem pas exempts.
 
Quan programeu una festa, teniu assessorament extern, per exemple, d’empreses de programació? 
 
No exactament, si ens referim a allò que sé que, en altres temps, s’havia parlat amb programadors de festa, se’ls assignava una quantitat econòmica i ells s’encarregaven de muntar la Festa Major, per exemple. Actualment estem en contacte amb representants dels diferents grups artístics i, a través d’ells, gestionem la contractació dels artistes. Avui en dia pràcticament la totalitat van a través del seu representant. Tot i així, també intentem, si és possible, fer el tracte directament amb l’artista.
 
Si ara creguéssiu adequat fer una festa nova o bé alguna entitat en proposés una, l’hauríeu de passar pel Ple o n’hi hauria prou d’aprovar-la per l’equip de govern?
 
Entenc que et refereixes a una festa que no substituiria ni la Festa Major ni la Festa dels Traginers, ni tampoc d’altres del nivell d’aquestes. Si és aquest el cas, el més correcte seria donar-ne compte en un ple municipal, però sense que preceptivament se n’hagi de fer una aprovació explícita.
 
Ara que acabem un any i en comencem un altre, algun canvi a destacar en les festes per l’any 2025? I quins dies seran els festius locals?
 
Ja ho anirem veient, però esperem poder fer moltes festes del grat de tothom. Quant als dies festius locals, que sí que s’aproven per ple, per al 2025 seran el dia 24 de febrer, dilluns després de Traginers; i el divendres dia 25 d’abril, Sant Marc, patró de Balsareny.  
 
La regidoria de Festes té bones relacions amb les entitats?
 
La regidoria de Festes intenta tenir bona relació amb tothom i crec que s’està aconseguint. Ara bé, com he anat dient, com que formem un govern molt transversal, quan les entitats intervenen en les festes,  qui es relaciona i programa amb les entitats culturals és el regidor de Cultura; quan és amb entitats esportives, la regidora d’Esports; i quan és amb entitats juvenils, el regidor de Joventut.
     I, en concret, per la Festa Major, en què intervenen totes les entitats que he comentat, ens posem d’acord les quatre regidories, per tal d’intentar encabir els possibles actes dins del programa global. De la mateixa manera se’n dona coneixement a la resta de l’equip de govern, perquè n’estigui al cas i també altres regidors hi puguin dir la seva, si s’escau.
 
Molt bé. Anem per l’altra gran àrea de la qual ets responsable: la d’Hisenda. Una  regidoria molt important. Quines són les teves funcions com a regidor d’Hisenda?
 
És una regidoria força activa al llarg de l’any, si bé, cap a la part final del mateix, com ara, és quan cal una dedicació més especial per preparar els pressupostos de l’exercici següent, sempre amb la gran ajuda de la tresorera i l’interventor municipals, per descomptat.
     És funció meva fer el seguiment dels estats d’execució de la despesa al llarg de l’any, per així veure en tot moment la situació real dels comptes. Igualment, analitzar, amb tot l’equip de govern, les desviacions de pressupost o les mancances en partides concretes, per fer-ne modificació i ampliar crèdits allà on l’assignació inicial del pressupost hagi quedat curta o s’hagi produït més despesa de la prevista. Cal tenir present, però, que, per poder fer modificació de crèdit i ampliar el d’alguna partida o crear partides noves, sempre s’ha d’haver tancat el pressupost de l’exercici anterior per poder ampliar crèdit amb romanent. Cal aprovar per ple municipal aquestes modificacions i suplements de crèdit.
     Una altra cosa és quan una partida té consignada una subvenció aprovada  per algun estament (bàsicament Generalitat o Diputació) i quan aquesta es fa efectiva. O també si es rep una subvenció que no estava consignada; en aquest cas, la modificació de crèdit pot ser aprovada i comptabilitzada directament per decret d’alcaldia.
     Una altra funció és analitzar les ordenances fiscals i fer-ne estudis, per si cal modificar. En aquest sentit, més que buscar tots els equilibris necessaris per tal de no haver d’apujar els tributs en excés, es tracta de reajustar les quotes, que no sempre són a l’alça, com ha estat a l’IBI de rústica pel proper exercici, que s’ha rebaixat el tipus impositiu. 
     Per altra banda, també he tingut força trobades amb diferents contribuents per resoldre temes vinculats a cadastre, IBI i altres impostos. En aquest sentit, he de dir que em surt la vena més tècnica que política. No en va, bona part del meu exercici professional ha estat vinculat a l’àrea de tributs i gestió tributària de l’administració local.
 
Josep Maria, com tenim la qüestió dels diners de cara a aquest proper any? Ja heu aprovat el pressupost per al 2025?
 
El pressupost pel 2025 serà de 4.848.300 €, que és sensiblement superior al d’aquest 2024, però tenim previst fer força inversió i, en concret, bona part de l’increment serà destinat a costejar les obres de l’adequació del nou Consultori Mèdic a la plaça de la Mel. També està previst arranjar l’estructura i coberta de l’antic escorxador i tenim programat, durant l’any 2025, substituir la gespa de les piscines municipals.
     La previsió és que, quan aquesta entrevista arribi a mans dels lectors, ben aviat, el pressupost ja estigui aprovat i, per tant, pugui ser efectiu els primers dies del mes de gener. Si no ha sorgit cap força major, s’haurà aprovat en un ple extraordinari del dia 13 de desembre.
 
Ara m’agradaria que m’expliquessis d’on surten els ingressos de l’Ajuntament, i quina previsió hi ha per al 2025, d’una manera entenedora per a tothom...
 
La previsió d’ingressos majoritàriament és de recursos propis provinents de la recaptació tributària.
     El gruix més gros està contemplat amb els impostos directes, en concret l’IBI (urbana i rústica); l’impost sobre vehicles de tracció mecànica; l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i l’impost sobre activitats econòmiques. Aquest capítol té una previsió d’ingressos de 1.755.800 €.
Com a impostos indirectes, en concret l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres hi ha una previsió de 100.000 €.
     Quant a taxes i preus públics que l’Ajuntament cobra per serveis que presta, entre les més destacables, la recollida d’escombraries, el servei i subministrament d’aigua potable, el cànon de l’aigua, la taxa de la Llar d’Infants, les escoles de teatre i música, els serveis funeraris i la piscina, la previsió global és de 1.054.588,74 €.
     Un altre concepte són les transferències corrents de la Generalitat, Diputació, participació en tributs de l’Estat i tributs de la Generalitat, que pugen a 1.212.681,17 €.
     Pel que fa a subvencions de la Diputació, el Programa General d’Inversions (PGI) (cal remarcar que aquesta part està contemplada també a la despesa inicial de la construcció del nou CAP) i també el programa sectorial d’adaptació a l’emergència climàtica, sumen en total 375.085,41 €. 
     També hi ha la previsió d’un préstec de la Diputació de Barcelona, de 255.500 €. I, finalment, ingressos patrimonials per un valor de 94.644,68 €.
 
I ara, si us plau, explica’ns resumidament quines despeses s’hauran de cobrir...
 
Seria llarguíssim, ja que hi ha moltíssimes partides en un pressupost municipal, atès que està estructurat per tal que la despesa, quan es fa una petició, estigui consignada a la partida que pertoca. Però, molt a grans trets, remarcaré els tres blocs que majoritàriament consumeixen el pressupost a l’apartat de despeses.
     Capítol 1. Correspon a la despesa de personal, sous, Seguretat Social, IRPF etc. de tot el personal al servei del nostre ajuntament. Això suposa un total de 1.909.550 €, o sigui, al voltant d’un 40 % del pressupost.
     Capítol 2. Despeses corrents en béns i serveis. En aquest cas, agafa un ampli ventall d’àrees. Com a més significatives en despesa: els contractes de neteja viària, el servei de recollida d’escombraries, el servei d’aigua potable, l’enllumenat públic, el manteniment de la via pública i també aquelles altres despeses corrents assignades a actes i serveis que presta l’ajuntament. Per tant, aquí hi entren totes les festes (Major, Traginers, castanyada, Sant Joan, cap d’any, Sant Cristòfol i un llarg etcètera) i també la prestació dels serveis socials, esports i foment de l’esport, manteniment d’equipaments, aportació a l’Institut Escola Guillem de Balsareny, a la Llar d’Infants, a les escoles de música i teatre i molt més fins a cobrir la quantitat de 2.191.215 €.
     Capítol 6. Corresponent a inversions. Cobreix des de les compres més simples que ha de fer l’Ajuntament fins a compres d’immobles si s’escau (aquest any se n’ha realitzat una; i, pel proper exercici, tenim en cartera una altra opció), passant per totes les obres previstes a realitzar: a destacar, la construcció del nou CAP i la substitució de la gespa de la piscina. El total previst d’aquest capítol és de 678.882 €.
     La resta correspon a altres capítols de menor transcendència econòmica, amb una consignació total de 68.653 €. 
     Cal dir que  el pressupost municipal és públic i es pot consultar en tot moment si es vol entrar en més detall.
 
Quina és la teva feina habitual a l’Ajuntament? És una sobrecàrrega de feina important que et pren temps personal o ho  portes bé tot?
 
Com he dit abans, procuro a anar-hi cada dia. Tanmateix, aquesta tardor he fet campana diversos dies. Soc molt afeccionat a anar a buscar bolets i, després de dos anys d’abstinència, ja tocava.
     Per a visites, tinc assignat els dijous de 11 a 14, per a qualsevol de les dues regidories, i millor demanar hora per garantir una bona atenció. De totes maneres, en qualsevol moment, si soc a l’Ajuntament, estic disposat a atendre i també a buscar hores que als interessats els vagi bé.
     Curiosament, soc l’únic regidor que no té assignada una dedicació a nivell oficial, ja que el fet d’estar jubilat m’ho faria incompatible legalment, però això és un simple formulisme. La gent sap que sempre que calgui trobarem un moment per veure’ns.
     La feina habitual que m’has preguntat és preparar tots els esdeveniments festius al llarg de l’any, peticions de despesa, contractació de serveis, de subministraments vinculats a festes, en allò pròpiament de la regidoria de festes.
 
Com és la teva relació amb els altres membres del consistori, tant els del teu  partit com els d’Endavant Balsareny? També tens reunions esporàdiques amb el  partit?
 
És extremadament bona. I dic que, des del primer moment, he tingut clar que no som 4 més 4, som vuit. Vull dir que tinc discrepàncies i avinences tant amb membres de l’una com de l’altra formació inicial. Tant en un cas com en altre, si hi ha discrepàncies, no és pel color polític o procedència, sinó per la manera de veure o entendre cada fet.
     Sí, amb els altres membres de la llista i de partit tenim reunions esporàdiques, per tal de mantenir-los informats de primera mà dels aspectes més rellevants, com així també rebre informació, queixes o tot allò que hagin pogut copsar al carrer i no ens hagi arribat per cap via.
 
Preveus algun canvi en la teva tasca quan, el juny vinent, hi hagi canvi  d’alcaldia?
 
En principi, no hi ha previst cap canvi en cap en les regidories. Aquestes ja es van estipular en el pacte de govern: cada regidor mantindrà la seva regidoria vigent, així com el primer tinent d’alcalde passarà a ser alcalde i l’alcaldessa actual passarà a ser primera tinent d’alcalde, el mes de juny de l’any vinent. En aquest sentit, tot continuarà exactament igual llevat del càrrec d’alcalde/alcaldessa.
 
Si qualsevol conciutadà se’t vol adreçar per qualsevol qüestió de Festes o  bé d’Hisenda, com ho ha de fer?
 
Aquí permet-me una puntualització. No estic en les xarxes socials i tampoc no segueixo, per tant, les de l’Ajuntament. Per l’edat i manca d’interès, sigui dit de passada, no en soc usuari. Per tant, se m’han d’adreçar pel procediment convencional: trucada per telèfon, correu electrònic o presencialment a l’Ajuntament mateix. Així resoldrem qualsevol dubte o qüestió.
 
I ara, per acabar, et volia fer algunes preguntes personals: Quines aficions tens?
 
La més potent és anar a buscar bolets. No me’n cansaria mai.  També visitar infinitat de racons de Catalunya acompanyant els gegants.
 
L’últim llibre que has llegit?
 
—“Salvador Puig Antich, cas obert”.
 
La darrera pel·lícula i/o obra de teatre que has vist?
 
—“La casa en flames” (per segon cop), en aquest cas, a la sala Sindicat.
 
Algun lloc del món on hagis anat, que t’hagi agradat més o que t’hagi  impactat per algun motiu.
 
El millor, sense cap mena de dubte, Catalunya. Però un lloc que realment em va agradar molt és Florència, una ciutat monumental.
 
Algun ídol que admiris (en el camp de la política, de la ciència, de les  arts...).
 
Pel seu atreviment en la innovació a l’arquitectura, pel corrent que va crear, pel llegat que ens va deixar i per la seva catalanitat sense embuts, Antoni Gaudí.
 
Vols afegir alguna cosa més?
 
Agrair a Sarment, i a tu en particular, l’entrevista; i demanar disculpes pel fet que potser m’he estès molt, sobretot en l’àrea d’Hisenda, però és que se’m fa difícil retallar i m’apassiona la feina que faig.
 
Segur que tothom t’entendrà les bones i detallades explicacions que ens has fet. Moltes gràcies per haver-nos atès.
 
Isidre Prat Obradors
Foto: Josep M. Soler