Quim Junyent, campió d’Europa i MVP del torneig

 

 

El futbolista balsarenyenc Quim Junyent, que fins al passat mes de juny ha format part del FC Barcelona i que acaba de fitxar per la UD Almeria per a les properes temporades, ha viscut un dels moments més brillants de la seva encara jove carrera esportiva.
 
Aquest mes de juliol ha participat en el Campionat d’Europa de seleccions nacionals sub-19, disputat a Gal·les, on ha exercit de capità de la selecció espanyola. El seu lideratge, la qualitat del seu joc i el seu compromís han estat determinants perquè Espanya es proclamés campiona d’Europa.

 
La seva magnífica actuació no ha passat desapercebuda. A més d’aixecar el títol continental, Quim Junyent ha estat distingit amb el premi de MVP (Millor Jugador del Torneig), un reconeixement que l’acredita com el futbolista més destacat de la competició. 

 
Els elogis han estat unànimes. El diari Regió7, per exemple, titulava: «Quim Junyent, la jugada de sacrifici d’un MVP europeu de Balsareny», i destacava que «el centrecampista bagenc, campió continental sub-19 i millor jugador del torneig, ha apostat per sortir de la zona de confort del Barça per revaloritzar-se a l’Almeria», en referència a la seva decisió d’emprendre una nova etapa esportiva.

 
Des del Sarment, on hem tingut el plaer d’entrevistar-lo i parlar-ne en diverses ocasions i de seguir ben de prop la seva trajectòria des dels seus inicis, ens sentim especialment orgullosos dels seus èxits. Per això volem felicitar ben sincerament en Quim Junyent per la consecució del Campionat d’Europa i pel merescut guardó de millor jugador del torneig.
 
Li desitgem, igualment, molta sort en aquesta nova etapa que ara enceta a la UD Almeria. Estem convençuts que, amb el talent, el treball i la humilitat que sempre ha demostrat, continuarà fent gaudir els aficionats al futbol i portant ben amunt el nom de Balsareny.
 
Sarment
Fotos: RFEF / Família Junyent

Ara fa... 40 anys. Jocs Olímpics escolars

 
Aquest any en farà 40 que Barcelona va ser nominada seu dels Jocs Olímpics de 1992. L’eufòria que es va viure en general a tot Catalunya va fer que a l’escola de Balsareny s’organitzessin el desembre de 1986 uns Jocs Olímpics escolars que van durar tota una setmana. 

Al Sarment núm. 52 de gener de 1987 ens en fèiem ressò a la portada, amb una fotografia del peveter que es va fer per a l’ocasió; a l’editorial, amb un esment a «l’esplendorosa clausura dels Jocs Olímpics escolars»”; i a la secció de “Balsareny Avui”, on Josep Gudayol informava de l’esdeveniment en un article, del qual hem extret aquests paràgrafs:
 
«Sota el lema “amb l’esport et faràs fort”, Balsareny i la seva escola Guillem de Balsareny van viure unes jornades d’adhesió a la Barcelona Olímpica del 92.
 
»Amb l’organització del Consell Escolar, l’Associació de Pares i el Claustre de Mestres del nostre col·legi, s’han celebrat des del dia 14 fins al 21 de desembre uns Jocs Olímpics on la gimnàstica, l’atletisme, l’handbol, el bàsquet i el futbol, entre altres, van formar el gruix esportiu que practicaren els grups d’alumnes dels diferents cursos.»

S’informava també que les proves van tenir lloc al nou pavelló esportiu, llevat del futbol; i de la presència de diversos esportistes coneguts, a fi de donar a l’alumnat «un estímul i il·lusió», així com de l’actuació de l’equip de bàsquet femení del “Font Vella” amb jugadores americanes.

Per la selecció: Joan Prat
Fotos: Josep Rodergas / Arxiu Municipal Balsareny.
Portada del Sarment, gener 1987

Lotta Gállego, l’altra judoka de la família

ESPORTISTES DE BALSARENY

 
La Lotta és l’altra guanyadora de judo a la família Gállego- González (recordem que al Sarment d’abril de l’any passat entrevistàvem la seva germana Milena). La Lotta ha participat darrerament en diversos campionats, on ha obtingut posicions excel·lents. Actualment entrena a Esport7, a Manresa, tot i que durant uns anys també va practicar judo a Navàs. Durant l’entrevista, la Lotta deixa clar que ella viu el judo com un esport, centrant-se en la tècnica i la competició.
 
Lotta, ens podries explicar a quina categoria pertanys i quins campionats has disputat?
 
Pertanyo a la categoria infantil, en la categoria de pes de menys de 40 kg. El passat 14 de febrer vaig quedar en segona posició als Campionats de Catalunya que es van celebrar a Barcelona i, el 8 de març vaig quedar cinquena a la Supercopa d’Espanya a Alacant.
 
En què consisteixen els teus entrenaments?
 
Practiquem tècniques que després podem aplicar als combats. Com que soc baixeta, practico moltes tècniques de genolls per entrar per sota. Cada tècnica té un nom específic, com ara ippon-kouchi, ippon de genolls i morote de genolls.
 
Tots aquests noms són d’origen japonès?
 
Sí, la majoria de termes que utilitzem provenen del japonès: les tècniques, les puntuacions i fins i tot  l’espai on practiquem. Moltes d’aquestes paraules tenen un significat precís i també és un llenguatge internacional en el món del judo.

 

En què consisteix un combat?
 
Un combat és entre dues persones de la mateixa categoria i dura uns tres minuts, De vegades, si en acabar el temps estem empatades, es fa el que s’anomena Golden Score, i el combat continua fins que hi ha una guanyadora.
 
Com funcionen les puntuacions?
 
Hi ha diferents puntuacions: el yuko, quan el contrincant cau de costat: l’has tombat, però el combat segueix. El waza-ari, quan toques amb mitja esquena a terra, i el combat també segueix. I l’ippon, quan el contrincant cau completament d’esquena; aleshores el  combat s’acaba.
      Quan el combat segueix a terra l’objectiu és immobilitzar el contrincant durant vint segons, que equival a un ippon i et fa guanyar el combat. En categories superiors (de cadet en amunt) també pots guanyar a terra per abandonament del contrincant per luxació de braç o estrangulació.
      Quan hi ha més de deu participants es fan eliminatòries amb repesca. Si n’hi ha menys de deu es fan lliguetes.
 
Tot i que parles de combats, el judo no és un esport agressiu, oi?
 
No, no ho és. Tot i que lluitem i caiem durant els combats, no és gens violent. Les tècniques serveixen per aprendre a caure i quan immobilitzem o tombem el contrari, és durant un temps permès. Els guanys no se celebren amb excessos: saludes el rival i te’n vas respectuosament i més tard, al podi, reculls la teva medalla o copa sense grans celebracions. A les Copes d’Espanya, fins i tot pugen al podi els cinquè i setè classificats.

 
El judo és pot practicar fins a edat avançada?
 
Sí, perquè quan ets més gran pots adaptar el judo que practiques a les teves capacitats: pots centrar-te més en la lluita a terra, per exemple. Aprens a caure, treballes l’equilibri, la flexibilitat, la coordinació i la concentració. Nosaltres també combinem el judo terra amb el judo dret en els entrenaments.
 
Què sents quan guanyes o millores tant en aquest esport?
 
Sento una gran satisfacció personal. Com que fa anys que practico judo, m’hi sento molt enganxada. M’agrada, m’exigeix concentració i esforç i penso continuar practicant-lo.
 
La Lotta s’expressa amb facilitat i mostra una clara comprensió de la seva evolució en el judo. Les competicions exigeixen constància, i la família ha d’adaptar-se als desplaçaments i, a temporades, els caps de setmana  estan ocupats. Tot i això, ho viu amb satisfacció, ja que el judo s’ha convertit en un entreteniment familiar. Tot i tenir altres activitats, com l’escoltisme o la música, la Lotta té clar que el judo és la seva preferència.
 
Entrevista: Lluïsa Coma
Fotos: Arxiu Lotta Gállego

Xavier Sant publica un llibre sobre el CE Sabadell

El balsarenyenc Xavier Sant Rimbau, resident a Sabadell, ha publicat el llibre Amb ells vàrem tocar el cel: un homenatge al Centre d’Esports Sabadell, l’equip de futbol que va jugar a Primera Divisió espanyola entre 1965 i 1972 i va disputar eliminatòries de competició europea; actualment està a Primera Federació, la segona categoria del futbol estatal. En Xavier, que va començar d’aplegapilotes i després va ser jugador de base de l’equip vallesà, ha publicat ara un recull d’entrevistes, records, anècdotes i fotografies que fan història dels millors anys del club arlequinat. No és tant una crònica esportiva com un retaule de vivències humanes entorn de les persones que van portar els seguidors del Sabadell, tal com apunta el títol, a tocar la glòria. Felicitem en Xavier Sant per la iniciativa de fer, amb aquest llibre, un reconeixement a un club que, amb tots els honors, forma part molt important de la història de l’esport català.  
 
R.C.

35a Cursa del Gall Dindi

Ja fa trenta-cinc anys que se celebra a Balsareny la tradicional Cursa del Gall Dindi, competició nadalenca organitzada pel Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada. La del 2025 va tenir lloc el diumenge 21 de desembre i hi van participar 34 ciclistes.

 
En la categoria de fins a cinc anys, els guanyadors van ser: primer, Marcel Guirado; segon, Hugo Correira; tercera, Aina Blasco. En la categoria de 6 a 10 anys: primer, Unai Gonzàlez; segon, Marc Rabaneda; tercer, Hugo Baliñas. En la categoria d’11 a 15 anys: primer, Àlex Rodríguez; segona, Sara Rodríguez; tercera, Ani Pérez. En les categories infantils, tots els participants van rebre la merescuda medalla i una bossa de llaminadures.

 
La categoria de 16 a 39 anys i la de 40 a 59 van córrer alhora a causa de l’escassa participació en una de les dues; però cada categoria va tenir la seva classificació per separat. En la de 16 a 39 anys els campions van ser: primer, David Gómez Cazorla; segon, Arnau Planas Giralt; tercer, Adrià Moreno. I en la de 40 a 59 anys: primer, Abel Blanquer Parcerisa; segon, Pau Delgado Casanova; i tercer, Abel Mora Lizano.

 
Des de la Junta volem agrair la participació de tots els corredors i el suport de tots els assistents a les curses; i donar les gràcies a l’Ajuntament per la seva col·laboració en aquest acte.
 
Text i fotos: Jesús Acevedo

MOTOR BALSARENY, mig segle després

 

Logotip de l’entitat

A Catalunya hi ha hagut des de sempre molta afició als esports de motor; ja als inicis del segle passat, a Barcelona, s’hi van disputar importantíssimes curses tant de motos com de cotxes. Entre els anys 1900 i 2000, Catalunya va ser —juntament amb el País Basc i València— el gran centre de la indústria motociclista d’Espanya, i és un dels territoris d’Europa amb més marques pròpies. Se sap que a Catalunya, en aquest període, s’hi van arribar a fabricar més de 80 marques diferents de motos, algunes de les quals amb renom internacional: Derbi, Ossa, Bultaco, Montesa, etc. En cotxes, foren moltes menys, però molt famoses: Pegaso, Hispano Suiza i altres. És cert que moltes d’aquestes 80 marques no passaren de fer només uns prototips o bé sèries molt curtes.
 
En paral·lel amb aquesta incipient indústria, el fet de voler organitzar competicions, va comportar l’aparició, arreu del nostre país, de múltiples clubs i escuderies a l’empara de les respectives federacions de cotxes i motos tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic. En aquest context, el Bages, el Berguedà i Osona han estat comarques molt actives tant en l’organització de proves com en el descobriment de pilots d’ambdós sexes. Com a exemple, ben a prop nostre tenim en ple funcionament el Moto Club Manresa, que fou fundat l’any 1949.
 
Els aficionats de Balsareny, amb l’objectiu d’organitzar algunes competicions, també volguérem tenir la nostra pròpia entitat, de tal manera que l’any 1975 naixia “Motor Balsareny” amb la seu social ubicada a la plaça de l’Ajuntament, número 1, als baixos de la casa de la família Sant-Rimbau. Abans de disposar d’aquest local, les reunions prèvies a la constitució es celebraven al bar de la zona esportiva, aleshores regentat per la família Bajona.
 
De l’equip fundacional en sorgí aquesta primera junta directiva:
 

Eugenio Salomón Pastor, president

Josep Maria Badia Pons, vicepresident

Julio Salomón Pastor, tresorer

Jacint Orriols Alsina, secretari

 
i els vocals següents:
 

Félix Pastor González

Pere Peix Pedrol

Manolo Ubiñas Sánchez

Armando Nicolás Jové

José María Fernández Pastor

Antonio Otero Montenegro

José Ángel Fernández Pastor

Ramon Bovet Ballús

 
Més endavant, també van formar part de l’equip directiu:
 

José Antonio Toro Ávalos

Pere Rubio Mas

Maria Carmen de Miguel Fernández

 
Els estatuts foren aprovats per la Real Federación Motociclista Española en data d’1 de setembre de 1975 i per la Federación Española de Automovilismo en data de 7 de novembre del mateix any, atès que encara no existien les federacions catalanes; només aquesta darrera tenia la subseu anomenada Federación de Automovilismo de Cataluña y Baleares, i sempre —recordem que en aquells anys encara vivíem en dictadura— ambdues federacions estaven supervisades per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes.

Carnet de soci

 
El club va arribar a tenir 105 socis, als quals se’ls informava periòdicament per mitjà d’una circular amb el logotip de l’entitat Motor Balsareny i la paraula “Noticias”. Els socis podien entrar gratuïtament als actes que organitzava el club i aquest es feia càrrec, en el cas dels socis pilots, de l’import de la inscripció d’aquests en les diferents competicions en què participaven.
 
L’entitat deixà d’existir només tres anys després de formar-se, per acord pres en la junta directiva del dia 8 de març de 1978 (potser s’havia d’haver convocat una assemblea...), segurament per les dificultats inherents a l’organització de competicions de motor i a la manca de directius. Podria ser doncs l’entitat de Balsareny de més curta durada. Mentre va estar activa va organitzar les següents proves, sempre en la categoria de motos.
 
30 de novembre de 1975. 1a Pujada Tot Terreny al Pla de Calaf

Era la primera competició que organitzava l’entitat; tot i no ser puntuable per a cap campionat, per un seguit de circumstàncies s’hi van inscriure els equips oficials de les marques Ossa, Bultaco i Montesa. En una matinal d’una rivalitat extrema, i amb 58 participants, en van sortir guanyadors, per aquest ordre, Toni Elias, Ton Marsiñach, Narcís Casas i Esteve Soler; l’aficionat recordarà prou bé aquests quatre famosos pilots. Per part local hi participaren Francesc Ribalta, Pere Peix i Jacint Orriols.
 
6 de juny de 1976. 1r Tot Terreny de Balsareny

Qui coneix aquesta especialitat ja sap de les dificultats que comporta participar-hi i també organitzar-la: recorregut molt llarg, prova d’acceleració, tram cronometrat, etc. Amb una participació de 23 pilots, en resultaren guanyadors Ton Marsiñach, Eudald Fornells i Toni Casals. Del nostre poble hi prengueren part Pere Peix i Salvador Peix.
 
31 d’octubre de 1976. 2a Pujada Tot Terreny al Pla de Calaf

Igualant l’èxit de l’edició precedent, s’inscriviren a la prova 51 pilots i en van resultar guanyadors Ton Marsiñach, Ricard Pio, Josep M. Vilajoana i Eudald Fornells. La participació local va estar formada per Francesc Ribalta, Pere Peix, Salvador Peix i Jacint Orriols.

Programa espectacle Zona Esportiva Els Ametllers, 1976

 
Altres iniciatives
25 d’abril de 1976. Festa Major

L’entitat portà a Balsareny l’espectacle “Diaboliks”,  a càrrec del Moto Club Manresa, en una matinal que es celebrà al camp de futbol, on uns intrèpids pilots de cotxes i motos van fer tot tipus de malabarismes, acrobàcies i posaren al límit homes i màquines bo i travessant foc, parets, fent salts espectaculars, etc. Tres dies després, s’organitzà en el mateix recinte una prova d’habilitat per a bicicletes, motos i cotxes.
 
26 d’abril de 1977. Festa Major 

Com en l’any anterior, s’organitzà en el camp de futbol una prova d’habilitat per a bicicletes, motos i cotxes.
 
Mentre va estar actiu, Motor Balsareny va col·laborar amb la Festa dels Traginers bo i organitzant les curses al castell (en aquest cas d’èquids) i ajudant als amics de l’escuderia Gironella en l’organització de les seves proves.
 
En el moment de cessar l’activitat, el club havia presentat a la Federació el projecte de competicions per a l’any 1977; aquestes eren la 2a edició del Tot Terreny de Balsareny i la 3a edició de la Pujada Tot Terreny al Pla de Calaf. També es preveia la celebració de les primeres 6 Hores de Resistència Tot Terreny Festa Major de Balsareny, a celebrar el dia 24 d’abril.
 
Més endavant, l’any 1981, ja sense el nom de Motor Balsareny, alguns aficionats arribàrem a un acord amb l’Ajuntament per poder fer entrenaments a l’antic abocador municipal a la zona de Cal Cansalada. L’any 1983 també col·laboràrem amb la Unió Ciclista Alt Llobregat en l’organització d’una prova de trialsín (trial amb bicicleta), que es va celebrar a la falda de la muntanya del castell, puntuable per al Segon Trofeu de la Generalitat de Trialsín. 

Eugenio Salomón. Ossa 175 cc. Pujada a Montserrat, any 1970 (?)

 
Pilots locals

Segurament la primera persona de Balsareny en obtenir la llicència per participar en curses de motor, en aquest cas de motos, fou Eugenio Salomón, qui amb una moto marca OSSA, transformada per ell mateix, participà en algunes pujades en costa de velocitat.

Probablement també, el primer pilot del nostre poble amb llicència d’automobilisme fou Fèlix Pastor, qui amb un Mini 1000 participà en el prestigiós trofeu Joan Jover al mític circuït de Montjuic (és l’única persona de Balsareny que haurà rodat en aquell circuit); més endavant, amb un Seat 1430 participà en alguns ral·lis amb la companyia com a copilot de Pere Peix.

Félix Pastor. Mini 1000. Circuit de Montjuïc, any 1970 (?)

 

També en Jaume Jubert participà en alguna pujada en costa, en la categoria de cotxes; i pel que fa a motos, d’aquella època cal esmentar els pilots que ja s’han relacionat com a participants en les curses locals, destacant que també alguns d’ells ho feren en altres curses arreu de Catalunya.
 
Aquesta va ser la llavor que feu que a posteriori sorgissin altres bons pilots, com ara Toni Ovalle, Antonio Ledesma, Jordi Farrés i Àngel Santasusana;  i actualment el fill del Jordi, Guillem Farrés, que competeix en el campionat del mon de motocròs, i Jordi Galera, que participa en el campionat d’Espanya i del món d’Enduro (abans Tot Terreny).

Jacint Orriols. Ossa 250 cc. Pujada a Montserrat, 16.3.1975 

 
En breu, és previst de dipositar tot el fons documental d’aquesta entitat a la Biblioteca Pere Casaldàliga, de Balsareny.
 
Jacint Orriols
Fotos: Arxiu Motor Balsareny 

Balsareny celebra la 22a Setmana de la Joventut

 

 
Entre els dies 1 i 7 de setembre, Balsareny va acollir la vint-i-dosena edició de la Setmana de la Joventut, una cita ja consolidada al calendari festiu del municipi. La programació d’enguany va destacar per la gran participació i l’èxit d’algunes novetats.
 
La festa va arrencar dilluns 1 de setembre amb la incorporació d’una activitat molt celebrada: la festa de l’escuma, al pàrquing de la llar d’infants, que va esdevenir un èxit de públic. El mateix vespre, el sopar popular i el cinema a la fresca, amb la projecció de La Ola, van completar la primera jornada.
 
Dimarts 2, l’esport va guanyar protagonisme amb el nou torneig de bàsquet 3x3 al poliesportiu, que va comptar amb dotze equips.
 
Dimecres 3 va ser el torn del clàssic torneig de vòlei, una de les activitats més arrelades de la Setmana de la Joventut, que enguany va reunir vint-i-quatre equips de diferents categories.
 
Dijous 4, el tradicional Joc de Nit va mobilitzar vint-i-un grups, que a partir de les nou del vespre van recórrer el poble superant proves originals i divertides.
 
Divendres 5 es va iniciar amb el torneig de botifarra al Sidral i, a la tarda, va tenir lloc una de les cites més multitudinàries: la Tussifest, a l’esplanada del Castell. Hi van actuar Requena’s Duo, Peyote, Utimàtom Band i DJ Sangu, i també es va celebrar el sopar popular organitzat per la colla Peta-fluix. L’esdeveniment, tot i ser recent dins la programació, s’ha consolidat com un punt de trobada intergeneracional.
 
Dissabte 6, l’activitat més esperada, el Garrri’n’kana, va omplir d’alegria i fang l’esplanada del cementiri amb setze equips (vegeu-ne reportatge fotogràfic a part). L’acte va incloure l’escalfament d’O2 Balsareny i el pregó, a càrrec del balsarenyenc Arnau Gil. La jornada va continuar amb el castell de focs, la Tussi Mòbil amb la Xaranga Màgic i, a la Sala Sindicat, els concerts d’Antonio el Remendao, Baya Baye i DJ Mornan Va al Bar.
 
Diumenge 7, la cloenda va tenir un to més cultural amb l’inici del cicle teatral Tempo, que va presentar N’imPORTE quoi, de la companyia Leandre Clown (vegeu-ne ressenya a part). A la plaça Ricard Viñas es va celebrar el Quinto dels Traginers, i les Sardanes a la Llauna van posar el punt final a la setmana.
 
Des del Consell de la Joventut de Balsareny es va agrair la col·laboració de l’Ajuntament, entitats, col·laboradors, joves i famílies, així com la participació respectuosa i festiva de la ciutadania. Alhora, es va condemnar algun acte incívic puntual, recordant que l’esperit de la Setmana de la Joventut és el respecte i la convivència.
 
Amb la mirada posada ja en l’edició de 2026, el Consell es va acomiadar amb un missatge clar: “Gràcies, Balsareny!”
 
Consell de Joventut
Fotos: Consell de Joventut / Alfred Selgas / Jordi Sarri (Garr’n’kana)

 

La UE Balsareny guanya el Torneig de les Mines i surt a Esport3

 

 
El diumenge 24 d’agost es va celebrar el Tercer Torneig de les Mines a la Zona Esportiva Els Ametllers. Tradicionalment hi participen els quatre pobles miners del Bages, però enguany el CE Súria no hi va poder ser. Hi va haver tres partits, de 45 minuts cadascun, que puntuaven com una lligueta.

 
A les 6 de la tarda es va disputar el primer partit, entre el CE Sallent i el Cardona CF, amb el resultat de 0 a 1, favorable al Cardona CF. Tot seguit, es va celebrar el matx entre la UE Balsareny i el CE Sallent, que va acabar amb un empat 1 a 1; el gol local el va  marcar Kenny Henares. Finalment, va tenir lloc el partit definitiu, entre la UE Balsareny i el Cardona CF, en què va guanyar l’equip local per 3 gols a 1. Els tres gols locals els va marcar Martí Carreté.

 
Abans d’aquest partit, es va retre un homenatge a Ramon Bovet, antic jugador de la Unió, quan l’equip havia competit a Primera Regional. Bovet va saltar al terreny de joc, junt amb el seu fill Xavier (un dels patrocinadors del Club, a través del Bar Si·Dral) i el president de la UE, Josep Neiro. L’homenatjat va fer la sacada d’honor i se li va lliurar una bufanda de la UE Balsareny.

 
Amb aquests resultats, la UE Balsareny va ser la guanyadora del torneig. En segon lloc va quedar el Cardona CF i, en tercera posició, el CE Sallent. Com a cloenda, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, i la regidora d’Esports, Cristina Díaz, van lliurar els trofeus als tres equips participants. També van ser presents a tot el torneig i en aquest acte final, la primera tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga; el regidor de Festes, Josep Maria Soler; la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; així com el delegat de la Federació Catalana a la Catalunya Central, Esteve Olivella.

 
Dies després, el dimecres 27 d’agost la UEB va jugar l’últim amistós de la temporada, contra el Puig-Reig, un equip de categoria superior (juga a Segona Catalana), que es va imposar clarament als locals per 1 a 6. El gol de la UE el va marcar Gerard Garcia. 

Amb Carles Fité

Val a dir que a aquest partit hi va assistir l’equip del programa de TV3 La Frontal, encapçalat pel prestigiós periodista Carles Fité, que va fer un reportatge sobre la UE Balsareny, entrevistant Josep Neiro, Joan Sorroche i Carles Dolado. El reportatge s’emetrà el proper dilluns, dia 1 de setembre, a les 18:30 hores, pel canal Esport 3.

 
Diumenge 31 d'agost ja comencen les competicions oficials. L'equip A juga a Sant Fruitós una eliminatòria de la Copa Catalana, a partit únic, contra el Navarcles; i si el guanya, passaria ronda i li podria tocar un equip de més categoria. Confiem-hi! 

Felicitem els nostres jugadors i jugadores de totes les categories i desitgem que continuïn els èxits, com en la temporada passada. En aquesta nova temporada, 2025-2026, el Club compta amb dos primers equips masculins, A (a Tercera Federació) i B (a Quarta Federació); un equip juvenil; un equip infantil, i un equip sènior femení. Endavant la UE Balsareny!
 
Sarment
Fotos: UE Balsareny

Esportistes de Balsareny: actualització de dades (II)

 

 
Presentem la segona part dels esportistes de Balsareny que han donat resposta a la iniciativa de Sarment per tal d’actualitzar les seves dades esportives.
 
Repetim que alguns han patit lesions que l’han apartat temporalment però que estan a punt de tornar a la competició. Des d’aquí els desitgem que així sigui. També hi ha alguns esportistes que no ens han donat resposta.  

* * * 

 
Karen Fernàndez Pérez
La força de la perseverança i la passió pel FitKid, dins i fora de la pista

 

La Karen continua competint en FitKid amb l’equip de Navàs des de fa 15 anys. Ara és una jove, aleshores era una nena de 5 anys.

 
Actualment competeix en la categoria FitKid Promoció Adulta. Ha estat una temporada sense competir a causa d’un accident de moto. El seu esforç va ser constant i es va recuperar, malgrat les lesions greus que va patir i que no tenien gaire bon pronòstic. Al cap pràcticament d’un any, amb la seva millor amiga de FitKid van tornar a la competició i van aconseguir la primera posició tant a Catalunya com a Espanya (any 2023): “Vaig poder competir juntament amb la meva millor amiga en Fit Kid Promo Duo Adult”.

Des que l’havíem entrevistat, la Karen ha guanyat molts pòdiums sola, amb parella o amb grup. L’any 2022 en els Campionats de Catalunya i Espanya va fer: 1a posició en “Solo”; 3a posició en “Duo”; 1a posició en “Solo”; 1a posició en “Duo”; i 1a posició en grup. Tot en la categoria Promo Aldult.

 
L’ any 2023, també en els Campionats de Catalunya i Espanya, va aconseguir: 1a posició en “Duo”; 1a posició en “Duo”, i 1a posició en grup.
 
L’any 2024, seguint en els mateixos campionats va aconseguir: la 2a posició en “Duo”, la 3a posició en “Duo” i la 2a posició en grup.
 
L’any 2025, en el campionat de Catalunya, van presentar 16 coreografies i van aconseguir: la 3a posició en “Solo” i la 5a posició en “Duo”.

 
No recorda les ubicacions concretes de cada campionat, però totes han sigut a Catalunya, fins i tot les del campionat d’Espanya. La majoria s’han celebrat a  Torredembarra i a la ciutat esportiva de Blanes.
 
Vol afegir que “cada vegada hi ha més gent i nous clubs que participen en aquestes competicions i cada vegada hi ha molt més nivell pel que fa a les acrobàcies que es realitzen i generalment en el conjunt coreogràfic”.

 
Porta quinze anys practicant el FitKid amb un ventall ampli d’èxits i continua amb la mateixa il·lusió. Actualment fa classes als més petits i la motivació més gran és transmetre’ls els valors que li van inculcar a ella. La seva tasca com a entrenadora és important, perquè ja té alumnes que han aconseguit els llocs més alts del pòdium, cosa que la fa sentir molt orgullosa.

* * * 

 
Carles Reposo Bonet
Una segona etapa en plena forma: més fort, més lluny, més alt

 
El Carles també continua en forma i competint. Fa curses de muntanya i  enguany ha fet l’Ultra Pirineu. Corre amb el col·lectiu Esportiu Penedès en la categoria Elit-Absoluta. Cada vegada fa distàncies més llargues i, ara mateix, la seva distància per excel·lència és la marató entre 21 i 26 km.

 
El 2024 el van operar del tendó rotulià, una lesió que li va provocar una llarga aturada. Mesos abans de l’operació ja va haver de deixar de córrer, però un atleta inquiet no fa pauses i va fer molta bici, una pràctica esportiva que el va ajudar molt en la recuperació post-operatori. El treball de rehabilitació amb el Juanjo Brau (ex fisioterapeuta del FC Barcelona) el va recuperar al 100%.

 
Pel que fa a bons resultats, destaca que el millor premi que ha aconseguit és tornar a córrer sense molèsties ni dolor. Actualment torna a engegar més fort amb les competicions, i ja ha participat en la Trenca3Pics de Navàs amb victòria; la Trail Costa Brava (distància 22 km), on va aconseguir una segona posició; i al Top 20 Campionat de Catalunya de Trail, on va obtenir una 16a posició ben merescuda i van ser campions de Catalunya de Trail per equips. També va aconseguir la 2a posició en el Trail Cap de Creus (distància 24 km).
 

* * *  

Guillem Fernàndez  Bruch
Quilòmetres d’experiència i una passió intacta per l’atletisme 

 
El Guillem, un atleta de llarga trajectòria tant en anys com en participació en curses, ens explica que continua en actiu corrent proves d’asfalt: marató, mitja marató, distàncies de 10 km, 5 km, la milla i alguna cursa popular de terra, tot i que reconeix que el trail ja no li és favorable.

 
Competeix en la categoria Màster 35. Ara es planteja les competicions amb menys pressió, ja que, com diu ell mateix, "ja soc veterà i en vull gaudir encara més". Tot i així, no deixa de puntualitzar: “ho voldré fer el millor possible, com sempre”.

 
De les competicions més recents, destaca la marató de València de 2024, en què va aconseguir la seva millor marca personal (MMP): 2 hores, 35 minuts i 45 segons. Com a dada curiosa, cal dir que no millorava la seva marca des de l’any 2017.

 
Fa dos anys que no té llicència federativa amb el Club Atlètic Manresa, però continua sent-ne soci. “El meu equip és la meva família”, afegeix amb convenciment.

 
S’entrena tot sol, habitualment al matí, tot i que li agrada trobar companys amb qui compartir preparacions i sumar forces. Les lesions no l’han castigat gaire al llarg dels anys, tot i que ha patit algunes molèsties que l’han obligat a modificar els entrenaments o a descartar alguna cursa. Ell mateix considera que aquests petits entrebancs són normals després de tants anys com a corredor. 

 
Amb la modèstia que el caracteritza, quan parla de premis ho resumeix així: “he anat fent podis en curses populars, però per a mi els resultats són anecdòtics. El millor premi és haver pogut fer aquest esport durant tants anys. Ara bé, les sensacions no són les mateixes que quan tenia 20 o 30 anys”.

 
Només cal afegir que és un atleta de pedra picada, com en diuen. El garatge de casa dels seus pares és tota una lliçó d’èxits: copes i medalles omplen els prestatges, que la seva família conserva amb cura i orgull.
 

* * *  

Kepa  Fernández Benito
Entre onades i cims: una vida esportiva arrelada a la natura

 

A la darrera entrevista amb en Kepa parlàvem d’un practicant de surf. Ens explicava que, tot i no competir actualment, sovint torna a la mar per agafar alguna onada amb la seva taula.

 
Actualment treballa en l’àmbit esportiu, combinant diferents feines. A l’estiu exerceix d’instructor de windsurf, activitat que fa quatre temporades que desenvolupa al Cap de Creus. Ha canviat les onades pel vent.

 
Durant els mesos d’hivern, ha realitzat formacions especialitzades en guiatge i esports de muntanya, amb l’objectiu de poder treballar tant en el guiatge de grups per terreny de mitja muntanya com en l’ensenyament del snowboard. 

Aquest darrer curs s’ha format a un institut especialitzat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i es prepara per combinar aquestes dues disciplines en la seva trajectòria professional.

 
Ara mateix alterna mar i muntanya. De fet, l’amor per la natura li ve de casa, dels seus pares. Per això, vol seguir treballant entre la platja i els camins de muntanya, gaudint tant del vent i de les onades com de la neu, les roques i els corriols.

 
Fa temps que arrossega algunes molèsties físiques, però de moment ha decidit evitar el quiròfan i continuar amb l’activitat física amb la precaució que calgui.
 
Els seus estudis en l’àmbit esportiu li han obert la porta a una professió que li permet viure envoltat de natura i persones, com sempre ha desitjat.
 

* * *  

Iris Rodríguez Gonzàlez
Constància dins i fora de l’aigua, amb mirada de futur

 
L’Iris continua immersa en el món de la natació i actualment forma part de la categoria Júnior del CN Manresa. Entrena cada dia i participa habitualment en competicions de la zona, així com en el Circuit Català de Trofeus, on s’apleguen nedadors olímpics i internacionals. També ha participat als Campionats de Catalunya.

 
Pel que fa als seus èxits recents, destaca la 8a posició als Campionats de Catalunya d’hivern de 2024, en la prova dels 100 esquena, disputada al CN Barcelona. En altres cites importants es manté dins el top 15 català en les proves d'esquena.
 
Aquest curs ha fet un pas més dins del món de la natació en sumar-se al Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació.

 
Des de la seva última entrevista, l’Iris ha passat per una intervenció quirúrgica al fèmur. Després d’un període de recuperació amb treball físic fora de l’aigua, va anar recuperant la massa muscular fins a poder tornar als entrenaments amb normalitat.
 
La natació li exigeix constància i dedicació diària, i combinar-ho amb els estudis pot resultar feixuc. Tot i així, ens diu amb convicció: “si t’organitzes bé, hi ha temps per tot”. Unes paraules que mostren el seu compromís i actitud davant les exigències del seu esport.

* * * 

 
Francisco Garcia Lozano
Disciplina, superació i compromís en el camí del karate

 

En Francisco continua vinculat al món de les arts marcials, tot i que els darrers temps no ha pogut entrenar diàriament ni participar en gaire competicions. Ha dedicat bona part del seu esforç a preparar-se per a l’examen de cinturó negre 2n DAN, que va superar amb èxit aquest mes de febrer.

 
La superació d’un examen de pas de cinturó és sempre un moment destacat dins aquesta disciplina, però l’obtenció del cinturó negre representa, sens dubte, un dels assoliments més importants. La preparació li ha requerit constància, esforç i moltes hores de dedicació. Ell mateix admet que “l'edat també hi influeix una mica”.

 
L’examen consta de tres parts. La primera és una prova tècnica, amb combinacions de moviments de braços i cames. La segona és una kata, una sèrie de moviments preestablerts que combinen tècniques bàsiques de defensa i atac, executades com si es tingués un adversari al davant. Finalment, s’ha de fer front a un combat real contra un oponent que també participa en les proves. L’avaluació va ser conduïda per l’instructor en cap de la JKA (Japan Karate Association) de karate tradicional, Sensei Fernando Rivera, 7è DAN.

 
El 30 de maig i l’1 i 2 de juny d’enguany va participar en un seminari internacional de karate JKA a Bilbao. El mestre que va conduir el curs va ser el japonès Kunio Kobayashi. La participació va ser d’uns 200 karatekes de diversos països.

 
I el dia 7 de juny el grup de karate del gimnàs O2 va participar en el 3r campionat de Katas organitzat per Esport-7 de Manresa. El grup de Balsareny hi va prendre part amb altres gimnasos de Barcelona, Cornellà, Sant Joan Despí i Manresa i va fer una bona actuació.

 
En Francisco ens ha volgut transmetre que sempre estarà disposat a col·laborar, personalment o des del gimnàs O2, amb les activitats que organitzi l’Ajuntament o qualsevol entitat del poble, compartint així els coneixements que ha anat adquirint al llarg dels anys d’entrenament.

 
Aquest ha estat un any d’èxits per a ell, culminat amb l’obtenció del desitjat cinturó negre 2n DAN — un repte i un somni per a qualsevol practicant de karate tradicional.
 

* * * 

 
En tancar l’edició, ens queda pendent el resum del nostre benvolgut Guillem Farrés Plaza, que podem concretar en “gas i coratge sobre dues rodes: el nostre pilot amb ADN balsarenyenc”. Els campionats i els domicilis puntuals li han ocupat el temps. Segur que, properament, us en podrem donar compte.

 
Ha estat un plaer tornar a recuperar el contacte amb els esportistes de Balsareny que ja formen part de l’hemeroteca del Sarment. Esforç, entrenaments, il·lusió i èxits són les paraules que els defineixen. Com sempre, els desitgem la millor sort i els encoratgem a seguir amb el mateix entusiasme.
[Vegeu més fotografies al blog del Sarment]
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu. Cedides pels respectius esportistes